Depuració de la conducta política i social dels metges gironins (1939-1946) by Annual Report

La Junta de Govern del 1939

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Els metges i la memĂ˛ria histĂ˛rica

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS (1939 -1946)

F. XAVIER CARRERAS DE CABRERA

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS (1939 - 1946)

Edita Col·legi Oficial de Metges de Girona Autor F. Xavier Carreras de Cabrera © dels textos F. Xavier Carreras de Cabrera Col·legi Oficial de Metges de Girona © de les imatges Col·legi de Metges Correcció Anna Cabañas Disseny Joan Yani Mia Comunicació Impressió Impremta Pagès Dipòsit legal GI. 311-2016. Girona, maig de 2016

Índex

Pròleg

Preàmbul

1. Els metges i la memòria històrica

2. El Col·legi de Metges de Girona

3. Metges gironins afusellats durant la Guerra Civil

4. La postguerra i el procés de depuració

5. Els depurats

6. La Junta de Govern del 1939

7. Expulsats. Expedients

8. Sancionats. Expedients

9. Acte de desgreuge. Acord de Junta de Govern

112

10. Epíleg

113

11. Col·laboradors i agraïments

117

12. Llistat del Col·legi de Metges de Catalunya, Secció de Girona

118

13. Resum de les actes del Col·legi de Metges. Anys 1939 al 1948 (Annex I)

124

14. Annex II. Dr. Danès

131

15. Annex III. Dr. Bergadà

134

16. Annex IV. Dr. Pomar

149

17. Annex V. Dr. Cusí

174

Pròleg

ls professionals de la medicina i els col·legis professionals no han estat al marge dels fets històrics traumàtics que han marcat la història de Catalunya i d’Espanya del segle XX. Així, la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la dictadura franquista, i la repressió i l’exili republicà consegüents varen tenir unes conseqüències molt evidents entre els metges. Aquest col·lectiu –val la pena recordar-ho– va viure al seu interior les mateixes tensions, clivelles i contradiccions socials i polítiques que la resta de la societat catalana. De la mateixa manera, tot i que de vegades ara sembla que es vulgui oblidar, que la Guerra Civil va ser, també, una guerra entre catalans, també ho va ser entre els metges. Així de punyent i sense edulcorants. Els metges compartien, sí, una professió, uns coneixements i un codi deontològic però, com no podia ser d’altra manera, n’hi havia de dretes i d’esquerres, de republicans i de monàrquics, de catòlics i d’anticlericals, de liberals i de socialistes, de catalanistes i d’espanyolistes, d’orígens socials humils i de representants de les classes més benestants de la societat. No es pot fer abstracció d’aquesta gran complexitat, altrament no s’entendria que vuit metges gironins fossin assassinats en les jornades revolucionàries produïdes poc després de l’inici de la guerra ni la posterior repressió dels metges pel franquisme, donant lloc a exilis, empresonaments o inhabilitacions. Reconstruir avui, des de la història de la medicina, aquelles doloroses circumstàncies, té múltiples virtuts. En primer lloc, perquè augmenta el coneixement d’uns fets històrics importants que han marcat, com a mínim, dues o tres generacions de professionals de la medicina. I és que no es pot fer una història de la medicina només a base de biografiar els grans noms, de resseguir els avenços científics i tecnològics (per importants que aquests hagin estat), sense considerar degudament que els professionals de la medicina han tingut (i tenen) uns

determinats orígens socials, uns determinats ideals polítics o uns determinats compromisos socials. Ens cal, en definitiva, reconstruir una història social de la medicina, amb les seves clarors i les seves ombres. Aquest llibre va, feliçment, en aquesta direcció. Però, en segon lloc, reconstruir, com es fa en aquest llibre, de manera concreta i detallada tot els procés de depuració que varen patir els metges gironins durant els anys 1939-1946, té una segona virtut que és de naturalesa ciutadana, tal com va apuntar de manera pionera a les terres de Girona l’enyorat metge i historiador olotí Jordi Pujiula en un text de 2011 que – amb molt bon criteri, per part de l’autor d’aquest llibre, el doctor Francesc Xavier Carreras– es reprodueix més endavant amb el títol “Els metges i la memòria històrica”. En aquest text el doctor Pujiula parla, d’una banda, de la necessitat que cal fer una aproximació objectiva i distanciada del tema; i, de l’altra, afirma que el Col·legi de Metges té el deute històric de recuperar la memòria històrica dels fets i de reparar el greuge històric amb els companys sancionats pel franquisme en forma d’exili, presó o inhabilitació. Aquest llibre, publicat sota els auspicis del Col·legi Oficial de Metges de Girona, és la prova que la petició del doctor Pujiula ha arribat a bon port, gràcies a la tenacitat i capacitat de treball de l’autor del llibre. Però si el doctor Carreras ha pogut fer la feina és, recordem-ho, pel fet que s’hagin conservat els expedients de depuració en els arxius del Col·legi de Metges i, al seu torn, perquè se li hagi permès la seva consulta. I això, s’ha de reconèixer, no sempre ha passat. En efecte, altres col·legis professionals a les darreries del franquisme o als inicis de la democràcia varen deixar perdre (amb gens d’innocència) aquesta documentació amb voluntat de contribuir a l’oblit del paper repressor que l’Estat franquista va assignar als col·legis professionals oficials; un Estat que, tal com ha dit Francisco Morente en el seu estudi sobre

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Els metges i la memòria històrica

la depuració franquista del magisteri públic, va fer de la repressió “un element essencial en la instauració i manteniment del règim franquista”1. I altres col·legis professionals, que sí havien conservat els expedients de depuració, han posat tot tipus d’impediments als historiadors per a la seva consulta. Davant aquests fets val la pena que ens plantegem un parell de qüestions, a saber: Quin sentit té aquesta actitud tancada i corporativa que alimenta l’oblit i el desconeixement històric? Per què els col·legis professionals d’avui s’han de sentir responsables de les decisions preses en el passat? Aquella màxima de la vox populi que diu que “del pecat dels pares els fills no en són responsables” també es bo aplicar-la a la vida de tot tipus d’institucions. La continuïtat formal i nominal de les institucions no ha de comportar que no siguem conscients dels canvis i discontinuïtats que s’han produït al seu interior fruit dels canvis de circumstàncies polítiques. Els col·legis professionals d’avui són hereus de la ruptura pactada

durant la transició democràtica i no pas dels primers anys del franquisme. Per sort, en els darrers anys comencem a disposar de treballs monogràfics sobre les depuracions franquistes produïdes a l’interior dels col·lectius dels mestres, arquitectes, professors universitaris, metges i veterinaris, entre d’altres. És en aquest context historiogràfic que cal donar la benvinguda a aquest llibre. S’ha de felicitar, per tot plegat, al Col·legi Oficial de Metges de Girona per la decisió de publicar aquest llibre. Amb ell és repara, sí, la memòria d’uns metges gironins Però sobretot ens recorda que el present i el futur de qualsevol col·lectiu humà no es pot construir amb la desmemòria i l’oblit. El coneixement del passat, per dolorós que sigui aquest, aplicat amb intel·ligència i lluny de tot tipus d’instrumentalització, pot resultar alliberador en la mesura que ens pot ajudar a viure el present amb més llibertat i sense hipoteques. Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà Director de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona

1. Francisco MORENTE: “La depuración franquista del magisterio público: un estado de la cuestión”, Hispania, LXI/2, núm. 208 (2001), p. 663.

Preàmbul

l fet que a l’any 2007 el Govern Central aprovés la Llei per la que es reconeixien i ampliaven drets i s’establien mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura –Llei de Memòria Històrica–, no va fer més que atiar les ganes d’una persona, metge, que ja portava anys recuperant aquesta memòria en el seu poble. De la seva vessant més humanista i com a cronista oficial de la ciutat d’Olot, en Jordi Pujiula ja havia estudiat casos de metges garrotxins depurats i escrit sobre els morts per la Guerra Civil. Fou l’època en que coincidirem a la Fundació Pascual i Prats del Col·legi de Metges de Girona, ell com a President i jo com a Secretari, quan va sorgir la seva proposta de revisar les depuracions col·legials, esperonats per la demanda d’un col·legiat que demanava a la Junta de Govern un desgreuge pel seu pare depurat. Els primers treballs fets sobre les actes de les juntes col· legials dels anys de postguerra ja varen demostrar que, a diferència d’altres col·legis, el gironí havia estat molt estricte i aplicà l’Ordre franquista de depuracions al peu de la lletra i agosaradament, expulsant directament a metges amb domicili desconegut. En un article aparegut al butlletí número vuitanta-nou d’abril de l’any dos mil nou i que reproduïm en aquesta publicació, Pujiula estimulava a la Junta Col·legial a fer

un acte de revocació d’aquelles sancions com a forma simbòlica de reparar el greuge històric de tots aquells companys. Amb la feina de recerca de les actes antigues i amb informació global de com es va fer el procés de depuració a Girona, el dia tretze de novembre del mateix any es feia aquest acte en el marc de la Diada dels Premis del COMG. (butlletí noranta-tres, desembre 2009). Tot això succeïa en una època de canvis importants al propi Col·legi, immersos en un tercer trasllat de seu. Trasllats que van comportar durant temps l’accés impossible a la recerca de documentació. L’amuntegament de caixes a la nova seu de l’edifici Fòrum feia molt difícil poder trobar més informació, però la casualitat va fer que apareguessin dues caixes velles i engomades amb la inscripció externa de “Expedientes Depuración”. Fou una gran sorpresa trobar-hi un grapat de carpetes personals, totes elles amb un munt d’informes, resolucions dels Jutges Instructors, cartes personals i escrits de súplica, recursos als tribunals de la Organización Médica Colegial de Madrid i resolució de la Junta Col·legial gironina. Ja sense el suport inestimable d’en Jordi Pujiula, traspassat el setembre del 2011, he anat fent la lectura i resum de tots els expedients per poder exposar permanentment en aquesta publicació el que va representar per a cada persona el càstig col·legial, i al-

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Els metges i la memòria històrica

hora ordenar aquest patrimoni. A través dels relats i de les al·legacions, podem viure quina era la situació en aquells moments tan delicats i com treballaven els metges de l’època. Allò va comportar un fort trencament en molts sentits. També es pot entendre el sistema d’exercici professional que estaven vivint abans del conflicte, en un sistema en permanent revolució i transformació dirigit a conformar un sistema públic que volia imitar els models europeus d’aleshores, un sistema modern i democràtic basat en el professionalisme i que donava un paper als metges i a les seves organitzacions. Un model que passada la guerra va ser reconduït a un altra d’esclavitzant, “de caire militar amb una sèrie de condicions i sancions no gens agradables per al metge” tal com diu un d’aquells metges a les seves memòries (Gispert)1.

Fins aquí una feina feixuga però necessària, incomplerta en alguns punts, com en entrar en qui eren i perquè actuaren d’aquella manera els membres de la Junta, dels qui faré breus apunts sense haver-ne pogut aprofundir. Tampoc aprofundiré en el repàs dels butlletins d’abans i desprès de la guerra per revelar el canvi d’orientació de l’exercici de la medicina, però espero deixar l’estímul als historiadors i als companys que ja hores d’ara –dins el projecte del Museu d’Història de la Medicina i la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’àmbit Rural– van treballant aquests aspectes.

F. Xavier Carreras

Setembre del 2014

1. Gispert de, I. Memòries d’un neuròleg que fou metge de batalló. Barcelona: Selecta, 1976

1. Els metges i la memòria històrica

a memòria històrica, sigui o no en forma de llei, és un concepte que s’ha estès àmpliament als nostres mitjans de comunicació. Bàsicament, es tractava de recuperar de l’oblit aquelles víctimes de la guerra civil del 1936 al 1939 que havien estat oblidades i menystingudes durant anys per la història que, com sempre acostuma a passar, escriuen els vencedors.

d’Orriols; Camil Conde de Sant Daniel, Pius Torrent de Castellfollit, Pere Bonada de Ripoll, Joan Gich d’Agullana, Ramon Mari de Verges, i Jesús Ma. de Puig, de Vilademuls. Altres metges foren detinguts, fins i tot alguns empresonats, però també hi hagué una bona representació que es passà al bàndol franquista. Tots ells, no cal dir-ho, foren homenatjats i recompensats pels guanyadors de la guerra.

La recuperació de la memòria d’aquells fets, amb l’aproximació objectiva que la distancia dels anys imposa, és, si més no, un deute històric que el Col·legi de Metges –com a representant d’un estament que va patir, com tots els altres de la societat, els horrors d’aquella guerra– s’ha de plantejar. Un col·lectiu, el dels metges, que va rebre per part de tots dos bàndols sense arribar potser a la terrible repressió que patiren, per exemple, els mestres durant el franquisme.

Ja al final de la guerra cal consignar, com a fet rellevant, la mort de 20 membres de la Clínica Militar de Banyoles, entre metges, infermeres i auxiliars sanitaris. Professionals que si bé no eren d’aquí, pagaren amb la seva vida el desgavell de les últimes jornades de la guerra, en un episodi encara no ben estudiat del tot.1

La guerra civil, i en especial la revolució que es va imposar a casa nostra, va provocar d’entrada la mort de diversos metges de la província. Un col·lectiu que en aquells moments, com és lògic, estava format en bona part per membres de la burgesia i amb ideals conservadors que, sens dubte, foren el blanc de les forces d’esquerra i revolucionàries que ocuparen el poder l’estiu del 1936. Vuit metges de les nostres comarques patiren el rigor repressiu d’aquells primers mesos: el Dr. Agustí Riera que havia estat president de la Diputació de Girona; el Dr. Alfons Hosta, president de la CEDA, tret de la presó de Girona arran de la represàlia pel bombardeig del Canàries a Roses i afusellat pel comitè

Altra cosa podríem dir dels perdedors. En acabar la guerra, foren també uns quants els metges que emprengueren el camí de l’exili. S’ha parlat de prop d’un miler els professionals metges, alguns de gran renom, que marxaren d’Espanya. Entre els metges de casa nostra cal destacar: el Dr. Pompeio Pascual, figura preeminent de la medicina gironina; els doctors Laureà i Francesc Dalmau, pare i fill respectivament, de Palamós; el Dr. Joaquim Danès d’Olot, important metge i historiador de la Garrotxa; el Dr. Ramon Moret, també d’Olot; el Dr. Massa de Girona..., i d’altres que sens dubte ens deixem al tinter ja que no se n’ha fet encara un estudi específic dels metges exiliats.2 Alguns dels qui es quedaren al país patiren també la repressió franquista, sovint amb l’aplicació de la llei de

1. Amb el títol L’Hospital Militar de Banyoles (1938- 1939): ciència i tragèdia a la Guerra Civil, el metge i historiador Carles Hervas ens delectà a Banyoles (maig 2012) amb un dels temes objecte de les seves recerques. Autor de tesis i altres articles sobre la sanitat durant la Guerra Civil, especialment sobre els hospitals de sang, ha estat indagant últimament sobre l’hospital banyolí. Amb els treballs i la col·laboració d’investigadors del Pla de l’Estany que han publicat documents d’aquells episodis, amb la col·laboració de la gent de l’Arxiu Comarcal i amb l’oportuna i interessant entrevista a una infermera nonagenària que treballà en aquest Hospital, ha pogut completar finalment la història d’uns fets ocorreguts en el Monestir de Banyoles, antiga ubicació de l’hospital de sang i lloc on actual i casualment està situat l’Arxiu Comarcal i la sala de conferències on es realitzà aquest acte. 2. www.metgesalexili.cat. L’exili dels metges catalans després de la Guerra Civil. Josep Miret i Monsó. Gimbernat 1993, xx, 213260.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Els metges i la memòria històrica

responsabilitats polítiques, que afectà molts ciutadans i amb la qual els guanyadors feren pagar als perdedors, d’alguna manera, el cost de la guerra, amb multes i confiscacions a més de penes d‘inhabilitació i desterrament. Una llei aplicada a persones simplement pel fet d’haver tingut idees, ja no extremistes, sinó simplement liberals o catalanistes. Molts metges foren passats per aquest Tribunal de Responsabilitats Polítiques. La repressió més dura fou, però, la dels judicis sumaríssims, que acabaren amb afusellaments o empresonaments. Sortosament cap metge de la demarcació de Girona fou executat a les tàpies del cementiri, com succeí a més de 500 gironins a partir del 1939, però si que alguns foren condemnats i empresonats: Citem els casos del Dr. Roca i Pinet de Girona; el Dr. Maideu de Ripoll; el Dr. Bernat, director del sanatori psiquiàtric de Lloret de Mar; el Dr. Roc; el Dr. Freixa, el qual després de complir més d’un any de presó fou desterrat a Madrid; el Dr. Sala d’Olot; o el mateix Dr. Danès en tornar de l’exili, a l’igual que l’esmentat Francesc Dalmau de Palamós. Tot i així, hi ha un capítol de la memòria històrica sobre el que caldria reflexionar i probablement emprendre alguna acció des del Col·legi. Em refereixo als procediments de depuració de funcionaris pel que hagueren de passar tots els estaments i professionals liberals de la província, des de funcionaris de qualsevol ordre, fins als metges, veterinaris, llevadores, advocats, mestres, etc. Els expedients de depuració implicaven una sol·licitud d’informes –a la Falange local, a l’alcaldia, a la Guàrdia Civil i, fins i tot, a la rectoria de cada poble. Sovint amb denúncies i declaracions de veïns– seguint una clara política de delacions que va imposar el franquisme els primers temps. Una vegada es tenien els informes, el Col·legi de Metges que aleshores presidia el Dr. Josep Ma Riera, procedia a l’expedient de depuració, ja sigui acceptant la idoneïtat ideològica i política del metge, o bé acordant l’aprovació de la proposta de sanció feta pel jutge instructor, acord que corresponia al Consell Directiu en Ple. Fixem-nos-hi bé que tots aquests procediments es referien exclusivament a les idees i actuacions polítiques que hagués pogut tenir el metge abans

i durant el Glorioso Movimiento Nacional, nom amb què es coneixia l’aixecament rebel. Es mencionava sovint en els informes si l’encausat anava a missa o no, si tenia bona conducta moral, si estava casat per l’església, etc. Unes depuracions fetes, repetim-ho, per motius polítics i no pas per qüestions professionals o deontològiques. Doncs bé, a manca d’una revisió dels arxius del Col·legi que pugui donar la mesura de l’abast real que el procediment de depuració va tenir sobre els col·legiats gironins, valdria la pena plantejar la revocació d’uns acords i unes sancions clarament injustes, aplicades sota la suposada legitimitat del règim vencedor de la guerra. En aquest sentit valguin un parell d’exemples: el Dr. Domingo Pascual i Carbó, de Cassà de la Selva, fou sancionat, ni més ni menys amb la suspensió de l’exercici de la medicina durant 5 anys a la província de Girona i la inhabilitació perpètua per exercir a Llagostera i a trenta Km al seu voltant. El calvari del Dr. Carbó, tanmateix d’idees ben moderades, és exemplar. Se li aplicà la jurisdicció militar, de la que fou absolt, i el Tribunal de Responsabilitats polítiques li féu pagar 300 pessetes de multa. De la depuració per part de la Direcció General de Sanitat, com a funcionari estatal també resultà absolt, mentre que el Col·legi –aneu a saber per quines raons– li aplicà la sanció duríssima que abans esmentàvem. Un altre cas és el del Dr. Joaquim Danès i Torras d’Olot, que després de tornar de l’exili fou empresonat, i al cap d’uns mesos, alliberat sense que se li formés judici; el Tribunal de Responsabilitats polítiques li imposà una sanció de 2.000 pessetes i el desembre del 1942 el Col·legi li comunica una resolució per la qual se li impedia exercir la medicina durant cinc anys. Uns autèntics pactes de la fam per a uns professionals reconeguts i prestigiosos. Seria doncs ben convenient que aquelles resolucions, tan arbitràries preses al seu temps pel Col·legi de Metges i que consten a les actes, fossin avui revocades com a forma de reparar un greuge històric amb aquells companys.

Dr. Jordi Pujiula i Ribera (†, 2011)

2. El Col·legi de Metges de Girona

urant la Guerra Civil, el Col·legi de Metges gironí havia seguit fent la seva feina, amb més o menys entrebancs, fins quasi bé els últims moments de la contesa en què les tropes governamentals es retiraren a través de terres gironines cap a l’exili i els camps de concentració francesos. A casa nostra, els metges gironins patiren fins a l’últim moment les vicissituds de la guerra i l’allau de refugiats de la resta del país.

Les polítiques d’anys previs havien propiciat la coexistència a Girona, compartint gent i local, de dues entitats corporatives mèdiques: la Mancomunitat Gironina del Sindicat de Metges de Catalunya i, un cop anul·lats els col·legis provincials, la Secció Gironina del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya. A Girona es constituí la Mancomunitat Comarcal del Sindicat de Metges en sessió celebrada el febrer de 1934 al local del Col·legi Oficial de Metges de Girona. Cita l’acta que les seccions –les comarcals– estaven “en apatia” i que la Mancomunitat “podrà fer la feina que aclapara al Consell General”. La Junta d’aquesta Mancomunitat quedà formada pels respectius presidents de les seccions comarcals: Francesc Coll Turbau per Girona i en representació del Consell General del SMC a dita circumscripció, Josep Maria Pons Serena per Figueres, Ricard Benach per La Bisbal, Jaume Gassiot per Olot, i Tomàs Batallé per Santa Coloma de Farners. Dita Junta deixà per més endavant el tema del local, doncs restaren a l’espera de com quedessin els col·legis. La força del Sindicat de Metges de Catalunya, un cop superada la primera dictadura del segle XX, va ser un basament important per mantenir als metges units i superar els avatars que també patiren els col·legis de metges. Aquests veieren transformacions estatutàries que, en el cas de Girona, comportaren encara més problemes quan, amb la Segona República, el Col·legi de Metges de Catalunya volgué imposar el seu plantejament amb uns estatuts molt discutits per la junta gironina. La voluntarietat de pertànyer al sindicat, amb quasi bé tots els metges gironins afiliats, i l’alternança entre voluntari i obligatori dels estatuts col·legials d’aleshores, així com la coexistència de càrrecs per part de les mateixes persones en les dues corporacions, va fer que tant la força legislativa com l’executiva arribessin a tothom. Aquesta complementarietat es veié

Immoble de la Plaça de l’Auriga, 2

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Situació històrica

reforçada amb la força comuna de col·legi i sindicat per a tot Catalunya en els primers anys republicans. A l’Assemblea Extraordinària de la Mancomunitat que presidia en Coll i Turbau a Lloret el setembre de 1934, un assistent, el Dr. Josep Maria Riera i Pau, que esdevingué el primer president de la Junta col·legial del franquisme, proposà que malgrat la solució que es donés a l’afer del Col·legi de Metges de Catalunya respecte a les comarques gironines, fos la Mancomunitat la que fixés el lloc per la propera assemblea. La Secció Gironina del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya1 es constituí a la seu del carrer Auriga de Girona el dia 17 de març de 1935 a instàncies d’una circular del Cap de Serveis de Sanitat de Catalunya; quedà elegit el doctor Coll i Turbau com a president, qui tot seguit va sol·licitar la renúncia per no poder atendre les obligacions que imposava, cosa que se li denegà. A l’extint Col·legi de Metges Provincial, fill de l’antic Sindicato Médico de la Provincia de Gerona i promogut pel doctor Pascual i Prats, en va ser secretari de l’any 1921 al 1929 el doctor Riera i Pau, llicenciat l’any 1912. En va causar baixa per renovació i per sentir-se decebut amb els resultats aconseguits, tot esperant uns millors Estatuts pels col·legis. Moltes de les qüestions que preocupaven als metges aleshores, com el reglament d’iguales i les places de titulars, es ventilaven fora del Col·legi, en el Sindicat on el Dr. Riera també era vocal. Al mateix Dr. Riera –un home definit com a recte, treballador, i un xic autoritari– se li encarregà, dins del Sindicat, elaborar la ponència sobre el codi deontològic, ponència que un cop acabat el seu mandat l’any 1931, després de set anys al Consell del Sindicat, no hagué pogut acabar. Són anys esplendorosos pel Sindicat de Metges de Catalunya2, que un cop passada l’etapa dictatorial primoriverista, pogué tirar endavant amb el Casal del Metge, la Mutual, la Caixa de Previsió, i amb molts altres temes que preocupaven a la professió. En aquest ressorgir polític general favorable a Catalunya, el Dr. Riera s’acomiadà dels companys

del Sindicat fent una proposició al Consell demanant el pronunciament de les institucions professionals a favor de l’Estatut Català. Pocs mesos després, a l’agost de 1932, fou elegit President del Col·legi Oficial de Metges, institució que per oficial i de caire nacional es veié criticada pel propi Sindicat, que demanava més autonomia, i per la pròpia administració catalana emergent, que acabà propiciant el col·legi únic. Els col·legiats gironins defensaven la seva antiguitat com a degans dels col·legis nacionals en les respectives assembles dels anys 1932 i 1933, així com l’oposició als nous Estatuts que s’anaven redactant pel futur Col·legi Únic, que obligaven als gironins a dependre massa de la capital. Finalment, de nou el Dr. Coll, que havia seguit amb càrrecs al Sindicat, fou elegit president de la Secció gironina del Col·legi Únic. A la nova Junta hi havien homes del mateix col·legi provincial ara ja vinculat al Col·legi únic Català, com el secretari Sureda i Costas, Massa, Genover i Codina, Cufí, i altres, però no hi tornà a participar el Dr. Riera. Ensems l’oficialitat d’aquesta constitució, també havia estat dins la Mancomunitat gironina del sindicat que s’havia fet la feina de decidir i votar per la necessitat del funcionament de la Secció gironina, amb resultats d’una mínima diferència a favor del sí. En aquests mesos de desconcert pel que fa a la figura del col·legi, fou la pròpia Mancomunitat qui tirà dels assumptes gironins a la seu del carrer Auriga, convocant fins i tot les assemblees anuals.

Els anys de la guerra En esclatar la Guerra Civil, per decret de 31 de juliol de l’any 1936, el Govern Republicà de Manuel Azaña i a petició del Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió, havia dissolt totes les juntes directives dels col·legis de metges provincials, els Estatuts del Consejo General de Colegios de Médicos i altres; i encomanà als governadors civils i a la Direcció General de Sanitat que nombressin president i secretari perquè s’encarreguessin, amb caràcter provisional, de la direcció i administració dels col·legis professionals.

1. Actes del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya, Secció de Girona. Col·legi de Metges de Girona. Arxiu. 2. El Sindicat de Metges de Catalunya 1920-1940 i el seu llegat. RAMC 1988. Dr. Alfons Gregorich i Servat

A Girona, la Mancomunitat presidida pel Dr. Joaquim Castany i Bernat amb els companys Mas, Casany, Brusés, Pascual i Siqués –a banda de destacar en aquells moments el poc esperit sindical per portar a terme els convenis sobre els partits mèdics, les iguales mínimes, i altres assumptes aconseguits en anterioritat– suspengué les reunions degut a les circumstàncies especials per les que passà el país i la dificultat per als trasllats, delegant tota la confiança al president. Des d’aquesta decisió presa a l’agost de 1936, no hi hagué cap més reunió fins al febrer de 1937, en què es trobaren les dues juntes gironines –de Sindicat i Secció col· legial– per crear una caixa d’assistència mèdica de les comarques gironines pels companys i familiars. Si la Mancomunitat va estar més aviat parada en aquests anys a Girona, els companys de la secció del Col·legi de Catalunya foren més actius. Traspassat a la primavera del 1936, el Dr. Coll i Turbau3 –gran figura com a cirurgià i com a patrici–, passà a ocupar la presidència interina a la Secció el Dr. Agustí Blanch i Clausells, de Santa Coloma de Farners. Hagueren de fer front als primers atropellaments de la revolta, com fou donar compte de la mort dels companys Pius Torrent i Orri, i Agustí Riera i Pau, succeïts “pels actuals esdeveniments revolucionaris” tal com diuen les actes. En el mateix mes d’agost de 1936, la Junta aconseguí alliberar de la presó els companys Conde, Hosta, Sambola, i també al Dr. J.M. Riera i Pau. El secretari

del Col·legi, el Dr. Massa, va demanar la col·laboració per dur aquesta missió del degà del Cos facultatiu de l’Hospital de Santa Caterina, el Dr. Pompeio Pascual i Carbó. Acordaren que els mantindrien uns dies a l’hospital, una forma de tenir-los allunyats de les patrulles de control, perquè refessin la seva vida posteriorment. Lamentablement, alguns d’ells caigueren més tard, víctimes de la violència. D’altres, com el Dr. Josep M. Riera i Pau i Enric Genover, es passaren al bàndol franquista. Recordem que els esdeveniments revolucionaris del 1936 varen provocar la mort, a més dels dos esmentats anteriorment, dels metges gironins Alfons Hosta, Camil Conde, Pere Bonada, Joan Gich, Ramon Marí, i Jesús M. de Puig. Fins a la darrera acta de la Secció Gironina del Col·legi de Metges de Catalunya, datada a l’octubre de 1938, en què el secretari fou destinat al front com a Major Metge, i suplert pel Dr. Pompeu Pascual i Carbó, les accions del Col·legi van estar relacionades amb l’ajut als companys, la recuperació de vehicles requisats, l’alliberament de companys empresonats i l’ajut als companys de poblacions que havien vist incrementat el nombre d’habitants degut als nombrosos refugiats. També es col·laborà amb les autoritats en requisar el material sanitari que deixaven els metges absents, desafectes a la república o que no l’utilitzessin.

3. El Dr. Francesc Coll i Turbau. Autor; J.Mª Riera i Pau. Butlleti Sindicat de Metges de Catalunya. Nº 189. maig 1936. pp 184.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Metges gironins afusellats durant la guerra civil Situació històrica

3. Metges gironins afusellats durant la guerra civil Agustí Riera i Pau Sàbalo (Cuba), 1876 – Les Encies, 1936. Metge i polític en exercici a Sarrià de Ter endut pel Comitè d’Orriols i assassinat en un bosc de les Encies.

Pere Bonada i Sala Ripoll, 1906 – 1936. Per motius d’estricta rectitud moral (o rigidesa) no va voler modificar la seva declaració, ni menys mentir i així va ser la causa que fora “traslladat” i assassinat en una cuneta de la carretera de Ripoll a Vic.

Alfons Hosta i Bellpuig Breda, 1887 – Orriols, 1936. Internista resident a Girona.

Pius Torrent Orri Olot, 9 febrer 1905 – Castellfollit de la Roca, 28 agost 1936. *Original de carta adreçada al Dr. Josep Mª Massa i Servitja explicantli que ha rebut amenaces de membres del Comitè Local demanant-li pagar diverses quantitats de diners “per l’atur forçós i com a contribució de guerra”... on li fa saber el que està passant i demana què cal fer. Datada set dies abans de la seva mort. (*expedient col·legial).

Jesús M. Puig i Vaquer Vilademuls, 1891 – Vilademí, 1936.

Camil Conde Carballo ?,........ - † Octubre 1936 ... Vídua, correspondència Patronat Orfes a C/ Mayor,44 – Albacete. (Eloïsa Illa Pérez)

Ramón Martí Albert † Verges, setembre 1936

Juan de D. Guich Romañach Palafrugell, 1895 – Agullana, setembre 1936 “el juny del 1936 va patir “atropellament” de l’Alcalde d’Agullana que el va fer engarjolar per motius polítics, i te extens expedient del Sindicat, la Mancomunitat de les Comarques Gironines i Generalitat de Catalunya, Comissaria Girona en la seva defensa i en la de la professió; l’Alcalde era individu comunista expulsat d’un poble francès fronterer...” Vídua, Sra. Pepita Bech de Careda

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

La Postguerra i el procés de Depuració

4. La Postguerra i el procés de Depuració

El 13 de maig del 1939, el secretari del Consejo General dels col·legis oficials de metges espanyols, envia un ofici al Germà Major de la Germandat de San Cosme i Sant Damià de Girona, perquè de forma confidencial se serveixi donarlos una nota dels noms de metges de la capital i pobles de la província que creguin dignes –per la seva honorabilitat, idees polítiques, capacitat de manar i prestigi professional– de formar la Junta Directiva del Col·legi de Metges de Girona.

oc després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Girona el febrer de 1939, la situació del Col·legi en aquells moments, sense ningú al capdavant, es recuperarà sota la nova administració. En data de 15 d’abril de 1939, la Subsecretaría de Gobernación dicta una Ordre perquè es constitueixi la Comissió Gestora del Col·legi Oficial de Metges de Girona; i essent les dotze hores del dia 3 de maig de 1939, es reuneixen a la seu del carrer Auriga els metges; Dr. Josep Mª Riera i Pau, Dr. Ricard Ros i Simó i el Dr. Ramon Fina de Caralt per constituir aquesta Comissió. Tots els membres han estat designats pel governador civil.

El punt principal de l’ordre del dia fou elaborar el cens1: llista dels senyors col·legiats ingressats fins al 18 de juliol de 1936, i d’altres ingressats després d’aquella data, fins a l’alliberació de la província; interessant d’aquests últims la formalització de la seva col·legiació d’acord amb els Estatuts dels col·legis oficials de metges de 27 de gener de 1930, prohibint l’exercici professional a aquells que tinguessin expedit el títol de llicenciat durant aquest període o haguessin acabat els estudis durant el mateix. Entre els primers treballs d’aquesta Comissió hi veiem també un seguit de preocupacions per reorganitzar

1. Es va fer servir la llista del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya, Secció de Girona, on podem veure la llista dels senyors metges col·legiats de tots els pobles i els senyals que el secretari i la Comissió van fer per obtenir la llista dels absents i dels que creien que s’hauria de fer algun procés (veure annex).

començà a aplicar a tots els col·legiats provisionals i als nous la condició d’haver de superar dit procés depuratiu. A principis de l’any 1940, el Governador Civil presidí una Assemblea General Extraordinària en la que donà possessió dels càrrecs al que fou el nou Consell Directiu del Col·legi de Metges gironí, designant el Ministerio de Gobernación als següents membres: President: J. M. Riera Pau Vocals: Josep Cuffí Serrat Enrique Genover Codina Juan Bosch Clos Luis de Vehí de Cabrera

la feina dels col·legiats, tant a nivell professional com deontològic, procurant perquè molts d’ells tinguessin salconduits per poder desplaçar-se en el territori i poder fer les visites mèdiques. Altres tasques rellevants eren les d’atendre peticions de subsidis, d’intrusisme, denúncies entre companys, organitzar de nou la representació de la Corporació, divulgar les normes de deontologia del Consejo General, registrar moltes titulacions dels col·legiats que s’havien de censar de nou, endreçar de nou el Patronat d’Orfes, i altres qüestions.

Aquesta nova Directiva, formada pràcticament en la seva totalitat per metges “excombatientes” de l’exèrcit franquista, tot i deixar sobre la taula l’assumpte de les depuracions fins no tinguessin ordres més clares del Consejo General, prengué una decisió sobre aquells metges que no s’havien presentat de nou a l’hora de refer el cens. I així fou com, obeint les ordres militars rebudes sobre les persones fugides o en lloc desconegut, la Junta del nou Consell Directiu posà la llista en coneixement de les autoritats. Després d’haver passat un

No és fins l’agost de 1939 que la Comissió Gestora rebé una comunicació del Sr. Coronel del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques, interessant-se per la relació de tots els col·legiats que haguessin estat sancionats pel col·legi en la seva “labor depuradora”. Tot i estar vigent la Llei de 10 de febrer de 1939 sobre normes per a la depuració de funcionaris, la Comissió Gestora contestà al Sr. Coronel que no havien rebut cap ordre de la superioritat encomanant-los la depuració, donant també a entendre que els metges funcionaris, els d’Assistència Pública Domiciliària, ja havien estat depurats per la Jefatura de Sanitat de la Província. Als pocs mesos, vista la publicació de l’Ordre de 6 d’octubre de 1939 donant normes per a la depuració explícita dels col·legis de metges, la Comissió Gestora

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

La Postguerra i el procés de Depuració

any de la data d’alliberació de la província sense donar fe de vida, s’acordà doncs l’expulsió del Col·legi dels metges de referència de la llista sense necessitat de comunicar-los-hi i donar-la perquè es publiqués. Fou publicada en el Boletín Oficial de la Provincia de Gerona. Núm. 134. Sábado, 7 de Noviembre de 1492.

del Consejo General per ser enviats a tota la col·legiació. Tots els col·legiats reberen doncs la “Declaración Jurada” que hagueren de retornar en vuit dies. S’avisà que de no enviar-la es podien considerar en rebeldía i imposarlos una multa de cinquanta pessetes.

Fco. Casadevall Fuster Juan Bonet Teixidor Fco. Burch Sitjar Laureano Dalmau Pla Eliseo Jubert Salieti Joaquin Jubert Salieti José Mª Massa Servitja Pompeu Pascual Carbó Enrique Roca Pinet Juan Cama Dausà Manuel Bernat Carreras Alfredo Cuello Leiva Juan Gussiñé Mas Sebastian Iradier Dolz Juan Joher Planas Manuel Molins Aulet Juan Pagés Ferran Ramon Moret Estartus Joaquim Danès Torras

El 12 de març de 1940, la nova Directiva comunicà al Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques: en primer lloc, el resultat de la depuració dels membres del Consell Directiu, tots sense sanció; i en segon lloc, la relació de metges expulsats. Així mateix manifestaren que anirien comunicant aquells expedients que resultessin sancionats. És doncs en aquestes dates, la primavera del 1940, que el Consell Directiu desenvolupà l’Ordre de depuracions col·legials, havent rebut les instruccions i formularis

Aquesta Declaració Jurada va ser una enquesta ben estructurada que facilitava la incoació dels expedients pertinents de cada col·legiat2. A tothom se li va obrir un expedient. Un cop la Directiva rebia la Declaració Jurada, aquesta podia resoldre directament, demanar més informació, o practicar les actuacions que cregués pertinents. Quan la Directiva volia ampliar els informes es reclamava a institucions, serveis i persones del poble o ciutat de l’expedientat; entre ells a l’Alcaldia, Comandància de la Guàrdia Civil, al capellà, policia, i delegats de la F.E.T i de les J.O.N.S, entre d’altres. Quan el Consell Directiu resolia favorablement, sense sanció, ho comunicava a l’interessat perquè aquest

2 Aquesta declaració jurada provenia de la mateixa Llei de Depuració de Funcionaris, adaptada a les característiques de cada col·legi i professió

pogués fer ja la col·legiació definitiva. Quan no era favorable perquè hi veien indicis de responsabilitat, l’expedient passava al jutge instructor, i es comunicava a l’interessat perquè fes les al·legacions convenients o l’aportació de proves. Les resolucions del jutge instructor eren tornades de nou al Col·legi perquè fos el Consell Directiu qui apliqués o resolgués la sanció. L’afectat podia posar recurs al Consejo General segons el grau de sanció, o al Ministerio de Gobernación si eren més altes. Esbós de Dades de la Declaración Jurada dels Col·legis de Metges. Dades personals, professionals, col·legials; òrgans de previsió, mutualitat, assegurances contractades.

Exercici professional: llocs on ha exercit abans del 18 de juliol de 1936 i característiques dels càrrecs exercits; destitucions de càrrecs sofertes; càrrecs en que ha cessat a partir del 28 de març de 1939; tribunals, jutjats especials i comissions depuradores que han atès les seves declaracions; ha exercit lliurement la professió des de el 18 de juliol 1936 al 28 de març 1939?. Filiació política i sindical: Anterior al 18-7-36. Partits polítics als que pertanyia i cotització; sindicats i cotització; agrupacions especials i cotització (Amigos de Rusia, Socorro Rojo, Institución Libre de Enseñanza.); metges liberals i cotització; maçoneria i altres sectes; activitats religioses i cotització; càrrecs públics realitzats; càrrecs d’elecció popular; caire polític amb què fou elegit; cercles polítics en que assistia; actes polítics en els que ha pres part; lloc i dates. Filiació política i sindical entre el 18 de juliol 1936 i el 28 de març de 1939: les mateixes preguntes.

