Camí de Cavalls: la gestió del canvi Planificant amb les dinàmiques del paisatge
Maria de Lluch Salas Vicens TREBALL FINAL MASTER ARQUITECTURA DEL PAISATGE BARCELONA - UPC
Alumne
Maria de Lluch Salas eng. agrònoma
Data
26 abril 2019 TREBALL FINAL MÀSTER EN AQUITECTURA DEL PAISATGE Fundació Politècnica de Catalunya Promoció
2017 - 2019 Tutoria acadèmica
Àgata Buscemi
Tutoria en pràctiques
Isabel Bennasar Fèlix
Introducció Orígen
4
6
Pla Especial del Camí de Cavalls Trams del Camí de Cavalls Reserva de la biosfera
12
El paisatge del CCA 14 La dinàmica del paisatge i 22 la gestió del canvi Límits urbans 26 Costa
30
Zona rural
34
Conclusions
40
Bibliografia
42
22
10
8
6
7
Introducció Amb el present treball es vol fer una estimació aproximada dels canvis que ha suposat el Pla Especial del Camí de Cavalls al paisatge que envolta el camí i així com als usos que també intercedeixen amb aquesta via. El fet que el Camí de Cavalls (CCA) faci un recorregut per tot el perímetre de la illa fa que els possibles canvis que haguin tengut lloc desde l’establiment d’un pla de restauració i conservació i l’entrada en vigor d’una Llei específica del Camí de Cavalls a principis de segle, puguin suposar representatius de la situació global de la illa. Una introducció a la biodiversitat i cultura que composa l’illa de Menorca i el CCA és imprescindible per arribar a comprendre la necessitat de protegir aquest territori. Es tracta de veure si s’han produit els canvis als quals la justificació de la proposta del Pla Especial del CCA fa referència sobre les dinàmiques del paisatge. Després d’haver recorregut breument alguns trams com a senderista es vol transmetre, a partir de la comparació de fotografies extretes del llibre El Camí de Cavalls de Menorca (ahir i avui) de Joan C. de Nicolàs, l’aspecte actual d’aquests indrets per tal de veure com es trobava abans del Pla i a l’actualitat.
El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui) Estudi publicat el 1992 del Camí de Cavalls realitzat per Joan C. de Nicolàs per l’IME (Institut Menorquí d’Estudis), per encàrrec de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca l’any 1991. És un estudi rigorós que proposa un traçat del camí així com diverses actuacions de restauració i conservació que ha servit de base per tots els treballs posteriors.
Llei 13/2000, de 21 de desembre del Camí de Cavalls El 21 de desembre de l’any 2000 el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei del Camí de Cavalls, que ho considera com «una realitat històrica i cultural del poble de Menorca» i té com a objectiu «establir un pas públic, establert sobre el traçat original del Camí de Cavalls, amb l’objecte de permetre el seu ús general, lliure i gratuït».
8
9
Blas Zapino 1782 Font: IDE Menorca
Orígen Existeixen vàries teories sobre l’origen del camí de cavalls, unes més clares que altres. La primera referència que va trobar Joan C. de Nicolás sobre el Camí de Cavalls fou una descripció acurada de Bernat Calvet al 1890 sobre el Mapa Topogràfic de Menorca del 1780, de L.S. de La Rochette que conclou que varen ser els francesos els qui construiren el camí de circumvalació de la illa amb una finalitat estratègica, per conectar les talaies, bateries i trinxeres de la costa. Altres autors també defensen aquest orígen francès. El mateix autor també fa referència al seu llibre a la teoria de l’Arxiduc Lluís Salvador que opinà que el CCA fou construit el 1331 al servei de la cavalleria, i que la servitud del camí pertanyia a l’estament militar, qui el mantenia net i transitable. Però aquesta teoria no està justificada. La idea de que el camí fou promogut per Jaume II, amb la intenció que els habitants de les finques amb conexió al mar dispossasin d’un cavall i armes per defensar el territori és la més estesa entre la població de la illa. Un cop va finalitzar l’ús militar, el camí es va mantenir en alguns trams on encara era d’utilitat mentre que en altres llocs es va desdibuixar amb moviments de terres o quedà completament cobert per la vegetació, fins a la seva rehabilitació a principis del 2000.
10
11
Pla Especial del Camí de Cavalls Fruit de la Llei 13/2000, de 21 de desembre, el 2003 la Comissió Insular d’Urbanisme de Menorca aprovà el Pla Especial del Camí de Cavalls de Menorca, que va determinar el traçat del Camí de Cavalls i en regulà els usos. Entre els anys 2008 i 2012 es va delimitar el Camí sobre el terreny i s’hi van dur a terme les obres d’obertura, fitació i equipament. El 2012, el Camí de Cavalls va obtenir l’homologació com a sender de gran recorregut, amb el codi GR 223. La singularitat i la condició paisatgística del Camí de Cavalls, a més d’atorgar-li la declaració com a GR, l’han situat en els circuits internacionals de turisme actiu, amb la creació d’un nou producte turístic. El Camí de Cavalls, GR-223, transcorre per la major part del perímetre litoral de Menorca i travessa gairebé la totalitat dels ecosistemes que es troben representats a l’illa, en els quals destaquen els aspectes abiòtics i biòtics. Direcció i redacció
Isabel Bennasar, arquitecta direcció de l’equip Pallarés, F. Vázquez, B. Quintana, arquitectes García, B. Oquiñena, biòlegs Roser Vives , eng. agrònom À. Gil-Vernet, J. Serra, advocats Emili García, economista
Promotor
Consell Insular de Menorca
Col·laboradors
J.Mercadé, T. Conejo, A.Carrió, A.Costa, arquitectes
Termini redacció 2000-2003
Longitut
179Km
12
13
Fragilitat dels trams
Trams del Camí de Cavalls
Font: Pla Especial CCA
El Pla Especial va dividir el CCA en 15 trams. Tots ells amb inici i final en punts de fàcil accés i amb facilitats i serveis per l’usuari que el recórr. La distància del trams varia des de 8 km a 20 km, els més curts són els propers a les poblacions i el més llargs són aquells més aïllat i amb un estat de conservació millor.
Fragilitat alta
5
6
Fragilitat mitjana Fragilitat baixa
7
Per tal de regular els usos a la redacció del Pla es varen considerar aspectes com la longitud del tram, la dificultat per comparació entre tots el trams, la delimitació, la pressió d’ús, la fragilitat del medi natural, la fragilitat de l’estructura territorial, el pas proper a cases i la interacció d’usos i es defineix el conjunt en la qualificació que estima la fragilitat de cada territori i d’aqui se’n derivaren les propostes de permisivitat.
