Hola, amic i amiga! Comencem el camí cap a la Pasqua! I en aquest sentit també comencem a preparar-nos per atrevir-nos a somiar. Però aquesta vegada el nostre somni pot ser diferent, especial, únic... Durant aquests dies i amb la trobada de la Pasqua, amb el Crist ressucitat, intentarem fer-nos partícips del somni de Jesús de Natzaret. Comencem?
El somni, atrevir-se a somiar
Aquests somnis són en l’essència d’allò que vius i vols viure. Pots quedar-te vivint en el conformisme, en el que és “políticament correcte”, en el “sempre s’ha fet així”, en el “seny”... Viure no és només això. Els somnis fan possible alternatives que fan créixer, que empenyen, que són possibilitat, que creen oportunitats. Els somnis ens ensenyen on podem arribar. Somiar és viure imaginant aquestes alternatives i apostar per elles.
T
ots i totes tenim els nostres somnis. No sempre podem arribar a explicar aquests somnis i, a vegades, són somnis que nosaltres mateixos no deixem sortir a l’exterior. Tot i això, són l’essència del que ens ajuda a avançar en el dia a dia. A vegades necessitem una mica “d’ajuda externa” per atrevir-nos a perseguir els nostres somnis: un amic/ga que et dóna la confiança necessària, la família, la teva parella, els teus animadors/es, els teus companys/es de grup... una petita empenta que ens dóna força per començar a caminar... Mireu aquest curtmetratge que protagonitza el “Venedor de Somnis”. Pot ser l’empenta que necessiteu!
https://www.youtube.com/watch?v=FC7d_5XNNX4 I vosaltres? Quin somni li “compraríeu” a aquest venedor? Tanqueu els ulls, poseu-vos còmodes... i deixeu passar les imatges d’aquests somnis, com si d’una pel·lícula es tractés... Imagina’t, visualitza’t a tu mateix realitzant algun d’aquests somnis: alguna cosa que fins ara no t’has atrevit a fer, un pas important, conèixer algú, trobar una feina que t’agradi, compartir vida amb qui et faci feliç... De tots aquests somnis que heu pogut visualitzar, trieu-ne un. Sabeu que els somnis estan lligats a un sentiment o emoció, que no es poden tocar i que sovint costa arribar fins on són, però són bucòlics, delicats, transparenten l’ànima i deixen veure una llum darrere seu. És a dir, s’assemblen m olt a un núvol, i sovint els representem d’aquesta manera. Expressa aquest somni personal en un núvol. Sigues delicat/da, dedica-hi un temps, posa-hi ganes i il·lusió, és una passa per aconseguir un somni, no ho podem escriure de qualsevol manera... Busqueu una finestra al lloc on us reuniu o busqueu una finestra per on entri molta llum. Enganxeu a la finestra tots els somnis del grup. Mireu la finestra i observeu el conjunt de somnis. Dediqueu un temps a mirar cadascun...
De quina manera tenen sentit els somnis dels teus companys al costat dels teus? Com pots contribuir als somnis dels altres?
Segur que si ens disposem ara a pensar en un somni que volguéssim de tots per a tots, el resultat seria molt diferent.. Penseu ara, com a grup, en un somni que creieu que pot ser realment transformador per a l’entorn. El vostre somni col·lectiu.. . La vostra utopia?
Equip de Pasqua 2016 - Germans Maristes Evarist Arnús, 44 - 08014 BCN Tel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.cat/pasqua/avellanes
1
Jesús va anomenar la seva utopia «Regne de Déu». Aquest Regne de Déu es pot definir com el centre del somni de Jesús. Es tracta de la recapitulació del que Jesús va voler transmetre, de l’essència del seu missatge. Allò que és central per a Jesús no és Déu, sinó el Regne de Déu. Dit d’una altra manera, allò que és determinant per a Jesús no és que la gent sàpiga qui és o com és Déu, sinó on i com cada persona s’hi pot relacionar. El Regne de què parla Jesús es realitza donant vida, dignitat i felicitat a totes les persones.