Situació política actual: Data d’ingrés a la F.E.T i de les J.O.N.S; Sindicat al qual pertany. Adhesió al Govern Marxista: Va adherir-se al Govern marxista o altres dependents amb posterioritat al 187-1936?; ho va fer espontàniament o en virtut d’alguna coacció; qui i com va efectuar aquesta coacció. Servei als “Rojos”: Serveis civils, sanitaris o no, donats als marxistes, si han estat voluntaris o coaccionats, categoria i remuneració; persones destacadament d’esquerres amb què s’ha relacionat i fets punibles que se li imputen; serveis militars fets amb els marxistes, graduació i remuneració rebuda; persones d’esquerres (especialment sanitaris) amb què s’ha relacionat amb aquests càrrecs i fets punibles que se li imputen. Publicitat i propaganda: Ha publicat abans del Movimiento Nacional escrits desfavorables a la política representada per aquest o a favor del Front Popular?; anoti el títol i data del diari, setmanari o revista en que ho publicà; ha publicat durant el Movimiento Nacional… el mateix; ha signat documents que beneficiessin la revolució marxista?; ho va fer voluntàriament o per coaccions; qui i com el van coaccionar. Persecucions sofertes: En què han consistit?; persones que les han provocat (especialment sanitaris); li han tret material d’estudi o de treball?; indiqui on ha anat a parar si ho sap. Serveis fets a la Causa Nacional: Descrigui els serveis fets; persones (especialment sanitaris) amb qui es va relacionar per fer-los; descrigui la seva actuació amb els companys o altres sanitaris perseguits; testimonis que puguin corroborar les seves afirmacions; documents de prova que pugui presentar. Observacions especials; pàgina en blanc per acabar d’explicar la declaració jurada. En el primer semestre de l’any 1941, la Junta Directiva va anar rebent tots els formularis de depuració, però s’acordà també obrir expedients de depuració als

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

La Postguerra i el procés de Depuració

col·legiats declarats expulsats. Així mateix procedí a comunicar a la Jefatura Provincial de Sanitat aquells col·legiats que essent metges funcionaris d’Assistència Pública Domiciliària havien estat depurats amb sanció, doncs hi havia la possibilitat d’entrar en competències, sancionar dues vegades a l’interessat i crear perjudicis al servei. Entre aquests metges sancionats funcionaris d’APD hi havia els doctors Juan Negre, Domingo Pascual, Francisco Javier Subirós, Josep Mª Vayreda, Josep Vidal, Josep Mª Vila i el doctor Mateo Turrò. D’aquesta manera, es va anar dirimint una llista de col· legiats depurats sense sanció i dues llistes més; la dels metges expulsats, i la dels metges que de la seva declaració jurada se’n desprèn l’inici d’un expedient pel jutge instructor. En total, al Col·legi de Girona hi hagué: 210 col·legiats sense sanció. 42 col·legiats amb sanció (19 expulsats). El que dóna un total del 20% dels col· legiats gironins represaliats. Les propostes de resolució fetes pel jutge instructor al Consell Directiu del Col·legi de Metges no sempre eren acceptades i trobem que en diverses ocasions són rectificades a l’alça, afegint a molts dels sancionats la inhabilitació per a càrrecs públics que segons l’Ordre de depuracions és compatible amb les altres penes. En alguna ocasió, com és el cas del Dr. Juan Cusí Costa, proposat pel jutge instructor a suspensió absoluta d’exercici a tot Espanya per a 10 anys, el Consell Directiu, per unanimitat, la rebaixà a l’exercici a la província. El Consell Directiu també rebaixà la sanció imposada pel jutge al Dr. Domingo Pascual Carbó per no considerarla adequada ja que li imposava la suspensió d’exercici a diverses províncies. En aquest cas, a més a més, es comunicava als metges del mateix partit mèdic, la sanció imposada al company metge i la prohibició d’establir cap mena de relació professional amb l’afectat. Seguint el que permetia l’Ordre de depuracions, quasi bé tots els expedientats sancionats varen presentar recurs davant el Consejo General de Colegios de Médicos de España. El propi Consell Directiu examinava i tra-

mitava a Madrid els esmentats recursos, i va nombrar com a jutge instructor l’advocat del il·lustre Col·legi de Metges d’aquella capital. L’actitud del Consell Directiu del Col·legi davant els recursos que es varen presentar fou d’una certa por a què els dictàmens fets a Girona no fossin avalats, havent demanat expressament al Consejo General que tingués en compte la justícia feta pel Col·legi –que no desmereixia l’autoritat del Consell Directiu, i atengués els interessos dels col·legiats gironins– fent esment especial dels excombatents. Demanà ajut i recolzament també al representant del col·legi de Barcelona en el Consejo General perquè “apoye y defienda la posición y resoluciones de este colegio cuya dignidad y autoridad sufrirían grave menoscabo en el caso de ser anuladas sus resoluciones”. El President del Consell Directiu de Girona també féu un viatge a Madrid, entre altres coses, per donar compta de l’estat dels metges “fugits”. El Consejo General desestimà tots els recursos interposats contra les resolucions del Col·legi. Els afectats entraren en els mesos següents en la discussió amb el Consell Directiu sobre el còmput dels dies de sanció, doncs aquests al·legaren que se’ls hi havia de computar des del mateix dia en què se’ls hi hagués comunicat la primera sanció i no des del moment de resolució del recurs pel Consejo General. Recursos interposats el desembre de 1942 foren resolts negativament el juny de 1943, comptant que aquests professionals no havien pogut exercir des de 1939. A diverses peticions de revisió d’expedient i de petició de col·legiació, creient superats el temps de sanció, hi havia una actitud molt tancada del Consell Directiu, demorant i denegant totes les peticions dels depurats i, fins i tot, indicant que no presentés més queixes o recursos perquè no serien atesos. Val a dir que alguns metges, que havien estat inicialment expulsats del Col·legi per haver pres el camí de l’exili, varen ser sancionats en tornar (com el cas del Dr. Danès). D’altra banda, el calvari d’alguns metges no es va limitar a les depuracions del Col·legi: alguns foren empresonats (com els doctors Danès, Bernat,

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

La Postguerra i el procés de Depuració

Roc, Freixa...), a molts se’ls hi va aplicar la Llei de Responsabilitats polítiques, amb sancions econòmiques i, finalment, les sancions del Col·legi.

es parla del tema de depuracions al llarg dels anys que va durar (veure Annex I).

Conclusions i reflexions El març de 1946, coincidint amb la Junta número 100 del Consell Directiu del Col·legi de Girona, el Consejo General comunica el cessament del president actual. La política repressiva del franquisme s’alleugerí una mica, especialment després de la victòria aliada a la guerra europea. Poc temps després, i sembla que a resultes d’una Circular “confidencial” del Consejo General de data 25 de novembre de 1945, s’aconseguí la rehabilitació completa de tots els sancionats. Consta en diverses actes col·legials la col·legiació de molts d’ells a resultes d’aquesta circular confidencial, tot signant una declaració jurada de la que no hem conegut el contingut fins ara, en aquesta recerca sobre depuracions3. Què es jutjava?. Bàsicament, les actuacions polítiques i socials dels col·legiats des de l’octubre de 1934 (uns efectes retroactius molt discutibles) i des del començament fins al final de la guerra civil, la seva pertinença a partits, sindicats, càrrecs ocupats a l’administració republicana, manifestacions polítiques i, en definitiva, la ideologia i fins i tot la moral dels depurats. La declaració jurada que varen haver d’omplir és ben explicita sobre el que es tractava de jutjar. Cal veure els motius de sanció de l’Ordre de Depuracions col·legials en cadascun dels expedients. En aquest treball hem revisat de manera particular els trenta-vuit expedients de depuració que es conserven en el Col·legi. Són voluminosos i en ells trobem la documentació original tant de les declaracions Jurades com dels informes de diverses autoritats i institucions. També s’hi troben les cartes i escrits fets al Consell Directiu en el moment de formular al·legacions, així com d’altra informació que va servir al Consell i al jutge instructor.

Resum de les actes

A banda de la legitimitat de les lleis franquistes, es tractava d’una Llei de Depuracions i d’una Ordre específica pels Col·legis de Metges, totes dues dirigides i vigilades per l’Estat a través dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques –directament escollits o avalats pel Governador Civil de l’època–, i aplicades a través d’una Comissió Gestora transformada més endavant en Consell Directiu. No es tingueren en compte en aquells processos la antiga figura dels col·legis de metges i altres institucions professionals ni dels Estatuts que manaven l’exercici de la professió, tot i que en un acta d’aquestes Comissions/Consell Directiu se citen els Estatuts col·legials de l’any 1930. L’obligació de jutjar unes faltes que no es motiven en la conducta professional, ni en la ètica ni en la deontologia, sinó amb la conducta política i social dels metges significa que s’utilitza una institució per a unes finalitats que no li pertoquen, fet comú en els governs totalitaris. Ens trobem amb una Comissió o Directiva que en un principi sembla no entrar en el tema, però que tan bon punt li és requerit pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques i rep instruccions del Consejo General, aplica amb mètode i rigor la depuració fins al final, defensant la seva posició davant els col·legiats que recorren les sancions. Abans fa una expulsió de col·legiats que porta a seriosos problemes tant als castigats com a la pròpia Directiva. Amb quina autoritat pot “expulsar” a unes persones d’una institució en la qual encara no s’hi han inscrit? Hagués resultat més normal procedir a la depuració d’aquests quan haguessin sol·licitat la col·legiació. Se’ls havia prejutjat.

De la revisió dels llibres d’actes de la Junta de Govern del Col·legi en fem un extracte d’aquells punts en què 3. Papers OMC; Ordre de remissió de penes, 1946. La Orden Circular número 45, del 1945 del Consejo General, en la que es dóna per acabada la depuració i els càstigs imposats, no ha aparegut entre els papers col·legials i tampoc ha estat possible aconseguir-la a través del Consejo General de Colegios Medicos de España.

5. Els depurats

ORDEN de 6 de octubre de 1939 dando normas para la depuración, por los Colegios de Médicos, de la conducta político-social de sus miembros. Art. 2º - Podrán ser motivos de sanción o de suspensión del derecho a colegiarse, los siguientes: a) Todos los hechos que hubieren dado lugar a la imposición de penas por los Tribunales militares o a la exigencia de responsabilidades políticas, con arreglo a la Ley de este nombre, siempre que las ejecuciones de tales hechos tuvieran una significación de carácter profesional.

b) La aceptación voluntaria de puestos profesionales, lucrativos o representativos, durante el dominio rojo. c) El desempeño de cargos profesionales obtenidos durante la dominación marxista, merced a la ideología política del interesado. d) El haber iniciado o fomentado persecuciones o molestias contra otros colegiados, particulares o entidades profesionales.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Els depurats

g) El haber servido positivamente a la obra revolucionaria marxista, judaica y anarquizante, en cualquiera de los sectores de la Sociedad española, antes o después del Movimiento Nacional y, de un modo preferente, aquellos que hubiesen realizado actos aprovechando su condición de médicos y en prejuicio de sus compañeros o de sus enfermos. h) Las acciones u omisiones que, sin estar expresamente comprendidas en los apartados anteriores, implicaran una evidente significación antipatriótica y contraria al Movimiento Nacional. Art. 3º - Las sanciones que podrán imponerse por los hechos definidos en el artículo precedente, serán:

1. Amonestación 2. Inhabilitación para ocupar cargos directivos o de confianza en la organización o en corporaciones de índole médica o sanitaria. 3. Suspensión del ejercicio de la profesión en una localidad determinada, de un mes a cinco años. 4. Suspensión del ejercicio de la profesión en una o varias provincias, de un mes a cinco años.

e) El haber aprovechado la influencia política, propia o ajena, para privar a otros colegiados de sus medios de subsistencia o para obtener, personalmente, posiciones de privilegio. f) El haber publicado, durante el Movimiento Nacional, escritos desfavorables a este último o en pro de las doctrinas defendidas por los Partidos del Frente Popular, así como el haber firmado documentos que beneficiaran la revolución marxista, si tal actuación ha sido espontánea y voluntaria.

5. Inhabilitación perpetúa para el ejercicio de la profesión en una localidad determinada. 6. Inhabilitación perpetua para el ejercicio de la profesión en una o varias provincias. 7. Suspensión absoluta del ejercicio de la profesión en todo el territorio nacional, de uno a diez años.

Expulsats i Depurats: Bernat Carreras Manuel: Lloret de Mar Bonet Teixidor Juan: Girona

Art.3r 5

Burch Sitjar Fco.: Girona

Art.3r 5

Cama Dausà Juan: Lladó

Art.3r 5

Casadevall Fuster Fco.: Girona

Art.3r 3 5 anys Prov. Girona

Cuello Leiva Alfredo: Rupià

Art.3r 5

Dalmau Pla Laureano: Girona

Art.3r 5

Danès Torras Joaquim: Olot

Art.3r 5 Art.3r 2- perpetu – Espanya. 5 Prov. Girona

Gussiñé Mas Juan: Banyoles

Art.3r 5

Iradier Dolz Sebastian: Caldes de Malavella

Art.3r 5

Joher Planas Juan: Sant Jordi Desvalls

Art.3r 5

Jubert Salieti Eliseo: Girona

Art.3r 5

Jubert Salieti Joaquin: Girona

Art.3r 5

Art.3r 6- perpetu Prov. Girona

Massa Servitja José Mª: Girona

Art.3r 5

Morlius Aulet Manuel: Calonge

Art.3r 5

Moret Estartus Ramon: Olot

Art.3r 5

Pagés Ferran Juan: Figueres

Roca Pinet Enrique: Girona

Art.3r 5

Pascual Carbó Pompeu: Girona

Art.3r 5

Art.3r 5 Art.3r 5

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Els depurats

Depurats amb sanció: Bergada Amat José: Llagostera.

Art.3r 2 perpetu Espanya. 4–5 anys Catalunya

Butiñà Guimerà José Mª: Girona Latorre Rios Angel: Vilobi d’Onyar

Art.3r 2 20 anys

Negre Vidal Juan: Massanet de la Selva

Art.3r 2 - 5 anys

Pascual Carbó Domingo: Llagostera

Art.3r 4 i 5; Prov. Girona – 5 anys; Llagostera perpetu

Pascual Pujol Mariano: Girona

Art.3r 3

Pomar Miró Miquel: Puigcerdà

Art.3r 4 i 6; Catalunya, valència i Balears – 5 anys-

Prov. Girona – perpetu

Subiros Cardoner Fco. Javier: La Jonquera

Art.3r 2 – perpetu

Turro Corominas Juan: Calonge Vayreda Pujol Josè Mª: Olot Vidal Vert José: Celrà

Art.3r 2 – perpetu

Art.3r 5 – perpetu Celrà

Vila Vidal José Mª: Borrassà

Art.3r 2 – perpetu

Buguña Arola Juan: Lloret de Mar

Art.3r 2 – perpetu

Cusí Costa Juan: Portbou/Massanet Cabrenys Art.3r 5 – perpetu – Prov. Girona Garriga Jurnet Pablo: Vidreres Gironella Moradell Martin ? Gironès Castelló Federico: Santa Coloma de Farners Llorens Centelles Fco.: Cadaqués

Art3r 1+2 – perpetu Revocat

Mallol de Pascual Luis: Cadaqués

Art3r 1+2 – perpetu Revocat

Roses Carreras Juan: Castelló d’Empúries Turrò Dausa Mateo: Palau Xafardera

Art.3r 2 – 5anys

Freixa Ubach Antonio: Breda

Art.3r 2- perpetu Espanya, 4-10 anys- Catalunya

Gonzalo Roch Llorens: Bescanó

Art.3r 2 perpetu Bescanó, 1 any –Província

6. La Junta de Govern del 1939

resident: J. M. Riera Pau. Vocals: Josep Cuffí Serrat, Enrique Genover Codina, Juan Bosch Clos, Luis de Vehí de Cabrera, (S. Vilahur).

Va ocupar càrrecs com el de delegat provincial de Sanitat a Girona des del 1939 al 1941. “… Quan arribàrem a Girona, la falange, que havia confiscat el pis del Dr. Jubert, estava instal·lada davant per davant de l’alcaldia. No em costà massa justificar el meu nomenament de cap de Sanitat atorgat pel Requetè2 i que portava a la butxaca. La sanitat estava desfeta i calia reorganitzar-la amb urgència. No sé si a causa de la meva procedència tan poc ortodoxa o perquè buscaren un simbolisme ja que de Sanitat es tractava, o sols per manca d’espai, em cediren per despatx la cambra de bany, on, fins que vaig aconseguir-ne d’altres, el bidet i la tassa del sanitari servien de cadires, i una fusta sobre la pica d’aigua freda feia de taula. 1

Succintament, es pot endevinar a través d’aquest relat i de les històries dels depurats qui eren els companys que governaven la Junta del Col·legi, tots ells sotmesos, això sí, a les ordres del senyor governador i al treball dels respectius Jutges Instructors (militars, cavallers mutilats, càrrecs de falange, etc.). Per sort, un dels components d’aquella junta, el més jove, que aviat en va dimitir, va deixar escrit en dos llibres passatges que ens poden orientar.

Lluís de Vehí de Cabrera Nascut a La Bisbal d’Empordà el 23 d’abril de 1913. Llicenciat a la Universitat de Salamanca el 1937 i Doctorat l’any 1942 Dr. Lluís de Vehí en Medicina i Cirurgia. Es va dedicar (Foto família Vehí) sempre a la Pediatria. Tot i això va ser metge APD a Arbúcies fins obtenir oposicions a finals l’any 1942 per proveir la plaça de cap clínic de Pediatria de l’Hospital Provincial de Girona. Amb la instauració del S.O.E va passar a ser organitzador del primer servei de pediatria de la Residència Álvarez de Castro. Militant falangista que durant la guerra va fugir i exercí com a metge de la caserna de milícies de Guipúscoa i com a metge de l’Hospital militar de Nuestra Señora de los Dolores.

Poc després vàrem traslladar-nos al carrer de Ciutadans i allí ja tenia taula i cadires i aviat vaig adonar-me que no sols el Requetè i el Carlisme no pintaven res dintre la política, sinó que tampoc la Falange i els falangistes. Però no es va perdre el temps. Si políticament no comptàvem, en canvi, junt amb el Dr. Monforte –el cap de Sanitat estatal–, vàrem poder fer molta feina. Durant el curset d’infermeres vàrem evitar un brot de verola, en 15 dies es va vacunar tota la població de la província amb l’ajut dels metges de poble allà on n’hi havia i de les meves estudiants d’infermera, que es cansaren de rascar la vacuna i de firmar certificats de vacunació, falsificant el meu nom a tort i a dret. Mentre durava aquesta batzegada, la província estava òrfena de parc mòbil o aquest era tan insuficient que

1. Un Paraigua dins el passat. Lluis de Vehí. 1990. Palverd. Capítol: Girona, de Republicana a Franquista, o els dos caps d’una corda. pàg.. 104. 2. Durant la guerra havia treballat a la Policlínica del Requeté a Sant Sebastian.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

La Junta de Govern del 1939

arribar als diferents llocs era molt difícil; malgrat això es van muntar uns equips mòbils de metges i infermeres, amb una petita oficina ambulant de farmàcia per fer arribar als pobles petits, mancats d’assistència sanitària, la millor ajuda possible. Poc més tard, renascuda la tranquil·litat després de la campanya de vacunació va ser quan vaig començar a reunir dades sobre les nombroses societats d’ajuda mútua que els gremis, sobre tot els tapers, tenien en nombrosos pobles de les diferents comarques. En segons quins llocs el poble en ple gaudia dels avantatges d’aquelles agrupacions.

causa de motius que desconec va ser reduït i apallissat per la Guàrdia Civil que el portaren al nosocomi de Salt. Tres dies més tard –un matí de neu i fred negre–, per tot acompanyament els doctors Joan Moret Roura, Fidel Ribas Consejo i Lluís de Vehí, vaig disposar que mossèn Pol comencés les exèquies per procedir a l’enterrament, després d’esperar prop d’una hora per si arribava la família, que no arribà per culpa del mal temps. El Dr. Josechu Mendoza va ser el cap sanitari de la Mutua General de Seguros. Altre cop a Madrid ocupà un alt càrrec imagino que al costat de Girón. ”… El Dr. Josep M. Riera i Pau va ser un home polèmic. Quan el vaig conèixer tenia prop dels cinquanta anys; era just acabada la Guerra Civil del 1936. 3

L’objectiu era reunir-les totes en una, amb més bon coixí econòmic i amb millors possibilitats de donar més prestacions en cas de malaltia o d’enfonsament de les economies familiars, aprofitant els estatuts de les més ben organitzades i l’experiència d’aquelles que millor satisfeien les necessitats dels associats. Coneixia bé aquestes societats arran de la meva estada a Maçanet de Cabrenys on n’hi havia dues, La Unió, i La Paz que, entre les dues, agrupaven tot el poble. D’aquest estudi va enamorar-se’n en Yangüela, delegat de Sanitat de Barcelona, que d’acord amb el Dr. Josechu Mendoza –els dos íntims de Girón– un bon dia m’acompanyaren a Madrid on, mentre jo era a la Facultat a una lliçó d’hidrologia, presentaven els protocols a en Girón de Velasco. L’estudi entusiasmà al ministre, que els va dir que amb quatre mesos el portaria a la pràctica. Va ser l’esca del Seguro Obligatorio de Enfermedad malgrat que aquest sortí força desvirtuat de la idea primitiva. El Dr. Yanguela va ser una espècie d’estel de Sant Joan. Poc després d’ésser delegat de Sanitat de tot Barcelona i província anà de metge de poble a Lloret de Mar, quan aquesta població encara estava adormida. D’allà es traslladà al Ripollès on per problemes personals s’hi queda sense família. No feia massa que era a Ripoll quan a

Alt, ben plantat, de faccions correctes d’estil grec, abundància de cabells grisos que blanquejaven als polsos, vestit sempre impecable sense estridències, tenia un indiscutible segell de distinció i senyoriu que es remarcava més en sentir-lo enraonar, puig posseïa una cultura àmplia i selecta. Gallejant d’enamorat del sexe contrari i addicte al quart d’hora de Rabelais –no se li coneixia cap desviació– seguia solter, més per l’edat era un conco i així romangué fins a la seva mort. Presumit i galant, era un cerimoniós admirador del bell sexe. En l’espai de poc tems, va ésser director de l’Hospital Provincial de Santa Caterina, diputat provincial i president del Col·legi de Metges. Feia poc que s’havia acabat la nostra guerra i encara lluïa a la màniga del seu uniforme, que vestia habitualment, les estrelles de capità assimilat. Com a president del Col·legi de Metges de Girona, li tocà portar a cap l’arreu malaurada depuració dels com-

3. A raig de càntir. Memòries d’un metge empordanès. Lluís de Vehí. Bosch, ed. 1987. pàg. 2425. Capítol; Un enfrontament dels doctors Pi Sunyer i Riera Pau

panys. En aquella primera Junta del Col·legi de la qual vaig formar part, vaig coincidir amb Santiago Vilahur4, del qual parlo en un altre lloc d’aquestes memòries. Santiago era el tresorer i jo el vocal més jove; tots dos vàrem dimitir. Les diferències que vaig tenir amb el Dr. Riera dintre del Col·legi, discrepàncies sobre política i conducta a seguir, degut a que no podia compartir les seves opinions ni sumar-me al seu punt de vista, em portaren a dimitir. Aquest fet no ofuscà el meu criteri sobre el Dr. Riera, ni fou motiu pel qual no pogués, no justificar però sí entendre la seva postura innecessàriament dura i legalista. El Dr. Josep M. Riera i Pau sembla que havia sigut més que catalanista, separatista. Quan la revolta del 36 i a Barcelona i a Girona triomfà la resistència, calia esperar que a Catalunya surés l’ideal català d’independentisme. En lloc d’això i davant l’entrada massiva de brigades internacionals el catalanisme es veié arraconat tant o més que durant el règim de Franco. El President de la Generalitat i els seus consellers es veieren desbordats, els fou impossible dominar les organitzacions extremistes i van haver de limitar-se a fer favors escadussers prop d’algunes de les persones que tingueren més a mà. Josep M. Riera tingué que sofrir veure com mataven al seu germà5, i poc més tard va haver de fugir cap al desterro perseguit com una bèstia ferida. Un cop a Franca optà per anar a l’Espanya nacional on podia fer-se’n la pell degut als seus antecedents separatistes. En lloc d’això aconseguí integrar-se a l’exèrcit i torna a Girona victoriós amb els galons de capità. Les guerres civils tenen aquestes contradiccions. Els càrrecs que ocupava i els fets esmentats foren la causa per que Josep M. Riera tingués enemics acèrrims que acabaren amenaçant-lo de mort i que l’odiaven sincerament.

Cessament President Dr. Josep M.. Riera i Pau. Reproducció de les paraules del President.

En una ocasió, al seu cancell li penjaren un gat escorxat, escanyat amb un filferro, acompanyat d’una missiva anunciant-li que tindria el mateix fi. Amics, també imagino que en tindria molts, ja que era l’home que sabia bolcar-se prop dels que així considerava. Al seu favor cal dir que mai es tacà les mans de sang. No té res d’estrany que amb tot això i amb la seva tendència a l’extraversió i a estar en primera pàgina, fos home discutit i objecte de polèmica.

4. Destacat oculista gironí i director científic d’una important editorial. 5. Agustí Riera Pau, metge i activista polític, president de la Diputació de Girona (1911-1924). Membre destacat de la Mancomunitat de Catalunya. Morí afusellat el 28 d’agost del 1936.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

La Junta de Govern del 1939

Després de la lectura del telegrama del Consejo General de Colegios de Médicos amb el que es comunica al Dr. Riera el cessament del càrrec de president havent-se nomenat pel mateix al Dr. Ramón Sambola, el Dr. Riera sol·licita als reunits tinguin l’amabilitat d’escoltar el breu historial de la seva feina al Col·legi. Es refereix a la vida del Col·legi quan va tenir el càrrec de secretari, en el que hi va posar el màxim interès en benefici dels companys. Va defensar la permanència dels Col·legis provincials en una ocasió en que s’anaven a suprimir, patint aleshores persecucions que l’obligaren a presentar la dimissió del càrrec. Durant la guerra de alliberació, estan a les files de l’exèrcit Nacional, fou tornat al lloc de President d’aquest Col·legi i en va prendre posició en lliurar-se la ciutat. Expressa la seva estranyesa quan, al posicionarse del càrrec, va trobar a la porta del Col·legi un rètol amb la capçalera de “Colegios Sanitarios” de formació imaginària, que el composaven els col·legis de metges, farmacèutics i veterinaris, producte d’allò fou el confusionisme que imperà en el nostre Col·legi, principalment en la part econòmica que es feu indesxifrable. Com a conseqüència i a instàncies del Consejo General es va fer un expedient i revisió de la comptabilitat, missió en la que intervingueren Ramón Xifra Riera, advocat assessor del Col·legi i els pèrits comptables Emilio Figueres de Feliu, tresorer de la Delegació d’Hisenda i el senyor Narciso Bone Galí, Comptable del Banc Hispano Colonial de Girona; expedient i informe tramés al Consejo General per a la seva aprovació. Aclarida la situació econòmica, avui puc afirmar, segons es desprèn del Balanç de Liquidació del exercici de 1945, que ha quedat regularitzada i arreglada la part econòmica del Col·legi que pot fer la seva vida sense dèficit de cap classe. Fa menció a la depuració que es va fer a tots els col· legiats afirma són completament falses i injustes les fantasies que s’han creat al voltant de les sancions; i si en algun moment s’ha castigat ha estat perquè s’utilitzava la defensa per atacar a membres del Consell. Afirma han estat sancionats el menor nombre de col·legiats i diu que és el Col·legi que menys sancionats ha tingut, tenint en compte, a més a més, que aquestes sancions han estat sobre el paper, perquè es donen casos en els que es donen

proves fefaents de la benevolència del Consell de la meva presidència. Esmenta a continuació les Assemblees que anualment s’han celebrat en diferents poblacions de la província, així com el banquet que en celebració dels cursets de la OPM, en el que es reuniren un bon nombre de col·legiats i familiars i que va acabar amb una vetllada en el Teatre Municipal de Girona. Durant aquets anys, continua explicant, ha tingut ocasió de resoldre innumerables qüestions d’interès per a tots els companys i últimament s’ha arribat a un complert acord amb el senyor Inspector del Timbre, fent-se un acord per al pagament de dit impost des de 1939 fins l’últim desembre; acord que sense la mediació del Col·legi a ben segur no hagués estat tan satisfactori per a tothom. Les qüestions que s’han presentat en relació als metges de A.P.D, així com la creació de nous partits mèdics de Titulars, les he tramitat i interessat com a pròpies amb entrevistes freqüents amb el senyor Cap Provincial de Sanitat, i, en fi, senyors, són quasi set anys de president: vinc d’una dinastia de metges, puc haver-me equivocat en alguna ocasió, però sempre he posat la màxima voluntat al servei de la classe mèdica, i, lamento deixar el Col·legi, seguint des del lloc de col·legiat complint els deures i recolzant la feina de la Junta. Permeteu-me no obstant destacar la personalitat del Dr. Sambola i les seves bones qualitats que faran que dugui aquesta presidència amb el zel i la competència peculiars en ell.

Josep M. Riera i Pau Nascut a Girona, 20 de setembre de 1890. Llicenciat en Medicina el 5 de desembre de 1912. Universitat de Barcelona. Especialista en Otorinolaringologia. President del Col·legi de Metges gironí del 1939 al 1946. En Josep Cuffi i Serrat Calvó Nascut a Olot l’any 1890. Llicenciat en Medicina l’any 1920, exercia la Pediatria a Figueres. Va ser APD a Pont de Molins, Biure i Boadella de l’any 1920 al 1935.

A la XXXVI Assemblea anual del Col·legi que es va celebrar el 6 de setembre de 1933 a Cadaqués, hi va donar la conferència inaugural amb el tema “El Vi, mèdicament considerat”. Estava afiliat a la Falange i havia estat perseguit pels “rojos” sense haver pogut exercir des de l’aixecament nacional fins l’any 1938, període durant el qual havia estat amagat. El seu despatx professional va ser saquejat i requisat. El seu germà Carles va ser afusellat a Coll de Riu, Bassegoda, pels marxistes. Un secretari del Col·legi molt treballador pel que es dedueix dels papers del seu expedient, on podem veure que va ser-ho fins i tot en la Junta posterior al Dr. Riera.

Enric Genover Codina Nascut a San Privat de Bas l’onze de març del 1891. Llicenciat a la Universitat de Barcelona el dia 23 de juny de 1914. Inscrit al Col·legi l’any 1917 com a cirurgià general. Metge APD de la Pinya (1926). A la XXXV Assemblea anual del Col·legi de Metges de Girona que es va celebrar a Sant Hilari Sacalm el 16 de setembre de 1932, hi va donar la dissertació inaugural amb el títol “La Transfusió Sanguínia”. El Consell General de Col·legis Oficials de Metges de Madrid el va nomenar diverses vegades representant del Col·legi Gironí en els Tribunals a aspirants a places de Metges de la Diputació provincial; a places de metges en cap de Clínica de l’Hospital Provincial, a Metge Director de la Clínica Mental “Torre Campderà” de Lloret de Mar. El seu germà gran, en Benet Genover, nascut a San Privat l’any 1988, també era metge: llicenciat per la Universitat de Barcelona l’any 1913, exercí la Medicina General i com a Metge APD a Sant Privat i Les Preses. “… L’esclat de la Guerra Civil es reflecteix en les actes de la junta administrativa. N’he volgut recollir una del mes d’agost de l’any 1936 en la qual es criden els metges Dr. Danès i Dr. Vayreda, però no el Dr. Genover, perquè,

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

La Junta de Govern del 1939

(LA INSTAURACIÓ DE LA PRÀCTICA DE L’ANESTÈSIA A OLOT. JOAN VILANOVA. Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot núm. 15, any 2005).

Joan BOSCH CLOS

Nascut a Sant Feliu de Pallerols, el 20 de gener del 1882. Metge cirurgià. Llicenciat per la Universitat de Barcelona l’any 1911.

hi diu, es troba fora de la ciutat. Aquest cirurgià havia marxat d’Olot pocs dies abans d’esclatar guerra i ja no tornà a la ciutat fins a l’arribada dels nacionals.6 El Dr. Danès, quan s’hi refereix en les biografies d’olotins, hi escriu que d’ell «es digué que treballà durant la guerra a l’Hospital Militar de Còrdova». En aquesta acta s’hi manifesta que és precís substituir les germanes religioses per un cos d’infermeres proposat pel Comitè Executiu Antifeixista: són set infermeres aspirants que, una vegada instruïdes pels metges, rebrien el títol d’infermeres interines (a, 22/8/1936).

Va exercir a Sant Feliu de Pallerols, entre altres càrrecs com el d’Inspector Municipal de Sanitat i va ser el metge de la Mutua Regional de la Union Zurich del Ferrocarril d’Olot-Girona. En els pocs papers que consten al seu expedient s’hi troba una carta manuscrita (sembla signada pel governador) designant-lo vocal del Consell Directiu del Colegio Provincial, datada el 9 de desembre de 1939. Va morir el 28 de desembre de 1940 a l’edat de 58 anys.

6. N.a: en una revista del Règim de l’època hi ha una noticia referent al Dr. Genover dient: “ha llegado procedente de Córdoba para reintegrarse de una manera definitiva a esta ciudad, junto con su distinguida familia, el reputado médico y antiguo falangista, Dr. Enrique Genover Codina…”

Santiago VILAHUR PEDRALS Nascut a Girona el 18 de març de 1913. Llicenciat a la Universitat de Barcelona l’any 1935. Oftalmologia. Col·legiat en primera instància a Barcelona l’any 1937 va anar el mateix any a Girona, exercint l’Oftalmologia i havent estat també el secretari del Col·legi de Girona des del març de 1946 fins el juliol de 1948, presentant la renúncia al càrrec al president Dr. Sambola al·legant obligacions familiars. No consta a l’expedient que fos membre de la primera Junta amb el Dr. Riera tot i que possiblement en va renunciar tan aviat com el Dr. Vehí, que ho esmenta en les seves memòries.

Dr. Ramon SAMBOLA CASANOVAS Nascut a Sort (Lleida) l’any 1884. Llicenciat a la Universitat de Barcelona l’any 1908. Medicina General i Malalties Nervioses. Va exercir a Salt la Psiquiatria. Casat amb Dolors Riera Pau. Morí el desembre de 1968. Un president idoni i estimat pels companys, que sabé governar el Col·legi en aquells anys tan difícils.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

EXPEDIENTS INDIVIDUALS DELS EXPULSATS

7. Expulsats. Expedients Manuel BERNAT CARRERAS Nascut a Lloret de Mar el 27 de febrer del 1896. Casat, dos fills. Llicenciat en Medicina a la Facultat de Medicina de Sevilla. Especialista en Psiquiatria.

Exercia a Barcelona on residia. A Lloret de Mar exercia a la Clínica Mental Torre Campderà, lloc on seguí i millorà les instal·lacions fetes al 1844 pel doctor Francesc Campderà, un pioner de l’especialitat. En sessió del Consell Directiu del Col·legi de Girona del dia dotze de març del mil nou-cents quaranta, s’acorda incloure el nom del doctor Bernat a la llista d’expulsats del Col·legi per no haver donat fe de vida i es comunica al Tribunal de Responsabilitats Polítiques. El jutge instructor, el Sr. Fernández Peñaflor, un cop rebut encàrrec de la Junta de procedir a depurar-lo, demana al Governador Civil que emeti un edicte al

Butlletí Oficial de la Província, emplaçant al Dr. Bernat a comparèixer (BOP Girona – 2 febrer 1943). La Declaració Jurada arriba al Col·legi de Girona a través del secretari del Jutjat Instructor del Col·legi de Barcelona, en E. Duran Albanell, dient que en haver rebut la petició de col·legiar-se a Barcelona, ha de ser depurat pel seu col·legi de procedència.

Declaració Jurada Emet una declaració força breu, en la que declara pertànyer als col·legis de Barcelona i Girona, no haver estat desposseït mai de cap càrrec i d’haver exercit lliurament des del 18 de juliol de 1936 fins al març de 1939, exercici repartit entre Barcelona i Lloret, on és propietari de la Clínica Mental. Cap filiació política ni sindical, tret del Sindicat de Metges de Catalunya. Havia exercit de Tinent d’Alcalde de Lloret durant el govern de Primo de Ribera. Durant la dominació marxista diu haver mantingut una actitud passiva. L’únic servei que pot haver fet pels rojos diu haver donat serveis professionals a un fill del President de la Generalitat. Fou detingut el dijous sant del 1937 i en el seu domicili es van fer diversos registres. Com a serveis a la causa nacional diu haver atès i refugiat a persones de dretes i religiosos en el seu establiment. Demana que es revisi la sentència del Tribunal Militar que el va jutjar. No fa observacions. Informes rebuts: Certificat resum del judici sumaríssim número 1.590 seguit per suposada rebel·lió militar amb acord de 14

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

de juliol de 1942. En resulta que el doctor Bernat va adherir-se al govern de Primo de Ribera essent tinent d’Alcalde de Lloret l’any 1923. Més tard passà a formar part de les files dels regionalistes catalans fent intensa propaganda i ingressant més tard a Esquerra Republicana, on seguí fent proselitisme. Va participar en els fets revolucionaris del 1934 i arengava a les masses excitant-les a la rebel·lió. Quan es produí l’alçament nacional es trobava a Andorra, traslladant-se immediatament al seu poble, on dirigia un sanatori. La seva actuació a partir d’aquest moment va ser neutre i es dedicava als malalts. Va protegir i emparar en el sanatori a persones de dretes amb el pretext d’estar malaltes. El mateix va fer amb religiosos, monges i capellans, els quals podien celebrar missa. En una ocasió les autoritats marxistes s’havien endut joves desertors que es refugiaven al sanatori. Va sol·licitar de les autoritats la seva assimilació com a metge militar. Va demanar a l’ambaixada de Mèxic un passaport per anar-se’n a dita nació. Va fugir a França quan les tropes nacionals van guanyar la guerra. Se’l condemna a dotze anys de presó major per haver promogut la rebel·lió. Guàrdia Civil Girona. Abans del GMN era una de les persones més destacades en la propaganda del Front Popular. Va fugir a l’estranger i quan va tornar va ser detingut i jutjat pels Tribunals Militars de Girona i condemnat a pena de mort que més tard li va ser commutada per 20 anys. 27 Juliol 1940. Ajuntament Nacional de Lloret de Mar. Dit senyor va ser d’esquerres abans del GMN i va mantenir la ideologia després del 18 de juliol del 36. No hi ha cap indici de participar en cap delicte. Va refugiar a la clínica que dirigia a persones perseguides pels rojos. En l’actualitat es troba a Lloret gaudint dels beneficis de la llibertat condicional. 18 gener 1943. Jefatura Superior de Policia de Barcelona. El cap de la policia Lucio Abarca manifesta en ofici de 18 de gener de 1943 que el doctor Bernat fou director propietari de la Clínica mental de Lloret de Mar i que es va destacar com a separatista i extremista. A l’octubre del 1934

va posar la bandera catalana al balcó de l’Ajuntament de Lloret, fet pel que va ser detingut. A indicació seva van ser perseguides moltes persones d’ordre i de dretes. Va estar implicat en la destrucció i incendi de l’església de Lloret. Se’l considera immoral i protector de toxicòmans. Falange Española, Jefatura Lloret de Mar. Diu textualment el mateix, com a còpia literal de l’informe de l’Ajuntament, però amb signatures diferents en la mateixa data i adreçats al Jutjat Instructor del Col·legi de Metges de Barcelona. Providència del Jutge Instructor i plec de càrrecs. El jutge Instructor de Girona ha rebut tota la informació des del Col·legi de Barcelona i també una carta del Dr. Bernat dirigida al jutge instructor de Girona, demanant que tot allò que se li envií es faci a través del Col·legi de Barcelona degut a que la seva residència és en aquella ciutat i li és impossible anar a Girona. El 3 de maig del 1943, el Jutge Decreta i formula el següent Plec de Càrrecs: – Evolutiu en les seves idees primer formà part d’un govern de dretes i posteriorment d’esquerres, procurant fer adeptes a la República. – Haver intervingut en els fets d’octubre del 1934 ajudant a la revolta. – En iniciar-se el GMN i estan a Andorra va presentar-se a les autoritats marxistes enlloc de passar-se a l’Espanya nacional. – En la sol·licitud per entrar a l’exèrcit va fer manifestacions esquerranes. – Haver demanat passaport a l’ambaixada mexicana manifestant abandonar les autoritats marxistes. – Haver fugit a França, el que corrobora la seva posició marxista. Es fa arribar a l’interessat via Barcelona i se li donen vuit dies perquè formuli els descàrrecs i proves que l’interessin.

(aporta escrit de l’Alcalde de Lloret en el que aquest diu que va fer un parlament sense arengar a la rebel·lió ni aixecar cap bandera separatista). Quan va esclatar el GMN, trobant-se a Andorra, va tornar només per ferse càrrec del sanatori, no per posar-se a les ordres de les autoritats marxistes; volia protegir les persones del seu establiment, entre les quals s’hi trobaven religiosos. A finals del 1938, a punt de ser cridat a files, va demanar ser assimilat com a metge per defugir el servei d’armes, havent de fer professió de fe republicana per a aconseguir-ho. Obligat a fugir amb la retirada, quan va poder va entrar a Espanya de nou per la zona Nacional. Al·lega que, desvirtuats els càrrecs que se li presentaven, no hi ha motius per a fer-li la depuració professional, menys quan en el seu sumaríssim no se’l va considerar immers en responsabilitats polítiques. Proposta al Consell Directiu; 6 de setembre de 1943. Jutge; Fernández Peñaflor. Fent un extens resum de tot allò aportat, el jutge ve a remarcar l’actitud esquerrana del acusat i que sens dubte és una persona acomodatícia, d’ideologia d’esquerres, sense esperit sanguinari; que com a metge i de bona posició, no va tenir inconvenient en recollir al seu sanatori tota classe de persones pensant, possiblement, en el seu futur.

Juny de 1943, carta de resposta als càrrecs formulats: amb queixes pel retard en rebre els papers, ve a manifestar que, en primer lloc, l’evolució de les idees i l’haver exercit el càrrec de tinent d’alcalde no veu que puguin ser tinguts com a càrrecs. Nega haver estat militant de la Lliga Catalana així com d’Esquerra Republicana, explicant que fins i tot va ser perseguit. Per por, va apropar-se a les persones dirigents procurant perquè no es tanqués el seu establiment, i se li va encarregar el tractament del fill de la Generalitat de Catalunya, cosa que van confondre en ser d’esquerres. Dels fets ocorreguts en la revolució del 6 d’octubre de 1934 i d’haver arengat al poble des del balcó de l’Ajuntament, en diu que se’n va sobreseure el seu sumari per l’autoritat militar

Proposa al Consell Directiu sancioni a l’expedientat amb; inhabilitació perpètua per a l’exercici de la professió a la província de Girona.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

Francesc BURCH SITJAR Nascut el 21 de juliol del 1889 Vall de Bianya, Girona Domiciliat a Girona any 1914, c/ República, núm. 8. Llicenciat en Medicina a Barcelona el 1913. Especialitzat en Oftalmologia. Metge de l’Hospital Provincial.

No consta més notícia a la fitxa col·legial on es guarda el número 501 del diari El Pirineo, datat el divendres vint de juny de 1941, en el que a l’apartat Responsabilidades Políticas hi ha una sentència que diu: Por el Tribunal Regional de Barcelona ha sido dictada sentencia en el expediente incoado contra el inculpado Franscisco Burch Sitjar, vecino de Gerona. Se le impone la multa de diez mil pessetes, inhabilitación para el desempeño de cargos políticos sindicales por cinco años y destierro a más de cien Kilometros de Cataluña por igual tiempo.

Juan CAMA DAUSA Nascut el 21 de Setembre del 1897 Sant Antoni de Calonge, Girona. Llicenciat en Medicina a Barcelona, 15 de juny del 1925. Medicina General i Cirurgia. Sol·licita exercir a Lledó el desembre del 1934.

A l’expedient hi ha tres cartes enviades des del Col·legi, retornades pel carter municipal amb la inscripció de Fugitivo el destinatario, datades els anys 1939 i 1940.

Francisco Javier CASADEVALL FUSTER Nascut a Girona l’any 1906, solter. Llicenciat en Medicina i Cirurgia, Universitat de Barcelona, títol del 1932. Barcelona, 1942, Cta. Verge del Port núm. 115, pal 3r, Casa Antúnez.

