28-31 DE MARÇ
O
brir els ulls, un gest que fas quotidianament, sense pensar-hi. De fet, mentre estàs despert, els teus ulls s’obren i es tanquen aproximadament 11.500 vegades al dia. Així, sense adonar-te’n, obres i tanques els ulls cada cinc segons. Aquest acte reflex el necessites fer contínuament perquè els teus ulls es mantinguin humits i puguis veure amb nitidesa i claredat tot allò que t’envolta. Ben segur, però, que moltes vegades has «obert els ulls» de forma conscient. Fes-ne l’experiència: tanca els ulls uns segons i obre’ls de cop. En mil·lèsimes de segons passes de la foscor a la llum, de no veure-hi a gaudir de l’experiència d’identificar allò que ara, en aquest instant, forma part de la teva realitat. Aquesta experiència, que tantes vegades fas inconscientment, pot ser un reflex del teu dia a dia. Quan tens els ulls tancats, no tens possibilitat de res. El gest d’obrir els ulls et fa estar alerta, et disposa a posar-te en camí, a despertar, et situa davant la realitat tal com és. Es tracta, per tant, d’una acció de valentia que et fa ser conscient que potser has viscut amb els ulls tancats i que necessitaves «despertar» per començar a mirar a mirar-te d’una altra manera. Document Marc de la Pasqua de les Avellanes 2013
1a dinàmica
OBRIR ELS ULLS
V
ATREVEIX-TE A MIRAR
i escolta...
eure i mirar tenen molts punts en comú, però no signifiquen el mateix. El primer significat de veure apunta a percebre amb els ulls, a obrir-se visualment a la realitat. Mirar ofereix altres matisos, en els quals la persona sempre entra en joc. Implica més atenció, deteniment, observació. Veure és un acte més immediat i espontani. Mirar requereix lentitud i aprenentatge. Per això, mirar es pot convertir en objectiu pedagògic. Hi ha diferents maneres de mirar-se a si mateix, moltes d’aquestes poc aconsellables. Una mirada abocada a l’exterior, een la qual el protagonista es perd. Només hi ha escenari. S’observa el món, però no hi ha consciència d’un mateix, ccom una càmera fotogràfica, amb un bon objectiu, però sense ànima. Una mirada narcisista que se satisfà amb la sseva mateixa figura, amb el seu mateix rostre. Un s’enamora dels seus propis trets, com el mític personatge de Narcís, vvíctima de la seva bellesa, molt ben pintat per Caravaggio. Representa la tirania del mirall. Una mirada negativa en la qqual només es contemplen els punts desagradables de si mateix genera mala autoestima, judici implacable, desànim. AAtrevir-se a mirar-se constitueix una invitació a buscar la veritat d’un mateix en el propi interior, a descobrir els propis talents, a acceptar les mateixes ombres i limitacions. Es tracta d’una mirada interior que afavoreix el coneixement d’un mateix, sense el qual la vida perd sentit i profunditat. Es tracta d’un exercici que requereix aprenentatge, silenci, meditació. De vegades, fins i tot, cal tancar els ulls, deixar de veure, per mirar-se per dins. Sense pressa. Una mirada que, sense deixar de ser sincera, sempre sigui amable. Qui no és capaç de mirar-se ell mateix aamb valentia i agraïment no podrà veure els altres amb una actitud amorosa, solidària, propera. Per això és tan important educar per a una mirada interior. Quan s’aconsegueix, els professors miren els alumnes i descobreixen een ells talent i futur, sense amagar insuficiències i febleses; els alumnes miren els educadors amb confiança en la seva guia i directrius, sense abdicar de la seva mateixa responsabilitat. La percepció que tenim del món i de la societat depèn en gran part de la mirada que tenim cap a nosaltres mateixos. Tasca pedagògica de gran rellevància. Sempre estarà pendent, perquè cada any ha de resoldre la seva nova oportunitat. L’any 2013 és a tocar i representa una nova ocasió per viure el present amb alegria i mirar el futur amb esperança. Només hi haurà millora col.lectiva si cada persona combat el mal que nia dins seu i es nodreix de l’amor etern que arrela en l’interior. Atreveix-te a mirar-te, Lluis Serra
http://www.youtube.com/watch?v=TaaKVA8ebC4
Observo un món deso desorientat . C Constants t t immediateses i di t esborren els petits detalls que donen sentit al camí. Jo veig tothom sense parar amunt i avall atabalat. Em miro en un mirall i no, ara no em reconec. M’aturo per poder veure les meravelles que m’envolten.