T
enint en compte aquest text del document marc de la Pasqua et proposem un primer moment de lectura personal i després un diàleg en grup a partir de quatre propostes que fa el G. Alois de Taizé inspirat en quatre fragments de l’evangeli que ens ajuden a concretar la proposta del somni de Jesús i atrevir-nos a somiar-lo conjuntament:
1 Compartir amb els qui ens envolten l’alegria de viure
Vosaltres sou la sal de la ter ra. Si la sal perd el gust, am b què la tornaran salada? Ja no és bo na per a res, sinó per a llençar -la fora i que la gent la trepitgi. (Mt 5,13)
Pensa en alguna experiència positiva que hagis viscut en la qual hagis donat alegria als qui t’envolten. Comparteix-la amb el grup. En quins àmbits de la vida creus que has de posar aquest tipus de “sal”?
2
Amb Crist, dare to dream
El somni de Jesús, el Regne, és en essència una proposta de felicitat per a les persones i l’alegria n’és el sign e més evident. Ser sal de la terra és una imatge molt gràfica que, en paraule s de Jesús, pren un sentit pro fund: la sal serveix per donar donar gust al menjar i per preservar els aliments, de la mateixa manera que les persones que viuen el som ni de Jesús són sal per als qui els envolten. Quan alegrem la vida dels qui ens envolten, la nostra adquireix un sentit ple. Si malgrat la gran quantitat d’obstacle s ens preguntem “per què cal seguir lluitant?” hem de recordar que només una mica de sal és suficient per don ar sabor als aliments. A través de la pregària aprene m a mirar-nos a nosaltres ma teixos com Déu ens mira. Déu coneix els nostres dons i les nostres capacitats. No perdre el nostre sabor significa comprometre’ ns en cos i ànima i confiar que Déu sempre hi fa més que nosaltres.
onciliació
mb la rec a s ’n re t e m ro p Com
teva ofrena a e presentar la d t en m o m el alguna cosa teu germà té Per això, si en el a ue q es rd reco la teva ofren l’altar, allí et avant l’altar, d x, às ei ar at rn m lí to xa al teu germà; ja contra tu, dei s paus amb el le r fe a er m (Mt 5,23-24) i vés pri la teva ofrena. r ta n se re p a després nts com ió a viure ju ac ir sp l’a a h eix, ni en ltres hi é per si mat ev d En tots nosa es s’ o n s ciutats però això en les nostre i n una família, s, ic am s capaç de ni amb el uan algú és Q s. una família, n io ac n itat fort entre les gne d’human si n u o pobles, ni x ei n at liació és r perdon als la reconci u q perdonar i se s le en s re les pors situacion em d’entend h i i clar. Hi ha h s’n re et mprom urgent. Per co s prejudicis. en els nostre n so re p em e qu
2
Quines són les pors que no t’ajuden a perdonar i deixar-te perdonar pels altres? Pensa en les vegades que has estat capaç de demanar perdó o d’acceptar-lo amb sinceritat. Com podries fer d’això una actitud que t’acompanyi sempre?
3 Treballar per la pau
Feliços els qui treballe n per la pau: Déu els an omenarà fills seus! (Mt 5,9)
La pau és més que l’a bsència de conflicte. És la felicitat; a cadascú li dóna el llo c que li correspon; és la plenitud de la vida. Quan donem la benvinguda a la pa u del bon Déu entre nosaltres, s’e stén als qui ens envo lten. El desig de pau fa que el nostr e cor sigui més comp rensiu i s’ompli de compassió cap als altres. S’express a en una actitud d’acollida i d’amabil itat en les nostres famílies, en els nostres grups i comu nitats, en les nostres activitats diàries. La pau és també la causa de la justícia a un nivell més global. En les socie tats on conviuen el luxe i la pobresa, ens hauria de sorpre ndre que sorgeixin diferents formes de violència? Compar tir la riquesa alleuja tensions i és una contribució molt im portant al bé comú.
Al teu voltant, quines són les principals causes de tensió entre les persones? Pots identificar formes modernes d’esclavitud? Què tens al teu abast per contribuir a la pau entre les persones?
