TM, 12, febrer 2013 by David Fernandez

trempera matossera Revista de la Colla Castellera MATOSSERS de Molins de Rei

Número 12, Febrer 2013

Tenim de tot!

Véns a fer CASTELLS?

Han fet possible aquest número de La “TREMPERA MATOSSERA”: José Luís Anadón, Ester Comelles, Javier Dueñas, Marta Espona, David Fernández Ochoa, Antonio Garrido, Josep Maria Gràcia, Marta Magriñá Prats, Vicenç Melendo, Josep Miquel Moneny, Enric Muraday, Cèsar Navarro, Salvador Prat i Rios, Meritxell Puig, Marina Raventós, Natàlia Rodríguez, Albert Rovira, Estel Solé, Jaume Solé, Guillermo Soler, Joan Tort “Talus” i tots els MATOSSERS i MATOSSERES. Coordinació i muntatge: David Fernández Ochoa i Salvador Prat i Rios En conveni amb: Un especial agraïment per a les persones del Consorci

EDITORIAL. FELIÇ 11è ANIVERSARI Tots hi som, fins i tot quan no hi som. Quan no hi som, per un moment molt breu, queda un forat que primer cobrim amb el record. Aleshores apareixen unes mans que no eren allà, un somriure fins que abaixem el cap. Hi som tots. Aquest castell és nostre, aquest castell som nosaltres. Com l’hidrogen tornarà a ser hidrogen. Recordem els que no hi són pels castells que han estat, per la seva manera d’encarar-los, pels èxits i els fracassos. És difícil transmetre-ho. Mira els castells, les pinyes escrites a les plantilles: hi érem, hi eres. La crossa que es va quedar sense camerino, després d’un temps retroba els castells i es posa de tap, gairebé furtivament, també amb un somriure. En aquesta renovació constant, queden els castells. El cinc de sis del bateig. El primer tres de set carregat. El primer pilar de cinc. El primer tres de sis per sota. El tres de set de Montblanc. La primera clàssica de set de Castellbisbal. L’actuació de les tres agulles. El tres de set de Mataró. En aquesta renovació constant, romandran els castells marró argila, amb els que hi som i els que hi han estat. Tot junts tancarem la pinya, retrobarem les mans, entregats al castell, com el saltador a l’aigua.

ELS 10 PRIMERS Per si algú encara no ho sabia, cosa que, sincerament, ens sorprendria molt, l’any passat, el 2012, MATOSSERS feia 10 anys. Com no podia ser d’una altra manera, totes les activitats que vam fer el 2012 van tenir com a fil conductor aquest aniversari. D’algunes, en trobareu articles en aquesta revista, però d’altres no, i no volem deixar d’esmentar-les ni que sigui molt breument. Vam obrir foc el gener amb una cercavila que va anar de Ca n’Iborra, lloc on es van fer els primers assaigs de MATOSSERS, fins a la Federació Obrera, que encara no estava en funcionament. Li vam dir “Del passat al futur”. El febrer, en el marc de la Fira de la Candelera, vam ser protagonistes de l’edició especial de segells, medalles i xapes de cava que l’Associació Filatèlica i Numismàtica van editar. El març vam organitzar l’Assemblea Anual de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Al matí d’aquell 24 de març, vam oferir a les colles de tot Catalunya una activitat coordinada amb els Amics del Museu de Molins i a la tarda, vam fer el plenari de l’Assemblea a la Gòtica. El mes d’abril, els amics de La Peni van programar la projecció del documental The human tower i vam portar el nostre assaig a la pista de La Peni, on vam fer un pilar de 4 abans de la projecció. Un moment molt destacat d’aquest any va ser, en la nostra actuació d’aniversari, la presència de la colla puntera del món casteller, Castellers de Vilafranca, que en descarregar un 3 de 9 amb folre i un 4 de 9 amb folre van convertir Molins de Rei en la 50a plaça de 9 de l’era moderna, just abans de marxar cap a Nova York. El juliol vam fer el sopar d’estiu i després de les vacances vam tenir durant tot un mes, de Festa Major a la nostra Diada de la Colla, una exposició a Ca n’Ametller sobre el nostre aniversari. També el setembre, un jurat MATOSSER va decidir els guanyadors del concurs d’aparadors del Bot-Mol i vam col·laborar amb l’Ajuntament i el Cercle Artístic en el 7è Concurs de Dibuix Lluís Fisas. I per acabar l’any, hem estat l’entitat convidada a Pastorets i hem estat part del jurat del concurs CLIC de fotografia que organitzen l’Ajuntament i el CEM en el qual aquest any hi havia una categoria que era “MATOSSERS”. També hem fet moltes més coses no directament vinculades al 10è aniversari: la sortida de cap de setmana d’inici de temporada, tornem a tenir parelles lingüístiques, hem participat a la cercavila del pregó de Feta Major, hem fet colònies de canalla de la colla, també érem a l’ofrena de l’11 de Setembre, vam participar a la 3a Trobada d’Entitats Veïnals... i encara n’hi hauria pogut haver més.

I els castells? Aquesta ha estat una temporada de transició, amb canvis importants en posicions importants i amb una fluctuació d’efectius que no ens ha permès reeditar el nivell de les dues darreres temporades. Pel que fa als castells, cal destacar el 3 de 7 carregat de Festa Major, i entre les actuacions, poder haver anat a Donostia tot i que la pluja ens va aigualir molt el programa (sort en vam tenir dels Pota-Rojos de Castellbisbal). Però estem en el camí de la recuperació: aquest any, que tenim un lloc fix d’assaig, la Federació Obrera, no hem aturat l’activitat. Els divendres, a les 8 del vespre, hem posat en marxa “L’ESCOLA DE CASTELLS”, estona durant la qual qualsevol persona pot venir a conèixer l’espai, conèixer la Colla i, SOBRETOT, conèixer els castells i aprendre a estimar-los. Tenim un espai annex per quan la canalla no està fent proves, un buc d’assaig per a les gralles i els tabals, i, SOBRETOT, tenim un CASTELLÒDROM. David Fernández Ochoa

Tenim de tot! Véns a fer CASTELLS? Buc d’assaig on el grup de gralles i timbals practica el toc de castells i més melodies i cançons castelleres i de cercavila.

Vistes del castellòdrom a la Federació Obrera amb la xarxa d’assaig plegada i desplegada. La seguretat és el més important!

Espai annex on guardem les nostres coses i on la canalla que no està fent proves a l’assaig pot estar esperant el seu moment.

