PORTAVEU DEL PSUC VIU - COMARQUES GIRONINES www.psuc.org / psucviucc.gg@gmail.
II ÉPOCA GENER 2013 N. 685
Persistir en la disbauxa, disfressar la realitat
PIB Catalunya 2010-2012
Augment del deute 2011-2012
Del “govern dels millors” al govern dels mateixos Demanda interna i despesa pública 2010-2012
Atur 2011-2012
El davantal del Front En el context de la crisi que ens ha tocat viure, s’ha convertit ja en habitual per part dels poders públics el recurs a mots o expressions destinats a tapar la brutalitat de les mesures que s’adopten. Sovint s’han creat veritables artefactes semàntics per tal de fer canviar la percepció dels conceptes. Així a les retallades n’hi diuen “reformes”, a l’acomiadament “flexibilitat laboral”, a la llibertat d’especulació “guanyar la confiança dels mercats”, a la submissió als plans del govern “responsabilitat”, a abaixar el salaris “guanyar competitivitat”: és la perversió del llenguatge per la política de baixa estofa. Els gràfics d’aquesta portada són la prova evident de com en un temps rècord de dos anys es pot malmetre un país a mans d’un govern entestat en liderar polítiques de retallades i d’austeritat suïcida. Es van fer dir el “govern dels millors”. Aquesta expressió es mereix un lloc d’honor a l’univers orwellià al costat dels ministeris de “l’Amor”, de “la Pau”, de “l’Abundància” o de “la Veritat”. Ara són el govern dels mateixos i ens volen dur a una Arcàdia feliç. I és cosa sabuda que els mateixos, fent el mateix, són encara pitjors. Salut i República
editorial Un acord que va a mal borràs
“E
l Punt Avui”, paradigma de publicació esbiaixada incondicionalment cap a les posicions de CiU, qualificava de “Pacte per la Llibertat” l’acord de legislatura a què han arribat CiU i ERC. Heus aquí un nou exemple de disfunció semàntica entre l’expressió i la realitat, d’artifici destinat a esdevenir cortina de fum per amagar el conflicte social que viu el país. Per començar és un pacte excloent: CiU i ERC sumen el 44’36% dels vots emesos. Només un sistema electoral no democràtic els dóna la majoria absoluta al Parlament. Si l’exclusió de la majoria és el punt de partida d’allò que pomposament s’anomena “transició nacional”, no caldria dir res més de la seriositat d’aquest acord. Però si a això hi afegim que ERC (13’63% dels vots), partit de dubtosa lleialtat en els pactes, participa del govern sense ser-hi, i condiciona aparentment CiU, la formació messiànica que ens havia de guiar cap a la terra promesa mitjançant la majoria absoluta i que ha acabat fotent-se un tret al peu, llavors tot plegat adquireix les característiques d’un vodevil grotesc.
D’aquesta manera el dret a decidir queda adulterat i reduït a una caricatura que no té res a veure amb la realitat i molt menys amb el que significa l’exercici del dret a l’autodeterminació. Però encara hi ha més: aquest acord preveu pactar amb l’Estat espanyol la celebració d’un referèndum reduït a dues opcions: o el manteniment de l’”statu quo” actual o la independència, excloent de nou altres opcions –per exemple la federal– que sintonitzen amb una part gens menyspreable de la ciutadania. D’aquesta manera el dret a decidir queda adulterat i reduït a una caricatura que no té res a veure amb la realitat i 2
molt menys amb el que significa l’exercici del dret a l’autodeterminació. Però on realment se’ls veu el llautó als partits signants és en allò que fa referència a la política econòmica i a les propostes socials: a base de subordinar-ho tot a l’anomenada “transició nacional”, persisteixen en la política d’austeritat i de retallades, de privatitzacions i d’ajustos. El problema per a ells és el dèficit públic, no la taxa d’atur o les polítiques socials. La lluita contra el frau fiscal (16.000 milions) o la insuficiència dels impostos (32%del PIB a Catalunya contra el 44% a la UE) no són objecte de preocupació ni per a CiU (ja ho sabíem) ni per a ERC (ja ho sabem). I això, junt amb la lluita contra l’atur, és precisament la pedra de toc de tota aquella política que vulgui posar en primer terme els interessos de la gran majoria. Davant d’aquesta fabulosa engalipada, no ens cansarem de proclamar que ara més que mai cal per a Catalunya l’articulació d’un espai d’esquerres capaç de conquerir l’hegemonia social i política, en solidaritat amb totes aquelles forces que pugnen per fer de l’Estat espanyol una República federal, solidària, laica i anticapitalista. Aquest és el veritable pacte per la llibertat. Això altre no passa de ser xerrameca barata i una comèdia de mal gust, d’aquelles que solen acabar com el rosari de l’aurora.