4 Feliços els humils: ells posseiran la terra! (Mt 5,5) Cuidar la nostra terra
Els humils són aquells qui no s’imposen. Deixen espai per als altres. No monopolitzen la terra. La humilitat no és resignació, sinó el domini dels impulsos violents que hi ha dins nostre. La terra no és nostra. Se’ns ha confiat; estem cridats a cuidar-la. Els recursos del nostre planeta no són il·limitats. Tenim el deure de la solidaritat entre les persones i els pobles, i tenim un deure amb les generacions futures. Per trobar un estil de vida que permeti el desenvolupament sostenible es requereix tota la nostra imaginació i creativitat. S’han d’utilitzar a la vida diària i per promoure aquest desenvolupament la inspiració artística i la creació de nous projectes per a la societat.
Examina el teu estil de viure i tracta de simplificar el que pot ser artificial o excessiu. Simplificar la vida és font de felicitat. Què podem fer per simplificar les nostres vides?
Pregària En acabar aquest compartir dedica un temps a fer ressò d’aquesta adaptació de les paraules de les Benaurances (Mt 5,1-12), el text de l’evangeli que sintetitza el somni de Jesús. Ho pots compartir amb el teu grup. Podeu acabar cantant el cant “Benaurances”. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
F• •
eliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel! Feliços aquells qui no venen ni per tot l’or del món una persona. Feliços aquells qui saben compartir tot allò que tenen: diners, menjar, amor… eliços els qui ploren: Déu els consolarà! • Feliços aquells qui senten a la seva carn el patiment dels seus germans. • Feliços aquells qui no tenen mentors poderosos, “padrins”… • Feliços aquells qui són persones i lluiten per la llibertat. eliços els humils: ells posseiran la terra! • Feliços aquells qui no tenen complex de superioritat ni d’inferioritat. • Feliços aquells qui lluiten per vèncer el seu propi egoisme. • Feliços aquells qui estan sempre disposats a ajudar qualsevol. eliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! • Feliços aquells qui no es casen amb cap mentida. • Feliços aquells qui se sacrifiquen per defensar els seus companys. • Feliços aquells qui tenen sempre il·lusió malgrat els fracassos. • Feliços aquells qui no es deixen comprar pels poderosos. eliços els compassius: Déu se’n compadirà! • Feliços aquells qui no es desanimen quan les coses van lentes. • Feliços aquells qui comprenen les errades dels altres. • Feliços aquells qui saben perdonar de tot cor. eliços els nets de cor: ells veuran Déu! • Feliços aquells qui no tenen dues cares. • Feliços aquells qui diuen sí quan és sí i no quan és no. • Feliços aquells qui saben buscar el bé que hi ha en cada persona. eliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! • Feliços aquells qui construeixen la pau amb la seva vida. • Feliços aquells qui busquen despertar i unir el poble. eliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel! • Feliços aquells qui són expulsats, acomiadats per defensar els seus companys. • Feliços aquells qui van a presó per causa de la veritat. • Feliços aquells qui superen la por i animen els altres. eliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreuvos-en i celebreu-ho! També així van perseguir els profetes que us han precedit.
F F F F F F F F
Benaurances
Kairoi
Serem feliços en la pobresa, si amb les mans buides veiem l’amor de Déu, si a l’esperança obrim el cor. Deixem-ho tot i guanyarem el cel. Serem feliços en la humilitat, si ens fem petits i amb el cor senzill. Serà la nostra heretat la Terra, la Terra. SI EL GRA DE BLAT NO CAU A TERRA I MOR, ÉS IMPOSSIBLE QUE DONI FRUIT. AQUELL QUE DÓNA LA VIDA PER AL SEU GERMÀ TINDRÀ SEMPRE EL SENYOR. Serem feliços en compartir, donant de franc quelcom del nostre temps a qui se sent sol i oblidat. Podrem gaudir la vida al Regne Etern. Serem feliços si som transparents, si se’ns llegeix als ulls sinceritat. Podrem sentir dins del cor el Déu vivent, el Déu vivent. Serem feliços cercant la pau, trencant cadenes; vivint en llibertat; si desterrem rancúnies i odi. Esdevindrem fills del Pare Estimat. Serem feliços els perseguits, quan perdonem aquell que ens ha ofès. El nostre anhel no serà mai destruït, mai destruït.
