PASQUAVELLANES 09
alternactiva’T 1a Tramesa
B
envinguts a tots i totes al tret de sortida de la Pasqua 2009. Tens a les teves mans la primera tramesa, amb la qual comencem un camí que recorrerem tots plegats i que ens portarà a les Avellanes del 9 al 12 d’abril de 2009. Enguany voler viure la Pasqua és estar disposat a aixecar-se per trobar sentit a la a’t». ernactiv vida. Així ens ho suggereix el lema: «alt «alternactiv ernactiva’t». Aquestes propostes que reps pretenen preparar-te amb el suggeriment de seguir un itinerari a partir de vuit passos inspirats en el document mar marcc (que reps juntament amb aquest fulletó). En aquesta tramesa, et convidem a seguir quatre primers passos per poder-los treballar, tant personalment com en grup.
9-12 abril 2009
Monestir de les Avellanes
Cada «pas» d’aquest itinerari comença amb un fragment del document marc i vida» que ens anima a fer una està estructurat en cinc parts: «Coses de la vida», «Dóna-hi v olt es» ons» experiència, volt oltes» es», amb un text que ens convida a reflexionar, «A ffons» que ens porta a treballar la interioritat, «Racó de pregària», que ens suggereix un pensament, cançó o pregària, «En parlem», que ens planteja algunes preguntes per aprofundir-hi personalment o en grup. Amb aquests apartats et volem ajudar a descobrir vitalment alguns aspectes del lema, a plantejar-te algunes preguntes i a tenir un temps de pregària-reflexió per interioritzar i fer més teu aquest camí. Les mateixes dinàmiques les pots viure en grup, de tal manera que cada pàgina pot esdevenir el tema d'una reunió o un moment de trobada. També pots trobar, en la darrera pàgina, un seguit de propostes i suggeriments de tota mena relacionats amb la nostra vivència de la Pasqua. La tramesa la reps en format «paper» i en format electrònic. En el pdf la podràs treballar des del teu ordinador, ja que tots els enllaços a internet estan actius i et porten directament a la pàgina web que et proposem. Endavant, capbussa't en la tramesa i anima't a «alternactivar-te», a viure la vida amb sentit, que et doni esperança en el teu dia a dia. Saps que som molts i moltes qui fem camí amb tu.
1 Equip de Pasqua 09•Germans Maristes • Evarist Arnús, 44 • 08014 BCN • Tel. 93 490 81 46 • Fax 93 490 40 67 • pasquavellanes@maristes.cat •www.maristes.org/pasqua/avellanes
1 Coses de la vida
corrent altern Com has pogut llegir en el document marc de la pasqua 09, comencem la nostra reflexió al voltant del corrent elèctric. En el corrent altern, el voltatge i la direcció varien cíclicament. En contraposició, trobem el corrent continu. En aquest, el corrent elèctric circula sempre en la mateixa direcció i s'identifica amb un corrent constant. El corrent altern, pel seu dinamisme, aconsegueix una transmissió molt més eficaç de l'energia. La primera xarxa elèctrica comercial, desenvolupada per Thomas Edison a finals del segle XIX, utilitzava corrent continu. Avui dia, a causa dels avantatges del corrent altern quant a possibilitats de transformació i transport, les xarxes de transport i distribució utilitzen gairebé de manera exclusiva corrent altern.
El «bioalternatòmetre» El corrent continu es defineix com el corrent elèctric que sempre circula en la mateixa direcció. En contraposició, el corrent altern és molt més dinàmic. La raó de l'ampli ús del corrent altern ve determinat per la seva facilitat de transformació, qualitat que no té el corrent continu. La nostra vida moltes vegades funciona com el corrent altern i a vegades com el corrent continu. I tu... com fuciones? Esbrina-ho amb el nostre bioalternamòmetre!(Marca amb una X on t'identifiques).
1
2
Escoltes sempre el mateix tipus de música
Escoltes música variada
Menges sempre el mateix tipus de menjar
Menges una gran varietat d'aliments
Busques sempre un ambient on s’escolti algú o alguna cosa que et faci no pensar en tu mateix/a
Busques moments de silenci per pensar en tu, pregar...