La tribuna del Front Cap a la VI assemblea d’Esquerra Unida i Alternativa de les comarques gironines
E
l proper 9 de març es celebrarà la VI Assemblea d’EUiA de les comarques gironines. Vull posar a la consideració de tots dues qüestions que totes les persones adherides ens hauríem de plantejar:
sible tenim els resultats electorals de la nostra coalició ICV-EUiA a comarques gironines, que deixen ben clar que on EUiA té presència i organització és allà on la coalició obté els millors resultats. No en va podem dir que el diputat de ICV-EUiA de la circumscripció de Girona ho és gràcies als vots de *Què hem de fer per tal que EUiA Blanes i Lloret, i que és a la comarca de la Selva esdevingui el referent polític on tenim els millors resultats electorals. Tenim de la gent treballadora també l’ excel·lent X Assemblea Federal de IU, tancada amb més unitat interna que mai al volde les nostres comarques gironines? tant d’un projecte de classe i federal. Aquesta assemblea de IU ens ha de donar l’empenta *Cóm ho hem de fer? necessària per fer possible el nostre repte. És un actiu al nostre servei, tant per les propostes politiEn una situació caracteritzada per la crisi-estafa ques d’aquesta X Assemblea Federal de IU, com del capital financer, que està porper la seva resolució política, com tant la lluita de classes al seu exho són també els homes i dones trem, amb una sobreexplotació No en va podem dir que de la direcció federal de IU que no brutal de la gent treballadora tant al ens fallaran. el diputat de ICV-EUiA lloc de treball com en el seus drets de la circumscripció basics, és clar que cal que EUiA es Per tancar bé una bona assemcaracteritzi per ser un instrument de Girona ho és gràcies blea d’EUiA de CC.GG. ens cal un als vots de Blanes polític de resposta a la agressió dels bon equip de direcció i un objeci Lloret... poderosos. La prioritat és la denúntius politics i organitzatius clars. cia, la proposta alternativa, l’ orgaUn bon equip de direcció que connització i la mobilització. La lluita de classes ha de verteixi en pla de treball aquests objectius i faci revertir a favor dels explotats i aquesta és la priori- possible el creixement de l’afiliació i l’ extensió tertat fonamental. ritorial del projecte. Del que no hi ha cap dubte és que avui més que mai ens cal una comissió interI per això és imprescindible visualitzar el discurs comarcal amb un equip de direcció fort per tirar propi d’EUiA, que EUiA expliciti de forma clara les endavant el projecte. La situació ens ho exigeix. seves anàlisis i propostes, cap a la ciutadania i, amb els seus militants, a tots els moviments soAlbert Miralles i Güell cials, sindicals, veïnals i de tot tipus. Per fer-ho pos-
3
'Transformar la movilización en organización, la rebeldía en alternativa y la alternativa en poder' (De la declaración de la X Asamblea federal de Izquierda Unida) onsideramos que las masivas movilizaciones sindicales y sociales contra las políticas neoliberales del Partido Popular son expresión de la necesidad de pasar de la confrontación y la resistencia a la elaboración de una alternativa para organice la rebelión democrática de la mayoría social contra el orden neoliberal. La expresión de esta alternativa ha de ser un Bloque Social y Político capaz de articular a muchas personas, sectores y colectivos, que pivote en torno a un Programa Político transformador y que esté dispuesto a gobernar desde el interés de la mayoría social trabajadora para que el pueblo tome en sus manos su propio destino.
