28-31 DE MARÇ
Hola amics i amigues de la Pasqua de les Avellanes, Et convidem a llegir i reflexionar amb el document marc que enguany ha elaborat l’equip de Pasqua, atura’t, busca un temps per tu i llegeix aquest escrit amb una altra mirada, amb els ulls ben oberts...
OBRIR ELS ULLS,
un gest que fas quotidianament, sense pensar-hi. De fet, mentre estàs despert, els teus ulls s’obren i es tanquen aproximadament 11.500 vegades al dia. Així, sense adonar-te’n, obres i tanques els ulls cada cinc segons. Aquest acte reflex el necessites fer contínuament perquè els teus ulls es mantinguin humits i puguis veure amb nitidesa i claredat tot allò que t’envolta. Ben segur, però, que moltes vegades has «obert els ulls» de forma conscient. Fes-ne l’experiència: tanca els ulls uns segons i obre’ls de cop. En mil•lèsimes de segons passes de la foscor a la llum, de no veure-hi a gaudir de l’experiència d’identificar allò que ara, en aquest instant, forma part de la teva realitat. Aquesta experiència, que tantes vegades fas inconscientment, pot ser un reflex del teu dia a dia. Quan tens els ulls tancats, no tens possibilitat de res. El gest d’obrir els ulls et fa estar alerta, et disposa a posar-te en camí, a despertar, et situa davant la realitat tal com és. Es tracta, per tant, d’una acció de valentia que et fa ser conscient que potser has viscut amb els ulls tancats i que necessitaves «despertar» per començar a mirar - a mirar-te- d’una altra manera. El procés de preparació i vivència de la Pasqua et pot ajudar a obrir els ulls, a iniciar o continuar un camí de recerca que t’ajudi a viure «mirant a fons».
LA MIRADA V
iure amb els «ulls oberts» et predisposa a viure «mirant». Pots viure sense «mirar», «passant» per la vida sense adonar-te del que passa i del que et passa, sense aturar-te en els detalls, consumint experiències. Pots viure amb els ulls tancats, sense veure més enllà del que hi ha en el teu petit món, conformant-te a no voler veure o a viure enlluernat per falses aparences o miratges que no fan altra cosa que distorsionar la realitat.
Equip de Pasqua 2013 - Germans Maristes - Evarist Arnús, 44 - 08014 BCN Tel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.org/pasqua/avellanes
1
V
iure «mirant» és, primer de tot, adonar-te de les teves cegueses. La ceguesa de reconèixer qui ets i com actues. De vegades, t’enganyes i camufles de virtut les teves misèries. O, al contrari, cobreixes els teus valors amb una capa d’humilitat errada. De vegades, et costa posar nom a les teves llums i ombres, acceptar les teves incerteses, els fracassos, reconèixer els errors o bé aplaudir-te els encerts. I també la ceguesa de no reconèixer les històries de vida de les persones amb qui convius i et creues cada dia, amb les seves pors i les seves recerques, amb les seves preocupacions i les seves alegries…
V
iure «mirant» és adonar-se, també, de les cegueses amb les quals convivim i que ens configuren, les cegueses que, tots plegats, hem anat creant i continuem creant. La ceguesa de l’individualisme, que ens arriba disfressada de llibertat i d’èxit personal i que ens predisposa a veure en l’altre un competidor i a viure pensant només en «el jo» i no en «el nosaltres». La ceguesa de la indiferència, que ens fa còmplices de les injustícies del nostre món. La ceguesa del consumisme, que fa valorar els éssers humans pel que tenen i no pel que són, que ens crea necessitats que no tenim i que ens porta a viure sense pensar. I tantes i tantes cegueses que tots plegats compartim. Aquestes cegueses, ben paleses en el que vivim en el dia a dia, troben la seva expressió en aquesta crisi que ens estimula a viure «mirant» de forma més intensa. Els efectes de la crisi econòmica s’estenen a molts altres àmbits i qüestionen de soca-rel la nostra manera de viure en termes econòmics, socials, polítics i ètics. Viure «mirant» ens ha de fer rebel·lar davant aquesta situació i ens ha d’estimular encara més a l’ajut mutu i a la solidaritat col·lectiva.
V
iure «mirant» és, per tant, tot un estil de vida que et fa canviar la mirada de les coses, dels esdeveniments, de la realitat, dels altres, de la teva persona… d’una forma alternativa, diferent. La mirada és un dels gestos que més diu de tu, els ulls en són l’instrument, però, quan aquesta és sincera i profunda, actives tots els sentits. Segur que més d’un cop ho has experimentat. El repte que et proposa la preparació i la vivència de la Pasqua està en el fet de començar o continuar aquest procés perquè la teva mirada de cada dia esdevingui: Una mirada atenta, capaç de descobrir el sentit profund de les coses.
Una m semp irada que re, pe com a re rcebi vida i am refons , or.