Una notaria de Barcelona, dóna fe de tres documents: – Delegació de Sanitat de Barcelona, 2 de febrer de 1939, conforme el Dr. Casadevall ha presentat relació de material quirúrgic que guarda (prové de ISSA, Clínica Comarcal de l’Institut Sanitari SA de Mataró) i que ha quedat autoritzat per aquesta Delegació a custodiar fins a poder lliurar-lo als Serveis de Recuperació de Sanitat de la Província de Barcelona. – Certificació del Secretari del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona amb la sentència de

27 d’agost de 1941 en la que només se li imposa una multa de mil pessetes. Si explica que tenint antecedents de dretes, fracassat inicialment l’alçament nacional, va ser protegit pels sanitaris marxistes tot exercint com a metge ajudant de l’hospital. Va anar en una ocasió a França a buscar material sanitari amb altres companys. Un cop mobilitzat va ingressar a l’exèrcit com a Tinent Metge, graduació que es donava automàticament. – Certificació del Secretari del Col·legi de Metges de Girona, Dr. Cuffí, exposant que actuant la extingida Delegació Gironina del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya, es va procedir a donar de baixa en data de 16 de juny de 1936 de l’esmentat Col·legi, per estar mobilitzat militarment. També hi consta baixa de la contribució industrial en data de 13 de desembre de 1937. Constituït el nou Col·legi un cop alliberada la província i conceptuats com a col·legiats els metges que hi eren a dia 18 de juliol de 1936, el Dr. Casadevall va ser considerat expulsat i fugitiu. A la carpeta del seu expedient de depuració hi ha documents del Consejo General adreçats al Col·legi de Girona demanant arreglar la inscripció de l’interessat en el col·legi gironí. El primer data del gener de 1942, i en el següent, d’abril del mateix any, el Consejo, com en altres ocasions, mana que es procedeix –ja sigui per la via estatutària o per la via de la depuració– demanant es resolgui en un mes i donant audiència a l’interessat. El 6 de maig de 1942, el jutge instructor Sr. Juan Fernández Peñaflor Sánchez, decreta que se sol·licitin informes del Dr. F. Javier Casadevall a les instàncies habituals, rebent els següents: – Falange Girona. 9 maig 42. Abans del GMN tenia idees espanyolistes i era home d’ordre. S’honorava amb l’amistat d’homes de la guarnició i sembla que estava implicat amb elements militars que secundaven l’alçament militar. Durant la dominació marxista va estar en contacte amb els sanitaris d’aquest bàndol que el van protegir i salvar d’alguna persecució. Fou nombrat metge ajudant de l’Hospital Provincial. Com a metge municipal va ser

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

un dels signants de l’Acta de reconeixement de les restes de Sant Narcís de Girona; acte de denigració religiosa dels rojos. Sembla ser que va viatjar a França per adquirir material per a l’hospital. (sembla una relectura del sumari del Tribunal de RP).

Quart: Va arribar a ser capità militar de Sanitat actuant com a metge voluntari al servei dels rojos. Se li fa arribar comunicació del Decret via Alcaldia de Barcelona.

– Comissaria Policia Girona. 11 maig 42.

Plec de descàrrec lliurat el 4 d’agost de 1942:

Diu exactament el mateix que l’informe de Falange.

Adjunta de nou les certificacions de la Delegació de Sanitat i del Tribunal de Responsabilitats Polítiques que constaven en l’origen de l’expedient, subratllant que va ser posat en llibertat només amb una petita multa i també que si va pujar d’escalafó militar ho fou de forma automàtica com tots els del seu rang.

– Comandància de la Guàrdia Civil. 13 maig 1942. Abans del GMN era persona de bona conducta, d’ideologia de dretes i no afiliat a cap partit polític. En un dinar de militars celebrat al “Merendero de la Barca” el Dr. Casadevall estava entre ells, fent, segons semblava d’enllaç. Durant el domini roig i fracassat l’alçament nacional en aquesta capital, fou obligat a declarar sobre la reunió amb els militars per saber què havien acordat. Pel terror que corria en aquells dies, es va fer amic del Dr. Massa, que era un gran propagandista i membre del dit Front Popular. Va anar al front, voluntàriament, com a metge, arribant al grau de Capità i essent destinat a l’hospital de Ribes de Fresser. En una ocasió, i per ordre de la Generalitat de Catalunya, es va traslladar a França juntament amb el Dr. Massa, sembla ser que per adquirir material sanitari. Es va afiliar al sindicat de C.N.T sense cap càrrec, ignorant més antecedents per haver-se establert a Barcelona; en desconeixem el domicili. Decret del Jutge depurador, de 3 de juliol del 1942: Formula el següent plec de càrrecs. Primer: Tot i els seus antecedents conservadors i de dretes, es va relacionar amb elements rojos, especialment sanitaris, fins a l’extrem d’anar amb ells a França. Segon: Un cop a França, enlloc d’aprofitar per passarse a l’Espanya Nacional, va tornar amb els de Negrín, Prieto i demés indesitjables. Tercer: A requeriment dels marxistes, va signar un acta de l’exhumació del sepulcre de Sant Narcís, que va servir d’escarni i sacrilegi.

Adjunta cinc folis mecanografiats en els quals, resumidament, ve a dir: que és provat que era home de dretes i afecta al GMN i que, per culpa d’haver estat en un sopar amb oficials de la guarnició de Girona el dia anterior al suposat alçament nacional, junt amb altres vilatans, va ser denunciat als elements rojos, que el perseguiren i l’empresonaren. Amics seus d’esquerres el varen protegir dels elements extremistes exaltats, essent aquesta la seva única relació amb els elements rojos que se li imputa. Que si va anar a França i no fugir, va ser per comprar material indispensable per a fer les transfusions a l’Hospital Provincial, on n’era el responsable, i que aquest material només es podia aconseguir a l’estranger. Es va preparar un viatge amb altra gent que el va estar vigilant constantment i que ni tant sols li van proporcionar directament la moneda per fer la compra, doncs sabien que podria aprofitar l’ocasió per fugir. Tot i això, tenia cura del seu pare malalt a Girona, cosa que també l’impedí de fugir, doncs el pare hagués rebut les represàlies del rojos a compte seu. Del tercer càrrec, diu que va ser obligat, juntament amb els altres metges municipals, els doctors Ros Simó i Bonet, a signar davant del notari de la ciutat, el senyor Jaime Lasala, la certesa de la composició del cos del màrtir Sant Narcís. I que el propi Bisbat no va donar més importància al fet ni va recriminar als tècnics haver-ho fet, doncs van certificar just el que van veure sense més comentari.

Els rojos van cridar, a mitjans del 1936, a tots els militars de complement a files i no s’hi va presentar. Aleshores estava llicenciat com a sergent d’artilleria. Mentre, anava exercint a l’Hospital Provincial, fins que al 1937 va ser cridat a quintes i destinat a l’Hospital de Figueres. En aquest hi va tenir algunes discrepàncies amb els metges cirurgians i el propi director, passant dos mesos sense cobrar res, cosa que el va perjudicar molt ja que li havien confiscat tot temps abans i a més havia de mantenir al seu pare. Llavors va ser nomenat tinent de Sanitat Militar i el van enviar al front, per passar més tard a cirurgià d’equip quirúrgic i ser degradat a sergent. Diu es pot comprovar en el Diari Oficial que es publicava i per altres testimonis que van estar al front amb ell, com els doctors Muñoz Calero i el Dr. Font Miralles. Mai havia estat doncs capità militar dels rojos. Acabada la guerra i estan resident a Barcelona i depurat militarment sense sanció de cap classe, es va incorporar de nou a l’Exèrcit exercint com a secretari en un Jutjat Militar de la ciutat. El 8 d’agost de 1942, el jutge instructor lliura a la Junta de Govern del Col·legi les conclusions i la Proposta de Resolució, iniciant-la tot dient que veu indicis de responsabilitat contra el col·legiat Francisco Casadevall, en aplicació de l’article sisè de l’Ordre de 6 d’octubre de 1939. Com a antecedents de fet provats, diu que –impulsat per motius particulars, o creient en un possible triomf roig– va fer amistat amb elements contraris a la ideologia de dretes que tenia, entre ells el doctor Massa, gran propagandista que pertanyia al Front Popular. L’expedientat no va refusar el servei militar amb els rojos, i en ser cridada la seva quinta es va presentar i servir en el hospital de Ribes de Fresser, arribant a capità, segons l’informe de la Guàrdia Civil. Per les amistats i confiances guanyades va rebre l’encàrrec de traslladar-se a França per comprar material sanitari per l’hospital dels rojos, i en lloc d’intentar per tots els mitjans de fugir, com era el seu deure patriòtic, va tornar a Girona. No va evitar que el seu nom aparegués en l’acta d’exhumació de Sant Narcís. Va ser condemnat a pagar una

multa pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona i la jurisdicció militar li va seguir el sumaríssim d’urgència número 61, que està en situació de sobreseïment provisional, el que implica una probable petició fiscal de pena menor de dotze anys i un dia. Seguidament fa unes apreciacions sobre la conducta del processat en relació a l’Ordre 6/39, deixant clar que la depuració del Col·legi de Metges ha de ser aliena a les altres depuracions sofertes, que són independents, i que el resultat de les altres no ha de cohibir la llibertat del Col·legi. Deixa clar que la conducta del depurat és contradictòria per convertir-se en interessada i convenient, dubtant dels seus ideals dretans. Jutja de forma molt implacable el fet que hagués tingut la oportunitat de passar a l’Espanya Nacional quan va tenir permís per anar al país veí i no ho fes, donant arguments sobre el paper de que en realitat no li va interessar per estar amistançat amb els rojos. Recrimina que s’empari amb tenir el pare malalt per tornar quan, diu, no va guanyar el seu amor a la pàtria i no es pot considerar igual al gran nombre d’espanyols que des de l’Espanya marxista, per muntanyes i senders, en jornades fatigoses i perilloses, oblidant-se de mares, esposes, fills i novies, tornaren per agafar les armes per guanyar o morir en la lluita contra aquella menyspreable gent. (sic) PROPOSTA: que se’l sancioni amb la prohibició d’exercir la professió a la província de Girona durant cinc anys, a comptar a partir del dia que signi la resolució adoptada i no quedi més recurs. Datat al desembre de l’any 1942, consta un recurs al Consejo General de Colegios de Médicos de España en el que el doctor Casadevall exposa que en la tramitació de l’expedient s’han comés irregularitats que li han creat indefensió; s’han declarat provats fets absolutament falsos; se li ha posat una sanció totalment injusta; i que suposant fossin vertaders, la sanció no guarda relació amb la justícia depuradora nacional. Desglossa molt correctament tots els passos en els que creu hi ha hagut indefensió i es queixa directament de les actituds del president i la Junta de Govern. Insisteix i explica, de nou, amb proves, les falsedats que no han

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

volgut ser comprovades i en les que el jutge instructor es repeteix sense comprovar la veritat, obviant els testimonis que aporta i basant-se només en un informe de la Guàrdia Civil. Repeteix de nou que no s’ha tingut en compte el resultat del Tribunal de Responsabilitats ni la seva situació actual a l’exèrcit que demostra no tenir cap condemna ni pena, quan el Col·legi de Metges li aplica el que en diu la “seva mort civil”.

Laureano DALMAU PLA

En Sessió del Ple del dia 19 d’octubre de l’any 1945, s’acorda: vistes les instàncies de diversos metges enviades al Consejo General sol·licitant permís per a poder exercir als seus respectius llocs abans acabi el termini de prohibició resolt; tenint en compte la resolució del Consejo General de 27 d’abril de 1944 que basava el criteri de interpretar la suspensió d’exercici comptant des del dia que es va presentar la declaració jurada; la Junta acorda per unanimitat autoritzar l’exercici de la professió en el territori d’aquest Col·legi als sol· licitants per complir-se els cinc anys des de que varen presentar la declaració jurada. Així doncs, el Dr. Javier Casadevall Fuster podrà tornar a exercir a Girona a l’octubre de 1945. N’havia estat expulsat l’any 1940 per decisió unilateral de la Junta per no trobar-se a Girona i ha fet un extens recorregut de papers i recursos fins arribar a la “amnistia” de l’any 1945 decretada per el Consejo General, en un moment en que les coses polítiques es relaxen una mica i en el Col·legi de Metges de Girona hi hauran canvis imminents. Papers Sanitat; Cessament de Sant Gregori el 27 d’agost de 1954, nomenat des del 1946. Plaça acumulada de Bescanó des del 4 d’abril de 1940 al 1949.

Nascut el 15 d’abril del 1886. Agullana, Girona Casat, dos fills. Domiciliat a Girona Llicenciat en Medicina a Barcelona el 1909. Medicina General i Cirurgia.

Va exercir la Medicina General a Girona des de l’any 1910 fins al 1939, reingressant l’any 1948, quan per Circular Confidencial de data 25 de novembre de 1945, núm. 45 es van aixecar les sancions a tots els col·legiats. A la Declaració Jurada manuscrita que consta al seu expedient, signada el deu de juny de 1948, explica que sí va exercir lliurament la seva professió a Girona fins el 27 de gener de 1939. Havia estat afiliat a Acció Catalana i a Esquerra Republicana de Catalunya, havent estat elegit Diputat per Esquerra Republicana al Parlament l’any 1932. Fou director de l’Hospital de Santa Caterina de Girona i en acabar la guerra es va exiliar.

Alfred CUELLO LEIVA Nascut a Malgrat de Mar, l’any 1909. Llicenciat a la Universitat de Barcelona en Medicina l’any 1933. Medicina General, Infància i vellesa. Va exercir a Rupià.

A la seva carpeta col·legial només s’hi troba una carta de 9 de juny, retornada amb l’escrit: desaparegut. No es va tornar a col·legiar.

Joaquim DANÉS TORRES Nascut a Olot el 8 de juny de 1888. Casat amb Maria Llongarriu i Saguer. Set fills. Llicenciat en Medicina l’any 1910, dctorat al 1912. Metge numerari Hospital d’Olot per concurs 1916. Metge titular de Sanitat, Inspector Municipal de Sanitat d’Oot per opocisió el 1931. Veient-se en perill, a finals de gener de 1939 s’exilia a França en plena retirada de l’exèrcit republicà, quan aquests volen quedar-se els locals del Museu Biblioteca d’Olot. Pacificada Catalunya, escriu el març del 39 a l’Alcaldia d’Olot demanant un salconduit per tornar. No obté cap resposta. El 2 de desembre de 1940 torna a Olot. – 21 desembre 1940: Minuta del Col·legi de Metges de Girona dirigida al Jefe de Investigación y Vigilancia de Olot expressant que aquest col·legiat forma part

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

de la llista de metges expulsats del Col·legi per haver fugit i que enviïn amb urgència un informe sobre la conducta política i social d’aquest metge11. – 21 desembre 1940: Minuta del Col·legi de Metges dirigida al Delegat d’Hisenda de la Província demanant la baixa de la contribució industrial dels metges fugitius, “…especialmente del Dr. Danès que ha comparecido de nuevo, pretendiendo ejercer …” El 15 del mateix mes ja és a la presó olotina, on hi restarà fins el 5 de febrer del 41. A molts pocs dies d’intentar refer la seva vida professional, veurà com el Col·legi de Metges engega de nou oficis –Minutes– a tots els metges d’Olot i al governador: – 25 febrer 1941; Minuta del Col·legi de Metges a tots els metge d’Olot comunicant… ”la prohibición absoluta de mantener con él ninguna relación profesional, advirtiendo consecuencias a que haya lugar …” – 25 febrer 1941; Minuta adreçada al governador de Girona, denunciant que el Dr. Danès es dedica a la pràctica lliure de la professió mèdica a la ciutat d’Olot, … interessant al governador que apliqui la màxima energia en la repressió de la falta denunciada. El dia 1 de març de 1941 el Dr. Danès ingressa a la presó de Girona on hi restarà fins el 2 de març de 1942. Estant ja ingressat en aquesta institució, el dia 18 d’abril de 1941 rebrà els documents del Col·legi de Metges per a procedir a la Depuració Col·legial. Declaració Jurada. En l’apartat referent a l’exercici professional on es pregunta pels càrrecs dels que ha estat cessat durant la guerra, explica que els va haver d’abandonar per força major degut a l’enfrontament amb els oficials de l’exèrcit en retirada en defensar els locals del Museu Biblioteca municipals i fugir a França.

Fons Gotarde

Declara haver estat membre, abans del 1936, del Casal Català, del Círculo Olotense, Centro de Católicos i de l’Orfeon Olotense. No pertanyia a cap entitat política tret del Sindicat de Metges de Catalunya com tots els col·legiats. Ocupava el càrrec honorífic de Director del Museu Biblioteca Municipal des de l’any 1910. En el moment de fer la Declaració Jurada, a la pregunta de la seva situació política actual, manifesta haver passat la major part del temps a la presó, d’Olot i de Girona. Declara no haver estat adherit al Govern Marxista i que els serveis que ha fet al rojos eren els dels seus càrrecs oficials, no havent fet distincions alhora de servir. Declara no haver fet publicacions ni escrits desfavorables per cap bàndol.

1. De Gobierno Civil Gerona a President del Col·legio Provincia de Mèdicos. Dues pàgines i mitja explicant la conducta política i social del Dr. Danés. Signat 3 de gener 1941. Seran la base de totes les acusacions que van sortint en els documents col·legials

A les persecucions sofertes al·ludeix a la confiscació del seu automòbil per les tropes en retirada. A serveis fets per la causa nacional diu …”servicios personales y materiales infinitos…”. Explica els acolliments desinteressats que ha fet a persones perseguides, atencions hospitalàries a persones de tota condició i haver salvat i custodiat a través del Museu llibres i objectes de molt valor que haurien estat espoliats. Observacions especials:

Sol·licita i encareix al president no trobar impediments per a exercir la professió, tramitant l’oportuna Declaració i pensant que no se li imputaran majors càrrecs que els donats pel Tribunal Militar.

En aquest apartat de la Declaració omple totalment el full explicant com, només d’arribar a Olot, va ser denunciat a les autoritats militars, disposant l’engarjolament. Entre els denunciants hi figura la signatura d’un dels agraciats amb la recollida i custòdia d’objectes aliens fets al Museu. Denúncia la desaparició d’un llibre que el mateix doctor, des de la presó, fa que es trobi i retorni a l’interessat; aquest reconeix i lamenta la denúncia i remet certificat a l’interessat per desfer la complicitat en l’empresonament.

Nomenament de Jutge Instructor:

En la mateixa denuncia se l’acusa d’haver robat una vitrina amb instruments quirúrgics, propietat d’un metge d’Olot. Aquesta vitrina va ser portada a l’Hospital per milicians republicans i el doctor Danès va ordenar precintar-la i guardar-la. Mai es va utilitzar esperant que la recollís el seu propietari, cosa que no va fer tot i insistir el degà de l’Hospital al germà de dit metge; professional que va exercir a Olot com a substitut sense cap problema entre ells.

El Dr. Danès hauria d’enviar també un requeriment al Consejo General de los Colegios Oficiales de Médicos, ja que hi ha un acord de la Comisión Permanente requerint al President del Col·legi de Girona perquè amb urgència els informin dels motius pels quals no han resolt encara la seva Depuració. (10 juliol de 1942).

Signada l’abril de 1941 a la presó de Girona, aquesta Declaració enviada al Col·legi no tindrà tràmit de moment. Un any després, l’abril de 1942, el Dr. Danès envia una instància al Col·legi demanant s’activi la seva depuració. En dita instància manifesta que ha estat posat en llibertat sense necessitat de sotmetre’s a Consell de Guerra degut a que la fiscalia li ha posat pena reduïda i exposa al president del Col·legi de Metges que; passat un any d’haver lliurat la Declaració sense resposta li fa suposar que tindrà un alleujament de la pena d’exer-

cici professional; que te set fills i altres familiars que depenen del seu treball i que ha exhaurit els recursos disponibles, necessitant treballar immediatament; que pateix una greu sordesa i que necessita exercir on el coneguin i tingui el prestigi guanyat.

El 30 de juny de 1942, Don Juan Fernández Peñaflor Sánchez, accepta l’expedient del Dr. Danès enviat per la Junta del Col·legi i la corresponent instrucció. Decreta d’entrada que: se citi a declarar davant seu a la senyora Rafaela Solé, Antonio Casabò Molar i José M. Torras Prunes; s’enviï ofici a l’Ajuntament d’Olot per saber si el encausa’t es va presentar a les eleccions municipals de 1934 i per quin partit; i, finalment, es busqui el llibre “Pretéritos Olotenses” escrit pel Dr. Danès.

El plec de contesta del Col·legi a aquest requeriment conté de manera explícita la postura d’aquest amb la depuració en particular d’aquest col·legiat i de tots els altres que en el seu moment varen fugir d’Espanya. Esgrimeix tres raons: la primera, que els col·legiats que varen fugir els consideren com definitivament depurats i que tot i estar pendent de resolució pel Governador aquesta qüestió, com a prova d’absoluta imparcialitat, ha ordenat al jutge instructor que tramiti l’expedient del Dr. Danès. En segon lloc, manifesta que ells –la Junta–, no tenen ni exerceixen cap plet amb aquest senyor i que únicament són jutjadors; no bel·ligerants, posant en coneixement del Consejo l’escrit original de Gobernación de la conducta política i social del senyor Danès. I en tercer lloc, al·ludeixen a

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

una frase del plec de descarrega del Dr. Danès on diu: “Tengo la gran persuasión de saber y poder presentarme en cualquier parte con la cabeza muy alta, en tanto que otros que pretenden levantarla por fuerza, algún día la humillaran, abrumados bajo el peso de sus propios remordimientos…”, frase que demanen mediti el Consejo. Providència del jutge instructor 20 de juliol de 1942; Signat; D. Juan Fernández Peñaflor. Plec de càrrecs que formula: 1- Ser d’idees separatistes i col·laborar amb el setmanari La Ciudad de Olot. 2- Militar en el partit d’Acció Catalana i ser soci del Casal Català. 3- Presentar-se com a candidat a les eleccions del 1934 per Acció Catalana. 4- Quedar-se el material quirúrgic del Dr. Genover. 5- Confiscar llibres i objectes per al Museu, del Santuari del Collell i del Noguer de Segueró. 6- Aprofitar-se d’estar la família Hostench del Mas Rebaixich detinguda a la presó per saquejar el mas. 7- Home de confiança i gran amic dels criminals i estar amb ells en el moment de satisfer al Comitè local les multes imposades a gent de dretes. 8- Perseguir a familiars d’evadits de la zona roja i ser membre de la Defensa Passiva. 9- Haver publicat el llibre “Pretéritos Olotenses” en el que en el pròleg lloava el separatisme. 10- Amb els “primats esquerranistes locals” va organitzar la rebuda del dirigent comunista Pelegrí Serrat, alliberat de la presó. 11- Estant a França va haver d’abandonar el domicili d’un parent per les seves continuades intemperàncies amb el Caudillo i altres dirigents.

12- Íntim amic del cabdill roig Garganta, essent junt amb aquest, els dirigents de la revolució a Olot. 13- Encara que no va intervenir en cap mort, fou inductor i autor moral d’elles tant abans com després del Glorioso Movimiento Nacional. Se li donen vuit dies per la seva defensa i les proves oportunes. Consta a l’expedient col·legial un lligall de vuit folis escrits a màquina pel Dr. Danès defensant punt a punt els càrrecs que se li formulen. Dit lligall ve acompanyat de divuit documents, rubricats i segellats, de diverses persones i entitats en defensa i aclariment dels fets que se li imputen. En fem un resum amb els aspectes més rellevants: Hi fa unes qüestions prèvies força detallades en les que es queixa de que la depuració no sigui estrictament professional i detallant que dels tretze càrrecs només un sigui de tipus professional. Directament acusa al Dr. Genover, metge d’Olot i membre de la Junta de Govern del Col·legi, de ser part molt implicada en la seva negativa depuració per interessos de competència professional antiga i demana al jutge instructor es pugui elevar el seu cas a un altra col·legi professional, desconfiant molt també dels “altres amics” de la Junta. Tot seguit, inicia la seva defensa per l’únic punt que ell considera és de tipus professional, el número 4. Explica els motius i la forma en com varen rebre una vitrina d’instrumental quirúrgic dut pels milicians a l’Hospital d’Olot i com la varen custodiar sense tocar-ne res. De com el germà del Dr. Enric Genover, el Dr. Benito Genover, va agafar la consulta d’aquest a Olot, havent marxat a l’Espanya Nacional, i se li va reiterar que anés a buscar l’esmentada vitrina. Aporta escrit de prova del practicant Sr. Angel Noguera; escrit que és copia del mateix que li va fer quan, degut a la primera denuncia del Dr. Genover l’any 1940, el Dr. Danès va entrar a la presó d’Olot. Desmenteix els punts del setmanari i de ser de cap partit polític.

Pel que fa a la candidatura a les eleccions del 1934, explica que estava en els últims llocs de la llista sabent que no podia ser elegit i menys compatibilitzar-ho amb la plaça de metge titular; que era un perfecte dret que la legislació del moment permetia i que el Tribunal de Responsabilitats Polítiques ho havia considerat normal.

de la Junta de Defensa en el que resultava que el Dr. Danès era l’instigador de multes i exilis. El Tribunal Militar també havia demanat aquestes actes a l’Ajuntament d’Olot resultant no haver-les rebut tot i haver rebut una còpia del certificat, sense signatures i amb escriptura a llapis.

Referent a les confiscacions fetes al Santuari del Collell i al mas Noguer de Segueró demana que es llegeixin les proves aportades pels respectius interessats. En la del Collell es rubrica a través de notari que el Rector del Santuari del Collell va rebre tot el material salvat i en dóna les gràcies. Es disculpen per haver estat enganyats a signar la primera denúncia i donen les gràcies al Dr. Danès d’haver salvat peces molt importants del Santuari. El propietari del Noguer de Segueró diu no saber res de cap denúncia i agraeix al responsable del Museu haver custodiat i retornat el material salvat.

Referent al llibre “Pretéritos Olotenses” n’aporta el pròleg demanant en busquin la instigació al separatisme.

De la família Hostench del Mas Rebaixinc en diu haverhi anat un sol cop, amb la policia, per dictaminar com a metge titular si reunia les condicions necessàries per fer hi una caserna de policia. A la casa hi havia una senyora entrada en anys a la que demana se li pregunti. En l’apartat de ser amic del Comitè al·ludeix a la senyoreta Rafaela Soler, que en les diligències fetes pel Tribunal Militar ja havia declarat que només havia vist al doctor en els locals del Comitè i no que aquest hagués estat l’encarregat de cobrar-li una multa. El doctor explica que a dites oficines hi havia d’anar sovint per demanar salconduits, per quan anava amb automòbil a fer visites, així com per pagar les seves pròpies multes. Com a causant de persecucions aporta signatures de gent i familiars que manifesten no tenir cap indici ni motiu per pensar que el metge titular d’Olot fos l’inductor de la seva represàlia. Aporta nomenament Municipal de pertànyer a la Junta local de Defensa Passiva, com a encarregat dels serveis tècnics, i explica que havia arribat a la Casa de la Vila un esborrany d’acta, sense signatures, que el comprometien; aleshores el batlle Sr. Rafael Hostench Quintana i el secretari Sr. Miguel Juanola Benet van certificar un llibre d’actes

D’haver anat a rebre al dirigent comunista alliberat de la presó diu no recordar-ne res en absolut i que n’aportin alguna prova. Les intemperàncies al Caudillo en diu que són invencions de no sap qui, i que el seu parent, home de dretes del partit realista francès, precisament el va ajudar en tot per poder tornar a casa seva. Nega cap càrrec de cap classe que l’hagi pogut fer o dirigir cap revolució a Olot, ni acusar-lo d’amistat amb altres dirigents, posant a prova al doctor Genover demanant que recluti entre la població d’Olot quantes persones l’acusarien del mateix. Com a inductor i autor moral d’assassinats, rebat la injusta i calumniosa afirmació, aportant uns deu documents de persones i entitats destacades, que avalen tot el contrari. Torna a apuntar cap al promotor de tot el que se li està fent i que fa els possibles perquè no torni a fer de metge, explicant de nou al jutge instructor la seva precària situació familiar i econòmica, posant-se a la seva completa disposició per ampliar la informació que demani. Signat a Olot el trenta de juliol de 1942. Providència del Jutge Instructor al Col·legi de Metges. 27 d’agost del 1942. De nou, i després de tot el paperam hagut entre el processat i el Col·legi, el jutge instructor demana encara més informació a l’Ajuntament d’Olot. En concret demana que aclareixi si el Dr. Enric Genover Codina ha recuperat l’instrumental; que informi sobre el “Casal Català” i si era un centre separatista; que s’enviï al jutjat d’instrucció còpia literal del pròleg del llibre “Pretéritos Olotenses”.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

La resposta del Ayuntamiento de la muy leal ciudad de Olot, signada el tres de setembre de 1942, indica al Jutge que el Dr. Danès és d’ideologia catalanista, afiliat al partit d’Acció Catalana Republicana i soci de l’entitat Casal Català, abans i després del Glorioso Movimiento Nacional. Que va ser candidat a eleccions l’any 1934, col·laborava en el setmanari “Ciutat d’Olot”, òrgan del partit. Que va salvar de la crema el tresor i l’arxiu de l’església parroquial. Fou de la Junta de Defensa Passiva en el període roig i va ser força actiu com es desprèn d’un acta de la citada Junta. Que el Casal Català era separatista i penjava la bandera estelada i s’hi cridava “Visca Catalunya lliure”, ignorant si aquest senyor pensava com ells. Dues ratlles només per dir que el senyor Genover ha recuperat l’instrumental. Proposta de Resolució. Cinc folis en que el jutge instructor, de forma incendiària, glosa el Moviment Nacional, la mare pàtria i l’imperi Espanyol, catalogant al separatisme català com a “virus ponzoñoso” nascut el 1934 i que calia eliminar, justificant el Movimiento Nacional. Passa molt de llarg, tot i que el pren com a eximent, que el Dr. Danès hagués salvat patrimoni a través del Museu i de que el Dr. Genover recuperés l’instrumental.

En l’expedient no hi consta la resolució dictada per la Junta però en els llibres d’actes del Col·legi hi trobem, en l’acta núm. 55 de 13 de novembre de 1942, que la resolució de depuració del Dr. Danès és la que ha recomanat el Jutge instructor. En la mateixa sessió hi ha deu resolucions més d’altres metges. Ell ha demanat a la Junta poder treballar interinament fins no es resolgués la depuració i ha fet recursos al Consejo General, com altres companys, contraris a aquestes sentències del 13 de novembre. A les actes de la Junta aquests recursos son sempre desestimats, i al Dr. Danès se’l recrimina fins i tot la seva insistència avisant-lo de no atendre cap més petició. Aquesta recriminació, feta al novembre de 1943, no frena la demanda al Consejo, demanant que li sigui computat a efectes pràctics el temps que porta sense poder exercir, cosa que com s’ha comprovat necessita urgentment. Consta en l’expedient un ofici del Consejo General adreçat al President del Col·legi de Girona del que es dedueix que aquest Consejo havia resolt el recurs del Dr. Danès al seu favor, posant només sanció per cinc anys per exercir a la província i podent computar el temps que portés sense exercir (signat el 18 d’octubre de 1944).

Considerant que “...la sanción que todo separatista catalán o nacionalista vasco merece, es la de obligarle a salir de Cataluña, y a que viva, ponemos por ejemplo, en Sória o en Cáceres, para que al contacto del resto del suelo patrio, se vivifiquen, purificándose, esas nefastas ideas contra la espiritualidad de la Unidad Española.”

La resposta de la Junta del Col·legi és una comunicació al Consejo expressant que pel seu còmput el Dr. Danès podrà col·legiar-se a partir del 10 d’abril de 1946, però que no estan d’acord amb la resolució i demanen la dimissió en pes de la Junta, fet reflectit en l’acta número setanta-set de 20 d’abril de 1944.

Proposa a la Junta de Govern, seguint l’Ordre de 6 octubre de 1939:

Definitivament, l’afectat es col·legiarà al juny de 1946 sota el mandat d’una nova Junta fruit del canvi fulminant efectuat per mandat del Consejo General. (Circular confidencial, rehabilitació general depurats amb sanció).

– Inhabilitació perpètua per exercir a la província de Girona. – Inhabilitació per ocupar càrrecs directius, a perpetuïtat i a tota Espanya. – Que s’aparti al Dr. Genover de jutjar aquest expedient.

El cas del Dr. Danès resulta tan particular i demostra el càstig que va representar per aquells metges de l’època la intransigència falangista, que en reproduïm en aquest recull còpies dels originals del seu expedient (veure annex II).

Joan GUSSINYÉ MÀS Nascut el 29 de desembre del 1893. Banyoles, Girona. Casat, quatre fills. Domiciliat a Banyoles, Casal Montserrat, c/ Alvarez de Castro, 31. Llicenciat en Medicina a Barcelona l’any 1917. Medicina General i Cirurgia.

A la Declaració Jurada datada el 27 d’octubre de 1946 hi relata que estava col·legiat a Girona des de l’any 1925 i que abans de l’any 1936 havia exercit a Sant Julià de Vilatorta de Barcelona i, posteriorment, a Banyoles on serà Metge Titular per oposició dels partits de Porqueres i Camós. El 23 d’agost de 1936 causa baixa del Col· legi gironí per trasllat a l’estranger. Retorna el setembre de 1946. Havia estat regidor de l’Ajuntament de Banyoles l’any 1931 i militant a Acció Catalana.

Sebastià IRADIER DOLZ Nascut el 12 de juny del 1904. València. Llicenciat en Medicina a Barcelona l’any 1929. Medicina General i Cirurgia. Especialitzat en “pit” segons consta en diversos papers.

Títol d’Inspector Municipal de Sanitat obtingut el novembre de 1930, sembla ser que havia exercit a Lleida (1930), Tarragona (1931-1932) i a Madrid (1933). Metge Inspector de la companyia d’assegurances Zurich i Hispània a Madrid. A l’octubre de 1935 consta que exerceix a Caldes de Malavella, carrer de l’Església núm. 6. En ofici rebut des del Col·legi de València en data de gener de 1963, es demana al Col·legi gironí que acrediti que aquest metge havia estat col·legiat a Girona i també els seus antecedents polítics i socials, ja que sol·licita pertànyer al Col·legi valencià. Aquest ofici

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

motiva que el President del Col·legi de Girona demani informes a l’Ajuntament de Caldes ja que, tot i constar quan va col·legiar-se, no tenen cap referència de quan va marxar, coincidint amb la època de la revolució La contesta literal de l’Alcalde de Caldes de Malavella, en Josep Campany, diu:

Joan JOHER PLANAS

Nascut el 23 de setembre del 1880. Vilopriu (Gaüses), Girona. Casat, tres fills. Llicenciat en Medicina a Barcelona l’any 1909. Medicina General i Cirurgia.

“Que con fecha 24 de Julio de 1936 el Ayuntamiento de aquella fecha acordó destituir de su cargo al Médico Titular y comadrona Titular, Dr. D. Carlos Regás Masfer rer y Dª Rosa Puigdemont Rexach, como desafectos al Règimen instituido, y con el fin de substituir al Dr. Regás se designó a D. Sebastian Iradier Dolz con el fin de que ejerciera de momento las funciones de medico titular. No se tienen datos del tiempo que ejerció en la forma indica da ni otra cualquiera el citado cargo. En cuanto a los antecedentes politicos sociales obrantes en esta, relativos al expresado Sebastian Iradier Dolz son: Elemento peligrosisimo. De profesion medico. Vino o fué traido para fomentar en esta Villa la política de izquierdas. Fué en esta localidad el cerebro de la revolución roja. Excitó a las masas a cometer los más viles atropellos y desmanes. Presidente del Comité rojo y responsable de muchos de los hechos cometidos. Su actuación nefasta le califica de elemento destacado y peligroso durante el periodo rojo. Se ignora su paradero y fecha en que desaparició de esta Villa.” Exercici a Sant Jordi Desvalls. Metge Inspector de Sanitat. Va servir a la Sanitat Republicana i va estar exiliat a França. Secretari del Comitè Local de Sant Jordi Desvalls del Partit Socialista Unificat (1938). Reingrés al Col·legi l’any 1948 amb exercici a Ullastret.

Eliseu JUBERT SALIETI Nascut el 23 de setembre del 1885. Girona. Casat amb dos fills Llicenciat en Medicina a Barcelona l’any 1909. Medicina General i Cirurgia. Infància.

Exiliat a Suïssa. Reingressa al Col·legi l’any 1946.

En aquest nou ingrés a la seva declaració no esmenta cap càrrec tot i haver format part d’entitats republicanes. “... (CNR, Centre d’Unió Republicana i Centre Federal) és factible i necessària, ja que així serà l’única forma de poder vèncer les dretes, “que per la nostra desavinença venen dominant en la política gironina”. Aquest acord finalment no es va dur a terme, ja que el Centre d’Unió Republicana va acordar incorporar-se directament a la Conjunció Republicano-Socialista, que s’estava imposant arreu de l’Estat, en comptes de fer-ho a la UFNR. Malgrat aquesta entesa de la majoria de les forces republicanes gironines entorn de la UFNR, el CNR de Girona va continuar existint de manera autònoma, fins al punt que el mes de desembre de 1911 va elegir una nova Junta Directiva, formada per: Eliseu Jubert, president; Emili Verdaguer, vicepresident; Agustí Gallostra, comptable; Miquel Canony, bibliotecari; Jerònim Bosch i Miquel de Palol, vocals, i Francesc Ribas, secretari. Entre els actes que la nova Junta va organitzar destaquen les conferències, en les quals van participar importants personatges de la cultura i la política gironina com Prudenci Bertrana, Miquel de Palol o Albert de Quintana. En tot cas el CNR gironí passarà de ser una entitat eminentment política a una altra de caire més cultural, de la qual no disposem de més dades.

Els orígens del republicanisme nacionalista. El Centre Nacionalista Republicà a Catalunya. (1906–1910). Ed. Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Barcelona 2009.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

Joaquim JUBERT SALIETI Nascut el 4 de desembre del 1890 a Girona. Casat, sense fills. Domiciliat del 1936 al 1939 a la Plaça Constitució, 7 de Girona. (Romont Suïssa; Lungarno, Florència Itàlia.) Llicenciat en Medicina a Barcelona el 16 d’octubre del 1915. Cirurgia Ortopèdica i infantil. Col·legiat a Girona des del febrer del 1916.

Declaració Jurada. Diu haver exercit a Girona capital sense haver tingut cap càrrec. El Tribunal de Responsabilitats Polítiques el va sancionar amb multa de cinc mil pessetes i deu anys d’inhabilitació per a càrrecs públics. No va seguir exercint a partir del 1936, tant per motius jurídics com per mala salut. Declara no haver estat afiliat a cap partit polític, però –com ell mateix diu, “per un compromís”– figurava com a soci d’Acció Catalana de Girona, sense haver-hi anat mai a aquell centre. Tampoc ha tingut mai cap afiliació sindical. Mai ha tingut cap relació política amb cap dels bàndols.

Diu haver rebut amenaces per protestar diverses vegades de les actituds dels rojos i per haver ajudat a les seves ties monges, i també per defensar als capitans Sr. Sòria i Sr. Soriano en el cèlebre judici de la guarnició de Girona. Va donar servei a la causa nacional de forma encoberta ajudant en el que podia contra les idees marxistes, ajudant en el sosteniment de la quota col·legial pels orfes i en metàl·lic per sostenir a familiars de metges absents (Sambola, Riera, Bosch, Turrò, …). Signada a Barcelona el 25 de gener de 1941. Acompanya documents dels següents declarants: – Prevere Jose Barguñá, Canonge de la Catedral de Girona. – En Jose Farreras Ventura, comerciant de Girona i soci de Falange. – Visitación Perelló, superiora del convent de religioses del Sagrat Cor de Maria de Lloret de Mar. – Acta notarial de testimoni de la Germana Antònia Poch, que va estar al consultori del Dr. Jubert.