C
Todo el sistema económico, social y cultural es el que está en crisis. Y ahora es cuando se revela para millones de personas que tanto los gobiernos del PSOE como los del PP han construido un modelo productivo dependiente, y que optaron por la ‘salida’ de la crisis surgida del Consenso de Bruselas, que no trae sino depresión y sufrimiento. Esta Unión Europea no nos sirve. Por eso es necesaria su Refundación, para ponerla al servicio de las personas y no de los mercados. Exigimos el control democrático del Banco Central Europeo y la eliminación inmediata de los paraísos fiscales en la propia Unión Europea. Nuestra propuesta de Estado Social se basa en la idea de que cada derecho esté garantizado por un servicio público que lo haga efectivo e igual para todos. Exigimos un referéndum sobre los recortes y los regalos a la Banca porque entendemos que estamos en una democracia intervenida. Propugnamos un proceso que consiga dotar de derechos sociales y políticos efectivos a la ciudadanía, que desarrolle una legalidad republicana, que confiera al pueblo soberano la capacidad real de participar en las decisiones que le afectan directamente, y que determine una política económica y social al servicio de la mayoría. Proponemos la construcción de una República federal y solidaria que incorpore el derecho a decidir de los pueblos que la compongan Si no queremos vivir en un país sin derechos sociales, laborales, democráticos, hay que rebelarse, y eso exige de quienes no admiten la derrota estar a la altura de las circunstancias. Creemos haber dado un paso muy importante en nuestra X Asamblea. Sabemos que tendremos que seguir en ese camino. Tenemos alternativas y determinación por construir con otras muchas personas y colectivos un presente y un futuro diferente para quienes hoy sufren el paro, los desahucios, la pérdida de derechos sociales y laborales. Este es el reto. Nuestro compromiso es organizar esta rebelión con lo mejor de nuestros esfuerzos y cualidades, y hacerlo en el horizonte de avanzar hacia la construcción de un modelo diferente de sociedad, de construcción del Socialismo en este siglo XXI.
4
X Asamblea Federal de IU Una esquerra unida i anticapitalista
E
squerra Unida (IU), la principal força política estatal a l’esquerra del PSOE, ha celebrat recentment la seva X Assemblea Federal. Com podem llegir en els documents de l’assemblea, es tracta d’un moment excepcional, perquè en els darrers anys s’ha consumat un cop d'estat institucional, imposat pel Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, organismes
absolutament allunyats de la sobirania popular, que pretenen fer-nos retrocedir als anys cinquanta retallant drets, llibertats i la pròpia democràcia. Un context de crisi profunda on el capitalisme especulatiu internacional tracta de consolidar el seu domini, amb especial repercussió al sud d’Europa, on patim crisi econòmica, però també energètica, mediambiental o alimentària, amb una creixent privatització de serveis públics fonamentals i el buidatge de les institucions democràtiques. Un model neoliberal impregnat de populisme, sobre la base de l’hegemonia econòmica i social d’una minoria privilegiada i insolidària, una política que el PP, CiU i altres forces de la dreta o el centredreta han seguit fidelment, i que el PSOE no ha sabut o no ha volgut enfrontar.
