[CAT] Dossier Materfad by Materfad Barcelona

Amb el suport de

Acreditat com a Centre de Suport a la Innovaci贸 Tecnol貌gica

Índex 1. Introducció

3-4

2. Per què és necessari Materfad?

5-7

3. Objectius

4. Serveis 9-23 5. Crèdits

6. Empreses a Materfad

25-27

7. Què és el FAD?

28-32

Introducció Materfad, centre de materials de Barcelona, desenvolupa una tasca d’investigació i vigilància tecnològica en el camp dels nous materials i presta serveis de consultoria i formació a empreses, professionals, universitats i centres tecnològics. Materfad facilita la transferència tecnològica entre sectors tan diferents com la biotecnologia, la construcció, el transport o el tèxtil, entre d’altres. La seva tasca de vigilància tecnològica li reporta un coneixement exhaustiu de les tecnologies i els materials nous utilitzats multisectorialment. Això li permet detectar materials i tecnologies d’un determinat sector amb potencialitats de ser aplicats en un altre, i oferir aquest coneixement a les empreses i professionals que utilitzen els serveis de consultoria de Materfad. A Materfad es troben representades totes les famílies de materials (biomaterials, ceràmics, compostos, polímers, etc.). El seu caràcter transversal el converteix en un catalitzador de la innovació entre universitats, centres tecnològics, empreses, dissenyadors, industrials, enginyers i arquitectes. Els materials, processos i tecnologies inclosos en Materfad poden aconseguir al mercat i representen una visió pluridisciplinar completa sobre la innovació en el terreny dels materials. Materfad Barcelona impulsa i lidera la creació d’una xarxa internacional de centres afiliats amb la col·laboració de la Universitat Autònoma d’Aguascalientes (Mèxic), la Universitat de Valparaíso (Xile) i la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín (Colòmbia). Materfad Aguascalientes, Materfad Valparaíso i Materfad Medellín comparteixen uns objectius: investigar i catalogar nous materials i tecnologies associades i prestar serveis integrals de showroom, base de dades, consultoria i formació. Centre de Suport a la Innovació Tecnològica. El FAD (Foment de les Arts i del Disseny) ha estat reconegut com a Centre de Suport a la Innovació Tecnològica pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, a través de la Secretaria General de Ciència, Tecnologia i Innovació, gràcies a la tasca constant de difusió dels nous materials per a la innovació de les empreses que desenvolupa el seu centre de materials, Materfad, des de ja fa cinc anys. Formar part del Registre de Centres de Suport a la Innovació és un requisit imprescindible per demanar les ajudes a la innovació que atorga el Ministeri d’Economia i Competitivitat.

SECRETARÍA DE ESTADO DE INVESTIGACIÓN, DESARROLLO E INNOVACIÓN

MINISTERIO DE ECONOMÍA Y COMPETITIVIDAD

SECRETARÍA GENERAL DE CIENCIA,

FIRMADO por : ROMAN ARJONA GRACIA. A fecha : 23/10/2012 14:25:20 El documento consta de un total de 1 folios. Folio 1 de 1 - Código Seguro de Verificación: 136687-96128135.Verificable en https://sede.micinn.gob.es/csv/ según Orden Ministerial del 24/2/2011

TECNOLOGÍA E INNOVACIÓN

RESOLUCIÓN DE INSCRIPCIÓN

Vista la solicitud formulada por la entidad denominada: FOMENTO DE LAS ARTES Y DEL DISEÑO (FAD), con NIF G08746976, de BARCELONA, para que sea inscrita en el correspondiente Registro Público. RESULTANDO: Que se crea con el objeto declarado en sus estatutos, de facilitar la aplicación del conocimiento generado en los organismos de investigación, incluidos los centros tecnológicos, mediante su intermediación entre estos y las empresas, proporcionando servicios de apoyo a la innovación. VISTOS: La vigente Constitución Española; el Real Decreto 2093/2008, de 19 de diciembre, por el que se regulan los Centros Tecnológicos y los Centros de Apoyo a la Innovación Tecnológica de ámbito estatal y se crea el Registro de tales Centros; y la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. CONSIDERANDO: Que, con arreglo a las disposiciones citadas, corresponde al Registro de Centros Tecnológicos y Centros de Apoyo a la Innovación Tecnológica la inscripción solicitada. Esta Secretaria General resuelve inscribir a la entidad solicitante en el Registro de Centros Tecnológicos y Centros de Apoyo a la Innovación Tecnológica: como Centro de Apoyo a la Innovación Tecnológica con número “9” y depositar la documentación preceptiva en el citado registro. Contra esta resolución, que pone fin a la vía administrativa, puede interponerse recurso de reposición ante esta Secretaría General, en el plazo de un mes contado desde el día siguiente al de su notificación, de conformidad con lo dispuesto en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, o bien cabe interponer directamente el correspondiente recurso contencioso-administrativo, en el plazo de dos meses a contar desde el día siguiente a la fecha de su notificación, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 46.1 de la ley 29/1998 de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa.

Madrid, 16 de Octubre de 2012 EL SECRETARIO GENERAL DE CIENCIA, TECNOLOGÍA E INNOVACIÓN D. Román Arjona Gracia

Página 1 de 1

Per què és necessari Materfad? Per donar resposta a una demanda de diferents sectors professionals i empresarials del país. Materfad persegueix potenciar i afavorir totes les organitzacions i els professionals que en aquests moments s’ocupen dels materials i els necessiten. Ser un espai diàfan de discussió i d’intercanvi d’idees al voltant dels nous materials, la innovació i la transferència de tecnologia.

