28-31 DE MARÇ
B
envingut al tret de sortida de la Pasqua 2013. Tens a les teves mans el document marc i la primera tramesa de preparació. Amb aquest enviament encetem un camí que recorrerem tots plegats i que ens portarà a les Avellanes del 28 al 31 de març. “Mirant a fons”. Aquest és el lema de la Pasqua 2013. És una crida a viure des de la profunditat, mirant la vida i els altres d’una altra manera. El procés de la Pasqua és una oportunitat per aprofundir en la teva manera de «mirar», des de la teva realitat i des de la teva història. És posar-te en camí d’autenticitat per confrontar-te amb la «mirada» de Jesús de Natzaret... Totes les dinàmiques que hi trobaràs són ben obertes. Et convidem que les treballis tant personalment com en grup. Pretenen ajudar i inspirar més que pautar, sigues lliure per incorporar altres aspectes, sobretot si les dinàmiques es fan en grup. Si tens algun suggeriment, no dubtis a fer-nos-ho saber. Les trameses que reps en format paper també les trobaràs disponibles a la pàgina web de la Pasqua: www.maristes.org/ pasqua/avellanes. Si no l’has rebut en paper i t’interessa rebre-la, escriu-nos un correu electrònic a l’adreça següent: pasquavellanes@maristes.cat. Endavant! Capbussa’t en la tramesa i anima’t a viure la vida amb sentit, que et doni esperança en el teu dia a dia. Saps que som molts i moltes els qui fem camí amb tu. L’equip q p de Pasqua q 2013. MIRANT A FONS Regala’t un temps… Una estona per tu. Busca un lloc tranquil i còmode. Agafa el document marc de la Pasqua 2013 i fes-ne una lectura pausada i tranquil.la, Rellegeix allò que no entenguis i que les pauses t’ajudin a interioritzar la novetat que t’aporta el document.
1a dinàmica
OBRIR ELS ULLS
A TOT ALLÒ QUE T’ENVOLTA… Són moltes molltes les vivències que tenim durant la setmana. Des del moment que obrim els ulls al matí fins que anem a dormir, els nostres ulls són com una càmera que va enregistrant imatges, gestos, coses, persones, rostres, moments... Et proposem que pensis en una setmana quotidiana, pot ser l’última que has viscut... com vulguis. Apunta en el següent calendari setmanal les coses que has vist. És hora que et facis conscient de les coses que passen per la teva vista i que en molts moments els dones prou importància. En acabar, comparteix algunes de les conclusions i reflexions amb el teu grup.
AL TEU INTERIOR Ara obrirem els ulls d’una altra manera… Obrirem els ulls cap a l’interior. De vegades cal tancar els ulls físicament per poder obrir els ulls al teu interior. Obrir els ulls a l’interior pot esdevenir un moment on trobis sentit, respostes o, fins i tot, més preguntes del que succeeix en el teu exterior. Obrir els ulls cap a l’interior et fa conscients del que vius i de com ho vius, dels moments i vivències que van a fons i dels que passen per la superfície.
Equip de Pasqua 2013 - Germans Maristes - Evarist Arnús, 44 - 08014 BCN Tel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.org/pasqua/avellanes
1
Et proposem una dinàmica d’interioritat. Ho pots fer tu sol/a o en grup, com més còmode estiguis. Posa una música tranquil·la, si és instrumental millor. Respira a fons i amb l’expiració deixa anar tot allò que suposa una càrrega per a tu… Inspira i expira a fons unes 3 o 4 vegades… Ara pren-te un temps per desaccelerar el teu ritme. Deixa uns minuts per fer-te conscient de la teva respiració cada cop més pausada i per fer un repàs de cada part del teu cos: si fa mal, si està tens, si la postura és correcta… Deixem córrer la imaginació. Ets director de cinema i dirigeixes la teva pròpia pel·lícula. La pel·lícula de la teva vida. Imagina’t com és aquesta pel·lícula, si és d’acció, si és romàntica, si és de misteri… com tu vulguis… Et toca triar les millors escenes per a la teva pel·lícula. Deixa que passin les imatges i, per un moment, converteix-te en un espectador de la teva vida. Mira-ho des de fora, amb tranquil·litat. Agafa les diapositives que més valores. Les que et toquen el cor i et fan créixer, les que et marquen i et donen força per seguir caminant. Posa-ho dins d’una caixa que tens a la motxilla… (pren-te temps per anar imaginant) Ara és moment de triar les diapositives que et bloquegen, de moments negatius, que encara no has pogut pair, tot allò que t’inquieta… Posa-ho dins d’una bossa que tens dins de la teva motxilla… (pren-te temps per anar imaginant) Per últim, és moment de tirar a la paperera tot allò que no és profund, que no t’ajuda, que no serveix i amb què no val la pena perdre el temps… (pren-te temps per anar imaginant) Ja tens la pel·lícula a punt! Tu tries com la vols continuar i fins i tot finalitzar. És el moment d’agafar la motxilla, aixecar-te, obrir els ulls per anar a buscar més imatges, experiències, persones…
OBRE ELS ULLS (Catarres)
Obre els ulls per tornar a ser protagonista de la teva vida…OBRE ELS ULLS!