rament per la plena ocupació, la igualtat i la justícia social. Un model de desenvolupament amb un respecte escrupolós per al medi ambient, que rebutja les desigualtats de gènere encara existents en molts àmbits de la societat. Una esquerra antimilitarista, defensora de la pau, la no-violència i els drets humans, com a valors ètics universals i irrenunciables. Un moviment polític i social profundament democràtic i assembleari, que creu en l’ètica i en l’honestedat com a valors fonamentals, que lluita contra tota mena de corrupció. Una esquerra, en fi, que aposta per avançar decididament cap al socialisme del segle XXI, que en cap cas ha de Les importants mobilitzacions socials contra les significar seguir models del segle passat. polítiques neoliberals des de la vaga general de setembre del 2010, són també un fet decisiu que s’ha IU pretén ser també una esquerra republicana i fefet més evident al llarg del 2012, fins a situar la deralista, disposada a defensar el dret democràtic qüestió democràtica en un primeríssim pla. En d’autodeterminació de tots els pobles. Per avançar aquest context, la X Assemblea Federal d'Esquerra per aquesta via republicana i federal, IU vol sumar Unida ha estat una oportunitat per donar respostes forces amb altres partits i moviments ecosocialistes, nacionalistes d’esquerres o anticapitalistes des de l'esquerra a tots aquests reptes. (ICV, Chunta Aragonesista, Anova, Els Verds...). I IU vol ser una esquerra alternativa, transforma- també vol ser una esquerra internacionalista, tredora i anticapitalista, que propugna un sistema de ballant conjuntament amb el Partit de l’Esquerra producció i de consum on la planificació i el mercat Europea (European Left) i amb el grup parlamentari estiguin al servei de les persones, i que aposta cla- de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE-NGL), que comparteix amb forces tan diverses com Syriza, el Front de Gauche, Die Linke o el Sinn Fein, per tal d’impulsar la construcció d’una Europa social i democràtica. Una esquerra que, amb l’objectiu de crear un nou món més just i solidari, també vol col·laborar amb les forces de l’esquerra transformadora i progressista de l’Europa no comunitària, de la Mediterrània, de l’Amèrica Llatina i d’arreu del món. Jordi Córdoba Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) a les comarques gironines
5
Ara és demà BENVINGUTS AL PSUC VIU!
V
ivim moments d’exigència. Moments en els quals, com deia el nostre estimat Miquel Martí i Pol, “no escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou”. I per fer realitat el canvi ens cal un instrument més fort, més viu, més revolucionari. Ens cal un partit molt més nombrós, perquè a més partit, més a prop som d’acabar amb el règim. Per això salu-
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d'esdevenir. I esdevindrà. Les pedres i el camí seran el pa i la mar, i el fosc renou d'ara mateix, el càntic que commou, l'àmfora nova plena de bon vi. Ara és demà. Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d'amarar l'eixut. Tot serà poc, i l'heura i la paret proclamaran conjuntament el dret de vulnerar la nova plenitud.
Miquel Martí i Pol
dem amb alegria els nous camarades –desenes en els darrers mesos a comarques gironines- que han decidit que “u no és ningú” i que val la pena engrossir els rengles d’aquests instruments per al canvi revolucionari que volen ser el PSUC VIU i Joves Comunistes. Tres d’ells ens expliquen el perquè i ens parlen del seu dia a dia. Benvinguts camarades!
Oscar Ibarra Psicòleg. Activista 15-M. Figueres Explicar el perquè m'he decidit unir-me al PSUC, és tan fàcil com dir que per un propi exercici de responsabilitat amb la societat en la qual visc. Mai m'he plantejat dedicar-me a la política, la meva "frustració", el cinema però sempre he tingut un mínim de vinculació amb la política. De més jove anava al sindicat de la CNT de Figueres, allà vaig adquirir uns coneixements suposo perquè em feia un seguit de preguntes i jo necessitava trobar una resposta. De respostes n'he trobades però de preguntes me’n segueixo fent, moltes d'elles en el camp de la política no tenen resposta fàcil però si tenen la necessitat del compromís social per arribar a tenir la meva resposta, algunes d'aquestes preguntes no son perquè jo hagi nascut amb la ideologia marxista marcada dins el meu ADN, sinó més aviat les circumstàncies en les quals visc per restablir una justícia social tan necessària avui en dia m'han dut a decantar-me per l'opció del PSUC VIU. M'agradaria explicar moltes més coses, ho deixo per un altre moment i aprofito per encoratjar la gent a fi que s'impliquin d'alguna manera o un altra en la política, ara més que mai la nostra societat està molt necessitada de gent amb ganes de participar i enriquir-la amb les seves particularitats, de tots nosaltres depèn un futur que a dia d'avui el tenim molt negre per tenir un present completament hipotecat a un capitalisme més que ferotge, ho definiria millor com a psicòpata. I amb aquest darrer picar d'ullet als meus estudis, us animo a dir sí en el vostre compromís amb la política.