Sempre vas als mateixos llocs
De tant en tant t'agrada descobrir un nou lloc on anar
Sempre veus el mateix tipus de pel·lícules
T'interessen diferents tipus de pel·lícules
Les teves idees sempre són les mateixes, no canvien amb el pas del temps
Les teves idees canvien, es transformen en idees noves amb el pas del temps
Sempre vesteixes el mateix estil de roba
La teva roba és variada i té diferents estils
Llegeixes sempre el mateix tipus de llibres
Varien els estils i les temàtiques dels llibres que llegeixes
Ets dels qui pensa que no val la pena fer res per canviar el món
Ets dels qui pensa que sempre hi ha alguna cosa a fer perquè el món canviï
Resultats Si la majoria de les respostes són de la columna 2, ets una persona que en molts aspectes busques el canvi, la transformació, ser alternatiu/va. Si la majoria de les respostes són de la columna 1, ets una persona que viu algus aspectes de la vida de forma contínua, sempre el mateix. Si les respostes estan més o menys igualades, vol dir que hi ha aspectes en la teva vida molt fixats, que els vius de "forma contínua, i altres de "forma alternativa"... Què seria l'ideal?
Ramon Prat, El fil de la vida, Pagès Editors, Lleida, 2002, 207
Dóna-hi voltes
L
a paraula alternativa pot ésser utilitzada de dues maneres: com a equivalent a la recerca teòrica d’una altra manera de viure, o bé com la descripció realista i pràctica d’una manera de viure altra, és a dir, un estil de vida divers, renovat des de dins de la persona. En el primer cas, es tracta de buscar i de definir unes estructures socials teòriques, diverses de les ja existents, per al funcionament de la vida personal i comunitària edificat en la justícia. En el segon cas, a banda de cercar aquestes noves estructures socials necessàries, es tracta de buscar també una nova orientació a les estructures internes de la vida real, tant la personal com la comunitària, per tal de construir una societat al servei de totes les persones, però especialment dels més pobres i dels marginats del món.
2
L’alternativa als desafiaments actuals passa per un nou retrobament de l’interior de la persona que unifiqui el cos, la ment, afectivitat i espiritualitat i, d’altra banda, passa també per compartir aquest retrobament interior amb els altres d’una manera oberta, sincera, amorosa i compromesa. El cos necessita la ment per viure conscientment, l’afectivitat per viure feliçment i l’esperit per viure amb sentit. La ment necessita el cos per tocar amb els peus a terra; l’afectivitat, per a ser una intel·ligència viva i l’esperit, per a no perdre el sentit de la utopia i l’esperança. L’esperit necessita el cos per arrelar-se, la ment per expressar-se i l’afectivitat per estimar.
Ramon Prat, El fil de la vida, Pagès editors, Lleida, 2002, 207
A fons...
Et proposem una activitat per "anar a fons" en la teva realitat quotidiana. Es tracta d'un model pràctic per mirar i escoltar la realitat de cada dia i fer-ne una lectura observant que t'ajudi a mirar el món que t'envolta d'una altra manera, a fer teu un estil de vida "alternactiu". Comparteix el que has escrit amb el teu grup. És una activitat que podeu anar fent periòdicament (setmanalment, mensualment, trimestralment...)
1. En un full a quatre columnes, pren nota periòdicament d'aquests quatre elements, observats i escoltats en la vida de cada dia: - Reptes (allò que et desafia, el que creus que has de millorar...). - Signes d'esperança (aspectes positius que trobes en la teva realitat, en la teva vida, en el que fas i en el que sents). - Criteris de discerniment (allò que t'ajuda i orienta en el teu dia a dia). - Línies d'acció (coses concretes que pots fer i viure). 2. Elabora els reptes i els signes d'esperança i la seva ressonància en el teu interior, sense precipitar-te a interpretarho d'una manera ideològica i superficial, sinó acollint les lliçons que et donen. 3. Busca llums en la foscor que et puguin oferir uns referents de vida per comprendre i donar resposta als reptes, i potenciar els signes de vida i d'esperança. 4. Acull les directrius o línies d'acció descobertes en el camí recorregut per posar-les en pràctica i experimentar-ne la validesa. 5. Periòdicament, fes una valoració de conjunt de la recerca practicada en la vida de cada dia.