– Josep Castañer Cortada, Cap de les oficines del Ferrocarril d’Olot. Explica que els germans Jubert, Eliseu i Joaquim, no tenien relacions cordials i que els confonien. – Josep Gavaldà Corretger, comerciant de Girona. – Joan Pujol, ecònom de l’església de Santa Susanna del Mercadal de Girona. – R icardo Soria Valero, comandant d’infanteria a Girona. El va defensar d’un tribunal popular amb el risc que corria. – José Serrano López, comandant d’Infanteria. Va defensarlo del tribunal popular i cuidar a la seva mare desinteressadament. La Declaració Jurada la va presentar a Barcelona, doncs vivia al carrer Balmes número sis, entresol segona des que va marxar de Girona l’any 1936. És el jutge instructor del Col·legi de Barcelona qui adreça carta al president del Col·legi de Metges de Barcelona donant a entendre que dit metge, segons l’Ordre de depuracions, ha de ser jutjat pel col·legi on hagués estat col· legiat; Girona en aquest cas. D’aquesta forma el president barceloní trasllada la declaració jurada al Col·legi de Girona. Acte seguit, el President de Girona envia ofici al jutge instructor gironí manifestant que en sessió del dia 20 de febrer de 1940 el doctor Jubert estava a la llista de metges expulsats per no haver donat senyals de vida i que procedeixi a la seva depuració després de rebre la Declaració Jurada des de Barcelona. En aquest document parlen del doctor Joaquim i en el següent comunicat, dintre l’expedient d’en Joaquim, parlen de l’Eliseu (!); en aquest document, de 30 d’agost de 1941, el president manifesta al jutge instructor que, en veure els nous informes rebuts de la Jefatura d’Ordre Públic, cal, si així ho creu oportú, imposar una sanció encara més dura. L’informe rebut del Govern Civil (Secretaria d’Ordre Públic), signat pel governador, diu: Que dels antecedents existents en el Govern Civil sobre el metge Joa-

quim Jubert Salieti, de 50 anys, casat, fill de Joaquim i Àngela, natural i veí de Girona, domiciliat a la Plaça Marqués de Camps, número dos, se’n desprèn que abans del GMN era un propagador d’idees marxistes entre la seva clientela. Pertanyia al partit Estat Català. Durant el Gloriós Alçament va fomentar la rebel·lió contra la Santa Causa i en alliberar-se la província va fugir a l’estranger. Amb passaport aconseguit a Lió va entrar de nou a Espanya per Barcelona sense presentar-se a les autoritats fins ser cridat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. Al Jutjat Depurador de Girona, a més d’haver-hi arribat l’expedient de Barcelona, hi arriben ara altres documents, uns aportats pel mateix interessat i d’altres que són els informes habituals demanats pel Jutjat Depurador: Demanats pel Dr. Jubert arriben informes dels doctors Juan Tarrús i Juan Turro Corominas. El primer dóna fe de l’actitud d’ordre i bona conducta tant en el compliment dels deures professionals com religiosos, manifestant també que no ha tingut mai cap activitat política. El Dr. Turro, metge resident a Calonge, diu ser íntim amic d’en Joaquim, persona d’íntegre conducta i bon cristià. Mentre vaig estar detingut pels rojos, diu el doctor Turro, es va interessar molt per mi i va fer tot el possible per treure’m de les urpes del S.I.M; durant tot aquest temps va auxiliar a la meva família. Em consta la seva adhesió al règim de la Nova Espanya, i si va marxar a l’estranger en entrar les tropes nacionals, fou per evitar confusions amb el seu germà Eliseu. (Març 1941). – Comissaria d’Investigació i Vigilància: Joaquim Jubert, de Girona, resident a la plaça Marquès de Camps, és persona d’idees francament marxistes i contràries a la causa nacional. Abans del GMN pertanyia al partit Estat Català. Més tard es va sindicar a la U.G.T, sense càrrec. No va prestar servei d’armes. Sempre que tenia ocasió feia propaganda de les seves idees. Va marxar a França quan entraren les forces nacionals. (Juny 1941. Comissari Jefe). – Alcaldia Girona: Dos informants diuen que el senyor Joaquim Jubert es persona de bona conducta, però

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

de idees d’esquerres, però el consideren indiferent al GMN. (Juny 1941). – Guàrdia Civil: d’informes obtinguts per la Brigada, citen que pertanyia a la Lliga i després a Acció Catalana, sense que se sabés si hi tenia cap càrrec. S’ignora que hagi tingut cap actuació política ni que hagi pres part en actes delictius. – Falange Girona: Home de caràcter introvertit es fa impossible saber detalls de la seva actuació política. Militava en Acció Catalana. La seva actuació es va limitar al exercici de la seva professió. Tenia un germà militar amb destí a Figueres. Aquest, quan va esclatar el GMN, va fer retirar les tropes del carrer i va posar-se del cantó de l’exèrcit roig. Més tard va anar al Front d’Aragó manant la columna “Jubert” i morint en acció de guerra. (En Josep Jubert Salieti). L’escrit de descàrrec del Dr. Jubert, fet el 30 de juliol de 1941, és, com diu ell, de sorpresa, estranyesa i estupor, doncs es basen amb l’informe emès per la policia de Girona, en el que tots els càrrecs són erronis. Després de citar de nou tots els avals i proves que ha presentat, diu: “Reflexionant, he vingut a suposar que aquest error es deu basar en una confusió de persones,..”. Cita un altra individu amb el seu mateix nom i cognoms, que no coneix ni és de la seva família. (En cap cas fa esmenta dels seus germans. Per protegir-los, potser?).

Passa el temps i la Junta Directiva no es pronuncia. La interinitat que pateix el Dr. Jubert fa que a finals d’any formuli una queixa directament al Consejo General de Colegios de Médicos de España que propiciarà un nou plec de càrrecs rebut a través del Col·legi de Barcelona. En carta del president Dr. Riera al president del Consejo, datada el gener del 1942, aquest es manifesta força indignat per la reclamació de l’interessat, dient que falta a la veritat i pels termes insidiosos en què redacta la queixa. Li manifesta que, sense cap mena de dubte, el Dr. Jubert és persona contrària al GMN i li escriu a la carta, fil per randa, l’informe del governador civil emanat de la Secretaria d’Ordre Públic número 11.176, el mateix que va propiciar els dubtes en l’expedient inicial i en el qual el mateix governador diu que seria convenient que la permanència d’aquest senyor a la Zona Nacional fos el més allunyada possible de la Regió Catalana. Segueix l’escrit personal explicant que tota la família, i que és sabut a Girona, són separatistes. Repassa la seva fugida a Itàlia i retorn a España, justificant l’expulsió del Col·legi citant el Decret de la Junta Tècnica de l’Estat, de 3 de desembre del 1936, dictat per sancionar els casos de fugida de funcionaris.

La resposta del jutge instructor, el Sr. Sords Patallo, és sorprenent i manifesta a la Junta que d’acord al Dret no procedeix ampliar la sanció ja que el Dr. Jubert no va tenir cap actitud contrària al GMN i va ajudar a persones de dretes. (Pot haver-hi confusió amb l’expedient del seu germà). També manifesta a la Junta que l’acord del Col·legi del 20 de febrer del 1940, la d’expulsar als “fugits”, és il·legal.

(Sense formació prèvia d’expedient se’ls deixava cessants. L’article primer d’aquest Decret deia: “Tots els funcionaris que estiguin absents de la seva residencia oficial en la zona alliberada a partir del 18 de juliol, sense llicència, autorització o comissió concedida per Autoritat competent, o no es presenti en el temps concedit, seran declarats cessants sense formació d’expedient. En la mateixa sanció incorreran els que es presentin en el successiu que no acreditin trobar-se impossibilitats de complir el requisit de presentar-se.”).

Proposta del Jutge Instructor: No s’aprecien càrrecs que puguin considerar-me de caràcter delictiu, proposa acabar l’expedient inhabilitant al Dr. Jubert per ocupar càrrecs directius o de confiança en la organització o en corporacions de caràcter mèdic o sanitari sense altra sanció. No obstant això, la Junta resoldrà en definitiva el que estimi procedent.

Va fent un al·legat sobre la necessitat de fugir degut a les seves idees i de que el Col·legi ni tan sols hauria d’acceptar-li la depuració, doncs la considera de caràcter discrecional, manifestant que no cal revocar la resolució adoptada, a menys que es prosseguís l’expedient com si es tractés d’un col·legiat que no hagués fugit, si l’Ordre d’aquest Consejo General ho entén així.

Contesta del Consejo General: Aconsella al Col·legi gironí adoptar un nou acord ratificant l’expulsió del Sr. Jubert, conforme a l’article 8 de l’Ordre d’octubre de 1939. Consideren que va causar baixa per impagament de quotes a partir de la data de sortir de Catalunya. Mana que en el termini d’un mes improrrogable es resolgui l’expedient i que en absència d’impediment estatutari es procedeix a la inscripció en el Col·legi, si escau. Aquest expedient podrà ser de caràcter Estatutari o bé de caràcter polític i social segons apreciï el Col·legi i l’interessat tindrà dret a recórrer. (abril 1942). – Testimoni notarial donat a Barcelona el 18 de març del 1942 sobre Resolució del Tribunal de Responsabilitats Polítiques (dictat el 5 de desembre del 1940). Jutgen alhora als senyors Eliseu i Joaquim Jubert Salieti. Eliseu Jubert2 , metge, casat i tres fills, en rebel·lia, patrimoni de cinc mil pessetes, antic afiliat a Esquerra Republicana, extremista i separatista, amb actuació en la subversió del 1934 pel que va ser empresonat. Va fugir a l’estranger. Joaquim Jubert, metge, casat, senyora malalta de tuberculosis, patrimoni de quaranta-tres mil pes setes, en rebel·lia, antic afiliat a Acció Catalana. Va ajudar a perseguits. Va fugir a l’estranger i va tornar. Fallen: Eliseu; dos mil pestes, inhabilitació absoluta per quinze anys. Joaquim; cinc mil pessetes, inhabilitació per deu anys. – Testimoni Notarial donat a Barcelona l’onze d’agost del 1942 amb còpia literal del document del Govern Civil de la Província de Girona en el que es diu:

“Ilmo. Sr. Decano del Colegio de Médicos de Barcelona. Como resultado de una información instruida para ampliar los antecedentes políticosociales del médico Don Joaquín Jubert Salieti, que fue vecino de ésta Capital, tengo el honor de participar a V.I. que ha llegado a conocimiento de mi Autoridad y así obra en su respectivo expediente, que si bien dicho señor está conceptuado de ideología izquierdista, no es cierto que haya pertenecido nunca a “Estat Català”, no habiendo realizado tampoco actividades propagandistas en favor del Frente Popular. El Gobernador Civil, Gerona 6 de julio de 1942. El 30 de juny del 1942, l’advocat Juan Fernández Peñaflor Sánchez, accepta del Consell Directiu del Col·legi de Girona la tramitació del nou expedient de depuració. Dóna per rebut dit expedient i el primer instruït. El vuit de juliol del 1942 formula els següents càrrecs: – Primer: Ser d’idees francament marxistes i separatistes, fent gran propaganda de dits ideals, sobretot entre la seva clientela mèdica. Pertany a “Estat Català”, partit netament separatista. Durant el GMN, aprofitant-se de la seva cultura i ambient, fomentà la rebel·lió contra la Santa Causa. – Segon: A l’alliberar-se la província per les Glorioses Tropes Nacionals, fugí a l’estranger, aconseguint al cap d’un temps un passaport a Lió i poder tornar a entrar –passant abans per Suïssa i Itàlia– per la frontera marítima de Barcelona. No es va presentar a les autoritats fins a saber que estava reclamat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. – Tercer: Quantes vegades va poder feu propaganda de les seves idees, essent un convençut dels partits d’esquerres.

2. Eliseu Jubert s’exilia el 1939, junt amb els doctors Burch, Laureà Dalmau i Pompeu Pascual. Era president del Cercle Republicà. Torna de l’exili l’agost del 1946 i troba la seva consulta de la Plaça del Vi totalment desmantellada. (Camins de sortida. L’exili de 1939. Carles Ribera, Gemma Domènech. Ajuntament de Girona)

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

D’aquesta forma torna a començar de nou tot el procés, anant els papers del Jutjat Depurador de Girona al de Barcelona, i d’aquest, al domicili barceloní de l’expedientat. Segon escrit de descàrrec del Dr. Jubert. 11 d’agost del 1942. Comença l’escrit manifestant la seva estranyesa en veure que, estant col·legiat i exercint en el Col·legi de Metges de Barcelona, rebi per conducte de l’Alcaldia, i amb retard, un escrit provinent del Jutjat Depurador de Girona. S’estranya també de rebre un nou Plec de Càrrecs quan ja en va rebre un i fou contestat el 30 de juliol del 1941 junt amb un plec de documents i testimonis originals. Recorda que ja va manifestar que totes les acusacions eren errònies i es basaven en un informe de la Comissaria d’Investigació i Vigilància i que es verifiqués amb la resta d’informes existents en el primer expedient. Adjunta l’informe del governador civil de Girona que segurament devia arribar tard en instruir-se el primer expedient. Recorda la proposta de sanció que se li va fer pel primer instructor i que mai es va resoldre. Manifesta el seu enuig en veure que, en la segona volta, els càrrecs que se li imputen han variat en el sentit d’acusar-lo de ser propagandista amb la seva clientela, cosa improbable i de difícil comprovació, però que creu es diu amb la intenció de poder jutjar-lo més severament; tot derivat de l’informe del Govern Civil núm. 11.176 que fa canviar l’opinió de la Junta i que motiva no resoldre la primera proposta. Explica aquí que ell va fer una demanda de rectificació al senyor governador i que aquesta va arribar tard, però que l’adjunta al present expedient com s’ha dit. Diu que va entrar amb passaport i que va passar pel registre policial corresponent, per anar immediatament a presentar-se al Secretari del Tribunal de Responsabilitats Polítiques i que consta en l’expedient d’aquest Tribunal que venia expressament d’Itàlia assabentat

de que se li seguia un expedient. El mateix mes de març del 1940 va enviar cartes tant al Tribunal Regional de Girona com al President del Col·legi de Metges de Girona, rebent com a tota resposta una comunicació oficial de l’acord d’expulsió del Col·legi. Al·legat i proposta del Jutge Sr. Juan Fernández Peñaflor a la Junta Directiva. 19 agost 1942. Resumeix dient que no va pertànyer a “Estat Català”, però sí a Acció Catalana, per tant el considera igualment separatista i mereixedor de ser enviat lluny, però considerant que està exercint a Barcelona, i que dels demés càrrecs està demostrat que era d’idees d’esquerres però no havia tingut actuacions concretes delictives, havia ajudat a persones de dretes i el Tribunal de Responsabilitats ja l’havia multat i inhabilitat, el considera incurs en l’apartat h) de l’article 8è de l’Ordre d’octubre de 1939 i proposa que se li imposi la sanció de inhabilitació perpètua per a l’exercici de la professió a la província de Girona, podent per tant exercir lliurament a la resta de les províncies catalanes com a Espanya. El Consell Directiu no obstant, acordarà. Contra aquesta resolució interposa de nou un recurs al Consejo. Diu que no s’atreviria a molestar-los de nou sense un motiu greu que l’obliga a defensar-se altra vegada. Està col·legiat provisionalment a Barcelona, exercint, i li interessa poder tornar a atendre la seva clientela de Girona. Expressa literalment “la contumàcia en el error” de la Junta del Col·legi de Girona. Fa una revisió exhaustiva dels fets en dotze fulls mecanografiats en els que torna a explicar i a exposar els documents i testimonis que fan veure que no és el que es pensen. Fa especial èmfasi en que tant en el Tribunal de Responsabilitats com en l’expedient del primer jutge instructor no s’accepten els informes acusatoris i no el sancionen ni amb expulsió, ni desterrament ni limitació de residència. Insisteix en l’error de voler creure única i sistemàticament en el primer informe de la Comissaria d’Investigació i Vigilància i que el Col·legi, a partir d’aquest, i veient que políticament ja està jutjat, vulgui buscar-li afers

professionals il·legítims “inventant” la propaganda marxista a la clientela. Adverteix a l’alt tribunal mèdic del Consejo que probablement en la primera i segona instrucció no els hi haguessin aportat tota la informació pertinent, induintlos a error. Es lamenta que aquesta actitud persecutòria i poc cristiana del Col·legi gironí hagi portat a la proposta d’inhabilitació a perpetuïtat per exercir a Girona. Tot per “...la necesidad de una condena por su ideología izquierdista y separatista...en servicio de la justicia”:i per “haber pertenecido a Accion Catalana”. Expressa al tribunal que espera d’ells que no el jutgin només per la ideologia quan s’ha demostrat que no en va manifestar cap actitud ni acció. En relació a la pertinença a Acció Catalana, en aquest escrit és molt més concret i manifesta coses, que ja sigui per l’any en que ho diu o perquè necessita una defensa més forta, no havia expressat fins a les hores: Aporta l’escrit fet al Tribunal de RP en que explica que va ser invitat junt amb el seu germà Eliseu a la Fundació a Girona del centre d’Acció Catalana. Cap dels dos es va afiliar en aquell moment, per discrepàncies, però els hi varen anar passant el rebut d’afiliat a nom d’Eliseu. Rebut que va anar pagant quan fins i tot ja li posaven el seu nom també, cosa que protestada li va comportar problemes que, per no fer-los més grossos,

van fer-lo continuar. Tret del dia de la Fundació mai més se’l va veure pel centre. Va presentar testimonis d’això i diu que també hagués pogut presentar el testimoni del mateix president del Col·legi de Girona, el Dr. Riera, que llavors era un soci actiu i entusiasta d’Acció Catalana, públic i notori a Girona i que no considera indiscreció apuntar-ho. (22 de desembre del 1942) Resolució del Tribunal Depurador: Per no veure nous arguments ni aportar proves diferents a las ja conegudes que aconsellin modificar la sanció del Col·legi, desestima el recurs del Dr. Jubert, confirmant la sanció d’inhabilitació per a càrrecs directius o de confiança i suspensió per CINC* anys de l’exercici a la província de Girona, facultant al Col·legi per computar en aquest termini el període posterior a la finalització de la guerra en que hagués estat privat de l’exercici, per absència, depuració o altres causes. (*exercitant les facultats d’homologació de sentencies i unificació de criteris i acomodant la sanció al quadre general per afers similars, rebaixa la perpetuïtat a cinc anys). (Madrid, 24 de maig de 1943). L’octubre del 1945 comuniquen al Dr. Jubert que, en el Ple de la Junta Directiva celebrada el dinou del mateix mes, s’acorda autoritzar-li l’exercici en el territori d’aquest Col·legi al complir-se els cinc anys des de la data en que va presentar la instancia de depuració.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

Josep M. MASSA SERVITJA 1942. Període d’exili per molts catalans. El doctor gironí Josep Maria Massa Servitja (nascut el 1901) i que havia estat un dels fundadors de la Clínica Girona el 1934, es veu obligat a exiliar-se. Es va instal·lar a Veneçuela, on el 1942 va fundar una empresa farmacèutica que arribaria a ser de les més importants d’aquell país sudamericà. El doctor Massa no va tornar a Catalunya fins el 1988, per instal·lar-se a Barcelona3. Documents: Instància adreçada al president del Col·legi de Metges de Girona, datada el 25 d’agost del 1941, en què es demana al Col·legi de Metges que s’estengui una certificació acreditativa conforme el metge Josep M. Massa Servitja ha estat expulsat de la corporació per la seva conducta contraria al Gloriós Moviment Nacional, concretant, si fora possible, quina va ser la seva conducta durant la guerra d’alliberament i si va tenir càrrecs donats per les autoritats roges. Ho demanen des del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Girona en un “auto de menor quantia” promogut pel senyor Fidel Font i Vives. 2 setembre del 1941. Contesta al Jutjat de Primera Instància de Girona: “.... per acord del Consell Directiu de data 20 de febrer de 1940, ratificant l’acord pres per la Comissió Gestora d’aquest Col·legi, fou expulsat del mateix com tots els metges de la província que varen fugir a l’estranger davant l’avanç de l’exèrcit nacional. Fomentava idees socialistes i en el període de guerra fou voluntàriament Cap de Sanitat dels rojos i propagandista de les idees doctrines i fets d’armes dels rojos; va tenir el càrrec de secretari de la Delegació a Girona del Col· legi Oficial de Metges de Catalunya, creació del nefast

(Dossier Premsa 75 anys Clínica Girona)

Estatut de Catalunya i en l’aspecte professional, es va portar bé amb els companys, arribant a salvar la vida d’alguns i organitzant la prestació de socors pecuniaris als familiars de companys assassinats.” Art.3r 5 Inhabilitación perpètua para el ejercicio de la profesión en una localidad determinada.

3. Diari de Girona, 9 de febrer 2011. Contraportada. Entrevista a Lluís Hortet Massa.”..va estar empresonat, però en ser un cirurgià reconegut el van cridar per a una operació. Va sortir de la presó per anar a l’hospital a operar, però un cop acabada l’operació es va escapar. Va sortir de l’hospital amb una gavardina i una pistola a cada butxaca…va passar a França i d’allà a Veneçuela…”. Aquest net ha convertit l’immoble on vivia el seu avi en l’hotel Nord 1901 de Girona.

Manuel MORLIUS AULET Nascut a Barcelona l’any 1897. Llicenciat en Medicina a Barcelona l’any 1921. Domiciliat a Maçanet de Cabrenys (1934). Medicina General i Cirurgia. Exercici a Calonge l’any 1936 al 1938.

Sembla ser que va pertànyer a la lògia Maçònica de Figueres. Integrant del Partit Radical a l’Ajuntament de Maçanet (1934). A la seva fitxa col·legial hi figura un expedient extens degut a l’incompliment de les normes de Partits i Conducta Mèdica. En aquest expedient el propi Dr. Morlius cita que va ser expulsat del Sindicat de Metges (1936) després de catorze anys de ser-ne, degut a haver fet complir el Reglament de Titulars, segons diu, quan era la primera autoritat del poble i haver expulsat el titular que hi havia, el Dr. Cusí. La falta de la que se l’acusa és haver comprat la clientela del Dr. Barri de Calonge, quan en aquest partit mèdic el Sindicat hi havia reduït el nombre de metges i s’havia d’amortitzar i repartir la vacant. Dit expedient comporta una extensa documentació entre els metges de Palamós, la Mancomunitat Comarcal del Sindicat de Metges de Catalunya, la Secció Gironina del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya, la Comissió de Deontologia i d’altres, fent evident la complexitat de regulació professional a què s’arribà abans del conflicte civil.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Expulsats. Expedients

Ramon MORET ESTARTÙS Nascut a Santa Pau, Girona, l’any 1881. Llicenciat en Medicina a Barcelona l’any 1910. Domiciliat a Olot.(1924).

Va exercir a Sant Esteve d’en Bas del 1911 al 1924. Inspector Municipal de Sanitat de Joanetes. Metge numerari de l’Hospital Municipal d’Olot. Metge president de l’ambulància de la Creu Roja d’Olot. Sentenciat pel Tribunal de Responsabilitats Política de Barcelona amb sanció econòmica de deu mil pessetes; sis anys de inhabilitació absoluta i igual període de temps de “extrañamiento” del territori nacional.

Joan PAGÈS FERRAN Nascut a Figueres, Girona, l’any 1899. Llicenciat en Medicina a Barcelona l’any 1926. Va exercir a Castelló d’Empúries del 1926 al 1935. Inspector Municipal de Sanitat. Posteriorment a Figueres l’any 1936 fins al seu exili.

Pompeu PASCUAL CARBÓ Nascut a Caça de la Selva, Girona, l’any 1897. Llicenciat en Medicina a Barcelona l’any 1920. Domiciliat a Girona des del 1922.

Especialitat Pediatria. Degà del Cos facultatiu dels Establiments d’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya a les Comarques Gironines. Exmetge intern de la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona. Professor de Puericultura a l’Escola d’Infermeria de la Generalitat (1922). Professor a l’Escola Normal de Mestres de Girona (1923-1936). A l’octubre del 1938, la Secció de Girona del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya, havent de cobrir la vacant del secretari –que ha estat destinat com a Major de l’Exèrcit–, decideix nomenar el Dr. Pascual com a Secretari accidental. En data de 24 de juliol del 1941, consta a la seva fitxa col·legial una nota del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona amb la sentència resolutiva del seu expedient en la que se’l castiga a multa de mil pessetes, inhabilitació per a càrrecs polítics i sindicals per vuit anys i “extrañamientos” del territori nacional per vuit anys, demanant al governador de Girona que ho publiqui al Butlletí Provincial perquè serveixi de notificació a l’inculpat per ignorar-se on és. A finals de l’any 1948 es torna a inscriure en el Colegio Oficial de Médicos de Gerona.

Enrique ROCA PINET

Un dels fundadors de la Clínica Girona. Consell Administratiu Sindicat de Metges de Catalunya.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

DEPURATS AMB SANCIÓ

8. Sancionats. Expedients José BERGADA AMAT Nascut el 19 gener del 1910 a San Antolí de Cervera, Lleida. Casat. Llicenciat en Medicina el 2 de juliol del 1935 a la Facultat de Saragossa. Medicina General i Respiratori. Grau d’Inspector Municipal de Sanitat guanyat a València el juny del 35 i destinat als pobles de La Pera i Madremanya. Col·legiat a Girona el 17 de juliol del 1939 (1936, Mancomunitat, Secció Girona). Declaració Jurada Va exercir amb anterioritat al 18 de juliol del 1936 en el partit mèdic de La Pera i Madremanya interinament com a Metge APD. Posteriorment exerceix provisionalment a l’Escala durant la guerra, en la qual no hi participa per haver estat considerat inútil total en el seu reemplaçament.

Explica els seus desplaçaments de la Pera a l’Escala i, acabada la guerra, a Llagostera per millorar la situació professional. No declara cap situació política ni social ni professional en la declaració lliurada al Col·legi, signada a Llagostera el 22 de juny del 1940. Es troba arxivat al seu expedient de depuració una denúncia del tinent mèdic Ramón Torra Bassols, signada el vint-i-set d’octubre del 1939 i adreçada al president del Col·legi, on dit tinent es queixa de la persecució soferta pel company de professió Dr. Bergadà, metge també a l’Escala. La Junta pren en consideració la denúncia però la supedita al pertinent procés de depuració de col·legiats que ha de fer. Informes rebuts: Dels inicialment demanats pel Col·legi n’hi ha set en total: del delegat de Falange de Llagostera, de La Pera i de l’Escala, de la Comandància de la Guàrdia Civil de Girona i de la Guàrdia Civil de Flaçà, així com del capellà de l’Escala i del de La Pera. Cinc informen de tenir actituds d’esquerres, participar amb els marxistes i de no tenir fe. Els delegats de Falange de l’Escala i de Llagostera contràriament, amb dubtes, el consideren afecte al GMN. El 10 de febrer del 1941 la Junta del Col·legi decideix obrir-li expedient de depuració passant-lo al jutge instructor, el qual demana més informes: vuit nous in formes adreçats altra vegada a la Guàrdia Civil de Llagostera, de Flaçà i de l’Escala, als delegats de Falange de Llagostera (2) i de La Pera, i als alcaldes de Llagostera i de l’Escala, son en principi contradictoris, doncs la Guàrdia Civil de Llagostera manifesta en primer lloc que el doctor Bergadà és addicte incondicional a la Causa Nacional; i el delegat de Falange de Llagostera manifesta que en desconeix la conducta, i al cap d’un mes rectifica l’informe enviat al jutge instructor explicant

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

que el doctor es manifestava obertament marxista. Tot i així, tots els informes rebuts d’institucions de l’Escala el titllen de persona d’esquerres i fins i tot l’acusen d’haver aplicat procediments maltusians referents a la maternitat, ser propagandista d’idees revolucionaries i ser desafecte a la Causa Nacional.

Providència del jutge instructor Juliol 1941. D. Manuel Sors Patallo. Examinada la documentació el Jutge diu que el Dr. Bergadà era simpatitzant de la causa marxista i que el va sorprendre el Moviment Nacional estant de Metge Titular al poble de La Pera i que va ser traslladat al de l’Escala; el Dr. Isern, titular d’aquest poble, va ser expulsat pel Comitè, no podent comprovar si el Dr. Bergadà hi va tenir alguna intervenció en aquesta expulsió. Era conegut que es feia amb la gent del Comitè i segons es desprèn d’una denúncia feta pel Dr. Ramon Torra, destinat a l’Escala com a metge de complement, el Dr. Bergadà el va perseguir i difamar. Proposa a la Junta l’aplicació de l’article segon de la O.M de 6 d’octubre de 1939, per estar els delictes compresos en els apartats c), d) i e): i) La aceptación voluntaria de puestos profesionales, lucrativos o representativos, durante el dominio rojo. j) El desempeño de cargos profesionales obtenidos durante la dominación marxista, merced a la ideología política del interesado. c) El haber iniciado o fomentado persecuciones o molestias contra otros colegiados, particulares o entidades. i que sigui suspès de l’exercici de la professió per espai de dos anys a les quatre províncies catalanes. El Consell Directiu del Col·legi, el 30 d’agost del 1941, acorda per unanimitat imposar-li la sanció de: Suspensió d’exercici a tot Catalunya per cinc anys. Recurs al Consejo General de los Colegios Oficiales de Mèdicos.

A principis de setembre del 1941 l’acusat, després de demanar al Consell Directiu del Col·legi el trasllat dels càrrecs que en l’expedient de depuració se li imputen, envia escrit oficial, de nou fulls i escrit a màquina, dirigit al CGCM en el que resumidament manifesta: Que la sanció no correspon amb la verdadera conducta política social en relació al Movimiento Nacional observada per l’interessat. L’expedient te defectes de forma que li han causat indefensió, doncs no se li va donar audiència ni trasllat dels càrrecs per poder aportar proves. Intueix inculpacions de ser propagandista de idees polítiques d’esquerres, tenir amistat amb elements del Front Popular i d’haver intervingut en abastaments en època roja. Es queixa de que la resolució del Consell Directiu sigui molt superior a la del jutge instructor, sense haver-se determinat ni fundat en quins càrrecs es basen. Que dels apartats punibles de l’Ordre de depuració referents a haver obtingut càrrecs durant el domini roig, ser causant de persecucions i molèsties contra altres col·legiats i haver aprofitat les influències polítiques per privar-los de la seva subsistència, no han pogut ser provats ni ha pogut defensar-se’n. Fa un relat explicant que al principi de la revolució, molts metges canviaven de lloc d’exercici per seguretat, i que aquests canvis eren fins i tot promoguts pel Col·legi de Metges. Ell va desplaçar-se de La Pera a l’Escala i el Dr. Isern de l’Escala ho feu a Mollet, mai per influències polítiques. De la denúncia del Dr. Torres s’exclama que el Col·legi no li comuniqués ni en podés al·legar res, explicant que aquest metge va ser expulsat del Col·legi de Barcelona per traficar amb estupefaents i que un cop refugiat a l’Escala, a la casa del Dr. Isern, el va atendre en haver sofert un accident i li va negar la morfina que reclamava. Reconeix que havia dit que no sabia medicina. Manifesta no haver estat mai propagandista ni haver publicat, fet mítings ni parlat en altres medis i que ningú n’aporta proves. Mai ha estat afiliat a cap partit

polític ni entitat. Les amistats amb elements del Front Popular ho són pel fet de ser metge de poble i tractar a tothom per igual, segons diu.

Declaració verbal Sr. Ramon Torra Bassols davant els membres del Col·legi de Metges, el dia 26 de setembre del 1941:

Repassa els informes rebuts pel seu expedient i es queixa de no valorar els que són favorables i que alguns són contradictoris i altres basats en referències. Al·ludeix a les acusacions de ser avortista (pràctiques Maltusianes) i que poden haver influït molt en els membres del Col·legi per augmentar la seva sanció. Cap dels dos acusadors, el Dr. Torres i un informant de l’Ajuntament, n’aporten proves concretes ni testimonis, dient que en tot cas el Col·legi ho hauria d’haver denunciat als Tribunals de Justícia.

Diu estar assabentat per veïns de l’Escala que persones que són tingudes per elements d’ordre i addictes al Movimiento han fet declaracions favorables al Dr. Bergadà i que creu que són fetes per egoisme i per favors rebuts en l’època roja.

Al·lega la seva depuració com a funcionari de Sanitat i que en aquesta no se li hagi fet cap imputació i només haver-lo sancionat amb la inhabilitació per a càrrecs públics com era normal en tots els funcionaris que exerciren en la franja roja. Aporta proves de l’Alcalde de Llagostera, del Cap local de Falange de Llagostera, del Cap local del Front de Joventuts, tots indicant una conducta favorable al Moviment Nacional després de l’alliberament. L’Alcalde i dos regidors de l’Ajuntament de l’Escala també declaren a favor de la seva bona conducta. Curiosament hi ha un document que signen conjuntament l’Alcalde de l’Escala altre cop, en Rafel Puig Solés, conjuntament amb el Cap de Falange de l’Escala, el Sr. Josep Sabadí Foix, signat a l’Escala el 18 de març del 1939 i que anota la bona conducta del Dr. Bergada. El Sr. Josep Sabadí Foix signa el 12 de març del 1941 l’informe dirigit al Col·legi de Metges com a Alcalde de l’Escala i és en aquest on ell mateix l’acusa de ser propagandista, ser vist amb simpatitzants marxista al local del Comitè i practicar actes avortistes. De la Guàrdia Civil, en el període de l’Escala, n’obté també informe favorable. El capellà de Llagostera dictamina el mateix. El Director General de Sanitat aporta un ofici en el que manifesta la resolució del procés de depuració instruït al metge Titular de la Pera i Madremanya, Sr. Bergada, que va ser la inhabilitació per ocupar llocs directius.

Diu que és fals que abandonés La Pera per córrer perill, sinó que ho feu per millorar la posició. Va cobrir les vacants del Dr. Isern i Massó que perseguits varen fugir de la població, que quedà vacant un temps fins que el Dr. Bergadà fou sol·licitat per l’Ajuntament i el Comitè roig. Aquest es va instal·lar al domicili del Dr. Isern. Explica fets de la família Bergadà a terres de Lleida, coneguts extremistes. Durant l’estada a l’Escala es feia amb membres d’esquerra i freqüentava l’Ajuntament i el Comitè, fent festes amb tots ells i amb l’alcalde Torras. A més d’utilitzar el mobiliari del Dr. Isern, ho feia d’altres mobles arrabassats a famílies de dretes, alguns dels quals va fer tornar el declarant. Era creença corrent que l’acusat es dedicava a la pràctica de l’avortament; una clienta que li demanà, en negar-s’hi, li manifestà que ja li faria el Dr. Bergadà. El titlla de molt mal company i d’haver-lo perseguit. Explica que el dia que alliberaren l’Escala, estigué desaparegut un temps, fins que el van avisar que no corria perill.

Segon expedient. Obert per esmenar les deficiències del primitiu expedient. El Consell Directiu del Col·legi de Girona acorda, en sessió de 31 de gener del 1942, nomenar a l’advocat del Col·legi de Metges de Madrid, Don Juan Fernández Sánchez, com a jutge instructor en la revisió de l’expedient del Dr. Bergadà.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

El Jutge cita a declarar al Dr. Bergadà, al Dr. Torra Bassols, al comandant de la Guàrdia Civil de Llagostera que havia donat informes molt favorables, a la llevadora de l’Escala, a Rafel Puig, primer alcalde de l’Escala després de ser alliberada i a l’alcalde de Llagostera.

Sanitat, hagi de veure ara com el Col·legi de Metges el priva de l’exercici per cinc anys i que de tot l’actuant es ressucitin de nou els mateixos càrrecs? Afirma literalment, parangonant a Hamlet, que “algo està podrido en Dinamarca”.

Tots ells compareixen al Col·legi de Metges per declarar davant el jutge instructor, constant en l’expedient els resums de tots ells i l’al·legat final del jutge instructor amb el següent Plec de Càrrecs:

Manifesta com de ridículs són els càrrecs als quals s’hi ha arribat pels defectes, i no de les lleis, sinó dels homes; fa un reconeixement explícit a la legislació post revolucionària, que la veu convenient, però critica que amb càrrecs de tan poca consistència el Nou Estat, amb criteri de màxima benignitat, hagi de persistir amb la muntanya de papers entre els homes i la seva conducta.

- Primer: Va canviar de lloc per millorar durant el període roig i demanat per elements de la FAI després d’expulsar els metges de dretes de l’Escala. - Segon: Amb familiars de marcat accent marxista es feia amb els elements rojos del poble i els seus actes i ideologia eren d’esquerres. - Tercer: Se l’ha sentit renegar i insultar contra Franco i altres. - Quart: En el poble de l’Escala es té per sabut que practicava avortaments. - Cinquè: La seva conducta deontològica amb el company Dr. Torra va ser dolenta. - Sisè: A l’entrada dels Nacionals va fugir i es va amagar durant uns dies. - Setè: Es dedicà al subministrament de “tiquets” en època roja. - Vuitè: Actuà com a propagandista aprofitant la condició de metge en entrar als domicilis. El Dr. Bergadà signa la recepció del plec de càrrecs el 20 de juliol del 1942 a Llagostera. Envia un plec de dotze folis al Col·legi de Metges, a través de l’Alcaldia de Llagostera el dia 28 de juliol, en el que resumidament ve a defensar-se dient: Inicia la resposta al jutge instructor preguntant com pot ser que una persona honrada, sense càrrecs polítics, pacífic, apolític i conservador; que va haver de fugir de la mobilització roja i a qui la jurisdicció militar no li va instruir cap sumari ni mai l’han molestat per responsabilitats polítiques; a qui la Direcció General de Sanitat li respectà el càrrec de Metge de

Reitera l’adhesió a la jurisdicció depuradora i a l’autoritat del Col·legi de Metges, així com a la figura cavalleresca del seu president i fa un al·legat sobre el que representa la professió de metge, que no fa distincions entre uns i altres. Fa unes consideracions al procés destacant que esperava una resposta del Consell General de Col·legis de Metges i es sorprèn de que s’hagi reobert de nou un segon expedient amb els mateixos defectes, esperant contesta al recurs d’alçada al Consejo General, cosa que justifica les seves reserves de drets i actuacions. A la resposta de càrrecs al·ludeix a les consideracions subjectives de totes les acusacions fonamentades en “dimes y diretes, en “se dice”, en “más o menos exteriorizadas ideologias”, en “relaciones más o menos comprometedoras”. Al primer càrrec respon de nou que hi va anar per indicació del Col·legi de Metges. Del segon en veu una exageració que se li imputin fets familiars, més quan des dels disset anys no hi conviu. Sobre els avortaments en prevé de les calúmnies i de tots aquells que en el seu moment no ho varen denunciar per la via natural, doncs essent un delicte perseguit d’ofici, no ho van posar en mans de la justícia. Referent al Dr. Torra reitera la seva malaltia i demana al tribunal que en tot cas es jutgi per la comissió deontològica la seva relació. Del

repartiment de tiquets n’explica el que a molts metges de Sanitat els hi va tocar fer com a cosa natural i caritativa. Suplica, havent demostrat el valor dels càrrecs que se li imputen, que se l’absolgui en l’expedient que se li instrueix, amb reserva en el seu cas dels drets, accions i recursos que la llei li concedeix. Demana que se li reclamin els antecedents penals, les diligències prèvies, si en té, així com l’expedient de responsabilitats polítiques a l’Audiència Provincial si se li han instruït càrrecs pel delicte d’avortaments, als Ajuntaments de l’Escala per si li han imposat algun expedient, així com als caps locals de Falange, i a les comissions deontològiques respectives dels col·legis de Barcelona i Girona. Així mateix, també sol·licita que es demanin al Col·legi de Barcelona els antecedents del Dr. Torra. Sol·licita el testimoni d’una llista de vuit persones, així com la nova compareixença del Dr. Torra amb testimonis i també del Dr. Isern, per demostrar que el local de consulta tant el varen ocupar ell com el Dr. Torres i altres metges que exercien a l’Escala. Per finalitzar protesta de que amb la seva adhesió al Glorioso Movimiento Nacional s’hagi de sotmetre, de nou, al tribunal depurador i a les autoritats del Col· legi. Aporta una declaració Jurada en la que fa resum de la seva vida professional i de la seva conducta política i social. Declaració que ve avalada amb informes de l’alcalde i altres persones, entre elles el metge Amadeu Massó Llach, antic titular de l’Escala, que en parla molt favorablement. Decret 7 d’ agost 1942. Vist l’escrit presentat, el jutge instructor decreta que s’adjunti a l’expedient, però desestima diverses proves proposades per l’acusat: la reclamació que fa de documents públics referents als antecedents penals, responsabilitats polítiques, de l’Audiència Provincial, de la Comissió deontològica i d’antecedents del Dr. Torra entre d’altres. Admet la declaració dels testimonis –vuit persones– que demana el Dr. Bergada i ordena al Secretari que els requereixi d’ofici. Declara “impertinent” citar a declarar al Dr. Torra perquè es retracti davant el jutge aportant testimonis. Accepta incloure

en l’expedient els escrits dels caps locals de Falange de Llagostera i dels edils del primer ajuntament nacional de l’Escala, així com també la certificació del Dr. Massó i del capellà de Llagostera. Ofici del jutge instructor sobre les declaracions contradictòries del Sr. Joaquim Navarro. El Jutge posa a mans del President del Col·legi de Metges fer arribar al governador civil les contradictòries declaracions del que fou informador de la F.E.T i de las J.O.N.S de Llagostera, Sr. Navarro, i que en el període de revisió d’aquest expedient és l’alcalde de Llagostera. Dita persona envia informes sempre parlant sobre referències del Dr. Bergadà en sentit contrari al Movimiento, i quan informa com a alcalde de Llagostera mentre l’acusat resideix en aquesta població, l’avala plenament. Demana a les autoritats poder esbrinar on és la veritat. Declaracions adjuntes: Dr. Antonio Miralles Ribot, metge, resident a Sant Feliu de Guíxols. En diu ser persona correcta, apolítica, incapaç de blasfemar i que sempre l’havia tractat bé. Dr. Josep M. Llach Roura. El considera persona correctíssima, que havien anat a missa junts, incapaç de fer pràctiques avortistes i de blasfemar. Que si repartia tiquets ho feia pel fet de ser metge de Sanitat. Antonio Revetllat Ferrer, farmacèutic de Barcelona. Bona persona que complia amb els seus deures quan treballava de dependent de farmàcia a Barcelona anteriorment a la revolució. Dr. Guerra Cortés, farmacèutic. Sempre correcte en idees i respecte de la gent i de la feina. En desconeix la conducta durant el període revolucionari. Farmàcia Ponsatí. Durant el domini roig, el Dr. Bergadà venia en visita de cortesia a saludar-nos no manifestant cap tendència marxista i sempre manifestava el desig de la victòria del moviment nacional. Dr. F. Casadevall Fuster. Li havia explicat, quan portava malalts a l’Hospital Provincial, que havia estat amenaçat per elements marxistes del poble. Que s’havia lliurat per inútil d’anar al front roig.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Dr. Josep M. Pigem Serra. Delegat del Claustre de la Facultat de Medicina. El Dr. Bergadà no s’implicava en afers polítics estudiantils i era considerat bona persona i excel·lent company. Durant la revolució no en té notícies. Dr. Jesus Isern Galceran. Metge de l’Escala. Coneix al Dr. Bergadà perquè el va substituir en el càrrec de Metge Titular a primers de setembre del 1936, als quatre dies de la seva fuga motivada per la persecució i atemptats rojos. S’apoderà del despatx i mobiliari sense donar cap explicació a la seva família. Per referències sap que durant la seva absència va actuar d’acord al Comitè roig i que es manifestava com antifranquista. No té cap prova de que practiqués avortaments i que es murmurava que ho pogués fer. A mitjans d’any 1938, diu que quan hi va parlar per primer cop, es va portar correctament i es va disculpar per la seva actuació. Que mai havia perseguit a persones o familiars per les seves idees nacionals. Al reintegrar-se a la seva plaça de Metge Titular de l’Escala, el març del 1939, va acceptar el cessament correctament i tampoc no el va denunciar pel mobiliari desaparegut, ja que això succeí quan el va suplir el Dr. Torra en el mateix despatx. Vistes les al·legacions, testimonis i proves aportades en aquest segon expedient, el jutge instructor dirigeix les conclusions al president del Col·legi de Metges en un Informe Proposta de sis folis (*), datat el vint-i-quatre d’octubre del 1942. En dita Proposta fa, primer de tot, una exposició d’antecedents; en segon lloc, un examen polític i social conforme a l’Ordre de 6 d’octubre del 1939; i finalment, la Proposta al Comitè Directiu del Col·legi: Primer: Que el Col·legi, si ho jutja convenient, doni comptes a l’autoritat governativa, a efectes de sanció, pel to irrespectuós de la seva defensa. Segon: Que se’l sancioni amb la inhabilitació perpètua pel desenvolupament de càrrecs directius o de confiança a l’organització o en corporacions d’àmbit mèdic o sanitari a tot Espanya.

