DOCUMENT MARC PASQUAVELLANES
09
alternactiva’T Alternactiva’t, alternactivar-se, alternactiu, aternactiva...
No ho busquis al diccionari, no ho trobaràs. Al Google potser trobaràs quelcom semblant, però creiem que no tindrà el mateix sentit que li donem nosaltres. La paraula «alternactiva’t» és un neologisme, un concepte nou introduït en el llenguatge. Com hauràs intuït, per formar-la es fusionen dues paraules o conceptes: alternatiu/a i activar. Ja sabem que sona una mica estrany (freak, en dirien alguns…). Abans que pensis res, deixa’ns explicar-te què volem dir. Anem per parts…
Alternatiu...
Segur que et vénen al cap moltes idees i conceptes associats: medicina alternativa, oci alternatiu, rock alternatiu, economia alternativa, vida alternativa.... la llista podria ser molt llarga. En resum, tot allò que es contraposa als models oficials, tradicionals o establerts. Si ens posem una mica més «cientificotècnics», trobem el corrent altern. El corrent elèctric en el qual el voltatge i la direcció varien cíclicament. En contraposició, trobem el corrent continu. En aquest, el corrent elèctric circula sempre en la mateixa direcció i s’identifica amb un corrent constant. El corrent altern, pel seu dinamisme, aconsegueix una transmissió molt més eficaç de l’energia.1 Seguint amb el tema energètic, també trobem les «energies alternatives», que són aquelles que poden suplir les fonts energètiques actuals, ja sigui pel seu menor efecte contaminant o bé per la seva capacitat de renovació.
Activa’t...
Activar és quelcom que implica acció. Segurament, l’utilitzes moltes vegades. Estar actiu/va vol dir que prens part activa d’un afer, d’un projecte, d’una iniciativa… Ho hauràs sentit en termes «comercials» quan vas a menjar-te un iogurt «Activia», amb efectes beneficiosos per a la teva salut. També quan el teu ordinador no té «activat» l’antivirus… ja saps que pot ser causa de molts maldecaps. El contrari d’estar activat és estar passiu, estar «desactivat», estar en off.
1
La primera xarxa elèctrica comercial, desenvolupada per Thomas Edison a finals del segle XIX, utilitzava corrent continu. Avui dia, a causa dels avantatges del corrent altern quant a possibilitats de transformació i transport, les xarxes de transport i distribució utilitzen gairebé de manera exclusiva corrent altern.
1
Suposo que a aquestes alçades et preguntaràs: i això quina relació té amb la Pasqua? Ara ve quan «fusionem» les dues paraules. La Pasqua vol ser una proposta alternativa, nova. Una proposta que t’activi, que et permeti «estar en on», que et «renovi per dins»… alternactiva’t!
La Pasqua, una proposta alternativa
Com tens el teu corrent? Com s'alimenta l'energia de la teva vida? La Pasqua és una proposta d'alimentació alterna, dinàmica, sempre nova. Viure en "corrent continu" vol dir deixar-se portar per la monotonia, no anar més enllà de les experiències que vius, "consumir-les" com una cosa més. Al mateix temps que consumeixes coses, fas un consum inconscient d'experiències i emocions. A la societat, tot canvi s'ha fet per persones conegudes o anònimes que, amb cor inquiet, van ser alternatives en el seu moment. Els "cors inquiets" són capaços de posar-se a cercar, de sentir-se atrets per situacions i persones que et parlen directament al cor, sense màscares, sense esperar res a canvi, amb sinceritat, sense enganys. Aquests són els teus referents "alternatius" que et fan veure diferent, que et fan mirar amb uns altres ulls. Són els pobres, els que estan mancats de... els grups i comunitats amb un estil de vida diferent, nou... Són les persones que han optat perquè una "energia alternativa" alimenti la seva vida.
Entre les moltes intuïcions i esperances que fan moure les persones, et proposem que paris atenció en la proposta xocant i alternativa de Jesús de Natzaret. Ell va viure un estil de vida alternatiu. Els valors que proposa, capaços de portar l'ésser humà al seu màxim desenvolupament, no deixen de ser, a primera vista, molt desconcertants: el perdó enfront de la violència, compartir en lloc d'acumular, cooperar en comptes de competir, ser austers i no consumistes, estimar sense esperar res a canvi, lliurar la vida als altres en comptes d'aspirar només a gaudir "a tope" i reservar-la2. Quan diem que l'estil de vida de Jesús és alternatiu, no ens referim que sigui anacrònic, sinó ben al contrari, és una proposta utòpica3. El que Jesús va defensar fins a la seva mort és, en definitiva, una formidable utopia, la utopia d'una societat on les relacions entre les persones estan basades en la fraternitat i la solidaritat4.
