TM,10, febrer 2011 by David Fernandez

NĂşmero 10 Febrer 2011

Fotografia: J.M. Moneny / Idea i disseny: Salvid + Alexandre Rovira

Revista de la Colla Castellera MATOSSERS de Molins de Rei

TREMPERA MATOSSERA Anem per feina!

Ja ho som!

EDITORIAL

Han fet possible aquest número de La “TREMPERA MATOSSERA”: Jose Luis Anadón, Mery Camarero, David Fernández Ochoa, Anna Ferrer, Ferran Galí, Encarna Gilavert, Marta Magriñá, Josep Miquel Moneny, Antonio Palomo, Salvador Prat, Núria Raventós, Rosa Rial, Albert Rovira, Àlexandre Rovira, Guillermo Soler, Joan Tort “Talus”, Joan Vilaseca i Figueres, Gemma Vivó i tots els MATOSSERS i MATOSSERES. Coordinació i muntatge: David Fernández Ochoa, Salvador Àlex Rovira Castellà. En conveni amb:

Prat i Rios

Amb el suport de:

Un especial agraïment per a les persones del Consorci. Colla Castellera MATOSSERS de Molins de Rei Passeig Pi i Margall, 52, baixos / 08750 Molins de Rei / 669840867 / www.matossers.cat / castellers_molins@hotmail.com

Quan la temporada passada vàrem escriure l'editorial de la “Trempera Matossera”, ho fèiem amb la convicció que s'havia viscut una temporada fantàstica. Estàvem orgullosos de la colla, del seus castells, de la canalla, i alabàvem la feina de la tècnica, la seva visió dels castells per dur-los a plaça amb garanties i la convicció de la colla per fer-los. Enguany, tot i que oficialment comencem la temporada 2011, podem dir que encara hem de tancar la del 2010: quan escrivim aquest editorial estem a cavall d’ambdues i a punt d’anar a les Decennals de la Candela a Valls. Cal que repassem la feina feta? La tècnica s'ha superat, la nostra canalla encara puja millor, la colla s'ha posat les piles encara més. Estem tancant una temporada que recordarem , n'estem segurs, com la temporada en què vàrem pujar el graó, el difícil graó, dels sets. I ho fem donant el relleu a una nova tècnica que ha de consolidar-nos i fer-nos anar més amunt. En aquesta Trempera d'enguany, farem un repàs de l'any 2010, i escoltarem les veus de la gent de la colla, que segur que tenen coses a dir. Cal, però, no oblidar que encara s'està assajant, que tan aviat com es pugui farem castells en una nova instal·lació, que la nostra canalla creix (només faltaria), i que aviat estarem immersos de ple en la nova temporada. Això no s'atura. Entre tots ho podem fer tot. Canya!

02 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

GRÀCIES MATOSSERS

Volia dedicar un petit article per valorar la temporada tan bona que hem pogut gaudir aquest any 2010, però tot el que escric em sona a comiat, així que prefereixo donar-vos les gràcies per ajudar-nos, perquè tot fos més fàcil i divertit. Hem tingut algunes actuacions i assajos difícils, però res a veure amb la temporada anterior, i sobretot n’hem tingut algunes d’inoblidables que perduraran en el record dels més i els menys MATOSSERS. Gràcies pel vostre compromís, gràcies pel vostre esforç, per la vostra paciència, per la vostra comprensió, recordarem València, Montblanc, la Diada 2010... pel que vam ser capaços de descarregar, i recalco la paraula DES-CAR-RE-GAR.

Tres vegades el 3 de 7, tres vegades el 4 de 7, cinc pilars de 5, tres d'ells en vano, set torres de 6... Gràcies per l'intent desmuntat del 5 de 7. Aquest intent va ser el que em va obrir els ulls per veure que jo ja no podia arribar més lluny com a Cap de Colla, ja que no em veig capaç, sóc massa prudent, la canalla em frena, he d'aprendre molt més tècnicament per donar aquest altre pas que aconseguirem aquest any 2011, aquest pas que la nova Tècnica segur que ens farà gaudir ja que he treballat amb ells aquests anys i sé el que són capaços de fer. La majoria continuen, però tant als que segueixen com als que no, gràcies. Gràcies, Anna; gràcies, Rivero; gràcies, Oriol; gràcies, Guillermo; gràcies, Meri Puig; gràcies, Tere; gràcies, Cèlia; gràcies, Jordi; gràcies, Mery Camarero. Molta sort i sobretot unes gràcies molt especials per l'incombustible Albert Rovira, gràcies Albert per ensenyar-me a ser casteller. Ens veiem el proper assaig, com sempre. VISCA MATOSSERS! NOSALTRES, DES D’AQUEST ANY INOBLIDABLE 2010, SENSE CAP DUBTE SOM PATRIMONI DE LA HUMANITAT, SOM PATRIMONI DE MOLINS DE REI. GRÀCIES A TOTS I TOTES, Antonio Palomo, Cap de Colla 2009-2010

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

HOLA A TOTHOM

Ep, MATOSSERS i MATOSSERES!! Enguany comencem una nova temporada castellera plena de fites importants per a la història MATOSSERA. La nova tècnica estem disposats a treballar de valent, amb ganes, il·lusions i grans reptes, tot intentant transmetre-us-ho a tots els membres que formem aquesta colla. Sortim d’una molt bona temporada, en la qual hem assolit en diverses actuacions el 4 de 7, el 3 de 7, 2 de 6 i P5; ara ens toca, a part de continuar consolidant aquests castells, anar aconseguint tota la gama dels castells de 7 i mig. Però, tot això no es podria portar a terme sense un treball previ (és aquí on us demanem la vostra ajuda) en els assajos de dimecres i divendres. Des d’ assaig de canalla, que és on necessitem moltes mans per donar seguretat i confiança al nostre pom de dalt, fins a assaig general, on es fan proves de tronc i pinyes importants per assolir castells de 7 pisos. Aquest any tenim molt bones actuacions i hem de demostrar que MATOSSERS pot fer tot això i més (lo que

nos echen, vamos!!).

Així que Salut, Treball i Castells ben amunt, sempre amunt!!. Ah!! i festa també, que no us penseu per un moment que me n’oblidava, ja que sempre hi ha temps per a tot dins el món casteller (sobretot després de bons castells). Mery Camarero, La vostra Cap de Colla

2010, UN ANY 10

Sense cap mena de dubte, el passat any 2010 ha estat un gran any per a MATOSSERS. Segur que en aquesta revista ho repetim moltes vegades, però és així. La Colla ha continuat creixent i consolidant-se, hem fet més castells de 7 que mai i hem acabat amb la polèmica sobre quina havia estat fins ara la millor actuació de la història de la Colla: ni Mataró 2006, ni Manresa 2009, la millor actuació MATOSSERA de la història, fins ara, ha estat la de la Diada de la Colla a Molins de Rei amb 2 pilars de 4 simultanis, 3 de 7, 4 de 7, intent desmuntat de 5 de 7, 2 de 6 i vano de 5, i el millor de tot és que el recuperat 3 de 7 l’hem repetit fora de Molins, a Rubí i a Montblanc, amb la qual cosa hem demostrat així que, si ens hi posem, si “Anem per feina!!” com diu la portada d’aquesta TREMPERA, la possibilitat de millorar aquest registre és perfectament abastable en el futur més immediat. Ha estat una temporada intensa des del punt de vista casteller, però també des del punt de vista social. La Colla, tant des de la Junta com des de la pròpia gent de la Colla, ha seguit generant activitats de consum intern, com per exemple: el dinar d’inici de temporada, l’esquiada MATOSSERA, la sortida al parc aquàtic... També hem generat activitat oberta, com la rifa del pilar de la Fira, els assaigs públics, la paradeta de Sant Jordi... Hem participat d’activitats organitzades per altres com els 3 tombs, el Fira Birra... Hem fet difusió del fet Casteller a Molins amb els tallers a les escoles, el nostre programa de ràdio a Ràdio Molins, les nostres publicacions..., però també hem fet aquesta difusió fora de Molins com en els Tallers Castellers de Castellbisbal o Castellví de Rosanes o a l’activitat que per segon any consecutiu hem fet al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona... Moltes, moltes activitats, podríem seguir enumerant fins a 53 que tenim