3
Els trets principals d’aquest somni són els següents: Una vida engrescada per la compassió que DéuAbbà té envers tothom. • Un món on busquem la justícia i la dignitat per a tot ésser humà, començant pels últims; on acollim tothom, oberts a la convivència i la solidaritat; on guarim la vida alliberant les persones i la societat sencera de tot esclavatge deshumanitzador. • Una religió que està al servei de les persones, sobretot dels més desvalguts i oblidats, on vivim acollint el perdó i l’amor gratuït (la misericòrdia) del Déu-Abbà. •
Mira!
4
UN SOMNI, UNA UTOPIA QUE OBRE NOUS HORITZONS
S
ens dubte els trets fonamentals del somni de Jesús són una crida a formar part d’ell mitjançant les nostres actituds, mirades i gestos. El regne de Déu es fa visible en el nostre entorn quan estem atents a la realitat i donem la nostra resposta en clau de servei. No sabem si algun dia aquest somni de Jesús podrà ser realitat a totes les contrades del món, però vivim esperançats que algun dia podrà ser possible. Aquesta possibilitat pren sentit si ens situem cadascú des de la posició de “condició de possibilitat”. En quines de les pròpies actituds som condició de possibilitat per continuar caminant cap a la utopia que ens proposa Jesús?
Et proposem que la mateixa vida que vius i que hi ha al teu voltant et parli al cor: • Observa tranquil·lament amb el teu grup les següents imatges... D’alguna manera són gestos que ens poden suggerir l’acció misericordiosa de Déu en les persones. • Si voleu, amb una música suau aneu contemplant tots els gestos deixant que ens parlin al cor.
Interioritza
Quan ho creguis oportú trieu una de les imatges que avui et parlen d’una manera especial. Pren-te temps per reflexionar-ho... • Què et diu la imatge que has triat? • Per què creus que l’has triat? • Si vols, posa cara, nom i moment al gest que et fa present aquesta imatge.
Comparteix
• • • • •
Quines has viscut alguna vegada? Quines has fet o t’han fet alguna vegada? Amb quines persones has viscut experiències semblants a les imatges? Què has sentit? Creus que aquestes experiències han estat transformadores per a tu? Per què has triat aquesta imatge?
Llegeix amb el teu grup el següent text: CONSTRUCTORS D’UTOPIES
L
a utopia ha estat i segueix sent el gran motor de la història, és a dir, fer realitat els somnis i les aspiracions tant personals com col·lectives. Vivim perquè tenim utopies. La gran utopia anunciada per Jesús de Natzaret és que "El Regne de Déu és a prop" (Mc 1,15). Segons Juan Mateos, aquesta expressió pot ser traduïda a un llenguatge col·loquial amb aquesta formulació: És possible una societat alternativa. La utopia que Jesús proposa té un doble vessant: És possible la fraternitat perquè totes i tots som filles i fills d'un mateix Pare. Es tracta, per tant, d'una utopia sobre Déu (un nou rostre de Déu) i, en conseqüència, una utopia sobre l'ésser humà i sobre la societat en el seu conjunt: una societat alternativa sense privilegis i sense exclusions. Utopies de la vida quotidiana Les utopies de la vida quotidiana constitueixen realitats de cada dia, tenen molta relació entre elles, però no va malament enumerar-les per separat: perquè la nostra vida tingui sentit, tenim necessitat de fer realitat, com el pa de cada dia, la utopia diària de la tendresa i l'afecte. L'experiència de l'afecte i la tendresa permet fer realitat una segona utopia: la utopia de la gratuïtat. Ens anem fent persones adultes en la mesura que som capaces de donar sense exigir res a canvi i també de rebre sense sentir-nos obligats a donar res a canvi. No és necessari recordar que la gratuïtat només és possible des de la utopia de la llibertat. En la mesura que ens considerem amb drets sobre algú, estem matant d'un sol cop tant la gratuïtat com la llibertat en les relacions humanes. I una darrera utopia: la igualtat. La història humana es debat sempre entre la llibertat i la igualtat com a utopies totalitzadores. És a dir, com l'horitzó utòpic referencial de les relacions humanes i de l'organització social. Tota aquesta densa, complexa i alhora senzilla i diària experiència humana (afecte i tendresa, gratuïtat, llibertat, igualtat) constitueix el punt de partida i, al mateix temps, el punt d'arribada per a la gran utopia de la SOLIDARITAT. Comunidades Cristianas Populares
Des de la teva realitat, què creus que necessites per ser un “Constructor d’utopies”? Per on pots començar tu mateix/a? Què podeu construir en grup?