2
Una mirada que de svetlli el caliu en la fogu era apagada, que descobreixi la primera tija que apunta, que, sense ser cega al que falla, falta o fereix, seguei xi percebent la vida i la forç a.
unitats que desencadenin Una mirada creativa, capaç de possibilitar oport llunyà) un lloc millor. canvis per fer del món (el meu petit món i el món
Una m irada espec que h ialme umani nt d’ tzi l aquel es vi Una ls a des i mir qui l les s ada la a ituac a digni r rabas pet cap ions, t at el s a j d a a a e . ç s ha d a d d pre spur estat ’in e ne s en ència s de Déu, tuir l les la e sev es his n les a Una tòr p er m a la irada cos ies i sones al t es. , en teva pel les inti eu int Déu erio mita de prof undi la vid t habi r, tada a qu tat et f e d a sere ci desc e la pr , en la e o nor i se brir-te gària, ntit i al q doni vivi ue v nt. as
MIRANT A FONS
A
quest «estil de vida» apel·la directament a tot allò que sents, que creus i que vius. El procés de la Pasqua és una oportunitat per aprofundir en la teva manera de «mirar», des de la teva realitat i des de la teva història. És posar-te en camí d’autenticitat per confrontar-te amb la «mirada» de Jesús de Natzaret, sigui quina sigui la teva experiència de fe: creient, menys creient, poc creient i, fins i tot, no creient. Entre les moltes intuïcions i esperances que fan moure les persones, et proposem que paris atenció a la proposta xocant i alternativa de Jesús de Natzaret. L’estil de vida que proposa Jesús no deixa de ser un projecte humanitzador de la persona i del món. Aquest projecte, que Jesús anomena «Regne de Déu», no és una religió. Va molt més enllà de les creences, dels preceptes i dels ritus de qualsevol religió. Jesús ho planteja com una experiència de Déu, que al mateix temps és una experiència d’humanitat tan profunda i que ho replanteja tot d’una manera nova. Si de Jesús neix una nova religió, com de fet s’esdevingué, haurà de ser al servei del Regne. Podem dir que aquest regne és la vida tal com la vol per a tots els homes i dones el Déu-Abbà1 del que sempre parla Jesús i tal com de fet ell la va viure. Els trets principals d’aquest estil de vida són els següents:
1
«Abbà» és una paraula de la llengua aramea (llengua que parlava Jesús) que utilitzaven els infants per dirigir-se al seu pare. Amb aquest mateix terme Jesús es dirigia a Déu. Un Déu «papà», quasi com el balbuceig d’un infant que tot just sap pronunciar el nom del seu pare. El nom Abbà ens fa propera la figura enigmàtica de Déu, ens parla d’un Déu casolà i proper, que no pot fer altra cosa que estimar. Un Déu Pare-Mare.
Una religió que està al servei de les persones, sobretot dels més desvalguts i oblidats, on vivim acollint el perdó i l’amor gratuït del Déu-Abbà. Un món on busquem la justícia i la dignitat per a tot ésser humà, començant pels últims; on acollim tothom, oberts a la convivència i la solidaritat; on guarim la vida alliberant les persones i la societat sencera de tot esclavatge deshumanitzador.
Una vida engrescada per la compassió que Déu-Abbà té envers tothom.
PASQUAVELLANES 2013
3
La Pasqua
és celebrar i fer memòria de la mort i resurrecció de Jesús. Si mirem la seva opció de vida, les preguntes pel sentit de la justícia, el dolor, la donació als altres, la felicitat… poden començar a explicar-se en la coherència de la seva vida i la mort en la creu com a conseqüència de les seves opcions per la persona, pel seu alliberament i la seva felicitat. És un Jesús2 que «mira a fons»
i es desmarca de la seva societat, que provoca, que és conflictiu i crític, que ofereix la bona notícia d’un Déu Pare-Mare.
V
iure la Pasqua et pot ajudar a trobar motius de fons per «mirar» i gaudir de la vida amb intensitat. Segur que no hi trobaràs totes les solucions, potser una mica de llum per a les teves respostes. La Pasqua és una invitació a viure «mirant a fons», deixant que els rostres de la teva vida t’expliquin les seves històries. Sabent donar-te, però, també, sabent descansar, cuidar i ser cuidat, compartir el temps, els dies, els somnis, els esforços, les pors, els somriures i els fracassos. Viure «mirant a fons» t’ajudarà a observar els moviments interiors, a escoltar les paraules i els sorolls interns, a discernir o separar els sentiments i els judicis, a sentir correctament els desitjos i la seva força. També et pot ajudar a relacionar-te amb allò exterior des de dins teu; és a dir, des de la capacitat de connectar íntimament amb l’altre, de captar signes, d’interpretar gestos, de viure des de la interioritat per anar encaixant les experiències que vas vivint, per anar a fons i trobar sentit al que vius i al que fas.