04 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

recollides a l’acabada d’estrenar base de dades MATOSSERA que hem posat en marxa per ajudar-nos a gestionar tot això. Però, com sempre, n’hi ha algunes coses que destaquen per sobre de la resta, i en el nostre cas, en aquesta temporada que conclou, vull destacar-ne tres d’una manera especial. En primer lloc, la campanya “Tots som una Colla” que, impulsada des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, ens ha permès intensificar la col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística a Molins de Rei i amb la Regidoria de Nova Ciutadania fent arribar el missatge que, més enllà dels Castells, les Colles Castelleres són dipositàries d’uns valors que fan que sigui una porta d’entrada immillorable a la nostra societat i a la nostra vila per a totes aquelles persones que fa poc que han arribat. En segon lloc, després d’haver fet esment dels valors castellers en el paràgraf anterior, no puc deixar de fer esment del reconeixement dels Castells com a Patrimoni immaterial de la humanitat per part de la UNESCO. S’ha parlat molt dels castells i d’aspectes dels castells que nosaltres per proximitat coneixem, però que no són tan evidents per als ulls profans, aquells valors que comentàvem; però a més els castells uneixen com poques coses uneixen. L’exemple més proper: totes les votacions que es fan als plens municipals de Molins de Rei amb els castells o MATOSSERS de protagonista recullen el mateix resultat: unanimitat. Dit això no resulta estrany la receptivitat per part de l’Ajuntament amb totes les gestions que hem fet sobre el tercer dels temes que vull destacar: la Federació Obrera, que ha de representar poder tenir per fi un espai d’assaig fix i que reuneixi les condicions necessàries que ens ajudin a fer el salt qualitatiu que la Colla demana i que Molins es mereix. Aquest 2011 per a nosaltres serà l’any de la Federació Obrera. Més tard o més d’hora (esperem que al més aviat possible) acabarem amb la transhumància de tots aquest anys que va començar al 2002 a Ca n’Iborra i que ens ha portat per moltes de les escoles de la Vila i pel pati de Ca n’Ametller. No m’estenc parlant de la Federació, que en altres pàgines d’aquesta revista es fa de manera més extensa, però sí que em serveix aquest esment per lligar la temporada que hem acabat amb la que ara comencem:

2011, UN ANY 11? Com dèiem, aquest serà l’any de la Federació Obrera, però de moment ha començat, com sempre, amb l’Assemblea anual de la Colla. En aquesta Assemblea hem triat noves Juntes, per això veureu que en aquesta revista hi ha 2 articles de Cap de Colla, el del nostre gran Antonio Palomo que després de 2 anys amb una gran tasca, com demostren els resultats castellers, ha decidit plegar i el de la dona en qui hem dipositat les nostres esperances castelleres per als propers 2 anys, la Mery Camarero. En canvi, només hi ha un article de President; no és difícil endevinar que aquest que escriu i signa ha optat per la reelecció. He gosat fer-ho perquè la gent que forma la Junta Administrativa (alguns d’ells absolutament incombustibles) ha decidit renovar el seu compromís: hem fet moltes coses i volem seguir fent-les per ajudar aquesta Colla a créixer i consolidar-se. M’agradaria fer esment al fet que les gestions que vam començar fa més de dos anys amb “Grallers de Molins” per tal de formar gent de la colla en aquest instrument han donat un gran fruit i que en aquesta Junta continuista incorporem l’Ester Comelles com a vocal de “Grallers MATOSSERS” que inclou tant gralles com tabals. No vull allargar-me més, només comentar que aquest any tornarem a fer moltíssimes coses, que tenim tots els ingredients perquè aquest any sigui encara millor que el passat, tant castellerament com socialment (només apuntar, a tall d’exemple, que el proper 4 de juny organitzem la XVII Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat), i que tot passa perquè hi posem ganes i empenta. Només queda convidar-te a venir, a incorporar-te com d’altres van fer al 2010 (Andrea, Ale, Alberts, Bill, Roger, Jordi (JJ), Mar, Marc, Anna, Paula, Paola, Xavier, Isabel...), ara és un bon moment: comencem la que serà la millor temporada de la Colla. A MATOSSERS tenim un lloc per tu, t’ho perdràs? David Fernández Ochoa, el vostre (renovat) President

Colla Castellera Matossers de Molins de Rei / Passeig Pi Margall 52 baixos 08750 Molins de Rei Telèfon de contacte: 620368227 / castellers_molins@hotmail.com / www.matossers.cat

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

TEMPORADA 2010 DELS MATOSSERS: L’ANY DELS SIS SETS De què estan fets els castells? De pinyes, troncs i poms de dalt? De força, valor, equilibri i seny? Segurament de tot això i de les relacions entre les castelleres i els castellers d’una colla i de les emocions que comparteixen. Si mirem la darrera temporada de MATOSSERS de Molins de Rei, podríem dir que el component predominant en l’elaboració dels nostres castells ha estat l’emoció. L’emoció de veure com, actuació rere actuació, assolíem a plaça els reptes que ens plantejàvem, l’emoció d’assajos on es treballen castells mai intentats per MATOSSERS. Era el mateix estat en què vàrem tancar la temporada 2009, amb un 4d7 descarregat a Manresa i el primer vano de 5 de MATOSSERS, una torre consolidada i amb relleus en el tronc i amb un 3d7 molt treballat però que encara no es podia portar a plaça. Durant el 2010 ha continuat aquesta tendència i amb més intensitat als assajos s’han tornat a assolir totes les fites plantejades per l’equip tècnic que encapçalava l’Antonio Palomo. La tornada d’en Ramon Camats a les pinyes de MATOSSERS (com a segones mans o darrerament com a primer lateral), després d’un llarg parèntesi per motius de salut, ha estat la cirereta que li faltava a la colla per completar l’any dels sis sets. Els resultats de la primera part de la temporada castellera a Molins de Rei, la que va de la primera actuació fins al sopar d’estiu de la colla, ja mostraven la carta de presentació de MATOSSERS per al 2010. Recordem que, històricament, era a partir de l’actuació de festa major de Castellbisbal (a finals d’agost) quan la colla de Molins de Rei assoleix els seus millors resultats. Però en l’any dels sis sets, a començaments de maig, MATOSSERS ja havia descarregat la primera torre de 6 i el primer 5d6 a la trobada de colles del Baix Llobregat. Per Sant Joan es

descarregava el castell de set més matiner de la història de MATOSSERS, un 4d7 acompanyat d’un altre 5d6, la primera torre de 6 de l’any, i el segon pilar de 5 de la temporada. A l’actuació del barri de les Conserves, l’última abans de la parada estival, es descarrega la segona torre de 6. L’actuació de Castellbisbal, cap a finals d’agost,va tenir el mateix to festiu i de retrobada que la caracteritza any rere any, com va ser la sortida a Palafolls l’endemà de la Diada Nacional de Catalunya. I la festa va continuar la setmana següent a València en la II Trobada de construccions humanes, celebrada al barri de Sant Marcel·lí d’aquella ciutat, on MATOSSERS va portar la torre de 6, el 5d6 i el tercer pilar de 5 de la temporada, molt celebrats per un públic poc acostumat als castells. Sota aquestes actuacions festives, assaig rere assaig, augmenta la intensitat en el treball dels troncs del 3 i el 4 de set, amb renovacions als pisos de terços i quarts que cal contrastar i assegurar. L’equip de canalla posa un èmfasi especial en els poms dels castells de 5, on troben el seu lloc les germanes Aregall (la Júlia i l’Estel), justament les peces que acaben de donar a aquesta construcció la garantia que necessitava, no només per portar cincs a plaça, sinó per treballar a partir d’aquesta construcció la incorporació de nova canalla al pom. Així arribarem a l’actuació castellera de la festa major de Sant Miquel, que no dubto a qualificar-la com a èxit total. L’amistat entre la colla i el mossèn MATOSSER de Molins de Rei, en Xavier Aymerich, va propiciar un fet insòlit a la vila: una ofrena al patró