Arquitectura i Disseny

Perquè ho requereix la nova realitat industrial. Una indústria que apunta a una transformació de les seves bases competitives des d’un model que explotava els tradicionals avantatges en costos fins a un nou model basat en el creixement de la productivitat i la nova economia del coneixement. La indústria espanyola està desplegant una insòlita capacitat de generar innovació que li permet competir amb èxit en els mercats exteriors i, en aquest sentit, la tecnologia dels materials ocupa una posició estratègica.

Els cinc elements del sistema d’innovació

Per la recerca de nous materials. En el context internacional del desenvolupament i la competitivitat industrial existeixen tres tecnologies bàsiques conegudes com a key technologies: l’energia, les tecnologies d’informació i comunicacions i la tecnologia dels materials. L’última disposa d’un caràcter estratègic inigualable gràcies al sentit horitzontal dels materials, atès que les seves aplicacions s’estenen a tots els sectors econòmics. Així doncs, els nous materials són un factor molt important per al desenvolupament, fet que queda encara més palès si observem que tota idea requereix l’ús d’algun tipus de material per a la seva «materialització» pràctica.

Exemple de nanotecnologia al transport. La nanotectnologia és el motor de desenvolupament de nous materials, noves apicacions i nous productes.

Pel paper dels materials en el creixement econòmic. Les xifres demostren que els materials són un factor clau. L’avaluació estimada del valor afegit mitjà d’aquesta indústria llançaria una xifra propera al 25 %, percentatge que varia notablement depenent del material o procés emprat: en el cas dels materials aeroespacials ronda el 40-45 %, i en el dels materials transformats plàstics, el 10 %. De fet, la balança de pagaments atribuïda a la indústria dels materials és positiva per a Espanya, ja que indústries com la del transport, gran consumidora de materials, té una balança positiva superior al 200 %, o la dels materials ceràmics per a construcció, amb una balança positiva de més del 500 %. Fonts energètiques en origen Carbó Petroli Gas natural

Combustió directa (CALOR)

Biomassa Nuclear

Solar

L’energia és bàsica per al desenvolupament de la societat. Amb els nous materials es creen les noves fonts d’energia.

Altres

Motors tèrmics Calderes Forns AA/Criogènia

Cogeneració

Hidràulica Eòlica

Usos

Il·luminació Motors elèctrics

Electricitat Vectors energètics

Bioetanol

Altres Telecomunicació Informàtica

Per la importància de la indústria dels materials a escala estatal. Aquesta indústria permet posicionar el país en el mercat europeu i en l’internacional. Això queda demostrat amb sectors com el de l’automoció (cinquè productor mundial), el de l’aeronàutica (quart productor europeu), el ferrocarril d’alta velocitat (segon país europeu amb major desenvolupament en el TAV) o el dels materials per a la construcció (primer en el mercat internacional).

Airbus A380. La divisió espanyola s’ha encarregat de la fabricació de les peces marcades en verd.

Objectius Materfad afronta la demanda actual en l’àmbit de la innovació i els materials i té els objectius estratègics següents: A. Donar visibilitat als agents de la innovació (empreses, universitats, centres tecnològics i professionals). El projecte es proposa ser un aparador de l’excel·lència en nous materials i tecnologies associades on mostrar projectes d’èxit que han incorporat aquestes innovacions i als quals interessa trobar clients, usuaris o patrocinadors. b. Prestar suport tècnic en projectes d’innovació. Mitjançant un equip de consultoria que aporta el seu saber fer en la selecció de materials específics, aplicació de tècniques relacionades i proves de qualitat. Aquest coneixement s’adquireix mitjançant la cerca de materials innovadors, que constitueixen un fons de 1.200 mostres físiques i 3.500 referenciades electrònicament. c. Actuar com a organització de suport a universitats, centres tecnològics, empreses i professionals. Materfad exerceix en la seva activitat diària una tasca permanent de vigilància i absorció tecnològica de tots els sectors d’activitat industrial. El bagatge que li reporta aquesta tasca, l’equip pluridisciplinari de professionals que formen el centre i la transversalitat que li reporta el fet de pertànyer al FAD posicionen Materfad per esdevenir el motor de transferència de coneixement entre universitats, centres tecnològics, empreses i professionals. Materfad reuneix tots els requisits per convertirse en el necessari punt de trobada entre enginyeria, disseny i empresa.

Serveis 4.1 Exposició permanent de materials L’activitat de Materfad es desenvolupa al voltant del núcli que constitueix la seva col·lecció de materials innovadors i singulars, comercialment disponibles i procedents de tots els sectors de l’activitat. Metalls, ceràmiques, polímers, composts, fibres, materials actius o materials per a la impressió 3D constitueixen una col·lecció heterogènia destinada a satisfer les demandes de professionals de diversos àmbits. En constant actual·lització, la materioteca és un punt de trobada entre proveïdors de materials i professionals. Fabricants i distribuïdors d’arreu del món troben a Materfad el lloc per donar a conèixer els seus materials més innovadors a professionals, com ara dissenyadors, arquitectes o enginyers que acudeixen a Materfad per a “materialitzar” els seus projectes. Fruit del treball constant de vigilància tecnològica, el catàleg de materials recollits a la materioteca està en constant augment. A més de les mostres de materiales que els visitants poden veure i tocar, la tecnologia RFID d’etiquetatge de mostres permet accedir de manera instantània a tota la informació relativa a cadascuna d’elles. Des del 2014, el centre de materials ocupa un espai de més de 300 m2 al Disseny Hub Barcelona. El FAD i Materfad continuen les seves activitats en aquest nou espai de referència del disseny a Barcelona.

Showroom de Materfad al Disseny Hub Barcelona

A la dreta i a sota, seu de la materioteca a l’edifici del Disseny Hub Barcelona

A la dreta, exposició ‘Materialism European Tour’ del projecte DAMADEI, organitzada per Materfad al Disseny Hub Barcelona.