Escolta el teu cos Racó de pregària
- Busca un lloc silenciós i solitari. - Aconsegueix un ambient de penombra o fosc, que et protegeixi de la distracció que provoca la llum. - Evita les molèsties tant de la calor com del fred, que t’impedeixen la concentració. - Evita qualsevol peça de roba que pugui oprimir-te: cinturó, colls, corbates, sabates... - Tomba't sobre una superfície que no sigui ni molt dura ni molt tova, per exemple: una catifa. - Estira’t cap amunt amb les cames lleugerament entreobertes i els braços estesos al llarg del cos. - Tanca els ulls, relaxa molt les parpelles i queda't totalment immòbil. - Passa revista a tots els músculs del teu cos concentrant successivament la teva atenció en cadascun i allunyant la tensió que pugui haver-hi acumulada en algun d'ells. - La ment: fins ara ha estat dirigint la seva atenció als membres del cos, una vegada que aquests es troben en calma, ha de relaxar-se ella mateixa i submergir-se en la imaginació, visualitzant escenes agradables.. (per exemple, la contemplació d'una bonica posta de sol, estar tombat sobre la sorra neta d'una platja rebent la brisa del mar i el murmuri de les onades, etc.).
Escolta el teu cor Els meus somnis... A vegades vull aconseguir-ho... vull arribar lluny, viure molt i sentir-ho tot. Vull estimar i ser estimat/da amb passió. Vull que els dies siguin més llargs. Riure sense parar, aconseguir metes, i seguir endavant, amb nous projectes a l'horitzó. Em veig pelegrí/na, arquitecte/a, amic/ga, aventurer/a, amant, deixeble... Em sento lleuger/a caminant en aquesta terra de desitjos, on una vegada i una altra ho vas donant tot. Habitar aquesta terra de somnis em fa sentir viu i trobar motius per avançar. La me mevva realitat... Però toca despertar. Saber que cal tenir somnis però que cal caminar per aquesta terra del quotidià i de la realitat. Aquí no tot se sent tan intensament ni tampoc tot és profund, apassionant o espectacular. Aquí, en la realitat quotidiana, hi ha menys aventura i més silenci, l'entrega és callada, on hi ha gent (real) que a vegades em cau bé i a vegades em treu de polleguera -i sospito que el mateix diran de mi-. Aquesta terra real on el temps passa, on hi ha tardes avorrides, treball monòton i que a vegades sembla insignificant, desitjos insatisfets i il·lusió aterrada. Aquesta tensió entre el somni i la realitat defineix molt de la meva vida. I sospito que així està bé.
En parlem
Destaca algun aspecte que t’hagi cridat l’antenció de tot el que has llegit, viscut i compartit d’aquest «pas». En quins aspectes de la teva vida creus que cal que visquis una mica més «alternatiu»? Com t’has sentit en el moment d’interiorització i relaxació que has pogut fer?
3
2
JESÚS de natzaret Entre les moltes intuïcions i esperances que fan moure les persones, et proposem que paris atenció en la proposta xocant i alternativa de Jesús de Natzaret. Ell va viure un estil de vida alternatiu. Els valors que proposa, capaços de portar l’ésser humà al seu màxim desenvolupament, no deixen de ser, a primera vista, molt desconcertants: el perdó enfront de la violència, compartir en lloc d’acumular, cooperar en comptes de competir, ser austers i no consumistes, estimar sense esperar res a canvi, lliurar la vida als altres en comptes d’aspirar només a gaudir «a tope» i reservar-la.
Coses de la vida
1. Qui diu la gent que sóc jo? En els evangelis (Mt 16,13 i Mc 16,27) trobem que Jesús fa aquesta pregunta als seus amics. Et proposem una sèrie d’imatges de Jesús. Són diferents maneres d’entendre la persona de Jesús. Darrera de cadascuna hi ha una interpretació de la seva persona i del que representa, hi ha una manera d’entendre Jesús, el seu projecte, el seu rostre de Déu... Et poden ajudar aquestes preguntes: Amb quina imatge t’identifiques més? Per què? Quina et crida més l’atenció? Per què?
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
2. I tu, qui dius que sóc jo? Com a experiència et proposem que escriguis la teva pròpia imatge de Jesús. El coneguis poc o molt, n’estiguis molt proper o et sembli molt allunyat de la teva vida, com el definiries?