He descobert el meu tresor, tinc molt per oferir-te. Vaig més enllà, faig un pas més. Camino per la vida. Em sento fort tal com sóc mirant en calma l’horitzó. Tanco els ull i crec en mi. Jo vull un repte, un compromís. M’aturo per adonar-me que ara miro amb els ulls del cor. Atreveix-te a mirar... La nit m’envolta i contemplo. M’omplo de Déu per tornar a començar.
Atreveix-te a mirar, recorda que hi ha en tu una mica de Déu per als que tens al teu costat. Atreveix-te a mirar, arrisca’t a dir sí un sí a la vida i l’esperança arribarà Mira sense por la fraternitat, donant-te i estimant, canviarà el teu cor, gent somrient, busca a dins teu, beure de l’aigua i ser, com una roca... viu amb sentit, dóna el teu tresor, ferma però senzilla. omple’t de Déu, per un món millor, tu pots actuar.
Equip de Pasqua 2013 - Germans Maristes - Evarist Arnús, 44 - 08014 BCN Tel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.org/pasqua/avellanes
1
Et proposem una dinàmica d’interioritat. Ho pots fer tu sol/a o en grup, com més còmode estiguis. Contempla durant unaa estona els objectes següents. Pren-te el temps que sigui necessari; si vols, fes-ho amb una música relaxant elaxant de fon fons. Tots els objectes bjectes que veus serveixen per mira mirar... Un tele ens aju scopi: que d enllà, a a a veure m és llò que e o que encara stà lluny e arribar stà per ...
Una lupa: qu e ens ajuda a mirar els pe tits detalls qu e no es veuen a simple vista. ..
Un Mirall: que ens ajuda a s... mirar-nos a nosaltres mateixo
sol: t, s de ernita e r s le mod s ul i mé Une ar amb eure-h iv mir per egir-se lar... c t pro
Uns prismàtics: per veure els detalls que estan i lluny, per observar paisatges viure aventures...
Quin és l’objecte amb el qual et sents identificat/a? /a? Et disposes a preparar la teva mirada per a la Pasqua mirant nt la teva vida. Per a què creus que necessitaries aquest objecte? te? Comparteix les teves reflexions amb el grup. rup.
2a dinàmica
V
la Mirada
iure «mirant» és adonar-se, també, de les cegueses amb les quals convivim i que ens configuren, les cegueses que, tots plegats, hem anat creant i continuem creant. La ceguesa de l’individualisme, que ens arriba disfressada de llibertat i d’èxit personal i que ens predisposa a veure en l’altre un competidor i a viure pensant només en «el jo» i no en «el nosaltres». La ceguesa de la indiferència, que ens fa còmplices de les injustícies del nostre món. La ceguesa del consumisme, que fa valorar els éssers humans pel que tenen i no pel que són, que ens crea necessitats que no tenim i que ens porta a viure sense pensar. I tantes i tantes cegueses que tots plegats compartim. Aquestes cegueses, ben paleses en el que vivim en el dia a dia, troben la seva expressió en aquesta crisi que ens estimula a viure «mirant» de forma més intensa. Els efectes de la crisi econòmica s’estenen a molts altres àmbits i qüestionen de socarel la nostra manera de viure en termes econòmics, socials, polítics i ètics. Viure «mirant» ens ha de fer rebel·lar davant aquesta situació i ens ha d’estimular encara més a l’ajut mutu i a la solidaritat col·lectiva. Document Marc de la Pasqua 2013
Quina és la nostra mirada cap a la nostra societat com a joves? Et proposem que llegeixis aquest document utilitzant el codi o el vincle:
“No som una Generació Perduda” (Reflexió de final d’any de Cristianisme i Justícia) Suplement del Quadern núm. 182, de CiJ-Desembre 2012.