4.2 Plataforma en línia de cerca de materials La base de dades de www.materfad.com és una plataforma en línia adreçada a empreses i professionals de diferents sectors econòmics amb dos objectius principals: permetre la cerca de materials innovadors a través de la xarxa i donar visibilitat als nous materials desenvolupats. És a dir: permetre que oferta i demanda de nous materials es trobin. El contingut de la base de dades es generarà mitjançant la cerca «física» de nous materials per part dels tècnics de Materfad en reunions amb proveïdors, assistència a fires, incorporació d’altres bases de dades i els inputs introduïts pels mateixos usuaris de forma col·laborativa, després de revisar prèviament l’equip tècnic de Materfad. La base de dades en línia compta amb un potent motor de cerca que permet filtrar els resultats per més de 150 criteris (propietats físiques, mecàniques, òptiques, elèctriques, magnètiques; característiques ambientals; processos de transformació, etc.). La base de dades en línia de www.materfad.com ha estat desenvolupada amb el suport del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç mitjançant un Plan Avanza Contenidos Digitales

Pàgina web de Materfad i accés a la base de dades en línia

4.3 Plataforma col·laborativa en línia de materials avançats i disseny Materfad Barcelona, amb la col·laboració de Happy Materials de Praga i el Danish Design Centre de Copenhaguen, ha desenvolupat la plataforma col·laborativa del projecte DAMADEI («Design and Advanced Materials As a Driver of European Innovation»). La plataforma DAMADEI (www.damadei.eu) és una plataforma col·laborativa en línia que presenta el panorama europeu actual en els sectors del disseny i dels materials avançats. Dissenyadors, fabricants, centres tecnològics i connecting centers d’arreu del continent es donen cita en aquest directori únic, presentat en forma d’un mapa europeu interactiu, amb la finalitat de potenciar el disseny com un motor de la innovació i de la competitivitat europea. Plantejat com un directori online obert i gratuït, és una plataforma per a que els professionals del disseny que treballen amb materials avançats proposin els seus projectes i entrin en contacte amb proveïdors de materials avançats. Es tracta d’una web ‘in progress’ que publica fitxes de manera continuada i que permet realitzar cerques entre 9 famílies de materials avançats, per país o per categoria professional. Plataforma col·laborativa del projecte europeu DAMADEI www.damadei.eu

Les tres entitats responsables del projecte DAMADEI han reunit fins ara 200 fitxes de dissenyadors, fabricants, centres tecnològics i connecting centres identificant professionals de 18 països europeus.

4.4 Consultoria Es tracta del conjunt de serveis a mida d’empreses i professionals de diferents sectors econòmics, que va des de la selecció de materials fins a l’assessorament en el procés de desenvolupament d’un producte/ projecte. En projectes de gran envergadura, Materfad fins i tot pot vehicular ajudes econòmiques amb el CDTI (Ministeri de Ciència i Innovació). A partir de consorcis amb universitats, centres tecnològics i empreses, Materfad també participa en projectes d’investigació, com ara Step-Lux, la rajola piezoelèctrica desenvolupada per un equip de professionals d’Elisava (Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona) i Materfad, i amb la col·laboració de LEITAT. El projecte té el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Agència d’Energia de Barcelona. Des de la inauguració del Centre el novembre de 2008, s’han atès més de cent vuitanta visites d’empreses, en què s’han resolt les primeres consultes relacionades amb la innovació i els materials, moltes relacionades amb temes de sostenibilitat. D’altra banda, el projecte ha portat a terme projectes de consultoria amb clients com ara Camper, Roca, Santa & Cole, Vibia, Termix, Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona) o el Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya).

Materfad ha estat l’autor del llibre El futur en construcció per encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya).

Projectes de consultoría: Step-Lux, Hydrum (B&M Activities) i Pèrgola-Umbracle de Les Glòries (Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectos)

A dalt, projecte de consultoria realitzat amb Termix per a la millora de les fibres en el seu raspall Na.No. A baix, algunes de les empreses per a les quals Materfad ha desenvolupat projectes de consultoria.

4.5 Recerca i formació Materfad té al seu abast materials innovadors de totes les tipologies. L’aplicabilitat d’aquests materials en diferents sectors moltes vegades només depèn del coneixement i d’altres, en el pitjor dels casos, de la certificació d’aquests materials. Partint d’això, Materfad. Centre de materials es posiciona com un mediador entre empreses, universitats i centres tecnològics. Com a mediador té un paper clau en el procés d’innovació de producte relacionat amb la recerca associada a la funcionalitat i aplicabilitat del material sigui quina sigui la seva tipologia i sigui quina sigui la seva aplicació. Aquest rol de Materfad l’ha de portar a assolir el que és el seu objectiu principal: ser tractor, motor del desenvolupament industrial del país associat a la innovació en materials i les seves tecnologies afins. És el que Materfad en els seus orígens va batejar com a «motor de la nova indústria» (Mater in progress, nous materials, nova indústria). Aquest concepte és avui, si cal, més vàlid que ahir. En aquest punt podem concloure que la recerca que Materfad pot plantejar té dos orígens clars: 1. R + D + i subcontractada per empreses. Generació de coneixement indirecte. 2. R + D + i associada amb empreses, universitats i centres tecnològics, via projectes de finançament públic-privat. Generació de coneixement directe. Pel que fa a la formació, Materfad segueix el rol ja assumit de cap tractor. La diversitat de materials que formen part de Materfad posiciona el centre de materials com un centre amb un alt valor afegit sota el paraigua de la transversalitat. Transversalitat tant en la tipologia de materials com en l’aplicabilitat d’aquests. Dos àmbits són bàsics en l’objectiu de formació de Materfad: 1. Formació a empreses. Formació especialitzada, concreta, on el coneixement transversal del material és el valor afegit. L’objectiu és la diversificació de producte per part de les empreses, així com també la innovació. 2. Formació universitària. Formació especialitzada i alhora generalista on l’amplitud de coneixement transversal és el valor afegit. L’objectiu és formar el futur i fidelitzar unes metodologies de treball en el que seran futurs treballadors o empresaris. En aquest sentit, es pretén treballar en associació amb una universitat en el que avui es coneix com a màsters oficials.

