• • • • • • •
Hola, amic i amiga! Comencem el camí cap a la Pasqua! I en aquest sentit també comencem el camí cap a les PERIFÈRIES. Aquest any anirem fent camí amb la proposta de fer diferents parades al llarg de les dues trameses. Aquestes parades estan pensades per poder fer un itinerari de diferents experiències. A cada parada hi haurà propostes diverses per anar preparant la Pasqua amb el vostre grup. Tot i així, si es creu convenient es pot adaptar l’itinerari a les necessecitats de cada grup i/o persona que hi participi. Estàs preparat/da? Comencem? Les “parades” per arribar a les perifèries són les següents:
perifèries
Allò que rodeja un centre, com una zona determinada, un contorn o un perímetre. S’entén que la perifèria són els extrems o els marges d’una entitat geogràfica. El concepte perifèria inclou, en la seva definició, la idea de nucli, de centre, en funció del qual existeix i es defineix al seu voltant. Perifèries urbanes: els barris que envolten el centre de la ciutat. Perifèries internacionals: aquells països que estan per sota dels estàndards fixats, i els habitants dels quals viuen col·lectivament en situacions extremes. Perifèries humanes: les persones que són excloses del sistema, que no encaixen en les pretensions de consum i de generació de riquesa de la societat. Perifèries existencials: les del dolor, les de la injustícia, les de la ignorància, les de l’egoisme, de la comoditat; perifèries que d’alguna manera totes les persones compartim.
La vida, el centre, les teves perifèries...
1
. Et proposem que observis aquesta imatge. Com et parla? Com la interpretes? Escriu quines reflexions et suscita i comparteix-les amb el teu grup.
2
. Imagina’t que en aquest cercle pots visualitzar la globalitat de la teva vida. En la teva vida, què hi ha al centre? Què hi ha a les perifèries? Quines són les perifèries internes i externes a la teva vida? Situa amb paraules, dibuixos i frases la teva visualització i expressa-ho en el cercle de la teva vida. (Pots utilitzar els materials que vulguis, posar-ho en un full més gran...)
3
. Ara pregunta’t: Quines són les teves perifèries? Quins camins, ponts i dreceres creus que pots construir per arribar-hi? Expressa i comparteix amb el teu grup la reflexió de l’experiència viscuda.
Equip de Pasqua 2015 - Germans Maristes - Evarist Arnús, 44 - 08014 BCN Tel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.org/pasqua/avellanes
1
Dóna’m aigua Et proposem un moment d’apropament a l’Evangeli a partir del text Jn 4,1-42, en que es relata la trobada de Jesús amb la dona samaritana. Fes-ne una primera lectura pausada, després torna a llegir el text i intenta imaginar-te l’escena. Llegeix ara aquest text que tens a continuació. Pots compartir les teves reaccions i els interrogants que et sorgeixen amb el teu grup: Aquesta trobada entre Jesús i la dóna samaritana es dóna a les rodalies de Sicar, ciutat de Samaria (a les perifèries del poble d’Israel). Jesús pren la iniciativa. Va directe, saltant-se els convencionalismes socials i la distància cultural entre els samaritans i jueus que, per menyspreu, no tractaven amb ells. El que ens pot sobtar més és que Jesús és qui li demana aigua. Ve assedegat, acalorat pel dia de camí. Trenca barreres per demanar una cosa a la dona. Sí, Jesús ens demana, a nosaltres, aigua. Ens demana generositat. Ens posa en el camí del compartir i del viure atents a les necessitats dels altres amb els que Ell mateix s’identifica: “Quan doneu un got d’aigua a un d’aquests petits, a mi m’ho doneu”, dirà... Ens podem preguntar, doncs: de què té set avui Jesús? De què tenen set avui les persones més necessitades, més petites, més oblidades, marginades, amb qui Jesús s’identifica d’aquesta manera? Quina aigua puc donar jo? Evidentment no es tracta de l’aigua material, és clar. Què vol dir, per a mi, aquest “dóna’m aigua” que Jesús digué a la samaritana, i que em diu també a mi?
Pren-te un temps per deixar ressonar aquest “dóna’m aigua” que ens diu Jesús... Què vol dir? De quina “aigua” parla Jesús? Del meu temps, de quins serveis, de quines accions concretes pels als altres, de quines renúncies per ser més lliure...