http://www.cristianismeijusticia.net/sites/default/files/ct242.pdf 2
“No som una generació perduda” Es tracta d’un document escrit per un grup de joves, que després de trobar-se i dialogar en diversos moments, ens aporten una reflexió sobre el moment actual, i ens ofereixen la seva visió, els seus desitjos i les dificultats que hi troben i una anàlisi de la reflexió feta. És per a nosaltres, joves com elles i ells, una aportació vàlida per a la nostra reflexió personal i també com a grup amb inquietuds, situacions i experiències vitals semblants a les seves, immersos en aquesta societat i en aquest moment històric.
Amb quins aspectes i idees estic d’acord?
Amb quins aspectes i idees no estic d’acord?
Què hi descobreixo de nou ?
Què puc incorporar a la meva vida?
Comparteix amb tot el grup les idees triades i el resultat de la teva reflexió
3a dinàmica
A
Escriu en el teu perfil de Facebook la teva reflexió i comparteix l’enllaç del text
Fes una piulada amb alguna de les idees que has descobert a l’etiqueta #mirantafonspasqua
la Mirada deJesús
quest «estil de vida» apel·la directament a tot allò que sents, que creus i que vius. El procés de la Pasqua és una oportunitat per aprofundir en la teva manera de «mirar», des de la teva realitat i des de la teva història. És posar-te en camí d’autenticitat per confrontar-te amb la «mirada» de Jesús de Natzaret, sigui quina sigui la teva experiència de fe: creient, menys creient, poc creient i, fins i tot, no creient. Entre les moltes intuïcions i esperances que fan moure les persones, et proposem que paris atenció a la proposta xocant i alternativa de Jesús de Natzaret. L’estil de vida que proposa Jesús no deixa de ser un projecte humanitzador de la persona i del món. Aquest projecte, que Jesús anomena «Regne de Déu», no és una religió. Va molt més enllà de les creences, dels preceptes i dels ritus de qualsevol religió. Jesús ho planteja com una experiència de Déu, que al mateix temps és una experiència d’humanitat tan profunda i que ho replanteja tot d’una manera nova. Si de Jesús neix una nova religió, com de fet s’esdevingué, haurà de ser al servei del Regne. Podem dir que aquest regne és la vida tal com la vol per a tots els homes i dones el Déu-Abbà del que sempre parla Jesús i tal com de fet ell la va viure.
Els trets principals d’aquest estil de vida són els següents:
Una vida engrescada per la compassió que Déu-Abbà té envers tothom. ´ Un món on busquem la justícia i la dignitat per a tot ésser humà, començant pels últims; on acollim tothom, oberts a la convivència i la solidaritat; on guarim la vida alliberant les persones i la societat sencera de tot esclavatge deshumanitzador.
Una religió que està al servei de les persones, sobretot dels més desvalguts i oblidats, on vivim acollint el perdó i ¨ l’amor gratuït del Déu-Abbà. Document Marc de la Pasqua 2013
PASQUAVELLANES 2013
3
Aquestes dues imatges de Jesús de Natzaret han estat creades per Siro López. Observa-les atentament:
Setmana Santa Què hi veus?
Què et fa pensar?
Canvia la teva mirada?
Què hi veus?
Què et fa pensar?
Què et preguntes?