06 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

Sant Miquel dins de l’església, acompanyats per les colles convidades, Marrecs de Salt i Xicots de Vilafranca. Veure tres pilars davant l’altar i escoltar el toc de castells fou un acte emotiu en l’any de les emocions MATOSSERES, d’una estètica colpidora i molt celebrat pel públic i pels castellers que hi érem. El cartell acompanyava dues colles de bon nivell que oferiren castells de la gamma alta de 7. La plaça de l’església, escenari idoni per als castells a Molins de Rei, era plena de públic i la colla de la vila repetia la millor actuació de la temporada: 2d6, 4d7, 5d6 i p5. Una gran macarronada per a més de 300 castellers al pati de Ca n'Ametller mostrava les capacitats organitzatives de la Junta Administrativa de MATOSSERS i el seu desig que les colles convidades tornessin al seus pobles contents i amb la panxa plena. La propera actuació, a la 12a diada dels Castellers de Cerdanyola del Vallès, va servir per revalidar la torre de les dues terços (Marina Raventós i Anna Tresserra), i treballar els troncs i les mans dels castells de set, col·locant els terços sobre la pinya. Era el diumenge previ a la 8a Diada de MATOSSERS i semblava que tot era a punt. La vigília de la Diada repetirem amb una colla molt estimada, la Jove de l’Hospitalet, que ja fa uns anys que ens acompanya en aquesta actuació, en la qual no només hi posen els seus castells, sinó també la seva alegria en la tradicional festa pels carrers de Molins de Rei rere les melodies de les nostres gralles i tabals. La Diada no seria el mateix sense ells. Després dels

intensos assajos, l’Antonio Palomo va plantejar també una actuació festiva, amb un 3d6 amb un tronc (de baixos a enxaneta) només format per dones, i amb castells on pujaven persones no gaire habituals o en procés de formació. Les grans cites són aquelles en les quals penses que t’hi jugues el treball de tot un any d’un centenar de persones; només el treball i les actuacions prèvies condueixen a l’equip tècnic a portar a plaça castells no assolits mai per la colla. A les 11 del matí, quan els carrers s’omplien dels pilars i la gresca de les matines de MATOSSERS, l’Antonio Palomo seia sol en una plaça de l’Ajuntament gairebé buida, donant voltes a la pinya, repassant mentalment el funcionament dels troncs, encara especulant amb l’ordre ja preestablert per als castells MATOSSERS. Era la diada i havia de recuperar el 3d7 que feia quatre anys que no descarregàvem. En els dos darrers assajos va pujar ràpid i segur el tronc i la canalla, silenciosos com són els bons assajos. Havíem vist per primera vegada el tronc del cinc de set MATOSSER fins a dosos, i la insistència en els poms de cinc adquiria una nova dimensió. No hi havia més espai per a l’especulació. Les gralles i tabals MATOSSERS enfilaven cap a la plaça i calia donar confiança als castellers. Amb els baixos a mida i els contraforts donant pit, es féu un silenci intens, un dels silencis que fa preveure una bona execució del castell. I fou així, ràpid, silent i segur, només amb una petita rebrincada a la rengla en el moment de descarregar-lo, com MATOSSERS va recuperar el seu 3d7. En primera ronda, com es tiren els castells que tens clars. Tots recordarem moments i moviments d’aquell castell: l’exosquelet d’en Carlos Díaz i com, en col·locar-se el dos de la rengla el castell

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

es va aturar; la baixada treballada per en Joan Cases al mateix rengle, i l’emoció, l’emoció de treballar i descarregar castells. Després l’esclat de les celebracions. El tercer quatre de set de la temporada, més treballat que el tres de set. I sí, l’Antonio Palomo va mirar les cares dels MATOSSERS i va aixecar el cinc de set fins a dosos. Segurament s’hagués carregat, però no s’hauria descarregat: hi havia problemes a la rengla i calia tirar-lo avall. Són dos anys sense cap caiguda i no era qüestió de començar. Si a Manresa, l’any 2009, es va establir el repte del 3d7, a la plaça de l’Ajuntament, l’any 2010 vèiem la fera del 5d7 als ulls, davant nostre. Una torre de sis va substituir l’intent del 5d7 i un altre pilar de 5 amb els habituals David Fernández, Anna Tresserra, Paula Nouza i Iris Ardiaca. La millor actuació dels MATOSSERS de Molins de Rei. Mai s’havien descarregat quatre sets en una temporada. El calendari ens ajudava. M’explico. Quan una colla creix, descarregar els castells límits en l’última actuació en dificulta consolidació. El 3d7 de Mataró, a la Diada de Capgrossos de primers de novembre de 2006 tancava una bona temporada MATOSSERA. Però tornant als assajos cap al març de l’any següent calia tornar a arribar a un límit. Així, no es va tornar ni tan sols a assajar fins a la temporada 2009. En canvi, en la darrera temporada després de la diada encara teníem dues actuacions per acabar de treballar i assentar la construcció.

comença a consolidar un castell. La darrera actuació de l’any, el 14 de novembre a Montblanc, descarregaven el tercer 3d7, el segon fora de plaça. Recordo les paraules d’en Jaume Parés, de Castellers de Cornellà: per fer el 5d7 has de tenir molt bé el tres. Per acabar l’actuació, una ració de comiat del que ha estat el nostre cap de colla els darrers dos anys, l’Antonio Palomo, una mostra del seu coneixement de la colla i de com crear emocions que aixequin nous castells mai assolits: un pilar de quatre amb folre totalment format per la canalla de la colla. És a dir, tota la canalla a dalt, participant dels castells, treballant junts. L’Antonio és així. Un any es treu de la màniga la primera actuació en què tots els castells MATOSSERS porten agulla, i tanca la millor temporada de la història de la colla amb un castell ple de canalla. Chapeau Antonio!!! Ara toca el 2011, són moltes coses les que intervenen en un castell, més de cent persones diferents, quan es necessita un èxit petit o gran, i quan cal seguir amb constància cega per aconseguir-lo. El que és clar és que el 2011 pot ser l’any que ja no comptem els sets i fem al pas a colla de set i mig. Tenim els ingredients, que no ens falti l’emoció. Albert Rovira

Dos diumenges després de la nostra Diada, a Rubí, tornàrem a descarregar el 3d7, també en primera ronda. Un tres de set fora de plaça vol dir moltes mans de MATOSSERS que es desplacen, i així es

NO MOSSEGUEM!!! PARTICIPA DE LA COLLA!!! Amb tu tot serà molt més senzill,

VINE ALS ASSAIGS!!! Quan?: Dimecres i Divendres. a partir de les 20:00 On?: Quan fa calor: al Pati de Ca n’Ametller, i quan fa fred o plou: al gimnàs del Ferran Agulló. Ben aviat: sempre a la FEDERACIÓ OBRERA

I si ens trobes a Plaça: ajudan’s a tancar les pinyes.