Testimoni de Perifèria En Miquel, en Dani, l’Olga i l’Anna ens volen explicar el seu testimoni en les diferents Obres Socials Maristes a partir de l’Evangeli i la tendresa. Et convidem a fer una lectura pausada i deixar-te interpel·lar per la vida que ofereixen en clau d’Església que surt, s’implica, s’embruta... Els germans de la comunitat de Ciutat Vella, hem pregat junts en acabar la jornada. Passen 10 minuts de les deu del vespre. Al carrer Escudellers, com cada nit se sent el parlar i a vegades els crits de gent que es troba, que va i que ve... Som al cor de Barcelona, un cor que batega amb força però també un cor feble, malalt, que batega amb la pobresa, la soledat, la marginació, les baralles... I a la vora mateix el Centre Ober t Compar tir, l’Associació Gabella; una obra marista que respon al somni de Champagnat de servir els infants i els joves necessitats. Al bell mig de la ciutat trobem com una paradoxa la perifèria existencial de molts infants, joves i famílies en dificultats. Sóc cridat a ser signe de fraternitat, a por tar tendresa amb els altres educadors i educadores maristes. A la pregària del vespre he recordat els noms i els rostres de les persones amb les quals he compar tir el dia; els gestos, les esperances, les meves actituds... He descober t la necessitat de tendresa, de tendresa, de tendresa... He recordat el llibre que la meva amiga invisible en va regalar pel Nadal: ”Estimar la vida i compar tir-la”. Quin repte... Estic cansat, a punt d’anar-me’n a dormir però feliç de ser germà i recordar les paraules del Papa Francesc: “La fraternitat és el primer i més creïble evangeli que podem narrar”. Gràcies Senyor pel dia d’avui, per la vida que m’has regalat i que he pogut compar tir. Miquel Cubeles. Associació Gabella. Centre Compartir a Ciutat Vella
Sòc l’Olga. gairebé fa 5 anys que treballo a la Llar. Jo havia viscut moltes coses i moltes experiències positives o menys positives, però cada vegada amb l’ajuda de Déu vaig tirant endavant. Vaig aprendre a parlar de Déu sense pronunciar la paraula Déu. Cada nen/a per mi és l’obra de Déu i els estimo tots, crec que els nens ho senten i tots acudeixen per explicar-me els seus problemes, sentiments i també coses bones.(Les paraules d’una nena” Si estic amb tu pot desaparèixer el mon”). També cada mes encarrego la missa per a tots els nois, noies i treballadors de la Llar. Per donar has de rebre, i jo ho intento fer de diverses maneres, amb el meu treball al Centre amb els adolescents, també par ticipo en les misses dels diumenges, festius, demano ajuda als germans de la nostra comunitat (amb els germans maristes d’Igualada no coincideixo), aprofito per fer formacions i millorar (tot i que no és gens fàcil amb els horaris que faig i a més treballo els dissabtes) i tot això que aprenc ho faig servir per ajudar els nois. Cada vegada, si tinc alguna dificultat, parlo amb Déu perquè m’ajudi a passar aquests moments i també intento llegir l’evangeli cada dia. La senzillesa en la vida de Jesús i Maria m’ajuden en la meva vida i també la meva estada en la Llar, estimant aquells que són els preferits de Déu. Olga Pavlyshyn.CRAE LA LLAR d’Igualada 2
Obrint la porta al món Mira aquest vídeo que es titula “Si solo vivieran cien personas en el mundo” https://www.youtube.com/watch?v=mbki6B4FoC8 Si poguéssim reduir la població de la Terra a un petit poble, d’exactament 100 habitants, mantenint les proporcions existents en l’actualitat, seria alguna cosa com això: Hi hauria 57 asiàtics, 21 europeus, 14 persones de l’hemisferi oest (tant del nord com del sud) i 8 africans, 52 serien dones, 48 homes, 70 no serien blancs, 30 serien blancs, 70 no cristians, 30 cristians, 89 heterosexuals, 11 homosexuals, 6 persones posseirien el 59% de la riquesa de tot el poble i els 6 (si 6 de 6) serien nord-americans. De les 100 persones, 80 viurien en condicions infrahumanes, 70 serien incapaces de llegir, 50 sofririen de malnutrició, 1 persona estaria a punt de morir, 1 nen estaria a punt de néixer
Altres qüestions: • Si t’has aixecat aquest matí amb més salut que malaltia, llavors ets més afortunat que els milions de persones que no sobreviuran aquesta setmana. • Si mai has experimentat els perills de la guerra, la solitud d’estar empresonat, l’agonia de ser torturat o les punxades de la inanició, llavors estàs millor que 500 milions de persones. • Si pots acudir a l’església sense por de ser humiliat, arrestat, torturat o mort... llavors ets més afortunat que 3.000 milions de persones al món. • Si tens menjar a la nevera, roba a l’armari, un sostre sobre teu i un lloc on dormir, ets més ric que el 75% de la població mundial. • Si guardes diners al banc, a la teva cartera i tens algunes monedes al calaix... ja estàs entre el 8% més ric d’aquest món. • Si pots llegir aquest missatge, ets molt més afortunat que els més de 2.000.000.000 de persones en aquest món que no poden llegir.