GRÀCIES A TOTS I TOTES Com heu pogut veure, hem fet moltes activitats i molts castells aquest passat 2012. Amb el nou castellòdrom a la Federació Obrera, ens podem plantejar nous reptes. Aquest any ha tingut molts i moltes protagonistes. Esperem comptar amb tots vosaltres també aquest 2013. Gràcies a tots i totes!! IVAN ARMENTEROS ROMERO / LAIA BANÚS / IRIS FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ / ADRIÀ PASCUAL /MARTA MAGRIÑÁ / ABEBA SAN ANDRÉS MELLADO / CARME GIMÉNEZ / ANTONIO GARRIDO / ÀLEX PALOMO GILAVERT / MARIA ANTÒNIA CARITG / SALVA PRAT / MARCEL HIERRO / IRIS ARDIACA DE JOSÉ / CARLOS RIVERO / AINHOA PÉREZ CACHINERO / JOSEP M. MONENY / JULIA AREGALL / BLANCA RIGAU / NADIA CASAS RIAL / VICENÇ MELENDO / ARIADNA FERNÁNDEZ MAGRIÑÁ / JORDI ROSELL / GREGORIA OCHOA / SÍLVIA QUINQUILLA CASTELLS / MERCÈ FERRER / ORIOL PAGÈS / SARA MACÍAS BALBOA / AINA SAN ANDRÉS MELLADO / PAULA PUJOL / PEP RAVENTÓS / ONA PÉREZ PETIT / JÚLIA LARA / JOAN CASAS / YOLANDA FERNÁNDEZ / SERGI MARTÍ / LUCÍA PÉREZ DE LA PEÑA / MARC ROSELL CUÑÉ / XESCA FERRER / MARTA CAMPDERRÓS / OSCAR ARDIACA / RAMON CAMATS / IVÁN ARCAS / OSCAR FERNÁNDEZ / TOMÀS GALVÁN/ SARA “POTAFOC” / GUILLERMO RIBAS / LLÀTZER FORTUNY / KIRSI GALÍ MUNT / DAVID PÉREZ OSET / JOSÉ CALVO / DAVID FERNÁNDEZ OCHOA / LLUÏSA CHORRO / PAOLA QUIFER / JAVI DUEÑAS / RAMON PÉREZ / MISAEL BRUMATTE / JÚLIA MARTÍ VAQUERO / ROSA RODON / MARIPÍ LÓPEZ / SERGI ABAL / MARINA RAVENTÓS / XAVI (PAOLA) / JUAN CARLOS “POTAFOC” / IVET AREGALL / ANDREA CONTRERAS / LAURA PÉREZ DE LA PEÑA / ALICIA VALLS / MIQUEL PELLICER / ESTHER MELLADO / FELIPE GORDILLO SUAREZ / JAVI PETE / OLGA FERNÁNDEZ / GUILLEM PRATS / AINA PÉREZ PETIT / LAIA QUINQUILLA CASTELLS / MARC CORTÉS SÁNCHEZ / JORDI MARTÍNEZ / LEIA BADENAS FERNÁNDEZ / NÚRIA LAUDO / RAMON MAGLIONE / MARINA RAVENTÓS / CRISTINA GÓMEZÁLVAREZ / LAIA ROSELL CUÑÉ / ANIRA “POTAFOC” / JORDI RODÓN PERIS / JÓSE MARTÍN / ARAN PÉREZ PETIT / PEDRO CORTÉS / NADINE GÓMEZ-ÁLVAREZ NUÑO / MAR MONLLAÓ / RAFA ROQUE / CÈLIA ANDUCAS RIBA / YERAY “POTAFOC” / MARTA VIVÓ / PERE TOMÁS RIVAS / ARNAU ABAL VIVÓ / CESAR VELÁSQUEZ / SARA SCHKOT / TONI GÓMEZ-ÁLVAREZ NUÑO / MAR MELENDO GIMÉNEZ / PAULA “POTAFOC” / EMMA NÚÑEZ BANÚS / ALEXANDRA GIMO CONTRERAS / PAQUI BALBOA / ALBERT MATAS / JORDI ROMEU / NITUS / LAIA TOMÁS RIVAS / ANNA TRESSERRA / MONTSERRAT PETIT / JOSÉ MANUEL “POTAFOC” / NEREA “2” / OSVALDO BADENAS / ISONA AREGALL / ANNA FERRER / ORIOL CATALÀ / ALBERT BADENAS FERNÁNDEZ / SERGIO GORDILLO SUAREZ / JUSTI RIVAS / MARISOL (MARE NEREA “2”) / PAULA BRESLAU FERNÁNDEZ MAGRIÑÁ / GERARD “POTAFOC” / MARTÍ PÉREZ DE LA PEÑA / JAVIER ALONSO / MARCELA TORRES / JOSEP ANDUCAS / PACO CLANCHET / MARIA JESÚS VALVERDE / RICARD MACIAS / ANNA PELLICER RAVENTÓS / ÀLEX ROVIRA / ESTER COMELLES “KUME” / NEUS RAMONEDA / SERGIO MÉRIDA / KAI GALÍ MUNT / JESÚS TOMÁS / MARGARIDA ESTELLER / VERÒNICA BRUMATTE / CESC LÓPEZ “POTAFOC” / RAIMO GALÍ MUNT / ANTONIO PUIG / ALBERT GIMO CONTRERAS / MERITXELL ANDUCAS RIBA / ROSA RIAL / JOAN TORT “TALUS” / CARLA DUEÑAS VALVERDE / JOSE LUIS ANADÓN / XAVIER AYMERICH / ESTEL SOLÉ CASADELLÀ / SÒNIA NUENO CHORRO / MARISA CASTELLS / ALBERT ROVIRA /ALBERT CASAS RIAL / NÚRIA RAVENTÓS / MAGDA JANÉS / NEREA ARMENTEROS ROMERO / KRIS SUAREZ / TATIANA BORRÀS REÑÉ / GUILLEM MABRAS / JORDI RIBA / NOEMÍ SÁNCHEZ / MÒNICA CACHINERO / MERITXELL PUIG / MANEL MARTÍNEZ / LAIA VIDAL / JAVI LÓPEZ “POTAFOC” / PAU GALVÁN FERRER / ENRIC MURADAY / ANDREA DUEÑAS VALVERDE / ÀLEX MACIAS BALBOA / ROGER BORQUE / JULIA BADENAS FERNÁNDEZ / JUAN ARMENTEROS / MAR CUÑÉ / ÀLEX CORTÉS SÁNCHEZ / GEMMA VIVÓ / ELIZABETH DURÁN / ALEXANDRA “POTAFOC” / ADRIÀ (MAR MELENDO) / TERE REÑÉ / GUILLEM VILASECA / MARTA ESTEVE / MIQUEL JARQUE / ANTONIO PALOMO / SARA GÓMEZ / MONTSE AREGALL / NATÀLIA RODRÍGUEZ / AINA NÚÑEZ BANÚS / ENCARNA GILAVERT / JAUME SOLÉ / EDU NÚÑEZ / SERGI RUIZ / ESTEL AREGALL / NÚRIA DE JOSÉ / LAURA VAQUERO / LUIS (PARE NEREA “2”) / CARLES DÍAZ TARRAGÓ / LLUIS ÁRIAS / LLUÍS BRUNO / ISABEL RIBA / JORDI NUÑO / FINA JODAR / MARC DUCH / JOSEP MARIA GRÀCIA / PILAR ANADÓN / XAVI PASTORET / LAURA MUNT / MARTA MARTÍN / SARA RUIZ / EVA ROMERO / YENU GALVÁN FERRER / CARLES SAN ANDRÉS / DANIEL GORDILLO / GERARD MONTLLÓ CASABAYO / PAQUITA (GERARDO) / KAREN ARDIACA DE JOSÉ / PAULA NOUZA FERRER / EUSEBIO FERNÁNDEZ / FERRAN GALÍ

CALENDARI CASTELLER 2013 Aquí teniu un avanç del calendari casteller per al 2013 per tal que us comenceu a reservar les dates. Ens encantarà comptar amb tots aquells i aquelles que vulgueu participar a l’activitat i donar-nos un cop de mà tant a les actuacions a casa com en els desplaçaments. Si ens voleu acompanyar, només heu de contactar amb nosaltres i us donarem tots els detalls que necessiteu. Heu de tenir en compte, però, que un calendari és una cosa “viva” que es va adaptant i modificant a mesura que la temporada avança, és a dir, que hi poden haver alteracions i canvis respecte del que al final acabi sent. Podeu anar consultant els canvis al nostre web www.matossers.cat. Sigueu comprensius i comprensives.

DIA I HORA

LLOC

COLLES PARTICIPANTS

Diumenge 19 de maig

BARCELONA / Bon Pastor

Colla Jove de Barcelona i MATOSSERS

Diumenge 2 de juny

VIC

Sagals d’Osona i MATOSSERS

Dissabte 15 de juny

ESPLUGUES DE Castellers de Cornellà, Castellers de LLOBREGAT Castelldefels, Castellers TROBADA COLLES DEL d’Esplugues, Castellers de Sant BAIX Feliu, Colla Jove de l’Hospitalet i

Diumenge 16 de juny 12 h

MOLINS DE REI ANIVERSARI DE LA COLLA

MATOSSERS, Sagals d'Osona i Tercera Colla

Dissabte 29 de juny

XXXè aniversari Penya Barcelonista de PALLEJÀ

MATOSSERS

Dissabte 31 d'agost

SANT QUIRZE DEL VALLÈS

Castellers de Sabadell i MATOSSERS

Diumenge 15 de setembre

BARCELONA / Poble Nou

Colla Jove de Barcelona i MATOSSERS

Diumenge 29 de setembre / 12:30 h Dissabte 26 d'octubre 19 h

MOLINS DE REI Festa Major Plaça de l'Església MOLINS DE REI VIGÍLIA DE DIADA Plaça de l'Ajuntament

MATOSSERS i Castellers de Solsona i Tercera Colla MATOSSERS i Castellers de Sant Feliu

Diumenge 27 d'octubre 12 h

MOLINS DE REI DIADA DE LA COLLA

MATOSSERS, Colla Jove de Barcelona i Tercera Colla

Dissabte 2 de novembre

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Castellers de Cornellà i MATOSSERS