08 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

MÓN CASTELLER

Com era d’esperar, la temporada 2010 ha estat espectacular per al món casteller: hem pogut gaudir de grans castells, els hem vist difosos a l’altra punta del món i els hem vist reconeguts mundialment. Un èxit en tots els sentits! Els Castellers de Vilafranca (guanyadors del XXIIIè Concurs de Castells de Tarragona) han continuat sent els líders indiscutibles del món casteller i han aconseguit fer possible un castell que gairebé tothom creia impossible de descarregar: la torre de vuit sense folre, que evidentment va deixar a tothom bocabadat. A més a més, els verds no s’han conformat amb la torre i han alçat molts més castells de gamma extra: el cinc de nou folrat, el pilar de vuit amb folre i manilles, el tres i el quatre de nou amb folre i agulla, la torre de nou amb folre i manilles... Tot plegat, increïble. Per la seva banda, els Minyons de Terrassa han seguit treballant i un any més, també han bastit dos castells de gamma extra: la torre de nou amb folre i manilles i el tres de deu amb folre i manilles. Pel que fa a les colles de Valls, no podem dir que el 2010 hagi estat un dels seus millors anys, ja que totes dues han fet una temporada molt irregular. Això sí, tant la Vella com la Jove han aconseguit carregar un castellàs com el cinc de nou amb folre. La novetat ha arribat amb els Capgrossos de Mataró, que han aconseguit descarregar el seu primer castell de gamma extra: la torre de nou amb folre i manilles.

A un nivell una mica més baix, enguany també hi ha colles que han estrenat castells: els Castellers de Sants han estrenat el quatre de nou amb folre, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sabadell han aconseguit el seu primer tres de vuit, els Moixiganguers d’Igualada han descarregat el seu primer quatre de vuit i els Nens del Vendrell han aconseguit recuperar la torre de vuit amb folre després de 30 anys de no aconseguir-la. L’èxit més gran del món casteller, però, ha estat el reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. Enhorabona a tots! I de la temporada 2011, què cal esperar-ne? Segur que hi haurà moltes sorpreses que ens deixaran bocabadats. Caldrà estar atents als nous reptes que es plantegin els Castellers de Vilafranca i a la fam de castells grans que tindran els Minyons de Terrassa i les dues colles de Valls. A més a més, tampoc no podrem treure l’ull de sobre els Capgrossos de Mataró, que de ben segur que voldran repetir al nivell dels castells de gamma extra, com tampoc no el podrem treure dels Castellers de Sants (aconseguiran fer la tripleta màgica?) ni de la resta de colles que han assolit nous reptes durant la temporada 2010. Això sí, tampoc no podrem perdre de vista la resta de colles, que segur que també ens sorprendran amb algun o altre castell... Ah, i no ens podem oblidar dels MATOSSERS, que aquesta nova temporada també aniran forts, segur! Així doncs, el 2011 n’hi haurà més i millor. Esteu preparats per continuar gaudint? Núria Raventós

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

JOSÉ LUIS ANADÓN, CLAVANT LES BANYES Quan els MATOSSERS varen actuar a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona, encara amb la camisa blanca, en José Luis Anadón es va nuar el mocador al cap amb la característica forma de les banyes, i sempre més l'ha portat així. Avui al Foment, no porta pas mocador i faixa. Amb cara de cansat, -acaba de sortir del torn laboral de nit-, en José Luis seu davant un cafè per fer-la petar sobre la colla. Podem parlar d'allò que creguis, és clar, però m'agradaria parlar no de les places i dels castells, sinó d'allò que no es veu... De la feina de gestió a l’Administrativa? Bé, de tot plegat. Sí, ja ho veus, sempre fent rodar el cap, rumiant coses que calen perquè tot funcioni: tenir la nevera del local plena, els autocars de les sortides, el cafè i les pastes d'abans... tot forma part de la vida dels MATOSSERS. Després hi ha les places i els castells, és clar, però abans cal fer la feina que fem. I sempre a l’Administrativa oi? Vull dir que sempre has estat en el marro.

Sí, la veritat és que sempre m'embolico -ja ho vaig fer a l'escola de la filla-, però entenc que cal fer les coses així; has d'ajudar en el que puguis perquè les coses funcionin. El gener de 2002 ja era a Ca n'Iborra a assaig, i ja em varen buscar per a això, fins ara. I és una feina on cal diplomàcia... Bé, cadascú és un món... vull dir que en la colla es donen diferents sensibilitats i maneres de veure-ho, i cal estar per tot, pensar en tothom. Els de l’Administrativa hem de pensar en tots els grups que es donen en una colla: la canalla, els pares, els joves... tots tenen la seva visió de les coses i cal pensar en tothom per fer-ho bé, i no sempre l'encertem. Saps? Això no és un club de futbol, on els nens juguen i els pares s'ho miren. Tots hi som a l'hora de fer castells i tots són importants, cal tenir-ho present. L'equip de l’Administrativa és per sort sòlida... Sí, això està clar, cada un al nostre lloc, amb la gent de l’Administrativa sempre hi pots comptar; cada un en la mesura de les seves capacitats, però sempre que cal hi són -comença a fer una relació de tots, no es deixa ningú-. I tu que ets un mica primmirat! Sí, és veritat, ho sóc. M'agrada mirar-ho molt, tenirho tot previst, que no falti res del que podem oferir, en un dinar de la colla: les taules, els plats, com posar-ho... Darrerament tenim més ajut, la gent de la colla s'implica més en la feina de muntar coses. És un descans veure que la gent es mobilitza per la colla, fa que et sentis més recolzat, i no vaig tan nerviós i neguitós, puc anar més relaxat. I de feina no us n’ha faltat; amb la Federació, per exemple. Buf! Això ha estat una feina d'anys. Quan en Salva va saber-ne el què, ens vàrem posar les piles amb la Federació... i ha estat un tema constant i recorrent. En Ferran ha fet una molt bona feina seguint aquest tema. El terra atenuant, per exemple, o pensar en els llums, que no molestin a la canalla quan siguin a dalt... Ara cal saber com resoldre la xarxa, que no és un tema banal, cal fer-ho bé! Cal que sigui una instal·lació segura, no es pot fer de qualsevol manera.

10 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

La veritat és que hem estat pesats amb la gent de l'Ajuntament, hi hem estat a sobre... Com quan vàrem convidar l'alcalde i el regidor a assaig amb el terra marcat perquè entenguessin que necessitem més espai per a la canalla a assaig -ho varen entendre-. Tenim espai per a la canalla, accés a més espai per a la colla, el Castellòdrom per fer castells i la canalla i els seus jocs a part. Ara cal vestir l'edifici. També són diners... queda molt per fer. I ara les Decennals de Valls. I tant! Un altre afer important. Vàrem fer una previsió a l’octubre de cent persones, perquè la gent tampoc no ens deia què faria el 30 de gener. Tampoc no ho podia preveure, ja en som més! Això és un imprevist que cal resoldre, i no pots deixar-ho de banda, perquè cal fer les coses bé, per la canalla i per tothom. Cal comptar més places d'autocar, més dinars... més despeses. És molta feina: cada setmana, junta. I queden coses per parlar sempre. Quina és la pega de la colla? -rumia una mica...Falten ingressos. Els calés? És clar, estem creixent, estem fent sets. Això vol dir que ara ens calen dos autocars, i el finançament municipal és el mateix de fa vuit anys. Cal pagar un local, muntar dinars per a més personal. Enguany tenim la trobada de colles del Baix Llobregat a Molins. No podem deixar les colles sense dinar o sopar! És una nova despesa a complir. Créixer vol dir gastar més, i cal tenir-ho present, que caldran més recursos. Som pocs socis, per això hauríem de mirar de sumar-ne més....

