HANDS PROJECT

HANDS

M a t e u Ta r g a A g u s t í

2

3

PROJECTE FINAL D’ESTUDIS Graduat en arts i disseny Escola Massana 2012-2013

Projecte realitzat conjuntament amb:

O C TAV I S E R R A M A R I N Dissenyador Industrial

Tu t o r a :

VICTORIA CAMPILLO

4

5

AGRAÏMENTS

Vull agraïr als meus pares haver fet possible que pugui haver fet tot el que he fet i com ho he fet. A la Nonna per la paciència i per fer-me tocar de peus a terra, de tant en tant. A l’Octavi, per deixar-se convèncer i ser un gran amic. A l’Alex, sempre i per tot, a l’Alex. A en David, per ensenyar-me la cara més amarga i alhora més somrient de Mèxic. A l’Alba, per donar-me un lloc on acabar aquest dossier, i molt més que això. A la gent d’Esplugues per acollir-me. A Mèxic. A la cuina de Còrsega i tots els seus habitants, per aguantar-nos moltes hores jugant a ser científics. A l’Andrés, pel jazz i la òpera. A en Jordi Canudas i l’Antonio Ortega, per la canya i la bondat, per guiar-me. A la Victoria, per simplificar. A en Jofre, perquè encara que no hi sigui, no pot no ser-hi.

GRÀCIES

6

7

“La crítica: esa actividad que consiste, más que en conocernos, en liberarnos.

La crítica despliega una posibilidad de libertad y así es una invitación a la acción.”

Octavio Paz

8

9

CONTINGUTS

11

INTRODUCCIÓ 15

MEMÒRIA D’INTENCIONS 23

ANTECEDENTS I REFERENTS 29

PROCÉS DE TREBALL 131

CONCLUSIONS 119

BIBLIOGRAFIA

AT U R

10

25

24.44

22.07 20

15

10

9.97

6.80 5

2007

P

2008

I

2009

2010

2011

2012

B

4.0

2.0

1.0 0.3

-0.0

-1.0 -2.0

-2.5

-4.0

-6.0

-6.2

-8.0

2007

2008

2009

AT U R

J U V E N I L

2010

2011

2012

( - 2 5 ) 51.2% 51.1%

50%

40%

35.9%

30%

21.8% 20%

10%

7.9%

2007

ESPANYA

2008

GRECIA

2009

ITALIA

FRANÇA

ALEMANYA

2010

2011

2012

11

INTRODUCCIÓ

Barcelona, Catalunya, España. 2012.

Els índexs d’atur més alts de la història del país i, juntament amb Grècia, el país més afectat per la crisis financera de la sagrada Unió Europea. Cada cop més casos de corrupció (fins i tot dintre del mateix Govern). Privatitzacions de la sanitat, l’educació, la banca.

Aquest és el context en el que ens trobem, el que s’imposa i el que impedeix seguir vivint la vida tal i com la coneixíem. Tanmateix també és el que permet i impulsa a crear, a demostrar la inconformitat i mostrar la situació tal i com la veiem. És un cop sec per a reaccionar i fer de la denúncia un acte poètic.

Les peces de HANDS son el resultat de tot això. Un dia de desembre, punts claus de la ciutat es veuen bombardejats per mans blanques: des del Passeig de Gràcia –zona comercial i de tradició burgesa- fins el Raval –barri caracteritzat pel seu alt percentatge d’immigració, pobresa i delinqüència-, creant un recorregut que podria reflectir molt bé els desnivells socials de la societat espanyola.

12

Són petits cops de puny. Petits però immediats, directes, desprotegits en l’espai públic. Saben que la situació –de crisis- és massa gran per poder canviar res, però al cap i a la fi, és la aportació perquè això succeeixi. Determinant els gestos, la col·locació, la sorpresa que produeix en l’espai públic aconsegueix comunicar un missatge a un major nombre de persones i generar diàleg al respecte.

El projecte és una manifestació, una de tantes que hi ha actualment al país. Les pròpies mans es converteixen en el missatge, però a la vegada també en un ciutadà més.

HANDS és part del missatge que molts de nosaltres proclamem.

13

En aquesta memòria s’exposarà tot el procés de treball, la materialització, els camins que s’han seguit per arribar-hi.

Es mostrarà com cada una de les fases forma part d’un aprenentatge per a la perfecció de la següent; els primers passos que es donen son purament d’experimentació amb els materials i el mètode de reproducció. Més tard s’investiguen les línies comunicatives, reivindicatives i educatives que es poden extreure d’aquest procés, fent que tot agafi més valor a mesura que es desenvolupa i s’obren nous camins.