4
S
José Antonio Pagola, Jesús. Aproximación histórica, PPC, 2007, 463-465
egons el relat evangèlic, estant Jesús de camí per la regió de Cesarea de Filip, va preguntar als seus deixebles què es deia d’ell. Quan ells li van informar dels rumors i expectatives que començaven a suscitar-se entre la gent, Jesús els preguntà directament: «I vosaltres, Dóna-hi qui dieu que sóc jo?». voltes Transcorreguts vint segles, qualsevol persona que s’acosta amb interès i honestedat a la figura de Jesús, es troba davant aquesta pregunta: «Qui és Jesús?». La resposta solament pot ser personal. Sóc jo qui he de respondre. Se’m pregunta què dic jo, no què diuen els concilis que han formulat els grans dogmes cristològics, ni què expliquen els teòlegs ni a quines conclusions arriben avui els exegetes i els investigadors de Jesús. Les persones tenim imatges molt diferents de Jesús. No totes coincideixen amb la que tenien del seu Mestre els primers homes i dones que el van conèixer de prop i el van seguir. Cadascú ens hem fet una idea de Jesús; tenim la nostra pròpia imatge d’ell. Aquesta imatge, interioritzada al llarg dels anys, actua com a «mediació» de la presència de Crist en la nostra vida. Des d’aquesta imatge llegim l’evangeli o escoltem el que ens prediquen; des d’aquesta imatge alimentem la fe, celebrem els sagraments i configurem la nostra vida cristiana. Si la nostra imatge de Jesús és pobra i parcial, la nostra fe serà pobra i parcial; si està distorsionada, viurem l’experiència cristiana de forma distorsionada. El que li interessa a Déu no és la religió, sinó un món més humà i amable. El que busca és una vida més digna, sana i feliç per a tots, començant pels últims. Ho va dir Jesús de moltes maneres: la religió que va contra la vida o és falsa o bé ha estat entesa de forma errònia. El que fa feliç Déu és veure’ns feliços, des d’ara i per sempre. Aquesta és la Bona Notícia que ens revela Jesús: Déu se’ns dóna com el que és: Amor.
A fons...
Et proposem que vagis una mica a fons i facis una aproximació a l’estil alternatiu de Jesús a partir de diferents relats de l’Evangeli, tal com es suggeria al document marc. Pots prendre el Nou Testament i anar llegint els relats que es proposen.
L
En parlem - Després d’haver treballat aquest «pas»: què és el que et crida més l’atenció de Jesús de Natzaret? - Ha anat canviant la teva percepció de Jesús al llarg de la teva vida? - Quin relat de l’Evangeli t’ha cridat més l’atenció?
Racó de pregària
Germà Alois. Carta de Taizé 2009 (Carta de Kenya)
es primeres comunitats de cristians, al segle I, van començar a utilitzar la paraula «evangeli», que vol dir «bona notícia» (del grec euangelion), per designar el contingut del missatge i la vida de Jesús i que estan recollits en quatre narracions: Mateu, Marc, Lluc i Joan. En els evangelis trobem moltes referències a aquest estil alternatiu de Jesús: - Va compartir taula amb els exclosos de la societat (Mt 9,10-13). - Va acollir i guarir, entenent aquestes accions com a senyals del Regne de Déu (Mc 2,15, Lc 15,1, Mt 11,25...). - Va cridar a gent senzilla perquè el seguissin en l’estil de vida que emprenia. Gent senzilla i molt heterogènia. Sembla segur que va tractar de construir amb ells una espècie de «comunitat alternativa» que no es regís pels criteris de la societat d’aquella època (Mt 4,21). - Va entrar en conflicte amb els poders del seu temps (civil i religiós) desfermant la necessitat de treure-se’l del mig violentament i exemplarment. Necessitat que es va justificar en nom de Déu, però que procedia de la sensació d’amenaça que acompanyava el seu anunci del Déu del Regne (Lc 22,2, Mc 14,1). - Quan ja va veure venir el final, va apostar per l’esperança, fins a tal punt que va decidir celebrar un sopar amb els seus. Va fer un gest simbòlic que les comunitats cristianes encara repeteixen: va compartir el pa (símbol de la necessitat humana) i va passar la copa de vi (símbol de l’alegria comunicada), i va donar a entendre que aquest gest de la necessitat compartida i de l’alegria comunicada resumia la seva vida i ell es faria present entre els seus (Lc 22,14). Si Déu és en nosaltres, també va davant nostre. Ens accepta tal com som, però també ens duu més enllà de nosaltres mateixos. A vegades ve per desestabilitzar la nostra vida, capgirant els nostres plans i els nostres projectes. La vida de Jesús ens ajuda a entrar en la seva manera de veure les coses. Jesús es deixava guiar per l’Esperit Sant. Mai no va parar de referir-se a la presència invisible de Déu, el seu Pare. Aquest és el fonament de la seva llibertat, que el va portar a donar la seva vida per amor. En Jesús, relació amb Déu i llibertat no s’oposen mai, sinó que es reforcen l’una a l’altra. En tots nosaltres hi ha el desig d’un absolut, cap al qual tendim amb tot el nostre ésser: cos, ànima i enteniment. Una set d’amor crema en cada persona, des dels nadons a la gent gran. Ni la més gran intimitat humana no pot satisfer-la completament. Sovint experimentem aquestes aspiracions com una mancança o una buidor. A vegades poden dispersar-nos. Però lluny de ser una anomalia, són part de la nostra persona. Són un regal; contenen ja en elles la crida de Déu a obrir-nos. Llavors cada persona és convidada a preguntar-se: quins passos endavant se’m demana que faci ara? No és necessàriament una qüestió de «fer més». Allò a què som cridats és a estimar més. I, com que per expressar-se, l’amor necessita del nostre ésser, tot sencer, depèn de nosaltres de trobar com estar més atents al nostre veí, i fer-ho sense esperar ni un moment més.