Javier Peña, director científic de Materfad, en la conferència «Biomimesi: Design follows nature»

Projecte d’investigació i desenvolupament del nou material Mater BU 02 - composite CFRP (Carbon Fiber Reinforced Polymer). Functional material.

4.6 Xarxa de centres afiliats Materfad Barcelona impulsa i lidera la creació d’una xarxa internacional de centres afiliats amb la col·laboració de la Universitat Autònoma d’Aguascalientes (Mèxic), la Universitat de Valparaíso (Xile), la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín (Colòmbia) i MIND Mèxic. Materfad Aguascalientes, Materfad Valparaíso, Materfad Medellín i Materfad Guadalajara comparteixen uns objectius: investigar i catalogar nous materials i tecnologies associades i prestar serveis integrals de showroom, base de dades, consultoria i formació.

Materfad Barcelona

Spain

Materfad Aguascalientes Mexico

Materfad Guadalajara Mexico

Materfad Medellín Colombia

Materfad Valparaíso Chile

4.7 Exposicions

Durant dos anys, un equip de treball format per especialistes, per experts aportats pel CDTI, el CSIC, la Direcció General de Desenvolupament Industrial del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i la Fundació Cotec i per membres del mateix FAD es va encarregar d’investigar la situació actual de l’R+D+i de l’Estat espanyol en el camp dels materials. Després de contactar amb més de quatre mil empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents implicats en aquest camp, el resultat es va traduir en la selecció de 335 projectes. Una mostra que permetia veure què passava a Espanya en l’àmbit dels materials, no només tenint en compte la innovació del mateix material, sinó també les seves tecnologies associades, observant-ne l’ús, quines aplicacions s’aconseguien i quines es pretenia aconseguir. Una vegada coneguda la situació d’Espanya, l’objectiu era estendre al conjunt del país els coneixements generats durant la fase d’investigació. La forma de fer-ho va ser mitjançant l’exposició «Mater in progress. Nous materials, nova indústria», i convertir el projecte en una plataforma comuna d’intercanvi de coneixement i transferència de tecnologia que no existia fins al moment. Més de 20.000 persones van visitar la mostra de caràcter itinerant a la primera ciutat que la va acollir, Barcelona, i 24.000 més entre Saragossa i Madrid. Materfad ha esdevingut, doncs, el punt de trobada i de debat a través de les activitats paral·leles: visites guiades (a professionals, estudiants, empreses, etc.), jornades entorn de la innovació i els materials i un concurs adreçat a estudiants per al disseny d’un nou material. Molts mitjans de comunicació generalistes i especialitzats es van fer ressò de l’exposició, l’embrió del centre de materials. Una exposició que va començar a fer més evident la necessitat d’un punt de connexió entre tots els agents que treballen per a i amb els materials. A partir de l’èxit de la primera exposició a Barcelona, el FAD va abordar el següent objectiu del projecte: crear un centre permanent de materials per donar suport a la innovació i impulsar-la mitjançant la utilització de nous materials. El novembre de 2008 es va inaugurar el centre a la tercera planta de la seu del FAD (plaça dels Àngels, 5-6, Barcelona), de 130 m², una mostra de mil materials innovadors i un equip tècnic per donar servei de consultoria a diferents projectes.

Investigació. Fons dels 335 projectes seleccionats per a l’exposició «Mater in progress. Nous materials, nova indústria».

Divulgació. Panoràmica de l’exposició a Barcelona.

El llibre de llibres. Fotografia de la publicació Mater in progress.

Materfad va presentar, en el marc del FADfest 2012, l’exposició «El futur en construcció. Nous materials ecoeficients per a la construcció i rehabilitació d’edificis». Aquesta mostra és el resultat d’una doble investigació: una entre el col·lectiu d’arquitectes i una altra en altres sectors d’activitat. Tots els materials presentats tenen dues característiques en comú: són innovadors i es troben al mercat a disposició dels arquitectes per ser utilitzats. Per això, associat a la majoria dels materials, es mostra un cas real d’aplicació. L’exposició ha estat pensada per esdevenir una eina útil al servei de professionals per projectar o rehabilitar edificis més eficients i energèticament més sostenibles. El contingut s’organitza segons les funcionalitats que els materials són capaços d’aportar a l’edifici: a. b. c. d. e. f. g.

Control de la radiació solar Aïllament tèrmic Regulació acústica i impermeabilització Regulació tèrmica Generació i captació d’energia Optimització dels sistemes d’il·luminació Regulació ambiental

Un total de 61 proveedores internacionales de materiales i 52 arquitectes, empreses i/o institucions han participat en la redacció de les fitxes de materials seleccionats aportant la documentació gràfica i fotogràfica i han deixat mostres dels materials.

Exposició «El futur en construcció. Nous materials ecoeficients per a la construcció i rehabilitació d’edificis»

Catàleg de l’exposició

L’exposició a la 3a planta de la seu del FAD a la Plaça dels Àngels.