6
Isabel Carrasco Duran Regidora Ajuntament de Bescanó per l ’Entesa F.- Quines experiències en treus del teu dia a dia a l'Ajuntament de Bescanó? I.C.- En el meu cas que partia de la inexperiència en la política municipal, el ser regidora m’ha permès veure amb més claredat, que segons qui governi es pot fer una política a favor d’una minoria, o d’una majoria, amb els pocs recursos dels que disposa un ajuntament. Politiques a favor dels negocis que acaben beneficiant a quatre, o polítiques socials que beneficiïn a una gran majoria. F.- Com animaries a la gent a participar en la política? I.C.- Cal que la gent s’impliqui, conegui que es fa i com es fa. La gent no només hauria d’anar a votar sinó hauria de fer un seguiment dels politics que ens governen. Perquè hi ha un desconeixement total i una deixadesa de la ciutadania i aquest és el pitjor mal que patim tothom, perquè després els governants fan el que volen. Hem d’acabar amb la ignorància política i les llegendes urbanes que només beneficien a la dreta. Vull cridar a la participació de la ciutadania, anant als plens i desprès votant amb consciència. D’altra banda crec que el nostre partit hauria de fer un esforç molt més gran, per donar a conèixer a les persones que hi ha altres alternatives a les que es donen. Que no ens hem de resignar i que junts podem transformar la realitat.
Maxi Rica Munté Secretari d’organització UGT –comarques gironines. Blanes Fa ja uns anys, potser des del 2006 que sóc al peu del canó, de forma directa, en la defensa d'un món del treball que no estigui estructurat sobre l'explotació de les persones, per part d'altres persones. En tot aquest temps, he passat per diferents etapes; podríem dir que he “madurat” , tant en lo personal, com en els idearis que modulen i confereixen certa coherència als pensaments i plantejaments del dia a dia -de tanta lluita-. He passat des de l'acceptació del sistema com a una realitat inqüestionable, a començar, en el temps, a fer-ho de forma més o menys moderada; per finalment en l'actualitat, valorar-lo com al veritable culpable de tot plegat. He estudiat i m'he format, llegint a pensadors clàssics i als contemporanis; he escoltat i m'he envoltat de persones que tenien molt a dir, i que en els mitjans tradicionals establerts no els trobes mai. I en tot aquest procés de creixement personal, he començat a elaborar un criteri i uns posicionaments nous i crítics, sobre tot allò que m'envolta; de tot allò establert. Quantes més experiències visc en el segment social que m'ha tocat lluitar (com a representant d'un sindicat de classe), més determinació he pres pel canvi, per la superació del veritable culpable... el capitalisme. En tota aquest procés, puc dir, que finalment he anat a petar allà on puc continuar amb aquesta evolució natural.., on hom defensa i treballa per aconseguir fer hegemònics els idearis que donin sosteniment a una antiga utopia: el somni per un altre món, un món sense opressors. Ara començo la meva militància al PSUC-Viu. La sort m'ha fet trobar aquest espai per poder continuar creixent, i només em resta donar gràcies i prometre compromís. 7
Comarques gironines Aigües Ter-Llobregat: una altra comèdia frívola de CiU
E
structures d’estat a Catalunya”, heus ací la Ara l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractupedra filosofal de l’acció política de CiU, ara als de Catalunya (OARCC) ha sentenciat que Actambé sota l’abric d’ERC. El problema rau però en ciona hauria d’haver estat exclosa del concurs. La la contradicció entre allò que es predica i allò que resolució contra l’adjudicació dóna resposta a una realment es fa. Vegeu si no el fantàstic sainet or- demanda d’Agbar, l’altra aspirant que va concórrer ganitzat pel govern de CiU en relació al tema de la al concurs. Segons l’OARCC, Acciona va presentar privatització d’ATL (Aigües Ter-Llobregat), una pri- un projecte de millora de la xarxa de distribució de vatització que, com van dir diverses entitats ecolo- l’aigua superior als 10 anys que fixava el concurs, gistes, “no té cap justificació fet que li hauria permès