Tercer: Prohibició o suspensió de l’exercici professional a la província de Girona durant cinc anys, i a la de Barcelona en aquelles localitats que no estiguin a menys de cinquanta quilòmetres de la primera. Quart: Que es comuniqui la sanció i l’expedient a la Direcció General de Sanitat, per pertànyer l’interessat al Cos de Metges de Sanitat, encara que actualment no esta en cap plaça de la província. 24 octubre del 1942. El Consell Directiu no obstant acordarà.. Ofici del Consejo General resolent el recurs del Dr. Bergadà en el qual diu que queda provat que l’interessat, durant el període de guerra, va tenir una conducta incorrecta, amb manca de companyonia i acomodament a la situació marxista, tot i que per justícia reconeix que el jutge Instructor de l’expedient ha basat en excés el cas en les declaracions adverses, considerant que les sancions no són desproporcionades amb l’entitat dels fets provats, però que el Consell General, en l’exercici de les seves funcions igualadores, ha de reduir-les en harmonia amb el criteri que es desprèn de l’acord del Consejo de 24 de juliol de 1942. (?). Falla que: desestima el recurs i, en conseqüència, ha d’imposar al recurrent les sancions definitives d’inhabilitació per a càrrecs durant cinc anys i la suspensió, també per cinc anys, de l’exercici en el territori en el que es refereix la sanció recorreguda. Faculta al Col·legi per computar el temps que s’ha esmerçat en el procés. 21 de maig del 1943. Es trasllada tot l’expedient, de nou, del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos al Col·legi de Girona, i aquest, a través de la Jefatura Provincial de Sanitat, ho fa arribar al Ministeri de Governació. El Dr. Bergadà envia una sol·licitud al Col·legi demanant li diguin quan es fa efectiva la seva suspensió de feina, al·legant no deixar sense metge la seva plaça de Llagostera. En acord de sessió del Comitè Directiu, el Col·legi li comunica que serà efectiva a partir del u d’octubre del

1943. Però no és fins al febrer del 1944 quan el Ministerio de Gobernación, per Orden de 18 de desembre del 1943, resol inhabilitar al Dr. Bergadà per a càrrecs públics a perpetuïtat, i en l’exercici de la professió per 5 anys a Llagostera i a l’Escala, dictant que dita sanció s’imposi a partir del mateix dia de la resolució.

Josep M. BUTINYÀ GUIMERÀ Nascut a Girona, el 9 de març del 1899. Llicenciat en Medicina per la Facultat de Saragossa l’any 1927. Admès a l’extint Col·legi de Girona l’any 1929. Inscrit al Col·legi de Catalunya l’any 1935.

El Dr. Bergadà es traslladà a treballar possiblement a Barcelona. Tot aquest procés per arribar a ací?. Va tornar a exercir a Llagostera un cop aixecada la sanció l’any 1947 i més tard, poc abans de morir, es va traslladar com a Metge Titular a Verdú, Lleida, on va morir als 45 anys d’edat. (1955) El gran nombre d’informes de diverses persones i de diversos expedients i de recursos va fer que n’ordenés la data, els signants i les resolucions, així com va permetre poder comprovar els informes que es contradeien en el mateix signant. Com en d’altres expedients, es pot comprovar com una informació poc contrastada va seguint un curs inexorable i indefensable, essent fins i tot copiat per altres instàncies sense més comprovació. *Veure Annex III.

Exercí l’especialitat de Aparell Digestiu a Girona. Fou també Metge de la Presó de Girona pel seu càrrec de Metge Forense del Jutjat de 1a Instrucció de Girona des de l’any 1932.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Depurat com a funcionari pel Jutjat Militar Especial, es va acordar arxivar el seu expedient per no existir càrrecs de responsabilitat penal, però sense fer pronunciaments de cap classe en l’ordre disciplinari que quedava en la jurisdicció administrativa. A la Depuració, com a Col·legiat del 1940 hi consten acusacions controvertides en las que se l’acusa en relació a la seva tasca a la presó, de ser membre de la CNT (quan tots els funcionaris ho eren), d’haver cobrat en excés en una certificació peritatge, d’haver fugit a França quan en realitat va estar ingressat per malaltia a la Clínica Girona; tot rebatut i documentat amb signatures de diverses persones tractades per ell. El Jutge instructor informa al Col·legi que tanca el seu expedient sense responsabilitats ni sanció.

Angel LATORRE RIOS

Nascut a Barcelona el 30 de novembre del 1913. Llicenciat per la Facultat de Medicina de Barcelona. 1936. Medicina General. Exercí a Barcelona fins a la seva mobilització, havent estat com a Capità Metge al vaixell hospital “Marquès de Comillas” el juliol del 1936 i a hospitals de Manresa i La Seu d’Urgell. El novembre del 1939 agafa la plaça de Metge Titular de Vilobí d’Onyar a Girona i es col·legia al seu col·legi professional, i el juny del 1940 hi signa la seva declaració jurada de depuració. El jutge instructor de Girona remet el seu expedient a Barcelona. En aquest expedient hi consten els informes pertinents de l’Alcaldia, la Parròquia, la Guàrdia Civil i del cap Local de Falange de Vilobí, tots favorables a la conducta, poc coneguda, del metge Latorre. El jutge instructor al·lega que s’ha de valorar la seva conducta durant el període marxista i que és a Barcelona on han de seguir la seva instrucció.

A l’expedient núm. 245 del Jutjat instructor del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona signat pel jutge Fusté Salvatella, capità de complement d’Infanteria i cavaller mutilat de guerra per la pàtria, se li imputen els següents càrrecs: 1.- Separatista d’acció abans del GMN. (Glorioso Movimiento Nacional) 2.- A l’inici de la revolució marxista es va posar al seu cantó. 3.- Voluntari de l’exercit marxista en la conquesta de Mallorca. 4.- Desprès del fracassat intent de Mallorca va ser nombrat Tinent Metge d’un grup d’artilleria al front d’Aragó. 5.- Va pertànyer a la 43a Brigada Roja que va internarse a França i no es va passar al bàndol Nacional. 6.- Va formar part d’un tribunal de reconeixements negant-se a afavorir persones afectes al GMN. 7.- Fugí amb l’exèrcit perdedor a França romanent en aquest país fins a finals del 1939. 8.- Passivitat greu front al GMN.

Valorats pel tribunal les al·legacions i testimonis que aporta, considerant que alguns fets van ser d’escassa transcendència i que també va quedar provat que va fer favors a membres de la Causa Nacional, proposa se’l sancioni amb: - Amonestació i inhabilitació durant vint anys per ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització o en corporacions de índole mèdica o sanitària.

Juan NEGRE VIDAL Nascut el 24 de febrer del 1897 a Vilobí d’Onyar Casat i dos filles Domiciliat durant el període 1936 a 1939, al carrer Emilio Llinàs nº 8 de Maçanet de la Selva. Llicenciat a Barcelona el 15 de juliol de 1924 en Medicina i Cirurgia.

Declaració Jurada. Ha exercit a Maçanet de la Selva com a Metge Titular Inspector Municipal de Sanitat per concurs guanyat el ú de gener del 1925; amb els havers anuals de dues mil dues-centes pessetes. Ha estat jutjat i depurat per la Comissió classificadora de presoners i presentat a l’Auditoria de Guerra de Girona i pel Jutjat de Depuració dels Metges Titulars APD de Sanitat. Ha estat membre d’Unión Patriòtica, partit fundat pel General Primo de Rivera. Membre de la Junta Parroquial de Maçanet de la Selva. No ha donat cap servei als rojos tret dels propis del seu càrrec. Per la causa Nacional va oferir el seu domicili a persones i capellans de dretes. Signat a Maçanet de la Selva el dia 21 de juny del 1940. Informes rebuts: – Parròquia Maçanet. 3 octubre 1940. Abans del GMN la conducta del doctor negre va ser d’ordre i d’ajudar al capellà en donar auxili als malalts; assistint a missa i a les funcions religioses. Durant el Moviment Nacional, privat de viure a la parròquia, no en sé res desfavorable. – Certificat del Dr. Negre amb còpia del nomenament com a membre de la Junta Parroquial. Signat pel Bisbe de Girona l’octubre del 1932. – Auditoria de Guerra de la 4a Regió Militar. Còpia de document de la Comissió Classificadora de Presoners i Presentats conforme se l’ha posat en llibertat, procedent de zona no alliberada. – Carta manuscrita copiant literalment la Instrucció de la Direcció General de Sanitat sobre la depuració de funcionaris de Sanitat, disposant l’admissió sense imposició de sanció del Dr. Negre. Signada dita Instrucció pel cap provincial de Sanitat senyor José Luis Monforte.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

– Ajuntament de Maçanet de la Selva. 16 octubre 1940. No se li coneix cap fet contra el règim, però sempre ha tingut molta amistat i s’ha relacionat amb elements d’esquerra, fins i tot amb els governants en període roig.

Domingo PASCUAL CARBÓ Nascut a Cassà de la Selva, 17 octubre 1898. Llicenciat a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1921.

– Guàrdia Civil. 18 octubre 1940. Diu el mateix que l’informe de l’Ajuntament i afegeix que se’l considera desafecte al GMN. El Consell Directiu del Col·legi acorda obrir-li expedient de depuració en sessió del dia deu de febrer del 1941. Escrit d’al·legacions fet pel Dr. Negre el 18 de març del 1941: Pregunta si es pot creure i acceptar que tingui amistats amb els rojos quan el mateix Bisbe de Girona el nomena membre de la Junta Parroquial, com a catòlic quan es juga la vida amagant i ajudant al capellà del poble, en Josep Planes Costa, a qui va estar atenent en les seves crisis epilèptiques, o si és possible que tingui aquestes amistats quan el seu germà gran, resident a Vilobí d’Onyar, ha estat engarjolat culpant-lo d’haver mort un mestre extremista i morir-se d’un atac de cor als pocs dies d’alliberar-lo. Afegeix també els informes favorables que ja havia aportat d’inici sobre la seva depuració com a funcionari i per l’Auditoria Militar. El jutge instructor, a la vista de les al·legacions presentades i amb la informació recollida, manifesta que, sense haver tingut actuació en contra del Movimiento Nacional ni hagi perjudicat a persones d’ordre, ha mantingut amistat amb persones d’esquerres; proposant a la Junta Directiva la sanció d’inhabilitació per exercir càrrecs directius i de confiança en l’organització o corporacions de caire mèdic o sanitari. No obstant, la Junta decidirà. El Consell Directiu, en sessió plenària del dia 8 d’agost del 1941, acorda per unanimitat imposar-li la sanció d’Inhabilitació per exercir càrrecs directius i de confiança en la organització o corporacions de caire mèdic o sanitari, per cinc anys a partir d’aquesta data.

Va desenvolupar el càrrec de Metge d’Assistència Pública Domiciliària de la localitat de Llagostera des de l’any 1923 fins al gener del 1944, cessant com a conseqüència d’expedient de depuració amb sanció. Va ser rehabilitat com la resta de companys l’any 1948 i va haver de recuperar la seva plaça concursant de nou, tot i haver-la reclamat com a excedent forçós sense èxit. En els escassos papers que trobem referents a la depuració del Dr. Domingo Pascual de Llagostera, hi ha aquest interessant document en el qual es comprova que en la depuració col·legial, no només hi van haver defectes de procediment, sinó que el propi president va viatjar a Madrid personalment per posicionar-se davant les actuacions fetes a Girona.

– Testimoni notarial de les declaracions dels camarades Enrique Villalonga i Francisco Barceló, secretari i president de la Jefatura Local de la FET i de les JONS, autoritzant la declaració jurada subscrita per l’interessat, consistent a dirigir ofici a la Jefatura Local de Llagostera i a la Guàrdia Civil de Llagostera sobre la conducta política i social del Dr. Domingo Pascual

Un altre document que consta referent al Dr. Pascual és una extensa carta dirigida al president del Col·legi, datada el 14 de gener del 1942, en la qual de manera resumida ve a manifestar; Aprofitant que es torna a revisar l’expedient, m’interessa fer les següents manifestacions: – Que invocant els articles 465 del Codi de Justícia Militar, 396 de la Llei d’Enjudiciament Criminal i l’article 87 de la Llei de Responsabilitats Polítiques, recordin que permeten al acusat ampliar declaracions i estendre’s en les explicacions que estimés procedents a tal fi.

– Testimonis a citar: Leandro Calm Figueres, perquè digui si va sentir a dir de l’acusat que aprovés, directa o indirectament, l’assassinat del Sr. Calvo Sotelo; Clemente Casanovas Ballell i Martin Dalmau Blanch, president i secretari del Casino de España perquè expliquin la conducta de l’interessat en el període roig. Depurat amb sanció: 16 agost 1941. Per unanimitat, la Junta decideix no acceptar la proposta del jutge instructor, per no conceptuar-la adequada i a la vista imposar a l’expedientat sanció d’acord amb els apartats 4t i 5è: suspensió de exercici en aquesta província durant cinc anys i inhabilitació perpètua per a l’exercici a Llagostera i en un radi de trenta quilòmetres.

– Reconeixent l’exquisida correcció del Il·lustre president del Col·legi donant curs al recurs que vaig fer, em crec amb el deure d’ampliar la prova anterioment practicada i col·laborar en esclarir els fets que se m’imputen. Donat que en les primeres, per excessiva confiança en els meus mèrits, no em vaig estendre en les proves, no essent d’estranyar els resultats. – Per això demano s’afegeixin les noves proves que enumero; • Certificació del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona sobre la sessió de l’extingit Col·legi de Catalunya celebrada el 13 de novembre de 1936 en la qual demanava al Dr. Trias, delegat de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat, protecció per la vida i llibertat dels companys de professió perseguits pels rojos.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Mariano PASCUAL PUJOL Nascut el 3 de febrer del 1914. Cassà de la Selva. Solter Del 1936 al 1939 ha viscut al carrer Villarroel de Barcelona; a Cassà de la Selva i a la Plaça Marquès de Camps de Girona. Llicenciat en Medicina General a la Facultat de Barcelona, ha fet cursos d’especialització en Urologia. Declaració Jurada Inscrit al Col·legi de Girona el 1939. A pràcticament totes les preguntes de la declaració hi contesta “ninguno”; Hi ha escrit només que va ser jutjat pel Tribunal de Responsabilitats de Girona, per la comissió classificadora de presoners i presentats. L’altre apartat i últim on escriu és en el d’haver prestat servei militar forçós amb els rojos com a tinent metge. Informes adjunts: – Comissaria d’Investigació i Vigilància de Girona. 28 juliol 1940. Domiciliat a la Plaça Marqués de Camps número 3, segons els antecedents adquirits, l’interessat és persona d’idees francament esquerranes. Durant la dominació marxista va anar voluntari a l’expedició enviada pels rojos contra Palma de Mallorca. En tornar deia que hi havia molts emboscats que haurien d’anar al front. En l’exèrcit Popular va obtenir el grau de capità. Sempre es manifestava en contra de la Causa Nacional. – Alcaldia de la Immortal Girona. 6 d’agost 1940. Manifesten els senyors Vicente Romero i Joaquim Boxa, de la Plaça Marqués de Camps, que l’informat és persona de bona conducta, catòlic i addicte al Gloriós Moviment Nacional. – Alcaldia de Cassà de la Selva. 7 novembre 1940. L’interessat no te antecedents polítics ni socials, essent un bon ciutadà i compleix amb els deures religiosos.

– Falange. Cassà de la Selva. 7 novembre 1940. D’ideologia moderada d’esquerres abans del Movimiento. Va tenir sempre bona conducta. Es va haver d’incorporar forçosament a l’exèrcit. Va sortir amb l’expedició de Bayo cap a Mallorca, amb el grau de tinent metge, i no se sap per quins motius s’hi va enrolar. En tenim un concepte polític bo, compleix amb els seus deures. – Falange. Girona. 11 novembre 1940. De idees esquerranes abans del 18 de juliol. Voluntari metge on va continuar fins la alliberació per les tropes Nacionals. – Parròquia Cassà de la Selva. 13 novembre 1940. Observà sempre una conducta política i social conforme l’esperit del GMN. El 12 de febrer del 1941, el jutge instructor del Col·legi obre expedient de depuració al doctor Mariano Pascual Pujol i així li comunica el Col·legi. El Jutge amplia els informes, aportant de nou els següents: –Comandància Guàrdia Civil de Girona. 21 febrer 1941. Abans del GMN pertanyia al partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, ignorant si hi tenia algun càrrec. Durant la dominació roja seguí en aquest partit.

Formar part de l’expedició de Bayo a Mallorca fent de metge en el vaixell hospital Marquès de Comillas. Més tard va estar de metge a l’Hospital de Girona, al mateix temps que tenia la Titular de Fornells de la Selva. Per espai de tres mesos va estar també en un tren hospital dels marxistes. No sabem si va arribar a capità metge. Totalment desafecte a la Causa Nacional. –Falange Girona. Delegació d’Informació i Investigació. 26 febrer 1941. Resumeix el mateix que han informat els altres delegats, de Cassà i de Girona, mesos abans. Inclou l’interrogatori a un soldat de l’expedició de Mallorca que diu no saber si el doctor era o no voluntari. –Guàrdia Civil de Cassà de la Selva. 26 febrer 1941. El tinent en cap de la línia de Cassà informa que l’informant era apolític i element d’ordre abans de la guerra. Que va ser obligat a enrolar-se a l’expedició de Mallorca i que mai va fer actes de violència i va protegir a quants va poder. –Director Manicomi de Salt. Dr. Joaquin Castany. 15 març 1941. Conegut de molts anys puc dir que mai ha estat afiliat a cap partit polític i que per la conducta moral i religiosa observada el jutjo com a persona de dretes. –Hospital Clínic de Barcelona. Dr. Arandes, Cap del Servei de Cirurgia. 17 març 1941. Va ser alumne intern durant els anys 1935 i 1936, demostrant sempre bona competència. Va ser mobilitzat forçós per formar part d’un equip quirúrgic. –Don Lluis Frigola Almeda, advocat, militant de falange Cassà de la Selva. 17 març 1941. Declara que el doctor Pascual mai ha estat de tendències d’esquerres, ans el contrari. Que sap de forma certa que va ser enrolat al Marquès de Comillas forçosament en un equip quirúrgic, no va sortir mai del vaixell, i a la tornada va retenir la seva incorporació a l’exèrcit tant com va poder, havent-li manifestat que es passaria a l’Espanya Nacional quan pogués.

Josep Baguñà, prevere. Tomàs Rodà, Tinent d’Artilleria. Juan Pujol Poch, metge, ex captiu. Cristóbal Cuadras Bertràn, metge: Tots ells aporten proves en el sentit de corroborar que no era d’idees marxistes i que va ser forçat a treballar de metge en l’expedició de Mallorca. Don Manuel Sords Patallo, jutge instructor, certifica que: Examinada la documentació relativa al doctor Mariano Pascual Pujol, se’n desprèn que havia observat bona conducta, encara que amb idees esquerranes, estant afiliat al partit d’Esquerra Republicana de Catalunya. Al iniciar-se l’Alçament Nacional es va presentar voluntàriament a les Autoritats Marxistes, participant en l’expedició de Mallorca havent obtingut la graduació de tinent o de capità metge de l’exèrcit roig. Per altra part, en la prova de descàrrec composta de nombrosos avals, signats per persones de solvència, es desprèn que va observar bona conducta i comportament durant tota la dominació marxista. El jutge instructor que subscriu, PROPOSA sigui sancionat d’acord el que disposa l’article 3, apartat 3 de l’Ordre de 9 d’octubre del 1939, sancionant-lo amb suspensió de l’exercici de la professió a la ciutat de Girona per espai de sis mesos. No obstant la Junta decidirà. El Consell Directiu del Col·legi, en sessió celebrada el dia 8 d’agost del 1941, acorda per unanimitat imposar la sanció d’inhabilitació perpètua per a ocupar càrrecs directius o de confiança en la organització o corporacions de caire mèdic o sanitàries. (apart 2n art. 3 OM).

–Cap Local de falange de Cassà. Josep Calzada, professor de religió. Lluis Jubert Cabruja de Cassà. Juan Cosp Caminal, metge. Lluis Presas Serra, ex combatent.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Miguel POMAR MIRÓ Nascut el 15 d’agost de 1899, a Llucmajor (Balears) Casat i amb dos fills. Llicenciat a la Facultat de Barcelona el 1927. Inscrit al Col·legi de Girona el 1 de novembre del 1928 en exercici a Puigcerdà. Medicina General. Declaració jurada. Ha exercit sempre al mateix lloc, a Puigcerdà, fins el 15 de maig del 1938 quan es va evadir i passar el set de juliol a la zona Nacional. Va ser jutjat en Consell de Guerra sumaríssim i absolt i felicitat pel senyor fiscal. Diu no haver tingut mai cap filiació política, complir amb les obligacions de l’Església, haver estat al sindicat de la C.N.T des del 6 de desembre del 1936. No ha fet altre servei als rojos que donar servei mèdic remunerat. Van treure-li material de l’estudi. Informes rebuts; – Parròquia de Puigcerdà; Veí de Puigcerdà des del setembre del 1927, en política sempre ha estat d’esquerres, ell i la seva esposa, especialment des del 14 d’abril de 1931 (República Catalana de Macià). En el temps de guerra era home de confiança dels dirigents i únic metge que es va quedar. Socialment és home amic de fer diners (de procedència jueva) i poc amic de fer favors.

Moral; Conceptuada com a immoral, havia fet escàndols públics amb dones casades i altres assumptes més greus que no es poden escriure. Religió; Oficialment catòlic, des de la seva arribada no n’ha donat mai mostres. No ha complert amb el precepte pasqual. – Falange Española Puigcerdà; El delegat d’Informació, Sr. Joaquim Querol, en ofici de 6 de juliol del 1940, diu al Col·legi que no pot informar per instruccions rebudes de no facilitar informació a entitats que no siguin oficials de l’Estat o del partit. – Metge de la comarca; Carta d’un metge que va rebre l’encàrrec d’explicar al Consell Directiu totes les dades que conegués de la resta de col·legiats de la comarca: Els companys en exercici a Puigcerdà abans del GMN eren; en Pere Pujol Capdevila, en Narcís Garcia Caminal i en Miquel Pomar. Els dos primers sempre han demostrat molta companyonia tant amb els metges de la regió com els veïns francesos. Durant el període roig, els dos primers van ser perseguits i salvaren la vida passant-se per França a reintegrar-se a l’Espanya Nacional. Pomar va ser el metge de confiança del capi-

tost anomenat el “Cojo de Màlaga”, causant de tots els assassinats ocorreguts a Puigcerdà. Entrava i sortia cap a França com volia i es diu que va participar en un sopar el dia següent als assassinats de 22 persones. A tots ens varen requisar estalvis de la Caixa de Pensions i altres bancs menys a en Pomar. Es va apropiar de l’Hospital de Carrabiners i Ferrocarril que portava el company Pere Pujol i va convertir l’Hospital en un prostíbul. Es va apoderar de l’automòbil d’en Narcís Garcia sense que tornés a aparèixer. Feia propaganda de les idees marxistes i de l’amor lliure. Quan el company Narcís Batlle d’Alp va ser detingut, tot i la preponderància que tenia en el Comitè, no va fer res per ell. La seva dona es va dedicar a la requisa de mobles i altres coses. Això és tot el que els companys m’han contrastat. Signat a Puigcerdà el 27 de juliol del 1940. (Bonaventura Solà) – Guàrdia Civil Girona; A partir de l’inici del GMN va accentuar les seves idees marxistes. Va quedar-se amb els cotxes d’un lampista i del dentista Garcia Caminal al· legant motius professionals. Tant ell com la seva dona estaven molt ben relacionats amb les autoritats roges. Molt amics amb el cèlebre anarquista Porta (amant de la seva esposa). Fou nombrat director de l’Hospital Militar de la localitat, on la seva conducta moral va ser dolenta (hi feia orgies). Al seu domicili hi tenia quantitat de mobles procedents de requises, fetes també per la seva senyora. Malgrat tot, quan el front d’Aragó va caure, es va passar a l’Espanya Nacional travessant per França. El primer Jefe, 31 de juliol del 1940. – Delegat Local CNS (Central Nacional Sindicalista). Ho signa el delegat local que a la vegada és el mateix metge que signa la carta contrastada amb diversos metges comarcals anteriorment esmentada. Hi ve a manifestar punt per punt el mateix. 12 febrer 1941. El mateix dia dotze de febrer, rebut l’escrit de la CNS, el Consell Directiu del Col·legi li fa un comunicat acordant obrir-li un expedient de depuració.

al tinent jutge instructor del Col·legi, amb signatura il·legible, però diferent a la del document de Falange rebut al juliol del 1940, on si diu que no es pot fixar la filiació política d’abans del GMN, per ser persona molt reservada en aquesta matèria, encara que en vàries ocasions havia demostrat simpatia per les idees d’esquerres. Es va quedar a la zona roja fins a principis del 1938, fins llavors i la seva fugida a França, va ser director de l’hospital particular de la vila, influint en la continuació de les obres de millorament segons el pla fet per la Junta que governava abans del GMN. Va aconseguir que les religioses que hi quedaven poguessin passar la frontera sense mal. En quan al règim intern de l’hospital, degut al reflex del seu procedir, imperà la immoralitat. En una de les seves entrades i sortides per la frontera es va quedar a l’Espanya Nacional on fou processat i posat en llibertat. Febrer 1941. – Inspector de la Delegació General de Seguretat, comissaria de Puigcerdà. De dit senyor se sap que en la seva vida privada ha tingut conductes immorals, doncs se sap que estan a Jaca feia vida marital amb la patrona d’una casa de prostitució. Està considerat políticament de idees francament d’esquerres. Durant el domini roig va ser director de l’hospital de la vila i se’l suposa còmplice de requises amb el pretext de ser per a l’hospital. Gran propagandista d’idees revolucionaries i de temes d’ordre sexual. Comunicació de càrrecs; Jutge Manuel Sords Patallo. Vistos els documents rebuts proposa se li imposi, d’acord amb els apartats 4 i 5 de l’article 3 de l’Ordre de 6 d’octubre del 1939, la suspensió d’exercici de la professió a Barcelona, Lleida, Tarragona, València i Balears pel temps de CINC anys i a la província de Girona INDEFINIDAMENT. No obstant, la Junta acordarà. Al·legacions fetes i rebudes:

Als pocs dies es van rebent al Col·legi els següents documents;

Escrit de sis pàgines del Dr. Pomar adreçat al jutge instructor. Hi desglossa els punts que l’incriminen i diu:

– Informe del delegat d’informació de Falange dirigits, un a l’alcalde de l’Ajuntament Nacional i l’altre

Que dels ideals antiespanyols i d’esquerres és fals, doncs durant l’estància en zona roja va fer quan va po-

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

der per l’España Nacional, passant-hi amb gran entusiasme quan pogué, provant la seva actuació en el procés sumaríssim que el va absoldre i fins i tot el fiscal el va felicitar.

company va marxar a Barcelona i posteriorment va tornar a Puigcerdà i el doctor Pomar li va dir de fer-li tornar el vehicle pels membres del Comitè, cosa que així es va fer, salvant-li el vehicle d’anar al front.

Aporta testimoni notarial del procés en el que s’inclouen diversos testimonis donant fe de la seva conducta, entre ells el de Falange, que explica que la seva actuació a l’Hospital va ser forçosa i aprofità la circumstància per afavorir a persones addictes al GMN. Quan l’hospital va ser requisat per l’organització Militar de la D.C.A es va evadir a França (Fco. Florense); de la Sra. Marta Monasterio, presonera a l’hospital, que manifesta que el doctor es va portar molt bé amb ella i que no va veure mai cap immoralitat en ell ni en el personal de la casa; veïns d’Alp que manifesten que en les eleccions a diputats republicans, el doctor va fer propaganda i col·laborava amb els partits de coalició de dretes i que era persona d’ordre; l’alcalde de l’Ajuntament d’Alp rubrica el mateix; la Sra. Francisca Sarret, explicant que tenia unes torres a Puigcerdà que van ser saquejades. L’any 1937 es va presentar a Puigcerdà buscant els mobles i pensant que no estiguessin a l’Hospital s’hi va dirigir no trobant-los, però el doctor Pomar va manifestar que a casa seva hi van anar a parar dos llits de metall, dels que en desconeixia la procedència i que van resultar ser de la senyora Sarret. Aquesta li va encomanar les guardes fins a noves ordres si no li era inconvenient; la Sra. M. del Carmen Meya certifica que el doctor Pomar es va fer càrrec de la seva mare quan va haver de fugir amb els dos fills i que la va asilar a l’hospital i tractar amb molt d’afecte. També li va confiar li guardés uns mobles molt especials per a ella.

Del que es deia sobre si tenia mobles requisats a casa seva, explica i dóna testimonis de que la Comissió de Vivenda era la que li va proporcionar coses per a l’hospital i que un cop li van portar dos llits a casa. Més tard va aparèixer la senyora Sarret confiant-li els guardés.

De la seva relació amb dirigents de la localitat, i en concret amb un tal Porta, diu que hi tenia la normal en l’exercici de la seva professió, complint el deure de curar, alleujar i consolar a tothom per igual.

Del governador civil de Girona, Secretaria d’Ordre Públic. Que ve a dir el que els agents a les seves ordres han adquirit com a antecedents d’aquest senyor. Els mateixos arguments que ja hem anat veient, però en aquest document introdueix que la senyora del doctor Pomar, l’Adelaida López Martínez, mestre nacional a Lleida (?) durant el mandat roig, era de conducta moral depravada i se la veia amb el dirigent anarquista anomenat Porta i que va ser condemnada en procés sumaríssim a pena de dotze anys.

D’haver requisat el vehicle del Sr. Garcia Caminal, metge dentista. Explica molt detalladament que el vehicle era d’aquest company que l’ajudava a l’hospital i que dit vehicle va ser requisat pel Comitè de Transports i cedit als metges de l’hospital; que dit

De l’etapa com a director de l’Hospital exposa que era de titularitat municipal i el regia un Conseller municipal. No tenia cap jurisdicció sobre el personal, havent-hi una comissió d’infermeres d’U.G.T i un altra de la C.N.T. Quan va ser militaritzat, va ser destituït i va marxar a l’Espanya Nacional el dia set de juliol del 1938. En quan a les injuries d’immoralitat ho creu suficientment comprovat amb el testimoni de la senyora Marta Monasterio, tia del general Monasterio i ve a dir que aquestes declaracions demostren que és víctima d’enveges professionals. Altres documents aportats són: De l’Ajuntament Nacional presidit aleshores per en Pere Pujol (metge fugit i antic director de l’Hospital) i que en el seu escrit manifesta estar molt separat del doctor Pomar per criteris deontològics i de discrepància política així com per una enemistat manifesta, motiu pel qual declina formular al jutge instructor cap declaració com a alcalde, incloent tan sols la opinió dels camarades metges de Sanitat Local, de la C.N.S i d’Informació de la F.E.T i de les J.O.N.S; en tots es repeteix sempre el mateix.

Del Dr. Pere Piulachs i Oliva, que coneixia al doctor Pomar en estar uns mesos a Puigcerdà l’any 1934. Certifica que era persona de dretes i de conducta molt correcta. Sabent que es podia comptar amb ell, li va facilitar el pas d’uns coneguts a la zona Nacional. Resolució: El 16 d’Agost de 1941, el Consell Directiu en sessió plenària, vist l’expedient de depuració seguit pel jutge instructor i que s’han seguit tots els tràmits i requisits, acorda per unanimitat, conforme a la proposta feta per l’instructor, imposar la sanció de suspensió de l’exercici de la professió a Catalunya, València i Balears per cinc anys i a la Província de Girona indefinidament. Recurs al Consell: Els tretze folis mecanografiats que el doctor Pomar adreça al Consell de Col·legis de Metges, interposats com a recurs, mereixen ser presentats sencers; pel redactat precís que contenen i per anar entenent les postures dels elements implicats. Tot plegat resultarà en un nou procés, com en d’altres expedients, reiterant-lo per tercera vegada. Però en aquest cas, el propi jutge instructor veu convenient i decideix anar al lloc dels fets a obtenir les declaracions, tal com li demana l’interessat. Veure Annex IV. Adjunta al recurs els següents documents: Certificat de la Guàrdia Civil de Balears (13 abril 1941), Arxipreste de Lluchmajor (31 març 1941), Vicari Parròquia Lluchmajor (1 abril 1941), Director Col·legi Lluchmajor (1 abril 1941), Alcalde Nacional de Prullans, Lleida (10 setembre 1941). El 31 de gener de 1942 és nomenat pel Col·legi, l’advocat Sr. Juan Fernández Sánchez Peñaflor, de Madrid, perquè actuï com a jutge instructor en l’Expedient d’Ampliació. El deu d’agost del mateix any envia ofici a l’alcalde de Puigcerdà perquè avisi als senyors Pomar, Pere Pujol i Bonaventura Solà per comunicar-los que en el següent

mes els hi prendrà declaració i es traslladarà a Puigcerdà per fer-ho. L’Alcalde comunica que no se sap el “paradero” del doctor Pomar i el jutge instructor fa publicar un edicte al Butlletí Provincial donant vuit dies per a comparèixer. Aquest butlletí va sortir molt més tard per la manca de paper i per excés d’originals per publicar, fent-ho el sis d’octubre. El doctor Pomar es va presentar el dia setze i quedà citat pel dia vint-i-dos, al carrer Auriga, seu del Col·legi. Es rep al Col·legi una nota de l’alcalde, Dr. Pere Pujol, fent saber al jutge Fernández que tant ell com el doctor Solà hi seran, però diu sobre el doctor Pomar, que pesa una prohibició, per part de la policia, d’accedir a la Comarca i que ignora les seves senyes de Barcelona. Si li poden interessar els informes d’altres col·legiats com el doctor Batlle, doctor Garcia Caminal, amb molt de gust els hi indicarà. A Puigcerdà el jutge instructor hi entrevistarà a la Germana Carmen Puig del Santíssim Sagrament, de l’Hospital; al doctor Pujol, alcalde; al senyor Javier Martínez Virgili, funcionari del Govern Civil, i al doctor Bonaventura Solà, delegat sindical i jutge accidental. Sol·licita informe dels papers de la Parròquia de Puigcerdà que no estaven signats per saber si el mossèn, en Juan Domènec, els ratifica; cosa que fa davant el jutge. Demana també ratificar la seva versió a la senyora Marta Monasterio i papers del Govern Militar sobre la condemna a l’esposa del doctor Pomar, que només va ser de tres anys de presó menor. Amb tota la informació rebuda i escoltada, l’advocat i Jutge Instructor lliure un Plec de Càrrecs de nou al Dr. Pomar, el quatre de maig del 1943, en que se l’acusa de: - Ser d’idees socialistes i haver assistit a manifestacions i mítings el primer de maig. - Les idees d’esquerres es van accentuar arrel del GMN. - Va requisar dos vehicles al·legant necessitar-los per al servei. - Ser amic dels anarquistes de la població, especialment d’un tal Porta. - Es va fer nomenar director de l’Hospital.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

- - - -

Va permetre i va formar part de festes a l’Hospital. Tenia mobles requisats a casa seva. Va estar diverses vegades a França durant el domini roig. Haver fet una conferència de to sexual promovent l’amor lliure

Degut a que no se’l localitza al seu domicili de Barcelona, es publica un anunci al Butlletí Oficial de la Província del dia 14 de setembre de 1943, citant-lo per absentar-se del seu domicili conegut sense avis previ. En signa la recepció el dia vint-i-dos del mateix mes i torna a presentar un redactat mecanografiat, de vuit pàgines, rebatent un per un els punts del plec de càrrecs. Recorda de nou els avals que ja va portar on consta la seva postura tan política com religiosa i d’haver,fins i tot, participat políticament amb els partits de dretes, recordant encaridament al Jutge es revisi la seva sentència del Consell de Guerra i la felicitació del fiscal per haver ajudat a la causa nacional.

d’altres testimonis, com la Sra. Monastèrio, que coneixen el seu tarannà d’impecable moralitat. En quan als mobles requisat, explica i aporta els testimonis de nou, no entenent que es torni a jutjar com una falta, quan els seus propietaris han explicat que no els hi va requisar, ans el contrari. De la conferència que va haver de fer obligadament i el títol de la mateix que era la Fisiologia de l’instint sexual, en diu que no va tenir cap to immoral i que és exagerat considerar per això que sigui un propagandista de l’amor lliure, menys quan ja s’ha demostrat pels informes la seva actitud moral i religiosa. Demana que el jutge es recordi de les conversacions tingudes al Col·legi sobre les acusacions fetes a la seva esposa i de la reserva feta d’engegar accions legals per difamacions.

Torna a fer una amplia i aclaridora situació dels vehicles que el Comitè li va proporcionar, i va obligar a utilitzar, per a poder fer les visites als pobles circumdants; recorda el favor que volia fer als propietaris salvant els vehicles d’haver de ser portats al front. Demana que si cal facin un acarament amb els propietaris, que tots viuen de nou a Puigcerdà. Recorda al Jutge que el senyor Porta era Conseller de Sanitat i de Cultura, cosa que justificava la relació tan d’ell com de la seva esposa, fent-ho purament per la relació professional que devia a tothom. Els metges de Puigcerdà van fugir i ell, que també ho medità, en no tenir cap vincle polític i significació destacada, va preferir quedar-se a exercir en un lloc que quedava orfe de metges. No es va aprofitar de cap circumstància per tenir la feina, sinó que fortuïtament i per mandat del Comitè va exercir la direcció de l’Hospital, fins que va d’haver de fugir, com és sabut i certifica l’informe clar i concís del Cap Local de Falange. De les festes i altres disbauxes de l’Hospital se’n desentén i apel·la al que diguin les monges de l’Hospital i

Informe final del Consell de Col·legis de Metges: Resumidament, el jutge instructor ve a dir que és un expedient amb moltes contradiccions i que cal distingir clarament una època anterior al període roig en què el doctor Pomar te una actitud manifesta de idees de dretes, però que el que s’ha de jutjar és la seva posició durant l’època revolucionària; en aquesta queda clar que, segurament de forma acomodatícia, tendeix a posar-se al cantó dels marxistes i en aquesta convivència pot explicar-se que fos director de l’hospital, donés conferències impròpies de la ideologia social catòlica i que no se’l pot conceptuar lliure de tota culpa. De forma prudent elimina tot allò que els seus col·legues i enemics professionals poden haver dit i promogut. Per tot plegat proposa sanció en aplicació de l’Ordre de 6 de octubre de 1939, amb inhabilitació perpètua per a càrrecs directius i de confiança, i privació de l’exercici de la professió durant dos anys. No obstant, la Junta acordi. Signat Fernández Peñaflor, 16 d’octubre 1943 El Ple del Consell Directiu, en data de 14 de gener de 1944, decideix imposar-li: Inhabilitació perpètua per a càrrecs directius i de confiança en l’organització mèdica. Inhabilitació perpètua per a l’exercici de la professió a la província de Girona.

F. Javier SUBIRÓS JUSTAFRÉ

Nascut el 17 de gener del 1904, a La Jonquera. Casat. Conviu amb el seu pare, metge jubilat. Llicenciat en Medicina a Barcelona el 25 de gener del 1928. Col·legiat a Girona el 5 de juliol del 1929.

Declaració Jurada: Hi declara poca cosa, entre elles haver estat depurat com a Metge Titular. Es declara catòlic, apostòlic practicant. Adherit a la Falange i al Sindicat de professions liberals de la Central Nacional Sindicalista (CNS). No ha fet cap servei als “rojos”, tret del servei a quintes forçós com a tinent. Diu haver fet tot el possible per la Causa Nacional. Signat a La Jonquera, sense data. – Informes rebuts al Tribunal Depurador del Col·legi de Metges: 1. Ajuntament de La Jonquera. Persona de bona conducta amb antecedents immillorables i afecta al Gloriós Moviment Nacional. (2 de juliol del 1940) 2. Falange Española. Persona de molt bona conducta i bons antecedents, religiosa i complidora. Per no anar al front es va enrolar amb els carrabiners de Sanitat. Afecta al G.M.N. (4 de juliol del 1940) 3. Comandància G. Civil. No se li coneix filiació política, observa bona conducta i és afecta a “nuestra Santa Causa”. (30 juliol 1940). Tot i aquests bons informes, el Consell Directiu del Col· legi de Metges decideix incoar-li expedient de depuració i envia tota la documentació al jutge instructor. (12 febrer 1941). El Consell al·lega que: “había observado una conducta buena, como iguales antecedentes, y, en época marxista, parece ser que ingresó en el Cuerpo de Carabineros ignorándose, sin embargo, si lo hizo con carácter voluntario o forzoso. Desempeñó, pasado algún tiempo, la categoría de Teniente del ejército enemigo..”

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

que el Sr. Subiròs marxés a la zona francesa per recolzar als rojos sinó que ho feia per seguir atenent a tots els clients i malalts d’ambdós cantons quan no hi havia més metge que ell. Dit delegat explica que visitava a tothom, sense condició de classe ni política i que no cobrava honoraris en moltes ocasions. De les diligències prèvies no se’n desprenen responsabilitats; de la depuració de funcionari tampoc i es pot reincorporar al càrrec, constant també en dits papers la seva alta fiscal per seguir exercint com a metge en la Mancomunitat Sanitària de Municipis de la Província. Ell mateix fa un escrit dirigit al Col·legi en el que exposa que va ser mobilitzat forçós i destinat a Sanitat Militar agregat als Carrabiners com a Tinent Metge, única forma d’estalviar ser enviat al front de combat i no abandonar ni al seu para paralític ni als malalts de la zona. (22 març 1941).

D. Manuel Sords Patallo. Tinent del Cos Jurídic, jutge instructor per a la Depuració dels Col·legiats de Girona.

Certificació del jutge instructor: Proposa acabar l’expedient sense sanció i sense declaració de cap responsabilitat, no obstant la Junta Directiva vulgui resoldre.

Demana de nou informes a la Guàrdia Civil, el Delegat de Falange, a l’Ajuntament de La Jonquera i certificacions de les Auditories de Guerra i diligències prèvies fetes al Dr. Subirós, així com informe de la depuració de la Direcció General de Sanitat.

Consell Directiu, reunit en ple de 8 d’agost de 1941, resol per unanimitat, imposar la sanció d’inhabilitació perpètua per ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització o corporacions de caire mèdicosanitria. (apart. 2n, art. 3r, de la O.M 6 octubre 1939).