L’exposició «Materialism European Tour» presenta cinquanta materials avançats agrupats en vuit famílies, amb característiques innovadores potencialment aplicables en els diferents àmbits del disseny. Polímers d’alt rendiment, compostos avançats, nanomaterials o teixits intel·ligents són algunes de les famílies de materials que recull l’exposició i que s’han identificat com a punts clau per desenvolupar tot el potencial del disseny com a agent en l’aplicació de materials avançats. Coincidint amb el desenvolupament dels diferents tallers celebrats en el marc del projecte europeu DAMADEI, «Materialism European Tour» s’ha pogut visitar a Londres, Copenhaguen, Praga i finalment a Barcelona, coincidint amb la celebració del FADfest 2013. DAMADEI («Design and Advanced Materials As a Driver of European Innovation») és un projecte europeu desenvolupat per Materfad Barcelona, Danish Design Centre (Copenhaguen) i Happy Materials (Praga) en el marc del programa Cultura 2007-2013 de la Unió Europea. Etapes: - Londres. Roca London Gallery, 1 març 2013. - Copenhaguen. Design Society, del 24 d’abril al 7 maig 2013. - Praga. Gallery Kuzebauch, del 16 de maig al 13 juny 2013. - Barcelona. Disseny Hub Barcelona, del 25 de juny al 30 de setembre de 2013.

«Materialism European Tour» a Londres

L’exposició també va visitar Copenhaguen

Última etapa: «Materialism European Tour» a Barcelona

Smart Flexibility: Advanced Materials and Technologies Exhibition catalogue L’exposició Flexibility» explora a través de l’ús dels materials Catálogo«Smart de la exposición avançats, entre els els quals hi ha els materials actius, les potencialitats que Catàleg de l´exposició aquests presenten quan formen part d’estructures flexibles, adaptatives i adequadament integrades en el medi ambient.

L’exposició «Smart Flexibility» reformula, a través dels materials i les tecnologies, conceptes com ara flexibilitat, activitat, eficàcia energètica, capacitat estructural, sensibilitat, reactivitat, control, funció i forma. Ens permet visionar el present de manera oberta, col·laborativa i dinàmica mitjançant projectes prospectius, en els quals diferents grups de recerca, nacionals i internacionals, obren camí, marquen tendència i ens fan enfocar el futur amb les garanties necessàries que requereix l’anhelat desenvolupament sostenible. Per aconseguir aquest desenvolupament és fonamental que la indústria tècnica evolucioni cap a una indústria de matèria en pro de la multifunció, la sostenibilitat i la invisibilitat «visible» de la matèria física. Materfad presenta «Smart Flexibility» com un element clau en la creació de valor en el producte final a través de les noves funcionalitats i les noves prestacions que ofereixen els nous materials en el context de l’eficàcia energètica.

Selecció de 100 materials amb característiques flexibles i / o actives

Exposició a la planta -1 del Disseny Hub Barcelona

Projecte “Materiability” (ETH – Zürich, Materiability Research Network)

Crèdits FAD, Foment de les Arts i del Disseny Junta directiva Nani Marquina, presidenta Gabriele Schiavon, vicepresident Gerard Piera, tresorer Xavier Bas, secretari general Ferrán Figuerola, vocal Maite Felices, vocal José M. Milà, vocal Curro Claret, vocal Carme Ribas, vocal Tomeu Ramis, vocal Martín Azúa, vocal Miquel Lacasta, vocal Borja Martínez, vocal Rory Lambert, vocal Sílvia Farriol, presidenta de l’ARQUIN-FAD Viviana Nartozky, presidenta de l’ADI-FAD Magda Polo, presidenta de l’A-FAD Daniel Ayuso, president de l’ADG-FAD Chu Uroz, president de MODA-FAD Jomi Murlans, gerent

Materfad. Centre de materials de Barcelona Direcció i seguiment del projecte per part del FAD José M. Milá / Maite Felices / Miquel Lacasta / Carme Ribas / Martín Azúa / Tomeu Ramis / Eugeni Bach (ARQUIN-FAD) / Ricard Ferrer (ADI-FAD)

Equip Materfad Valérie Bergeron, directora de la materialoteca Judit González, assessorament a empreses Ainhoa Pastor, coordinació d’activitats Javier Peña, director científic Iván Rodríguez, comunicació i recerca de materials

Empreses a Materfad ¡Activery Biotech, S.L ACXT – Arquitecto Marc Casany Advanced Dynamic Advancell Aéreos, SL Inasmet - Tecnalia Aernnova Aerospace Aerovisión Vehículos Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) Airbus España, SL Aislamientos Actis, SL Alberto Martínez Castillo y Beatriz Matos (Matos Castillo Arquitectos) Alessio Bassan Aldesa Construcciones, SA Alfons Tost Interiorismo Amatria Ingeniería Andamasa Andrés Perea Ortega Arcadi Pla i Masmiquel Archikubik Área de Diseño y Arquitectura, Alicer. Instituto de Tecnología Cerámica (ITC) Argos Derivados del Cemento, SL Ariño Duglass, SA Arq Forum Arteks Arquitectura ASH (Antolín Saldise Hervás) Asintec (Centro Tecnológico de Confección) Asociación de Investigación de la Industria Textil (Aitex) Ateliers Jean Nouvel Atos Origin Atri - Aplicaciones Tecnológicas de Residuos Industriales, SL b720 – Fermín Vázquez Arquitectos Barlesa, SL Barnacork Barnices Valentine, SAU BASF Construction Chemical España, SL BASF Española, SL BASF, Construction Chemicals España BASF, The Chemical Company Bellapart, SAU Bioglutamic. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Biohaus Biokit, SA Bioklima Biomat Ibérica Birdair Birdair Inc., Amherst, NY Bluestar Siliconas España, SA Calzados Bestard, SA Calzados Mayjo, SL Calzados Paredes Camper Campofrío Alimentación, SA Cannabric Capella García Arquitectura Carlos Ferrater – Nuria Ayala Carmen Hijosa CeeLite Technologies Centoventuno Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia de Barcelona (CIN2) Centre Tecnològic Eduard Soler Centre XIT Nanomol. Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB). Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Centro Comunitario de Sangre y Tejidos Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (Ciemat) Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Centro de Proyección Térmica (CPT)