8
4
3 2
9 11
Els trams i itineraris de cada tram són els següents:
10
1. Sa Mesquida - Es Grau
1
12
2. Es Grau - Favàritx 3. Favàritx - Son Saura »» Favàritx - Port d’Addaia »» Arenal d’En Castell - Son Saura
11. Cala Galdana - St. Tomás
4. Son Saura - Ses Salines
»» Cala Galdana - Cala Mitjana
5. Cala Tirant - Binimel·la
»» Cala Mitjana - Binigaus
»» Cala Tirant - Sta. Teresa
»» Binigaus - St. Tomás
»» Cavalleria - Binimel·la
12. St. Tomás - Cala’n’Porter
6. Binimel·la - Cala Pilar
»» St. Tomás - Son Bou
»» Binimel·la - Alocs
»» Son Bou - Cala’n’Porter
»» Alocs - Cala Pilar
13. Cala’n’Porter - Cap d’En Font
7. Cala Pilar - Cala Morell
»» Cala’n’Porter - Cales Coves
»» Cala Pilar - Algaiarens
»» Cales Coves - Canutells
»» Algaiarens - Cala Morell
»» Canutells - Camí Binidali nou
8. Cala Morell - Cales Piques
»» Camí Binidali nou - Cap d’En Font
»» Cala Morell - Far Nati
14. Punta Prima - Alcaufar
»» Far Nati - Cales Piques
15. Rafalet - Cala St. Esteve
9. Cala Blanca - Cap d’Artrutx
»» Camí de Rafalet
10. Son Xoriguer - Cala Galdana
»» Rafalet - St. Esteve
13
15
14
14
15
Hàbitats forestals que intercepten amb el camí
Reserva de la biosfera
Font: Projecte Life+ Boscos, CORINE
L’illa de Menorca la més septentrional de les Illes Balears, als seus 696,7 km² presenta un paisatge format per un mosaic de nombroses unitats entremesclades, on es van alternant agricultura, naturalesa i espais urbanitzats. Aquest paisatge en la majoria dels casos és degut a la mà de l’home que ha vist en aquest un suport vital. Menorca és reconeguda des del 1993 Reserva de la Biosfera segons la UNESCO, significa que té com a objectiu conciliar la conservació i l’ús dels recursos naturals sota el concepte actual de desenvolupament sostenible.
1989 Seminari sobre conservació i desenvolupament Va marcar les bases per a la declaració RB i l’IME es va oferir a funcionar com a desenvolupador del projecte. Degut a l’inquietud davant el futur en vistes del creixement urbanístic descontrolat.
1993 Declaració de la Reserva de la Biosfera de Menorca Un grup d’experts, entre ells Joan Rita, van redactar un informe per carectaritzar degudament l’illa en tots els aspectes relatius a la declaració (geogràfics, hàbitats principals, activitats econòmiques, etc.) i es va presentar al comité espanyol del programa MaB.
Pinedes de pi blanc Màquies d’alzina calcícoles de terra baixa Alzinars baleàrics calcaris Màquies d’ullastrar, arborescent Bosquines i matollars silicícoles mediteranis Màquies aerodinàmiques d’aladern menorquí Garrigues o marines d’ullastre i llentiscle Matollars i brolles calcícoles mediterranis Savinoses de les costes rocoses del litoral
1996
Garrigues o marines dominades per llentiscle
Presentació de l’OBSAM
Savinoses o cadequers postrats
Brolles o garriques envaïdes per càrritx
Aquest organisme realitza, periòdicament, un sistema indicadors per avaluar l’estat de benestar de la Reserva, a més d’altres projectes (projectes LIFE). Així doncs, resulta una eina clau per a la gestió del territori.
Tamarigars
1998
Dunes residuals colonitzades per brolles o garrigues
Pla de desenvolupament sostenible Presentar un estudi de viabilitat del pla de desenvolupament sostenible previst per al territori. Aquest projecte va ser finançat pel programa LIFE de la comissió europea.
Alzinars baleàrics silicícoles Dunes residuals plantades o colonitzades de pins Poblaments de lleterassa arbòria Poblaments de càrritx
»» Projectes LIFE per potenciar la recerca al territori. »» Agendes 21 de les ciutats menorquines, per legislar en favor de la sostenibilitat a diferents àmbits gestionats per l’administració pública de l’illa. »» Pla Territorial Insular (PTI) i el Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB) per la conciliació entre les activitats econòmiques i la conservació de l’entorn. »» Els sistemes dunars de l’illa van millorar el seu estat de conservació al llarg de la dècada anterior. »» Arxiu d’imatge i so, a través del que s’organitzen periòdicament exposicions per al públic, principalment, que tracten d’arribar a la població local. »» Avanços rellevants en gestió de residus.
»» A pesar que falten recursos i eines per a la gestió forestal en favor de la prevenció d’incendis, estadísticament, els serveis de prevenció i extinció d’incendis resulten eficaços. »» Les xarxes de voluntariat científic de seguiment d’aus a l’illa. »» La participació i la implicació social de la població amb el seu entorn natural i cultural és un altre dels grans reptes de la RB.
16
17
El paisatge del CCA Badies i acantilats calcaris del nord
Com ja hem vist als apartats anteriors, la característica principal del paisatge del Camí de Cavalls és la varietat de tipologies d’ambients que es troben al llarg d’aquesta via. La geomorfologia de la illa i l’activitat de l’home han fet que el paisatge de les vores del camí sigui totalment heterogeni amb l’aparició de diferents materials, elements que s’han construit al llarg de la història, comunitats vegetals lligades a cada tipus de ecosistema, masses d’aigua en diferents condicions, etc.
Plans ramaders del nord de Ciutadella
Tramuntana muntanyosa sobre trisic Plana calcària i forestal del nord-est de Ciutadella
Plans i turons del matinell de’s Mercadal
Badies i acantilats calcaris del nord
Tramuntana muntanyosa sobre penyals paleozoics
Rurub de Ciutadella
Unitats del paisatge que interseccionen amb el CCA Font: PTI, IDE Menorca
Aquesta diversitat es va tenir en compte a l’hora de redactar el Pla Especial.
“la categorització del camí a partir de l’àmbit que travessa és indispensable per poder enumerar les problemàtiques que depenen de la relació directa d’aquest i del pas de la gent, amb l’entorn” D’aquesta manera es van detectar tota una sèrie de fragilitats i possibles amenaces per a cada un de les unitats per les que passa el camí, que de manera directa o indirecta acabarien afectant al valor paisagístic de la zona. Per altra banda, amb la finalitat d’evitar aquestes alteracions derivades de la intersecció amb el camí, es proposaren solucions específiques per a cada tipologia i, per això, es va fer la següent categorització per àmbits homogenis: »» Camí de cavalls per zona urbana. »» Camí de cavalls per carretera. »» Camí de cavalls interior. »» Camí de cavalls a través de bosc. »» Camí de cavalls litoral.
