Œuvres Educatives Obres Educatives Maristes L’Hermitage
7
Desembre 2009
1 En portada Noves eines al servei de la missió marista als nostres centres ( I )
E E
G. Gabriel Villa-Real
l passat mes de juliol es va posar en marxa l'EPSH (Equip de planificació estratègica L'Hermitage). Aquest equip va ser nomenat pel Consell Provincial per tal d'elaborar un Pla Estratègic per al conjunt de les obres educatives, escolars i socials, de la nostra província de L'Hermitage. L'elaboració d'aquest pla és una oportunitat per reflexionar junts, com a Província, a propòsit de la missió marista als nostres centres educatius, escolars i socials. La missió marista avui, com als orígens de l'Institut, segueix sent essencialment l'educació cristiana d'infants i joves, sobretot els més desatesos. Els maristes d'avui, germans i laics, tenim el repte de concretar respostes a les crides dels infants i joves dels nostres dies. El nostre context europeu canvia i evoluciona ràpidament, en l'àmbit social, cultural, religiós… Per això aquest treball de reflexió i planificació s'arrela en la vida dels nostres centres, escoles i obres socials, i vol ser en els propers anys un impuls a la missió marista que s'hi desenvolupa, definint el full de ruta per tal que les nostres obres siguin cada dia més evangelitzadores.
1
La realitat de la nostra província, rica i amb molts matisos, amb obres educatives presents en quatre països diferents, ens demana evolucionar cap a models de gestió més compartits i participatius. Paral·lelament, la gestió de les obres es fa cada dia més complexa, d'aquí la recerca de noves estructures i eines per als nous temps i reptes, més d'acord amb el moment actual, que ens ajudin a donar un impuls decidit a la missió marista en les nostres obres en el món d'avui, mirant cap al futur. L'equip ha iniciat un camí aprenentatge de noves eines de planificació i gestió que ens han de possibilitar avançar en la cultura de l'avaluació i la millora continuada. La planificació estratègica implica tenir consciència dels canvis que es van presentant en l'entorn, vol dir plantejar objectius mesurables i que es puguin assolir, no només enunciar intencions, vol dir proposar accions específiques i preveure les necessitats de recursos (humans, físics, financers i tecnològics) per dur a terme aquestes accions. Hem començat a dotar-nos d'eines comunes, i no només això, també d'eixos estratègics comuns, prou flexibles perquè a partir d'ells puguin definir-se els objectius propis de cada país, tenint en compte la seva realitat. Una primera concreció ha estat la definició de la missió per al conjunt de les nostres obres educatives: Proposar un servei educatiu integral als infants i joves inspirat en l'ideari marista, on germans i laics en col·laboració, amb el seu exemple i atenció a l'altre, asseguren la seva posada en pràctica amb una dedicació especial a la infància en dificultat, sigui quin sigui el país o tipus d'obra. Estar atents als canvis i reptes que des del punt de vista educatiu, social i pastoral ens planteja el món d'avui, promovent iniciatives innovadores. Desenvolupar la nostra missió en xarxa i en col·laboració amb el conjunt de les Obres de la Província, a partir de la dimensió europea de L'Hermitage i la seva diversitat. Resten molts passos per donar però la voluntat hi és posada i ens encoratja a continuar avançant.
2
2 EXPERIÈNCIES LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA
P P
Christophe Schietse
er iniciativa del consell provincial, i sota el guiatge de Manuel Portero, del gabinet de consultoria EIM, el mes de juliol passat es va constituir un equip per tal d'imaginar el futur de les obres educatives maristes, tenint en compte les realitats dels quatre països que constitueixen la nostra Província: Catalunya, França, Grècia i Hongria. Imaginar el futur de les obres educatives maristes perquè creixin i es perpetuïn. L'equip, constituït per 10 persones (2 representants per cada país, el germà provincial i el seu vicari), va celebrar dues reunions per treballar el plantejament de la planificació estratègica i definir com voldríem que fossin les obres educatives amb vista al 2015 (línies de visió). Cada país va fer una matriu DAFO, és a dir, una anàlisi externa i interna dels punts forts i febles i de les amenaces i oportunitats que afecten el desenvolupament de les obres maristes. En el cas de la xarxa francesa, el plantejament es va presentar a l'encontre de directors de centres del mes d'agost. Aquests, distribuïts en petits grups segons el tipus de centre, van dur a terme anàlisis externes i internes, treball que va reprendre amb més detall el grup de planificació (resultant del consell de Tutelle) en la segona trobada a escala provincial a Atenes. Assolir eixos estratègics per implantar un pla d'acció 2009-2012. Cada país feia el mateix treball i la posada en comú permetia fer una anàlisi a escala provincial. L'objectiu de la segona reunió era assolir els eixos estratègics per a la província. A cada país, aquests eixos es treballaran per continuar el plantejament de planificació i adaptar-lo a cada situació local. L'interès del plantejament de planificació estratègica rau en el fet que pot ésser declinat per cada país de la província i, més enllà, per cada obra. A França, el servei de la Tutelle proposa als seus centres entrar en aquest plantejament prospectiu, que està en curs i que s'iniciarà en dos centres. A més d'aquesta adaptabilitat del mètode, la planificació estratègica permet reforçar la identitat provincial, conèixer millor les situacions locals, amb l'objectiu de fer créixer i reforçar la dimensió marista, i treure a la llum l'actualitat del carisma de Marcel·lí Champagnat a les obres educatives amb una atenció especial als més desfavorits.