Comparteix amb el teu grup les teves reaccions. http://www.quo.es/ser-humano/la-tierra-con-100-habitantes
Pensar en el meu moment vital, ara mateix, és tenir present la meva situació privilegiada en molts sentits i, sobre totes les coses, estar agraït per tot això que m’ha estat donat. Tinc vint-i-cinc anys i ja tinc una feina que m’apassiona i em fa feliç. Puc dedicar temps a fer voluntariats i compar tir la vida amb la meva parella, els meus amics i el meu grup de joves. On em por ta l’Evangeli? Doncs l’Evangeli, que ara mateix treballo amb el grup a par tir del llibre “Grupos de Jesús”, em por ta a reconèixer les actituds de Jesús com a desitjables en la meva vida. Una cosa tan senzilla de dir, però tan compromesa i impossible d’assolir, com és “estimar els altres” incondicionalment, tractar-ho tot i tothom amb tendresa, estima i acceptació. No m’hi acosto ni una mica. És per això que intento, en el meu dia a dia al centre ober t on treballo, contribuir tant com sigui possible que puguem tractar-nos tendrament en la nostra petita comunitat d’educadores i en la família que som el grup de cicle superior de primària. Viure amb les comunitats que s’apleguen al Barri Gòtic de Barcelona és una opor tunitat única de posar la perifèria ètnica, social i econòmica de la societat al centre de la meva vida. Dani Farràs. Associació Gabella. Centre Compartir a Ciutat Vella
Experiència de vida: Potser molts de vosaltres recordareu aquest moment, o esteu a punt de viure’l. Em refereixo a l’instant de la vida en que hem de donar resposta a la pregunta: Què vull ser de gran? En el meu cas vaig tenir la sor t de poder prendre una decisió, una decisió de ben segur em va marcar el rumb de la meva vida. Prendre aquesta decisió no era fàcil. En aquell moment, amb 18 anys, vaig iniciar la creació d’una llista de possibilitats per tal d’encara el meu futur professional. Passats uns mesos, vaig prendre una decisió, una decisió, que sens dubte va passar pel filtre de la meva escala de valors. Uns valors marcats per totes les meves vivències, uns valors vinculats a l’evangeli, transmès i viscut en família, uns valors que em van fer prioritzar les possibilitats de la llista i que em van fer decidir per una professió que em permetés ajudar , millorar situacions socials i personals, situacions d’injustícia i marginació social. Potser va ser al mateix temps una decisió idealista, però fos com fos, havia pres una decisió plenament conscient i vaig iniciar la meva formació per poder aconseguir aquests objectius. Havent iniciat els estudis d’educació social. 15 anys més tard he de dir que aquell idealisme ha madurat, però no ha desaparegut. He pogut conèixer realitats difícils d’imaginar, difícils d’entendre i difícils de canviar, impossibles d’afrontar sense una vinculació amb les persones, amb els infants i famílies, amb respecte i tendresa, fent possible viure canvis inimaginables, millores personals i socials difícils de canviar i molts moments d’esperança davant situacions desesperants. Anna Clotet. PAS A PAS I CALIDOSCOPI Lleida
3
obrir portes Sortir cap a les perifèries implica viure amb una actitud de «portes obertes». Viure en aquesta clau de «portes obertes» ens fa sortir dels nostres esquemes per deixar-nos sorprendre per la trobada amb l’altre. Suposa viure l’experiència d’involucrar-se. Com tens les teves portes? El primer pas per involucrar-te és ser conscient de la disposició en què estan les teves portes: mira al teu interior! Fes-te conscient de quina és la teva zona de confort, de quines són les teves perifèries interiors. Potser sents que vius amb les portes tancades, molt centrat en els teus problemes, en la teva vida ja prou complicada... Potser no saps molt bé què fer i obres i tanques les portes segons la situació o la persona amb qui et trobes. Res canviarà si no ets capaç de fer el viatge al teu propi cor.
Quines portes vull trucar? Fixa’t en aquestes imatges de picaportes...
• Hi ha picaportes molt antics, en aquelles portes on fa molt que no hi entra ningú, aquelles portes que tenim més oblidades!
• A vegades, hi ha picaportes senzills, per a portes que van a l’essència, acostumen a obrir les portes més importants!
• Hi trobem picaportes de colors, per a aquelles portes més alegres i que guarden sorpreses a dins que no t’esperaves!
• Alguns picaportes són en forma de mà, perquè qui t’espera a l’altra banda t’hi acompanya de bon grat!