Racó de pregària ATREVEIX-TE A MIRAR… DECOBRIR OBRIR DÉU U EN ELS NECESSITATS Atreveix-te a mirar com Jesús, quan veia el cor de la pobre vídua que haviaa donat dues mon monedes nede dess al al ge 12,442) 12 2). temple i sabia que aquest era el seu tresor i el millor de la seva generositat (Mcc 12,42). Atreveix-te a mirar com ell a la prostituta, a qui molts volien apedregar dregar per er pecadora pecadora, a, però en qui Jesús veia un cor que tenia molt d’amor. mor. Atreveix-te a mirar com Jesús, reclamant justícia a les estructures ures insolidàri ur insolidàries ies del mó món, ón, que posaven per davant les fronteres i les lleis abans que l’home, el paralític, el ne necessitat. ecessiitat. ta (Mc 3,5 3,5) ,5) ,5 Atreveix-te a mirar com Ell va mirar Zaqueu, sabent que rere el seu cor aga agarrotat garrotaat i dur per les riqueses hi havia un petit espai per compartir que era necessari essari desv es desvetllar. svetllaar. (Lc 19,5) Atreveix-te a mirar com Jesús el jove ric, convidant a ser solidariss fins i to tot aque aaquells ells que tenen la visió envaïda pel poder o les riqueses. (Mc Mc 10,21) Atreveix-te a mirar com Jesús, amb mirada interpel.lant i desafiant, nt, transform transformadora orm mad adora de dels homes i stícia i salva vació ció. capaç de fer-los partícips en la seva causa de justícia salvació. Atreveix-te a mirar les multituds sofrents i que pateixen en aquestt món (ta (també també mbé a la l nos nostra stra so socie societat cietat cie t tat propera i necessitada), amb la compassió i l’amor amb que Jesúss le less va va veure. v (Mcc 6, 6,34) 34) marità, que, essent home senzill Atreveix-te a mirar amb tant d’amor com Jesús mirava l’humil samarità, i sense títols ni doctorats, es va aturar en el camí, va veure i va sentir entir compassió pel ferit, i el va ajudar desinteressadament. (Jn 8,33) 3) Atreveix-te al cap i a la fi, a mirar com Jesús la seva pròpia mare, e, (Mc 3,24)) qu qquee ho va deixar tot ablia abl ia i va saber estar amb els qui per anar a ajudar la seva cosina, la que va donar a llum a una establia patien, com el seu fill crucificat, fins al fina final. al.
4
SI J JO O CANVIÉS (Kairoi) Si jo canv S canviés vié el ‘tenir encara més’ per ‘intentar pe ‘intent cada dia ser més’... Seria més Se m feliç si jo canviés el ‘ser només no omés jo’ a ‘ser tots nosaltres’, sabria sabrria el que és compartir. Si S jo canviés can nv el meu pensament, sii els meus meu u defectes jo acceptés, sabria més si jo transformés a entendre enten les paraules pa araule en un munt de gestos. La màgia mà seria estimar. ÉS ÉS HORA HO DE CANVIAR, DÓNA’T DÓ ÓNA’T UNA OPORTUNITAT. EL EL FUTUR FUTU UR ÉS VIU A LES MANS TEVES, ÉS DE CANVIAR ÉS HORA HO LA MIRADA MIRA PER ACARONAR EL L FUTUR QUE ÉS VIU A LES MANS TEVES, EL L FUTUR FUTUR R QUE ÉS VIU A LES MANS TEVES. Si jo la gent tal com és, jo acceptés acce si jo girés gir el món del revés, podria p dr po dria ia entendre enten nd més totes les persones que i són diferents, que viuen vi seria germà de tots ells. Si jo canv canviés el meu pensament per la mirada mir ira a senzilla d’un nen... Seria a més mé feliç si el que desitjo i ser més humà. és caminar cam Amb tu aniria de la mà.
Tens més propostes i recursos a www.maristesenxarxa.cat