TOCAR EL CEL Sempre és una plaer que et convidin a pujar al cel. Sempre caminem amb els peus a terra i els malacostumem. A vegades cal veure-ho tot amb perspectiva, ja sigui des de la llunyania o des d’un contrapicat... alçar-se a poc a poc de la superfície terrestre per provar d’esgarrapar els núvols i lluitar contra el vent i, sobretot, contra les pròpies pors. Aquest és precisament un dels meus lemes: si una cosa fa por, fes-la. Evidentment, voler tocar el cel fa por. La por de caure, que sempre hi és, pertot arreu, en qualsevol moment i a qualsevol hora. Però també, i encara més, la por de fer-ho bé. Ens costa reconèixer que ens fa més por l’èxit que el fracàs. En el fons, ens fa més por construir el castell i que s’aguanti que no pas enderrocar-nos amb ell. Senzillament, el cos té por al que està menys acostumat; triomfar és menys comú que fracassar. Senzillament, per això ens fa més por. El cos té por de sentir l’emoció, la seguretat i la felicitat recorrent cada múscul i dispersant-se per les venes si el castell s’ha carregat i descarregat amb èxit. Però, quan ho fa, quan aconsegueix perdre la por i confia en el seu potencial, quan es concentra i es recorda que coneix molt bé la tècnica i que només ha de respirar fons i deixar a part les excuses, llavors el plaer és únic. Quan la Magda Janés em va trucar per fer-me la proposta del Pilar Kinder, no ho vaig dubtar. Tenia por, evidentment. Por de no fer-ho bé, d’estampar-me contra el terra, de tornar al poble (on vinc massa poc), por de no poder-ho fer i, sobretot, sobretot, por de sentir el plaer d’haver-ho aconseguit. I aquest va ser el motor que em va portar a dir sí, que em va portar a decidir passar la meravellosa vetllada que vam viure a la plaça: la lluita contra el vent i contra un mateix, la unió d’una colla. Tantes energies enfocades en un mateix punt, tantes ganes comunes de triomfar, de tocar el cel! Clarament, va ser una gran experiència, perquè sempre que la por se’t planta al davant i t’amenaça, cal saber treure-li la llengua i fer-li una ganyota; cal no deixar-se intimidar. Aquell dia vam demostrar que, a vegades, arribar gairebé a tocar el cel no és tan difícil. Estel Solé Casadellà L’Estel ha estat la nostra magnífica castellera sorpresa del 2012, el pilar Kinder que fem abans de l’actuació de vigília de Diada de la Colla, a final d’octubre. La persona que ha de ser el Casteller sorpresa per fer el pilar Kinder i de qui no sap ningú la identitat fins al dia de fer el pilar, és triada pels castellers i castelleres dels anys precedents i s’incorpora en aquesta comissió que n’ha de triar el proper o la propera. La Comissió la formen (per ordre en què han estat castellers sorpresa): l’Ivan Arcas, la Nerea Requena, el Xavier Aymerich, la Isabel García, la Magda Janés i ara, també, l’Estel Solé. MOLTES GRÀCIES A TOTS!!

L’ENTREVISTA: JOSEP MIQUEL MONENY, FAIXA I CÀMERA. Un barceloní que va acabar vivint a Molins de Rei i que, sent informàtic de professió, ha trobat en la fotografia i els castells les seves veritables passions. Així és Josep Miquel Moneny, un Matosser que porta anys carregant castells i càmera fotogràfica. Les seves fotografies han servit de suport gràfic no solament a la nostra Colla, sinó a nombrosos articles d’El Llaç, on és col·laborador habitual, a revistes com Descobrir o a l’Ajuntament de Molins de Rei. “Els fotògrafs ens convertim en notaris del temps”, em diu en un moment de l'entrevista i em dóna la frase perfecta per encapçalar aquesta entrevista, que vol repassar les seves experiències en els seus 10 anys com a Matosser. Enric: Què va ser primer: el Josep Matosser o el Josep fotògraf? Josep: Primer va ser el fotògraf. En un primer moment em vaig acostar a Matossers mogut per la curiositat, ja que em feia gràcia el fet que a Molins hi hagués una colla castellera. Va ser a l’inici de la colla, quan encara no s’havia fet el bateig casteller. Volia fer fotos i col·laborar-hi amb imatges, i de mica em mica em vaig veure més implicat en els assajos. Em sentia còmode amb la gent i quan es necessitava pinya o mans, allà era jo. D’aquesta manera em vaig acabar introduint definitivament a la Colla. Enric: Imagino que el fons de fotografies sobre la Colla que has acumulat durant aquests anys és important... Josep: Sí, la veritat. I, a més, ara ho he hagut de demostrar amb motiu de l’exposició del desè aniversari. Un dels organitzadors de l’exposició va tenir un problema amb el seu ordinador que li va fer perdre totes les fotos que tenia. La solució va ser tirar del meu fons per recuperar totes aquelles fotografies que es van perdre. Les fotos del Josep han estat presents en dues de les exposicions que Matossers ha fet a Molins, però ell mateix ha pogut exposar a Barcelona repetidament i també a la nostra vila. Temes com el moviment i, sobretot, el foc (element del qual està totalment enamorat, estèticament parlant) han estat les seves particulars muses. Enric: Deu anys donen per a molt. Digues una foto que guardis a la memòria i escull una foto real, d’entre totes les que has fet durant aquests anys, que sigui la més especial per a tu. Josep: Tant l’una com l’altra són del mateix dia: l’actuació a la Sagrada Família per commemorar l’any Gaudí (el 2002). Més de trenta colles van ser-hi presents aquell dia. Veure tantes colles fent castells davant de la Sagrada Família va ser increïble “castellerament” parlant i el ventall de colors de tantes camises, inoblidable en l’aspecte fotogràfic. Una de les fotos que vaig fer aquell dia és la d’un pilar MATOSSER –quan encara

anàvem de blanc– que es va fer al costat de les torres del Temple (la foto a què fa referencia la podeu veure acompanyant aquesta entrevista). És una de les meves fotos preferides, perquè em fa reviure el magnífic record que tinc d’aquella diada. Més proper en el temps, també em va emocionar molt l’actuació del desè aniversari a la plaça de l’Església. Que a la nostra plaça es fessin castells de tanta entitat va ser molt especial. El Josep es queixa que, en la seva foto preferida, la llum d’aquella tarda no era prou bona i aquí li surt el rampell d’autoexigència que tenen tots els artistes. Josep: Com deia Francesc Català Roca (famós fotògraf tarragoní), “la millor foto sempre la tens al cap”, però hi ha moltíssims detalls que fan que el resultat final sigui diferent, ni pitjor ni millor, simplement únic. Una mica com passa quan una Tècnica planifica un castell que vol plantar a plaça. Enric: Ets conscient que per a la gent que està dintre del castell durant una actuació et converteixes en els seus ulls? Sempre et persegueixen al final de l’actuació per veure el castell en què han participat, però que no han pogut veure a causa de la seva posició... Josep: Sí, en sóc conscient. De fet, m’agradaria publicar les fotos de manera més ràpida, per exemple al Facebook, però encara no tinc les piles gaire posades en aquest tema (riures). Pensa que darrere de les meves fotos hi ha un treball d’edició i una feina que no em permet publicar de forma més ràpida, però és la forma de treballar que jo tinc i m’agrada. Enric: En el futur, quina foto t’agradaria veure de la Colla? Josep: Castells de vuit, sens dubte. Però que quedi clar que em sento molt orgullós del que fem actualment. Crec que som una de les colles més segures que hi ha i on es treballa millor la canalla. I sobretot, per damunt de tot, m’encanta l’ambient familiar que hi ha. Precisament, crec que aquest és un tret que ha estat recollit molt bé a l’exposició del desè aniversari: no es tractava solament d’exposar les fotografies dels grans castells que hem fet, sinó també fotos de colònies, de sopars, de com la Tècnica discuteix sobre un castell... És a dir que ja ho sabeu: si a la propera actuació de la nostra Colla veieu un Matosser que us enfoca amb una càmera fotogràfica, planteu el vostre millor somriure, digueu “matoseeeeeers” i el Josep us immortalitzarà en una fantàstica foto. Enric Muraday