Centro de Química Coloidal e Interfacial. Departamento de Nanotecnología Química y Biomolecular (NQB). IQAC. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Centro Tecnológico de Aleaciones Ligeras y Tratamientos de Superficie(CDAL) Centro Tecnológico de Automoción de Galicia (CTAG) Centro Tecnológico Leitat Centrocot, Centro Tessile Cotoniero Ceracasa Ceràmica Cumella Cerámica Decorativa Cerámica Industrial Montgatina, SL Cerámica Saloni, SA Cerámicas La Paloma Cerámicas Proyecto Dos, SL Cervera & Pioz Arquitectos, SL Cetemmsa Centro Tecnológico Cidete Ingenieros, SL Cidetec Cisol - Centre d’Investigació Solar ETSAV. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Climastar Global Company, SL Compact Hàbit, SL Composites Jareño, SL Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Institut Català de Nanotecnologia (ICN) Consorcio del Proyecto Ingeniería de Metamateriales programa Consolider Ingenio 2010 (Ministerio de Ciencia e Innovación) Corkart Corporación Europea de Mobiliario Urbano, SA (Cemusa) Corporación Omega Zeta Cosentino Group Cottonmix Benelux BV Covertex CTF Centre d’Innovació Tecnològica. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Daniel Pérez Martínez Decorativa Ceràmica Cumella Demano Departamento de Ciencias de Materiales. ETSI Caminos, Canales y Puertos. Universidad Politécnica de Madrid Diana Balmori y RTN Arquitectos Diasen SRL Diego Martínez Montejano – Maite González Fernández Dietrich Schwarz Díez+Díez Diseño DreamGlass Droog Design Dupont Ibérica, SA Duralmond, SL e Abbigliamento, S.p.a. EADS Casa Espacio, SL Easy Industrial Solutions Ecomarc Ecoralia, Construcción Sostenible Ecosilic, SL Eddadesign Eduard Vinent EDV Packaging elBulli Taller – Albert y Ferran Adrià Enreco 2000, SL Enric Ruiz Geli - Cloud9, SL Equilicuá: productos que te hacen pensar EQUIP Xavier Claramunt Escofet 1886, SA Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Esmalglass - Itaca Grupo Esmaltes, SA Espacio Solar, SL Especialidades Médico Ortopédicas, SL (EMO) ESTEYCO Estudi Blanc, SL Facultad de Ciencias. UAM Famosa (Feber) Ficosa International, SA Flubetech, SL Fmc-foret Fomento de Construcciones y Contratas, SA (FCCSA) Formica, SA Foster + Partners Foster + Partners Frederic Amat Fundación Centro Tecnológico Andaluz de la Piedra (CTAP) Fundación Cidaut Fundación Comunidad Valenciana. Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Laboratorio de Polímeros Terapéuticos Fundación Labein Fundación para la Innovación Textil de Igualada (Fitex) Gaiker Centro Tecnológico Gerard Moliné Geohidrol GLASSX AG Good for Environment Govern del Japó Grifols, SA Grupo Aismar Grupo Antolín Ingeniería Grupo Corbalán Grupo Cosentino Grupo Maryper Alimentación Grupo Materalia del CENIM-CSIC en colaboración con la Universidad de Cambridge en el Reino Unido Grupo Porcelanosa Grupo Repol Grupo Zeltia Guardian Navarra Gutmar, SA Héctor Serrano studio Hexascreen Culture Technologies, SL Iberdrola Energías Marinas de Cantabria, SA Iberdrola Renovables, SA Icopal IDP Enginyeria, Medi Ambient i Arquitectura Ikerlan Imper Españolas Industrial Breinco Industrias Bec, SA Industrias Cosmic, SAU Industrias de Óptica, SAU (INDO) Industrias González, SL Industrias Rehau, SA Industrias Textiles de Raschel, SA (Interasa) Indústries de la Fusta Vilà Indústries Murtra, SA Ingeenium Ingeniatrics Tecnologías, SL INNEO Instalclack Internacional, SA Instaldeco Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Parc Científic de Barcelona (PCB) Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB). Consejo Superior de Investigaciones Científica (CSIC) Institut de Tècniques Energètiques. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Instituto de Biomecánica de Valencia (IBV) Instituto de Ciencia de Materiales de Madrid (ICMM). Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Instituto de Investigaciones Químicas (IIQ). Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Instituto de la Grasa (IG). Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Instituto Eduardo Torroja. Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Instituto Nacional del Carbón (Incar). Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Instituto Tecnológico del Juguete AIJU Instituto Universitario de Nanociencia de Aragón (INA). Universidad de Zaragoza (Unizar) Intelliglass Intemper Intergypsum Isidre Costa Isoflex AB Isofotón Issi Costa i Mireia Roset Isuuru Arquitectos iUnika J &A Plastics GmbH Jean Nouvel Jofebar, Soluçoes Globais em Serralharias Josep Bunyesc Karphos GMBH & CO. KEIM Klockner Kokofina – Simply Organic, SL La Farga Lacambra, SAU La Morella Nuts, SA Laboratorio de Bioingeniería y Regeneración de Tejidos (Labret) Laboratorio de Óptica, Universidad de Murcia (LOUM) Labquimac. Universidad del País Vasco (UPV). Euskal Herriko Universitatea (EHU) Lafitt, SA Lagranja Design, SL – Gabriel Santmartí y Gabriele Schiavon Lartec Lasentiu, SL Leche Pascual Lehmorange-Moderne Litwall, SL LKS Lucy Edery-Azulay Lumigami Lumigrid Manel Casellas (2260MM Arquitectes) Mangado y Asociados, SL María Celina López Prece Marion Stefanie Disenowski Martín Azúa Master Renovables, SL MATGAS 2000 Matter Engineering MBA Incorporado, SA MBM – Lluís Pau Merck Farma y Química, SL Merck Group Metalarte, SA Micos Iberica, SL Micromag 2000, SL Mier Comunicaciones, SA Mimcord Mioculture Mme Cathy Van Hemelryck Mobles 114 Barcelona Monika Brümmer Nanimarquina Nanostrukturtechnik. Universität DuisburgEssen (Alemania) NC Hyperbaric, SA Neos Surgery, SL nodo17_arquitectos Obj.studio Odosdesign Ornaplast Kunststoff- technik AG Parex Group Patentes Talgo, SA Pau Romagosa P-D Interglas Technologies, Ltd. Pich Aguilera Plásticos Hidrosolubles, SL PMP - Casas Prêt- à-Porter - Prefabricados - Pujol Presoltec MGS-GRC Promocions Bioterre, SLU PT Polímer Tècnic, SL PT&A Puleva Biotech, SA