També es mostrarà quins entorns han estat els que han acceptat el projecte, com s’ha fet un lloc per si sol en l’entramat de la xarxa. S’adjunten també la intervenció posterior a la de Barcelona, a Tlaquepaque (Mèxic); cada una te un caire diferent que l’altra, ja sigui per el context o per la manera com està formulada.

14

15

MEMÒRIA D’INTENCIONS

16

Aquest projecte final es defineix com la creació d’un grup de treball per a generar obra on la crítica i les situacions de crisis siguin una solida base per la construcció i la creació.

A partir d’aquesta idea sorgeixen una sèrie d’intervencions d’art urbà documentades des d’un punt de vista proper al disseny industrial però amb un enfoc i una estètica completament artístics.

17

HIPOTESI

Al pis on vivia l’any passat, a les sobretaules sempre s’acabava parlant de política, de com de denigrant és ser un ciutadà espanyol o europeu i de fantasies per canviar el món. Realment em semblava que hi havia moltes coses a dir al respecte i veia que s’havia de portar tota aquella energia i coneixement fora, on algú més a part de nosaltres pogués veure i sentir el que es deia allà. Vivim un moment que no fa ganes de saltar d’alegria precisament, i veia que s’havia de crear alguna cosa, algun mitjà per tal de comunicar i crear reacció.

Sóc una persona visual, en el sentit que com millor entenc les coses és a través d’imatges o objectes. Per la mateixa regla de tres, com millor se explicar-me és amb imatges o objectes. Així doncs, vaig pensar que era bona idea parlar de tot això, amb imatge o objectes.

La millor manera de fer-ho era al carrer, on es barregen totes les classes socials i tipus de persones haguts i per haver. Volia parlar amb la gent del carrer, i no amb els causants de la crisis.

18

19

DESENVOLUPAMENT

El desenvolupament del projecte ha estat, en tot el procés, molt fluid.

Sempre em donava la sensació que les coses funcionaven soles, com si el projecte tingués vida pròpia.

En un primer moment vaig reunir-me amb l’Octavi Serra (que en aquell moment vivia a la mateixa casa que jo) i junts vam començar a treballar amb materials i idees que van anar canviant i evolucionant fins arribar a ser HANDS. Es va tenir sempre molt en compte que havien de ser les mans qui parlessin per nosaltres i no pas nosaltres mateixos. O millor dit: que les mans fessin parlar a la gent. Existeix un gran potencial en el llenguatge corporal que els italians, per exemple, controlen molt bé, amb la seva gestualitat. Vam pensar que era una bona manera d’actuar, de transmetre idees.

El projecte es va enriquir encara més quan, al grup, es va afegir en Pau Garcia i, en algun instant, en Daniel Llugany, tots dos dissenyadors gràfics. Ells van aportar coses que potser no estaven tant a l’abast meu o de l’Octavi.

Encara hi va haver un tercer cop de gracia quan, estant a Mèxic, vaig poder experimentar el que sentien nois i noies de dotze anys, molt més conscients de la realitat del que ho pot estar un noi de la mateixa edat aquí.

20

21

ANTECEDENTS i REFERENTS

22

A continuació es nombraran aquelles persones, projectes i obres en les que s’ha pogut remetre HANDS per a ser creat, ja sigui a nivell discursiu com estètic.

23

Klaus Weber, 32 ‘death masks’

Jeff Grenspan, ‘Tourists Lanes’

24

Pau Garcia i Octavi Serra, ‘Press the Button’

Banksy, ‘sunflower’

25

Teresa Margolles, ‘México’

Romana Lafebre ‘Rude Hand Gestures of the World’

26

27

PROCÉS DE TREBALL

28

Aquest projecte es divideix en tres parts que no estan separades entre elles. Pel contrari, formen part d’un tot.

La primera part és la creació de l’equip, del col·lectiu, com de tot el concepte base i les idees principals, podríem dir que del manifest. La segona és la primera intervenció, feta a Barcelona durant el mes de desembre de 2012. La última part és el workshop fet amb nois i noies de Tlaquepaque (Jalisco, Mèxic).