S’indaga únicament el fet de prestar servei en l’exèrcit republicà. La G. Civil declara de nou que el van incorporar forçosament al Cos de Carrabiners i en contra de la seva voluntat. Que va residir sempre a La Jonquera durant la “dominación rojoseparatista” i que pocs dies abans d’alliberar-se el poble, va fugir als límits per evitar represàlies d’elements indesitjables. Des de l’ajuntament informen del mateix i expliquen que el doctor tenia el seu pare, metge retirat, a casa seva paralític, i del qual cuidava; fet pel qual sempre va estar a prop i seguí atenent a tothom tot i estan uns dies als límits –el Pertús–. Es va presentar immediatament a les forces Nacionals només d’entrar per posar-se al seu servei. El Delegat de Falange explica que és una confusió pensar

(Al mínim detall i saltant la proposta del jutge instructor).

PROVIDÈNCIA DEL JUTGE INSTRUCTOR

Joan TURRO COROMINAS Nascut a Palau-Saverdera l’any 1906. Casat. Dos fills. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Saragossa l’any 1931.

A la seva declaració jurada explica que va exercir abans de la guerra a Barcelona i a Calonge. Que havia estat del Partit Tradicionalista i de Falange Espanyola, motiu pel qual havia estat detingut (1938) i estat a diverses presons del SIM. El gener del 39 el varen destinar com a soldat metge a l’Hospital de Banyoles, lloc on es va amagar i esperar l’entrada de les tropes nacionals. Informes rebuts: – Comandància Guardia Civil de Girona. (11 juliol 1940). Amb anterioritat al Glorioso Alzamiento Nacional demostrava tendències esquerranes per conversacions tingudes amb persones de ideologia contraria. Feia propaganda de la candidatura d’Esquerra Republicana, essent admirador del diputat comunista Miravitlles. Va marxar de manera volun-

tària amb els rojos a Osca com a Tinent de Sanitat. Més tard va ser detingut a Barcelona en una “redada” feta pels “rojos” i conduit a la presó; vaixell Uruguay. Quan el varen alliberar va anar de soldat metge a l’Hospital de Banyoles per haver estat cridat el seu reemplaçament militar. Quan va ser alliberada la població de Calonge pels Nacionals va ser nombrat alcalde gestor, càrrec del que va ser destituït pel Governador Civil de la Província perquè es valia del càrrec per rebaixar penes a persones d’esquerres del poble. En l’actualitat i en els dies festius es presenta a la celebració de la missa. – Falange Espanyola. El Cap Local de Girona. (30 juliol 1940). El Dr. Turró és persona que en aquesta vila ha observat bona conducta. Va ser detingut a Barcelona per elements del SIM i empresonat a diverses “chekas” per tenir carnet de F.E.T y de las J.O.N.S. Té el títol d’excaptiu. Va ser nombrat alcalde gestor fins que el Governador va canviar la majoria de Comissions Gestores. – Ajuntament de Calonge. Alcalde. (26 juliol 1940). Relaten el mateix que els altres informes i conclou que és persona de confiança de la Nova Espanya. – Parròquia de San Martí. (30 juliol 1940). Aporta iguals informes afirmant era bona persona i de conducta política i religiosa afí al GMN. Aporta recursos i actes notarials en les quals es demostra que no es va incorporar voluntàriament a l’exèrcit roig sinó que va ser cridat a files per dues vegades i incorporar-s’hi forçosament. Els informes nous que aporta i ens els quals el Jutge Instructor es basa, són fets directament per les persones del poble i no des de les instàncies gironines, veient-se com la informació de la

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Josep M. VAYREDA PUJOL Nascut a Olot, el 29 de maig del 1898. Casat, Quatre fills. Domiciliat al Passeig d’en Blay nº 56, Olot. Llicenciat en Medicina a Barcelona l’onze de gener del 1923. Inscrit al Col·legi de Girona des del 1923.

Comandància de Girona és contradictòria. El jutge instructor demana a la Junta acabar l’expedient sense declaració de responsabilitats ni proposta de sanció. (Les Fosses comunes al Pla de l’Estany. 1936-1939. J.Gallofré i M. Rustullet. Abril 2009. Consell Comarcal Pla Estany, Aj. Banyoles i Sant Miquel C.) La història de l’Hospital de Banyoles, estudiada pel Dr. Carles Hervas, metge i historiador, va acabar de forma tràgica quan a la retirada de les tropes republicanes, comandades pel Tinent Coronel Líster i en ple trasllat en retirada, va fer afusellar a part del personal que s’enduien cap a Figueres. Es comenta que Líster sabia que s’hi refugiaven persones addictes al bàndol franquista i sense temps de jutjar-los els va condemnar a tots. Segurament el Dr. Turrò ja no hi fos en aquesta època.

Declaració Jurada Metge Municipal de Ridaura, per concurs des de 1926. Metge de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot nomenat per la Junta l’any 1932 i confirmat per l’Ajuntament. Jutjat pel Tribunal de Depuracions d’Inspectors Municipals de Sanitat de Girona. Va exercir lliurement durant el període de 1936 al 1939, menys uns mesos per eludir la presentació a files. Cap filiació política, pertanyia al Sindicat de Metges de Catalunya. No va exercir càrrecs públics ni polítics. Es va veure obligat a donar servei als rojos fent serveis de radiologia a l’hospital militar sense cap paga ni ració. Va escapar de fer el servei militar.

El Comitè d’Olot li var posar diverses multes i quedarse-li dos automòbils. Per la causa Nacional va contribuir amagant capellans a casa seva i a les acaballes de la guerra va refugiar a sanitaris de l’hospital militar que els rojos volien endur-se a França. Signat a Olot el dia 21 de juny del 1940. Informes rebuts per la Junta: – Ajuntament d’Olot. 3 de juliol del 1940. Aquest individu ha vingut figurant sempre entre els elements separatistes de la localitat, havent defensat el catalanisme extremista, essent un element d’influència per la seva professió. Arribat l’alçament Nacional es devia esborrar de la societat Casal Català ja que no figura el seu nom en els talonaris de l’any 1936. La seva conducta no va ser prou bona amb algunes persones de dretes perseguides pels marxistes. No se’l pot considerar afecte al GMN. – Parròquia d’Olot. 12 juliol 1940. El Dr. Vayreda és persona de tendència catalanista i d’Acció Catalana. Tot i així, l’informant no creu que prengués part ni activa ni passiva en actes de propaganda. Es persona de bona conducta moral i religiosa. – Guàrdia Civil Girona. 29 juliol 1940. Abans del GMN era simpatitzant d’esquerres, afiliat a Acció Catalana, i en tot moment havia observat bona conducta, entusiasta de l’ordre: En una ocasió, en un míting hi va haver altercats i ferits entre els concurrents, resultant vàries persones de dretes ferides, i ell les va atendre immediatament requerint la protecció de la Guàrdia Civil. Durant el Movimiento i en no estar d’acord amb les autoritats marxistes, es va donar de baixa d’Acció Catalana. Les conversacions que tenia amb persones d’ordre del lloc foren en tot moment favorables al GMN. Era persona religiosa. El Tinent Sords Patallo, jutge instructor del Col·legi, certifica que examinada la documentació i les proves de descàrrec presentades pel Dr. Vayreda, es poden donar per provats els fets de que el senyor Vayreda per-

tanyia a partits d’esquerres fins als fets d’octubre del 1934, no tornant a pertànyer a cap més partit. Se li van fer tres expedients, tots ells resolts favorablement, un d’ells fets per mi mateix, segons diu, com a jutge militar d’Olot. Proposo a la Junta Directiva acabar l’expedient sense declaració de responsabilitat i sense sanció, no obstant la Junta resoldrà. El 12 de febrer del 1941, el Consell Directiu del Col·legi, acorda obrir expedient de depuració contra el col·legiat, notificant al jutge instructor què ampliï la informació. En el paper d’aquest comunicat hi ha escrit amb llapis a la capçalera, la paraula inhabilitació. Defensa i contestació al capítol de càrrecs fets al Dr. Vayreda. – És absolutament fals que hagués estat soci d’Acció Catalana ni a cap altra associació separatista ni extremista. És cert que n’era del Casal Català, societat recreativa, cultural i catalanista de bona llei, _ diu a la introducció del plec de descàrrec. El dia sis d’octubre se’n va donar de baixa. Desmenteix que hagués participat en eleccions a favor del Front popular, dient que ni ho deuen creure els seus acusadors; explica que li repugnaven, explica també l’episodi del míting fet a l’Ideal Park el dia 11 d’agost del 1934, defensant i atenent a la gent de dretes. Diu haver-se presentat al cap d’Acció Ciutadana oferint els seus serveis per a mantenir l’ordre arrel dels fets del sis d’octubre de 1934 (insurrecció del Govern Autònom de Catalunya contra el Govern conservador Republicà). En resposta a la resta de càrrecs que se li imputen, difusos i imprecisos, tal com diu, presenta com a prova la declaració jurada que varen fer diverses persones quan el Dr. Vayreda va ingressar a la Falange Española Tradicionalista. En aquesta declaració, els senyors Josep M. Torres, advocat; Juan Fajula Soler, dentista; Joaquim Casabò, industrial; i Martin Casadevall, director de l’Escola de Belles Arts, enumeren els fets següents sobre el Dr. Vayreda: No haver tingut cap càrrec, ni treball ni sou dels rojos.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Haver pagat multes i contribucions de guerra. (hi ha comprovants).

organització. No ho acabà fent per tenir suficients afiliats però en varen prendre bona nota.

Haver tingut sostretes pels rojos diverses finques.

Que al tornar a Olot l’any 1938 després d’haver passat un temps a les presons de Girona va tenir necessitat d’anar a la consulta del Dr. Vayreda i es va trobar amb un escamot de carrabiners manats per un tinent que irromperen violentament a la consulta del metge per fer-hi un registre, havent de marxar tots els malalts.

Haver estat desposseït de dos automòbils. Haver-li tret diverses armes que tenia per defensar-se. Haver aconseguit que els presos Sr. Llongarriu i Sellas, significades persones de dretes, es quedessin a l’Hospital per poder-les evadir dels rojos. Haver evitat, en repetides ocasions, la detenció de persones de dretes, com el Sr. de Trinxeria. Haver facilitat l’evasió de la presó dels senyors Vilar Güell i al cap d’Acció Ciutadana, Sr. de Lavín Fernández. Haver donat asil a casa seva dels vicaris de la parròquia. Haver donat serveis professionals gratuïts a quantes persones perseguides i amagades va poder ajudar. Haver rebut de les noves autoritats, un cop acabada la guerra, el nomenament com a Metge Municipal d’Assistència Pública Domiciliària per unanimitat, cosa impossible d’haver estat acusat de ser d’esquerres. Haver superat l’auditoria del Tribunal de Responsabilitats sense trobar-se-li cap fet reprovable. Haver estat depurat com a metge de l’Hospital d’Olot favorablement i ser readmès. Signat a Olot el primer de març del 1941. Acompanyen l’escrit diversos certificats, testimonis notarials i declaracions i comprovants dels fets. Altres relats dels papers aportats en l’expedient: El Sr. José Lavia Fernández, jubilat del Cos de Vigilància, antic cap superior d’Acció Ciutadana de la ciutat d’Olot i cap local de Falange, relata, en defensa de l’expedientat, que el Dr. Vayreda es va presentar durant la revolució d’octubre del 1934 en constituir-se l’agrupació d’Acció Ciutadana, manifestant haver trencat amb els amics del Casal Català i voler ingressar en aquesta

Que va ser detingut de nou el gener del 1939 amb d’altres persones de dretes i que es deia que hi hauria una forta represàlia pels que deien formaven part de la Quinta Columna. Va posar-se en contacte amb el doctor Vayreda aconseguint que el fes anar a l’Hospital tot i la oposició del Front Popular, podent escapolir-se just a la matinada del sis de febrer, quan les tropes Nacionals entraven a Olot, salvant la vida. Acta notarial de vint-i-set de febrer del 1941 donant fe de: nomenament de Metge d’Assistència Pública Domiciliària del Municipi d’Olot al Dr. Vayreda a l’any 1936; Jutjat Militar d’Olot amb diligències obertes al Dr. Vayreda per esbrinar la seva conducta, acabant amb acord de declarar-lo sense responsabilitats i signat pel jutge Sr. Sords Patallo; acord del Jutge Especial designat per la depuració de funcionaris de la Corporació Municipal d’Olot designant al Dr. Vayreda admès i sense sancions. Resolució Consell Directiu del Col·legi En el Ple celebrat el dia 8 d’agost del 1941, el Consell acorda per unanimitat, imposar la sanció d’ inhabilitació perpètua per ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització o corporacions de índole mèdicosanitaria. Papers Sanitat; 1951, nomenament i pressa de possessió en propietat a l’Hospital d’Olot, de la Mancomunitat Sanitària Provincial (Casa Socorro i Hospital Municipal).

JOSE VIDAL VERT Naixement: 7 de setembre de 1886 a Corçà. Província de Girona. Estat: solter. Domicili: Celrà. Lloc d’exercici: Celrà.

ACUSACIONS – Haver votat a les esquerres en candidatura oberta en 1936. – Negar-se a curar a D. Baldirio Llinàs ferit pels rojos. – Relacions amb el Comitè d’esquerres. – Recollida d’armes al Sr. Reneiro Pagans. INFORMES REBUTS – Denúncia del Sr Reneiro Pagans i Llauro al Dr. José Vidal Vert que indica que aquest a partir del 1 de febrer de 1936 actuà com a íntim amic d’esquerres, que el doctor estava present i va prendre nota quan ell va entregar l’escopeta i negar-se a atendre al Sr. Baldirio Llinàs quan va anar a casa seva mal ferit. (30-340). – Carta de l’alcalde al COMG que informa de la situació política i que quan el Sr. Pagans va entregar la seva escopeta com s’havia ordenat a tothom el Sr. Vidal hi era a l’Ajuntament. (5-6-40) – Informe del COMG a la F.E.T i JONS que indica que el Dr. Vidal segueix bona conducta. (15-7-40). – Informe de la Guàrdia Civil al COMG que indica bona conducta de l’acusat. (15-07-40)

RESUM DECLARACIÓ JURADA Títol de llicenciat:12 de juliol de 1912. Barcelona Facultat: Barcelona. Col·legi de Metges de Girona núm. de col·legiat 938. Òrgans de previsió a que pertany : “La Mutual Franco Espanyola”. Mutual mèdica. Situació política: No adherit ni militant a cap grup o partit de dretes ni d’esquerres. Exerceix de Metge titular i inspector municipal de Sanitat. Només ha prestat servei de metge. No ha publicat cap escrit polític. No ha estat perseguit. Els rojos li van forçar la casa i li van treure objectes, d’entre ells estris de cirurgia

– Informe de la parròquia de Celrà al COMG que indica bona conducta i religiositat de l’acusat. (4-10-40). – Informe del la Guàrdia Civil al COMG que denuncia l’amistat de l’acusat amb esquerres i la falta d’auxili al Sr Baldirio LLinas. (24-10-40). – Informe de la Guàrdia Civil al jutje instructor del COMG que proposa tres persones per informar sobre la conducta i antecedents de l’acusat, una d’elles és el Sr. Reneiro Pagans que és l’acusador.(18.1.41). – Informe del COMG al jutge instructor que acorda iniciar l’expedient de depuració (13.2.41). – Informe de la Guàrdia Civil que indica que el Dr. Vidal estava a las oficines de l’Ajuntament a la recollida d’armes de les persones de dretes. (19-2-40).

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

– Informe de la Falange Espanyola al jutge que indica que el Dr. Vidal estava a l’Ajuntament com ho demanava el seu càrrec de metge titular i que presenciava la deposició d’armes dels de dretes en aquell moment. (27-2-40). RECURS AL COMG Informa que: – No era d’ideologia d’esquerres. – Va tenir un càrrec de jutge municipal. – L’any 1926 va aconseguir el nomenament de metge titular i inspector municipal de Sanitat de Celrà, en el temps de la dictadura militar del General Primo de Rivera, que en el moment de cessar el govern va ser suspès i destituït del seu càrrec per el règim nou d’esquerres l’any 1930. L’any 1934 li va ser retornat el càrrec per ordre judicial. – No és de cap ideologia política. – Que complia estrictament les seves obligacions. (22-03-41) SANCIÓ PROPOSADA PEL JUTGE La suspensió de l’exercici de la professió per 5 anys a la província de Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. RESOLUCIONS DE LA JUNTA Informe del COMG en què ordena la inhabilitació perpètua per a l’exercici de la professió a la població de Celrà i al seu terme municipal així com en el radi de 15 Km a partir d’aquest. (3-8-41) RECURS AL COL·LEGI GENERAL DE METGES DE MADRID CONTRA LA RESOLUCIO ACORDADA PER EL CONSELL DIRECTIU DEL COMG Carta del Dr. Vidal al COMG el la qual sol·licita que traslladin el seu cas al Col·legi General de Metges d’Espanya. (4-09-41) Recurs del Sr Vidal al Col·legi General de Metges d’Espanya. (15-09-41)

– Per la gravetat de la sanció. – Per inexactitud dels càrrecs formulats. - No va votar amb papereta oberta. - Els denunciants abans ja van intentar treure-li el càrrec de metge titular. – No va col·laborar amb esquerres. En 1939 l’Ajuntament republicà el va destituir del càrrec que va recuperar per sentència dictada pel Tribunal Contenciós Administratiu en el plet promogut per el recurrent contra l’Ajuntament. – No va desarmar a les persones d’ordre i de dreta. – Va donar auxili al Sr Llinás, va curar-li les ferides. El va acompanyar part del camí a traslladar-se a casa d’un veí a petició d’ell. El dia següent el va anar a visitar de nou i al veure’l greu va recomanar el seu trasllat a l’hospital i el va medicar abans del seu trasllat. A l’hospital va ser operat i aquell dia per la nit va morir. La Sra. Mercedes Guanter, vídua del Sr Llinás, ho declara. I la Sra. Elvira Vidó, mestressa de la casa on va ser visitat el ferit, també ho declara. – Antecedents. - Bona conducta política, social i religiosa (mossèn). - Sempre ha figurat com a element de dretes de Celrà. - El Sr Pagans i el Dr. Romagós (l’altre metge local) són els acusadors. El pare del Sr. Pagans va acordar la seva destitució com a metge de Celrà l’any 1930 amb el propòsit de substituir-lo per el Dr. Romagós, que va ser nombrat seguidament per el càrrec. Posteriorment una sentencia del Tribunal Provincial la va revocar i des de llavors existeix enemistat entre els dos doctors. - Afirmació d’actuació de dretes sempre corroborat per personalitats. – Conclusió. Els càrrecs presentats no estan provats, sinó que queden desvirtuats. Van ser assignades 3 persones per a la depuració: Inocencio Mediñà, Reneiro Pagans i Sixto Prat, i no hi ha cap declaració del primer, que pel seu càrrec d’alcalde i jutjat municipal podia haver informat amb perfecte coneixement de causa la veritable ideologia del recurrent.

Informes i declaracions

Resolució del jutge al COMG

– Carta de la Sra. Montserrat Guanter vídua del Sr. Llinás que informa de la assistència del Dr. Vidal al seu marit. (12-9-41).

Inhabilitació per ocupar càrrecs directius i de confiança en organitzacions o corporacions de caire mèdic sanitàries i suspensió de l’exercici de la professió a Celrà. Les dues sancions durant 6 mesos i a 50 km del poble durant aquest període, el qual començarà a comptarse a partir del dia següent al que sigui ferma la resolució adoptada. (9-6-42).

– Carta de la Sra. Elvira Vidó, veïna on va anar el Sr. Llinás després de ser curat per el Dr. Vidal, que informa de la seva assistència en dues ocasions més. (13-9-41). – Certificat del COMG de nomenament del jutge instructor Don. Juan Fernández Sánchez del Col·legi General de Metges de Madrid per recórrer la depuració de varis metges, entre ells el Dr. Vidal. (30-3-42). – Citacions i compareixença del Dr. Vidal, Sr Inocencio Mediña, Sr Reneiro Pagans, Sr. Sixto Prat i Sra. Mercedes Guanter. – Sol·licitud a l’alcaldia i al sergent cap del la guàrdia civil demanant més informació. – Sol·licitud al delegat local d’informació e investigació FET y JONS. – Resposta de l’alcaldia que indica que l’any 1905 el Dr. Romagós va ser assignat com a metge únic del poble recolzat per la casa Pagans. L’any 1926 el Dr. Vidal va ser assignat com altre metge del poble recolzat per la casa Cors.

A l’expedient de Sanitat s’hi troba, en relació a les sentències fermes de depuració, el cessament en el càrrec de Metge Titular de Celrà signat el 23 d’octubre del 1943 fins que compleixi el temps acordat.

Josep M. VILA VIDAL Nascut el 28 de setembre del 1898 a Borrassà. Solter. Llicenciat a Barcelona el 26 d’agost del 1922 en Medicina General. Col·legiat a Girona des del 1922.

Declaració Jurada. Va exercir al municipi de Borrassà amb els seus agregats, exercint el càrrec de Inspector Municipal

– El 29 de novembre de 1930 l’alcalde Pedro Pagans va destituir al Dr. Vidal del seu càrrec, que posteriorment a la data del 4 -03-34 va recuperar al guanyar el contenciós administratiu. – Resposta de la Guàrdia Civil que informa del mateix i que el vot va ser d’esquerres, però no hi ha cap testimoni presencial. Sol·licitud del COMG de si el senyor Reneiro Pagans forma part de l’ajuntament del Celrà. Contestació que sí. En el nomenament de vocal.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Informes rebuts: – Ajuntament Nacional. 13 juliol 1940. Abans del GMN pertanyia als partits del anomenat Front Popular. Va treballar en les últimes eleccions a favor de la candidatura d’Esquerra Republicana. Durant el GMN va tenir contactes sovint amb membres i dirigents marxistes de la localitat, no havent estat mai molestat i cobrant sempre els havers municipals, cosa que no passava amb altres funcionaris municipals. La seva conducta religiosa és d’indiferència. – Guàrdia Civil. 9 agost 1940. És de bona conducta i antecedents. Amb anterioritat al GMN estava afiliat al partit d’Esquerra de Catalunya i va fer propaganda electoral a favor del Front Popular. Des dels primers moments de l’alçament nacional va demostrar simpaties per la causa rojo-separatista encara que no prengués part en fets delictius ni ostentés càrrecs oficials. Se suposa que fou assessor dels rojos del poble. No se li reconeixen idees religioses.

de Sanitat de l’Ajuntament per pertànyer al Cos de Metges Titulars, cobrint la vacant del seu pare quan va morir. Amb el canvi d’ajuntaments, i desposseït del càrrec, va haver de pledejar per la plaça amb un altre metge del lloc, essent reposat al seu lloc. Va ser depurat com a metge titular per Sanitat. Afiliat al partit Union Patriòtica de Borrassà. Afiliat a UGT obligatori per ser Sanitari Local. Va donar el normal servei als refugiats i als rojos per ser el Metge de Sanitat. Li van requisar el vehicle. Va ajudar a gent a passar a l’Espanya Nacional. Diu que per haver donat servei a molts poblets, poden sortir rancúnies particulars normals en aquests pobles i que ampliarà qualsevol informació que la Junta Directiva li demani. Afegeix en última instància que no es va presentar a files quan els varen demanar.

– Falange Local. 7 octubre 1940. Després d’expressarse igual que als anteriors informes, afegeix que va ser el promotor a Borrassà d’una societat titulada “Centro radicalsocialista Agrario”. – Parròquia. 10 octubre 1940. “Per informes fidedignes que he pogut recollir, doncs resideixo a Borrassà només des de l’agost de l’any passat, puc dir que la conducta del Sr. Vila ha estat la següent: continuant la tradició familiar ha vingut essent, abans del 1931, dirigent d’un dels partits polítics locals que abans d’aquella data tenien caràcter monàrquic; essent durant la dictadura primoriverista, president de Unión Patriótica. Al proclamar-se la República formà part de dues societats locals de tendència esquerrana sense ocupar-ne càrrec. Durant el període revolucionari no va tenir cap actuació política, refugiant a casa seva a una tia religiosa i a un cunyat antic conseller de dretes de l’Ajuntament de Figueres. La seva actuació acabada la guerra ha estat de complerta adhesió al Moviment Nacional. La seva conducta religiosa és bona, complint amb els preceptes religiosos assíduament.”

Signat a Borrassà el 8 de juliol del 1940

Plec de descàrrec: Al fet de pertànyer a partits relacionats amb el Front Popular, diu que és fals i que la Junta ho investigui si cal, a nos ser que es consideri el formar part inevitablement d’una entitat local en la que, per no tenir problemes, hi va ingressar forçosament. En quant a fer propaganda de partits d’esquerres el febrer del 1936, diu que és totalment el contrari, doncs va recolzar al Sr. Ayats, que integrava la candidatura de dretes i que en poden donar testimoni diverses persones de les quals aporta noms i cognoms. En quant a les seves relacions amb els elements i autoritats d’esquerres, manifesta que les simples i obligades pel càrrec de metge titular, quedant-se durant el conflicte tancat a casa seva amb les persones que tenia al seu càrrec i fer la feina que li pertocava; en poden donar fe les persones de Falange, religioses i d’altres que va acollir. Explica com li van requisar el vehicle Ford sedan de quatres places que tenia i amb la violència que ho van fer, així com que li van requisar molts quilos de blat que emmagatzemava, fruit de les seves iguales. Demana també a la Junta que es revisi la depuració feta per la Delegació de Sanitat de la província, en la qual va sortir sense càrrecs.

Papers Sanitat: declaració jurada a Sanitat del 13 de maig del 1939. Ricardo Ros Simó, Metge APD i jutge instructor de l’expedient del Dr. Vila diu: “....els càrrecs han quedat desvirtuats; és cert que va ser President de l’Associació Agrícola Republicana Socialista, però no fundador del Centre Radical Socialista...”. Es tanca l’expedient sense sanció el 31 de gener del 1941, signat per la Direcció General de Sanitat fins que es resolgui definitivament. El 10 de març del 1941, el Ministerio resol sanció i inhabilitació per ocupar càrrecs de confiançai postergació en l’escalafó d’un any. (n.a: evidentment, els papers entre administracions i Col·legi s’han creuat i aquest resolt definitivament més d’acord al que ha decidit la Junta Directiva del Col·legi).

Joan BUGUÑA AROLA Nascut el 16 de Juliol del 1896. Castellvell el Vilar, Barcelona. Casat. Domiciliat a Lloret de Mar durant la Guerra Civil. (del 1928 al 1941). Llicenciat en Medicina a Salamanca, 1 de desembre del 1921. Medicina General i Cirurgia. Del 1923 al 1928 va exercir la Titular a Sant Vicenç de Castellet.

Resolució del Jutge Instructor Sr. Sords Patallo a la Junta Directiva:

Declaració Jurada

Pot donar-se per provat que el Sr. Vila pertanyia al Front Popular i que durant el domini roig va mantenir contactes amb els dirigents marxistes, sense haver tingut càrrec ni participar en actes delictius, considerant que el Sr. Vila ha de quedar inhabilitat per a ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització o en corporacions de caire mèdic o sanitari, no obstant la Junta decidirà.

No ha tingut càrrecs i va exercir lliurement la professió durant el període del 1936 al 1939. No tenia cap filiació política. Va ser elegit popularment com a jutge municipal l’any 1931, renunciant-hi immediatament. Es considera bon catòlic. En el moment de la declaració no pertany a cap sindicat ni a Falange. Declara no haver-se adherit al govern marxista i només haver donat servei a refugiats sense cobrar cap sou de ningú. No es va presentar a quintes quan la guerra.

El dia 8 d’agost del 1941, el Consell Directiu del Col·legi de Metges de Girona, reunit en sessió plenària, acorda –conforme a la proposta del jutge instructor, la Inhabilitació a perpetuïtat per a ocupar càrrecs direc-

tius o de confiança en l’organització o en corporacions de caire mèdic o sanitari.

Va patir diverses multes i van talar arbres de les finques familiars. Van agafar-los una casa per als milicians. Com a serveis donats a la causa nacional cita haver

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

ajudat a familiars de presoners dels rojos, ajudat a religiosos i a gent amagada i passar partes nacionals escoltats a la ràdio de nit. A les observacions explica que va ser obligat a signar un document en què el Comitè Revolucionari l’obligava a donar servei benèfic i sanitari a la població per 75 pessetes, compartint la feina amb l’altra metge del poble. Se li va oferir el càrrec de metge del Socorro Rojo Internacional, que no va acceptar, cosa que tampoc ho feu amb el càrrec d’orfenats. Signat a Lloret de Mar el 24 de juny del 1940. Informes rebuts: – Ajuntament de Lloret de Mar. 55 juliol de 1940. Resulta que, ja abans del GMN, aquest individu es distingia per les seves manifestacions i simpaties a favor del Front Popular i al començar la revolució roja se’l va veure en contacte amb destacats elements del Comitè local del qual n’obtenia tractes de favor. Políticament es mal considerat entre la gent d’ordre i afecta al GMN. – Falange Lloret de Mar. 5 juliol de 1940. Diu exactament el mateix que el paper de l’Alcaldia. – Guàrdia Civil Girona. 27 juliol de 1940. Exactament el mateix, amb un afegit que diu que no se li coneixen fets delictius. El jutge instructor del Col·legi de Metges, el Sr. Sords Patallo, certifica que amb els antecedents rebuts es desprèn que el Dr. Buguñà tenia contactes amb els rojos i –de conformitat amb l’apartat 2n de l’article 7 de la OM de 6 d’octubre del 1939– proposa a la Junta Directiva, la inhabilitació per ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització o en corporacions de índole medico sanitària, no obstant la Junta resolgui el que estimi oportú. Abril de 1941. Plec de descàrrec: En relació a que abans de l’Alçament nacional era entusiasta del Front Popular, manifesta que estan a San

Vicenç de Castellet era persona netament de dretes i n’aporta documents que ho corroboren. Explica que estant ja a Lloret, el varen elegir jutge municipal i que en va renunciar al cap d’un any per no estar d’acord amb el càrrec. En els successos d’octubre del 1934 no va participar en res i s’estigué a casa; als pocs dies va iniciar una subscripció en favor dels militars i familiars dels que varen prendre part en aquests fets. A l’any 1934 el nombraren representant a Lloret de la Propietat Rústica del partit de Santa Coloma de Farners, essent un defensor dels drets que afectaven la propietat. Abans de les eleccions del 1936 va escriure al Dr. Hosta de Girona, president de la C.E.D.A 1 de la província, perquè anés a Lloret a fer propaganda electoral. Sobre que mantenia amistat i relació amb els dirigents del Comitè Local i en rebia tractes de favor afirma que als pocs dies d’estar organitzat el Comitè la seva mare política, que convivia amb ell, va ser cridada a presentar-se al Comitè i després d’una llarga espera i sense explicacions, li van posar una multa de cinc mil pessetes, comminant-li a fer-la efectiva en un dia. Als pocs dies els hi feien pagar altres quantitats menors, de les que aporta rebuts. Quan va esclatar la guerra els

1. C.E.D.A: Confederación Española de Derechas Autónomas. Aliança de partits polítics catòlics de dretes.

hi varen demanar les claus d’una casa propietat seva i la van convertir en quarter de milicians. També els hi van talar un bosc sencer sense cap permís ni abonament de cap quantitat. En quan als tractes de favor, dir que en una població de sis mil habitants amb només dos metges, l’obligaren a donar el servei sanitari i també l’assistència a l’hospital, per dues pessetes i cinquanta cèntims al dia. A l’octubre del 1937 van donar a l’altre metge, el titular, totes les atribucions amb drets i deures com abans del Movimiento, i al Dr. Buguñà el nombraren suplent amb el mateix sou i feina. Tot plegat va comportar la necessitat de vendre moltes coses per poder mantenir la família. D’estar mal considerat políticament entre la gent d’ordre, en diu que mai havia militat en cap partit ni posat cap peu a locals d’una i altra banda, així com tampoc mai havia tingut contacte amb prohoms d’esquerre que venien a Lloret. Envia una relació extensa de persones que poden desmentir les acusacions que se li fan i demostrar que tot són intrigues i passions que hi ha entre la població. Adjunta documents; rebut de la multa del Comitè, dimissió de jutge municipal, carta al Dr. Hosta, avals de Falange i Ajuntament de sant Vicenç de Castellet i de divuit persones més, rebuts de diner recol·lectat el 6 d’octubre, rebuts de l’Associació de Propietaris de Finques Rústiques. Anotacions a destacar d’aquests diversos documents: que va pertànyer a Union Patriòtica i al Sometent de Sant Vicenç, que va refugiar a casa seva a Lloret a la família de Marcel·lí Enrich Merce, manifestant aquest que el Dr. Buguñà escoltava els partes radiofònics cada nit i que va fer passar un seu fill al bàndol nacional a través de França. En tots els papers presentats, gent de diversa classe manifesta que el Dr. Buguñà els va ajudar i que es va comportar molt correctament i en favor dels damnificats pels rojos, amb algun enfrontament perillós amb aquests. El Ple del Consell Directiu del Col·legi de Metges, reunits el dia 8 d’agost del 1941, acorda per unanimitat,

inhabilitació perpètua per a ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització o corporacions de índole medico sanitària.

Juan CUSI COSTA Fill de Pere i Àngela, nasqué a Vilabertran el dia sis d’abril de l’any 1896.

Estudià Batxillerat a l’Institut de Figueres i Medicina a la Facultat de Saragossa, llicenciant-se l’any 1924 a l’edat de vint-i-sis anys. Inicia el seu periple professional exercint a la població gironina de Maçanet de Cabrenys, col·legiat en el llavors Colegio Oficial de Médicos de Girona amb el número 467, per inscriure’s el juliol del 1936 –amb el número 1.897– al Col·legi Oficial de Metges de Catalunya de l’època republicana. En la dictadura primoriverista, l’any 1925, se’l nomena Metge Titular i Inspector de Sanitat del municipi on exerceix, càrrec del qual es veu desposseït per la República, segons sembla, per considerar-lo “perillós”. Exercirà com a metge lliure fins al gener del 1939, moment en que marxa a França per reintegrar-se a l’Espanya Nacional. És empresonat pels nacionals a Santander i poc després traslladat a la presó de Girona, on el vint de maig del 39 el governador li dóna la llibertat. Retorna a l’Empordà, a PortBou i poc li dura la tranquil·litat, doncs és denunciat i dut de nou a la presó i sotmès a consell de guerra i penat a dotze anys de reclusió. Estant a la presó de Figueres li arribarà la notificació col·legial per a procedir a la seva depuració col·legial. Declaració jurada: Destaca a la declaració manuscrita que no tenia filiació política, tret de l’obligada sindicació per ser metge col·legiat, pertanyent a UGT com tots els companys, i haver estat nomenat regidor municipal a l’octubre del 39. Manifesta haver patit vexacions i persecució per la

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

policia per entendre que no tenia que molestar a cap persona del poble (sic) i que li varen requisar el vehicle, llibres, mobles i material sanitari. Com a servei a la causa nacional comenta que va protegir persones dels escamots de la FAI. Cita com a testimonis al farmacèutic Mariano Mas, a Francisco Subirós, a la senyora Dolors Bigas i tots els veïns del poble. En les observacions especials fa esment d’haver recollit a casa seva internacionals i carrabiners perquè tenia l’obligació d’assistir-los, arribant gent molt extenuada i malalta en la retirada, essent ell l’únic facultatiu que hi havia entre Maçanet de Cabrenys i Darnius. Signat a la presó de Figueres el vint-i-cinc de juny del 1940. Informes rebuts al Tribunal Depurador del Col·legi de Metges: – Delegat Falange de Portbou: persona completament desafecte al Movimiento i que ha estat condemnada pel Tribunal Militar pels fets delictius en què ha pres part. (30-7-40) – Capellà : diu que no el coneix per no ser de Portbou i no poder al·legar la seva conducta. No obstant, diu, tot el món sap que és individu d’esquerres i que el seu camp d’acció va ser Maçanet, on per les malifetes el van condemnar a presó. (6-7-40) – Alcaldia : desconeix la conducta. (8-7-40) – Guàrdia Civil : un extens informe on manifesten era del PSUC, regidor i caixer de l’Ajuntament Popular i afiliat a UGT. “En su casa y en franca camaraderia entre policías rojos y elementos destacados del marxismo se celebraban juergas, habiendo celebrado asi mismo con una champagnada la muerte del ilustre General Mola...” (8-8-40) Tots els informes datats a mitjans de l’any quaranta són enviats al Secretari del Col·legi de Metges. En l’expedient del Dr. Cusí, curiosament, hi trobem una segona remesa d’informes dels mateixos estaments, però ara van dirigits al tinent jutge instructor i signats per altres persones amb dates de la primavera del 41. En aquests informes, un altre delegat de Falange i un altre alcalde, repeteixen el mateix que exposava la Guàrdia

Civil a l’any 1940, fent un profund esment a la celebració de la mort del general Mola. S’inclou també un informe del Govern Civil en el que el cataloguen de ser d’Esquerre Republicana i un distingit revolucionari i instigador de dirigents “rojos”. PROVIDÈNCIA DEL JUTGE INSTRUCTOR Manuel Sords Patallo, tinent del Cos jurídic i jutge instructor del Col·legi de Metges de la província de Girona. Resumeix els càrrecs en pertànyer al Partit Socialista Unificat de Catalunya, haver estat Regidor de l’Ajuntament roig i celebrar les desgràcies nacionals. Proposa, d’acord a l’apartat 7è i article 3r de l’Ordre de 6 d’octubre del 1939: Suspensió absoluta de l’exercici de la professió per deu anys a tot el territori nacional. Aquesta proposta, que està supeditada al que la Junta del Col·legi decideixi, se li fa arribar al Dr. Cusí el 30 d’agost del 1941, rebaixant la inhabilitació perpètua només a la província de Girona. (apartat 6, art 3) Recurs al Consejo General de Colegios de Médicos de España.

La notificació de la proposta col·legial la signa l’interessat estant a Barcelona el 15 de setembre del 1941, la qual cosa vol dir que ha sortit de la presó de Figueres, no havent acomplert la pena de dotze anys. Té quinze dies per presentar recurs, cosa que fa en plec de descàrrec dirigit al Consejo General en el qual manifesta que s’ha tramitat malament el seu expedient per no haver-li donat audiència ni defensa. Per ell, i per altres col·legiats depurats, el Consell Directiu del Col·legi de Girona encomana a un advocat de Madrid dur els expedients i recursos al Consejo General. Aquest jutge instructor, adjunt al Consejo General, serà Don Juan Fernández Sánchez, excombatent i militant de Falange. El Jutjat instructor li envia els requeriments a Maçanet de Cabrenys, i posteriorment, havent-los comunicat d’aquest Ajuntament el nou domicili de l’afectat, ho fa a la localitat on resideix; Rupit. Signa l’interessat el rebut del nou plec de càrrecs el dia tretze de maig del 1942. En la seva defensa explica que a les acaballes del conflicte bèl·lic, en plena retirada, va ser nombrat regidor de Sanitat perquè fes el repartiment de comestibles i de llet, essent reconegut com a millor persona per fer- ho pels elements dretans del poble. Desmenteix les festes i celebracions, donant testimonis de tot el contrari, i citant que quatre senyors enemistats amb ell el volien perjudicar dient aquestes coses. Cita a Manuel Esquius Anguera, metge inspector municipal de Barcelona, com a testimoni de que va tenir amagat a Luciano Mateos Tituli, perseguit pels republicans. Aporta una relació de dotze persones de Maçanet de Cabrenys que aniran a testificar al jutge instructor. El vint-i-u de setembre de 1943, citats a les cinc de la tarda, no compareix cap veí a testificar; a l’expedient no consta cap requeriment a aquests dotze testimonis, però sí un comunicat a Rupit dient-li que haurà de ser ell que els avisi. El jutge instructor del Consejo General també demana al governador civil de Girona la certificació de la sentència dictada pel Tribunal Militar que instruí el sumaríssim contra el Dr. Cusí

La Resolució, després d’examinar l’expedient per reparar les deficiències processals, segueix dient el mateix de sempre i proposa: – Inhabilitación para ocupar cargos directivos o de confianza en la organización o en corporaciones de índole médica o sanitaria. – Inhabilitación perpètua para el ejercicio de la profesión en una o varias provincias. El Consell Directiu del Col·legi de Metges de Girona acordarà. 28 setembre 1942. I acorda exactament aquestes inhabilitacions, que – com moltes altres que han estat revisades en el Consejo General–, afegeixen la inhabilitació per a càrrecs de representació. Veure Annex V.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Francisco LLORENS CENTELLAS

Nascut a Castelló d’Empúries el 7 d’agost de 1881. Casat. Llicenciat en Medicina el 3 de març de 1910 a la Facultat de Barcelona. Medicina General. Col·legiat a Barcelona fins el 1934 en que es retirà a Cadaqués sense exercir la professió. Havia exercit a Terrassa de 1910 a 1934.

Declaració Jurada Detingut l’octubre del 1938 i engarjolat a Girona, fou posat en llibertat condicional a poc d’un més, pendent de judici. Pertanyia al Sindicat de Metges de Catalunya i a la Union Patriòtica, partit polític del comte d’Egara. Religiós practicant. Adherit a Falange amb carnet. Havia fet servei als rojos, dos o tres cops, atenent a lesionats que treballaven en fortificacions. Va ser denunciat al Col·legi de Metges en època roja per privar-lo d’exercir a la població de Cadaqués i manifesta que ho va fer el Dr. Mallol, titular nomenat pel Comitè roig de la localitat; va patir injúries i va ser detingut i engarjolat a Girona. En les observacions explica que, residint a Cadaqués, va haver de marxar quan l’alçament nacional per refugiar-se a Barcelona. Després dels fets del 37 a Barcelona i quan ja no actuaven els de la FAI, estant en situació econòmica precària, va tornar a Cadaqués per provar a guanyar-se la vida. Es va trobar que la titularitat l’exercia el Dr. Mallol i va demanar-li poder exercir sense fer-li competència, cosa que no va obtenir i ensems el va denunciar al Col·legi de Barcelona; també explica que es va dirigir a la Junta del Col·legi de Girona perquè estudiessin el cas demanant acceptessin l’exercici dels dos metges a la plaça. Poc després va ser detingut i empresonat, segons diu ell, denunciat pel titular Dr. Mallol.