«Mirar a fons»
és, també, activar l’escolta, saber donar temps als processos, a les persones. És estar al costat i saber reconèixer els anhels i les esperances dels teus companys i companyes de camí i reconèixer que camines. Si saps «mirar a fons», ajudaràs altres a fer-ho. Així comences a fer grup, a fer comunitat. Viure en clau comunitària és saber-te «posar en les sabates de l’altre», viure des de compartir, des de la compassió i des de la tendresa enfront de l’individualisme, la competència i l’acumulació. És afrontar els problemes del món (començant pel món més proper) des d’una nova solidaritat, on les relacions de les persones estiguin basades en l’amor. Només així, malgrat les dificultats i els entrebancs, la nostra resposta serà sempre estimar més. Aquest sentit comunitari de viure és el mateix que Jesús proposa. És el sentit profund de l’Església3, el grup (la comunitat) de persones convocades per Jesús i la seva bona notícia, adreçada a tots els homes i dones que fan camí plegats per fer un món més humà. Una comunitat que descobreix, contempla, estima i agraeix la presència i l’obra de Déu en cada ésser humà, i comparteix amb totes les persones, sobretot amb els pobres, els goigs i les esperances, les angoixes i les tristeses. Aquest estil de comunitat, d’Església, el podem identificar amb un model d’Església amb «rostre Marià». Maria inspira aquest model de fer Església: des del servei senzill, atenta a les necessitats, que deixa les seves comoditats per córrer de pressa allà on hi ha necessitat d’amor, de pau, de justícia… i des del cor d’una mare, que creu en la bondat de les persones i perdona amb facilitat, on s’escolta i es dialoga i on el repte i la confrontació es fan amb honestedat i transparència.
La Pasqua és una trobada de persones que volen aprendre a viure «mirant a fons». Celebrar la trobada és important. Com diu Pere Casaldàliga: «Tota la nostra vida hauria de ser una trobada, un encontre, trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb el proïsme, trobar-nos amb la natura, trobar-nos amb Déu…». L’edició del 2013 serà la 40a vegada que les Avellanes acull un bon grup de joves per viure i celebrar la Pasqua. Al llarg d’aquests anys, molts joves han après a viure «mirant a fons», a l’estil de Jesús. Ara, aquesta invitació és per a tu! Estàs convidat/ada a venir a la «trobada» de la Pasqua de les Avellanes, a compartir les teves inquietuds, allò que vius i et fa viure. Aquests quatre dies a les Avellanes poden ser una experiència diferent al que vius en el teu dia a dia. Aquestes línies et poden ajudar i acompanyar en aquest temps de preparació, sabent que la Pasqua són els teus descobriments i les teves vivències, que resten dins teu si has anat a fons en els processos que has viscut abans i durant la Pasqua. Si estàs d’acord amb alguna cosa del que has llegit; si creus que allò que vius i com ho vius pot ser d’ajuda per als altres; si vols compartir alguna cosa que et fa viure; si no estàs d’acord amb moltes de les coses que has llegit i ho vols contrastar; si estàs decidit a viure «mirant a fons»,
4
no ho dubtis, vine! T’hi esperem!
2 Jesús de Natzaret, amb la seva vida i el seu missatge, capgira la visió de Déu de les persones del seu temps. Quan parlava de Déu, la seva imatge preferida era la de la compassió. En la seva llengua, la paraula que utilitzava per referir-s’hi era «rahamim», que vol dir «entranyes». Déu sent cap a tots els homes i dones el mateix que una mare cap al fill que porta al seu ventre. Déu ens porta en les seves entranyes. Aquesta experiència d’un Déu compassiu va ser el punt de partida de tota l’actuació revolucionària de Jesús i el va portar a introduir en la història aquest principi d’actuació i de relació entre les persones: la compassió (patir amb els altres, prendre part del seu patiment).
3
La paraula «Església» ve del terme grec «ecclesia», que vol dir assemblea, reunió, grup de persones convocades per a alguna cosa. L’«Església», l’entenem com el grup de persones convocades per Jesús i la seva bona notícia, adreçada a tots els homes i dones que fan camí plegats per fer un món més humà. Per això, el «cor» de l’Església, més enllà de les formes externes, l’aparença, els ritus i els dogmes, està en el fet d’incloure, d’acollir, de respectar profundament, de viure amb l’amor compassiu que Jesús va viure envers les persones i el món. Tal com va dir monsenyor Óscar A. Romero, arquebisbe del Salvador que va ser assassinat l’any 1980 perquè, al llarg del seu pontificat, havia denunciat les injustícies que l’exèrcit i els terratinents cometien al seu país: «L’essència de l’Església rau en la seva missió de servei al món, en la seva missió de salvar-lo en totalitat i de salvar-lo en la història, aquí i ara. L’Església existeix per solidaritzar-se amb les esperances i goigs, amb les angoixes i tristeses dels homes».