actituds, canvis, reflexions..
accions, decisions, opcions..
Feu una lectura del significat d’UTOPIA i escolteu la següent cançó: egons el diccionari, una utopia és la concepció d’un ideal irrealitzable. Etimològicament, deriva del grec «u» = no i «topos» = lloc. És a dir, quelcom que no té lloc, que no existeix enlloc. Es tracta d’un ideal, un somni, una aspiració, un desig que empeny i fa avançar en l’intent de transformar la realitat. Aquí hi ha la força de la utopia, el seu sentit més profund, un somni que es construeix a cada moment i que algun dia es tornarà en brillant realitat. Leonardo Boff, teòleg brasiler, diu que una societat no viu sense utopies, és a dir, sense un somni de dignitat, de respecte a la vida i de convivència pacífica entre les persones i pobles. Si no tenim utopies, ens empantanem en els interessos individuals i perdem el sentit del viure en comú.
Amb amor és possible construir un demà que es basteix amb els gestos de l’avui. Té sentit tornar a donar la mà, tot i haver estat ferit té sentit tornar a estimar, tornar a estimar, a estimar, a estimar. Amb l’amor la vida és llibertat convidant a un nou pas, un nou llaç, nova amistat. Viuràs una nova humanitat si en el fons del teu cor optes per tornar a estimar.
LA UTOPÍA ÉS POSSIBLE - KAIROI
S
LA UTOPIA ÉS POSSIBLE SI CREC EN TU, JESÚS, SI CREC EN TU LA UTOPIA TÉ SENTIT EN TU. A GALILEA
5
A
El somni dels primers maristes. La promesa de Fourvière
quest any el lema «Amb Crist, dare to dream» sorgeix de la reflexió que hem compartit a l’Equip de Pasqua i té relació amb el lema de la Trobada Internacional de Joves Maristes que se celebrarà el proper mes de juliol a la ciutat francesa de Lió amb motiu de la celebració dels dos-cents anys de la «promesa de Fourvière». Un grup de joves seminaristes, entre ells Marcel·lí Champagnat, s’encaminaren al santuari de Fourvière i van fer la «promesa» de constituir la Societat de Maria. Aquest somni dels primers maristes ens serveix d’inspiració per als nostres somnis compartits de celebrar la Pasqua a les Avellanes dos-cents anys després. D’aquesta promesa en van anar sorgint les diferents congregacions maristes que agrupen la Societat de Maria: Pares Maristes, Germanes Maristes, Germanes Maristes Missioneres i Germans Maristes. Es comú que les persones expressem les raons de la vida amb promeses. Així succeeix amb l’amor, amb grans projectes, també amb la fe. Les promeses es tornen aliances, i acompanyen el nostre camí cap a la meta, donen sentit al camí, sal a la vida, foc al cor. Foc, passió i promesa tenen molta relació amb el sentit de la vida.