• Hi ha picaportes que fan molta por, són animals esfereïdors, i hem de ser molt valents i atrevits per picar-hi!
• Hi trobem també picaportes que fan un so molt musical, és molt agradable trucar-hi i sabem que darrere ens espera quelcom molt agradable!
• Alguns picaportes són punxeguts i, a vegades, fa mal obrir aquestes portes! • A vegades, els picaportes són molt recargolats, hi ha portes que amaguen alguns batibulls on costa posar-hi ordre...
• Sorprèn algunes vegades veure picaportes que no tenen res a veure amb la porta que tenen al darrere, algú els ha posat esperant que et decideixis a trucar-hi...
• Per sort, algunes vegades hi ha dos picaportes en una porta, així, una mà amiga pot •
ajudar-te a trucar-hi!
Pren-te una estona per a tu. Troba un lloc còmode i tranquil per respondre les següents preguntes: Quines portes creus que deuen obrir aquests picaportes? A quines portes estàs disposat a trucar? Com creus que serien els picaportes de les portes del teu interior? Comparteix amb el teu grup la teva reflexió. T’animem a pensar conjuntament quines portes podem picar com a grup.
Mira, sóc a la porta i truco...
(Adaptació de pregaria.cat)
Et proposem un moment d’interioritat personal a partir d’aquest text de la Bíblia: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva, i soparé amb ell, i ell amb mi. (Ap 3,20) Mira, sóc a la porta i truco. Para’t un moment. No vagis tan atabalat. Ell és a la teva porta. Potser et sembla impossible. Ha fet un viatge increïble. Té infinites formes de trucar. Generalment ho fa en les veus d’aquells insignificants per a la nostra societat satisfeta. També, algunes vegades, pot trucar interiorment, a l’hora menys prevista. No cal que preguntis qui és. Podria ser que portés temps trucant i esperant, i tu empantanegat en mil coses. Et pots haver acostumat al truc suau, amable i insistent. Si algú escolta la meva veu. Sembla que no es fa massa il·lusions què molts escoltin. Podria ser que algú es parés uns instants per escoltar-lo. Quina sort si fossis tu! Para l’orella, deixa que entri el so de la Veu. És la seva. De l’orella, al cor i del cor a les mans per obrir. Imagina’t com seria el to de la veu de Jesús quan deia: sóc jo qui parlo amb tu, segueix-me, no tingueu por, això és el meu cos, tireu la xarxa... I obre la porta. La teva porta, que era tancada. T’has commogut per la veu i la presència a l’altra banda. Primer has obert amb la ment. Després amb les mans. A mida que s’anava obrint entrava la llum, en el bell mig d’aquesta fe, Ell, que et mira. Ara tan sols sents la seva mirada, que va entrant fins al fons del fons. Aquella dona viuda que donava una petita moneda en el Temple va ser mirada per Jesús perquè havia obert la porta, donant el que necessitava per a viure. Aquella mirada del Mestre ha travessat els segles i encara avui ens arriba si obrim la porta. Entraré a casa seva. Ho ha entès molt bé, si has obert la porta és per entrar-hi. T’adones de qui és qui està entrant! Fixa’t com ha esperat i ha respectat la teva llibertat. No vol forçar res. No et preocupis si tens la casa mal endreçada. La casa, la seva intimitat, l’escalfor, els records, la teva història i les històries, aquelles vibracions, sentiments i trobades, la soledat... Ja hi és. Soparé amb ell i ell amb mi. D’igual a igual. Ni un sense l’altre ni l’altre sense l’un. Aquesta és la meravella del nostre Déu, que ha decidit fer un sopar d’amistat. Hi ha comunicació, conversa, entesa, comentaris. De la comunicació a la comunió i de la comunió a la unió.
4
Intenta escoltar la veu, mira d’obrir-li la porta, deixar que entri a casa teva , i ja ho veuràs, sopareu junts.
El lloc que trepitges és sagrat (Èxode 3, 1-5) Et convidem a llegir pausadament aquest fragment del l’Antic Testament. No en facis una lectura literal, deixa’t portar per la veritat que t’ofereix entre línies la paraula de Déu. Per ajudar-te et prosem un guió per interioritzar i trobar sentit a la teva lectura... Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: “M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?” “Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa, estant: -Moisès, Moisès! Ell respongué: -Sóc aquí. Déu li digué: -No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.”