3
Escola Sant Pau. Una nova presència a Karcag (Hongria)
E E
ls germans d'Hongria, amb el suport i acompanyament del Consell provincial, hem decidit assumir una nova presència apostòlica al país. El canvi ha estat bastant impactant. Abans treballàvem a una escola acabada de construir, amb uns mitjans i unes instal·lacions envejables. Tothom deia meravelles de la bona marxa de l'escola i del nivell educatiu aconseguit. La nova escola, a la petita ciutat de Karcag, al bell mig de la Gran Plana hongaresa, és una altra realitat. Representa una gran repte per a tots nosaltres.
G. Miquel Mont
És una escola de primària petita, amb 240 alumnes de primer a vuitè, necessitada de la millora i posada al dia de pràcticament tots els espais. Alguns edificis necessiten una renovació tan gran que és com si s'hagués d'edificar de nou. El programa pedagògic del centre és molt ambiciós. Es diferencia de la majoria de les escoles del país en el fet que el nostres alumnes de primer a quart tenen classe matí i tarda. Per aquest motiu a cada classe hi ha dues tutores, la del matí i la de la tarda. El sistema pedagògic no és el tradicional. Es fan coses que a altres escoles ni saben què és. Es posen en pràctica sistemes com el mètode cooperatiu o el pas a pas, també es fan eixos transversals o el projecte. Es fa un especial esment del desenvolupament de les competències. Hi ha un gran nombre d'alumnes que necessiten un seguiment especial, per això hi ha moltes hores de reforç amb educadors i educadores especialitzats. Entre els nostres alumnes hi ha alguns que tenen moltes capacitats intel·lectuals i altres que porten un ritme més lent. Aquest representa el repte més gran per a tot l'equip de professors. Els resultats immediats aconseguits pels nens i nenes potser no són meravellosos, però, si mirem la tendència, la progressió i si tenim en compte el punt de partida, és a dir, les mancances socials de l'entorn familiar de la majoria dels alumnes (la majoria son d'ètnia gitana amb un sistema de valors diferent del nostre), podem estar satisfets perquè es fa un bon treball. Evidentment, tot és millorable, per això els germans de la comunitat estem animats a col·laborar segons les nostres possibilitats perquè l'escola millori. Els germans ens dediquem sobretot a l'animació pastoral. Honestament podem estar contents de com van les coses. El pas d'escola laica a escola confessional no és cosa que es faci de cop. En general, els alumnes estan oberts a participar en activitats que toquen valors cristians, però la falta de costum és evident. Ens ha sorprès, en canvi, el gran interès dels professors, tant catòlics com calvinistes, per l'autoformació religiosa. Gràcies a la seva iniciativa, hi ha una curs sobre els elements bàsics de la fe i la participació és molt gran. Cada mes hi ha un parell de trobades formatives i en total seran 12 sessions. També col·laborem amb el mossèn perquè hi hagi vida entorn de la parròquia. Ell també es fa present de tant en tant a les activitats pastorals de l'escola. Encara no hem començat a parlar de la identitat marista, no parlem de Marcel·lí Champagnat, perquè encara és massa aviat, però sentim que el nostre fundador i els primers germans se sentirien orgullosos de la nova obra educativa de Karcag, una zona bastant aïllada on la necessitat d'evangelització i educació entre infants i joves de famílies humils és més que evident. Tot un repte.