A
quells joves es van atrevir a somiar que les coses podien ser d’una altra manera. En el seu context històric van saber somiar un futur diferent per a l’Església i per al món. Ells van somiar en una Església amb rostre marià, una Església en la qual es visqués des de les actituds de Maria, no gaire diferent a la que ens proposa avui el Papa Francesc. Aquesta Església amb rostre marià té el cor d’una mare: ningú no queda desatès. Una mare creu en la bondat de les persones, i perdona amb facilitat. Respectem l’itinerari personal de cadascú. Hi ha lloc per a aquells qui tenen dubtes i incerteses espirituals, hi ha lloc per a tothom. S’escolta i es dialoga. El repte i la confrontació es fan amb honestedat i transparència.
Fins ara, què és el que més t’apassiona en la vida? Hi ha alguna promesa que mogui o orienti la teva vida? Et proposem que amb el teu grup feu una dinàmica sobre el rostre de l’Església:
1
Dibuixeu o escriviu en un DIN A4 la imatge de l’Església que té cadascú.
3
Escolteu la cançó «També som Església» del grup Kairoi
Feu una estona de ressò i d’escolta del que heu vist i llegit a les imatges d’Església del grup i del que heu escoltat amb la cançó En aquest moment us proposem que us «També som Església». dividiu en quatre subgrups. Tindreu un DIN A3
5
Cada grup respon a les següents preguntes. Segons cada imatge d’Església: Qui hi ha dins la tenda? Qui hi ha fora de la tenda? Qui hi ha al damunt, al centre, a baix o a la perifèria? Quins són els principals valors dels qui viuen a l’interior?
6
7 Compartiu i dialogueu a partir de totes les aportacions dels subgrups.
OBRIM LA MIRADA, SOMIEM COSES NOVES SALTEM DINS DE L’AIGUA I OBRIM BÉ LES PORTES, TRENQUEM VELLS ESQUEMES I ESTRUCTURES MORTES, ENCARA QUE JOVES, TAMBÉ TOTS SOM ESGLÉSIA. SOM GENT AMB SOMNIS QUE ESTIMA LA TERRA, VOLEM LA JUSTÍCIA, EL REBUIG A LA GUERRA. SOM FUTURS JOVES, SEGUR QUE IMPERFECTE, POTSER AMB INCONSCIÈNCIA, TAMBÉ TOTS SOM ESGLÉSIA Si tu ets la porta, que no sigui l’estreta. Tu ets fruita bona, que sempre refresca. Si tu vols ser pa, acull i alimenta. Si et dónes per just, estima i renova. No dubtis que pots ser la sal de la terra. No busquis riquesa ni honors de cap mena. Tu ets evangeli, tu ets vida plena, tu ets l’esperança d’una nova Església
https://www.youtube.com/watch?v=CUelN4GL7ak
6
amb una imatge d’una tenda al centre. Cada subgrup treballarà una d’aquestes imatges d’Església: • La imatge d’Església que proposen els mitjans de comunicació • La imatge d’Església més estesa entre els joves d’avui • La imatge d’Església segons el text dels Fets dels Apòstols (Ac 2,41-47) • La imatge d’Església que anima o presenta el Papa Francesc (pàgina 7 de a tramesa).
També som Església (Kairoi) Si portes la pau, que sigui ben ferma. Si portes la llum, que sigui l’eterna. Si ets de terrissa, que no estigui resseca. Si vols ser aigua viva, inunda la terra. Si abraces la creu, ja no miris enrere. Si ets testimoni, sabràs què t’espera. Si tu ets amic, sigues porta i finestra. Perquè tu ets camí, però no camí de pedres.
També som Església - Kairoi
4
2
Col·loqueu les imatges en un lloc que tothom les pugui veure o llegir i deixeu-vos un moment per mirar-les o llegir-les sense fer-ne comentaris.
Una església que surt (Papa Francesc): El model del Vaticà II evoluciona a la proposta de Francesc. «Una Església que surt». I amb ell intuïm un Rostre marià de l’Església de les 3 “S”: Silenci, Sororitat i Servei.