El lloc que trepitges és sagrat... així, doncs quan estiguis disposat, descalça’t! Treu-te poc a poc el calçat... nota els canvis... Sent el fred o l’escalfor en contacte directe amb el terra... Com et sents? Nota que l’espai és el mateix... però ara tu ets qui l’estàs tocant, els teus peus, la part del cos que ens suporta, que ens fa avançar, que ens fa aturar, que deixa petjada per allí on passem... Gaudeix del silenci... Escolta’t, regala’t aquest moment... Sents a Jesús a prop teu? No cal que contestis, només sent la seva presència vora teu. És més, ell és dins teu! T’agrada aquest moment? Si et ve de gust, acaricia’t els peus, regala’ls un suau massatge... i, mentrestant, potser tens l’oportunitat de decidir si obsequiar-te amb més estones com aquestes durant el teu dia a dia...
Per compartir: • Com t’has sentit? • Descriu les sensacions que has viscut. • Què opines d’aquests moments d’aturada i interioritat?
Testimoni de Perifèria El G. Andrés Barrera, conegut com a “Andrew”, ens fa arribar des de Tailàndia el seu testimoni carregat de vida i experiència. Et convidem a llegir-lo i comentar amb el teu grup allò que més t’interpel·la. “Va haver-hi un temps a la historia marista que els maristes van anar cap al centre de les ciutats, per les circumstàncies que fossin. No ho recordo gaire, perquè jo vaig arribar quan a casa nostra, feliçment, els germans parlaven que calia agafar els trastos una gran part d’ells, al menys- i anar fora de la nostra “zona de confort”, que en diuen ara; si els pobres són els fills més estimats pel Pare Déu, calia també anar a viure o treballar entre ells… o ambdues coses. Jo he tingut la sort de viure de vegades al “centre” i poder sortir a treballar a la perifèria, i d’altres fins i tot de viure-hi i compartir al màxim possible la seva vida, les seves preocupacions i penúries, els seus moments joiosos… Vivint i treballant al centre, la meva principal preocupació era apropar els alumnes i joves a aquest món tan proper, a uns quants carrers de distància, i a la vegada tan llunyà en estil de vida i possibilitats. I vivint i treballant a la perifèria, intentar mostrar la tendresa d’un Jesús que pateix quan veu algú sofrint i es posa al costat del qui pateix, del desesperat, de l’abandonat… més encara si és un nen o una persona feble. Més que proclamar amb sermons i discursos l’Evangeli, he intentat ser una petita i tendra llum d’Evangeli enmig de la foscor o el fang.”
5
jesús i el seu projecte de regne
L’estil de viure de Jesús, els valors que proposa amb les paraules i amb els fets, capaços de portar l’ésser humà al seu màxim desenvolupament, no deixen de ser, a primera vista, desconcertants. Es va involucrar per alliberar els seus contemporanis no solament de les estructures que en el seu temps generaven marginació com la llei i el temple, centre de la vida d’Israel i en el qual es concentraven els poders polítics, econòmics i religiosos, sinó que va atendre personalment tots els que, al seu voltant, patien marginació, menyspreu i desamor. Per ell, els darrers de la societat del seu temps, els que estaven a les perifèries, eren els primers. Amb la seva vida no només fa una proposta religiosa a les persones, sinó que també hi va unit l’aspecte social i personal de la seva realitat. Per ell, aquesta proposta és un tot: el Regne de Déu, l’alliberament de les persones i la seva felicitat. Aquest Regne és el centre del seu missatge. Allò que és central per a Jesús no és Déu, sinó el Regne de Déu. Dit d’una altra manera: allò que és determinant per a Jesús no és que la gent sàpiga qui és o com és Déu, sinó on i com cada persona es pot relacionar amb ell. El Regne es realitza donant vida, dignitat i felicitat a totes les persones. Quan es viu en aquesta clau, aquest Regne de Déu, Déu mateix, ja és realitat.