2
2
Les primeres comunitats de cristians, al segle I, van començar a utilitzar la paraula «evangeli», que vol dir «bona notícia» (del grec euangelion), per designar el contingut del missatge i la vida de Jesús i que estan recollits en quatre narracions: Mateu, Marc, Lluc i Joan. En els evangelis trobem moltes referències a aquest estil alternatiu de Jesús: Va compartir taula amb els exclosos de la societat (Mc 1,22). Va acollir i guarir, entenent aquestes accions com a senyals del Regne de Déu (Mc 2,15, Lc 15,1, Mt 11,25...). Va cridar a gent senzilla perquè el seguissin en l’estil de vida que emprenia. Gent senzilla i molt heterogènia. Sembla segur que va tractar de construir amb ells una espècie de «comunitat alternativa» que no es regís pels criteris de la societat d’aquella època (Mt 4,21). Va entrar en conflicte amb els poders del seu temps (civil i religiós) desfermant la necessitat de treure-se’l del mig violentament i exemplarment. Necessitat que es va justificar en nom de Déu, però que procedia de la sensació d’amenaça que acompanyava el seu anunci del Déu del Regne (Lc 22,2, Mc 14,1). Quan ja va veure venir el final, va apostar per l’esperança, fins a tal punt que va decidir celebrar un sopar amb els seus. Va fer un gest simbòlic que les comunitats cristianes encara repeteixen: va compartir el pa (símbol de la necessitat humana) i va passar la copa de vi (símbol de l’alegria comunicada), i va donar a entendre que aquest gest de la necessitat compartida i de l’alegria comunicada resumia la seva vida i ell es faria present entre els seus (Lc 22,14).
La Pasqua, una proposta que "t'activa"
Activar-se no només vol dir fer coses, que, d'això, en sabem molt. Fem i no ens cansem de fer. A l'agenda ja no ens queda cap espai lliure. Viure activat/da no és acumular coses que fas, experiències que vius. Molt sovint pots caure en el fàcil parany de pensar que com que només es viu un cop, la vida, cal esprémer-la al màxim, que cal experimentar-ho tot, que cal apurar el moment… Recorda que l'antivirus de l'ordinador, quan està activat, no sempre actua. Està activat quan està alerta i, en el moment que cal, actua, es posa en acció. Per això, viure activat/da no és passejarse per la superfície de la vida, sinó que és deixar que els rostres que et vas trobant et contin la seva història; que les cruïlles del teu camí et compliquin quan has de triar; és saber donar-se de vegades i descansar unes altres; cuidar i ser cuidat; compartir el teu temps, els teus dies, el teu treball, els teus somnis, els teus esforços, les teves pors, els teus riures i els teus fracassos.
Per viure "activat" cal estar "renovat/da per dins" (com els Activia), cuidar el teu interior i la teva autoestima per predisposar-te a mullar-te pels altres, a comprometre't. La teva interioritat és aquell espai que s'obre entre tu i les coses, entre tu i les persones, entre tu i les teves imatges de Déu i que et permet redimensionar la qualitat de la teva existència. La interioritat no s'oposa a exterioritat, sinó a superficialitat i dispersió. La interioritat és l'altra cara de l'exterioritat, aquella que li dóna el seu sabor i la seva profunditat. Cuidar aquest espai et permet anar encaixant les experiències que vas vivint, anar trobant sentit al que fas i al que vius. Si deixes ressonar les teves inquietuds, si fas silenci, si fas d'alguna paraula teva una senzilla oració…, aconseguiràs "renovar-te per dins". L'autoestima és l'altre aspecte essencial per viure activa't/da. L'autoestima es va formant gradualment a través del temps i de les experiències que vas vivint. N'hi ha algunes que per la seva intensitat o significació tenen més valor que altres: són les experiències positives o negatives que has anat vivint al llarg del temps i que han anat formant la teva imatge personal. Tenir autoestima no és creure's que tot ho fas bé i que no hi ha possible marge de millora. Implica el reconeixement sincer i equilibrat de les pròpies capacitats i limitacions. Finalment, estar activat/da vol dir comprometre's. El compromís és una manera de dotar sentit a la vida, una forma d'expressar la personalitat pròpia en el món i de deixar-hi petjada i és sempre conseqüència d'una mirada que capta la ferida del món i que no pot romandre en la indiferència.