L
’Església que surt és la comunitat de deixebles missioners que «primeregen», que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i celebren. «Primerejar»: disculpeu aquest neologisme. La comunitat evangelitzadora experimenta que el Senyor ha pres la iniciativa, ha primerejat en l’amor (cf. 1 Jn 4,10); i, per això, sap avançar-se, prendre la iniciativa sense por, sortir a l’encontre, buscar els llunyans i arribar als encreuaments dels camins per invitar els exclosos. Viu un desig inesgotable de brindar misericòrdia, fruit d’haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva. Atrevim-nos una mica més a primerejar! Com a conseqüència, l’Església sap «involucrar-se». Jesús va rentar els peus als seus deixebles. El Senyor s’involucra i involucra els seus, posant-se de genolls davant els altres per rentar-los. Però després diu als deixebles: «Sereu feliços si feu això» (Jn 13,17). La comunitat evangelitzadora es fica amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, escurça distàncies, baixa fins a la humiliació si cal, i assumeix la vida humana, tocant la carn sofrent de Crist al poble. Els evangelitzadors fan així «olor d’ovella» i aquestes ovelles escolten la seva veu. Després, la comunitat evangelitzadora es disposa a «acompanyar». Acompanya la humanitat en tots els seus processos, per més durs i prolongats que siguin. Sap esperar llargament i aguantar apostòlicament. L’evangelització té molta paciència, i evita maltractar límits. Fidel al do del Senyor, també sap «fructificar». La comunitat evangelitzadora sempre està atenta als fruits, perquè el Senyor la vol fecunda. Cuida el blat i no perd la pau pel jull. El sembrador, quan veu despuntar el jull enmig del blat, no té reaccions queixoses ni alarmistes. Troba la manera que la Paraula s’encarni en una situació concreta i doni fruits de vida nova, encara que en aparença siguin imperfectes o inacabats. El deixeble sap donar la vida sencera i jugar-la fins al martiri com a testimoni de Jesucrist, però el seu somni no és omplir-se d’enemics, sinó que la Paraula sigui acollida i manifesti la seva potència alliberadora i renovadora. Finalment, la comunitat evangelitzadora joiosa sempre sap «celebrar». Celebra cada petita victòria, cada pas endavant en l’evangelització. L’evangelització joiosa esdevé bellesa en la litúrgia enmig de l’exigència diària d’estendre el bé. L’Església evangelitza i s’evangelitza ella mateixa amb la bellesa de la litúrgia, la qual també és celebració de l’activitat evangelitzadora i font d’un renovat impuls oblatiu. (EG, 24)
Vull un bon embolic...
V
oldria dir-vos una cosa... Què és el que m’espero com a conseqüència de la Jornada de la Joventut? Doncs, m’espero un bon embolic! Que aquí dins hi haurà un bon embolic? Ben segur! Que aquí a Rio hi haurà un bon embolic? Ben segur! Però vull un bon embolic a les diòcesis! Vull que sortiu a fora! Vull que l’Església surti al carrer! Vull que ens defensem de tot el que sigui mundanitat, del que sigui instal·lació, del que sigui comoditat, del que sigui clericalisme, del que sigui estar tancats en nosaltres mateixos. Les parròquies, les escoles, les institucions, són per sortir-ne! Si no se’n surt, es converteixen en una ONG, i l’Església no pot ser una ONG. Que em perdonin els bisbes i els capellans, si alguns després us armen un embolic a vosaltres, però és el meu consell... I gràcies pel que pugueu fer. (Papa Francesc, JMJ Rio 2013)
Sobre la pobresa...
P
erò a qui hauria de privilegiar? Quan un llegeix l’evangeli, es troba amb una orientació contundent: no tant els amics i veïns rics sinó sobretot els pobres i malalts, aquells qui solen ser menyspreats i oblidats, aquells qui «no tenen amb què recompensar-te» (Lc 14,14). No han de quedar dubtes ni hi caben explicacions que afebleixin aquest missatge tan clar. Avui i sempre, «els pobres són els destinataris privilegiats de l’evangeli», i l’evangelització dirigida gratuïtament a ells és signe del Regne que Jesús va venir a portar. Cal dir sense embuts que hi ha un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres. Mai no els hem de deixar sols. (EG, 48)
Sobre l’economia...