pretècnica, econòmica, social ni ...una privatització que, com van sentar una oferta més ecoambiental”. Ja abans que dir diverses entitats ecologistes, nòmica que Agbar. La s’adjudiqués ATLL, des de dicompanyia madrilenya ja ha “no té cap justificació tècnica, versos col·lectius s’havia deanunciat que si perd la connunciat la privatització, econòmica, social ni ambiental”. cessió demanarà el retorn entenent que suposava la immediat dels 300 milions ja pèrdua del control d’un recurs essencial, com és abonats, a banda d’una indemnització per danys i l’aigua, que només beneficiaria determinades em- perjudicis. el Govern de CiU va anunciar que recorpreses privades. reria la resolució del seu propi organisme. Les crítiques de l’oposició no s’han aturat i han tornat a En aquest sentit, la plataforma Aigua és Vida ja aparèixer les veus que reclamen que no només es havia manifestat que tot plegat es traduiria en un in- faci marxa enrere en la concessió, sinó que torni a crement de les tarifes. Això no obstant, el govern de ser una empresa pública la que gestioni la compaCiU no va dubtar en tirar endavant la privatització nyia. d’ATLL, que es va convertir en l’operació d’aquest tipus més gran que ha portat a terme mai la Gene- Tot plegat una frivolitat més de CiU, que per una ralitat, que ja ha cobrat gairebé 300 milions d’euros banda reclama “estructures d’estat”, però aquelles d’Acciona, que hauria de pagar-ne un total de 1.000 que permeten treballar com a nació, com és la gesen els 50 anys de la concessió. tió de l’aigua, les ven o les privatitza.
8
ICV-EUiA demana que el 'fracking' sigui prohibit Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ha decidit sol·licitar la prohibició del sistema conegut com fracking-explotació de jaciments d'hidrocarburs mitjançant la injecció subterrània de grans quantitats d'aigua a pressió per trencar les roques del subsòl-a Catalunya i la resta d'Espanya. En una nota feta pública es diu que el fracking "requereix la injecció contínua d'aigua [en el subsòl] d'uns 300 litres per segon" el que eleva el consum d'un pou d'extracció de gas a entre "7 i 20 milions d' litres ", fins a" 100 vegades més que en un pou convencional " i s’esmenta també que aquest sistema d'extracció de gas requereix l'ús de "unes 500 substàncies químiques, moltes d'elles cancerígenes i altres amb propietats preocupants". A Catalunya hi ha diverses prospeccions per trobar jaciments de gas natural susceptible de ser explotat per fracking que porta a terme l'empresa Montero Energy Corporation, a les comarques d'Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Segarra. Les sol·licituds abasten un extens territori d'unes 160.000 hectàrees que inclouen 81 municipis. L'inici de les prospeccions ha aixecat una successió de protestes i mocions contràries a Ajuntaments i consells comarcals. També entitats com Ecologistes en Acció han presentat al·legacions als plans de Montero Energy Corporation. L'entitat critica l'elevat impacte del fracking i el risc de contaminació: "El més perillós és que gran part de la barreja líquida no es recupera: o salta a la superfície o es queda en el subsòl", afirma Pablo Cotarelo, d'Ecologistes en Acció.
El bitllet d´autobús senzill puja un 7,7% a Girona i ara se situa en 1,40 euros
CCOO de les comarques gironines denúncia que “la nova pujada de tarifes de l'ATM de Girona , tot i tenir un augment relativament moderat, no s’adequa a la realitat social en un context de greu crisi econòmica que patim a les comarques gironines.” Si bé es valora positivament l’esforç de fidelització de la ciutadania envers el transport i els títols de viatge, CCOO entenén “que aquest increment anual del bitllet senzill de 1,30 a 1,40 euros, que suposa un increment del 7,7%, no va en la bona línia, com tampoc l’increment dels títols multiviatge. I més si tenim en compte que, hi ha hagut una davallada important d’usuaris en algunes línies i en altres amb prou feines s’ha mantingut i, d’altra banda, les estadístiques ens confirmen que la ciutat de Girona és de les ciutats amb el preu del transport públic més car.”