3
Segons el diccionari, una utopia és la concepció d’un ideal irrealitzable. Etimològicament, deriva del grec «u» = no i «topos» = lloc. És a dir, quelcom que no té lloc, que no existeix enlloc. Es tracta d’un ideal, un somni, una aspiració, un desig que empeny i fa avançar en l’intent de transformar la realitat. Aquí està la força de la utopia, el seu sentit més profund, un somni que es construeix a cada moment i que algun dia es tornarà en brillant realitat. Leonardo Boff, teòleg brasiler, diu que una societat no viu sense utopies, és a dir, sense un somni de dignitat, de respecte a la vida i de convivència pacífica entre les persones i pobles. Si no tenim utopies, ens empantanem en els interessos individuals i perdem el sentit del viure en comú.
4
Jesús va anomenar a la seva utopia «Regne de Déu». Aquest Regne de Déu es pot definir com el centre del missatge de Jesús. Es tracta de la recapitulació del que Jesús va voler transmetre, de l’essència del seu missatge. Allò que és central per a Jesús no és Déu, sinó el Regne de Déu. Dit d’una altra manera, allò que és determinant per a Jesús no és que la gent sàpiga qui és o com és Déu, sinó on i com cada persona es pot relacionar amb ell. El Regne de què parla Jesús es realitza donant vida, dignitat i felicitat a totes les persones.
3
Alternactiva't!
La proposta és ben clara, viure des d'una alternativa activa. Si mirem Jesús de Natzaret i la seva opció de vida, les preguntes pel sentit de la justícia, el dolor, la donació als altres, la felicitat… poden començar a explicar-se en la coherència de la seva vida i la mort en creu com a conseqüència de les seves opcions "alternatives". És un Jesús que es desmarca de la seva societat, que provoca, que és conflictiu i crític, que ofereix la bona notícia d'un Déu Pare-Mare. Perquè ser alternactiu és viure en clau de resurrecció5, és caminar amb esperança activa, inquieta, que empeny cap un futur amb sentit, cap a una utopia possible. Alternactivar-se vol dir viure, actuar i sentir d'una manera veritablement humana en el món d'avui, viure el camí propi amb un nou horitzó. Si t'alternactives, ajudaràs els altres a viure alternactivats. Així és com comença un "grup alternactiu", una comunitat. Viure en clau comunitària on predominen els valors del compartir, la compassió i la tendresa, xoca de front amb les actituds d'individualisme, de competència i d'acumulació que predominen en el nostre entorn. Resulta de vital importància per afrontar els problemes del món que vivim i perquè els pobres trobin un lloc habitable en "un món sense llar".
Estàs convidat/da a venir a la Pasqua i a compartir les teves inquietuds, allò que vius i et fa viure. Aquests quatre dies a les Avellanes poden ser una experiència diferent al que vius en el teu dia a dia. Aquestes línies et poden ajudar i acompanyar en aquest temps de preparació sabent que la Pasqua són els teus descobriments i les teves vivències, que resten dins teu si has anat a fons en els processos que has viscut abans i durant la Pasqua. Si estàs d'acord amb alguna cosa del que has llegit; si creus que allò que vius i com ho vius pot ser d'ajuda per als altres; si vols compartir alguna cosa que et fa viure; si no estàs d'acord amb moltes de les coses que has llegit i ho vols contrastar; si estàs decidit a «alternactivar-te» per poder viure amb sentit, no ho dubtis, vine! T'hi esperem! L’Equip de Pasqua 2009
5
Viure en clau de resurrecció no consisteix en un convenciment teòric i inoperant de qui sap que existeix l'altra vida i creu mentalment en això. Viure en clau de resurrecció comporta essencialment creure en la presència i l'actuació de Jesús ressuscitat en qui té aquesta fe. Ara bé, es pot afirmar que el Ressuscitat es fa present en aquells que li donen la raó a ell i es posen de la seva part, en aquells que lluiten en favor de la vida i contra les forces de mort que actuen en la societat i en la història, i en aquells que, malgrat tot, no es deixen ni vèncer ni acovardir per la contradicció i l'enfrontament, vinguin d'on vinguin.
4
Equip de Pasqua 09 Germans Maristes Evarist Arnús, 44 08014 BCN Tel. 93 490 81 46 Fax 93 490 40 67 pasquavellanes@maristes.cat http://www.maristes.org/pasqua/avellanes