QUE TE L’AIXEQUIN... NO TÉ PREU!! Ja s’encarreguen els venedors de sort professionals de recordar-nos que la sort pot ser a qualsevol lloc. Una mostra fefaent d’això va ser el Pilar de la Fira de l’any passat. Ho expliquem molt breument: pels volts de la Fira de la Candelera, la Colla engega la campanya “TE L’AIXEQUEM PER 1 €”, que consisteix en l’edició d’uns números que, al mòdic preu d’1 €, donen dret a participar d’un sorteig en el qual es rifa un pilar que es farà en el lloc i el dia que la Colla i l’agraciat acordin. És una manera diferent i original de contribuir al finançament de la Colla i les seves activitats. El cas és que li diem Pilar de la Fira perquè editem els números i els venem bàsicament aquells tres dies, i resulta que l’Eva, la guanyadora, havia comprat el seu número a Barcelona. Ella mateixa ens ho explica: “Me’l va oferir un company de feina que fa castells amb els Matossers i no vaig dubtar a comprar-lo. M’agrada que es mantingui la cultura i les tradicions catalanes, i els castells són part d’aquesta cultura”. El cas és que el dilluns 27 de febrer, a Mirant al Cel, el programa de MATOSSERS a Ràdio Molins de Rei, vam fer el sorteig, vam remenar totes les butlletes i d’entre totes en va sortir una, la de l’Eva, i li vam telefonar. Ara, gairebé un any després, li preguntem per les sensacions que va tenir en rebre aquesta trucada: “Em va fer moltíssima il·lusió, primer perquè no em toca mai res i, segon, perquè de seguida vaig pensar en el dia que volia que es fes el pilar, perquè tenia una reunió familiar perfecta per a l’ocasió”. L’Eva va entendre perfectament quina és la utilitat d’un pilar, ja ens ho ha començat a avançar. El cas és que volem que ens ho expliqui amb una mica més de detall: “Vaig triar de fer-lo un dia en què teníem calçotada amb tota la família i érem més de 40 persones... Per a nosaltres sempre és una ocasió especial aquella celebració i aquest any, amb el pilar, va ser inoblidable per a tots. Aprofito per donar-vos les gràcies per com ho vau fer i per convertir aquell dia en una diada tan especial”. La veritat és que les gràcies li hem de donar nosaltres a ella, perquè vam passar un fantàstic matí en una urbanització d’Esparreguera, junts i amb la seva família, fent una cosa que realment ens agrada i, a més, amb un vermut que era “fora de programa” i que ens va deixar molt impressionats. Estàvem tan a gust i tan contents que no vam fer un pilar: en vam fer 2 i pel mateix preu!!! No hem comentat una de les anècdotes, el número que tenia l’Eva, i aprofitem per preguntar-li si tornarà a provar sort enguany: “Per descomptat!!! Si puc, tornaré a comprar la butlleta número 13!! Em va donar sort!! Compraré la butlleta i aniré pensant per si em toca...”. Home, per evitar especulacions, potser ens convé que li toqui a algú més, però, de debò, Eva, que si et torna a tocar a tu, serà un plaer tornar-te’l a aixecar. Jaume Solé David Fernández

ART I CASTELLS Cada any, el Cercle Artístic i l’Ajuntament organitzen el Concurs de Dibuix Lluís Fisas. Aquest any, coincidint amb el nostre 10è aniversari, el tema del concurs van ser els castells. El premi que vam aportar des de la Colla, a banda de mocadors i samarretes, va ser reproduir cada un dels dibuixos guanyadors de les diferents categories en el cartell de convocatòria de la nostra actuació de Diada. Gràcies a tots els participants!

Guanyador categoría “adolescents”:

Nil Viñets Fernández

Guanyadora categoría “joves”:

Guanyador categoría “infantil”:

Beatriz Sabaté

Pau Montserrat Sureda

els castells també són una expressió artística

ELS PASTORETS ABAIXEN EL TELÓ D’UNA TEMPORADA AMB ÈXIT El passat diumenge 13 de gener va finalitzar la temporada 2012/2013 d’Els Pastorets a la Joventut Catòlica-la Peni. En total hauran estat cinc representacions amb una gran resposta del públic, fins i tot es va quedar gent fora del teatre més d’un dia. Aquesta ha estat una temporada plena de novetats, començant per la nova direcció de l’Oriol Roig i Bertran. S’han treballat més profundament les escenes, s’han millorat els cants i les danses, s’han renovat decorats i atrezzo, i s’ha reincorporat una escena que feia anys que no es representava: “La Casa d’en Garrofa (Enoc)”. L’entitat convidada d’enguany, la Colla Castellera els Matossers, ha participat a cada representació en l’escena del casament del Garrofa fent un pilar. A banda d’això, l’actriu molinenca Estel Solé i la presentadora Elisabet Carnicé van fer-hi aparicions els dies 28 i 26 de desembre, respectivament. A la mitja part de la representació del diumenge 13 de gener es va fer el lliurament del 19è Concurs de Cuplets Memorial Josep Roca i Xancó, i es premiaren les tres persones que hi havien participat: Jaume Sanou Catasús, Mercè Ricart Casanovas i Cristina Pla Cucurull. També es va fer un reconeixement a dos actors veterans: el matrimoni Mariano Puiggròs (en el paper de Llucifer) i Montse Clanchet (en el paper de Raquel). Així mateix, es va fer el lliurament simbòlic dels números 0 i 1 del carnet de Pastorets a Francesc Artés i Pere Esteba. El director d’Els Pastorets, Oriol Roig, qualifica l’experiència de “molt positiva” i defineix d’aquesta manera les sensacions de totes aquestes setmanes intenses de feina: “Dimmer encès. Vestuari. Llums de sala. Cues. Maquillatge. Compromís. Nervis. Taquilla exhaurida. 5 min i comencem. Compte enrere: 4.3.2.1. S'apaguen els llums. Tensió. Abraçades. Piano. Ombres xineses. Fluïdesa. Adrenalina. Por. Riures. Respirem. Panera. Cordes. Cinema. Nas. Dinamisme. Sensacions. Foc. Trapa. Més dinamisme. Final. Aplaudiments. Feina ben feta. Somriures. El teatre és poesia que surt del llibre per fer-se humana”. Els Pastorets es renoven Els Pastorets de Molins de Rei és una secció de la Joventut Catòlica-la Peni on conflueixen, des de fa 118 anys, tres dels valors més grans de la nostra vila: el teatre, les tradicions i l’associacionisme. De la mateixa manera anomenem popularment l’obra que des del 1895 s’escenifica a la vila pels volts de les festes de Nadal: El bressol de Jesús, de Frederic Soler Pitarra. Al llarg dels anys, la secció i l’obra s’han anat adaptant als gustos dels temps i enguany s’ha fet un pas més enllà. Com a secció de La Peni, ens hem plantejat unes activitats que responen bàsicament a un mateix objectiu: aconseguir més difusió per a aquesta tradició emblemàtica de Molins de Rei. Per això, hem intentat arribar a més públic infantil, hem engegat el lloc web www.elspastoretsdemolinsderei.com, el compte de Facebook Els Pastorets de Molins de Rei i el compte de Twitter @pastoretsmolins. Accedint-hi podreu informar-vos en tot moment del que estem fent i de tot el que faci referència a Els Pastorets de Molins de Rei. A més, també hem creat el carnet d’Amic dels Pastorets, amb el qual es vol aconseguir aglutinar persones que, amb una petitíssima quota anual, ens puguin ajudar a tirar endavant amb tot el que ens proposem fer. A més a més, també ens hem obert a la possibilitat d’oferir patrocinis que puguin interessar les empreses. Pastorets

CATALUNYA - NIGÈRIA, NOSALTRES HI VAM SER. Des de la Colla m’han demanat si podia escriure un article amb la meva experiència, sensacions i opinió sobre la participació de les colles de la comarca al partit Catalunya-Nigèria del passat 2 de gener. Quan ens va arribar la invitació per part de la colla que va fer el paper d’amfitriona, Castellers de Cornellà, em va semblar un acte bastant emotiu per diverses raons: la primera, pel fet de fer una cosa conjunta les colles de la comarca, més enllà de la Trobada anual; en segon lloc, pel fet de poder prendre part en aquest acte colles que generalment no participem d’aquest tipus de celebracions, i en tercer lloc, per gaudir, amb les persones de les colles, d’una activitat eminentment lúdica i una mica fora del que és habitual per a nosaltres. Ara explicaré, des de dins, l’experiència viscuda. Ens van convocar a fer una prova abans d’entrar a l’estadi. Totes les colles vam participar de l’assaig en el qual es van muntar pinyes, vam afinar les gralles i tots cap al camp. Vam seure a veure el partit, però jo crec que teníem el cap pensant més en el que havíem de fer que en el mateix joc (almenys jo). Va arribar el moment d’entrar al camp i, per molt que et facis una idea que és una festa en la qual tots hi participem, anàvem una mica nerviosos perquè tot sortís bé. I vinga, que comencem! Els caps de colla canten pinyes, toquen gralles, timbals i amunt… Tot perfecte i els nou pilars molt aturats; cada enxaneta desplega la seva barra, que conformava la senyera catalana. Perfecte! Ja cap a casa, després de gaudir d’aquesta vivència, pensava que tant de bo un dia poguéssim ferne una altra de semblant, ja que havia estat fantàstic. La sorpresa més gran encara, però, havia d’arribar. Va ser quan, en arribar a casa i preguntar a les meves filles si ens havien vist per la “tele”, em van dir que havien tallat per fer anuncis i una entrevista al president, i que de la nostra actuació no s’havia vist res (ni a la moviola). L’endemà vaig buscar en els mitjans de comunicació alguna referència sobre l’acte i va ser mínima la repercussió mediàtica. Llavors, la meva sensació va ser una mica de decepció, ja que crec que el vam fer valia una mica més de repercussió. Estic d’acord que cap de les colles presents som de les que fem grans castells i grans fites, però només l’esforç de colles que, amb sort, poden muntar dos cordons en una activitat com aquesta i reunir gent per fer castells, sempre amb el més imprescindible, bé es mereixia un petit espai a les notícies. No vull acabar sense agrair l’ajuda de Carallots a pinya, a la Colla de Cornellà per convidar-nos i felicitar totes les colles participants. Salut i castells!