Quan a plaça vàrem fer el primer 4d7 a Molins, en Tomàs estava fent la fideuà que ens vàrem menjar després. No el va veure, perquè ens estava fent el dinar! I aquest any, què creus que veurem? El tres aixecat per sota, de 6 i de 7. Més que l'agulla, crec que veurem aquests castells, estic d'acord amb la Mery. Caldria un altre pilar més lleuger... Espero que consolidem els sets i el 5d7. Té raó en Palomo, falten mans. M'agradaria veure un pilar diferent. I mantenir la logística, és clar... Sí, és clar, voldrem fer més “Valències” i més “Lanjarons”, i caldrà estar-hi i preveure-ho... Parlem més estona de feina, de dates concretes en la història MATOSSERA, de l'època amb camisa blanca i els sis castells de sis fets abans de posar-se de marró. Si no el veieu al “xiringuito” a plaça, el trobareu a la pinya, fent de mans o de vent, excepcionalment fent un pilar! Però sempre que pot i la feina li ho deixa, el trobareu. Ens acomiadem. Les obligacions hi són i cal acomplir-les. Mirarà de recuperar son, que aquesta nit tornarà a fer torn fins a les set del matí. El “dimoni” casteller hi és des dels inicis. No sempre pot ser a plaça o a assaig, com altres MATOSSERS que es veuen poc. També hi claven la banya, -de cops no ho veiem-, però hi són. Quan divendres sortiu d'assaig i passeu pel local, obriu la nevera... ara ja sabeu qui l'omple. Alexandre Rovira

Estàs rumiant constantment aquest afers... Bé, és el paper que ens toca. Hi ha gent de la colla que ve a fer castells i després marxa -i ja està bé que sigui així-, però si volem fer més i millors castells hem de preveure el que cal, i això vol dir posar-s'hi... Potser és una feina que no es valora com la de la tècnica, però cal fer-la. Entenc que és una tasca que no es veu, però és feina i molta.

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

UNA DE FREDA Torneu a ser-hi oi? Un any més, una temporada més, se'm demana fer balanç i visió de la temporada, i ja em coneixeu. Sí, no sóc com el poca solta d'en Marc, sempre de bon rotllo i sempre veient les coses maques. Ep! No us equivoqueu! Sé que ha estat una gran temporada. Sóc a plaça, jo! També hi era fent sets, i sé com varen sortir. Però l'eufòria em dura poc a mi. Què hi voleu fer! Un és així per natura, i no me'n puc estar, de veure-hi clar, més enllà de les fotos i de les estadístiques. Perquè hem fet sis sets enguany... però no n'hem fet més perquè sembla que a la gent de la colla li costa entendre que si no hi som tots, el castell no surt! A veure si ens entenem: un castell és un trencaclosques. Si tens totes les peces que calen, muntes el trencaclosques, i si no tens les peces... oblida-ho! Calia esperar fins al darrer assaig abans de diada per veure el cinc net? Mireu la gent que hi era! No teníem cap fixatge estrella d'última hora, la tècnica no va descobrir la sopa d'all! Simplement hi era tothom que havia de ser al mateix assaig. Oi que sembla fàcil? Doncs renoi, que difícil que ho hem fet! Mireu, colla de ganàpies, que si no s'assaja no es poden fer castells de 7! Que si no hi som tots, la tècnica ha d'improvisar i això vol dir arriscar! Que si no s'assagen pinyes la meitat del castell es fa patint! Que es podien haver fet deu castells de set, i no m'equivoco al comptar! Que a l'hora d'organitzar saraus, sempre són els quatre penjats de la directiva i afegits que hi són fins a les tantes de la nit entre setmana, els quatre que pengen cartells, els quatre que arrosseguen la xarxa d'assaig

per al taller de marres, els quatre penjats que donen la tabarra a l'Ajuntament per aconseguir el local d'assaig. Ara tindrem Castellòdrom. L'aprofitarem? Perquè ja us veig avenir! Tornarem a començar a mig gas, esperarem a Sant Joan per agafar cert nivell, estarem en stand-by (en espera) fins després de Castellbisbal i aleshores la colla despertarà, es posarà les piles i farem finalment castells. Què dieu? Que m'equivoco? Doncs tant de bo! De bon grat us ho reconeixeré, però no em faig il·lusions. Som una colla castellera, home, i nosaltres fem castells! I després el que calgui: fem la cervesa, anem a sopar, fem barrila mirant el futbol, muntem xou a la jornada gastronòmica... el que vulgueu, després d'assaig! Ja heu vist del que som capaços! Cal que us llegeixi cada any la cartilla? Vinga colla, pit i amunt!

Pep Corcó

UNA DE CALENTA Sis castells de set, sis! Això rutlla! I de quina manera! Sé que sóc optimista per natura, que sempre ho veig de color MATOSSER, i que de vegades peco de massa bon rotllo, però renoi, quina temporada MATOSSERA que hem viscut! Un castell de set guapo a Manresa per tancar l'any 2009, i un 2010 amb sis castells de set carregats i descarregats, perquè caure sembla que ens costa i tot! Fantàstica la feina de la tècnica, chapeau Palomo & company, fantàstic el jovent MATOSSER, sempre seriosos a l'hora de fer castells, fantàstica la nostra canalla, quines rialles i quina empenta a l'hora de pujar. Quin primer castell amb folre que varen fer a Montblanc!?

14 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

I les gralles i tabals? Cada cop està més en solfa això, que maco estar a la pinya i sentirlos! Quins pulmons! Si sempre és motiu d'orgull anar de marró, aquest any ha estat una festa. Recordeu la nostra diada, si éreu vosaltres qui demanàveu el 5d7, tant segurs estàveu de les possibilitats de la colla! No hi ha secrets: posar-hi el coll! L'assaig és el secret! La tècnica s'hi trencarà la closca, però quan s'ha vingut a assaig els resultats han aparegut perquè la tècnica ho tenia clar per endavant, només faltava ser-hi! La gran lliçó que podem treure d'aquesta temporada és aquesta, si hi som tots, la gent de la tècnica ho té fàcil. Portem vuit temporades castelleres, els enxanetes i acotxadors que varen fer els primers castells, són ara al pis de quarts i terços, i en saben de pujar castells! Quin bé de Déu veure'ls allà dalt, amb la seguretat i convicció que molts de nosaltres no tindrem mai, perquè voluntat no ens en falta, però tècnica... Els Marc Matossers hi som per això, per veure com la nostra canalla ens passa al davant, com són ells els que aconsegueixen els reptes que nosaltres ens vàrem plantejar no fa gaires anys. O potser esperàveu que fos d'una altra manera?