29

HANDS TEAM

Difusi贸 a la xarxa

BARCELONA

TLAQUEPAQUE

Intervenci贸 urbana

31

INICIS El projecte neix des de la unió de disciplines i persones que, poc a poc, van posant el seu gra de sorra i conformant el que més tard seria HANDS. Es va estar provant un mètode d’emmotllat amb el qual es podia arribar a crear reproduccions de les nostres mans que servirien, en un principi, d’elements decoratius per la casa on vivíem. Acabaríem creant una sèrie de penjadors, clauers, aguantadors pel paper higiènic... que no eren enfocats des de la vessant del disseny industrial, ja que el material base no era l’adequat tenint en compte el desgast diari. Era més aviat un joc on experimentàvem amb els materials i les utilitats que es poden donar a una mà.

A partir d’aquí es va anar veient com les mans podien -més enllà de ser útils en el sentit del disseny- parlar per elles mateixes i expressar missatges, idees o conceptes complexos, simplificats en un gest, posició o objecte.

32

33

34

35

L’ E Q U I P Des de bon principi s’ha tingut molt clar que aquest és un projecte que engloba diferents àmbits i que, per tant, requereix d’un equip on cadascú sigui conscient de quin és el seu lloc. Es va decidir que fos la unió de ments pensants el que donés valor al projecte, i no la individualitat tòpica del Creador. Aquesta unió de persones i divisió de tasques no suposava, tanmateix, un tancament en cada un dels àmbits d’acció, pel contrari tothom ha tingut un paper d’aportació d’idees per tal de fer créixer i millorar el conjunt.

D’altra banda es pot fer una separació de gestions i persones:

Pau García (dissenyador gràfic), difusió Octavi Serra (dissenyador industrial), materials Mateu Targa (artista plàstic), idea

36

37

MOTLLES Per aconseguir la reproducció de les mans es va utilitzar alginat (un polisacàrid aniònic extret d’algues marines). L’alginat és un material utilitzat sobretot en odontologia per extreure motlles de la dentadura. Aquest material te la característica de no ser tòxic i d’arribar a alts nivells de definició.

Es van fer cilindres prou amples perquè hi entrés la mà i part del braç amb metacrilat segellat amb cola calenta. Llavors només era qüestió d’abocar-hi la barreja d’alginat, introduir la mà en la posició desitjada i esperar que el material es solidifiqués.

38

39

M ATE R I AL S Es van provar materials com la resina de poliuretà en motlles d’alginat, però creava una reacció no desitjada, deformant-se parts de la peça i perdent definició.

40

Es va optar per continuar amb el guix per la fidelitat dels detalls i la perfecció del resultat final. A més el guix té molt més a veure amb l’entorn urbà, construït en la seva majoria de materials minerals com el formigó, els rajols, el quitrà... El guix s’acosta molt a aquest tipus de materials, s’hi relaciona bé.

41

42

43

POSADA EN ESCENA

La posada en escena de les mans al carrer es va fer en un sol dia, tot haver-hi hagut moltes proves abans. En els primers intents es va provar tot tipus de coles industrials in situ per adherir les peces a qualsevol tipus de superfície. A part de l’eficiència adhesiva, també necessitàvem rapidesa d’assecat per no haver d’estar molta estona en un mateix lloc. La millor solució va acabar sent la cola termofusible per pistola calenta. en tallàvem fragments d’uns cinc centímetres de llarg i els escalfàvem directament sobre la peça amb un encenedor. Després, només faltava pressionar la ma contra la paret per la part de la cola i esperar mig minut aproximadament a que s’assequés.

44

4 de desembre del 2012

45

BARCELONA

46

Passeig de Gràcia, davant de la Casa Batlló.

47

CABINA

Un tic habitual de qui no te diners (ja sigui per “avarícia”, necessitat, o curiositat) és introduir el dit a la ranura on cauen les monedes de les cabines de telèfon públic. Ens semblava que era una bona manera de reflectir la precarietat en un sol gest que a tothom li és familiar.

48

49

50

Passeig de GrĂ cia i Carrer Tallers.

51

PISTOLA

La mà simulant una pistola és quelcom ben innocent, segons qui ho faci i cap a qui. En aquest cas la pistola apunta als usuaris d’un caixer automàtic, la seva pròpia entitat bancaria els està atracant i vigilant amb la càmera de seguretat, el número de seguretat, els avisos contra els lladres... Tot molt hostil. A més, mentre ells treuen diners, el banc els exigeix més.

Vam decidir atacar alguns bancs en concret que ens semblaven dignes d’improperis per la seva gestió social.

52

53

54

Carrer Tallers.