Puntmobles, SL PVT R. Julián Escobar Uribe – ARQ Fórum Radiation Shield Technology RAMEM, SA Renovator, S.L Repsol YPF Resopal Reviglass Reviglass Ricardo Bofill RMT (Recuperació de Materials Tèxtils SA) Robotiker Roca Cerámica, SA Roca Sanitario, SA Rogers Stirk Harbour + Partners Ron Jackson y Melody Farris Jackson Roth - Global Plastic, SA RSanabria Arquitectes Associats Rückerlypsa Ruiz-Larrea & Asociados SABIC Innovative Plastics Ibérica, SA Sacopa, SAU Saint-Gobain Glass Solarcontrol Sanofi-Aventis España Santa & Cole, Ediciones de Diseño, SA Santiago Vela y Raúl Herráez (SVAM Arquitectos y Consultores) Santiago Vives Sanfeliu Santos Bembunan Arquitectos Scala Estudio de Arquitectura Schott SCHOTT Ibérica, SA Servei Estació, SA Shaw Contract Group Sidercal Minerales, SA Siemens, SA Solar Integrated Solar Integrated Technologies Solé Graells, SA Speed Fiber Starlab Barcelona, SL Subcontratación de Proyectos Aeronáuticos, SA (SPASA) Sylvia Felipe y Jordi Truco.HYBRIDa, SCP Systems, SL (ADS) T Solar Global, SA Tabuenca-Saralegui y Asociados TAG Innovation, SA. Empresa del Grupo Estambril TASH (Taller de Arquitectura SánchezHorneros) TAU Cerámica TAU Cerámica - Taulell, SA TE Technology, Inc Tecnalia - Aerospace Tecnatom, SA Tecnivial, SA Terreal Terreal España de Cerámicas, SAU TES, Túneles y Taludes, SL Texsa Torrecid, SA Trenzametal Unión Nacional de Fabricantes de Alfombras y Moquetas (Unifam) Universidad de Cádiz (UCA) Universidad de Castilla-La Mancha Universidad de Mondragón Universidad de Navarra (UNAV) Universidad de Sevilla Universidad de Vigo Universidad de Zaragoza Universidad del País Vasco (UPV). Euskal Herriko Unibersitatea (EHU) Universidad Politécnica de Valencia (UPV) Universidad Politécnica de Valencia (UPV). Instituto de Investigación e Innovación en Bioingeniería Universidad Politécnica Valencia ITQ Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Urbalux, SA Urbaser URSSA-Fiberline, SA Valentina Maini Vdr Vegenat

Vicinay Cadenas, SA Vidal y Asociados Arquitectos Vides Vidal, Vidres, SA Vidursolar, SL Vila Producción y Servicios, SA (Vipropersa) Vilagrasa, SA Visiometrics, SL Vivesa, SA Voptica, SL Vorwerk España MSLSC Wasabi Willy Muller Xarxa Ecoarquitectura GabiBarbeta Zicla Zona de Expertos

Què és el FAD? Amb la Revolució Industrial, la societat sofreix un canvi convuls; l’arquitectura i els productes tenen un paper important en la transformació del nostre entorn i, per tant, de les nostres vides quotidianes. A finals del segle xix, a molts països europeus neix una consciència social sobre l’ètica i l’estètica de tot el que ens ofereix la indústria del capitalisme incipient. Hi ha qui enyora l’artesania i el seu vincle amb l’art i els valors sentimentals de la manufactura i hi ha qui defensa a ultrança un nou horitzó mecanitzat, fruit del raciocini i la producció en sèrie. Entre el funcionalisme i Arts and Crafts es viu una polèmica convulsa sobre com ha de ser el millor escenari de l’ésser humà. En aquest entorn d’incertesa certs personatges inquiets s’agrupen per reflexionar sobre la revolució; volen intervenir en l’assumpte. Són moblistes, professors, artesans, arquitectes... els preocupa tant l’obsolescència gremial com la fredor mecanicista que s’acosta: un paisatge sense ànima, desproveït de sensibilitat artística. En aquesta conjuntura s’inscriu el naixement del FAD l’any 1903, una institució preocupada precisament per vetllar per aquest canvi tan radical en el trànsit cap al segle xx.