5
3
referents alternatius A la societat, tot canvi s'ha fet per persones conegudes o anònimes que, amb cor inquiet, van ser alternatives en el seu moment. Els "cors inquiets" són capaços de posar-se a cercar, de sentir-se atrets per situacions i persones que et parlen directament al cor, sense màscares, sense esperar res a canvi, amb sinceritat, sense enganys. Aquests són els teus referents "alternatius" que et fan veure diferent, que et fan mirar amb uns altres ulls. Són els pobres, els que estan mancats de... els grups i comunitats amb un estil de vida diferent, nou... Són les persones que han optat perquè una "energia alternativa" alimenti la seva vida.
Referents mediàtics i referents alternatius Coses de la vida
T'expliquem dos conceptes i t'animem a cercar 10 exemples de cadascun en menys de 5 minuts. Referent mediàtic:: Personatge o grup famós que surt molt a la TV i mitjans de comunicació. Molta gent parla d'ell. Les seves declaracions solen ser bastant buides de continguts. I les seves accions, contradictòries. No obstant això, marquen estil en alguns sectors de la nostra societat. Referents "alternatiu":: Famosos o no tant. En conèixer de prop aquests grups o aquestes persones, un resta més sorprès i impressionat favorablement. Han canviat la vida de moltes persones que han tingut contacte amb ells per les seves opcions i valors. Prediquen amb la seva vida i molt sovint no parlen gaire. Solen ser senzills i discrets.
Lluís Espinal
Periodista català, va néixer l'any 1932. Es va fer jesuïta i va patir la dictadura franquista a Espanya i després una dura dictadura militar a Bolívia. Va ser assassinat a Bolívia pels paramilitars l'any 1980, dos dies abans que assassinessin el bisbe Romero al Salvador. Com va ser alternatiu? Va posar tots els seus coneixements en el món periodístic i de la comunicació per denunciar la repressió militar, les conseqüències del narcotràfic... això va incomodar els poderosos. Al seu enterrament hi van assistir mes de 80.000 persones en una gran manifestació de dolor. El seu missatge com a testimoni, en paraules seves: "La vida és per a això, per gastar-la pels altres".
Dóna-hi voltes
Fernando Lugo
Paraguaià. Va néixer l’any 1951. Mestre que es fa religiós de la Congregació del Verbo Divino, on s’ordena sacerdot. Va ser rector a les localitats de Guaranda i Echeandía, on va viure a prop dels més pobres. El seu compromís amb la Teologia de l’Alliberament és clar. Arribarà a convertir-se en bisbe de San Pedro. Com va ser alternatiu? Va deixar el seu ministeri episcopal per liderar diversos grups polítics paraguaians que volien un canvi després de 60 anys de govern del «partido colorado», per acabar amb la corrupció i iniciar millores socials a favor dels més pobres des de la Presidència de la República del Paraguai.