Obre els ulls, els sentits, i veuràs aquesta terra nostra. Aquest cel, aquest mar, el riu clar i aquesta arbreda fosca. I poblets i ciutats, i els camins curulls de llum i d’ombra.
i escolta...
Aquest far,r, aquest port, una costa amb pedra i blanca sorra sorra. a I les fonts, i els turons, i muntanyes, boscos, valls i coves... És la casa on viu el cor: més ençà de l’horitzó.
Pots comptar amb la nostra gent, que t’ajudarà un cop més.
Mira com la tarda daura les planes...
Mira com la tarda daura les planes. Mira com la nit besa el matí. Canten ocells a dalt dels arbres i esclaten als ceps dolços raïms: és la terra on vivim.
Som llum, som foc, per ajudar qui ens envolta, dóna i res no perdràs. I nit, foscor, quan hi somiem a la vora, vine i dóna’m la mà. Obre els ulls!
2a dinàmica
la Mirada
Viure “mirant” és, per tant, tot un estil de vida que et fa canviar la mirada de les coses, dels esdeveniments, de la realitat, dels altres, de la teva persona… d’una forma alternativa, diferent. La mirada és un dels gestos que més diu de tu, els ulls en són l’instrument, però, quan aquesta és sincera i profunda, actives tots els sentits. Segur que més d’un cop ho has experimentat. El repte que et proposa la preparació i la vivència de la Pasqua està en el fet de començar o continuar aquest procés perquè la teva mirada de cada dia esdevingui... (Document marc 2013)
que la teva mirada sigui...
2
http://www.youtube.com/watch?v=-V8d1-_sJ4o
- Llegeix, personalment o en grup, el fragment del document marc. - Pensa i comparteix amb el grup quina (o quines) “mi radas” necessites en aquest moment. - Escolliu, entre tots els del grup, una frase que sintetitzi el que heu compartit. Escriviu-la al vostre perfil de Facebook o feu un tuit per compartir-la amb els vostres amics i coneguts. - Podeu acabar la dinàmica cantant o llegint la cançó La mirada del grup Kairoi (número 165 del cançoner de Pasqua 2009).
3a dinàmica
la Mirada deJesús
Mt 13,31-32 Els proposà encara una altra paràbola: -Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .
E
l gra de mostassa és una de les llavors més petites i és capaç de créixer fins a ser un gran arbre on els ocells poden resposar i fins i tot posar els seus nius. En aquest text de l’evangeli, Jesús compara el gra de mostassa amb la nostra vida. En la petitesa trobem allò més essencial. El Déu de Jesús es fa present, el podem trobar, en allò que és feble. pobre i senzill. Amb aquest text Jesús ens ajuda a comprendre i integrar a la nostra vida que la religió és vertadera en la mesura, i només en la mesura, en què la religiositat es practica lligada a una forma de vida senzilla on la feblesa es manifesta en la bondat, NOMÉS BONDAT. Perquè només un petit gest d’afecte, d’estimació, és digne de fe, de la mateixa manera que només la bondat és la força que canvia el món.
Quines són les llavors de mostassa que donen sentit a la teva vida en el dia a dia?