No és una institució pionera, ja que n’hi havia d’altres de similars a França, Àustria, Alemanya o Anglaterra, però sí que és de les poques que, després de més d’un segle de feina, continua viva i vigent, i ha assolit renovar el seu discurs creixent i escometent els reptes de l’era postindustrial i la revolució digital del segle xxi que estem estrenant. Altres formacions cèlebres, com el Deutscher Werkbund o els Wiener Werkstätte, amb esperit i objectius similars, fins i tot havent fet papers més actius, han anat desapareixent en ser superades per la realitat o rellevades per noves entitats. Unes altres, com ara la francesa UCAD (Union Centrale des Arts Décoratifs), han estat finalment assimilades per l’estat per exercir la seva tasca oficialment. No obstant això, un FAD independent ha assolit sobreviure en metamorfosarse i evolucionar segons les circumstàncies. De fet, actualment passa per un dels seus moments més dolços, a l’avantguarda de la preocupació per una creativitat millor en la nostra societat. El denominador comú de totes les etapes del Foment de les Arts i del Disseny des de la seva fundació ha estat la promoció dels oficis anomenats artístics al servei de les necessitats de l’ésser humà. Va néixer com una inquietud i es manté com una militància en favor de l’excel·lència en el disseny de tot el que ens envolta, sigui urbanisme, arquitectura, interiorisme, artesania, disseny industrial, grafisme, art, moda, joieria...

Trets definitoris

De les belles arts al bon disseny

El FAD és una entitat independent. No pertany a cap institució pública. És una associació lliure d’individus o empreses que, a títol personal, han decidit agrupar-se per promocionar certs fins.

Al llarg de la seva història, el FAD ha assumit papers molt diversos com a suma de moltes inquietuds. En els seus inicis es dedicava a la defensa de les arts decoratives i els oficis artístics, però, a partir de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, va assumir una posició més avantguardista al costat del racionalisme. Aquesta nova postura es va estroncar amb la guerra, però va desembocar en la defensa del disseny a partir dels anys seixanta; es va inaugurar, així, una nova disciplina encarregada de donar resposta a les necessitats de la industrialització. A partir d’aquest moment, va deixar d’utilitzar-se el nom Foment de les Arts Decoratives, de ràncies connotacions, i es va començar a fer servir l’acrònim FAD. Al mateix temps, la decoració, per influx dels arquitectes, va passar a denominarse interiorisme o disseny interior per diferenciar-se d’un treball de simple bon gust.

El FAD és una entitat sense ànim de lucre. Es finança principalment amb les quotes dels socis. No persegueix benefici econòmic i inverteix els seus fons en activitats culturals i promocionals. Cap dels seus directius rep remuneració per exercir el seu càrrec. El FAD és una agrupació de diferents col·lectius. Des dels seus inicis, una peculiaritat del FAD ha estat la de congregar a la seva seu diverses agrupacions o associacions dedicades a àmbits creatius diferents, cadascuna mantenint la seva independència però, alhora, conformant una entitat col·lectiva unitària: el FAD. El FAD és una associació professional. Està formada per empreses i professionals relacionats amb les diverses disciplines que el conformen a través de les seves associacions. El FAD participa de dos sectors: el cultural i l’industrial; i interactua amb tots dos buscant la seva promoció i difusió. El FAD enfoca la seva tasca cap a dos àmbits: els seus propis associats, la professió en general, defensant els seus interessos; i la societat, on intervé divulgant públicament els seus missatges.

En la conjuntura actual ja no hi ha una renúncia a la defensa de l’artesania o les arts industrials i bells oficis, que continuen sent patrimoni del FAD, sinó una nova visió que ho engloba tot. S’entén el disseny com un procés obert i que, per tant, pot ser aplicat a diferents àmbits i escales. Un disseny entès com a projecte, com a instrument creatiu diferenciat de l’art, amb diversos sistemes de materialització, des del manual fins a l’industrialitzat.

El FADfest El FADfest és el festival que organitza el FAD (Foment de les Arts i del Disseny) i que cada inici d’estiu, en el marc del Barcelona Design Festival, transforma la ciutat en la capital del disseny. Una gran exposició amb el millor disseny de l’any, premis, un congrés, un cicle de cinema, debats, conferències, activitats festives, xarxes socials… tota una programació dedicada a la innovació, les noves pràctiques i els canvis de paradigma en el món del disseny. Un dels trets més distintius del festival és la seva transversalitat. Les diferents disciplines del disseny es troben al FADfest, The Festival of All Design: disseny industrial, disseny gràfic, comunicació visual, arquitectura i interiorisme, moda, art i artesania.

L’únic gran esdeveniment al país i un dels pocs d’àmbit mundial on es propicia que els professionals de cadascuna d’aquestes disciplines es trobin, s’inspirin i generin sinergies entre si. El FADfest també es vol distingir per la seva vocació de fer de pont entre disseny i societat. I ho aconsegueix programant activitats adreçades al gran públic però, sobretot, reconeixent (amb els premis del FAD) els projectes i productes que, a través del bon disseny i l’arquitectura, contribueixen a millorar la vida de les persones. Aquest 2013 el FADfest ha arribat a la tercera edició estrenant seu, l’edifici del Disseny Hub Barcelona, i consolidant-se com la cita ineludible per als professionals i els amants del disseny del nostre país.

1. ‘20x20 Sketcha-Kucha Symposium’ (projecte europeu DAMADEI). FADfest 2013

2. Inauguració FADfest 2014 3. Congrés ‘Open Design Shared Creativity’. FADfest 2013 4. Exposició ‘El millor disseny de l’any’. FADfest 2014 5. Workshop ‘Mobility Tomorrow’ (projecte europeu DAMADEI). FADfest 2013

Materfad. Centre de materials. Pl. de les GlĂ˛ries Catalanes, 37-38 (Edifici Disseny Hub Barcelona) 08018 Barcelona, Spain +34 932 566 778 materfad.com Fad Barcelona @materfad