Jaume SOLER-M.Mercè CONANGLA. Donar temps a la vida, Pleniluni, Barcelona, 2001
A fons... Miro enrere cap a la meva joventut, i veig quanta gent m'ha ofert ajuda, comprensió i ànims -coses molt importants per a mi-, encara que mai no ho van saber. Van entrar en la meva vida i es van convertir en forces motrius dins meu. Nosaltres, tots i totes, vivim espiritualment d'allò que ens han donat, sovint sense saber-ho, altres persones en moments importants de la nostra vida. Pot ser que en aquell moment aquestes hores importants ni tan sols les percebéssim. Probablement no les reconeguem fins anys més tard, quan mirem enrere, com quan algúrecorda alguna música de fa molt de temps o un paisatge de la seva infantesa. Tots devem a altres persones una part de la dolcesa i de la saviesa que hem fet nostres; i bé podem preguntar-nos què és allò que els altres ens deuen. Albert Schweitzer
En parlem
- Per què les persones que has indicat en «Les Coses de la vida» són referents en la teva vida? - El teu grup o tu mateix com a persona, creus que podries ser una mica referent «alternatiu»? - Sents alguna vegada la temptació de ser referent mediàtic en el teu entorn?
6
Rosa Parks Nascuda a un poble d'Alabama (EEUU). Treballava cosint llençols. El desembre de 1943 comença a militar en el Moviment pels Drets Civils Americans. Va morir el 24 d'octubre de 2005 a Detroit. Com va ser alternativa? L'any 1955 va ser arrestada, jutjada i sentenciada per no complir la llei de segregació que prohibia als negres seure als llocs del davant dels autobusos. El seu gest va mobilitzar 50 líders de la comunitat afroamericana, entre ells, Martin Luther King. La reacció va ser el boicot del servei de transpor ts públics a Montgomery (Alabama), que van restar aturats fins que la prohibició va ser eliminada. El cas va acabar a la Cort Suprema dels EUA, que va dictaminar que la segregació racial al sistema d'autobusos era inconstitucional.
Racó de pregària Al final del camí em diran: Has viscut? Has estimat? I jo, sense dir res, Obriré el meu cor ple de noms. Pere Casaldàliga
4
Somnis i utopies
Segons el diccionari, una utopia és la concepció d’un ideal irrealitzable. Etimològicament, deriva del grec «u» = no i «topos» = lloc. És a dir, quelcom que no té lloc, que no existeix enlloc. Es tracta d’un ideal, un somni, una aspiració, un desig que empeny i fa avançar en l’intent de transformar la realitat. Aquí està la força de la utopia, el seu sentit més profund, un somni que es construeix a cada moment i que algun dia es tornarà en brillant realitat. Leonardo Boff, teòleg brasiler, diu que una societat no viu sense utopies, és a dir, sense un somni de dignitat, de respecte a la vida i de convivència pacífica entre les persones i pobles. Si no tenim utopies, ens empantanem en els interessos individuals i perdem el sentit del viure en comú. Et convidem que vegis la pel·lícula «Cadena de favores». Els somnis es poden fer realitat si creus que és possible, si hi treballes de valent.
Cadena de favores (pay it foward)
Coses de la vida
Trevor (Jaley Joel Osment), inspirat arran d'una proposta d’Eugene (Kevin Spacey) -el seu nou professor de Ciències Socials-, segons la qual els nens han d'imaginar una idea per canviar el món i intentar posar-la en pràctica, iniciarà sense saber-ho una reeixida cadena de favors que s'estendrà per tota la ciutat de Las Vegas i que consisteix a ajudar a tres persones i que aquestes ajudin d'altres tres, i així successivament.
Jo sé que algun dia serà així
Diu que hi havia un ancià xinès que s’aixecava cada dia ben d’hora, pujava al
Dóna-hi cim d’un turó proper que amagava la llum del sol del matí, recollia una baixava el turó i llançava la pedra a l’altre costat del rierol que voltes pedra, passava per allí. El seu fill i el seu nét l’acompanyaven en aquesta tasca:
—Per què fem això? —va preguntar un dia el nét. —Si continuem fent-ho i tu ensenyes als teus fills i als teus néts a transportar les pedre—va explicar l’avi— acabarem movent aquest turó. El noi va insistir: —Però, avi, vostè mai no arribarà a veure que el turó canviï de lloc. L’ancià va afirmar amb el cap i digué: —Sí, és cert, però jo sé que algun dia serà així. Tenir esperança no vol pas dir no fer res i estar passiu esperant que allò que volem passi. No n’hi ha prou amb tenir esperança dins del cor. Com l’avi xinès, cal ajudar l’esperança amb la nostra tasca diària.
Constructors d’utopies
Comunidades Cristianas Populares
A fons...