Javi Dueñas

ELS CASTELLS I EL CATALÀ Si llegim el títol d’aquest escrit, podem pensar que no té res a veure una cosa amb l’altra i encertarem: si alguna cosa es necessita per fer castells, no és precisament la llengua que parlem. Són uns altres els valors que embolcallen aquesta activitat amb tanta tradició: l’esforç, la unió de la gent, l’afany de superació, el coratge davant les dificultats... S’han comentat a bastament i jo no en sóc prou entesa com per aprofundir-hi més. Però el que sí que tinc clar és que, com qualsevol altra activitat cultural, forma part de la nostra identitat i, per tant, mostra com som a aquells que no ens coneixen. Això no obstant, fer castells no és una activitat cultural qualsevol. Comparada amb d’altres, té un component essencial que la fa especial: la gent i el contacte permanent que tenen entre si. A banda de tenir sobre les seves espatlles un munt d’història que també és bo d’ensenyar i de conèixer, les relacions de proximitat que s’estableixen entre els components d’una colla castellera propicien, ni que sigui inconscientment, la integració de la persona que s’incorpora de bell nou a l’activitat. Aquest objectiu d’integració és el que l’any 2010 ens va portar a col·laborar com a Servei de Català amb Matossers per tal de difondre l’activitat entre els alumnes dels nostres cursos de català i els participants del programa de Voluntariat per la llengua. El moment coincidia amb la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i ens va semblar que organitzar uns petits tallers per conèixer els castells de més a prop podia ser una bona manera de fer-ne difusió. L’any 2011, la petició del Servei de Català va anar una mica més lluny. Si bé volíem mantenir l’organització dels tallers sobre castells perquè ens semblava que així treballàvem la llengua d’una altra manera i continuàvem fent difusió dels castells, vam suggerir als representants de la Colla si veien factible que la Colla en bloc es convertís en una parella lingüística per a algun aprenent que ens semblés adient per sumar-se fàcilment a l’activitat. Un cop consultada la proposta, la Colla va accedir i després de concretar que “l’aprenent” havia de ser algú que per si mateix ja mostrés interès per conèixer aspectes de la cultura catalana, vam tirar endavant la idea. “L’afortunat” va ser el Fernando i tots hem pogut observar els aspectes beneficiosos que aquesta col·laboració va comportar.

Es tractava d’incorporar l’aprenent al funcionament i desenvolupament dels castells, com també a la resta d’activitats socials que la Colla munta, però fent-ho tant com fos possible en català. No es tractava de fer-li classes; senzillament, de parlar-li en català i de procurar que ell també fes servir aquesta llengua per dirigir-se als membres de la Colla. Si a més aconseguíem que aquest aprenent es fes membre de la Colla, tancaríem el cercle i podríem afirmar que la iniciativa havia estat tot un èxit. I així va ser. L’any següent, el 2012, ja no vam haver de ser nosaltres com a Servei de Català els qui proposéssim als aprenents del Voluntariat si volien tenir la Colla com a parella, sinó que alguns ja ens ho expressaven com un altre dels seus objectius en apuntar-se al Voluntariat. Això no obstant, havíem de saber si la Colla estava disposada a tornar a exercir de parella i, en aquest cas, per a més d’una persona. En obtenir novament una resposta afirmativa per part de la Colla, els vam proposar que el Fernando servís també d’enllaç entre aquests aprenents interessats i la Colla, i així repartíem una mica la feina. Aquest any, doncs, cinc aprenents, algun amb la resta de la família afegida, s’incorcorporaven als assajos de Matossers i, com l’any anterior, ens ajudaven també en el desenvolupament del taller que paral·lelament continuàvem organitzant per a la resta d’alumnes dels cursos, algun dels quals val a dir que també vam aconseguir que s’incorporés a la Colla. Per concloure, els castells són els castells i la feina que s’ha de fer perquè cada cop siguin més alts i més segurs és una de determinada, però també és veritat que comporten un grau de relació social que pot tenir unes conseqüències més que positives també per a la resta de la població, sobretot en moments com els que vivim en què es barregen moltes procedències i la bona convivència entre tots ens pot beneficiar. El 2013 l’hem començat amb una nova aprenenta incorporada a la Colla. Espero que la resta de l’any ens permeti mantenir aquesta col·laboració entre la Colla i el Servei de Català i que fins i tot, si pot ser, ens aporti noves idees que incrementin la participació en el món casteller i, de retruc, la pervivència del català com un dels principals trets de la nostra identitat. Marta Espona, Servei Local de Català

EL BRESSOL DELS CASTELLS: LA MUIXERANGA La visió de la plaça de l'Ajuntament de Molins de Rei l'assolellat però fred matí del 28 d'octubre de 2012 era sens dubte corprenedora: sonant alhora gralles i dolçaines, timbals i tabals, les figures castelleres i muixerangueres s’enlairaven al ritme del toc de castells i de la Muixeranga, i així es teixia una xarxa de germanor –no mancada d'un punt de curiositat, d'un exotisme vers allò que és la muixeranga (de vegades, quan els fills es fan grans no recorden el bressol)– entre les diferents colles que esperem que continue i permeta repetir i fer créixer aquesta mena d'experiències. Quatre colles, tres de castelleres –Colla Jove de Barcelona, Colla Castellera de Figueres i la colla amfitriona Matossers– i una de muixeranguera –la Muixeranga de València–, van fer la ronda de figures de la celebració de la 10a Diada dels Matossers. Camises i mocadors de colors variats, faixes negres i pantalons blancs formaven rogles que s'engrossien ràpidament amb la pinya per engendrar les torres humanes. Tres rondes i cinc pilars de comiat: tres pilars de quatre que empetitiren amb els dos pilars de cinc simultanis alçats per la Colla Jove de Barcelona. I les gralles i les dolçaines. Els timbals i els tabals. El toc de castells i la muixeranga. Tota la mata lligada ben fort amb la corda trenada amb les nostres faixes. El viatge fins a Molins va ser llarg i profitós. Ja abans de 2010 hi férem les primeres passes i encetàrem el camí que ens dugué a la gran fita que marcà la primera etapa: l’actuació dels Matossers en la II Trobada de Torres Humanes a València. L’experiència va resultar tan positiva per a totes dues colles que determinàrem mantindre viva la flama de la col·laboració i fins i tot fer-la créixer dins les nostres possibilitats. Així, malgrat les condicions adverses i el mal oratge, durant aquests anys hem atresorat amb paciència, determinació i treball el caliu, el qual, convenientment revifat, ha encès el gran foc que ens ha guiat i calfat durant els darrers mesos. La invitació dels Matossers per a participar en la seua Diada ens va suposar un desafiament que ha marcat el nostre esdevenidor i ens ha obligat a superarnos, car, tot i no ser determinant l’alçada en les figures muixerangueres, érem conscients que calia créixer i millorar per a una actuació compartint plaça amb colles castelleres. El nostre intens treball de promoció i difusió del fet muixeranguer principalment en la ciutat de València, sense oblidar la resta del país, ens ha permès augmentar en nombre i també, en conseqüència, madurar, incrementar i perfeccionar el repertori de figures. Amb tot, i malgrat haver comptat amb la col·laboració de la Muixeranga de Cullera, el nostre objectiu d’assolir una figura de cinc per a Molins no ens va ser possible d’aconseguir.