Explica que als tres dies de ser arrestat al domicili el Dr. Secret, el Dr. Mallol va anar a demanar-li la llista d’aconductats i que el Dr. Secret es va enfadar molt i el va fer fora de casa. Informes rebuts: – Comissari que fou agent de policia de Cadaqués durant la dominació roja; Manifesta que uns dies abans de ser detingut i traslladat a Girona, el cap de Policia Mariano Fàbregas i l’agent Santamaria, li havien dit que el Dr. Mallol l’havia denunciat com a desafecte a la causa marxista i afiliat a Renovación Española. – Guàrdia Civil; Mentre residia a Cadaqués va ser perseguit i molestat pels rojos amb multes i constants amenaces. Va ser engarjolat per feixista i el seu domicili va ser assaltat i espoliat. El van posar en llibertat i va anar a refugiar-se a Barcelona fins que va ser alliberada pels nacionals. Delegat de Falange, bon catòlic, de conducta irreprensible i molt addicte a la causa nacional. Juliol 1940. – Alcaldia de Cadaqués; Persona de dretes i espanyolista, molt contrari a la causa marxista i pel qual va ser empresonat a Girona i la seva senyora desterra-

da. Va auxiliar, moralment i també de manera material, a presoners rojos de la localitat. Guanyada la guerra, va col·laborar activament amb el Movimiento i la causa Nacional. – Falange; Fou del partit polític de l’il·lustre patrici terrassenc D. Alfonso Sala Argemí, adherit a Renovación Española, i tingué càrrecs a dita població durant la Dictadura de Primo de Rivera. Cita també la persecució i engarjolament soferts a Cadaqués i els problemes laborals amb el metge titular. – Carta del Metge Arturo Tort Nicolau de Reus, que va ser acollit i refugiat a Cadaqués pel col·lega i amic Dr. Llorens. A la carta explica la persecució que patia l’amic Llorens a Cadaqués per les seves idees de dretes i que entre els seus enemics hi havia el metge del poble, que segons relata en la missiva, era amic dels policies rojos Fàbregas, Santamaria i Badía i dels dirigents municipals. Diu que té sospites de que tot això va influir en empresonar-lo i desterrar la família. – Parròquia Cadaqués; Observava bona conducta i va ser detingut per ser falangista. Altres documents inclosos a l’expedient: – Carta signada per tres presoners nacionals que varen ser atesos pel metge Francesc Llorens i en Narcís Vila Moreno. Agraeixen les atencions rebudes pel Dr. Llorens, així com rebre els partes de Ràdio Nacional a través d’ells i que els hi proporcionaven tot el que era possible. No poden dir el mateix del metge titular, Dr. Mallol, que trobant-se malalts de gravetat dos presoners, va impedir que fossin traslladats a l’hospital, Resolució del Consell Directiu del Col·legi de Metges, del dia 16 d’agost del 1941, on s’acorda per unanimitat imposar la sanció d’amonestació d’ofici i inhabilitació perpètua per a ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització o corporacions de índole mèdica o sanitària. Recurs al Consejo General de Colegios de Médicos. En tres folis mecanografiats a dues cares fa una exten-

100

sa exposició el resum de la qual ve a dir: que en la treballada depuració soferta no s’han seguit els tràmits pertinents, doncs un cop lliurada la declaració jurada no ha sabut res més fins a tenir la resolució del Consell Directiu, i que no havent rebut el plec de càrrecs no ha pogut saber si han arribat els documents enviats al jutge instructor ni ha pogut tenir defensa. Es queixa de la poca formalitat del Col·legi de Girona i del menyspreu absolut que deuen haver tingut amb els documents que va enviar demostrant la seva condició. Fa un resum dels documents i persones que testifiquen que era persona afecta al Glorioso Movimiento Nacional i que va patir persecucions dels rojos. Cita en particular la persecució que li feia el president del Comitè Roig, en Juan Riera (a qui nombrarien alcalde), que va ser qui denuncià que va atendre malalts jornalers de fortificacions. Demana també s’investigui a fons el que li sembla una acusació entre companys que no acaba de veure clara. Aporta de nou un seguit de documents: Del Sr. F. De Villanueva i Rubies, advocat, que va con viure amb el Dr. Llorens a Cadaqués en temps de guerra i que el cataloga d’absoluta lleialtat al Règim. Sr. Salvador Dalí i Cusí, notari de Figueres. També refugiat a Cadaqués, convisqué amb ell i n’al·lega una conducta totalment afecta al Movimiento Nacional, –motiu pel qual va ser perseguit– i que, abans de renovar-se els ajuntaments passada la guerra, el varen nombrar regidor provisional els elements de dretes. Sr. Manuel Jerez Tejerina, tinent de l’Armada retirat. Va ser nomenat alcalde per les forces nacionals (del 10 de febrer de 1939 a maig de 1940). Coneix des de l’any 1933 al doctor Llorens i explica la postura política que va tenir en tot moment contra les ideologies d’esquerres. Durant la guerra es mostrà igualment contrari a l’actuació dels elements rojos i el van empresonar a finals del 1938 i desterrar la família. Alliberat el poble de Cadaqués, va formar part del consistori provisional com a tinent d’alcalde. El considera un enemic declarat de l’autonomia de Catalunya i entusiasta partidari del GMN.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Sr. Sebastià Gibert Pujol, secretari del Jutjat municipal de Cadaqués, certifica que el Dr. Llorens, persona amb antecedents de dretes, es va retirar a aquesta població procedent de Terrassa el juliol del 1934, sense exercir la professió, vivint dels propis recursos. Que des dels primers moments de la revolució roja, fou objecte de la persecució del Comitè i en especial del seu president, el Sr. Riera, i va ser obligat a lliurar diverses quantitats, requisat el seu automòbil; i que el 26 d’agost del 1936, va marxar, tornant el juny del 1937, intentant exercir la professió per atendre les seves necessitats en no tenir cap altra ingrés; però va ser perseguit per l’Ajuntament format pels individus del Comitè, amb en Juan Riera com alcalde, que volia impedir-li fer de metge, fins que va ser detingut i empresonat, saquejada la casa i desterrada la família. Que li consta que els diversos metges que hi havia a Cadaqués, donaven serveis als jornalers empleats en la construcció de la carretera, anomenada de fortificacions, a elecció pròpia dels mateixos malalts. Que els veïns més destacats d’esquerres, del Comitè i de l’Ajuntament, no són clients del Sr. Llorens.

no arribi l’ordre de privació d’exercici d’aquest metge, a la societat no li és cap destorb tenirne dos. El soci Lluis Mallol –metge titular– demana que la Junta investigui si l’altre metge pot exercir. Un altre soci s’estranya que, després de sis mesos exercint el doctor Llorens, ara se li posin impediments. Un altre soci al·ludeix al precedent dels antics metges Roig i Secret, podent seguir com llavors. Finalment, s’acorda per unanimitat subvencionar als dos fins l’administració corresponent cessi o no algun dels metges. Altres documents: confiscació d’embarcació. Ordre d’evacuació i internament de l’esposa i lliurament d’immoble.(f). Alcalde de Terrassa. Falange Terrassa. Presoners nacionals. Dr. Artur Tort Nicolau, metge refugiat a Cadaqués. Agent de policia a Cadaqués que manifesta que qui va denunciar-lo va ser l’altra metge.

La Societat Socorros Mutuos “La Benéfica” , al plantejar el cas de la duplicitat de metges, havia decidit que cada pacient escollís el metge que volgués. Jefatura Local de Falange, Cadaqués. Signen el cap d’Investigació, el cap local i el Delegat de la CNS un escrit estranyant la sanció imposada al Dr. Llorens i al· ludint que deu ser un error de la instrucció pensar que el Dr. Llorens convivia amb els elements rojos i que mai havia acatat les ordres del Comitè ni obtingut beneficis personals ni professionals del Comitè. Demanen, sense voler immiscir-se en les decisions del Col·legi, que es revisi i aclareixi la veritat. Sr. Manuel Seriñana Pujol, secretari de La Societat Benèfica de Cadaqués. Lliura certificació del llibre d’Actes de la Societat del dia 13 de febrer del 1938, referent al punt de l’ordre del dia sobre el metge F.Llorens: Han intervingut els socis Pere Duran, demanant repartir les consignacions als dos metges del poble; i el soci Juan Riera, que com a autoritat, manifesta a la Societat que el Dr. Llorens no te l’autorització del Sindicat de Metges per exercir a la població. El soci Pere Duran diu que fins

101

Sr. Manuel Tinturé, policia roig que va impedir detencions fins que el van destituir a l’octubre del 1938 per massa “tebi”; al poc van detenir al Dr. Llorens, que en alguna ocasió havia defensat. Ampliació de l’expedient i acord del Consejo Directivo, 22 de novembre del 1941. En data de 31 de gener del 1942, el nou jutge instructor, l’advocat de l’il·lustre Col·legi de Metges de Madrid Juan Fernández Sánchez, signa l’ordre d’ampliació de l’expedient, nomenant secretari i expedint citació al doctor Llorens per declarar. Revisat l’antic expedient i amb aquesta declaració, formula contra l’interessat el càrrec de “indicios de haber prestado asistencia facultativa a unos vecinos que trabajaban en una carretera que se hacia por mandato del Comité de fortificaciones, ordenado por el Gobierno rojo”. Dóna vuit dies per fer al·legacions. En aquestes, el metge encausat no deixa de manifestar que la denúncia venia de l’altre metge. Explica amb detall en què va consistir l’assistència i a quines persones: el ferit, el Sr. Pedro Sanés Comas –alcalde nacional de Cadaqués en el moment de revisar l’expedient–, relata que el lloc de l’accident era a tocar de casa el doctor i qui el va fer avisar va ser un operari, quedant clar que no hi havia cap vincle amb l’administració del moment. Al maig del 1942, el jutge conclou l’expedient i fa una proposta al Consell Directiu després de deixar clar que s’han vist totes les aportacions sobre la condició del Dr. Llorens, afecte al GMN, i que el jutge anterior no va donar a l’inculpat el plec de càrrecs ni va formular proposta de sanció. Però el Consell Directiu del Col·legi sí va fer arribar una comunicació a l’inculpat amb amonestació i inhabilitació; que l’interessat ha posat amb dret el recurs al Consejo General a través del Col·legi de Girona i que aquest ha volgut adreçar les deficiències processals; que del que es desprèn de la revisió, el doctor només va complir amb el seu deure professional sense haver estat reclamat per ningú més que els propis ferits: Proposa que es revoqui la sanció imposada. El 21 de novembre del 1942, el Ple del Consell Directiu acorda per unanimitat aplicar la proposta del jutge instructor.

102

No s’ha tornat a parlar dels “enfrontaments dels metges de Cadaqués”. Papers Sanitat; Metge APD de Peralada en propietat, presa de possessió el 23 d’octubre del 1943. Hi consta una referència sense dates de cessament a Cadaqués en plaça interina. Carta de la Jefatura Provincial de Sanitat al governador civil, datada el 24 de gener del 1942, explicant les baralles entre els metges Llorens i Mallol i el senyor Gaston Secret, dient estar immers en l’expedient de depuració pel Col·legi Professional.

Luis MALLOL DE PASCUAL Nascut el 21 de maig 1889 a Cadaqués. Casat. Llicenciat en Medicina a Barcelona el 16 de novembre del 1923. Medicina General. Col·legiat a Barcelona el 1924 i a Girona el 17 de juliol del 1939 amb el número 593. Declaració Jurada Havia exercit la medicina lliure a Cardona abans del 18 de juliol del 1936, durant un temps a Barcelona i passà definitivament a Cadaqués el març del mateix any. Declara la seva filiació al Sindicat de Metges de Catalunya i haver pertangut a cercles polítics militars, al Centre Catòlic i al Institut Agrícola de San Isidre. No declara serveis al rojos i sí haver atès sempre a tot tipus de malalts civils i presoners nacionals de forma gratuïta, fent el que estava a la seva mà. Informes rebuts al Tribunal Depurador del Col·legi de Metges: – Guàrdia Civil: pocs dies abans de l’alçament Nacional estava passant dies a Cadaqués (vila natal) i havia fet visites particulars a vilatans, donant lloc a un enfrontament amb el metge titular Dr. Gastón Secret Daniel. Aquest va ser perseguit i engarjolat pels rojos i varen nomenar al Dr. Mallol metge de la localitat. Es feia amb elements marxistes i mai va ser molestat per aquests.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

– Alcaldia: es va posar a actuar de metge a Cadaqués degut a la forçosa marxa del titular. Durant el període revolucionari tingué bona conducta i després de l’alliberament, igual, sense tenir actuació política ni social reprovable, considerat catòlic. – Falange: se’l considera afecte a la causa Nacional. Residia a Barcelona on tenia la mare molt malalta. No se li coneixen antecedents polítics. – Parròquia: sempre ha observat bona conducta. A l’expedient hi ha una carta del president del Col·legi de Metges dirigida al Dr. Gustavo Secret Daniel en la que li demana el seu parer sobre els motius i causes d’haver marxat de Cadaqués i amb la que també li sol·licita que li expliqui confidencialment sobre les mútues acusacions que es coneixen dels metges de Cadaqués. El 16 d’octubre del 1940, el Dr. Secret contesta des del seu domicili de Barcelona dient que sobre les acusacions entre els metges de la població no en sap res, ja que el setembre del 1936 va haver de marxar del poble perseguit pel Comitè Roig que llavors actuava. Segueix dient que, en referència al Dr. Llorens, sempre es va portar molt be amb ell i que mai havia propiciat les maniobres d’alguns clients envers els metges aconductats. Segueix dient que no pot dir el mateix de l’altre metge, doncs es va lliurar vàries vegades a visitar malalts sense el seu consentiment, fent-ho de manera clandestina. I que alguns veïns havien dit que si arribava a fer una llista de cinquanta o seixanta igualats, es quedaria al poble. Això va ser suficient per posar una queixa al llavors president de la Secció Comarcal de Figueres del Sindicat de Metges, el Dr. Antoni Brusés. Plec de descàrrec del Dr. Mallol. Signat a 9 de juliol del 1941 a Cadaqués. Fa una introducció dient que el càrrec d’acusar-lo de responsabilitat en la persecució i engarjolament del Dr. Secret aconseguint la plaça de metge titular, és molt greu i cal analitzar-la partint de tres elements que es disposa a defensar: les seves influències durant el període roig, la persecució i presó del Dr. Secret, i la usurpació de la titular.

Es trobava casualment a Cadaqués, la seva vila natal, el maig del 1936 per assumptes personals i familiars, quan va haver-hi l’alçament nacional. Els seus antecedents de ser persona d’ordre i sense afiliacions polítiques ho demostra aportant documents diversos que adjunta al plec de descàrrec: Aporta còpies de certificats de diverses personalitats eclesiàstiques, d’un agent del Cos d’Investigació i Vigilància, de militants de Falange; del Sr. Enric Mitjans, que manifesta que durant el domini roig va ser perseguit i molestat pels dirigents locals, que a més de fer-li visitar malalts sense remuneració li van arrabassar bens immobles que serviren de refugi i que deixaren totalment saquejats. Altres propietaris i comerciants avalen la conducta favorable del Dr. Mallol; la Sra. Teresa Miramunt, mestra nacional, explica que els marxistes la van treure de l’escola, on també vivia, i que el Dr. Mallol la va acollir i ajudar amb el que va poder treure de casa; el metge Antoni Brusés, substitut del forense del partit de Figueres i adherit a Falange, també declara que l’acusat és apolític i en temes professionals és un excel·lent company.

103

Es fa preguntes de com pot haver tingut animositat contra el digne company Dr. Secret. Es pregunta si dit col·lega va ser realment empresonat. Té evidències de que no va ser així i sol·licita al tribunal que els citin per restituir el seu honor. Diu que si al Dr. Secret se’l va perseguir, es deu únicament al instint persecutori dels rojos. Aporta una carta dirigida al president del Comitè Local i la contesta que li feu, per a informació del jutge instructor dels problemes entre els metges. Aquest fets passaven durant l’agost del 1937, quan el Dr. Mallol, estant provisionalment al seu poble natal, va ser nomenat metge titular de Cadaqués per l’alcalde Sr. Avelino Pomés degut a la marxa del Dr. Secret, i resultant que –essent un partit on segons normes del Sindicat de Metges només hi podia exercir un sol metge– n’hi havia un altre exercint: el doctor Francesc Llorens. La carta l’adreçava al Sr. Juan Riera del Comitè suplicant procuressin pel compliment de l’exercici d’un sol metge a la població tal com manava la reglamentació instituïda pel Sindicat de Metges. La contestació copiada i aportada és literalment la següent: “Sr. Lluis Mallol. Cadaqués, 6 agosto 1937. Ciutadà: Del que em diu a la vostra de fa dos dies, no hi puc fer pas res, i no feu cas de la protecció que el Comitè donés al camarada metge Sr. Paco, que amb motiu d’haver sol·licitat venir aquí sense despesa de cap mena d’aquest Comitè, se l’ha d’atendre; i encara que digueu que el Sindicat no ho permet, és igual. El Sindicat no ens mana, i podem fer el que ens convingui malgrat us pesin aquestes paraules que no són més que una advertència. El que us vàrem dir de la titular, com que ja sabeu que en aquestes coses no hi combreguem, recordeu que d’un plumassu us podem anul·lar com a l’altre metge, el nomenament que us varen fer, ja que nosaltres no us l’hauríem pas donat. Recordeu que ja us hem dit moltes vegades, que les titulars són una plaga il·legal i una sangonella que tindrien de treure-les. Tingueu en compte i no en parlem més, perquè el nostre afer és molt noble. Un altra vegada escriviu en català. Salut antifeixista.

104

En relació a la suposada usurpació de la plaça de metge titular explica que va ser el Comitè que el va nomenar i que tenia l’autorització del Sindicat de Metges per a ocupar el partit, per a un sol metge, i de l’Alcaldia. Demana que s’ocupin de la presumpta persona que promovia aquesta usurpació, el Dr. Francisco Llorens Centelles. Amb ell havia tingut desavinences en l’exercici a Cadaqués i estaven enemistats, explicant que aquest atenia, com a metge de fortificacions, pacients del partit mèdic. Aporta documents que va fer denunciant intrusisme a Cadaqués i en els quals es demostra que ell és el metge de la plaça. Hi ha còpia d’una carta enviada al setembre del 1937 del Dr. Llorens al Dr. Mallol on li demana, tot dient que creu que el Comitè i el Sindicat ho acceptarien, poder exercir els dos a Cadaqués i que es partirien els guanys. I també hi ha duplicats del carteig entre el Sindicat i el Dr. Mallol, denunciant l’exercici a Cadaqués del Dr. Llorens. Resolució Jutge Instructor M. Sords Patallo Tot i observar bona conducta, va tenir problemes amb l’antic metge originant, segons sembla, algun altercat. Demana acabar l’expedient inhabilitant al Dr. Mallol per ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització mèdica o sanitària, fent-li també una amonestació; la Junta Directiva, no obstant, resoldrà el que estimi oportú. El Consell Directiu del Col·legi, en Ple celebrat el dia 16 d’agost del 1941, acorda per unanimitat, conforme a la proposta del jutge instructor, imposar-li la sanció d’amonestació d’ofici i inhabilitació perpètua per ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització o corporacions de caire sanitari. Recurs al Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos i ampliació de l’expedient. El Dr. Mallol interposa recurs al Consejo a través del Col·legi de Metges, signat el dia 13 de setembre del 1941, i en el qual manifesta imputacions falses que cal revisar per deixar net el seu expedient, ja que expressa ser afecte al nou règim i que no pot consentir les ofensives

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

que ha pogut fer el col·lega doctor Llorens, ni en haver ocupat la plaça de Cadaqués a costa del Dr. Secret. Al·legant el secretari en la certificació de nomenament de nou jutge instructor que el recurs del Dr. Mallol, i d’altres col·legiats, es pretén fonamentar en vicis de procediment o faltes de tramitació, es refereix a un deficient assessorament de la Junta no havent estat prou meticulosos en la instrucció del primer expedient i que per esmenar-lo, acorden fer-ne fer la revisió pel Consejo General. (Veure escrit general on el President es queixa dels recursos...).

Mateo TURRO CAUSSA Nascut el 23 de desembre del 1880. Palau-saverdera. Casat amb cinc fills. El seu fill també metge és en Joan Turrò Corominas, de Calonge. Domiciliat del 1936 al 1939 a la Plaça del Caudillo, núm. 3 de Palau-saverdera. Llicenciat a Barcelona en medicina General el 23 de desembre de 1905. Col·legiat a Girona des de 1906.

En les diligències obertes pel nou jutge, el Sr. Juan Fernández Sánchez, la revisió es basa en el testimoni escrit del Dr. Secret i en el testimoni oral del propi Dr. Mallol. Per tot plegat, el jutge resol que dels informes se’n desprèn que l’acusat és persona d’ordre; que l’anterior jutge basava l’acusació en haver fet unes visites professionals i en haver tingut una discussió amb el Dr. Secret; que practicada una nova prova sobre aquest afer, resulta que el Dr. Secret excusa al Dr. Mallol reconeixent que fou causat per l’estat de gran nerviosisme del moment (arrestat al domicili pel Comitè, l’altre metge havia de fer-li les visites també per ordres del Comitè); que el fet d’haver d’exercir a Cadaqués va ser circumstancial i no se n’aprofità de l’ocasió; que el Dr. Secret es va refugiar a Barcelona i el Dr. Mallol, nomenat pel Comitè i per l’Alcaldia, va exercir com a únic metge de la plaça tal com manava el Sindicat de Metges. (En tota la revisió no es parla ni cita al Dr. Llorens). En Ple del Consell Directiu del Col·legi del dia 13 de novembre del 1942, seguint la proposta del jutge instructor, es declara definitivament depurat al Dr. Mallol sense sanció, revocant l’anterior amonestació i sanció. Papers Sanitat; 1951. L’Ajuntament en ple denuncia el deplorable estat i activitat del Dr. Mallol i fan una denuncia a Sanitat i al Governador. 17 d’abril de 1951. Suspensió de feina i sou al Dr. Mallol fins que es resolgui pel jutge.

Declaració Jurada. Va exercir sempre als pobles de Palau-saverdera i Pau com a metge titular. Va ser depurat com a metge titular. No pertanyia a cap partit polític. Com tots els metges, va estar en el Sindicat de Metges de Catalunya. No declara cap filiació política i haver servit als rojos com a metge titular només, atenent als refugiats. Va amagar i protegir gent de dretes. No el varen perseguir però al seu fill gran, en Joan Turró Coromines, metge de Calonge, sí. Signat a Palau-saverdera el 4 de juliol del 1940.

105

Informes rebuts: –Falange Palau Saverdera. 3 juliol 1940. Abans del GMN era d’esquerres i va votar per les esquerres. Durant el GMN i per tenir un fill empresonat pels rojos semblava simpatitzar amb els nacionals i després de la victòria es mostrava indiferent i no assistia a cap acte patriòtic. La seva religiositat era nul·la. –Ajuntament. 8 juliol 1940. De tendències d’esquerres abans del GMN, durant el mateix i davant dels fets de la barbàrie roja els va condemnar enèrgicament i simpatitzava pel triomf del GMN. Religiosament indiferent. –Guàrdia Civil Girona. 15 juliol de 1940. De idees d’esquerres, no havia tingut mai càrrecs polítics. Va censurar la conducta dels rojos constantment. No practicava la religió tot i que assistia als actes de la localitat. Se’l pot considerar com adherit al GMN. –Parròquia, prevere. 15 juliol 1940. Fa un extens informe mecanografiat donant moltes referències d’actes i frases fetes pel doctor Turró, basades principalment en haver manifestat sempre idees comunistes i atees. Explica que de vegades es mofava dels malalts que demanaven dels serveis religiosos; que va voler impedir l’entrada del capellà a la finca d’un propietari moribund d’acord amb el mosso de la finca, també comunista. Que va intentar fer-lo entrar de nou a la fe cristiana negant-s’hi rotundament, cosa pel qual ha de manifestar al Col·legi tot el que sap. Sense més papers en l’expedient estudiat, hi consta la resolució del Consell Directiu reunit en sessió del dia 8 d’agost de l’any 1941, en el que hi consta l’acord per unanimitat, d’acord a la proposta formulada pel jutge instructor, d’imposar la sanció d’Inhabilitació per a càrrecs directius o de confiança en l’organització o corporacions d’índole mèdico-sanitaria pel termini de cinc anys. Papers Sanitat; Depuració de metges titulars de la Jefatura de Sanitat de Girona: resolució de 23 de juliol del 1940 de la Direcció General de Sanitat a Madrid amb “Admisión al Servicio sin imposición de sanción”.

106

Antonio FREIXA UBACH Nascut a Barcelona el 7 de febrer del 1897. Llicenciat en Medicina l’any 1928 a la facultat de València. Exercí a Breda.

Informe Guàrdia Civil. 16 juliol 1940. Aquest senyor abans del GMN era d’idees d’esquerres, moderat i anava als actes religiosos. Durant el domini marxista va exercir el càrrec de jutge municipal, motiu pel qual i degut a la seva actuació roja, en ser alliberada la població, va ser detingut i engarjolat, situació en que es troba en l’actualitat. 5 de maig del 1942. Acord del Consell Directiu adreçat al jutge instructor, que diu: “Vista la instància subscrita pel doctor Freixa, avui resident a València, interessant es tramiti el seu expedient de depuració. Examinada la declaració jurada que subscrigué el sol·licitant amb data de deu de desembre de l’últim any, així com els avals units a la mateixa, s’acorda passi tal sol·licitud i documents al Sr. jutge instructor als efectes de que iniciï la instrucció de l’expedient de depuració oportú...”

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

– Inhabilitación para ocupar cargos directivos o de confianza en la organización o en corporaciones de índole médica o sanitaria. Perpètua a Espanya. – Suspensión del ejercicio de la profesión en una o varias provincias, de un mes a cinco años. 10 anys a tot Catalunya.

Gonzalo ROCH LLORENS

Durant la guerra, vol dimitir de Jutge Municipal, però no se li accepta i no lliurarà el seu nomenament fins acabada la guerra a la nova autoritat judicial. Igualment, durant aquest període ha exercit com a Inspector Municipal de Sanitat. Es manté al marge de tota política, però a primers d’agost del 36 protesta públicament dels actes comesos pel Comitè Local envers alguns veïns, cosa que li comporta amenaces de mort. A finals de la guerra li confisquen la moto amb la que treballava. (*)

Nascut el set de gener de l’any 1897 a Barcelona. Llicenciat en Medicina l’any 1926 a la Facultat de Saragossa, on va fer el curs d’ingrés al Cos d’Inspectors Municipals de Sanitat l’any 1927. Col·legiat a Girona l’any 1926 amb destí per oposició com a metge titular de Sanitat a Bescanó des del febrer del 1927. Casat amb Teresa Soler Marcillo.

Acabada la Guerra Civil serà destituït dels càrrecs i empresonat a Girona, lloc on al maig de l’any 1941 rebrà la comunicació del Col·legi de Metges per procedir a la seva depuració col·legial. Es va reincorporar com a metge no sancionat el febrer de l’any 1944. Declaració Jurada: Manifesta que abans del 18 de juliol del 1936 ha estat soci del Centre Republicà de Bescanó, entitat local a la que pertany quasi bé tot el poble. En esclatar la guerra el nomenen president d’aquest Centre i aviat en dimiteix per divergència amb el partit governant. Diu haver estat també membre del Sindicat de Metges de Catalunya, Jutge Municipal (1931) i ser catòlic practicant.

Adjunt a la Declaració Jurada de la depuració col·legial hi consta un Acta Notarial feta l’any 1940 amb motiu del procés militar sumaríssim obert pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. Utilitza nombrosos

(*) Relat oral Gonçal Roch, fill. Li van confiscar la motocicleta i el cotxe, un Chevrolet GE 3575. Li van requisar i en va perdre el rastre fins a veure’l circular passada la guerra adjudicat al Bisbat de Girona, passejant el Sr. Bisbe amb el xofer corresponent. Poc després va passar a la policia i finalment es va acabar en estavellar-se a la carretera de Tosses. També li van confiscar la ràdio, anant a parar a l’Ajuntament. Ens relata que eren amics amb el Dr. Riera Pau. Que l’anava a visitar quan aquest estava pres a les presó de les Germanetes dels pobres de Girona pels Republicans. Que quan va tornar acabada la guerra, venia de Madrid molt canviat i que solia anar amb uniforme militar, botes i pistola a la cintura. Documents expedient Delegació de Sanitat a Girona: Funcionari del Cos de Metges Titulars separat del servei l’any 1941 i rehabilitat per O.M de 30 de juliol del 1955; en aquesta Ordre es deia que no podia beneficiar-se dels ascensos que hagués pogut tenir en el temps de separació en el servei. Aviat deuria comprovar els efectes a llarg termini de la repressió soferta quan trobem reclamacions fetes a la Delegació de Sanitat quan no se li reconeixen els mèrits d’antiguitat per agafar la plaça de Salt i perd el concurs davant el Dr. Joaquin López Ramos. Va romandre a la plaça de Salt interinament fins el 1957.

107

testimoniatges per a explicar els seus serveis a la causa nacional.2 En l’apartat d’observacions, Gonçal Roch, amb una introducció molt diplomàtica i curosa, posa en coneixement de l’instructor del Col·legi, que hi ha un fet que pot il·lustrar els motius que han portat a ser “acusat “ en els informes que aquest pugui rebre de l’Alcaldia i de la Presidència de la Falange local. l’alcalde i president de Falange, pare i fill respectivament, tenen una enemistat personal amb ell, pública i notòria a tots els veïns, degut al matrimoni del metge amb la Sra. Teresa Soler. A l’any 1933, diu, també varen intentar posar un altre metge al seu lloc, metge que tenien vivint amb ells i que portà conflictes denunciats al Col·legi de metges. Al fer-se càrrec del govern de la població en acabat la guerra, varen destituir-lo fulminantment com ja s’ha dit Signat a la presó de Girona, cinc de maig del 1941. – Informes rebuts al Tribunal Depurador del Col·legi de Metges: • Alcaldia: element destacat d’Esquerra Republicana, intervé en mítings i propaganda a favor. Fundador i president del Centre Republicà Local. Durant el Glorioso Movimiento Nacional i en els primers dies s’encarrega de repartir armes als milicians vo-

luntaris i manava fer guàrdies i patrulles pel poble. Iniciador i organitzador del PSUC. Càrrec de Jutge Municipal fins a l’entrada de les tropes franquistes i contrari a tots els actes del GMN. Destaca al jutge instructor que hi va haver cinc víctimes a Bescanó caigudes per Deu i per la Pàtria. (16/01/1943) • Capellà: Era republicà i no es va significar massa en cap sentit, tenint una actuació de conformitat. (José Suñer, prevere). (El mateix capellà dóna testimoni en l’Acta Notarial al·ludida on fa constar que el metge i Jutge Municipal, va salvar el registre Parroquial.) (13/01/1943) • F.E.T i J.O.N.S: El més significat capitost local del Front Popular. Reclutava joves voluntaris per marxar al front, essent persona lliurada en cos i ànima a la causa marxista. (01/03/1943) • Guàrdia Civil: Introducció igual que el document d’Alcaldia i amb l’al·legat final; Ostentando el cargo de Juez Municipal, fueron asesinadas cinco víctimas, sin que se haya podido comprobar que él tuviera participación directa. (21/01/1943)

(2) Acta Notarial feta per la Sra. Teresa Soler davant Jaume Lasala Gravisaco, l’abril del 1940, amb els següents testimonis: – Josep Suñer, prevere. Dóna compta de que va salvar l’arxiu parroquial. – Jutjat Municipal. Certifica que a l’any 1939 no eren, ell i esposa , a la llista de votants de compromissaris per elegir president de la República. – Obrers fàbrica Bescanó: Manifesten que el metge va ser amenaçat de mort pel Comitè Roig per denunciar la violència que imposaven. – Dr. Ramón Sambola Casanovas. El va ajudar estan a la presó sense por a represàlies. – Dr. Alejandro Dalmau Coll. – Francisco Sala Sabrià. Secretari Jutjat Municipal de Figueres. El va protegir davant un tribunal popular. – Mª Dolors Pérez Batlle. Mestre Nacional. Va ajudar al seu pare i a un germà. – Narciso Baig Minobis. – Juana Rigau Ros. Mestre Nacional. La va protegir com a Jutge davant un tribunal popular. – Miquel Franch Basumbas. Emboscat. Auxiliar de Farmàcia de Salt. – Martí Font i Artigas. – Vicente Armengol. – Baudilio Caròs. – Francisco Boada Valls. – Francisco Fàbrega Tulsà. Empresonat dels rojos que va assistir, que declara és una persona d’ordre, de sòlids principis morals i enemic de tota violència. – Enrique Ferrer. – Júlia Torrent Casademont. Mestre Nacional. – Enrique Oliveda Barris. Membre de Falange desterrat a Bescanó durant el domini roig, manifesta haver tingut tota classe d’atencions del metge Roch. – Juan Carreras. – José Puig Parera. – Narcís Vila Sabater. Metge de Salitja. Explica que visitava als companys que estaven a la presó de Girona, a l’edifici de les Germanetes dels Pobres, i entre ells un oncle seu. – Francesc Civil Castellví. Professor de música de Girona. L’ajudà a sortir de Girona quan li havien matat tres germans. – Jaume Ministral Castañer. Mestre de Girona.

108

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

PROVIDÈNCIA del JUTGE INSTRUCTOR 4 de maig del 1943. D. Juan Fernández Peñaflor. Plec de càrrecs que formula: – Tenir idees d’esquerres i ser propagandista. – Membre destacat a Bescanó d’ERC. – Fundador i President del Centre Republicà de Bescanó. – Encarregat de repartir armes els primers dies. – Iniciador del PSUC a Bescanó. – Jutge Municipal amb cincs assassinats durant el seu mandat. – Ser “acomodatício segun las circunstancias.....republicano durante la república, comunista durante la dominación roja i actualmente decirse partidario de Nuestra Causa.” El metge Roch rep aquesta comunicació estan, ja sortit de la presó de Girona, domiciliat a Figueres. El juny del 43 envia un plec de descàrrec al Tribunal Depurador del Col·legi en el que resumidament expressa el següent: Desmenteix el concepte d’idees d’esquerre declarant se moderat i ocupat en els assumptes professionals, que l’absorbeixen totalment. Nega ser afiliat a cap partit, així com ser fundador de cap centre, tot i haver estat president del Centre Republicà del que en dimiteix aviat per no estar d’acord amb els membres més extremistes. Qui repartia armes era el Comitè, amb el qual no estava d’acord. El PSUC no va existir mai a Bescanó. Les dues coses són imputacions que se li fan per fer-li mal. Destaca haver pogut ajudar a moltes persones essent Jutge municipal, degut a la manca de justícia i haver salvat el registre parroquial de la població. Nega qualsevol intervenció com a Jutge en les cinc defuncions que se li imputen. Manifesta el seu rebuig a la pretensió de fer valoracions no professionals i apel·la al bon sentit del Col·legi en cenyirse a jutjar la conducta estrictament professional. Deixa entreveure la malvolença, envers ell de la família Casademont, pare i fill, alcalde i delegat de falange respectivament, enemistats per motius familiars.

Demana al Tribunal Col·legial que obtinguin la opinió del jutge instructor del seu Consell sumaríssim en el que tots els càrrecs van quedar desvirtuats. El jutge instructor, vist el plec de descàrrec, crida a testificar als metges al·ludits que defensen l’acusat i a l’exalcalde de Bescanó; – El Dr. Ramón Sambola diu que en Gonçal Roch era d’esquerres i militant. No sap res més per haver marxat a l’Espanya nacional i que quan va tornar, passat el 1939, va preguntar per ell i que es deia que s’havia portat molt bé amb els companys. – Dr. Narcís Vila Sabater. Repeteix que era d’ERC. – Dr. Alejandro Dalmau Coll. Diu que era republicà, però que condemnava l’actuació dels rojos. Que va actuar contra els exaltats com a jutge municipal i va ajudar a molta gent. No va repartir mai armes i va dimitir de càrrecs per no estar conforme amb la violència dels extremistes. – Miguel Solé Vernet. Gerent de la fàbrica Grober i alcalde de Bescanó del 1934 al 1936. Recorda assumptes d’enemistats familiars i faccions del poble envers el doctor Roch de tots conegudes. Que ell i el doctor Roch foren sotmesos a consell de guerra pel Comitè del poble perquè no es posicionaven a favor de la seva causa, i que deien que li haurien d’haver donat dos trets al cap; la irrupció de la gent del poble en el local del Comitè a favor seu el va salvar. Resolució del jutge instructor al Col·legi de Metges. 28 de setembre del 1943: Després d’haver estudiat tots els documents aportats, el plec de descàrrec i d’haver escoltat els testimonis orals, el jutge instructor considera que els documents de l’Alcaldia i del Delegat de Falange no poden formar part de les proves ja que denoten passió derivada de velles enemistats i no pot considerar-les jurídicament vàlides. Basa la resta d’expedient en el seu càrrec de president del Cercle Republicà i de jutge municipal en l’època roja, tot i considerar que essent una persona d’esquerres ha actuat amb moderació i contra les actuacions criminals. Mereix ser sancionat, segons l’Orde de 6 d’octubre de

109

també a perpetuïtat o només per un any, doncs això li reportaria no poder seguir donant la seva assistència a molts igualats de la contrada i ser difícil subsistir.

1936 amb la inhabilitació per l’exercici de càrrecs directius o de confiança a perpetuïtat a la província de Girona; i amb la prohibició de l’exercici de la professió a la província de Girona durant un any. La Junta del Col·legi de Metges, vista la resolució del jutge instructor, aprova en Acta núm. 68 de 18 de novembre del 1943, les següents sancions: – Inhabilitació a perpetuïtat per càrrecs directius o de confiança a la província. – Prohibició d’exercir a la província durant un any. – Prohibició d’exercir a Bescanó, a perpetuïtat (i en un radi de 15 Km). Aquesta última sanció, afegida per la Junta del Col· legi, comportarà que protesti enèrgicament demanant a aquesta Junta que es pronunciï sobre si la prohibició de no poder exercir en un radi de 15 km de Bescanó és

En aquesta època es va establir a Salt, i Dr. G. Roch, 1944. segons sembla pels documents existents en el seu expedient, va fer recurs al Consejo General de Colegios de Medicos de España, que com tots, no va prosperar. No és fins al gener del 1948, essent president del Col·legi el doctor Sambola, que rep la comunicació de ser ja un metge no sancionat i de poder exercir amb total llibertat als seus 51 anys. PD: apunts desconeguts i afegits pel relat familiar. Va exercir de delegat de Sanitat durant els últims dies de guerra. Haver visitat al Dr. Riera Pau a la presó de Girona. * * * Exemple de treball exhaustiu de la Junta buscant la gent. En l’expedient que segueix hi ha diversos oficis a tots els pobles on sembla va fer estada el metge depurat:

Joaquin Manuel DOMINGUEZ YAGUE Nascut l’1 de juliol del 1909 a Utiel, província de València. Solter. Llicenciat a València el 13 d’agost del 1932 com a metge general.

Manifesta haver estat a La Pesquera (Conca) com a metge titular interí, a Alborea (Albacete) com a suplent abans del 1936. Al Col·legi de Girona s’hi inscriu el 13 de gener del 1941. Situa els seus domicilis en el període de guerra a Cieza (Múrcia), al front de Pozoblanco i al del Tajo i a Almadén (Ciudad Real).

110

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Sancionats. Expedients

Metge Titular de Vilajuïga des del 1941. En la declaració jurada que presenta a Girona el dia 18 de febrer del 1941 diu que ha estat jutjat pel Jutjat Especial de Funcionaris de Madrid, Direcció General de Sanitat. El Consell de guerra va sobreseure el seu cas. Va exercir durant la guerra a Alborea fins que va ser cridat a files. Va estar afiliat al Sindicat de Metges d’Albacete quan van desaparèixer els col·legis. No ha tingut cap afiliació política. Tampoc manifesta activitats de caire marxista ni relació amb persones d’aquesta facció, tret de les relacions merament mèdiques obligades. Va ser metge militar en la seva quinta i va ascendir a capità metge. En acabar la guerra diu que es va amagar.

– Ajuntament nacional, Alborea. 22 gener 1942. Metge substitut de març de 1935 a setembre de 1937. Bona conducta, no pertanyia a cap partit polític, tot i dir-se que era d’esquerres. Es va enrolar a la guerra i arribà a capità metge. – Ajuntament de Vilajuïga. 12 gener 1942. Ens són desconeguts els antecedents, doncs resideix al poble des del dia 13 de l’any 1941. – Falange Espanyola de Vilajuïga. 17 gener 1942. Bona conducta des del dia que va venir a Vilajuïga. Preguntar al seu poble natal d’Utiel i a Alborea. – Guàrdia Civil, gener del 1942, el mateix. – La Presidència de Girona va demanar informes reservats a la corresponent del Col·legi de Metges de Castelló, suposant havia residit en aquella província. En la resposta del president del Col·legi Castellonenc

Dóna una llista de persones que poden testimoniar els seus fets, gent d’Alborea, principalment, i d’altres llocs on ha estat durant la guerra. Informes rebuts: – Parròquia d’Alborea. 26 octubre 1939. El mossèn explica que, estant ja dos dies amb un còlic nefrític, va avisar al metge titular, en Manel Domínguez, per què l’atengués i li va demanar –sabent que els rojos volien saquejar l’església– que li guardés les relíquies i la sagrada forma, cosa que va fer. – Falange Alborea (Albacete). 13 gener 1942. Favorable, abans del GMN i durant la guerra, va marxar a Girona destinat com a metge de Sanitat a Vilajuïga. – Comandància Guàrdia Civil d’Alborea. 14 gener 1942. Amb anterioritat al GMN va pertànyer a U.R. Va estar a l’església el dia que van destruir-la i es va endur una calavera, no sabem si en un gest relacionat amb la seva professió.