Deixem a Déu que sigui Déu Dinàmica Hi ha dues paraules de les quals cap crític no discuteix que van ser repetides per Jesús amb molta freqüència:
la invocació a Déu com Abba (Pare) i la irrupció propera del Regne d’aquest Déu. Jesús invitava els seus a dir també a Déu Abba. Però el que significa aquesta paternitat només podem entendre-ho a través del que entenia Jesús com el Regne de Déu. Heus aquí algunes vies d’accés a aquest “Regne” que revela Déu. Testimonis ambientals En primer lloc, la descripció que fa el salm 145. Allà s’enumera una situació humana de llibertat, justícia, superació de la malaltia i de la mancança, bondat i acollida del dèbil. Quan passa tot això “Déu regna”. A més, hi ha dos textos útils en els evangelis apòcrifs: “El Regne del Pare està estès sobre la terra i els homes no el veuen” (Evangeli de Tomàs 113). I aquest altre: “Qui conegui Déu es trobarà el Regne, perquè coneixent-lo a Ell us coneixereu a vosaltres mateixos i entendreu que sou fills del Pare. I, alhora, sabreu que sou ciutadans del cel. Vosaltres sou la ciutat de Déu” (Pap Oxyr. 654). La praxi de Jesús En segon lloc, el mateix Jesús sembla que ha interpretat la seva tasca guaridora com un “senyal que el Regne de Déu està arribant”, i no com una demostració de poder sobrenatural que garanteix la seva Divinitat. Aquesta última interpretació, tot i que sembla més tradicional, procedeix de la nostra Modernitat. Els fariseus no qüestionaven ni els guariments de Jesús ni el seu caràcter “estrany”. Per això, més aviat busquen atribuir-los a arts màgiques o al dimoni. I això va donar peu que Jesús expliqués com els entenia ell (vegeu Lc 11,20). Les seves paràboles En tercer lloc, destaquem dos trets de les paràboles: a) el Regne de Déu s’assembla a un tresor amagat. Qui el descobreixi tindrà tanta alegria que per ell donarà gustós tot el que té (Mt 13, 44s); és com una llavor que, ben cuidada, va creixent per si sola, encara que el llaurador dormi (Mc 4, 26s). I, tanmateix, b) torna a aparèixer aquí la conflictivitat: en aquest Regne no hi entren les persones «morals» (fariseus i escribes), sinó els exclosos per la seva immoralitat («publicans i prostitutes»), atès que la moralitat del (des)ordre establert és una moralitat insolidària que, pel fet d’excloure, força molta gent a aquestes conductes immorals. Trobem aquí com l’anunci del Regne és, alhora, subjugant i subversiu. L’anunci de Jesús sobre el Regne de Déu podria retraduir-se avui així: «La Revolució de Déu és aquí. Creieu aquesta bona notícia i canvieu de mentalitat» (cf. Mc 1,15). El Déu que revela aquest anunci té el mateix caràcter subversiu i subjugant. La paternitat de Déu no és una broma: no solament perquè es tracta d’una paternitat d’homes adults, sinó perquè és una paternitat de tots. José I. González Faus, Memòria subversiva, memòria subjugant, Barcelona, Cristianisme i justícia, 2001
Cant “Deixem a Déu que sigui Déu” En despertar la claror de l’albada, PERÒ ELS QUI TENIM PER DÉU NO UN HOME GRAN sóc jo mateix i em torno a trobar AMB BARBES BLANQUES, CABELL LLARG amb les mil coses que omplen el dia. I UN VESTIT RADIANT VIVIM LA FE, CAMINEM CONFIANT. Hi ha qui voldria tenir-ho tot fet: tancar finestres, portes, tot a les fosques Quantes imatges de Déu deformades i pensar que tot s’ha acabat. fan que la gent abandoni el camí. No val la pena viure amb alegria, Busquem perduts un bon Déu de butxaca, els que així ho fan són uns malalts. unes imatges que ens vagin prou bé. PERÒ ELS QUI ENS DIEM CRISTIANS SOM DIFERENTS. Però no tenim en compte que el nostre CREIEM QUE A TOT EL QUE VIVIM NO LI MANCA SENTIT. llenguatge és limitat i mai no és perfecte. CREIEM EN DÉU I VIVIM EL PRESENT. Obrim de dins les portes per sentir la força i la frescor d’un vent sempre nou. Hi ha qui creu com un conte de fades, pensant la fe com un joc de miracles. NO FEM IDEES D’ELL, DEIXEM-LO FER. Altres et diuen que creuen en Déu, HEM D’ACCEPTAR EL QUE D’ELL VINGUI MALGRAT però que l’Església els allunya d’Ell. NO HO ENTENGUEM. Molts són ateus, agnòstics, diuen que és lògic DEIXEM A DÉU QUE SIGUI DÉU. i pensen: “No es pot demostrar”. Potser hi ha alguna cosa que ens mira de fora, serà Déu? Oh, ves! Què serà?
6
Deixem a Déu ser Déu? Pensa en les vegades que penses en Déu. Quan? Per què? Escriu-ho en un pòstit i comparteix-ho amb el teu grup. A partir del que heu dit (personalment o en grup), intenta definir les característiques de Déu. Després dedica un temps a escoltar la cançó «Deixem a Déu ser Déu» i a llegir el text de González Faus. A partir del que has escoltat o llegit, afegiu-hi alguna característica més del Déu de Jesús. Compartiu les respostes en grup.