Tot i així, per tot el que ens ha suposat de creixement, d’il·lusió, de relació interpersonal i col·laboració amb altres colles i entitats, el viatge a Molins ha estat un gran èxit. En baixar de l’autobús dissabte de vesprada la nostra impressió va ser magnífica: les instal·lacions facilitades pels nostres amfitrions cobrien perfectament allò que podíem necessitar. De seguida descarregàrem els nostres embalums i ens repartírem el pavelló per dormir confortablement envoltats dels nostres amics. A poc a poc, aquella estança anava omplint-se de matalafs unflats, sacs de dormir i rebombori de la xicalla rient, corrent i jugant. El dinar al parc ens renovà les forces i el descans posterior, que en algun cas va esdevenir migdiada, va fer possible el miracle de la recuperació necessària per fruir de la cercavila. Al so de gralles, dolçaines, timbals i tabals vàrem recórrer els carrers de Molins. Els Pilars i les figures s’hi succeïen per al gaudi de la multitud que ens seguia. El Pilar Kinder va fer la delícia de tots. I en la Plaça, les dues colles agermanades ens ajudàvem a bastir les figures. La foscor queia, la gelor pujava, però cap de nosaltres no en tenia prou. El toc de crida del Ball, tradició recuperada per la Muixeranga, va esgarrar la Tramuntana que ens fuetejava i els balladors començaren els seus moviments al ritme del bombo i de la dolçaina. En acabant l’actuació de vigília a la plaça de l’Ajuntament, continuàrem la convivència amb el sopar i la ronda de bars, on la fraternitat s’exaltà més encara i fins ben entrada la matinada en alguns casos. Diumenge va començar molt de matí amb la ronda d’esmorzars: cercavila fins a arribar a la plaça, on es faria la festa grossa. Ara ja anava de debò. En cada ronda, cada colla anava enlairant les seues figures comptant amb l’ajuda de les altres. Els colors de les camises es barrejaven en les pinyes. Els muixeranguers apreníem tècniques castelleres i els c a s t e l l e r s , muixerangueres. La sorpresa i l’admiració es mesclaven amb la curiositat, tot ben amerat de companyonia i germanor. Hem gaudit i après molt d’aquesta experiència, que voldríem repetir i fer més gran. Ens ha servit per a millorar com a colla i esperem que vosaltres, germans castellers, també n’hàgeu tret tant de profit com nosaltres. Moltes gràcies per tot. Ha estat un plaer que devem repetir, a Catalunya o al País Valencià, tant se val! I la mata, lligada ben fort. Cèsar Navarro

ELS VALORS SOCIALS DEL FET CASTELLER, UN DOCUMENT AMB FONAMENT Per un dia, Molins de Rei va ser la capital del món casteller. El passat 24 de març de 2012, l’Assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va aplegar més de 40 colles d’arreu del país a la Sala Gòtica del Palau de Requesens. Com és habitual, l’Assemblea va servir per retre comptes de l’exercici anterior, apuntar els objectius dels pressupostos, etc. També es van aprovar diversos acords, algun de força “mediàtic” com el que prohibeix la inserció de publicitat a la indumentària castellera, però la sensació és que l’Assemblea de Molins passarà a la (petita o gran, segons es miri) història del món casteller per l’aprovació, pràcticament per unanimitat, del document Els valors socials del fet casteller. Us podeu descarregar el document des del web de la Coordinadora, de manera que em permetreu que us parli no tant del seu contingut com de la gestació i el que significa. L’elaboració d’aquest document era un compromís que s’havia adquirit en l’Assemblea del 2011, celebrada a Tarragona. Dos factors, segurament, van influir decisivament en el fet que el món casteller s’embranqués en una reflexió d’aquest tipus: en primer lloc, el reconeixement dels castells com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la Unesco; segon, el plantejament en les darreres assemblees de diverses qüestions (l’amateurisme dels castellers, la publicitat, el canvi de colla de menors) que, d’alguna manera, estaven vinculades a uns valors castellers implícits, però que no s’havien explicitat mai, si més no des dels conjunts de les colles.

Castellers_molins@hotmail.com

www.matossers.cat

I van ser les colles les grans responsables del document final: primer, amb un qüestionari que van respondre una vintena d’agrupacions i que va servir com a base per a la primera redacció del document; posteriorment, es van convocar quatre reunions a diversos punts del país per debatre aquesta primera versió, amb més de 30 colles participants. Tant en les respostes al qüestionari com en les trobades cara a cara es va veure com el consens a l’entorn d’una sèrie de valors estava molt i molt estès dins el món casteller. Justament per això, la versió final del document - aprovada a l’Assemblea de Molins- va variar poc al llarg del procés.

Al llarg dels mesos següents, el document –que defineix els castells com a part de la cultura popular d’arrel tradicional–ha tingut un recorregut prou notable. Un bon nombre d’ajuntaments (inclosos els de Tarragona –el primer–, Barcelona, Valls o Mataró) s’hi han adherit en una mostra de respecte a la feina que havia fet. El document ha servit també com a base per explicar que els castells són alguna cosa més que pujar uns a sobre dels altres, o que l’anhel per arribar al més alt possible. De mica en mica, el discurs sobre els valors socials del fet casteller ha anat quallant i avui aia és difícil que es parli –als mitjans, per exemple – sobre l’activitat castellera sense referir-se als valors que l’acompanyen. Val a dir, a més, que el document aprovat per les colles no és paper mullat, no es queda en una declaració d’intencions més o menys autosatisfeta, sinó que en la seva part final incorpora una sèrie de compromisos que les colles assumeixen en àmbits com la prevenció i seguretat, l’amateurisme, la imatge no mercantil dels castells, etc. Finalment, fixeu-vos en un fet ben curiós: la Coordinadora –les colles castelleres, en definitiva– ha aprovat abans un document sobre els valors del fet casteller que una normativa o reglament que reguli com s’han d’aixecar els castells o com ha de funcionar una actuació castellera. Molt significatiu sobre què són realment els castells. Guillermo Soler, gerent de la CCCC

LA FIDELITAT TÉ PREMI Els castells necessiten sempre de tothom, però sabem que no sempre pot ser així: la nostra és una activitat en la qual el grau de compromís el marca cadascú d’acord amb les seves possibilitats o la seva voluntat. Però és de justícia reconèixer aquells i aquelles que han estat més fidels, tal com vam fer en el sopar de final de temporada de la Colla i, així, la Júlia Aregall, el Lluís Bruno, l’Eusebio Fernández, el José Martín i la Gregòria Ochoa, que no han fallat a cap actuació de la temporada, van tenir un premi: brodarem l’escut de la Colla a la seva faixa. Si veieu un MATOSSER o MATOSSERA amb un escut brodat a la faixa, ja sabeu per què.

NOU BOOM CASTELLER DEL SEGLE XXI El món casteller ha viscut diverses èpoques, unes de millors i unes altres de no tant: d'aquestes en recordem un parell de noms, com l'anomenada època daurada, l'època d'ostracisme durant la postguerra o la del boom casteller. Aquest boom data dels anys 90, amb l'aparició de moltes colles, com els Minyons de Terrassa, els Castellers de Cornellà o els d'Esplugues, entre moltes d'altres. Podríem dir, exagerant un xic, que els últims exponents del boom casteller vam ser els Matossers i els Castellers de la Sagrada Família, tot i que ja vam néixer en ple segle XXI. Per poder-ho valorar us direm que el rècord de colles l'ostentava l'any 2003, amb 63 colles, no totes actives al 100%, però totes donades d'alta a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Però aquestes dades ja són aigua passada. El passat any 2012, la CCCC ens va anunciar que ja Salats de Súria érem 66 colles donades d'alta (comptant també 5 colles universitàries que l'any 2003 no en formaven part al ser considerades colles “especials”), però això no acaba aquí: estem en plena efervescència de creació de colles i d’aquí poc, es creu que superarem la setantena de colles així. Això serà un rècord que demostra la bona salut de la nostra tradició bicentenària. Primer podem parlar de les últimes colles que han entrat, des de ja fa un parell d'anys, en el panorama casteller. Van obrir el camí els Margeners de Castellers de Solsona Guissona (la Segarra), els Salats de Súria (Bages) o els Castellers de Solsona (Solsonès). Excepte els Salats, aquestes colles eren les primeres aparegudes en les seves respectives comarques i la colla més propera que tenien eren els Castellers de Lleida o els Tirallongues de Manresa. En d'altres zones on ja hi havia colles també en van aparèixer de noves, com la Colla Jove de Barcelona (Barcelonès), a la denominada zona no tradicional, o La Global de Salou (Tarragonès) i els Castellers de les Roquetes (Garraf), a la zona tradicional. Finalment, en aquest primer grup també destacaríem els Castellers de Berga (Berguedà), que van aparèixer més tard i són una de les colles més allunyades de la zona tradicional que tenim actualment al Principat de Catalunya. Arribem a final de l'any 2012, quan una colla es refunda amb un altre nom i tornen als escenaris castellers després d'uns anys d'inactivitat. Parlem dels Xiquets d'Alcover (l’Alt Camp), una collaque es va dissoldre amb el nom de Xiquets de la Vila d'Alcover l'any 2009 i que han començat de nou com una colla nova, amb un nou color de camisa i un nou escut. Al començar l'any 2013 ens arriben notícies de noves colles en procés de formació. Esperem que arribin totes a bon port i que en puguem gaudir com amb la resta de colles. La primera de totes que ja ha entrat a formar part de la CCCC com a colla aspirant són Los Xics Caleros, de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).