111

s’hi diu que hi va residir molt pocs dies, provinent del col·legi d’Albacete, amb informes favorables, però que quan va ser hora de fer la preceptiva depuració de col·legiats ja estava en situació de desaparegut, deixant quotes impagades. Quotes que un cop sabut que estava a Vilajuïga, varen ser proveïdes per un seu amic de Castelló. No en tenen notícia de cap conducta anormal, tret d’aquest impagament fortuït. Jutjat Instructor. Sr. Fernández Peñaflor. Decreta el següent plec de càrrecs: Primer: Haver servit en l’exèrcit roig on va arribar a tenir el càrrec de capità metge. Segon: Haver estat abans del GMN a Unió República. Tercer: En el poble d’Alborea, el dia que van saquejar l’església, ell hi era i es va endur una calavera humana, no se sap amb quina finalitat.

d’un nen. Així mateix, fan esment del fet que el metge els va ajudar a salvar objectes. Pel que fa a la seva suposada simpatia per la gent d’esquerres, no fa res més que demanar que tornin a llegir els informes que va fer arribar al Col·legi per veure que es relacionava amb gent d’ordre. El 19 de setembre del 1942, el jutge instructor, vistes les al·legacions i reunides i valorades de nou totes les proves, formula la proposta de que es rectifiqui l’acord d’admissió del Dr. Domínguez, considerant-lo definitivament depurat sense sanció. No obstant, la Junta acordarà. Per unanimitat, el Consell Directiu en Ple acorda la seva depuració definitiva sense sanció, el dia 21 de novembre del 1942.

Quart: Es deia que era simpatitzant d’esquerres en el poble d’Alborea. El 27 d’agost del 1942 se li lliura perquè al·legui el que faci falta, a través de l’Ajuntament de Vilajuïga. Envia dos fulls mecanografiats on explica punt per punt que la seva incorporació a l’exèrcit va ser forçosa, que a tots els metges se’ls hi donava d’entrada el grau de tinent i que, per regla general, al cap d’un any passaven automàticament al grau de capità. Durant la seva estança en l’exèrcit va procurar afavorir a tothom per igual i a gent de dretes també, cosa que pot corroborar el coronel metge de l’exèrcit nacional el senyor Felix Bertran de Heredia i Velasco, que va coincidir amb ell a l’Hospital de Cieza. Recorda que va enviar al Sr. Cuffí, secretari del Col·legi, la seva depuració militar en la que sortia indemne. Manifesta i dóna comprovants de persones que corroboren que mai va estar afiliat a cap partit polític. Aporta informes de nou dels capellans d’Alborea que expliquen que la calavera que els hi va portar no era humana sinó les restes de fusta d’una imatge petita que estava enterrada i que es va confondre amb el cap

112

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Acte de desgreuge. Acord de Junta de Govern

ACTE DE DESGREUGE

113

Acte de desgreuge. Acord de Junta de Govern

9. Acte de desgreuge. Acord de Junta de Govern El Col·legi de Metges de Girona en una Junta de Govern Extraordinària, el 5 de novembre del 2009, va acordar: – Revocar la depuració de la conducta política i social de cada col·legiat sancionat, quedant sense efecte. – Acord excepcional pel context històric i polític en què es varen posar les sancions, amb la intenció de netejar el bon nom dels companys sancionats. – Incorporar aquest acord a l’expedient històric dels companys sancionats. El dia 13 de novembre del 2009, a l’Auditori Narcís de Carreras de Girona, es va celebrar la VI Diada del Metge amb una nombrosa assistència d’autoritats i col·legiats, fent lliurament en aquesta festa de títols Honorífic, de Reconeixement Professional, de Mèrit i

114

d’Honor a metges i altres personalitats. Acompanyats de la Consellera i d’altres autoritats sanitàries, la Diada va cloure amb la presentació als assistents del Desgreuge als companys depurats, fent-se públic l’acord de la Junta un cop presentat el treball inicial d’aquesta obra. (Drs. Pujiula i Carreras).

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Epíleg

10. Epíleg Abans i després de la Guerra Civil. Res va ser igual vençuda la Segona República. Cap institució va poder progressar ni millorar la seva trajectòria. La medicina va canviar, i les persones que l’exercien, també. D’alguna manera es pot anar intuint, llegint les històries sofertes pels nostres pretèrits col·legiats, que abans no esclatés el conflicte civil, les transformacions del sistema mèdic i assistencial ja eren, més que conflictives, trencadores, però en el sentit de millorar l’entesa entre companys i en la defensa de la seva professió. El Sindicat de Metges de Catalunya i el Col·legi Mèdic Català havien aconseguit introduir regulacions útils a tothom i mitjans en defensa de la vida col·legial i personal, no sense reticències en trencar vells motlles de conducta professional individual molt arrelades a la vella tradició, al metge rural solitari i acaparador del seu territori. Del segle XIII fins ara, amb el conferiment de títol com a Físics de les Viles, fins avui dia, la història dels metges de poble ha anat lligada a la pròpia història de la Sanitat Pública del país i ha tingut tres grans etapes: Una primera i llarga etapa, de falta d’organització efectiva de la Sanitat Pública, amb una escassetat de professionals que obliga a posar l’art de curar en mans d’empírics sense formació o a la medicina casolana. Amb la gran depuració dels metges jueus del territori no serà fins ben entrat el període del Renaixement i de l’edat moderna que no es comença a reorganitzar amb forma de Reglaments. Reglaments que no deixen de posar al metge titular dels pobles entre les ordenances polítiques de l’època i les noves necessitats acadèmiques de regulació professional que dicten aleshores les Acadèmies i les Juntes de Medicina i Cirurgia. Així, els antics metges titulars

designats pels ajuntaments per als serveis municipals –serveis dedicats principalment als malalts pobres i als serveis sanitaris de la localitat; de policia sanitària, higiene i sanitat pública– es veuran atrapats entre aquest nomenament administratiu, el dels ajuntaments i caps polítics, i l’acadèmic, dels Reals Col·legis de Medicina i Cirurgia. Evidentment, posats en aquesta doble pressió i amb un seguit de Reglaments impropis, ben aviat reclamaran els hi sigui concretat el seu règim i obligacions, doncs molt sovint van ser diana dels cacics rurals i de l’autoritat municipal, que en ocasions els van obligar a realitzar actes –a jutjar pels seus contractes i, fins i tot, segons el parer popular– innecessaris i absurds. Tot això passa en una època convulsa de la nostra història, una època de revolucions, i hauran de passar anys perquè les queixes dels titulars es vegin ateses i puguin gaudir d’estabilitat en el partit mèdic que ocupen. La segona etapa, de les primeres Lleis i del Metge com a funcionari, s’inicia amb la Llei Orgànica de Sanitat del 1855. Es concreta la responsabilitat dels ajuntaments en haver de donar atenció als indigents i fer el padró de beneficència; i contractar metges titulars, encara que amb el concurs i consentiment dels veïns. Les places del personal sanitari encarregat d’aquesta assistència, però, ja tenen un contracte que especifica obligacions i drets de les parts, el nombre de famílies pobres beneficiàries de l’assistència i l’assignació anual pel metge titular. Especifica que hi hauran metges titulars a totes les poblacions que no passin de 4.000 habitants i concreta els deures dels facultatius. Amb el decurs dels anys les necessitats d’atenció en salut pública creixen i ultrapassen l’esfera municipal: apareixen normes i reformes que impliquen una major

115

intervenció estatal en l’organització dels serveis sanitaris. Tanmateix, no és tan sols el metge l’encarregat d’aquestes tasques sinó que hi estan implicats també veterinaris, farmacèutics, infermeres i llevadores, formant els Cossos de Sanitat que depenen funcionalment i pressupostàriament de l’Estat. Tot i així, administrativament, el sanitari titular amb oposició al cos corresponent ha de prendre possessió de la seva plaça o partit mèdic davant l’alcalde, amb obligació de viure en el partit i no poder absentar-se sense el permís de l’edil. Ostenten el càrrec honorífic d’Inspectors Municipals de Sanitat com a funcionaris públics. La realitat viscuda és la d’haver passat per més de cinc reglaments en un segle, d’haver apostat per un Servei transformat en servilisme a mans dels capricis locals. Descriu el Dr. Benet Julià en el llibre sobre el Dr. Josep Pascual i Prats1, que aquest, cap allà a l’any 1894, va començar a canalitzar tots els sentiments de defensa de la professió mèdica i que dins les parets de l’Hospital de Santa Caterina on exercia, va escoltar moltes de les injustícies que explicaven els metges rurals quan aquests acompanyaven els seus malalts desvalguts a l’Hospital. El Dr. Pascual cristal·litzà tots aquests sentiments en la constitució del “Sindicado”: Institució de defensa professional que, d’entre altres accions, intentava impedir l’explotació del metge per homes o institucions que no actuessin legítimament i que naixia molt poc abans dels primers Col·legis Oficials de Metges del país. Els conflictes que els metges havien d’afrontar eren, entre d’altres, la dificultat en el cobrament de les iguales d’algun aconductat insolvent, conflictes de rivalitat amb algun col·lega –quasi sempre de caire territorial per invasió de partit aliè– i, com sempre, el problema de l’assistència caritativa, humanitària i gratuïta per compte del metge2. Poc més tard, amb la industrialització i el despoblament rural comencen a sorgir societats de defensa

proletària i mutualitats i cooperatives que influiran en el tracte entre metges i malalts, ara mediatitzats en el cobrament per aquestes societats, introduint-se en el que havia estat clàssicament una relació lliure un element estrany, venint a representar un element econòmic diferent i la possibilitat de l’aparició de competència deslleial entre professionals a compte d’aquestes noves entitats3. I tot i coincidir al llarg del segle XIX amb avenços importantíssims de la Medicina i al seu prestigi, els metges dedicats a la pràctica de la professió són força menystinguts i desposseïts amb la proliferació de mutualitats de tota mena, per una sanitat oficial empobrida que carrega a les espatlles municipals la responsabilitat sense pressupostos i pel caciquisme als pobles. L’aparició dels col·legis professionals no serà en inici una solució i ho demostra el fet que fins molt més tard, l’any 1917, no serà obligatòria la col·legiació. Tampoc constituïren una institució amb capacitat de defensar la malmesa figura del metge i dels seus interessos materials i professionals. No és d’estranyar, doncs, que per totes aquestes circumstàncies reeixís la constitució d’un verdader Sindicat el març del 1920, que en poc temps comptà amb l’afiliació del setanta per cent dels metges que exercien a Catalunya i que força aviat va començar a tenir èxit en diversos àmbits professionals, creant també per als professionals una Mútua pròpia, la Cooperativa de Consum, una Caixa de Previsió i una organització democràtica, comarcalitzada, que ben aviat donà els seus fruits. La Secció de Partits mèdics i conducta mèdica fou un altra encert que regulà de molt bona manera l’exercici als llocs rurals i que en algun dels relats dels depurats n’hem vist la necessitat de la seva existència per protegir l’exercici. Difícil d’aconseguir, al final va resultar i fou la unió de tota la capacitat dels col·legis i del Sindicat cap allà l’any 1923, breument interrompuda per la Dictadura de Primo de Rivera, però definitivament devastada per l’esclat de la Guerra Civil.

1. Doctor Josep Pascual. Primer President del Col·legi Oficial de Metges de Girona. Benet Julià Figueras. 1994. L’Eix Editorial, S.L. 2. Del llibre: El Sindicat de metges de Catalunya (19201940) i el seu llegat. Alfons Gregorich i Servat. 1988. Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. 3. N.a: “el pecat original” de la relació metge malalt i del professionalisme.

116

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Epíleg

117

Tercera etapa: la triple dependència. Superat el parèntesis de la Guerra Civil, que sigui dit de passada, va trencar projectes d’ordenació de la salut pública del govern republicà molt interessants: en una altra ordre de coses superior, de la Sanitat en general, s’estaven iniciant les discussions en la introducció dels corrents bismarcknians d’assistència sanitària universal, que al territori català, trobaven un ideari i estructures prou propícies degut a la permanència del regiment de la cosa pública local en la política vigent. En aquesta etapa la història ve marcada per la creació del Seguro Obligatorio de Enfermedad. Els metges titulars, igualment funcionaris, però al servei de les corporacions locals com ja hem vist, depenen del Ministeri de Governació a través de les Direccions i “Jefaturas” de Sanitat. I per Ordre de Governació de gener del 1948, als metges titulars se’ls designa automàticament metges del Seguro Obligatorio de Enfermedad, afegintlos-hi així l’obligació de donar l’assistència mèdica als nous assegurats. Es perpètua “el pecat original”. Fer créixer el nou model d’assistència va ser senzill i políticament molt agut, doncs la pensada de fer que els mateixos metges de sanitat donessin assistència a la població que anava tenint aquest dret, va representar no haver de fer cap xarxa ni contractar personal nou i aviat va estar muntat i fet. El preu que el metge i la medicina va pagar per aquesta imposició va deixar un pòsit que perdurà encara en molts tics del sistema. L’emolument per “llibreta” –la “cartilla”– era molt baix i fix, no es va revalorar quasi mai i acumulava en un sol titular varis beneficiaris sense incrementar res més que la feina del metge. A diferència de les antigues Societats Mutuals o Cooperatives en que l’assegurat era un cooperativista o client, en el SOE4 la Mútua era un “regal” de l’Administració: Això feia que el els pacients pensessin que el metge era un assalariat de la seva mútua i que els havien d’atendre perquè “paesopago”5.

A nivell material, l’Estat va passar les responsabilitats als ajuntaments, per allò de que els metges titulars en depenien. I els Ajuntaments, sense un pressupost adequat, i a tal fi, passaven de nou la responsabilitat a l’Administració superior. El franquisme feixista aportà a Catalunya l’organització de l’assistència ambulatòria de la Seguretat Social que no passà mai de ser una gegantina mútua, centralista i autoritària6. Aquesta tercera etapa de la medicina rural conclou amb la Llei general de Sanitat del 1986, llei que reordena definitivament els aspectes actuals de sanitat i d’assistència sanitària dins d’un model Integral de Salut donat a través de les àrees bàsiques de salut i els equips d’Atenció Primària. La transició del model franquista a l’actual és una recerca a fer que en el llibre de les Iguales a les cartilles s’esmenta amb l’interès de saber quina influència ha tingut en la pràctica actual. I per acabar, destacar que sempre –malgrat tots els inconvenients– el professionalisme mèdic i l’actitud moral dels metges, en general, va sostenir totes les calamitats hagudes en aquest llarg periple, demostrant l’art i la vocació que comporta aquesta professió. Una altra cosa és l’honor que li ha merescut de la societat que ell ha atès i, actualment, dels gestors del sistema. No en va recordem que els nostres patrons són els Sants metges Cosme i Damià i que, Lluc, l’evangelista, fou metge esclau d’un patrici romà.

4. SOE; Seguro Obligatòrio de Enefermedad. 5. De les iguales a la cartilla. El regiment de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro. Josep M. Comelles, Sílvia Alemany, Laura Francés. 2013. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 6. L’Evolució de l’assistència a Catalunya. Jacint Raventós i Conti. 2004. Fundació Uriach.

118

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

11. Col·laboradors i agraïments – Jordi Pujiula (†), Toni Duran, Marta Bertran, Fina Extremera, M. Teresa Hernández, Ramón Dalmau, Lluís Cusí, Xavier Roca. – Administratius del Col·legi. – Arxiu de Girona, Arxiu COMG, Arxiu Comarcal de Banyoles. – Col·legi Oficial de Metges de Girona.

119

12. Llistat del Col·legi de Metges de Catalunya, Secció de Girona Relació del Col·legi de Metges de Catalunya, Secció de Girona, utilitzada per assenyalar els metges suposadament fugits i fugitius apareguts que han de rebre sanció, datat el 10 de juny del 1936.

120

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Llistat del Col路legi de Metges de Catalunya

121

122

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Llistat del Col路legi de Metges de Catalunya

123

124

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Llistat del Col路legi de Metges de Catalunya

125

13. Resum de les actes del Col·legi de Metges. Anys 1939 al 1948

126

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

ANNEX I Núm. acta i data

Apunts recollits sobre depuracions

Núm. 1 3 maig 1939

Comissió Gestora del Col·legi Oficial de Metges de la província de Girona

Núm. 3 17 juliol 1939

Llista de sol·licituds de col·legiació per a exercir a les poblacions que es detallen... 24 metges

Observacions, altres

Cens, llista dels srs. col·legiats ingressats fins al 18 de juliol del 1936 i altres ingressats després d’aquella data, fins a l’alliberament de la província, interessant d’aquests últims la formalització de la seva col·legiació d’acord amb els Estatuts dels Col·legis Oficials de Metges de 27 de gener del 1930, prohibint l’exercici professional a aquells que tinguessin expedit el títol de llicenciat durant aquest període o haguessin acabat els estudis durant el mateix.

La Comissió acorda la acceptació... amb la reserva de la informació i consegüent depuració que està encomanada al Col·legi.

S’acorda tornar a començar la col·legiació correlativa a partir del núm. 591 (correspon al Dr. Josep Ruscalleda Sabater.) 24 juliol 1939; resultat Balanç inventari de la dissolució del Colegio Oficial de Médicos de Cataluña…(1)

(1)Orfes

Alfons Hosta Bellpuig assassinat pels rojos 21-1-1936 Camilo Conde Carballo id 31-10-1936 Pio Torrent Orri id 28-08-1936 Narciso Turrò Roura Pedro Bonada Sala assassinat pels rojos 20-10-1936 Joan Gich Romaña José Martí Genis mort en campanya exercit roig Javier Sánchez Baró id

Núm. 6

Responsabilitats polítiques “Vista comunicación del Sr. Coronel Presidente del

1939

Tribunal Regional de Responsabilidades políticas de fecha 4 del actual y nº 119 de registro, por la que se interesa la remisión de relaciones circunstanciadas de todos los colegiados que hayan sido objeto de sanción por parte de este Colegio en su labor depuradora; se acuerda contestar en el sentido de no haber recibido esta comisión gestora orden alguna de la superioridad encomendandole tal depuración y que tiene conocimiento de esta gestió y exclusivamente por lo que se refiere a los Médicos de Asistència Pública Domiciliaria, se ha llevado a cabo por la Jefatura de Sanidad de la Província”

6 agost

Núm. 7 13 octubre 1939

Núm. 8 24 gener 1940

Ley 10 febrero 1939, normas para la depuración de funcionarios públicos (BOE 14-2-39) Orden 6 octubre 1939 dando normas para la depuración, por los Colegios de Médicos, de la conducta políticosocial de sus miembros (BOE 7-10-39)

Inici de petició als nous col·legiats de, a la vista del que disposa l’Ordre 6/10/39, publicada el 7/10/39, de normes per a la depuració pels col·legis de metges… Rosselló – Castelló d’Empúries Garcia – Arbúcies Busquets Font – Girona Casals Echegaray – Castell d’Aro Assemblea General Extraordinària Presideix: Don Paulino Coll, Exc. Sr.Gobernador Civil C/ Auriga,2, pral. Donar possessió de càrrecs del Consell Directiu designats pel Minsiterio de Gobernación President: J.M. Riera Pau Vocals: Josep Cuffí Serrat, Enrique Genover Codina, Juan Bosch Clos, Luis de Vehi de Cabrera

30 gener 1940 Normes de col·legiació,… avals antecedents polítics, socials i religiosos.

127

Núm. 11 20 febrer 1940

referència a l’Ordre 61039…es deixa sobre la taula en espera d’ordres més clares del Consejo General de Colegios de Médicos de España. Expulsión colegiados: atendiendo que al tiempo de constituirse la Comision Gestora anterior fueron considerados de hecho como separados del Colegio aquellos colegiados huidos y de paradero ignorado, éste Colegio estima que continuando en idèntica situación los colegiados que a continuación se relacionan./. Después de haber transcurrido un año de la fecha de liberacion de esta província sin que hayan dado fe de vida: acuerda la expulsión del seno del Colegio de los señores de referència sin necesidad de comunicarselo ante la imposibilidad de ello y por el hecho de tratarse de fugados ante el victorioso avance de las gloriosas tropas Nacionales.

Núm. 12 27 febrer 1940 Núm. 13 12 març 1940

Núm. 14 2 abril 1940

128

Expulsats:

Fco. Casadevall Fuster Juan Bonet Teixidor Fco. Burch Sitjar Laureano Dalmau Pla Depuració dels membres del Consell Directiu Eliso Jubert Salieti Ofici del secretari del Consejo General per procedir amb caràcter urgent a la Joaquin Jubert Salieti depuració dels membres del Consell Provincial amb l’objectiu de que puguin José M. Massa Servitja Pompeu Pascual Carbó actuar amb plena autoritat. Enrique Roca Pinet Juan Cama Dausà Depuració dels membres del Consell Provincial, tots sense sanció. Comunicat al Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques….tramesa de la Manuel Bernat Carreras relació de col·legiats expulsats per fugits …. I que aniran comunicant aquells Alfredo Cuello Leiva Juan Gussiñé Mas expedients que resultin sancionats Sebastian Iradier Dolz Juan Joher Planas Inclusió del col·legiat M. Bernat Carreras, de Lloret, entre els expulsats i Manuel Molins Aulet comunicació al Tribunal de Responsabilitats Totes les col·legiacions noves ho són a títol provisional (P) fins no es resolguin Juan Pagés Ferran Ramon Moret Estartus els expedients de depuració corresponents. Joaquim Danes Torras

Núm. 17 28 maig 1940

Depurats convenientment els membres del Consell Directiu, s’acorda enviar a tots els col·legiats la “Declaración Jurada” per diligenciarla en vuit dies.

Núm. 18 2 juliol 1940

Avís als col·legiats que no han enviat la declaració jurada de considerar se “en Model “Declaración Jurada” Annex rebeldia”, aplicant la corresponent sanció

Núm. 20 20 agost 1940

Multa a col·legiats que no han enviat la declaració jurada. (50 pessetes) (*) (*) Jose Soms Ruart Revisades pel secretari i el Consell Directiu, s’acorda per unanimitat declarar Federico Bravo Rodríguez depurats sense imposició de sanció a: relació col·legiats sense sanció. annex Fco. Muntaner Frigola José Mir Puig José M. Llach Llach Carlos Aulet Fabregas Antonio Freixa Ubach José Montforte Sarasola Santiago Vilahur Pedrals José Busquets Font

Núm. 21 3 setembre 1940

Depuració de col·legiats sense sanció

Relació annexa

Núm. 22 13 novembre 1940

No hi ha paper per publicar el Butlletí del col·legi Depuració de col·legiats sense sanció

Relació annexa

Núm. 25 21 gener 1941

Depurats sense sanció Relació annexa S’acorda procedir a la instrucció d’expedients de depuració als col·legiats declarats expulsats del Col·legi en virtut dels acords de sessió celebrada els dies 20 de febrer i 2 d’abril de l’any 1940. Designació de jutge instructor: Teniente del Cuerpo Jurídico Militar Don. Manuel Sords Patallo. Acabar depuracions el 31 de març del 1941 (Consejo General)

Núm. 26 28 gener

Depurats sense sanció

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Relació annexa

Annexes

Núm. 27 10 febrer 1941

A propuesta del Sr. Juez Instructor de este colegio y con vistas del resultado de las actuaciones practicadas para la depuración de la conducta políticosocial seguida en relación con el Movimiento Nacional por los miembros de este colegio… (*) de acuerdo con lo prevenido en el artícilo 6º de la Orden de 6/10/1939, se acuerda INCOAR expediente de depuración contra los mencionados médicos, pasando las acciones practicadas al Sr. Juez Instructor…

(*)Domingo Pascual Carbo; José Bergada Amat; Fco. Javier Subiros Cardoner; Juan Turro Corominas; José Mª Vayreda Pujol; José Mª Butiñà Guimerà; Mariano Pascual Pujol; Juan Negre Vidal; Miquel Pomar Miró; José Vidal Vert; José Mª Vila Vidal

Núm. 28 19 febrer

Depurats sense sanció

Relació annexa

Núm. 30 26 març 1941

Llista d’incoació d’expedient i tramesa al jutge instructor (*)

(*) Fco. Llorens Centelles; Luis Mayol de Pascual; Juan Roses Carreras; Martin Gironella Moradell; Juan Buguña Arola; Mateo Turrò Dausa; Juan Cusí Costa; Federico Girones Castello

Núm. 31 5 abril 1941 Núm. 32 20 maig 41 Núm. 35 8 juliol 1941

Gratificació 500 pessetes al jutge instructor De Secretaria del Jutjat d’Instrucció del Col·legi de Barcelona, remeten expedient instruït al col·legiats; Angel Latorre Rios; Joaquim Jubert Salieti

Pablo Garriga Jurnet Angel Latorre Rios; Joaquim Jubert Salieti

Depuració sense sanció, a proposta del sr. jutge instructor, dels Drs. Turro i Vericad

Relació annexa Relació annexa

Depuracions sense sanció Propostes de resolució sr. jutge instructor: - Juan Negre Vidal – Maçanet de la Selva - Mateo Turro Daussa – Palau Savardera El Consejo Directivo acorda imposar: Inhabilitació per ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització o corporacions de índole medicosanitària i pel termini de 5 anys. Expedients: - José Mª Vila Vidal Borrassà - Juan Buguñà Arola – Lloret de Mar - Jose Mª Vayreda Pujol – Olot - Fco. Subiròs Cardoner La Jonquera - Mariano Pascual Pujol – Gerona Vila i Juan Buguña art 3º, ap 2. Inhabilitació perpètua per a càrrecs directius. Jose.Mª Vayreda i Fco.Subiros, el Consejo Directivo no es conforme amb la proposta del jutge instructor i acorda imposar l’art 3, ap. 2: Inhabilitació perpètua per a càrrecs directius. Mariano Pascual, en contra de la proposta del jutge el Consell imposa suspensió de l’exercici professional d’un mes a cinc anys en la localitat d’exercici. - Jose Bergada Amat – Llagostera - Juan Cusi Costa PortBou - Jose Vidal Vert – Celrà El Consell Directiu, per unanimitat acorda: Jose Bergada Amat, conforme amb el Jutge, aplicar apartat 4, però enlloc de 2 anys, siguin fixats 5 anys de suspensió d’exercici a tot Catalunya.

Juan Cusi Costa, per unanimitat s’acorda no acceptar la proposta (apt. 7; suspensió absoluta d’exercici a tot España de 1 a 10 anys) per creure-la excessiva i s’imposa inhabilitació perpètua per exercir a la província. Jose Vidal Vert, el Consejo Directivo acuerda que en lugar de aplicar sancion propuesta por el juez de acuerdo al apartado 4º, le sea impuesta en consonància con el apartado 5º, inhabilitación perpètua pera ejercicio en la población de Celrà y termino municipal y en un ràdio de 15 Km. Angel Latorre Rios, es retorna l’expedient al COMB per haver exercit i residit abans i durant el Glorioso Movimiento Nacional a Barcelona.

Es tanca la sessió a les 03:30 de la matinada.

129

Núm. 36 16 agost 1941

Expedients: - Luis Mallol de Pascual – Cadaqués - Fco. Llorens Centelles Cadaqués El Consejo Directivo acuerda por unanimidad conforme la propuesta de sanción formulada por el Juez Instructor….. amonestación e inhabilitación perpètua para ocupar cargos….. - Miguel Pomar Miro – Puigcerdà Ap. 4º y 6º. Suspension de ejercicio en Cataluña, València y Baleares por un plazo de 5 años y en la província de Gerona indefinidamente. - Domingo Pascual Carbo – Llagostera Por unanimidad, NO aceptar la propuesta del Juez Instructor, art. 6º, … por no conceptuarla adecuada y en su vista imponer al expedientado sanción de acuerdo con los apartados 4º y 5º; suspensión de ejercicio en esta provincia durante 5 años e inhabilitación perpètua para el ejercicio en Llagostera y un radio de 30 Km..

Núm. 41 22 nov. 1941

No es deixa col·legiar al dr. Bartolome Padrós Sola, que ve de Barcelona, vol exercir a Blanes, per no ser persona afecta al Règim… Terminados los expedientes de depuración, han RECURRIDO ante el Consejo General; - Jose Vidal Vert - Jose Bergada Amat - Lluis Mallol de Pascual - Juan Cusí Costa Examinados esos recursos, se observa, que en tèrminos generales se pretenden fundamentar En vicios de procedimiento o faltas en la tramitación……el Consejo Directivo acuerda por unanimidad su revisión, nombrandose al Abogado del Iltre. Colegio de Madrid, Don. Juan Fernàndez Sanchez, para que en concepto de Juez instructor actúen en los mismos..

130

Núm. 43 23 gener 1942

Asunto depuraciones, mencion expresa de los Srs. - Joaquin Jubert Salieti - Baldomero Padros Sola Visto por Secretario Consejo general…. Amenaces del Sr. Padros fetes al President en el seu domicili…..s’informa al Governador. - Angel Latorre Rios – Vilobí d’Onyar Inhabilitació 20 anys per càrrecs directius o de confiança…. (venia de Barcelona)

Núm. 44 6 febrer 1942

Joaquin Dominguez Yague de Vilajuiga, passa expedient al jutge instructor Juan Cusi Costa demana baixa a Girona a conseqüència del fallo de la depuració, es passa informe a Barcelona. Segueix cas Sr. Padrós de Blanes, desestimant la col·legiació i pendent dictamen del Consejo General.

Núm. 46 20 febrer 1942

Objetivo principal de la reunion tratar de los colegiados pendientes de depuración y especialmente de los que fueron dados de baja….por el hecho de huir ante el avançe……y que ha entrado en una fase aguda y de cierta gravedad y que el Consejo debe ir a su inmediata solución. Llista 20 febrer 1940 de definitivament expulsats. Vistes les comunicacions 1055 i 1056, acords de la Comissió permanente del Consejo general, disposant s’instrueixin expedients als Srs. Jubert Salieri i F.X. Casadevall Fuster, s’acorda demanar pròrroga per 1 mes per tramitar tot l’expedient. - Sol·licitud del Dr. Joaquim Danès Torras per què s’activi la depuració al Consejo General. - Antonio Freixa Ubach, resident a València, es passa expedient al jutge instructor.

Núm. 49 12 juny 42

El Dr. Danès demana treballar, interinament fins es resolgui el seu expedient de depuració; se li denega.

Núm. 52 10 Nov. 42

S’acorda col·legiar al Sr. Juan Gumma Aymar per exercir a Lladó, inhabilitat perpètuament per exercir a la província de Barcelona.

Inhabilitat BCN

Núm. 54 7 Nov 42

Sol·licitud de col·legiació de Don. Fco Javier Casadevall Fuster; la Comissió la desestima per estar incurs en expedient de depuració en curs al Jutjat d’Instrucció pertinent.

És un expulsat

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes Núm. 55

El Consell examina detingudament cada un dels expedients pendents de resolució, resolent - Domingo Pascual Carbo; suspensió d’exercici a la província per 5 anys i inhabilitació perpètua per exercir a Llagostera i en un radi de 30Km. - Joaquin Danès Torras; inhabilitació perpètua per exercir a província de Girona, poden ferho a Barcelona, Lleida i Saragossa; inhabilitació perpètua per càrrecs a tota España. - Jose Bergada Amat; inhabilitació perpètua per càrrecs a tota España; suspensió d’exercici a província de Girona durant 5 anys i a província de Barcelona si és a menys de 50 Km de la de Girona. - Jose Vidal Vert, declara nul·la i sense efecte l’acord de 8841; sanció de inhabilitació i d’exercici a Celrà per 6 mesos, fins no s’hagin esgotat els recursos d’alçada… - Fco. Javier Casadevall Fuster, suspensió d’exercici a la província de Girona per 5 anys, a comptar a partir de ser ferma la resolució i no quedin recursos d’alçada a fer. - Joaquin Dominguez Yague, sense sanció. - Luis Mallol de Pascual, revocar la sanció d’amonestació d’ofici i inhabilitació perpètua que li va ser imposada per acord de 1681941, - i es declara definitivament depurat sense sanció. - Fco. Llorens Centelles, revocada sanció 1681941, depurat sense sanció - Juan Cusi Costa, inhabilitat perpètuament a España i sancionat perpètuament exercici a Girona. - Antonio Freixes Ubach, inhabilitació perpètua a tota Esapaña; suspensió jutge instructor Juan Fernandez Peñaflor Sanchez d’exercici a Catalunya per 10 anys. cobra 2.500 pts. - Joaquin Jubert Salieti, inhabilitació perpètua per exercir a la província de Girona.

Núm. 58

Recursos d’alçada interposats davant del Consejo General de Colegios de Médicos per; - D. Pascual Carbo - J.Bergada Amat - J.Vidal Vert - J. Danès Torras Contra les respectives sentències dictades per el Pleno del Consejo Directivo del dia 13 de novembre del 1942, la Comissió acorda donar curs als recursos i informarlos de desfavorables i reforçant les sentències recaigudes en cadascun d’ells.

13Nov.42

22 desembre 1942

Es remet al jutge instructor la Declaració Jurada del Dr. Gonçal Roch Llorens per incoar expedient.

Núm. 62 12 març 1943

Núm. 64 28 maig 1943

Núm. 65 22 juny 1943

Visto expediente incoado contra los mèdicos fugitivos de este colegio (*), conformandose en un todo con la propuesta del Juez Instructor, el Pleno acuerda por unanimidad imponer a todos y cada uno de los citados exmiembros de este colegio la sanción de Inhabilitación perpètua para el ejercício de la profesión en la província de Gerona, sin perjuicio de agravar dicha sanción si aparecen mayores cargos. S’acorda elevar l’expedient al Consejo General de Medicos i sol・licitar l’aprovació d’aquest expediente. - El Consejo General demana els expedients i els recursos del Dr. Jubert i altres expedients pendents. - El Consell Directiu els envia i remet un informe en el que es defineix la justícia feta pel Col·legi, al·legant l’autoritat del Consell Directiu i els interessos dels col·legiats, especialment dels excombatents. - També demana ajut al representant del Col·legi de Barcelona en el Consejo General perquè aquest defensi l’actuació del Consell Directiu de Girona… “apoye y defienda la posición y resoluciones de este colegio cuya dignidad y autoridad sufrirían grave menoscabo en el caso de ser anuladas sus resoluciones”.

El President Dr. Riera va a Madrid, entre altres coses, a donar compte de l’estat dels metges “huidos”..donat compte de la resolució del Consejo General sobre la expulsió de col·legiats gironins…

(*) Bonet Teixidor Juan Burch Sitjar Fco. Cama Dausà Juan Cuello Leiva Alfredo Dalmau Pla Laureano Gussiñé Mas Juan Iradier Dolz Sebastian Joher Planas Juan Jubert Salieti Eliseo Massa Servitja José Mª Molins Aulet Manuel Moret Estartus Ramon Pagés Ferran Juan Pascual Carbó

Pompeu

Se da cuenta de las resoluciones dictadas por el Consejo General desestimando en todas sus partes los recursos interpuestos por los médicos: - Domingo Pascual Carbo; Bergada Amat; Danes Torras; Vidal Vert; Casadevall Fuster; Jubert Salieti. Contra los fallos dictados por este colegio.

131

Núm. 68 18 Nov. 43

Expedient: - Gonzalo Roch Llorens. Inhabilitació a perpetuïtat per a càrrecs públics, suspensió d’exercici a perpetuïtat a Bescanó i per 1 any a la província de Girona. - Manuel Bernat Carreras Inhabilitació a perpetuïtat per exercir a la província de Girona

Núm. 69 24 Nov. 43

Donen 8 dies de termini al Dr. Roch per fer al·legacions. El Dr. Joaquim Danès Torras demana revisió del seu expedient i el Ple ho debat en sessió del 31243 denegant la revisió i avisant de no atendre cap més petició. Que no insisteixi.

Núm. 70 3 Des. 43

- Don Miguel Pomar Miro, de Puigcerdà Inhabilitació perpètua per a càrrecs; suspensió perpètua exercici a província Girona - Manuel Bernat Carreras remet recurs a interposar al Consejo General, contra la resolució dictada pel Consell Directiu en la seva depuració

Núm. 71 27 Des. 43

Recurs al Consejo General del Dr. Gonçal Roch Llorens, que la Junta envia amb un informe desfavorable…

Núm. 74

Resolucions del Consejo General sobre recursos d’expedients dels Drs. Roch, Berant, Bergada, Pascual.

Núm. 77 20 abril 44

Col·legiació del Dr. Danès Torras. El Dr. Danès demana computar el temps de sanció seguint la resolució del Consejo General donada després del recurs; La Junta no hi està d’acord amb la resolució i demana la dimissió en pes de la Junta al Consejo…

Núm. 81

Accepten la col·legiació del Dr. Baldomero Padrós Solà, de Blanes, vistes les actuals credencials i comportament al·legat.

Núm. 94 19 oct. 45

Casos Joaquim Jubert Salieti Javier Casadevall Fuster 3 mesos demora comunicació Sol·liciten col·legiació per haver prescrit el temps de sanció imposat. La Junta revisa i accepta en acta nº 98 i 99, gener i febrer del 46. Al Sr. Casadevall se li fa refer la sol·licitud per no estar “ajustada a las normas de cortesia”

4 març 44

29 sete. 44

Núm. 100

4 març 46

Telegrama del Consejo General pel qual comuniquen al Sr. Riera el cese de la presidència, nombrant-se al Dr. Sambola…

Núm. 104 25 juny 46

Col·legiació del Dr. Joaquim Danès Torras, amb tota la documentació en regla per ingressar al Col·legi.

Núm. 105

Es col·legia al Dr. Juan Gussiñer Mas, formulant una declaració jurada que preveia el Consejo General en una circular confidencial de data 25 de novembre de 1945.,nº 45.

6 setm. 46 Núm. 107

6 nove. 46

132

Es col·legia al Dr. Eliseo Jubert Salieti, formulant una declaració jurada que preveia el Consejo General en una circular confidencial de data 25 de novembre de 1945.,nº 45.

Núm. 114 20 maig 47

Es comunica al Dr Vayreda d’Olot, ponent a l’Assemblea del corrent any, i degut a les manifestacions sobre la seva situació de col·legiat depurat, que per acord adoptat en aquesta sessió del ple, la Junta Directiva es complau en comunicar-li que han quedat aixecades les sancions que en el seu dia foren aplicades, quedant, per tant, completament rehabilitats; en virtut de l’Orden Circular número 45, del 1945 del Consejo General.

Núm. 129 27 juliol 48

S.O.E asunto Llagostera, carta del Dr. Domingo Pascual Carbó. Col·legiació definitiva de Pompeu Pascual Carbo.

Núm. 134 13 Nov. 48

El Dr. Domingo Pascual Carbo notifica a la Junta que l’inspector del S.O.E li ha lliurat nombrament a les Escales del SOE i assignat un número d’assegurats, agraint a la Junta l’interès demostrat.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

“..ponzoña que inspirò y movió aquellas hordas inhumanas…” per llegir tot el text

Dimissió al Consejo

Escrit del Dr. Riera amb breu historial de la seva feina.

Annexes

ANNEX II - Dr. Danès

133

134

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

135

ANNEX III - Dr. Bergadà SIGNAT

EXP COMG

Favorable No Favorable

Núm. Ordre

DATA

INSTITUCIÓ

6 juliol 40

Falange Llagostera

COMG

17 juliol 40

GC Girona

COMG

11 nov 40

Capellà Escala

COMG

6 nov 40

Falange La Pera

COMG

11 nov 40

Capellà La Pera Agapito Picañol

COMG

14 nov 40

GC Flassà

COMG

Abans GMN bé.

Jutge instructor 1 Jutge instructor 2

NF “per referències” Favorable NF, referències NF

Després simpatitzant marx. 13

Falange L’Escala

COMG

Vino cuando dr isern fue expulsado por Comité, a las circusntáncias

COMG Sessió 10 Febrer 41, decideix incoar expedient de depuració i deriva al jutge instructor

19 feb 41

GC Llagostera

21 feb 41

GC Flassà

22 feb 41

GC L’Escala

22 feb 41

Falange Llagostera

Tinent JI 1

23 feb 41

Alcalde Llagostera

Tinent JI 1

Falange La Pera

Tinent JI 1

136

15 nov 40

24 feb 41

Tinent JI 1

Favorable

Anselmo Rico

Tinent JI 1

Abans GMN bona conducta., després simpatitzant marxistes

Manuel Pèrez

Tinent JI 1

Vino a requerimiento Comité rojo, simpatizante

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

NF, “referències” NF

Annexes

12 març 41

Alcalde L’Escala

17 març 41

Falange Llagostera

Marxista avortista

Tinent JI 1

Ampliació informes NF

17 Març 1941: Plec de descàrrec del Dr. Bergadà

17 març 41

Falange Llagostera

Favorable

17 març 41

GC Llagostera

17 març 41

Jefe Local Investigación

14 març 41

L’Escala? Capellà?

18 març 41

Tinent Alcalde L’Escala

17 març 41

Rafel Puig Solé Ex Alcalde Ajunt Nacional L’Escala

Tinent SORDS certifica els càrrecs de marxista, etc i dictamina que està comprès en els apartats c,d i e de l’art. 2n de l’Ordre. Passa expedient a la Junta, la qual decidirà

Miguel Vidal Torres

José Paradis Ramis

A petició interessat

Favorable

Joaquin Simón Albertí

Favorable Favorable

137

32 33 al 41

Declara indefensió....i aporta...

15 set 41 Alcalde Llagostera

15 set 41 Falange Llagostera

Favorable

15 set 41 Frente Juventudes Llagostera

Favorable

4 set 41

Ex Falange Llagostera

Ex Edils Ajuntament l’Escala

Veure 28 i 29

Alcalde i Delegat FET Escala

(13)

Favorable

Rubricat per Delegat Falange; Martin Oliveras Favorable

18 març 41

10 set 41 GC Girona i Tossa

Vicente Torregrosa Rodriguez

Favorable

10 set 41 Capellà Llagostera

José Boix

Favorable

8 nov 40 Jefe Prov. Sanitat

138

Recurs al Consejo General

26 set 41 Ramon Torra Bassols Capità Metge

Inhabilitat per càrrecs directius Compareix davant els membres del Col·legi per declarar en persona.

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

ANNEX III - Dr. Bergadà. Reproduïm tot el document que va redactar el Jutge Instructor, per aquell que tingui interès en llegir i veure la dedicació que posaven en els expedients.

139

140

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

141

142

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

143

144

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

145

146

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

147

148

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

149

150

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

ANNEX IV - Dr. Pomar

151

152

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

153

154

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

155

156

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

157

158

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

159

160

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

161

162

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

163

164

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

165

166

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

167

168

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

169

170

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

171

172

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

173

174

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

175

ANNEX V - Dr. Cusí

176

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

177

178

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

179

180

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Annexes

181

182

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946

Situaci贸 hist貌rica

183

184

DEPURACIÓ DE LA CONDUCTA POLÍTICA I SOCIAL DELS METGES GIRONINS. 1939 -1946