55

PAL ANC A

Una de les primeres imatges que sobten en temps de crisis és la de locals comercials abandonats per falta d’ingressos o per no poder pagar-ne el lloguer. Una mà obrint aquests locals amb una palanca és una manera de fer veure a la gent que estan abandonats i de fer pensar en alternatives per reobrir-los.

56

57

58

Carrer Mallorca, Carrer Tallers.

59

BITLLET

Aquesta mà ens fa el mateix joc que la societat consumista: ensenyar-nos coses a les quals no podem accedir. Un bitllet molt per damunt dels caps de la gent que passa pel carrer, qui se n’adoni intentarà agafar-lo, qui sap si amb èxit o sense.

60

61

62

Passeig de Gràcia, Carrer Aragó, Plaça dels Angels.

63

ALMOINA

Aquesta és una de les escenes que més es repeteix als carrers de les ciutats, tant en temps de crisis com de vaques grasses. Sempre hi ha algú que demana ajuda en forma de diners. Es va intentar crear diferents escenes on la gent que passava pel carrer pogués donar almoina per ajudar a Espanya, a alguna entitat cultural, als usuaris de les farmàcies.

64

65

66

67

68

Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya, Carrer Hospital.

69

SOGA

Potser la més dura de totes les mans, potser perquè és la que més s’acosta a la realitat. Un missatge molt simple i contundent: els bancs ens escanyen.

70

71

72

73

DIFUSIÓ (VÍDEO I BLOG)

La intervenció pels carrers de Barcelona es queda a la ciutat i, com a molt, es transmet per les fotos que la gent fa a les mans.

Per fer arribar el projecte a més gent, s’ha creat un vídeo i un blog de tal manera que qualsevol persona d’arreu del món pugui sentir el que transmeten les obres.

http://street-hands.blogspot.com.es

En aquest punt cal recalcar la feina feta desinteressadament per en Pau García. Ell va ser qui va crear el blog, el vídeo i, per tant, va ser una peça molt important per poder fer arribar HANDS a un major nombre de persones.

74 Aquí es poden veure frames extrets del vídeo on apareixen telenotícies parlant de la crisis, escenes de l’acció al carrer i, al final, l’adreça del blog www.strret-hands.blogspot.com, que conté tota la informació del projecte.

75

76 La pàgina d’inici del blog, amb el vídeo de l’acció.

77 En l’apartat “MORE HANDS” es poden veure fotografies de l’acció a Barcelona.

78 A “STREET MAP” es pot veure els punts de la ciutat on s’han col·locat mans. Això serveix, no tant per visitar-les com per fer-se una idea del context immediat de cadascuna.

79 En l’apartat “ABOUT” apareix una breu explicació del projecte i algunes imatges del procés.

80

REPERCUSSIÓ

El blog va fer el seu efecte i, després d’enviar-lo a amics, coneguts i algun blog de disseny i art urbà, el projecte va començar a fluir sol per la xarxa fins arribar a rebre entrevistes per revistes, publicacions en diaris, i una referència en el telenotícies de la cadena televisiva la Sexta.

A continuació es mostraran alguns d’aquest mitjans que van publicar el projecte.

81

blogs

82

83

84

85

86

87

88

89

Altres blogs: · http://ambunaene.wordpress.com/tag/mateu-targa/ · http://www.nometoqueslashelveticas.com/2013/04/hands-help-spain. html · http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/465627/index.php · http://versusme.net/tag/mateu-targa/ · http://blog.gessato.com/2013/03/20/hands-project-in-barcelona/ · http://www.everydayrebellion.com/the-author/mateu-targa/ · http://afflante.com/29398-hands-project-octavi-serra-mateu-targa-daniel-llugany-pau-garcia/ · http://www.doctorojiplatico.com/2013/02/hands-octavi-serra-and-mateu-targa.html · http://www.journal-du-design.fr/art/hands-par-octavi-serra-mateu-targa-daniel-llugany-et-pau-garcia-29624/ · http://www.furiamag.com/tag/mateu-targa/ · http://pinterest.com/lsc1111/ideas/ · http://mechanicaldummy.com/2013/03/octavi-serra-x-mateu-targa-x-daniel-llugany-x-pau-garcia/ · http://cosasquepasan.es/tag/mateu-targa · http://www.frank151.com/news/tag/mateu-targa#.UgTUvrzMr0 · http://www.brooklynstreetart.com/theblog/#.UStx5utvyhA · http://www.ronorp.net/zuerich/stadtleben/tipps-tricks-tracks.51/ ron-s-kunst-designtipps.581/ron-s-kunsttipp-zuerich.612/street-hand-intervention.321873 · http://talent.paperblog.com/hands-octavi-serra-mateu-targa-daniel-llugany-pau-garcia-1713639/ · http://v2.amorfart.com/hands/ · http://studiovisit.com/artivism-in-spain-hands-project/ · http://joinbklyn.com/feed/post/193686/artivism-spain-hands-project · http://zeusitup.com/metaphorical-street-hand-intervention-in-barcelona/ · http://loquemirasynoves.blogspot.com.es/2013/02/giving-us-hand.html · http://www.doctorojiplatico.com/2013/02/hands-octavi-serra-and-mateu-targa.html · http://www.artribune.com/2013/04/arte-urbana-per-riflettere-con-ironia-sul-senso-della-crisi-economica-per-le-strade-del-centro-di-barcellona-spuntano-le-mani-in-gesso-del-progetto-hands/