Sensibles a la realitat Hi ha persones que pel seu compromís en favor dels que estan a les perifèries ens aporten breument però de manera clara i contundent com es posicionen davant la realitat i de quina manera:
“No es tracta d’ignorar la Realitat. Més encara: hem d’assumir-la i transformar-la, radicalment” Pere Casaldàliga (Un profeta d’avui. Bisbe de la diòcesi de Sao Felix Félix do Araguaia més de 40 anys vivint amb el poble indígena i lluitant pels seus drets i dignitat.)
“Malament ens anirà, a tots, si d’altres maten els “profetes”. Però encara ens anirà pitjor si nosaltres els tapem la boca o no escoltem les seves veus i no cridem des de les teulades de la nostra ciutat allò que els “profetes” ens transmeten.” Teófilo Cabestrero (Un profeta d’avui. Claretià compromès durant més de trenta anys a diversos països de l’Amèrica del Sud.)
A partir d’aquestes dues reflexions/ frases: Escriviu/escriu uns quants “tuits” que manifestin el que hauríem de CRIDAR des de les teulades per tal d’ASSUMIR I TRANSFORMAR la realitat. La paraula de Déu ens ajuda
“Després en va venir un que li digué: «Mestre, quina cosa bona puc fer per obtenir la vida eterna?». Ell li contestà: «Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és el bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments». Ell li digué: «Quins?» Jesús va respondre: «Doncs, no matis, no cometis adulteri, no robis, no llevis fals testimoni, honra el pare i la mare, i estima el teu proïsme com a tu mateix». El jove li digué: «Tot això, ja ho he observat; què més haig de fer?». Jesús li contestà: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me». Quan el jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns”. (Mt 19,16-22)
# Per comprendre més aquest Evangeli...
C
asaldàliga, sobre el tema dels pobres i l’Evangeli i de com s’ha de posicionar l’Església, deia: “Les dues paraules són sinònimes, els pobres i l’Evangeli, ja em compreneu. Perquè el Déu de l’Evangeli és el dels pobres. Hem de ser conscients de la realitat perquè aquesta ens donarà l’oportunitat d’estar atents al qui pateix, apropar-nos al seu dolor i celebrar amb entusiasme les seves alegries.” Conèixer la realitat propera i llunyana ens dóna un altra perspectiva, ens ajuda a ser sensibles al que succeeix, a indignar-nos amb la injustícia, a no sentir que vivm en una “bombolla”. Com més profundament ens apropem a altres realitats, més reconeixem les seves riqueses i més ens enriquim.
Després d’haver llegit aquest evangeli de Mateu en que Jesús diu “Si vols entrar a la vida...”. Respon les següents qüestions: • • • • •
S
Com et deixes interpel·lar per la realitat que ens rodeja? Quines coses et qüestionen i a quines hi dones resposta? Com ho fas? Comparteixes en grup les teves inquietuds, compromisos, dubtes, desil·lusions, alegries? De quina manera pots/podeu com a grup fer més palès el teu/vostre compromís amb la realitat?
Ser bona notícia. Papa Francesc
er Bona Notícia, portar la Bona Notícia és fer present en el món el Regne de Déu. Però «cap definició parcial o fragmentària no reflecteix la realitat rica, complexa i dinàmica que comporta l’evangelització, si no és amb el risc d’empobrir-la i fins i tot mutilar la. Ara voldria compartir les meves inquietuds sobre la dimensió social de l’evangelització precisament perquè, si aquesta dimensió no està degudament explicitada, sempre es corre el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió de ser Bona Notícia, de portar la Bona Notícia. El missatge de Jesús té un contingut ineludiblement social: en el cor mateix de l’Evangeli hi ha la vida comunitària i el compromís amb els altres. El contingut del primer anunci té una immediata repercussió moral, el centre de la qual és la caritat, l’amor. Confessió de la fe i compromís social. Reconeixement d’un Pare que estima infinitament cada ésser humà implica descobrir que «amb això li confereix una dignitat infinita». Reconéixer que el Fill de Déu va assumir la nostra carn humana significa que cada persona humana ha estat elevada al cor mateix de Déu. Confessar que Jesús va donar la seva sang per nosaltres ens impedeix conservar algun dubte sobre l’amor sense límits que ennobleix tot ésser humà. La seva redempció (el seu amor incondicional per TOTHOM) té un sentit social perquè «Déu, en Crist, no redimeix només la persona individual, sinó també les relacions socials entre els homes». Ser conscients que l’Esperit Sant actua en tots implica reconèixer que Ell procura penetrar tota situació humana i tots els vincles socials: «L’Esperit Sant posseeix una inventiva infinita, pròpia d’una ment divina, que proveeix de deslligar els nusos dels successos humans, fins i tot els més complexos i impenetrables». Ser Bona Notícia, portar la Bona Notícia del Regne de Déu, procura cooperar també amb aquesta acció alliberadora de l’Esperit. El misteri mateix de Déu, de Jesús i de l’Esperit ens recorda que hem estat fets a imatge d’aquesta comunió divina, per la qual cosa no podem realitzar-nos ni salvar-nos sols. Des del cor de l’Evangeli reconeixem l’íntima connexió que existeix entre evangelització i promoció humana, que necessàriament ha d’expressar-se i desenvolupar-se en tota acció d’acollida del Regne ha de ser i portar la Bona Notícia. L’acceptació del primer anunci, que invita a deixar-se estimar per Déu i a estimar-lo amb l’amor que Ell mateix ens comunica, provoca en la vida de la persona i en les seves accions una primera i fonamental reacció: desitjar, buscar i cuidar el bé dels altres.