Els castells a la TV. 2010: un any molt profitós Augmentar la popularitat dels castells, especialment a través de Televisió de Catalunya (TVC), era un dels punts del programa de govern de la nova junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), aprovat per unanimitat en l’assemblea del passat 20 de març de 2010. Aquesta aspiració es concretava, en el programa, en dos objectius: augmentar significativament la presència dels castells als informatius i que el Concurs fos transmès per TV3 en lloc del 33. L’eina per aconseguir aquests objectius havia de ser la comissió mixta TVC-CCCC, constituïda la tardor de 2009. Amb la temporada 2010 ja finalitzada podem fer balanç dels resultats assolits en aquesta àrea. I, cal dir-ho sense vacil·lar, el cert és que han superat de molt els objectius que ens havíem fixat. Això ha estat gràcies, sobretot, a la bona disponibilitat i receptivitat que hi ha hagut des de TVC, i que es va traduir en la designació d’una persona de la casa de dedicació plena a la presència dels castells a la cadena. Certament, altres fets com el reconeixement dels castells com a patrimoni de la humanitat o l’excel·lent temporada viscuda, amb grans fites a tots els nivells, han reforçat encara més l’interès de TVC per la nostra activitat. En tot cas, podem analitzar d’aquesta manera els avenços materialitzats aquest 2010: Més castells als informatius. Pràcticament cada diumenge s’ha parlat de castells en el TN, fins i tot en alguns casos de forma molt destacada (el tema Unesco va ser la notícia d’obertura) i/o amb seguiment els dies posteriors (reportatge de l’enxaneta de Vilafranca l’endemà de la torre de vuit neta).

La feina de vuit anys de castells es comença a veure ara! Què farem amb el nou local d'assaig? Les hores de seguiment de la directiva, la tabarra que han donat a la gent de l'Ajuntament durant anys, els veurem per la candelera! Tenim Castellòdrom! Vinga colla! Tenim nous reptes per acomplir, canalla que vol pujar, jovent que ens donarà lliçons castelleres, tertúlies i rialles que haurem compartit a assaig i plaça, bon rotllo per viure, nous MATOSSERS a conèixer! Us ho perdreu?

Marc Matosser

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

El Concurs, per TV3. El segon objectiu plantejat es va aconseguir plenament, ja que TVC va emetre un ampli resum de l’actuació a la plaça de braus pel seu primer canal. Cal destacar l’importantíssim desplegament tecnològic (spider-cam, enregisrament en 3D), equiparable al d’una final de la Champions. Altres diades també al primer canal. Però, a més, altres tres actuacions més van poder-se seguir per TV3 amb programes especials: Sant Fèlix, Santa Úrsula i la Diada dels Minyons de Terrassa. D’aquesta manera, els castells trencaven el seu “empresonament” històric al segon canal de TVC. “Quarts de Nou”: més i millor. El programa ha passat de diumenge a dilluns i ha guanyat deu minuts de durada. Això ha permès de fer un programa molt més elaborat i complex, que oferís reportatges a més de l’actualitat. Una presència més transversal. També s’han fet passes importants per tal que els castells tinguessin el seu espai a

TVC més enllà dels informatius i el programa especialitzat, “tacant” tota la programació: aparicions a programes com Els Matins o Divendres; separadors castellers, etc. Pedagogia i complexitat. Creiem, honestament, que també s’han fet avenços en la manera com s’ha parlat de castells a TVC. D’una banda, amb un to més pedagògic, mirant de fer entendre com es fan els castells, quins són més difícils, etc., gràcies als 3D i d’altres innovacions. I a més, sense reduir la complexitat dels castells a un sol element -el competitiu-: s’ha parlat de rècords i de rànquing, però també de les dimensions culturals dels castells, de la canalla, de la integració d’immigrants... I les perspectives per a aquest 2011 també són bones: serà l’any que s’estreni la primera pel·lícula de castells en 3D, produïda igualment per TVC amb la vista posada en el mercat internacional. Tota una fita. Però malgrat aquest balanç tan positiu, no està tot fet. Caldrà continuar treballant per consolidar el que s’ha aconseguit i afinar encara més en els aspectes que encara no estan del tot ben resolts, com ara aconseguir que la televisió reflecteixi millor la pluralitat de colles existents. Guillermo Soler Gerent de la CCCC

16 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

ELS CASTELLS, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

Els castells són una peça interessant dins del folklore català. De la seva importància en donà fe el passat dia 16 de novembre de 2010 la Unesco, en declarar-los Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En un principi destacaren a les comarques del Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès, Alt camp, Tarragonès i Baix Camp. Actualment el mapa casteller s’ha anat escampant per molta part del territori català, sent una manifestació folklòrica popular. La seva força, vigor i poder de convocatòria va en augment per la seva barreja afortunada d’esport, catalanisme i tradició.

Com en altres temes del folklore català, per saber l’origen d’aquesta tradició acudim a Joan Amades, que en el seu Costumari Català ens diu: Els castells són la figura final d’uns jocs

atlètics tradicionals molt estesos per l’Europa meridional a les darreries de l’edat mitjana, anomenats treballs d’Hèrcules, dels quals deriva possiblement la nostra dansa anomenada moixiganga. Aquests exercicis probablement foren introduïts a casa nostra per vial valenciana, puix que la gent vella encara en deia fins ara ball dels valencians. La moixiganga valenciana, equivalent a la nostra, acaba aixecant un petit castell que anomenen torre o campanar. Són moltes les cites que al llarg dels anys fan referència al que segles després serien els castells. N’esmentarem els primers testimonis trobats. A Tarragona, l’any 1663, se celebraren unes festes on es feien uns jocs que un cronista anònim va descriure així: “Entre giravolts i altres figures

acabaven formant una campana, posant-se uns de peus damunt dels altres fins a arribar a quedar un home sol, tornant a baixar una vegada feta, enmig dels acords de la música”.

A les festes de la Candelera de Valls, el 1712, s’esmenta el Ball dels Valencians, que s’acabava amb l’aixecament d’un castell. S’ha trobat un relat al Convent del Carme en què es parla d’unes festes celebrades a Barcelona el 1734, i cita el Ball de Bastons, dels Pastors, de la Piràmide i

d’altres que s’usen al Camp de Tarragona.

A principis del segle XX i fins passada la dècada de 1930, el costum casteller entra en una visible decadència que després havia de superar amb una vigoria renovada fins als nostres dies. Mossèn Cinto Verdaguer descriu així un castell realitzat pels Xiquets de Valls:

“...al voltant d’un home, primera pedra de l’edifici, se’n lligaven altres que, com ell, semblaven tenir les cames, els braços i les espatlles de fera. Quan la rodona fou prou macissa, se’n formà una altra damunt, i el formidable edifici, que tenia dos pisos, arribà a cinc i l’anxaneta s’enfilà al cim com un angelet que devia coronar aquella columna de supèrbia... La gegantina torre es posà a caminar, com un monstre de cent cames, i, acostant-se al balcó, l’anxaneta eixerit vingué a caure rialler en mos braços.” Si continuem llegint el que Amades ens diu dels castells, direm que ens dóna una succinta i clara definició de les figures que formen els castellers segons els seus components. Creiem que és molt interessant tot el que escrigué i ho deixarem per a un proper article. Tot el món casteller és interessantíssim i mereix, sens dubte, un tractament més extens. Però ara, per raons d’espai hem de posar el punt final. I ho

18 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

farem com un homenatge a tots aquests MATOSSERS que amb la seva força, vigor i cor gran contribueixen a enriquir la nostra cultura i, més ara, que hem arribat a un cim, com l’enxaneta en la construcció dels castells. Àngel Guimerà ho va plasmar molt bé en aquest poema, dedicat a l’enxaneta:

La plaça gran de la vila és plena de gom a gom; brindant lo castell s’enfila i a l’entorn cridant s’apila, per a guaitar-lo, tothom.

-Amunt, va!- I fent esqueneta cap amunt hi pugen tots. Ja sols manca l’anxaneta que abraça sa mare inquieta, estremint-la amb sos singlots.

-Amunt fins al cel!- febrosa la gent crida amenaçant; i la mare, tremolosa, l’empeny, i mirar-lo no gosa; i el nen va pujant, pujant...