Pinars i conreus sobre els plans calcaris del nord Plans agrícoles del sud de Ciutadella
Barrancs i plataformes del migjorn occidental Plans de Turdonell i Sant Bartomeu
Mosaic agroforestal sobre turons i torrenteres paleozoiques d’Es Grau - Favàritx
Barrancs i plataformes del migjorn oriental
Marina d’ullastrar i aladern del nord de Maó Planícies del migjorn d’Alaior i Maó
Periurb de Maó Es Castell
Pla territorial insular (PTI) En el qual s’entén el paisatge com a “patrimoni i recurs natural i cultural, i com a signe d’identitat i imatge de Menorca”.
Utilitzant els estudis sobre el paisatge insular de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i el que es detalla al Pla Especial del CCA a continuació es fa un breu resum dels diferents hàbitats per els que passa el Camí de cavalls en els seus 179 km.
El migjorn interior del sud-est
Unitat de Paisatge Porció del territori caracteritzada per una combinació específica de components paisatgístics de naturalesa ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica, així com de dinàmiques clarament recognoscibles que li confereixen una idiosincràsia diferenciada de la resta del territori. Observatori del Paisatge
Franja litoral turística del sud-est
18
19
Boscos
Litoral rocós - penyals
Litoral arenós - sistemes dunars
Els boscos a Menorca tenen un alt valor ecològic i paisatgístic, són un reservori de fauna i flora. Generalment els formen espècies perennifòlies d’alzina (Quercus ilex), ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i pi blanc (Pinus halepensis).
Menorca té una línea geològica divisòria molt marcada entre el nord i el sud (Tramuntana i Migjorn). Al nord els penyals i acantilats poden tenir altures considerables, i les roques són de tonalitats vermelloses i obscures. Els temporals han perfilat les roques provocant esquerdes, enfonsaments, penyals i esculls que caracteritzen el paisatge litoral d’aquesta part.
Els sistemes dunars de Menorca tenen molt valor ecosistèmic, paisatgístic i des del punt de vista econòmic, ja que són reserves d’arena per les platges, esmoorteixen l’erosió d’aquestes durant els temporals i són el suport de gran diversitat de plantes i invertebrats.
Els més importants són els alzinars, l’extensió d’aquest ecosistema s’ha vist afectada per l’eliminació del sotabosc que ha provocat que altres espècies amb més requeriments lumínics proliferin en l’espai propi de l’alzinar i estan essent substituits per colònies de càrritx (Ampelodesmos mauritanica), brucs (Erica spp.) o pins blancs. L’ullastrar és també comú per la seva bona adaptació a substrats amb major rusticitat, com pot ser la roca. En aquests indrets es formen masses més petites i sovint colonitza àrees rurals abandonades o substitueix a l’alzinar. Podem trobar també petits boscos de tamarelles i sivines, en zones humides i platjes. En els trams on el CCA passava per aquests hàbitats sensibles, es va estudiar la necessitat o no de tanques o senyalització per evitar l’obertura de nous recorreguts, així com la delimitació del camí segons la zona i es va establir que el programa de Gestió del camí definiria els indicadors i sistemes de control necessaris per conèixer si el camí i les vores del mateix estan essent afectades.
Alzinar a barranc de Sa Torre 1989 i 2018
La vegetació de costa del nord està molt exposada a la tramuntana, per això ha acabat adaptant-se a aquest ambient ventós i salí. L’estratègia d’adaptació ha estat el creixement de diverses espècies en forma de coixins espinosos coneguts com “socarrells”, actuen també com una barrera protectora entre la mar i la màquia mediterrània. En la costa sud, en canvi, la roca predominant és el marès i la roca calcària, més blanquinosa. Els acantilats tenen un perfil més rectilini i presenten nombroses coves i cavitats. A aquesta zona la vegetació és la asociada a la roca calcària com són els pinars amb garriga de romaní, bruc i ullastre.
Les dunes presenten una vegetació diferent depenent de l’altura i la distància a l’aigua. Aquesta vegetació té forts sistemes de retenció d’aigua i nutrients a més, de fer una important contribució a la formació de les dunes. Les primeres plantes es troben sobre les dunes davanteres, són la ravenissa de platja (Cakile maritima) i el lliri de platja (Pancaratium maritimum). A la part alta de la duna trobem unes comunitats concretes, i a les parts posteriors unes altres que són diferents en funció de si ens trobem al nord o al sud de l’illa. Damunt les dunes semiestabilitzades apareix el sivinar, entre el qual destaquen les sivines (Juniperus phoenicea subsp. turbinata) i la mata (Pistacia lensticus). A la part de més endarrera, als sistemes dunars ben conservats, es troben les dunes més estabilitzades per vegetació de bosc, ullastres i pins. Per tal de controlar les pertorbacions als hàbitats de la costa, al Pla Especial, es va preveure la delimitació dels viaranys per controlar els recorreguts en els casos que fos necessari, la modificació del traçat quan fós possible o la delimitació del mateix amb marques i no es va proposar la utilització d’elements elevats afegits tipus passeres ja que es no es preveia una presió suficient superior a l’impacte que genera aquesta intervenció.
Dunes a Cala Pilar 1989 i 2018
20
21
Zones humides
Barrancs
Albuferes, basses i torrents són les formacions d’aigua superficial que trobem al llarg del CCA, i un dels ecosistemes més importants de Menorca. En aquestes zones hi creix una vegetació tan aquàtica com terrestre asociada a cada tipus, així com, acullen un gran nombre d’invertebrats i vertebrats com peixos, aus, rèptils i amfibis, entre altres.
La geologia de la zona de migjorn (sud) ha permès que l’aigua moldeji el terreny, formant solcs profunds a la roca calcària. Aquests desnivells poden arribar als 40 m i s’anomenen barrancs, contenen també una biodiversitat pròpia. Als fons dels barrancs passa aigua que baixa cap al mar i hi creix una vegetació vigorosa que contrasta amb la més seca de les màquies dels voltants. El més important és el barranc d’Algendar que desemboca a Cala Galdana. El torrent que l’ha format varia en cabdal depenent de les estacions, però no s’asseca ni als estius més àrids.
La zona humida més important de l’illa és s’Albufera de’s Grau, es troba a la zona nord de la illa i és el nucli de la Reserva de la Biosfera i per on passa també el CCA. Quant als torrents destaquem el d’Algaiarens i el del barranc d’Algendar que porta aigua tot l’any. Les basses temporals, no estan considerades zones humides però també suposen un hàbitat de gran valor. En general, a les vores d’aquestes masses d’aigua creixen joncs bovals (Scirpus holoschoenus), junces d’aigua (Scirpus spp) i joncs (Juncus spp), canyís (Phragmites australis) i bova (Thpypa angustifolia). A darrera podem trobar la canya americana (Arundo donax) i boscos de ribera formats per tamarells (Tamarix gallica). Submergides hi trobarem diverses espècies que varien en funció del grau de salinitat, i permeten la oxigenació de l’aigua evitant problemes d’autrofització. En aquest cas el Pla Especial els inclou dins la zonificació “Camí de cavalls litoral” i pren les mateixes mesures que el sistemes de costa. Aíxi i tot, si que s’han habilitat passeres en aquests indrets en alguns trams del camí, per tal de passar a sobre de les masses d’aigua.