4
La formació marista del professorat a Grècia Maria Kokkalaki
C C
onvençuts que la vitalitat de la nostra comunitat educativa marista i la fidelitat a la seva missió depenen en gran part de la formació dels seus membres, fa dos anys es va crear un equip de formació per a cada centre marista d'Atenes: el Liceu Léonin de Patissia i el Liceu Léonin de Néa Smyrni. Els dos equips formen la Comissió de Formació, constituïda per tres germans i sis laics, que sovint col·laboren per organitzar sessions comunes. Aquesta comissió s'encarrega principalment de la formació marista del professorat i els seus objectius són els següents: Formació del nou professorat en els principis de la missió pedagògica marista. Aprofundiment en l'espiritualitat marista. Aprofundiment en la nostra identitat marista i en la nostra missió per avançar junts, germans i laics, vers una visió comuna. Cal destacar que els darrers anys el professorat laic hem assumit la responsabilitat de formar el nou professorat, per respondre així a la nostra vocació marista, segons l'itinerari que ja hem seguit a les nostres escoles, amb el suport dels germans i imitant els qui estan al costat nostre. Així, el 2008 i 2009 hem organitzat dues sessions per als professors nous, perquè coneguin els nostres principis pedagògics i l'esperit marista a través de la nostra pròpia experiència. El gener de 2008, hi va haver una sessió sobre la missió marista per a tot el personal dels dos centres escolars que tenim. Acabàvem així un camí que vam començar el setembre de 2006 a cadascuna de les nostres escoles i que es va continuar a L'Hermitage, Guardamar i, finalment, Mendes. Vam tenir l'oportunitat d'estudiar en petits grups les conclusions de l'Assemblea Internacional de la Missió Marista. Cada grup va treballar un dels cinc elements de la carta En el cor del nostre somni marista, reflexionant com la nostra identitat marista i la nostra missió es formen avui al nostre país. Fruit d'aquest camí va sorgir un llibret amb les conclusions de cada trobada de la nostra Província, l'Assemblea de Mendes, així com les reflexions dels grups de treball dels nostres dos centres. Aquest llibret és una eina molt valuosa per als qui volen conèixer i aprofundir la missió marista al món i més en concret a Grècia. El febrer de 2009, vam estudiar l'espiritualitat marista amb el llibre Aigua de la roca, que havíem traduït al grec. Aquesta sessió es va organitzar per a tot el personal dels dos centres, amb la convicció que tothom hauria de conèixer la identitat del centre on treballa, els valors i l'espiritualitat que inspiren la nostra missió.
5
La trobada, que el professorat va començar a treballar un mes abans, es va desenvolupar d'una manera molt positiva. El nostre objectiu era aprofundir l'espiritualitat de sant Marcel·lí, estudiar el seu desenvolupament en el temps i examinar com vivim aquesta espiritualitat avui, a les nostres escoles, on ortodoxos i catòlics treballen harmoniosament, amb tradicions diferents però tenint la mateixa fe en Jesucrist. Per estimular els nostres professors perquè hi participessin d'una manera més activa, es van formar petits grups que treballaven un apartat del llibre Aigua de la roca, que després presentaven i a l'entorn del qual reflexionaven, aportant si ho consideraven oportú les seves pròpies experiències personals. Així doncs, cadascú tenia alguna cosa per compartir, de vegades tan personal i commovedora que al final del dia els participants es van sentir més pròxims els uns dels altres. La darrera sessió va tenir lloc al final del mes d'octubre, amb el germà Pau Fornells a Atenes. Diversos dels nostres companys van assistir-hi, la participació era opcional. El germà Pau Fornells és el coordinador de l'equip de laics que va redactar el llibre Entorn de la mateixa taula. En primer lloc, hi va haver una trobada amb grups d'alumnes dels nostres dos centres maristes sobre el tema dels drets dels infants, després es va presentar als professors el pensament de l'Institut relatiu a la missió comuna dels germans i laics, expressat per l'esperit de coresponsabilitat i el carisma de Marcel·lí Champagnat i, al final del matí, el germà Pau Fornells es va entrevistar amb els membres de les quatre fraternitats maristes de Grècia, per informar-se de les seves activitats. Voldríem acabar amb una frase del llibre Aigua de la roca que ha justificat el treball de la nostra comissió: "El nostre desig és que el document enriqueixi la pregària, susciti reflexió i inspiri acció i, així, es converteixi en un camí que ens guiï cap als rius d'aigua viva."
6
Els Maristes amb els Drets dels Infants Celebrem el 20è aniversari de la Declaració dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides G. Miquel Cubeles
"Aquest matí, al començament del nostre XXI Capítol General, us convido a prendre com a propis els ulls dels infants pobres."