L
Racó de pregària
Creure en Jesús és creure en l’amor . L’amor fa que tot tingui sentit, fins i tot la utopia de la felicitat en el quotidià.
LA UTOPIA ÉS POSSIBLE SI CREC EN TU, JESÚS, SI CREC EN TU LA UTOPIA TÉ SENTIT EN TU. A GALILEA Amb amor és possible construir un demà que es basteix amb els gestos de l’avui. Té sentit tornar a donar la mà, tot i haver estat ferit té sentit tornar a estimar, tornar a estimar, a estimar, a estimar. Amb l’amor la vida és llibertat convidant a un nou pas, un nou llaç, nova amistat. Viuràs una nova humanitat si en el fons del teu cor optes per tornar a estimar.
a utopia ha estat i segueix sent el gran motor de la història, és a dir, fer realitat els somnis i les aspiracions tant personals com col·lectives. Vivim perquè tenim utopies. La gran utopia anunciada per Jesús de Natzaret és que "El Regne de Déu és a prop" (Mc 1,15). Segons Juan Mateos, aquesta expressió pot ser traduïda en un llenguatge col·loquial amb aquest formulació: És possible una societat alternativa. La utopia que Jesús proposa té un doble vessant: És possible la fraternitat perquè totes i tots som filles i fills d'un mateix Pare. Es tracta, per tant, d'una utopia sobre Déu (un nou rostre de Déu) i, en conseqüència, una utopia sobre l'ésser humà i sobre la societat en el seu conjunt: una societat alternativa sense privilegis i sense exclusions. Utopies de la vida quotidiana Les utopies de la vida quotidiana constitueixen realitats de cada dia, tenen molta relació entre elles, però no va malament enumerar-les per separat: perquè la nostra vida tingui sentit, tenim necessitat de fer realitat, com el pa de cada dia, la utopia diària de la tendresa i l'afecte. L'experiència de l'afecte i la tendresa permet fer realitat una segona utopia: la utopia de la gratuïtat. Ens anem fent persones adultes en la mesura que som capaces de donar sense exigir gens a canvi i també de rebre sense sentir-nos obligats a donar gens a canvi. No és necessari recordar que la gratuïtat només és possible des de la utopia de la llibertat. En la mesura que ens considerem amb drets sobre algú, estem matant d'un sol cop tant la gratuïtat com la llibertat en les relacions humanes. I una darrera utopia: la igualtat. La història humana es debat sempre entre la llibertat i la igualtat com a utopies totalitzadores. És a dir, com l'horitzó utòpic referencial de les relacions humanes i de l'organització social. Tota aquesta densa, complexa i alhora senzilla i diària experiència humana (afecte i tendresa, gratuïtat, llibertat, igualtat) constitueix el punt de partida i, al mateix temp, el punt d'arribada per a la gran utopia de la SOLIDARITAT.
En parlem
- Quins són els teus somnis? - Què és el que t’ha cridat més l’atenció d’aques «pas»? - T’has proposat començar la teva «cadena de favors»?
7
suggeriments «alternactius» llibresllibresllibresllibres cinemacinemacinema Paraula i vida José Antonio Pagola Claret, 2008 Paraula ¡ Vida 2009 recull el fragment de l’Evangeli que l’Església proclama en la litúrgia diària unit al comentari que ofereix José Antonio Pagola
Un altre món Arcadi Oliveres Angle Editorial, 2006 És possible un altre món? Amb el seu discurs crític i a la vegada pedagògic, Arcadi Oliveres considera que no només és possible, sinó també necessari, sobretot davant les injustícies socials i la degradació ambiental. Entre la complicitat cap a un sistema que ens domina i les possibilitats de discrepar-hi, hi ha un espai de consciència que ens ha de permetre veure que ni tot està perdut ni tot és impossible. Arcadi Oliveres ens proposa un conjunt de camins alternatius i compromesos per construir "Un altre món".
Otro mundo es posible si... Susan George Icaria, 2004 Susan George, presidenta d’ATTAC França, analitza les possiblitats de construir un altre món. Quin altre món? Un món que permeti l'accés a una vida digna de tots els habitats de la Terra: aliments suficients, aigua potable, vivenda adequada, educació bàsica i serveis públics. Segons l'autora, malgrat la realitat del món, aquests objectius ja no són utòpics, sinó possibilitats pràctiques. D'aquí la declaració de que un altre món és possible: perquè realment ho és...