90

diaris

91

televisi贸

http://www.lasexta.com/noticias/sociedad/cuatro-artistas-echan-mano-barcelona_2013040500263.html

92

premsa digital

93

94

19, 26 i 29 de maig del 2013

95

TL AQUEPAQUE

96

97

Vaig voler aprofitant l’estada de sis mesos que vaig fer al Instituto Tecnológico de Monterrey amb el programa d’intercanvi acadèmic de l’Escola Massana, per continuar el projecte HANDS. Em sembla que un país com Mèxic té tant o més a dir sobre injustícies socials com Espanya.

Ens vam reunir part de l’equip (l’Octavi Serra i jo) i volent sentir la veu de la gent que vivia allà, més que no pas dir-hi la nostra, vam organitzar un taller per a noies i nois de la Escuela Secundaria General 91 “Adolfo López Mateos” de Tlaquepaque, un dels municipis que conforma la segona ciutat més gran del país, Guadalajara.

Tlaquepaque té un centre molt ric encarat a la venta d’artesanies per a turistes, però amaga la perifèria amb barris enganxats a l’autopista, que molts cops no tenen carrers pavimentats, ni aigua corrent o electricitat.

Així que ens va semblar una bona representació del que podia ser un dels extrems de la societat mexicana.

La finalitat del taller era la de materialitzar les inconformitats que els alumnes sentien del seu barri en peces fetes amb el mateix sistema que les mans de l’acció a Barcelona.

Lluny de la innocència inherent a la infància es van atrevir amb temes tan durs, reals i dispars com la delinqüència, el desaprofitament d’aigua, el tabac, la lectura, l’explotació mediambiental, la inseguretat...

Tot i això, l’objectiu del taller no es centrava en la critica social que finalment es va du a terme sinó en el que comporta la seva realització. És a dir, en exercitar la capacitat de materialització d’idees mitjançant analogies i metàfores per, conseqüentment, submergir-los dins d’aquest concepte abstracte, tan allunyat d’ells pel seu elitisme absurd (sobretot a Mèxic), que anomenen “art”.

El taller va estar tutelat per en David Flores Cardona (professor de literatura al centre i professor de Cultura i Pensament de Mèxic al Instituto Tecnológico de Monterrey).

98

99

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

CONCLUSIONS

Aquest projecte m’ha obert les vies d’acció que pot arribar a tenir l’art.

M’ha despertat noves vies d’exploració tant estètiques com conceptuals.

M’ha demostrat que quelcom és molt més ric si està format per molts ulls, i mans que només un parell de cada.

He confirmat que no sempre es pot crear una cosa des del concepte i començar a manipular tenint una idea clara, sinó que molts cops és necessari primer embrutar-se les mans.

HANDS m’ha ensenyat que si un confia i creu realment en el que fa, les conseqüències poden ser enormes, en el millor dels sentits.

La denuncia és una necessitat. L’acte creatiu és un misteri.

120

121

BIBLIOGRAFIA

122

ARTÍCLES · Javier Abad, 2009 Arte comunitario. Apuntes. . Daniel Toso, 2003 Arte público colaborativo- participativo La función pedagógica y transformadora del arte colaborativo. · Alfredo Palacios Garrido, 2009 El arte comunitario: origen y evolución de las prácticas artísticas colaborativas · Marcelo Exposito, 2012 Diez tesis sobre el arte politizado en la nueva onda global de movimientos

BLOGS · http://www.boooooooom.com/ · http://blog.grrr.es/ · http://junk-culture.com/ · http://designboom.com/ · http://themetothcase.com

123

H

A 2

N 0

1

D 3

S