Et convidem que miris el vídeo “Because Kindness Keeps the World
Afloat” (Perquè la bondat manté el món a flor d’aigua). http://www.youtube.com/watch?v=8Gosg1ybxTU Aquest muntatge, que a primera vista pot semblar “artificial”, expressa el que a sa en la nostra vida i també és una crida a viure amb una altra “mirada”. En aquest ses de les que es veuen… Vivim interrelacionats, la nostra vida està enllaçada amb na de favors” feta de petits detalls. Viure amb aquesta mirada dóna esperança i fa concret
una altra escala ens pasvídeo, hi ha moltes més cola dels altres per una “cadei visible el missatge de Jesús.
E proposem fer una cadena de favors durant la setmaEt na. Primer entre els del grup i després, si algú s’hi atrevn eix, ho pot estendre a més gent. Què us sembla? Ànim! e
PASQUAVELLANES 2013
3
4a dinàmica
Mirant a fons...
Et proposem que llegeixis aquest text i comentis les preguntes amb el teu grup
Testimoni de Sor Lucía Caram
S
irviendo descubrí que Dios es amor, y que la única religión válida es la del amor que se hace servicio. Entrega. Entonces entendí el secreto del Evangelio y el misterio de aquello que decían que celebrábamos, pero que en realidad solo a partir de mi descubrimiento comencé a celebrar de forma vital. Hasta entonces para mí las celebraciones “oficiales” eran con frecuencia un ritual vacío, lleno de fórmulas contradictorias en las que a cada paso se hablaba de pecado, de culpa y de ofensas. La eucaristía instituida por Jesús seguro que no era eso. Y seguí buscando. Y la verdad, no tenía nada que ver con lo que realmente quiso significar Jesús aquella tarde de Jueves Santo, cuando dicen que la instituyó: una mesa de hermanos, capaces de servirse y ayudarse mutuamente, que no establecen jerarquías entre ellos, y que disfrutan partiendo y repartiendo el pan que es de todos. Me di cuenta entonces de que Jesús, el de Nazaret, no vino a fundar ninguna religión, simplemente vino a instaurar un nuevo orden, el de la justicia y el del amor; aquel que proclama la Buena Noticia de parte de Dios para los más pobres y afligidos; que rompe los cepos y las prisiones que esclavizan a los humanos y que anuncia la libertad a todos los que se sienten oprimidos. Descubrí el rostro humano y entrañable de Dios, y entendí que él se hizo pobre, y quise seguirlo en la pobreza, en la precariedad. Y fue cuando descubrí que era más rica que nunca, porque sin darme cuenta podía repartir lo que gratuitamente se me daba para compartir, porque, al fin y al cabo, en la vida todo es un don, un regalo. Y supe lo que es amar sin retener, lo que es darse; y dándome, me di hasta el agotamiento. Descubrí el alcance real del voto de pobreza que un día había profesado y entré en sintonía con el espíritu que animaba a Domingo de Guzmán y a Francisco de Asís, que no querían que sus hermanos tuvieran posesiones, porque de tenerlas, necesitarían armas para defenderlas. Y, viviendo a la intemperie, supe lo que es vivir desarmada, confiada, abandonada realmente en manos de quien cuida de cada uno de nosotros con un amor íntimo y verdadero. Y entendí que mi voto de castidad no me cierra al amor, al contrario, mi corazón se dilata y mis brazos se abren para abrazar, acariciar, consolar, pero no se cierran para retener a nadie, porque mi familia es la humanidad, el infinito, y nada ni nadie me puede limitar. Dándome, supe lo que es amar hasta la locura y gusté que realmente es más feliz el que da que el que recibe. Y, finalmente, después de mucho caminar, intuí que la felicidad es una manera de ir por la vida, ligera de equipaje, sin nada que perder, porque todo ya lo había entregado. Hice mía la causa de la humanidad, y después de ensayar muchas maneras de dar mi tiempo, mis horas, mis proyectos y mis cosas, descubrí que el imperativo venía dado por las exigencias de mis hermanas y hermanos más vulnerables y necesitados, y dejé que ellos sean los señores de mi vida. Decidí no darles cosas, sino hacer que mi existencia estuviera