Protestes a Girona, i Figueres contra la inauguració de l’AVE El dimarts, dia 8 de gener, els dos retalladors, en Mas i en Rajoy, i en Felip Borbó es van desplaçar a Girona i a Figueres per tal d’inaugurar l’AVE. Tot un detall i tot un símbol: no podía tenir millors padrins la inauguració d’una infraestructura ideada per als més rics en detriment de la gran majoria, que ha de patir uns serveis i unes infraestructures cares i lamentables, per exemple el servei de rodalies ferroviàries a les nostres comarques. A Girona nombroses persones es van donar cita a les 12 del migdia davant l’estació per tal de fer patent el seu rebuig, i a Figueres, desenes de pagesos convocats per la Unió de Pagesos es van concentrar per per reclamar a la ministra de Foment i a Adif el cobrament de cinc milions d’euros corresponents a les expropiacions de terrenys per on passa el tren que encara no ha pagat.
9
Activitat sindical Concentració del Comitè d’Empresa en suport als acomiadats
CCOO Girona vol la readmisió dels treballadors de Dominion Els integrants del Comitè d’Empresa de DOMINION INSTALACIONES Y MONTAJES es van concentrar el dijous, 10 de gener, davant la seu del Departament d’Empresa i Ocupació a Girona en suport als companys acomiadats a finals de l’any passat i per exigir la seva readmissió. La concentració es fa coincidint amb la reunió del tràmit de conciliació per l’acomiadament disciplinari d’un dels treballador que, a més a més, era membre del Comitè d’Empresa. El Sindicat d’Indústria de CCOO de Girona dóna suport a la convocatòria.
L'empresa TRETY, S.A.U. de Maçanet de la Selva vol acomiadar el 31,9% de la plantilla Segons informa la Federació d'Indústries del Tèxtil, Químiques i Afins (FITEQA) de CCOO de Catalunya, l'empresa TRETY, S.A.U. de Maçanet de la Selva, del grup multinacional francès TREVES, va presentar el passat dia 17 de desembre, davant el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, un Expedient de Regulació d'Ocupació d'Extinció dels contractes de treball, que està previst afecti a 145 treballadors (31,9% de la plantilla) d'un total de 454 que composa la plantilla a l'actualitat.
CCOO denuncia l'empresa BICIS Girona per enviar la plantilla a casa en base a un ERO temporal que no ha presentat El Sindicat d’Indústria de CCOO de Girona ha presentat una denúncia davant la Inspecció de Treball contra l’empresa BICIS Girona per enviar la plantilla a casa en base a un ERO temporal que no consta que s’hagi presentat. L’empresa, amb seu a Vilablareix, té 12 treballadors i es dedica al muntatge de bicicletes per a una altra empresa.
Un 9% més d’EROs a les comarques gironines aquest darrer any Dolors Bassa, secratària d’UGT comarques gironines ha presentat la valoració dels EROs a Comarques Gironines. El nombre d'aquests a la nostra demarcació, ha augmentat un 9% en el darrer any, arribant a 376 expedients presentats, vers els 346 presentats l'any 2010; el que representa 4,7 vegades més expedients que els presentats l'any 2008 (80 expedients). El nombre d'afectats creix en 2.135 persones respecte el darrer any, éssent un total de 5.613 persones les afectades per un expedient. Per sectors, els que presenten un major augment de nombre d'expedients són la construcció, passant de 41 a 86; i el sector serveis, que passa de 91 a 157.
10
CCOO denuncia que el passat 14 de desembre la direcció de l’empresa va comunicar verbalment a la plantilla i a la delegada de personal que a partir del 17 de desembre no anessin a treballar, fins a nou avís, per manca de material per al muntatge de bicicletes. L’empresa addueix la presentació d’un ERO temporal per justificar aquesta decisió però, segons ha informat el Departament d’Empresa i Ocupació, no els consta que l’empresa hagi presentat aquest expedient. De fet, BICIS Girona també ha estat demandada judicialment per pagar salaris inferiors als que marca el Conveni provincial del metall de Girona. El judici està previst per al mes de febrer. El Sindicat d’Indústria de CCOO també estudia prendre mesures contra l’empresa per impagament salarial, ja que deu a la plantilla part de la nòmina de novembre i de tot el mes de desembre.
