LES PREGUNTES DELS POBLES PRIMITIUS
Estem parlant de 4.600.000 anys abans de Crist des del PaleolĂtic
La prehistòria Període de temps que va des de l’aparició del primer ésser humà (4.600.000 a JC) fins la invenció de l’escriptura cap el (3.500 a JC).
Passen 4.600.000 anys
Prehistòria-història sapiens sapiens» 2.000.000 a JC 2.500.000 a JC 1.000.000 a JC
Apareix «l’hommo 30.000 a JC
500.000 a JC 200.000 a JC
Any 0
Des del 4.600.000 a JC al 6.000 a JC paleolític
prehistòria
Prehistòria-història 10.000 a JC 9.000 a JC 8.000 a JC Egipte 7.000 a JC 6.000 a JC 5.000 a JC 4.000 a JC 3.000 a JC 2.000 a JC 1.000 a JC
Mesopotàmia
Any 0
Des del 4.6000.000 a JC
paleolític
neolític
metall
prehistòria
història
sapiens sapiens» (l’home actual)
30.000 anys abans de Crist apareix «l‘homo
Els pobles antics tenien molt pocs coneixements cientĂfics
•
i es feien moltes preguntes
Les preguntes sobretot sorgien a l’observar la natura.
...preguntes sobre el perquè
de la seva forรงa
...preguntes sobre com es produeixen
els seus fenòmens
...preguntes sobre els canvis
del dia i la nit...
els canvis de les estacions
...preguntes de com surgeix
la vida
...preguntes de com es produeix
el creixement
El perquè de...
la mort
...preguntes que necessitaven respostes.
Buscar i trobar respostes era com fer un salt al buit
Buscar i trobar respostes mĂŠs enllĂ del que era evident
forma part de la manera de ser de l’home
aquesta inquietud interior que té l’home és la religiositat.
Buscaven respostes
Una resposta era pensar que les forces invisibles que controlaven la natura eren esperits o dĂŠus.
El sol, l’aigua, la terra, el cel,el foc... eren esperits.
Els caçadors creien que els animals eren semblants als homes però
que tenien forces i poders sobrenaturals.
per això deixaven els seu crani i ossos en llocs elevats.
Pintaven amb fins mà gics per tenir bona sort a la caça.
Les coves on feien les pintures eren llocs sagrats.
El fet d’expressar-ho pintant i compartir-ho es diu ritual.
És provable que a les coves celebressin rituals abans
d’anar a caçar o ritus d’iniciació dels més joves.
En aquesta pintura veiem un bruixot fent la cerimònia.
En l’època dels metalls les coves també eren llocs sagrats
ja que era el lloc on trobaven els metalls per fer les seves eines i armes.
En l’època que l’home aprèn a cultivar,viu de l’agricultura.
AixĂ consideren la terra com una cosa sagrada, un dĂŠu.
Associen la terra que els dóna fruits,que és fèrtil amb la dona,mare.
Feien figuretes de pedra, marfil o òs per tenir bona sort: amulets.
La figura femenina Ês molt important en aquesta època.
La d贸na era qui cultivava la terra i coneixia el misteri de
la vida i el cicle de la natura, de la creaci贸.
A partir del 70.000 a JC ja s’han trobat sepultures.
És a dir un altre ritual consisitia en
enterrar els seus morts i fer-lis monuments.
Monuments megalĂtics
Consideraven, doncs, els seus avantpassats tambĂŠ com ĂŠssers sagrats.
S’han trobat cossos enterrats en forma fetal
Sembla que ja tenien alguna esperança de que tornarien a « renéixer »
També s’han trobat cossos orientats cap a l’est
amb la intenció d’estar on neix el sol. Sembla que torna aparèixer
l’esperança d’un futur «renaixement»
Amb els óssos s’han trobat diferents objectes.
Això significa que creien que el mort havia de continuar la seva activitat
en algun altre m贸n.
https://www.youtube.com/watch?v=q mWEnJSs85U
En resum...
Aquesta religió dels homes primitius se l’anomena Animisme
És una forma de buscar respostes als misteris de la natura
i una necessitat de controlar-la, vèncer la por, la soledat,la incertesa...
des de la mĂ gia i els diferents rituals.
Apareix ja la creença en la vida més enllà de la mort.
Apareix el culte als fenòmens naturals, als animals
als morts,a la mare i deessa terra: fecunditat.
Apareixen llocs sagrats: coves i monuments funeraris.
Apareixen ojectes sagrats: fetitxes i amulets.
Apareixen els bruixots que s贸n persones
que dirigeixen els rituals o estan mĂŠs a prop del que ĂŠs sagrat.
Conclusi贸:
L’home des de que és home és un ésser religiós.