li-berada para estar más disponible. Entonces, con los pies firmes en la tierra, dejé de hacer planes, de imaginar soluciones, y escuchando los reclamos de la historia, en los gemidos de muchos silenciados por mil razones, me lancé con muchos y nuevos amigos a acoger y a responder, con loca creatividad, al imperativo de crear nuevas oportunidades o, mejor, de ayudarles a descubrirlas en su camino. Creía hasta hace unos años porque así nos lo habían enseñado- que la obediencia era hacer la voluntad de Dios, y algunos se empeñaban en hacerla pasar por unas mediaciones humanas en las que era muy difícil hacer un acto de fe en el Dios de la vida. Descubrí entonces que nuestra profesión es ser hermanos y que nuestra vocación es la de vivir en auténtica fraternidad. Es buscar juntos, y poner nuestras vidas al servicio de los otros. Hoy me llegan los rumores de la cima, me empuja la magia del camino, el retorno al propio corazón renueva mis fuerzas, y puedo cantar agradecida que Dios camina con su pueblo, porque juntos, trabajando codo a codo, compartiendo ilusiones y desvelos y disfrutando de la vida podemos, entre todos, dar a la oportunidad una esperanza. Hoy sé, por fin, que mi libertad es vivir para los otros, que mi felicidad es estar “expropiada para utilidad pública”, porque “a mí, como a Jesús, la vida nadie me la quita, la doy libremente” (Jn 10,18). Sor Lucía Caram Mi claustro es el mundo
Què t’ha cridat més l’atenció d’aquest text? Amb què et quedes?
Racó de pregària La mirada interior arriba de forma inesperada. No té horaris, ni preàmbuls. Pot esdevenir en el lloc més inversemblant. Sempre tens la sensació de rebre. Acostuma a ser molt ràpida. És com aquelles llums dels fars a la nit, que per uns instants il.luminen. Pot ser molt variable, com claredat vers uns situació, sentiment d’amor, experiència de presència, silenci quasi absolut, entendre quelcom més enllà de mots, etc... Els primers cops que et sents subjecte de la mirada interior potser restes amb un interrogant sobre si és realment un do de l’Esperit o una imaginació personal. Pot passar que no goses comunicar-ho, perquè no et prenguin per al.lucinat. Voldries discernir què passa. Qui et podria donar una bona clau d’interpretació? Jesús et dona la clau de recta interpretació. Pel fruit és coneix l’arbre. Si aquella mirada interior et dona més amor, més esperança, si enforteix la teva fe, et comunica pau, serenitat, harmonia, capacitat de relacionar-te amb els que no són de la teva colla, si et fa més sensible als malalts, als vells, als estrangers.... aquella mirada interior no és al.lucinació, sinó un toc de l’Esperit. I al contrari, si augmenta la teva supèrbia, et veus superior als altres, et tanques més en tu mateix, vols que et facin cas,... i coses per l’estil és al.lucinació. De Déu només procedeix el bé. Deixa’t mirar des de dintre. Que el teu espai del cor es vagi ampliant. Intenta rebaixar el soroll, el volum de tants altaveus. No fos cas que et miressis Jesús i en el teu cor trobessis un cartell que digués: “ocupa’t, torni demà, si us plau». Pregaria.cat
4
QUE LA TEVA MIRADA SIGUI… Que la teva mirada sigui mirada clara, sigui mirada d’infant, que transparenta l’ànima. Que el teu somriure sigui somriure ample, força que neix de dins, ganes que es contagien, bon humor que doni sentit al quefer de la teva jornada. Que les teves paraules siguin valentes paraules, que no amaguin la veritat i no temin proclamar-la. Que siguin la veu d’aquells que ja no poden ni alçar-la. Que les teves mans siguin mans entrellaçades, mans amb unes altres esteses, obertes, no solitàries. Mans unides i fortes que avui construeixin el demà. Que el teu caminar sigui compartida caminada, que cerqui obrir amb uns altres petjades de nova esperança. Que el teu camí acompanyi el caminar del poble en marxa. Que la teva vida sigui donació, perquè valgui la pena ser viscuda i no gastada.
Marcelo A. Murúa
Tens més propostes i recursos a www.maristesenxarxa.cat