Albufera d’Es Grau 1989 i 2018
Aquests barrancs presenten unes condicions expecionals, ja que la protecció del vent i una major humitat fan que proliferin comunitats tant vegetals com animals carecterístiques d’aquest lloc. A les vores dels torrents es troben espècies vegetals aquàtiques com són els joncs, el jonc boval i el canyís. Els esbarzers (Rubus ulmifolius), oms (Ulmus minor) i llorers (Laurus nobilis) es troben també en aquest lloc. A les parts menys humides hi comencen a apareixer les alzines i els ullastres. A les planes que es formen dins aquestes formacions, podem trobar plantacions de fruiters i conreus en regadiu. A les parets s’hi troba vegetació rupícola, com poden ser les tapareres (Capparis spinosa) i alguns endemismes.
Barranc de Cala en Porter 1989 i 2018
22
23
Cultius extensius i ramaderia El paisatge menorquí està marcat pel seu camp. Devers el 70% de la superfície de l’illa està destinada a usos agraris. Des de fa moltes dècades, els pagesos han estat els responsables de modelar-ne la fisonomia. L’activitat agrària i ramadera és present a Menorca indistintament als dos sectors, tramuntana i migjorn, el que ha donat lloc a un paisatge de tanques de pedra en sec dedicades principalment a cultius extensius d’herbàcies (pastures, farratges i cereals). Les finques a Menorca reben el nom de llocs i les mitjeres entre propietats són parets de pedra en sec, que servien per netejar les terres de pedres així com protegien els cultius del vent. Aquest entorn es configura de la mateixa manera en un mosaic agroforestal que pot resultar beneficiós per a la biodiversitat del territori. Molts d’aquests llocs presenten construccions tradicionals de la pagesia menorquina, amb cases enblanquinades i estructures per al maneig del bestiar, tot utilitzant els materials que tenien a l’abast i projectant en funció de les necessitats del dia a dia. És per això, que els habitants d’aquests llocs sempre han mantingut un respecte per l’entorn i s’han practicat una agricultura i ramaderia extensives que no resulten estridents al paisatge que els envolta.
Zona urbana El camí, en molts punts, passa per aquestes tanques dedicades a l’activitat agrícola. D’aquesta manera a la redacció del Pla Especial es va tenir en compte aquest factor, intentant que el pas de vianants fós compatible amb l’ús. Es va estudiar la delimitació del camí en aquestes situacions i les possibles alternatives, en zones d’explotació ramadera es va decidir la col·locació de barreres de tancament automàtic o altres sistemes que evitassin el pas dels animals, entre altres.
Contracte Agrari per la Reserva de la Biosfera (CARB) Amb aquests contractes el CIMe (Consell Insular de Menorca) pretén establir un règim d’ajuts per promoure pràctiques sostenibles a les explotacions agràries, mitjançant un acord de col·laboració entre l’explot ció agrícola-ramadera i l’Administració, que permeti l’exercici de models específics d’activitat agrària en funció de l’adopció voluntària de determinats compromisos.
Al llarg del CCA es poden atravessar diversos nuclis urbans ja siguin municipis, llogarets o urbanitzacions. En el Pla Especial no es contempla com a camí de cavalls pròpiament dit, els troços de camí que coincideixen amb el traçat mateix dels vials urbans. Es tracta sobretot els punts de conexió del CCA amb les àrees urbanitzades. La tipologia urbana més típica de Menorca la trobem en les principals poblacions, el predomini són cases blanques de planta baixa amb primer pis, algunes també amb influència anglesa utilitzen el vermell. A partir dels anys 60, amb el canvi econòmic i poblacional, aquestes edificacions anaren canviant el seu aspecte tradicional per models més estessos en aquell moment i els nuclis urbans es van expandir amb una tipus arquitectura més similar a altres indrets. Es conserven però elements singulars que representen el paisatge urbà de la illa com són els ports de Maó, Ciutadella i Fornells o el centre històric de Ciutadella. En la majoria de pobles costers, a banda dels nuclis de pescadors, s’han establert, amb el turisme, urbanitzacions, grans hotels i xalets. Aquests presenten, en alguns indrets, un model d’arquitectura que imita la tradicional menorquina, però en altres casos és la mateixa urbanització turística repetida a altres llocs. Amb la industrialització de la illa, va aparéixer una altre estructura urbanística, els polígons industrials, que es troben situats a les afores dels principals municipis i contrasten amb el paisatge tradicional menorquí.
Camps a Mongofra nou (Salines noves) 1989 i 2018
Punta prima 1989 i 2018
Com s’ha comentat anteriorment, el Pla Especial del CCA tracta, sobretot, els punts on el camí es troba amb l’urbanització. Per això, estudià els tipus d’arribades i va intentar solucionar les trobades poc definides en cada cas. També esmenta que en zones degradades properes a les urbanes, es plantejà la possibilitat d’incloure dins el programa d’actuació la seva recuperació, per considerar-les àrees d’influència de l’àmbit del Pla.
La dinàmica del paisatge i la gestió del canvi A la memòria del Pla Especial del Camí de Cavalls, a l’apartat del Marc Justificatiu del Pla i per tal d’assolir un model d’ordenació es fa referència als autors Robert Wood i John Handley amb el seu article Landscape Dynamics and the management of change, i s’especifica: Els canvis en l’economia i la societat es reflexen directament en el caràcter dels paisatges, tant en la seva forma com en la seva funció, i el planejament del paisatge i la seva gestió qüestionen el que això representa. El fenomen que anomenem dinàmica del paisatge es pot estudiar a través de algunes de les causes conductores d’aquests canvis i donar-hi resposta a través de la gestió. La definició de les relacions entre obsolescència i disfunció ajuda a substanciar i a definir clarament les feines de planejament del paisatge, disseny i gestió. La descripció i l’anàlisi dels canvis del paisatge a través de l’espai i el temps és una part fonamental de la recerca. Els paisatges són inherentment dinàmics a la natura a través de processos naturals i de les activitats humanes. Obsolecència i disfunció resumeixen l’efecte dels canvis en l’ús del sòl i els darrers conflictes en usos competents.
Figura 1. Visió dels canvis en el paisatge. Font: Wood&Handley, 2001
Altres teories com és el cas de l’enfocament “Land-Use and Land Cover-Change” (LUCC) explica la relació que existeix entre les activitats humanes i l’evolució del paisatge a partir de dos processos més concrets: l’agriculturització i la urbanització. El canvi en la cobertura del sòl es defineix com la transformació de l’aparença física d’un paisatge determinat i el canvi en l’ús del sòl, com els canvis en el maneig de la terra i els seus atributs.