Deixem que l’enxaneta vagi pujant i pujant, aconseguint cada vegada nous reptes. I a vosaltres, MATOSSERS, gràcies perquè amb el vostre esforç doneu a conèixer i feu estimar el cabal tradicional de la nostra terra. Avui tots estem contents. Celebrem-lo a la plaça. Joan Vilaseca i Figueres

LA FAMILIA MATOSSERA AUGMENTA!! Estem d’enhorabona, la Colla no només creix amb incorporacions que venen de fora, sinó que també creixem des de dintre. El darrer en arribar ha estat el Pau, el fill de la Mercè i del Tomás, va arribar a les acaballes del 2010, el dia 19 de desembre i va portar 3,5 kilograms d’alegria als seus papis, a la seva germana Yenu, a tota la seva família i com no, a tota la família MATOSSERA. Guaiteu quin vailet més despert!!! Redacció

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

ISABEL GARCÍA CASTELLERA SORPRESA 2010

Era dimecres, però no era qualsevol dimecres. Estava una mica nerviosa perquè m’havia d’enfrontar a un nou repte personal: m'havia de convertir en reportera MATOSSERA. Era dia d’assaig i de seguida que vaig arribar al gimnàs del Ferran Agulló ja em vaig posar mans a la feina. Allà ja es trobava la Isabel Garcia, segur que la coneixeu, té la parada de Carns David al Mercat Municipal. Ella era l’objectiu del meu encàrrec, ja que va ser la protagonista del nostre quart pilar Kinder, és a dir, la nostra quarta castellera sorpresa. Ja m'estava esperant, com pràcticament cada dimecres des que va començar a trepitjar i deixar-se trepitjar per algú de nosaltres i gairebé no falta mai a cap assaig de dimecres. Ja m’han dit que els assaigs de divendres són més participatius, però jo divendres ho tinc molt complicat per combinar-m’ho amb la feina...-sembla que s’excusi-. De seguida li vaig preguntar com s’havia assabentat de la proposta i es va sincerar: La veritat és que em va sorprendre la visita de l’Alcalde -L’Ivan Arcas, que va ser el primer casteller sorpresa l’any 2007 la va visitar en qualitat de portaveu de la Comissió de Castellers Sorpresa (que a part d’ell formen la Nerea del Bar Garbí i Mossèn Xavier Aymerich)-. Quan em va dir que havien pensat en mi per ser la quarta MATOSSERA sorpresa, no sabia ben bé de què m’estava parlant. De seguida vaig trucar a la Maria Antònia, que sé que té més relació amb el tema, a veure si ella m’ho explicava... M’ho anava explicant i se’m va fer un nus a la gola... Allò era molt gros, m’estaven oferint aguantar la canalla de MATOSSERS sobre meu i jo pujada dalt d’una pinya. Em semblava un compromís important i de molta responsabilitat. Has de tenir molta confiança en tu mateixa per poder fer bé la feina i a mi el que més por em feia era no tenir prou força per aguantar. Però vas aguantar, quan vas venir a provar a l’assaig previ semblava que ja ho havies fet més vegades, havies tingut mai relació amb el món dels castells? Doncs no, la meva relació amb el món casteller havia estat del tot esporàdica, i sempre com a espectadora; de fet, mira com era d’esporàdica que tot i que la meva jove forma part de la veïna Colla de Castellers de Cornellà encara no he anat a veure-la actuar! De fet ella no em va poder venir a veure a mi el dia que vaig fer el Pilar Kinder perquè aquell dia tenia actuació a Reus. Però ara ja ets una MATOSSERA més... No cal formular més preguntes, la Isabel arrenca: Doncs sí, la intensitat i l’emoció de tocar castell, haver participat de l’actuació del dia després de Diada de la Colla amb aquells castells i amb aquelles celebracions -cal recordar que la Isabel s’està referint a la millor actuació de la història de la Colla que es va fer a la Plaça de l’Ajuntament de Molins l’octubre passat dins de l’actuació de Diada de la Colla-, l’ambient i la gent que em vaig trobar en el dinar posterior al Parc de les Palmeres davant del local de la Colla... Em van venir moltes ganes de ser una més d’aquest grup i la veritat és que no sembla gaire difícil; la llàstima és haver-ho descobert tan tard... Es nota, la sang a la Isabel se li està tornant marró argila, del color de la nostra camisa. Saps que haver estat castellera sorpresa comporta també un compromís, no? Sí, ja n’estic al cas, i arribat el moment participaré de les reunions de la Comissió de Castellers i Castelleres sorpresa per triar el o la protagonista del 5è Pilar Kinder... Trobo que això del Pilar Kinder és una bona pensada, està molt bé fer participar a la gent de la vila d’aquesta activitat festiva... Em sembla que només queda donar les gràcies a la Comissió de Castellers sorpresa, ja enumerats anteriorment, per haver-nos ofert la possibilitatde tenir la Isabel amb nosaltres, i ens ho haurem de replantejar, ja que si el resultat és aquest potser hauríem de fer un Pilar Kinder cada setmana... Marta Magriñá Prats

20 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

Marta Magriñá Prats

s t s e t Mato Nom i cognoms

Arnau Abal Vivó

Jaume Solé Palasí

Rosa Rial Álvarez

Edat

On vius?

Castellbisbal

Molins de Rei

Castellbisbal

Professió

Estudiant

Administratiu

Dependenta

Quan vas entrar a la Colla?

2009

Març de 2008

Maig de 2009

Per què?

Perquè m’hi van portar

Per culpa d’una xuletonada al Berbe

Per la Nàdia i el Joan

Un color

Rosa

Blau

Negre

Una pel·lícula

Astroboy

Braveheart

Disturbia

Un menjar

Verdura

Botifarra amb mongetes

Carn

Un llibre

Gormiti

Cuatro amigos, de Trueba

Joc Brut

Mar o muntanya?

Mar

Muntanya

Les dues coses

Un número

Una estació de l’any

Estiu

Hivern

Estiu

Unes vacances

No n’he fet

Qualsevol que hagi pasta per Munic

Astúries

Una ciutat

Molins de Rei

Munic

Tallin

Una cançó

Sol Solet

Vespre, dels Pets

The River

Una olor

Flors

La del retoladors Edding

Gessamí

Una afició

Explicar acudits de parauloVeure el Barça tes

Castells

Un esport

Voleibol

Futbol

Natació

Un animal

Dinosaure

Gos

Un desig per al futur

Un telescopi i tenir el Pepito Ser feliç a casa

Salut

Mitjà de transport

Vaixell

Cotxe

Fred o calor?

Fred

Millor moment del dia

Quan la meva germana no Al sortir de la feina em xinxa

Seure al sofà

Cinema o teatre?