És la primera colla fundada a les Terres de l'Ebre, però no sembla l'única, ja que a Amposta també s’està preparant una nova colla: els Xiqüelos del Delta (Montsià). També sembla que la tradició que el Baix Llobregat sigui la comarca amb més colles castelleres se seguirà mantenint, ja que a la nostra comarca estan apareixent fins a tres noves colles, com són els Encantats de Begues, els Castellers de Viladecans i els Carallots de Sant Vicenç dels Horts, i també hi ha intents de reflotar una colla desapareguda com eren els Castellers de Gavà. Finalment també arriben notícies de sis colles més en formació a diferents punts dels Països Catalans. Es tracta dels Castellers de Cunit (Baix Penedès), els Ganàpies de Burriac (Maresme), els Vailets de l'Empordà, de Los Xics Caleros Castelló d'Empúries (Alt Empordà), els Castellers de Sarrià-Sant Gervasi (Barcelonès) i, finalment, una colla que particularment em fa molta il·lusió, que són els Castellers del Conflent (Prada de Conflent –Catalunya Nord–), una colla que haurà de lidiar com ja fan els Angelets del Vallespir i els Castellers del Riberal, a fer castells en un territori fora de les fronteres administratives de Catalunya i a on no hi ha gens de tradició castellera. I encara que no formin part de la CCCC, ni en formaran en un futur immediat, hem de destacar també les colles dels Castellers de Lo Prado (Xile), els Xiquets de Hanzghou (Xina), els Castellers de Montreal (Canadà) i una colla castellera que també sembla que estigui en procés formació al Brasil. Els castells ja traspassen les fronteres dels Països Catalans i a poc a poc es globalitzarà aquesta pràctica gràcies als valors socials, culturals i esportius de la nostra activitat. Així, després de repassar totes les colles que podem arribar a ser a final d’any, podem dir sense massa risc d'equivocar-nos que enguany estem vivint el gran boom casteller del segle XXI. Salvador Prat

LA NOSTRA CAP DE CANALLA NOMINADA A MOLINENCA D’HONOR 2012 Meritxell Puig, la nostra cap de canalla, ha estat enguany una de les nominades a Molinenc/a d’Honor 2012, un premi que atorga Ràdio Molins de Rei en la Nit dels Premis de la Ràdio. El jurat va proposar la Txell per la seva tasca davant de la nostra canalla. El fet de figurar entre les sis personalitats finalistes ja és tot un premi.

MIRANT AL CEL. VOLEU ESCOLTAR-LO? A part de fer castells, els Matossers fem moltes més coses, una de les quals se centra en la difusió del món casteller i de la colla. Entre totes les activitats que duem a terme per fer arribar la nostra afició a la resta de Molins de Rei n’hi ha una que fa ja 10 anys que dura: es tracta del programa de ràdio Mirant al Cel, que s’emet a Ràdio Molins de Rei. No l’heu escoltat mai? Doncs ara, des del mes de setembre, ho teniu més fàcil que mai. La primera forma d’escoltar-lo, i la que us recomanem, és la del directe: connecteu amb el 91.2 FM des de qualsevol ràdio, els dilluns de 6 a 7 h de la tarda, i allà ens trobareu. Si no us va bé l’horari, però sou amants de la radio “en format tradicional”, també podeu escoltar el programa en segona audició els dissabtes de 9 a 10 h del matí.

MIRANT AL CEL

A més a més, si remeneu pel nostre web (el nou!), a baix de tot trobareu una petita caixa des d’on podreu escoltar també el programa a qualsevol hora. Com que el web s’actualitza manualment, el programa dels dilluns està disponible, normalment, dimarts al matí. Ara bé, la gran novetat arriba des de Ràdio Molins de Rei: via Internet també podeu escoltar el programa en directe a través del web www.molinsderei.cat/radio i, si us l’heu perdut, el podreu escoltar a qualsevol hora a www.molinsderei.cat/radioalacarta. En aquest nou web de la ràdio municipal no solament podeu escoltar l’últim programa, sinó que també hi trobareu l’arxiu de programes de la Colla. Salvador Prat

LA BIENNAL DE CASTELLS A reflux de la declaració dels castells com a Patrimoni de la Humanitat del 16 de novembre de 2010, l’Ajuntament de Tarragona es plantejà impulsar un nou format en el tradicional Concurs de Castells que se celebra cada dos anys a la ciutat. Es pretén de convertir aquesta trobada històrica i arrelada a la ciutat des de fa 80 anys en una gran festa del món casteller, que en sigui altaveu de les millors construccions i dels seus valors, i amb aquest motiu, l’Ajuntament crea una comissió que, encapçalada per Josep Bargalló, ha de proposar i enllestir el nou format a partir del concepte de “biennal”. Finalitzat el XXIV Concurs de Castells, dins ja del nou format de Biennal, és el moment de fer-ne les valoracions, entre les quals més ressò internacional (cadenes i mitjans de comunicació asiàtics, britànics, etc.), els beneficis a l’economia i projecció de la ciutat de Tarragona (unim dos patrimonis declarats per la UNESCO, un de material i l’altre d’immaterial), i la satisfacció general.

VOLS FORMAR PART D’UNA PARELLA LINGÜÍSTICA? FES-TE VOLUNTARI

93 680 37 32

Nosaltres, però, volem destacar la valoració que en fa la mateixa organització, en paraules de Josep Bargalló: “l’èxit són els castells”. Fantàstic! Sí, senyor, l’èxit de qualsevol esdeveniment casteller són els castells. Perquè per a nosaltres, els castellers, els castells són la millor manifestació de tots aquests atributs que les persones no castelleres diuen cercar en els col·lectius: integració, solidaritat, cooperació i emoció. Per a nosaltres, tots aquests atributs són instruments per fer-ne una cosa millor: castells. No són una professió de fe, una declaració, una exemplificació, no. Nosaltres no volem convèncer ningú, només volem fer castells, i cada vegada més alts. Per a nosaltres són una praxi quotidiana necessària per fer castells. Celebrada abastament la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, som bastants els que tenim por que els castells acabin sent un anunci més de valors emprat per empreses, governs, partits polítics i parcs d’atraccions per transmetre uns valors que difícilment podrem relacionar amb la seva actuació. Nosaltres fem castells i ja està!!! Abans de parlar dels valors dels castells, posi’s sota un folre i gaudeixi’l. Assagi i sigui’n un més, pendent de les instruccions de l’equip tècnic, estigui pendent d’entomar la canalla que cau en una prova neta, miri de sentir i entendre i, quan passi un temps així, no parlarà de valors, farà castells. Si no, gaudeixi’ls en silenci, emocioni’s amb el pas de l’aleta i digui: "que bonics són els castells!”. La Biennal va ser un èxit perquè es van veure 10 castells de gamma extra realitzats per cinc colles diferents. Alguns, com el 4d9 net, no s’havien descarregat mai durant el concurs. Però la gran majoria de les 32 colles que hi participaren, milloraren els seus resultats o feren de les millors actuacions de la seva història, ja sigui dissabte (colles de la 13 a la 30) o diumenge (les 12 millors colles): Castellers de Sant Cugat va carregar el primer 3d8 de la seva història; Capgrossos de Mataró va carregar la tercera torre de nou amb folre i manilles; Xiquets de Tarragona portava a plaça el primer 5d9 amb folre que va quedar en intent desmuntat; altres colles, com Castellers de Sant Pere i Sant Pau, descarregaren la segona torre de set de la seva història; Castellers d’Esplugues va intentar el segon carro gros de la seva història, que, molt sentidament per la gent del Baix Llobregat, va quedar en intent. I així seguiríem amb tots els reptes, reeixits o no, que ompliren la Tàrraco Arena dissabte i diumenge d’aquell batec col·lectiu, contingut o alliberat, de la resolució de centenars de persones que assolien el repte donant cadascú el seu pit perquè hi eren els seus. Ara, per a la propera Biennal es planteja integrar el Concurs de Colles de Set de Torredembarra en la Biennal, un diumenge abans del cap de setmana del Concurs, i així arribarien a ser 45 les colles que participarien en el concurset. Corre la llegenda al Palau de la Generalitat d’un president que voltava pel Pati dels Tarongers fins a altes hores de la nit, en soledat, meditant, només observat per la càmeres de seguretat. També es parla d’un altre president que, després de fer una crisi de govern i no obtenir el suport dels seus per tirar endavant resolucions molt importants per a la governabilitat del país, va exemplificar la seva renúncia anunciant que aquell diumenge aniria a veure castells amb els seus néts. Albert Rovira

BALANÇ DE LA TEMPORADA CASTELLERA 2012 CREIXEMENT QUANTITATIU DE L’ACTIVITAT - S’han aconseguit màxims històrics absoluts pel que fa al nombre de colles membres de la CCCC, el de castells aixecats i el d’actuacions castelleres. - El nombre de colles membres de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha arribat a les 66 (cinc de les quals són universitàries). El màxim fins al moment havien estat les 63 a què es va arribar el 2003, tot i que en aquell moment algunes ja estaven inactives. - Cal afegir que, en aquests moments, hi ha almenys vuit projectes de noves colles arreu del país, en diferents estadis de desenvolupament. - S’han aixecat més de 9.300 castells i així s’han enllaçat tres anys consecutius de creixement. El màxim històric es visualitza si es fa una comparativa de les darreres quinze temporades (fig. 1). - El nombre d’actuacions ha estat de 964, 140 més que el 2011 i 400 més que el 2008.