A
ixí com el manament de «no matar» posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir «no a una economia de l’exclusió i la desigualtat». Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que mor de fred un vell al carrer i sí que ho sigui una caiguda de dos punts a la borsa. Això és exclusió. No es pot tolerar més que es llenci menjar quan hi ha gent que passa fam. Això és desigualtat. Avui tot entra dins el joc de la competitivitat i de la llei del més fort, on el poderós es menja el més feble. Com a conseqüència d’aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades: sense feina, sense horitzons, sense sortida. Es considera l’ésser humà en si mateix com un bé de consum, que es pot usar i després llençar. Hem donat inici a la cultura del «descart» que, a més, es promou. Ja no es tracta simplement del fenomen de l’explotació i de l’opressió, sinó de quelcom nou: amb l’exclusió queda afectada en la seva mateixa arrel la pertinença a la societat en la qual es viu, perquè ja no s’hi és a sota, a la perifèria, o sense poder, sinó que se n’és a fora. Els exclosos no són «explotats» sinó rebutjats, «sobrants». (EG, 53)
7
una mica de tot per pensar-hi... Una cançó
Un text Somni d’una nit d’estiu
(Inspirat en el text de Martin Luther King)
Imatges que fan pensar..
Sopa de Cabra - Plou i fa sol
Enllà, més lluny de les estrelles, a l’altra cara del mirall, on tot és més senzill d’entendre, la porta espera oberta. Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs; comptant, la màgia és la primera, seguint... Els teus somnis t’estan esperant. Vés, no dubtis més, abraça’ls. No el veus? A poc a poc s’acosta. No ho sents? El tens al teu costat. L’amor té totes les respostes. És el teu somni, t’estava esperant Vés, no dubtis més, s’escapa. Lluita pels teus somnis, t’estan esperant. Fes que siguin certs, abraça’ls. El vent escampa les fulles, el temps arriba i se’n va; mai no em demanis la lluna, ningú no la pot agafar. La vida cau, la pluja, el sol ens pot eixugar, sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar. Pren els teus somnis, t’estan esperant. Vés, no dubtis més, s’escapen. Fes que no s’ensorrin, vés-los a buscar, fes que siguin teus, abraça’ls.
https://www.youtube.com/watch?v=A8KbdBPCQoI
He somiat que un matí tots ens alçaríem amb moltes ganes d’ajudar-nos, de treballar junts... d’estimar-nos. He somiat que tindria cada dia més amics, que faria les coses més ben fetes i que també estimaria altra gent. He somiat que un dia colliria moltes flors i les plantaria a casa meva. He somiat que creix una nova generació amb més pau. He somiat que un dia viurem units i somriurem feliços, plens de vida i amor. He somiat que un dia d’un cel molt blau, el sol lluirà per a tots els nens i nenes que volen jugar, i en arribar la nit, plens de llum i joia per les estrelles del cel, ens reunirem petits i grans al voltant de la mateixa taula. He somiat que un dia arreu els jocs i les rialles dels infants es fondran amb el treball i els neguits dels grans. He somiat que tots els homes tenien les mateixes possibilitats i a ningú no li faltava feina. He somiat que tots érem feliços i ningú no era pobre, perquè tots ens estimàvem i ajudàvem. He somiat que ningú volia ser ric, perquè qui té de tot no se sent feliç, qui ho sap tot no pot aprendre res més en tota la seva vida. He somiat que tot el món s’estimava i ningú no s’odiava. He somiat que els homes cada dia s’entenien una mica més; i que ja no hi havia guerres, ni racisme, ni tristesa. He somiat que ja no es contaminaven els pobles, les ciutats i els rius. He somiat que arribava a casa i els meus pares em rebien amb abraçades i petons i que tots els nens tenien uns pares com els meus i que en cap lloc del món hi havia nens tristos.
Els teus somnis
Lluita pels teus somnis, t’estan esperant. Fem que siguin certs, abraça’ls. Fes que no s’ensorrin, vés-los a buscar. Fes que siguin certs, abraça’ls. Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant, endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.
8