Procés CANVI CULTURAL
Input CULTURA
Input MEDI FÍSIC
Procés CANVI EN EL MEDI AMBIENT
Obsolescència
Pèrdua de funció. S’associa amb el canvi dels patrons d’ús del sòl introduits a través de l’evolució de l’economia i la societat. Canvis en l’agricultura desplacen pràctiques tradicionals de gestió de la terra. La obsolescència és un factor rellevant en l’economia agrícola. Font: Pla Especial Camí de Cavalls. Traducció de Wood&Handley 2001
Taula 1. Forces per,i característiques d’obsolescència i disfunció per l’àmbit del paisatge. Font: Wood & Handley 2001
Tipus de paisatge
Obsolescència Forces
Disfunció Característiques
Forces
Característiques
Costa
• Desindustrialització • Canvi en els mercats turístics
• Pobles de costa en decliu
• • • • •
• Pèrdua de zones humides • Degradació de sistemes dunars • Modificació dels hábitats per construcció de defenses del mar • Pèrdua de qualitat visual • Caràcter del paisatge degradat
Límits urbans
• Agricultura en retrocés • Gestió de la terra pobre
• Qualitat visual pobre
• Desenvolupament de pressions • Utilització dels • recursos
Disfunció
La relació entre el caràcter del paisatge i els usos que s’hi desenvolupen. La irrupció que causen la intensitat d’ús del sòl i el caràcter del paisatge que en dóna suport. La disfunció es deguda a forces relacionades amb la suburbanització i el transport basat en el cotxe amb una escala gran de zones de lleure. Font: Pla Especial Camí de Cavalls. Traducció de Wood&Hardley 2001.
Output CANVI EN EL PAISATGE
Zona rural (terres baixes i terres altes)
• Agricultura en retrocés • Gestió de la terra pobre
• • • • • Qualitat visual pobre
• • • • •
Urbanització Recreació Polució Extracció mineral Canvi climàtic
Desenvolupament de pressions Utilització dels recursos Urbanització Construccions aprop de les carreteres Extraccions minerals Lleure/turisme Drenatge de zones humides Plantacions forestals Sobrapastura/sotapastura
• Caràcter del paisatge degradat.
• • • •
Reducció de la biodiversitat Pèrdua d’hàbitats i fragmentació Pèrdua de la qualitat visual Acceleració de l’erosió del sol
26
27
Ubicació de les fotografies
Una vegada hem recorregut els diferents paisatges naturals i antropogènics que podem trobar a Menorca i al llarg del transcurs del CCA., de’s d’un punt de vista territorial. A continuació es mostra un recull de fotografies sobre alguns indrets per on passa el camí. Al Pla Especial es fa referència, a que en l’àmbit territorial el camí s’allunya molt de la percepció que pugui tenir un senderista quan el recórr, és per això que l’anàlisi de la situació actual, després de la duta a terme del projecte es fa des del punt de vista de l’usuari. Amb les imatges que es presenten a continuació es pretén observar si s’han donat dinàmiques de canvi en el paisatge després de l’establiment del Pla Especial. Per això, s’han utilitzat les fotografies publicades al llibre que s’ha esmentat anteriorment, El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui), que en el seu temps ja feia una comparació històrica del camí i que gràcies a aquesta feina es va posar en valor un camí, que, si bé documentat, ja estava, a trams, quasi oblidat. Les fotografies foren realitzades des de el mateix punt de vista, amb el mateix enquadre i amb una càmera igualment analògica. S’ha de dir que les zones on estan preses les fotografies són les que es troben aprop d’un accés rodat per el que en aquestes es podria donar una major pressió d’ús.
Necròpolis en coves de Cala Morell
10
De s’Arenal de’n Castell a Son Saura 11
9
Basílica de’s Cap de Port de Fornells
Sa Caleta
1
5
3 De Binigaus a Sant Adeodat
4
Pont de Sa Gola de s’Albufera d’Es Grau Portell de Sa Mesquida
Barranc de Binigaus
7 6
Barranc de Cala’n’Porter
8 Dalt Cales Coves 2
De Binicalaf a barranc d’Es Canutells
Binibeca Vell
3
28
29
1. Sa Caleta (1992) Font: El Camí de Cavalls (Ahir i avui)
Límits urbans El Camí de Cavalls ha sofert un canvi d’ús molt evident al llarg de la seva història. El que abans era una via per a l’accés militar avui en dia forma part del patrimoni històric de Menorca i ha adoptat uns valors pràctics, culturals i lúdics que s’han posat de manifest amb totes les actuacions que s’han dut a terme per recuperar el traçat. Amb aquestes fotografies es vol entendre quin és l’estat del paisatge després de l’acondicionament del CCA a través del Pla Especial, que va ser rigurosament redactat per un equip multidisciplinar que va tenir en compte l’entorn del camí com a premisa de gestió. En el 1992, com recull al seu llibre Joan C. de Nicolàs, el camí era ilocalitzable o irreconeixible, en alguns sectors, a prop dels nuclis urbans antics i de urbanitzacions recents. Això fou degut a l’ampliació de camins antics i la construcció de nous camins i els moviments de terres que deriven de la nova edificació. En un temps on l’ordenació encara no estava establerta la traça del camí fou eliminada amb els nous hotels i urbanitzacions. En l’actualitat, el camí representa un valor afegit al paisatge de l’illa. L’oportunitat que té l’usuari de conéixer aquesta variabilitat d’hàbitats i endinsar-se en ells tot recorrent un camí històric no es troba avui en dia a molts llocs. Tot això no hagués estat possible sense la recuperació i planificació de la gestió d’aquest vial, que en molts indrets ja estava pràcticament esborrat. Com ja s’ha comentat anteriorment el Pla Especial, ha contemplat també tota una sèrie
de problemàtiques derivades de l’ús excessiu. Molts d’aquests espais s’han renaturalitzat. En la fotografia apareix Sa Caleta, és una petita platja semi-urbana, que es troba al sud de Ciutadella. La costa en aquest indret és la típica de la zona de migjorn, amb petits espadats de baixa altura. Com es pot veure en la comparació, amb el temps aquesta zona ha anat recuperant la seva morfologia natural. Una platja que abans tenia sobre la sorra barreres arquitectòniques ara és més oberta. Malgrat el fet que l’ús freqüent estacional hagi fomentat l’aparició d’elements aliens a l’ecosistema, aquest s’ha anat recuperant. L’accés rodat es té en compte al Pla Especial com a factor que incrementa les dinàmiques d’obsolescència al paisatge, ja que la pressió en aquests punts és major i per tant accelera el seu deteriorament per l’elevat ús. Un dels canvis més rellevants i que anirem vegent al llarg d’aquesta comparació diacrònica, són els canvis que s’han produit a la comunitat vegetal que forma aquestes unitats. Sobretot i com ja s’indicava a l’estudi ambiental del Pla Especial, en llocs on el Camí es troba amb l’urbanització. En aquests punts ha aparegut vegetació associada a espècies de jardineria i que s’han adaptat ràpidament a les condicions edafoclimàtiques d’aquest suposat ecotò, on es troben dos tipus d’ambients diferents.