Fig. 1 Nombre de castells aixecats per temporada. Font: Base Dades Coordinadora – Jove de Tarragona

FEU CASTELLS A MOLINS, FEU CASTELLS AMB MATOSSERS!!

CREIXEMENT QUALITATIU DE L’ACTIVITAT - El 2012 s’han vist pràcticament tots els grans castells que componen el repertori actual, excepte el tres de deu i el tres de vuit aixecat per sota. - Per primer cop, sis colles han fet castells de “gamma extra” en la mateixa temporada i tres colles més han fet castells de nou pisos. - També s’ha assolit un rècord pel que fa a les colles que han fet l’aleta en castells de vuit pisos: un total de 28 colles (el 2011 van ser-ne 24 i el 2010, només 20). - La temporada ha suposat la consolidació d’una estructura de creació recent, el set, que han fet un total de 26 colles (sis l’han feta amb vuit pisos i també s’ha estrenat en versió de nou pisos). - Les caigudes han representant només el 3% de tots els castells intentats, fet que ha rebaixat encara més el percentatge dels anys anteriors, situat a l’entorn del 3,5%. - Pel que fa a l’evolució de les colles, sobre un total de 61 colles (excloent-ne les universitàries, amb una dinàmica de temporada diferent), 43 han obtingut uns resultats clarament superiors als de 2011; una dotzena, uns resultats similars als de 2011 i només sis, uns resultats clarament inferiors. - Si apliquem el criteri de la CCCC per establir les categories de les colles (un barem “conservador”, ja que contempla els resultats dels tres darrers anys), veurem que el 2012 finalitza amb set colles que pugen de categoria (cinc noves colles de vuit i dues de set) i cap que en baixa. La comparativa dels darrers anys (fig. 2) permet observar clarament com el creixement de nivell no es dóna només pel que fa a les colles punteres, sinó que també ve de la base. Fig. 2. Evolució del nivell de les colles, segons el criteri de la CCCC Article publicat a www.cccc.cat

VINE A FER CASTELLS CADA DIVENDRES, A PARTIR DE LES 8 DEL VESPRE, A LA FEDERACIÓ OBRERA

ACOLOREIX-LOS!!

Dibuixos de Manel Ferrer

MATOSSERS

669840867

APP’S CASTELLERES El món està canviant. Amb l’aparició de la telefonia mòbil es va començar una cursa tecnològica per oferir millores en la vida de les persones. A poc a poc, els smartphones van començar a inundar el mercat i amb ells també les aplicacions per a mòbil més diverses. Programes, gestors, jocs, xarxes socials... sempre hi ha una app per a cada cosa i cada usuari. També per a castellers i simpatitzants. Per això us esventrem dues app castelleres que us poden fer passar una bona estona o fer un gran servei.

App Castells Aquesta aplicació està impulsada des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i té moltes aplicacions que són importants per als castellers: “Quina és la propera actuació de la meva colla? Com hi puc arribar?” Aquestes preguntes i algunes més tenen resposta en aquesta aplicació. Primer de tot, l’aplicació és diu “Castells” i podeu buscar-la en els mercats d’aplicacions del vostre mòbil. A l’entrar al programa, podem buscar de quina colla som per tenir filtrades les dades només de la colla que escollim. Si no en triem cap, veurem totes les dades de totes les colles, segons l’ús que vulguem fer de l’aplicació. Tant una tria com una altra ens aniran molt bé. En el nostre cas, agafarem la Colla Matossers. Un cop feta la tria, ja veurem les opcions que tenim. Agenda. Aquí veurem les actuacions que tenim els Matossers durant la temporada, a on són, amb qui actuem i, fins i tot, si tenim el GPS activat, ens permet poder traçar la ruta per arribar-hi des del lloc on siguem. Resultats. Hi podrem veure els resultats de la nostra colla a les actuacions de tota la temporada. Notícies. Les novetats del món casteller, les notícies que surten de la sala de premsa de la CCCC o de les mateixes colles... Per estar informat del que passa a les colles, és una bona opció. Fotografies. Podem veure totes les fotografies que hi ha penjades al web de la CCCC. Aquesta opció no filtra per colla. Més. Podem trobar diferents opcions: per a persones més profanes en la matèria, la nomenclatura castellera, totes les colles i la forma de contactar amb elles, com funcionen les actuacions, el paper de les gralles… En definitiva, aquesta aplicació, especialment dedicada a castellers, ens és molt útil a les colles perquè la colla pugui tenir una aplicació dins d’una altra més genèrica.

App iCastellers Canviem totalment d’aplicació. En aquest cas us mostrarem un joc que farà les delícies de molts usuaris. Primer hem de dir-vos que trobareu dues aplicacions amb el nom iCastellers: una és la Lite, gratuïta però escapçada i amb publicitat; l’altra és la Pro (de compra per 0,79 €), amb més opcions i castells, i sense publicitat. Aquest joc ens porta a ser una colla castellera. El sistema és molt simple: hem d’anar construint castells als assajos (iCastellers Lite) i també en actuacions (iCastellers Pro). Primer hem d’escollir quin castell volem fer i un cop col·locada la pinya, el cap de colla (l’usuari) dóna l’ordre de muntar el castell pis a pis; mentre va creixent, el castell es mou i és feina nostra evitar que caigui balancejant el mòbil en el sentit contrari de per on flaqueja. Tot això ho hem de fer mentre anem pitjant la figura del cap de colla per seguir pujant els pisos del castell. Un cop carregat, s’ha de descarregar i mentre el cap de colla fa baixar els pisos, també seguirem movent el mòbil per evitar balancejos que ens puguin fer caure. Si el castell cau, no patiu, és un joc i no es fa mal ningú. Tornarem a provar-ho tantes vegades com vulguem fins que l’aconseguim descarregar. Si l’aconseguim carregar o descarregar, el proper castell se’ns desbloquejarà i podrem seguir creixent com a colla. En tot cas, aquest joc ens pot donar moltes estones de diversió. Salvador Prat

s t s e t Mato Nom i cognoms

Àlex Cortés Sánchez

Natàlia Rodríguez López

Vicenç Melendo Valero

Edat

8 anys

43 anys

51 anys

On vius?

A Cervelló

A Molins de Rei

A Castellbisbal

Professió

Estudiant

Psicòloga

Policia local

Quan vas entrar a la Colla?

El juliol del 2012

El maig del 2012

El 2012

Per què?

Perquè m'agrada molt enfilar-me a tot.

Per poder compartir una afició en família.

Per acompanyar la meva filla, que ja era membre de la Colla.

Un color

El blau

El vermell

Una pel·lícula

Les aventures de Tadeu Jones

El Cuerpo

Distrito Apache

Un menjar

Mc. Donalds

Un rostit de pollatre (si pot ser, de pota blava)

Sèpia a la planxa

Un llibre

Geronimo Stilton

El Perfume

El viejo y el mar

Mar o muntanya?

Mar

Un número

El 5

L’11

El 7

Una estació de l’any

L'estiu

La Primavera

Unes vacances

El Nadal

Per la Mediterrània

A prop de la mar

Una ciutat

Font Romeu (França)

Barcelona (estic enamorada Barcelona

Una cançó

La de Tadeu Jones

"Sympathy for the

"Gracias a la vida"

Una olor

La de la gespa després de tallar-la

La d'un nadó

La del bosc després de la pluja

Una afició

Les manualitats (art)

Fer castells i pintar quadres

Tir policial

Un esport

Futbol

L'esquí

Curses de muntanya

Un animal

El hàmster

El gat

El gos

Un desig per al futur

Que tothom respecti més la natura.

Que no hi hagi tantes desigualtats al planeta.

Ajudar a créixer les meves nétes.

Mitjà de transport

El vaixell

La bicicleta

La moto

Fred o calor?

Calor

Fred

Millor moment del dia

Quan surto del "cole".

El matí

Les primeres hores del dia

Cinema o teatre?

Cinema

Teatre

Un paisatge

Les muntanyes plenes d'arbres i un riu

La Costa Brava

El reflex del sol o la lluna al mar

Un adjectiu per definir-te

Graciós.

Constant

Lluitador

Una beguda

L’aigua

L'aigua ben fresca

La cervesa

Una virtut

Cuidar els animals.

No rendir-me davant els

La constància

Un defecte

Fer tonteries.

No conformar-me amb el que vaig assolint, sempre en La tossuderia vull més.

Una fruita

Taronja

Les cireres

El plàtan

Un tacte

La pell dels animals

La pell de la meva filla

La pell de la meva parella

Marta Magriñá Prats