Consumir menos, vivir mejor Toni Lodeiro Txalaparta, 2008 Aquest llibre presenta propostes d’un estil de vida alternatiu per construir un món més solidari i sostenible. Podeu consultar la web: consumir menos, vivir mejor
Trobareu més informació sobre el llibre i sobre diferents activitats i iniciatives que proposa l’autor. També trobareu un enllaç per descarregar el llibre en pdf.
webwebwebweb
Joves fora de sèrie
Carta de Taizé 2009
La ola Dennis Gansel 2008 Pel·lícula basada en fets reals. A la tardor de 1967 Ron Jones, un professor d'història d'un institut de Califòrnia, no va tenir resposta per a la pregunta d'un dels seus alumnes: Com és possible que el poble alemany al·legui ignorància a la massacre del poble jueu? En aquest moment Jones va decidir fer un experiment amb els seus alumnes: va instituir un règim d'extrema disciplina en la seva classe, restringint-los les seves llibertats i fent-los formar en unitat.
Bella Alejandro Monteverde
Car ta de K en «Car Carta Ken enyya» Podeu llegir o descarregar la carta de Taizé 2009. http://www.taize.fr/ext/download/letter/ caletter.pdf
Revista Alandar
En aquest enllaç trobaràs una entrevista amb Eduardo Verástegui del programa «Últimas preguntas» de TVE. Molt interessant escoltar l’experiència d’aquest actor. Entrevista Eduardo Verástegui
http://www.alandar.org
Un tal Jesús
Estació d’enllaç
L’alter-nit joves de Barcelona. Els tercers divendres de cada mes a les 22.00. Propera estació:
http://e-d-e.blogspot.com/
Avellanes DO. En camí cap a la Pasqua Web que recull els capítols radiofònics i altres recursos de «Un tal Jesús» de Maria i José Ignacio López Vigil. http://www.untaljesus.net
Forum de pastoral con jóvenes
28 de febrer-1 de març de 2009 Regala’t un cap de setmana «denominació d’origen» les Avellanes. Un espai de pregària i compartir a partir del lema de Pasqua 09 «alternactiva’t». De divendres 28 al vespre a diumenge 1 després de dinar. http://www.maristes.org/pasqua/ avellanes/
La clase Laurent Montet
Dimecres al casal
2009 "La classe" és una adaptació lliure de la novel·la "Entre les murs". Conta la història de François, un jove professor de llengua en un institut situat en barri conflictiu de París. La pel·lícula retrata la societat multirracial francesa, sense cap tipus de judici. Va guanyar la «Palma d'Or» en el darrer festival de cinema de Cannes.
citacitacitacitacita
Revista d’informació social i religiosa.
2008 Bella és una tendra història sobre la vida, les relacions interpersonals, l'amistat i la capacitat humana per a estimar en les circumstàncies més inesperades. Bella narra la relació que s'estableix entre una jove embarassada que perd el treball i un home que no aconsegueix recuperar-se d'un tràgic accident passat. Una apassionant història en la qual dues persones descobreixen que, de vegades, és necessari perdre-ho tot per a adonar-se del que realment importa en la vida.
És un programa del K3 que està protagonitzat per joves que, a més de fer una «vida normal», inverteixen part del seu temps lliure en els altres. Cada capítol mostra un d'aquests joves. Podeu veure els videos a: joves fora de sèrie
Web del «forum de pastoral con jóvenes» (Madrid, 7-9 de novembre de 2008). Trobaràs diferents recursos, articles, suggeriments... http://www.forumpj.org/
Trovador
Trovador és una web que tracta d'informar de tot el relacionat amb la música cristiana. http://www.trovador.com/
Cada dimecres a les 20.00 al Casal Marista (Vallespir, 162 BCN. Metro: L3 Plaça del Centre)
Espai de trobada i d’espiritualitat per a joves (que formen part d’algun grup) i no tan joves a partir del compartir setmanal amb la vivència de la Pasqua d'Avellanes com a eix de la trobada. Trobareu el calendari a: http://www.maristes.org/pasqua/ avellanes/
Primera tramesa de la Pasqua Avellanes 09 Eq uip de trameses i comunicacions •pasq ua es.cat •www www .marist es.org/pasq ua/a Equip •pasqua uavvellanes@marist ellanes@maristes.cat www.marist .maristes.org/pasq es.org/pasqua/a ua/avvellanes