Ecotò
Un ecotò és el límit natural entre dos ecosistemes diferents. Generalment, en cada ecotò viuen especies pròpies d’ambdós ecosistemes i solen ser zones de major riquesa i interès biològic. En l’ecotò, interaccionen -compartint un mateix espaiorganismes diversos, provinents de zones de vida diferents.
1. Sa Caleta (2019)
30
31
Economia circular
És una estratègia que té per objectiu reduir tant l’entrada dels materials com la producció de deixalles verges, tancant els cicles o fluxos econòmics i ecològics dels recursos.
Segons el Pla Especial a la tipologia d’àmbit de zones urbanes els problemes apareixen a les entrades i sortides. Ja que la pressió d’ús allà és major i poden aparèixer disfuncions que produeixin l’obsolencència del paisatge del camí en aquest punts. Independenment al CCA i en relació a un problemàtica que passa en molts nuclis turístics, que no tenen la capacitat per tal afluència, és el fet que l’increment de l’ús ha provocat la degradació de la qualitat visual i la vivència de l’espai. La imatge que es pot veure a la pàgina següent és una entrada del CCA a Binibeca Vell, aquest llogaret va ser edificat durant la dècada dels 60 amb la finalitat de ser un reclam per al turisme. Es va imitar la construcció típica dels pobles de pescadors i amb el temps s’ha posicionat com un dels poblats més visitats de l’illa, s’ha de tenir en compte però com va evolucionant l’atractiu d’aquest paisatge. Les construccions es mantenen però apareixen tota una sèrie d’elements externs a aquesta planificació, dels quals la seva funció és controlar l’equilibri en l’ús residencial i el turisme que genera. La freqüència d’ús i la estacionalitat són factors a tenir en compte a l’hora de planificar la gestió d’un espai. És per això, que al Pla Especial es va proposar la gestió del CCA en funció dels usos i les dinàmiques que generen. El projecte està en
3. Binibeca Vell, Sant Lluís (2019)
continu canvi i en aquest intervenen agents diferents, com són el turisme, l’ús recreatiu i també les activitats econòmiques vinculades, i que tenen una repercusió d’impacte paisatgístic i medi ambiental. D’aquesta manera podem pensar que la previsió d’un turisme sostenible és fonamental per a la conservació. I que la capacitat d’un espai, independement de l’activitat, s’ha de tenir en compte per tal de no sobrecarregar el medi i produir-ne dinàmiques no desitjades. Gràcies a la consciència que s’ha tengut a les darreres dècades sobre la necessitat de conservació del paisatge a Menorca, malgrat suposi una important destinació turística, s’ha pogut mantenir moltes de les activitats relacionades amb el paisatge i l’ecologia, com són l’agricultura i el manteniment dels espais naturals. El fet que aquestes activitats estiguin també relacionades al turisme fa que es produeixi en certa manera una simbiosi que, d’una manera controlada, pot resultar beneficiosa i generar sistemes d’economia circular. Circuits turístics i planificacions com la del CCA que mostrin i posin en valor el respecte per els diferents sistemes que el formen són un exemple per tal de fomentar un turisme que pot conviure amb el medi i que fins i tot hi pot aportar en comptes de restar.
2. De Binicalaf a barranc d’es Canutells, Maó (1992). Font: El Camí de Cavalls (Ahir i avui) 2. De Binicalaf a barranc d’es Canutells, Maó (2019)
3. Binibeca Vell, Sant Lluís (1992). Font: El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui)
32
33
Costa De Nicolàs ens diu que en trams com el que creua la urbanització de Sant Tomàs, el vell camí no passava tan aprop de la mar però la construcció de nous vials i edificis va reedreçar el camí. Aquestes foren dutes a terme en un moment quan la normativa urbanística era molt permisiva. Per això es va fer necessari la posada en marxa del PTI de Menorca i el Pla Especial del CCA, entre altres actuacions, que ha pogut aturar en certa manera l’especulació al litoral menorquí i la generació de canvis importants al paisatge. És però des de fa anys que ja s’alertava de la necessitat de l’ordenació del territori per tal de preservar els valors ecòlogics de la illa. L’arquitecte Oriol Bohigas, al 1964, va publicar al monogràfic dedicat a Menorca de la revista Serra d’Or, un article sota el títol Menorca sense urbanisme, on explicava l’amenaça de l’aparició del turisme massiu sense control en un territori excepcionalment natural, cita textualment:
Retall del nre.11 de la revista Serra d’Or, Menorca Ahir i Avui (Nov. 1964) Font: IME
Les zones costeres que es troben a la banda de migjorn, presenten un perfil més suau, la costa es troba amb l’aigua amb baixa pendent. Tot i que aquí no arriben els temporals de tramuntana, també es veu com la costa es va erosionant a un ritme ràpid.
4. De Binigaus a Sant Adeodat (1992). Font: El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui)
Les fotografies que trobem a la pàgina següent estan fetes en un tram del camí de cavalls entre la platja de Sant Tomàs i la de Sant Adeodat, es pot veure com aquest relleu que abans presentava baixa pendent s’està convertint en una penyal de poca altura. En alguns indrets el CCA es conecta amb la platja per mitjà de passeres de fusta com és el cas de la platja de Binigaus. Aquesta actuació permet salvar el desnivell entre la cota a la que es troba el camí i la zona de platja i evita el pas dels vianants fora de la delimitació del vial, en hàbitats protegits com són els sistemes dunars. Els processos d’erosió aniran modificant la topografia, amb major velocitat a les zones costeres, és per això que en certs punts serà de conveniència especificar les actuacions que es duran a terme en el cas que es vulgui conservar el pas per aquestes zones, amb les mateixes premises amb les que es va redactar el Pla Especial a principis del 2000, tenguent cura de l’entorn que caracteritza el recorregut. Al Pla Especial ja es varen proposar mesures de control de l’erosió a nivell de la coberta del camí, com per exemple, elements de fusta transversals que frenàssin l’erosió per escorrentia superficial. Com també, es va destacar la importància de mantenir els canals naturals per evitar el moviment de l’aigua fóra dels límits naturals.