7 7
El Rebost de la Pregària... ALÉGRENSE - PREOCÚPENSE Lletra i música: Luis Guitarra
Com t’interpel·la la cançó? Construeix la teva pregària al Bon Déu. • Quins motius tinc per alegrar-me i donar gràcies? • Quins motius tinc per preocupar-me davant les perifèries que existeixen en la meva vida, entorn, món?
https://www.youtube.com/watch?v=_gM04OwERC4
Están surgiendo voces escondidas, están amaneciendo otras verdades... Se acercan con antorchas encendidas, iluminando nuestras ciudades. Son fruto de la Paz y de las guerras, son signo de incalculable valor... Son hombres y mujeres de esta tierra, son mis iguales, son lo que yo.
Pare, m’alegra... dóno gràcies per...
Alégrense los que creen en los demás, los que se dejan por otros la piel. Preocúpense los que acumulan bienestar, los que buscan el poder. Alégrense los que construyen la Verdad, los que soñaron un mundo al revés. Preocúpense los que no quieren dialogar, los que no saben ceder. Están subiendo porque somos Norte, se están quedando porque “aquí es mejor”... Entraron sin sellar el pasaporte, pero trajeron su corazón.
Pare, em preocupa...
No son testigos mudos, sin memoria; ni son el lastre de nuestra inflación... Son parte trascendente de la Historia. No son problema... son solución. Alégrense los que creen en los demás... Preocúpense, preocúpense los que “son alguien”... preocúpense Preocúpense, preocúpense los intachables... preocúpense Preocúpense, preocúpense los que no lloran... preocúpense Preocúpense, preocúpense los que atesoran... preocúpense Alégrense, alégrense, los excluidos... alégrense Alégrense, alégrense, los perseguidos... alégrense Alégrense, alégrense, los que confían... alégrense Alégrense, alégrense, los que se fían... alégrense Preocúpense los empresarios, que pagan salarios de risa y de hiel. Alégrense los voluntarios, si son solidarios estén donde estén. Preocúpense los puritanos, que lavan sus manos cumpliendo la Ley. Alégrense los compañeros, que siempre estuvieron, con dudas o fe. Alégrense los humanistas, los gays, los artistas, la gente de bien... Alégrense y hasta la vista, y perdonen que insista... ustedes también.
Algunes propostes interessants La PLAGA
plaga.cat http://www.léas una pel·lículaix
a ofere La Plag s creuades, que la vida d’històrie nent retrat de na. Els un sorprefèria de Barcelo , sinó a la peri istes no són actorsteixos, protagon rpreten a sí ma njunt que s’inte d’un treball coés de després directora de m procés amb la ys. Aquest llarg ostrar quatre an it a Ballús per mbel·lia li ha servsa i l’esperit de re de la la incerte cteritza l’Espanya que cara crisi.
Oc ea no Áf ric a
E s t i m a r la
vida i com
ekoa una década, Xavier Ald Desde hace más de cano, donde ha sido testigo nciadas recorre el continente afri , de hambrunas sile de guerras fratricidas iones. Este es el libro de un y del despegue de naco también de la risa, la ira, el periodista en África perta y la vida en un territorio de baile, la muerte, la fies cultural apabullante.África es una riqueza humana y inabarcable y aparentemente un océano. Un lugar erva desde la superficie, pero homogéneo si se obs cuando nos sumergimos en su diverso y extraordinario desde África. interior. Este es un libro
8
p a r t i r - la
En aqu deixa aest llibre, Sor reflexio florar paraule Lucía Caram sàvies qns pròpies i s, poemes i anys. P ue l’han influ de persones experiè araules plenesït al llarg dels el camí,ncia per calma de saviesa i i així p per activar-no r la set durant just, fraoder construir s des de dins el qual tern i solidari un món més feliç, en tots puguem , un món en veritat el qual ens tenir una vida dels altresiguem, germdiguem i, de ans els s. uns