A A
questes paraules les va pronunciar a la sala capitular el germà Seán Sammon, en aquell moment superior general. Era un missatge per a tots els maristes del món, germans, laics i laiques. El dia 20 de novembre, tot celebrant el 20è aniversari de la Convenció dels Drets de l'Infant, ens vam sentir cridats d'una manera més especial a mirar el món amb els ulls d'un infant pobre i descobrir a través de la seva mirada la grandesa de la vida, la bondat, la tendresa, els somnis per créixer i caminar i per viure una infància feliç. Vam veure també a través dels seus ulls, sobretot dels pobres, com els infants també són testimonis de l'egoisme i la maldat, dels abusos i la explotació, en definitiva, de la vulneració dels drets de les persones i, més en concret, dels drets dels infants. Per aquest motiu, els Maristes de Catalunya, infants i joves, en la commemoració del 20è aniversari de la Convenció dels Drets de l'Infant, vam manifestar el nostre compromís de treballar per la justícia i per la defensa dels drets dels infants. El germà Emili Turú, nou superior general, en el discurs de cloenda del XXI Capítol General, ens deia el següent: "Tant de bo que els maristes siguem experts en la defensa dels drets dels infants i dels joves. Tant de bo que dintre de vuit anys, quan mirem enrere, puguem dir que l'Institut ha fet passos molt significatius en aquesta direcció". És un repte que volem assumir. I vam passar a l'acció més concreta. Durant dues setmanes, els infants i joves de les obres educatives maristes de Catalunya vam treballar els drets dels infants amb els seus educadors i educadores amb els objectius següents: Conèixer la Convenció dels Drets dels Infants. Prendre consciència que ells mateixos en són els destinataris. Prendre consciència que entre ells mateixos s'han de garantir aquests drets. Prendre consciència que hi ha llocs on els drets dels infants són vulnerats. Propiciar la participació dels infants i joves en la presa de decisions en relació amb la societat i l'escola.
7
El dia 20 de novembre cada centre va organitzar un acte celebratiu i representants de cada centre, uns tres-cents en total, van participar en un acte institucional, celebratiu i festiu al Col·legi Maristes La Immaculada de Barcelona. La musica, el mim, el teatre, els audiovisuals i els testimoniatges van ser elements que ens van apropar més a la realitat dels infants i dels joves i als seus drets. En el mateix acte, tres infants van llegir un manifest, elaborat a partir dels manifestos de tots els centres, fruit de la reflexió i compromís dels alumnes i professors. Les veus dels infants maristes es van unir a les veus dels infants i joves del món. Entre altres coses deien: "En representació dels nostres companys i companyes, ens hem reunit no solament per celebrar l'aniversari de la Convenció, sinó també per alçar les nostres veus, perquè tots els nens i nenes del món tenim veu, rostre i nom, perquè tots puguem viure i créixer amb dignitat. "Malgrat que tots els infants tenim els mateixos drets, som conscients que molts nens i nenes d'arreu del món els veuen vulnerats i que els governs i la societat en general no fan tots els esforços necessaris per canviar aquesta situació. […] Nosaltres ens esforçarem per respectar i ajudar els altres, per solucionar els conflictes mitjançant el diàleg, per tenir cura de la natura, per valorar la llibertat, per no llençar menjar, per fer feliç qui tenim al costat… En definitiva, ens comprometem a construir un món millor per a tothom. "Un bon present per als infants és un bon futur per a la societat." El germà Gabriel Villa-Real, president del Servei de les Obres Maristes, també va adreçar unes paraules a tots els assistents. "Cada infant, cada jove, és un do per a la societat, un do del qual cal tenir cura i del qual tots som responsables. Els maristes volem ratificar el nostre compromís amb la infància i la joventut i tenim el repte de ser capaços de sensibilitzar els nostres ambients i per extensió la societat per tal que els drets de la infància siguin reconeguts i protegits. "Tindrem els educadors el coratge de mirar el món amb els ulls d'un infant? En un món fet a la mida dels adults, és un repte i una responsabilitat." Tots els assistents a l'acte i totes les persones que d'una manera o altra hi han participat han mostrat la seva satisfacció. Tant de bo que sapiguem continuar impulsant en el dia a dia des, del nostre compromís en la missió marista, els drets dels infants. Segur que avui Marcel·lí Champagnat estaria al capdavant d'aquesta iniciativa.
Publicació trimestal de la Comissió d’Obres Educatives de la Província Marista de L’Hermitage Gérard Cuinet, Alain Degroote, Dominique Kammerer, Albert Salazar, Gabriel Villa-Real, Ramon Rúbies
7