Traçat històric (linea discontinua) CCA i traçat actual (linea continua), Sant Tomàs (Ortofoto 2018)
4. De Binigaus a Sant Adeodat (2019)
34
35
Al Pla Especial es fa referència a alguns àmbits com a zones sensibles: zones boscoses i singularitats arbòries, zones dunars i humides, presència d’espècies vegetals endèmiques vora el camí; zones amb risc d’erosió elevat; principalment. Aquesta distinció es va fer a partir de l’anàlisi de la sensibilitat del medi físic i natural de cada tipus d’ecosistema. En aquests sistemes i la capacitat de sobrecàrrega del medi és limitada per no deteriorar-ne l’estat. Així, al Pla d’Actuacions del Pla Especial recull la realització d’un estudi de capacitat de càrrega en profunditat (censos directes o seguiment dels visitants per mitjà de fotos aèries) i després es proposa extreure conclusions, per mitjà d’una regressió entre la freqüència d’ús i l’estat del camí, entre altres mesures de seguiment i control.
de nous viaranys. Per això es va proposar limitar el camí amb fitacions regulars que indicassin la direcció, per evitar un major impacte. Així i tot, es va indicar la necessitat d’observació per part de l’òrgan gestor per decidir-ne futures accions.
5. Pont de sa gola de s’Albufera de’s Grau, Maó (2019)
Es proposaren també restriccions de pas segons la realitat en cada cas als trams amb major fragilitat. El seguiment i control és un punt clau del programa que es va redactar i aquest fet fa que el Pla Especial, a banda de ser un document que ha permès recuperar el camí de cavalls, sigui una eina també de conservació del paisatge. És per això que s’ha de continuar treballant en els punts que indica el Pla i valorar quines actuacions han suposat més efectives per a la conservació del paisatge en cada àmbit.
Una de les operacions a destacar en aquestes zones amb fragilitat elevada va ser la necessitat de delimitar el camí per tal d’evitar a la creació
Microtopografia de les zones costeres per on passa el CCA. Font: MDT IGN
5. Pont de sa gola de s’Albufera de’s Grau, Maó (1992) Font: Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui)
0
1
2
5 10 25 50 75 110 m
Diferents passos per les dunes entre Binigaus i Sant Adeodat (2019)
36
37
Zona rural El procés d’obsolescència o canvi d’ús degut a l’abandó de les parcel·les agrícoles es veu també malgrat les accions de foment de la ramaderia i agricultura que s’han dut a terme per mantenir aquesta correlació al paisatge. El CCA, al llarg de la seva història ha estat igualment utilitzat com a accés a horts i camps de cultiu. Quan encara no s’havia restaurat, molts trams del camí encara es conservaven gràcies a aquesta activitat agrícola. En canvi, altres trams, sobretot els que es trobaven en terreny forestal, o en sistemes naturals quedaren coberts per la vegetació. A l’informe d’impacte ambiental del Pla Especial del CCA es fa referència a la necessitat de promoure les activitats agrícoles que tenen lloc al voltant del camí. Es diu que el camí és una traça que pertany al territori i que no té sentit que apareguin activitats que no lliguin amb l’entorn, ja que d’aquesta manera es convertiria en un producte turístic i se’n desvirtuaria el seu esperit. Per aquest motiu es fan una sèrie de recomanacions en quan a la relació del camí amb les zones rurals amb alguns supòsits d’activitat, que haurien de ser regulades per normatives més globals que no dicta el Pla Especial. Les condicions d’allotjament en turisme rural; el manteniment de la coberta vegetal, la neteja de residus o l’ús de energies renovables a les zones d’aparcament; als llocs agrícoles que segueixen en actiu i per evitar que vagin cap a l’abandó, dotar-los d’ajuts o incentius perque alhora la producció esdevingui ecològica, rendible i més sostenible; utilitzar les cases dels llocs propers al CCA per establir equipaments, centres de gestió i serveis relacionats amb la ruta.
al 1992, a la fotografia presa per De Nicolàs la percepció del paisatge era molt més oberta, la vegetació de les vores del CCA es mantenia baixa. Mentre que a l’actualitat s’ha optat per deixar que aquesta vegetació creixi i actua com a barrera entre el lloc i els camps que es cultiven i el pas de vianants.
6. Barranc de Cala’n’Porter (1992). Font: El Camí de Cavalls (Ahir i avui)
En aquest cas en concret, la idea que es tenia de la relació entre activitat i camí presenta ara una disfunció. Aquest fet pot ser degut a l’abandó de les parcel·les contigues al camí, o perquè per part de la gestió de manteniment del camí es deixi proliferar la vegetació forestal. El sistema agroforestal és una de les peces clau per a la prevenció d’incendis forestals. El CCA és una via que en molts trams podria considerarse una eina per a la gestió forestal, en quan a prevenció i extinció. Tot i això, l’afluència de usuaris al camí també pot suposar un risc. És per això que és important que els usuaris que travessen les zones de risc d’incendi forestal coneguin el nivell de perillositat i compleixin la normativa vigent de prevenció d’incendis forestals. Es fa també necessari, amb l’augment de temperatures i la manca de precipitacions que afavoriran l’increment de risc, dur a terme una planificació per a la prevenció. Detectar aquelles zones que podrien ser punts crítics per al control d’un foc, en cas que es produís, i afavorir activitats que controlin el nivell de biomassa com poden ser l’agrícola i la ramadera associada als trams del camí. Mapa zones de risc d’incendi que travessa el CCA. Font: CiMe
Les fotografies que es mostren a la pàgina següent es corresponen amb una zona dedicada al cultiu hortofrutícola dins una vall formada per el Barranc de Cala’n’Porter. Es pot observar com
Risc mitj Risc alt Risc molt alt
5. Barranc de Cala’n’Porter (2019)
38
39
Una de les fites més importants que va servir a Joan C. de Nicolàs al seu estudi sobre el CCA, foren els portells entre mitgeres. L’historiador explica que aquests feien 1,5 m d’amplada i solien tenir les cantonades enfangades i emblancades, les barreres de llenya d’ullastre tenien un sistema de tancador de pestellet amb un senzill sistema de tancament automàtic. Ell especificava que la major part d’aquests necessitaven la seva reconstrucció. Quan es va dur a terme el Pla Especial una de les principals actuacions va ser restaurar i/o reconstruir els portells i paret, ja que la majoria es trobaven esbaldegrats i representen un element definitori de la via i d’utilitat per a les explotacions agrícoles. L’obsolescència, en aquest cas deguda al canvi d’ús en les zones rurals, havia deteriorat la qualitat visual i de funcionalitat d’aquests elements. D’aquesta manera el seu manteniment i restauració també recau en l’utilitat d’aquest paisatge que els envolta i les dinàmiques que s’hi produeixen. En aquest sentit, es va estudiar la necessitat de reconstrucció o restauració dels portells, substituint també els que no eren tradicionals per uns de la mateixa tipologia. Les parets que delimitaven el camí van ser també restaurades
sempre amb pedra del territori. Les solucions es van proposar per a cada situació. La tècnica de construcció de pedra en sec, defineix clarament el paisatge de l’illa. Aquesta tècnica va ser catalogada l’any 2018 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. En alguns indrets de Menorca la construcció de pedra en sec és la protagonista absoluta del paisatge, com pot ser el cas de Punta Nati.