Les dues coses

Teatre

Cinema

Un paisatge

Camp de flors

El Camp Nou de gom a gom Pla de la Calma

Un adjectiu per definir-te

Una mica trapella

Sincer

Sempre disposada a ajudar

Una beguda

Coca-Cola

Moscatell

Coca-Cola

Una virtut

Sóc guapo

Ser puntual

Treballadora

Un defecte

Dic moltes mentides

Ser impacient

Impacient i cabuda

Una fruita

Poma

Préssec

Taronja

Un tacte

Raspós

Paper amb bombolles

Suau

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

LA FEDERACIÓ OBRERA, UN PROJECTE AMB DUES PARTS Des dels inicis de la colla, sempre havíem estat buscant un lloc definitiu on instal·lar-nos. Buscàvem insistentment pels racons de la vila (naus industrials, Ca n’Ametller...). Un bon dia, se’ns va acudir que seria una bona opció poder demanar la fàbrica Ferrer i Móra, El Molí, per fer els nostres assajos ja que en aquell moment sabíem que hi hauria canvis a la fàbrica i que podíem tenir possibilitats d’instal·lar-noshi. Llavors el següent pas era demanar-ho i així ens reunírem amb el regidor de Cultura, Jordi Romeu, per fer-li la proposta. Ell ens va comentar que al Molí no hi podríem estar, però que en pocs mesos s’obriria un procés participatiu per definir les noves utilitats que podria tenir la Federació Obrera, i que ens podria interessar participar-hi. La Federació Obrera era un edifici modernista, fet pel poble abans de la guerra i que havia de repensar-se. Calia enderrocar-lo (mantenint la façana, històrica i de valor arquitectònic) i tornar-lo a construir de nou. D’aquesta manera, començàrem a anar a les sessions de participació i juntament amb moltes altres entitats i persones anàrem definint el que volíem que fos la Federació Obrera. Així van avançar les reunions i un bon dia, a la sala de plens de l’Ajuntament, es van presentar tots els projectes que diferents arquitectes havien dibuixat per fer-se càrrec de la reforma de la Federació i les persones que havíem participat en el procés de participació ciutadana vam poder votar el projecte que ens agradava més. El guanyador va ser un projecte, que no només conservava la façana (que era condició sine qua non), sinó també tota la caixa de l’edifici, amb un espai per a les diferents entitats que hi volien anar (el Casal de la Dona, els membres de la Federació Obrera juntament amb els Amics del Museu i els castellers). Creant una planta soterrada es podien fer diferents bucs d’assaig i trasters, i en les plantes superiors hi hauria despatxos per a entitats, un auditori, sales polivalents, un bar i el nostre Castellòdrom.

LA FEDERACIÓ OBRERA (2a PART) Era pels voltants de maig-juny del 2009 quan rebem la bona nova que les obres de remodelació de tan singular edifici de la nostra vila començaran a finals d’aquell mateix estiu, i 15 mesos més tard l’arquitecte Jordi Garcés em truca per dir-me que l’obra ja està acabada. El temps vola, però s’han fet entretant moltes coses… i no sols per la Federació Obrera! Recapitulem: el meu inici a la Colla data de principis de setembre del 2008 i a principis del 2009 m’incorporo a la Junta Administrativa, subornat amb un sopar a la Penya Blaugrana, tot s’ha de dir. Aquest any descobreixo que des de l’Administrativa no es paren de fer cosetes, coses i coses grosses sovint en segona línia, però imprescindibles per la Colla. Assistim quasi cada dimarts a la nostra reunió, tot i el cansament de la jornada laboral, per parlar i organitzar tot allò que creiem que cal per cobrir les necessitats de la Colla des de la vessant administrativa. Quan hi penso la llista de coses és interminable. No és, però, fins a principis de febrer del 2010 que comencem a parlar de la “Fede” com a tema habitual. Com a primera fita, per “marcar territori”, l’Albert Rovira proposa fer uns pilars allà mateix i allà vam anar el diumenge 21 de març. És el primer pas d’apropament al nostre futur espai d’assaig. Ja la comencem a fer poc a poc nostra. Ja tenim els plànols del nostre espai i de l’edifici. El 23 de març es convoca la primera reunió de la Comissió de la Federació Obrera de cara a saber què necessitarem. Comencen els preparatius. En Lluís Bruno, el David Fernández i jo mateix ens oferim voluntàriament, i sense dubtar-ho, per formar part d’aquesta Comissió; un per raons sentimentals, un altre per raons “institucionals” i l’altre per raons tècniques. No deixem passar els dies sense posar-nos a estones a les nostres feines, a casa, al carrer i també amb trucades per poder avançar, en la mesura que ens pertoca, en la visualització de com podrà quedar aquest espai configurat castellerament parlant. Vàrem fer 3 visites a l’assaig de 3 Colles ben diferents, com són la Jove de l’Hospitalet, Xics de Granollers i

22 MATOSSERS, Colla Castellera de Molins de Rei

Castellers de la Vila de Gràcia, i de totes elles vam treure profit i coneixement.

El dia 14 de juliol ens tornem a reunir amb l’alcalde i el regidor de Cultura; ja tenen el nostre document amb l’explicació de les nostres necessitats i a més tenen l’experiència d’haver viscut un assaig casteller. Tot pinta bé després de parlar amb ells. Aconseguim que la sala annexa al Castellòdrom tingui envà d’obra per aïllar-la de les altres sales contigües; el David es posa content (mira que s’havia arribat a posar pesat amb això!), aclarim el tema del terra atenuant, i fins i tot ens milloren alguna de les nostres propostes.

Per tal que ho poguessin visualitzar i fer-se una idea més fidel a la realitat del que és un assaig casteller en la seva totalitat, vàrem convidar el 16 d’abril els nostres interlocutors de l’Ajuntament, l’alcalde Ivan Arcas i el regidor de Cultura Jordi Romeu a un assaig MATOSSER. Vam delimitar, amb uns bancs de gimnàs, l’espai que a la renovada Federació ha d’ocupar el Castellòdrom. La vam encertar. El primer document de necessitats va ser creat cap a finals d’abril i el 30 d’abril teníem la primera reunió amb la comissió delegada per l’Ajuntament encarregada de fer una proposta de pla d’usos de la Federació.

Fem la primera visita al nostre futur local i pengem fotos a la nostra pàgina web.

Per la nostra banda, vàrem fer consultes tècniques sobre la il·luminació del futur local a empreses especialitzades per tal de tenir les millors característiques per a la pràctica dels castells.

El 14 d’octubre tornem a fer visita d’obres. Fem fotos que tornem a penjar a la nostra web. Es veu fantàstic!

A mitjans de setembre, amb l’Albert, fem un parell de visites al constructor de la xarxa i aviat tenim un pressupost.

Finalment, lliurem a principis de desembre el llistat detallat de totes les necessitats d’equipament a l’Ajuntament i restem a l’espera de notícies...

L’1 de juny ens tornem a retrobar amb l’esmentada comissió, aquest cop ja per concretar el tema de les necessitats de MATOSSERS per la “Fede”, i els lliurem el document de necessitats.

El viatge ha estat llarg però divertit i molt enriquidor. A més estem segurs que la nostra Ítaca particular, la Federació Obrera, la que ens ha donat aquest bell viatge, no ens decebrà!! Salvador Prat i Ferran Galí

Bé i no oblidem que entretant anàvem a assajos i fent castells i de ben macos! Sense aturador.

SOLUCIONS ALS PASSA-MATOSSES ANTERIORS SUDOKUS MATOSSERS

I Aquí les deu localitats on MATOSSERS va fer Castells al 2010

SOPA CASTELLERA

Aquí, a la dreta teniu la solució als sudokus de la revista número 9

H M A

O O

N M O

O A

O O

N N

O R

MATOSSERS, 669840867

Colla Castellera Matossers de Molins de Rei / Passeig Pi Margall 52 baixos 08750 Molins de Rei Telèfon de contacte: 620368227 / castellers_molins@hotmail.com / www.matossers.cat

MATOSSERS, LA TEVA COLLA

Si vols, pots……... ∙Tenir més energia ∙Dormir millor ∙Ser més feliç ∙Estar més sa ∙Patir menys estrès ∙Tenir millor memòria ∙Tenir més concentració ∙Un sistema immunològic més fort ∙Sentir‐te més jove Experimenta com és de fàcil que la quiropràctica canviï la teva vida i la dels teus familiars i amics.

Centre Quiropràctic Molins Passeig Pi i Margall, 9 Molins de Rei Tel. 93 680 22 57 - www.quiropracticmolins.com