Català grup flexible quart primària Lectura 2
2
Pippi Calcesllargues
La Pippi estava molt ocupada a elaborar pastissos de gingebre. Havia fet un munt de pasta i l’estava aplanant en el paviment de la cuina. -Ja et pots pensar –deia la nena al seu miquet - el preciós espectacle que faran cinquanta pastes, almenys, que penso fer.
Estava bocaterrosa i tallava les pastes en forma de cor, posant tant d’interès a la feina, com si d’ella en depengués la seva vida. -Fes el favor de no trepitjar les pastes Mister Nelson! –rondinà. Precisament, llavors, sonà la campaneta de la porta. La Pippi va anar a obrir. Estava tota ella blanca com un moliner. Quan va donar les mans a l’Annika i a en Tommi escampà un núvol de farina que els embolicà tots tres. -Com us agraeixo que m’hàgiu vingut a veure! –Digué la Pippi, espolsant-se el davantal, i aixecà un segon núvol de pols.
La blanca pols s’introduí dins els colls d’en Tommi i de l’Annika en tanta quantitat, que tots dos van començar a tossir. -Què fas? –preguntà en Tommi. -Doncs...Ja ho veuràs...! respongué la Pippi-. Si us dic que estic netejant la xemeneia, tampoc no em creureu, perquè sou molt llestos. Estic fent pastes! Però aviat acabaré! Mentrestant, podeu seure en aquesta caixa de fusta. La Pippi treballava amb rapidesa. En Tommi i l’Annika, asseguts a la caixa de fusta, li veien retallar la massa i tirar les pastes dins les llaunes interiors del forn. Tot plegat s’assemblava força a allò que havien vist a les pel·lícules.
-Ja s’ha acabat! – exclamà la Pippi, tancant enèrgicament la porta del forn darrere la darrera llauna. -I ara, què podríem fer? –preguntà en Tommi. -No sé què fareu vosaltres! –digué la Pippi-. Però, jo, heu de saber que no puc fer tot allò que em ve de gust. Sóc una trobacoses i, naturalment, no tinc un moment lliure! -Què has dit que eres? –preguntà l’Annika. -Una trobacoses. -I això, què és? –preguntà en Tommi. -Doncs una persona que troba coses, les quals, només apareixen si se les busca –respongué la Pippi, mentre escombrava i feia munts de la farina escampada per terra-.
El món és ple de coses, i esperen que algú les trobi! Això ho fan els trobacoses!
-De quines parles?
–preguntà l’Annika. -De totes! –replicà la Pippi-. Granets d’or, plomes d’estruç, cames de fusta, cintes de
goma, estris antics... en fi, de tot! A en Tommi i l’Annika els semblà una ocupació
divertida i decidiren, des d’aquell moment, ser trobacoses. El grup dels quatre trobacoses van començar a buscar per tot arreu amb l’esperança de trobar alguna cosa interessant per aquells voltants. En Tommi digué que s’estimava més trobar un gra d’or que no pas un estri antic. -Això depèn de la sort –digué la Pippi. Els digué que seria millor començar a buscar prop de les cases, en llocs habitats, encara que a la profunditat dels boscos també es troben coses.
En Tommi i l’Annika observaven a la Pippi que corria d’una banda a l’altre amb una mà al front com si fos una visera i cercava. De sobte, s’agenollà i, caminant en aquesta
posició, s’acostà a una bardissa i introduí les mans. De seguida la sentiren exclamar decepcionada: -Que estrany! Estava segura d’haver vist un granet d’or! Però no, tot plegat era fruit de la seva imaginació.
Fi