7. Portell de sa Mesquida (1992). Font: El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui)
En alguns casos com el de la fotografia de Dalt de Cales Coves, es veu com aquestes parets necessiten manteniment continu. En aquests punts el fet que les explotacions ja no necessitin marcar els seus llindars amb parets o no es facin servir aquestes parets per al control dels cultius o el bestiar, fan que aquests elements etnològics es vagin deteriorant per la falta de mantenimet. El creixement de vegetació per sobre els elements també pareix influir en el seu l’estat. Una vegada més, es fa notòria la necessitat que l’èsser humà estigui més conectat amb la natura en quan als usos del territori i les tècniques que utilitza per tal que el paisatge mantengui el seu equilibri. 7. Portell de sa Mesquida (2019)
“Art of dry stone walling, knowledge and techniques” Croàcia, Chipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa. Inscrits al 2018 (13.COM) a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
8. Dalt Cales Coves, Alaior (1992). Font: El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui) 8. Dalt Cales Coves, Alaior (2019)
40
41
10. Necròpolis en coves de Cala Morell (Ciutadella)
Seguint amb el patrimoni etnològic, dins els principals atractius del paisatge del camí de cavalls es troben les nombroses construccions històriques i prehistòriques que formen part del llegat dels habitants a l’illa. Al llarg del recorregut del camí de cavalls trobem una vuitantena d’elements patrimonials, dels quals 38 estan senyalitzats. En moltes de les construccions que es troben a l’illa es pot veure la interacció de l’home amb el medi. D’aquesta manera el CCA ens permet conèixer també, a més de la naturalitat i els valors d’aquesta, com l’home ha sabut adaptarse a ella i com n’ha establert una conexió, que avui esdevé més difusa. El senderista quan recórre els diferents trams entén els usos que se n’ha fet del territori fins a l’actualitat. El traçat que es va proposar del camí en cap cas afecta a monuments declarats, no obstant,serveix per a la seva conservació.
Es va incorporar també dins el Pla d’Actuacions aquells elements que pertànyen al patrimoni històric i que coincideixen amb el traçat o són molt propers, ja que també el seu estat es troba condicionat a l’ús del camí. Entre les actuacions previstes es troba el manteniment, neteja i conservació, la delimitació o tancament, sondeijos o excavacions arqueològiques. Per altre banda, la senyalització dels elements i utilització de cases de llocs per usos relacionats amb la ruta. Mantenir aquests valors, com ja s’ha dit, depèn de conservar i fomentar els usos que ens relacionen amb el paisatge i el medi, en tots els sentits. El disseny i planificació de suports que ens permetin establir una relació amb la natura, i que entenguin la capacitat d’aquesta a l’hora d’incorporar els canvis per dur a terme una activitat ja sigui agroforestal, recreativa o residencial, són bàsics.
9. Basílica paleocristiana d’Es Cap de’s Port de Fornells (1992). Font: El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui) 9. Basílica paleocristiana d’Es Cap de’s Port de Fornells (2019)
10. Necròpolis en coves de Cala Morell (1992). Font: El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui)W
42
43
Conclusions Aquest anàlisi s’ha fet des de la mateixa perspectiva que el senderista té quan recórre el camí, per tal de conèixer com ha afectat aquesta ordenació a les característiques del paisatge i a la relació dels usuaris amb l’entorn. La quantitat d’hàbitats que es troben en aquesta via és una oportunitat per veure de quina manera s’ha tractat el grau de fragilitat en cada ecosistema. Per altra banda, les actuacions que s’han dut a terme han permès la recuperació de molts entorns (rurals i urbans), per els que passa el traçat avui en dia. La visió que tenia l’historiador que va escriure El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui) al 1992, que va marcar les pautes per a futures actuacions, era completament diferent a l’actual, amb un camí ara protegit i recuperat. Amb el present estudi s’ha volgut comprovar que els punts on es generen processos de disfunció en el paisatge són aquells en que hi ha una transició d’ús o una conexió entre
tipus de funció. Com hem vist, a les zones de conexió amb zones urbanes o on el camí i les zones agrícoles entren en contacte com passa al Barranc de Cala’n’Porter, a les zones d’ecotò. Una de les principals conclusions a les que arribem és que el paisatge com el coneixem avui en dia i l’equilibri d’aquest depenen de les activitats que s’hi generen i la capacitat que té aquest per suportarles. Per altra banda, els canvis en el paisatge poden ser deguts a processos abiòtics (erosió, incendis, inundació etc.) que als darrers anys s’han vist agreujats igualment degut al canvi en el model social i cultural. Amb aquesta petita mostra de l’evolució de l’estat de les unitats que configuren el Camí de Cavalls, es vol posar de manifest que la conservació dels valors patrimonials i ecològics permeten que hi hagui un feedback entre societat i paisatge. D’aquesta manera s’ha de seguir treballant per tal d’aconseguir que l’activitat antròpica i la natura tornin a arribar a un equilibri.
11. De s’Arenal de’n Castell a Son Saura (1992). Font: El Camí de Cavalls de Menorca (Ahir i avui)
11. De s’Arenal de’n Castell a Son Saura (2019)
44
Bibliografia Bennasar Fèlix I. 2003 Pla Especial del Camí de Cavalls de Menorca. Consell Insular de Menorca.
Llei 13/2000, de 21 de desembre, del Camí de Cavalls de Menorca. BOIB Núm. 526 de 2000.
Bohigas O. Menorca sense urbanisme. Revista Serra d’Or. Monogràfic Menorca ahir i avui (Novembre, 1964)* pp 41-42.
Contracte Agrari per la Reserva de la Biosfera. Consell Insular de Menorca
Cots R., Cardona P., Mercadal A. L’agricultura de Menorca des d’una perspectiva global. VSF Justícia Alimentària Global - Menorca. De Nicolás Mascaró, J. C.1992 El camí de cavalls de Menorca (Ahir i avui). Maó: Editorial Menorca, S.A. Grimalt G., Ordinas A., Caldentey J. 2009 El paisatge vegetal de Menorca a través de la fitotoponímia. Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències de la Terra. Mallarach, J. M. 2004 El paisatge menorquí: paradoxes, reptes i responsabilitats. Montero A., Viales R. 2014 La teoría del cambio en el paisaje a partir del cambio del uso de la tierra y la cobertura del suelo (enfoque LUCC). Su utilidad para la historia ambiental. Vidal Hernández, J. M.. 2009 Menorca reserva de la biosfera. Wood R. , Handley J. 2001 Landscape Dynamics and the Management of Change.
*color vermell: hipervincle
Pla Territorial Insular de Menorca. Consell Insular de Menorca Recursos web: Observatori del Paisatge: Glosari Observatori Sociambiental de Menorca. Visor IDE Menorca. Instituto Geográfico Nacional.