Front
jove
GENER 2013
L’únic camí és la lluita. La forma és l’organització Entrevista amb Benjamí Moles, Secretari General de Joves Comunistes Quan i per què vas començar a militar a la JC? L’any 2007 vaig començat a estudiar a la universitat i des del principi vaig participar en l’assemblea d’estudiants de la facultat, i uns mesos després vaig entrar a militar a l’AEP. El curs polític següent vaig entrar a la Juve, en primer lloc, perquè entenia que la lluita no es podia reduir a l’àmbit universitari. De seguida vaig entendre la necessitat de superar l’actual model capitalista per assolir una societat més justa, solidaria, sense explotació, etc. En segon lloc, el perquè concretament vaig entrar a la Juve, va ser per la seva aposta decidida per la construcció del Socialisme, l’aposta per la III República i els seus vincles amb la UJCE. Sempre he pensat que la lluita per la construcció del Socialisme no es podia quedar en l’àmbit català, sinó que hem de treballar amb els camarades de la resta de l’Estat i en fraternitat amb el conjunt de treballadors i treballadores de tot l’Estat.
Des de la teva experiència com a militant i secretari general de JC quins instruments de lluita creus que té la joventut davant l'actual situació econòmica i laboral? L’únic camí és la lluita. La forma és l’organització. És imprescindible que el jovent català s’organitzi per defensar els seus interessos. Que s’organitzi ja sigui al seu centre d’estudis, al seu barri o al seu centre de treball.
Com valores l'estat de l'esquerra anticapitalista a Catalunya? Consideres que és possible avançar cap a la creació d'una Siriza catalana? Bé, estem en un moment de crisi multidimensional i que afecta a diversos àmbits de la vida humana. L’esquerra anticapitalista afronta aquesta situació amb debilitat, i Catalunya no és una excepció. Cada realitat concreta te les seves complexitats concretes, les seves potencialitats i els seus elements “en contra”, per a ser superada. A Catalunya continua tenint validesa la reflexió que va motivar la construcció d’EUIA, de la mateixa forma que té vigència IU a nivell estatal. En l’actual moment, es fa més imprescindible que mai allà on es dona el conflicte, estar a les mobilitzacions, a les diverses lluites. L’horitzó és treballar en àmplies aliances socials amb l’objectiu de dur a terme un procés constituent autònom, propi i de classe.
Quins són els teus referents polítics? La veritat es que no en tinc cap. Intento aprendre dels companys i companyes de militància diària. Insegueix 11
tento extreure algun tipus de coneixement de les Una lectura revolucionària seves reflexions, ja sigui de caràcter polític o persoque recomanaries nal. Personalment i política creixo a partir i gràcies a la gent que m’envolta. El trabajo científico de Marx y su noción de ciencia, de Manuel Sacristán Luzón.
Un personatge històric que destacaries Bé, al llarg de la història han existit moltes persones que a través del seu pensament i/o de la seva acció han influït decididament en el seu context històric concret. Em resultaria difícil triar-ne tant sols un. De fet, considero que és important pensar en termes de col·lectivitat, és a dir, que qualsevol personatge històric “destacable” no te cap sentit sense pensar en el altres moltes persones, moltes d’elles anònimes, que d’alguna forma l’han influït o han contribuït col·lectivament a transformar la realitat concreta que l’envoltava.
Joves comunistes acaba de fer 15 anys, alguna reflexió o missatge a la militància al respecte? Molt resumidament. Venim de molt lluny i anem més lluny encara. I sobretot, que no veiem la nostra acció d’una forma individual, sinó com quelcom col·lectiu i amb transcendència històrica. Sempre s’ha de mantenir aquest punt de vista per a no perdre les forces i ser perseverants en la lluita, que és diària.
JOVES COMUNISTES FA 15 ANYS Aquest passat mes de desembre va fer 15 anys de la fundació de Joves Comunistes, organització política juvenil del llavors recent creat PSUC viu. Diferents generacions de joves compromesos, amb el seu esforç, compromís i il.lusió, han construït al llarg d'aquests anys una organització de lluita per una societat més justa, lliure d'explotació i desigualtats socials. Avui, més que mai, ens reafirmem en la vigència de l'ideal comunista i que no només és possible, sinó imprescindible, transformar la nostra societat. Així, el proper 1 de febrer, celebrem els nostre 15 anys d'història, sota el lema "La unitat d'avui, l'alternativa de demà". T'hi esperem!
Front 12
jove