Assessorament 2007-2008 Carme Aymerich
GEOMETRIA LA VENTAFOCS DEL CONTE MATEMÀTIC Era una vegada un aspecte de la matemàtica que vivia sola a les golfes del palau. S’avorria i plorava quan pensava quantes coses era capaç de fer i que poca llibertat d’acció tenia. Us preguntareu: quin és el motiu pel que està tancada la pobra Geoventametria? No era perquè la seva cruel madrastra tingués por de les seves virtuts, ni perquè la fes servir de minyona del matepalau. No, no. Tampoc no era perquè les seves germanastres li tinguessin enveja, ni perquè li fessin cosir les equacions de segon grau als seus barrets. No, no.
El motiu és que ningú no sabia com obrir la porta de les golfes i com que feia tant de temps que havien perdut la clau ja s’havien acostumat a viure sense ella. De quan en quan li feien senyals des del jardí i ella de la seva finestra estant movia la maneta i deixava caure dues llagrimetes que ràpidament es transformaven en cubs, piràmides i cilindres que feien ple de bonic en aquell jardí.
L’estudi del que es pot anomenar com a geometria espontània del nen ha donat com a resultat que sembla reinvertir l’ordre del descobriment històric. Històricament primer apareix la euclidiana (figures, angles...) cap al sg XVI la projectiva (perspectives) i finalment al XIX la topològica (relacions espacials com la distinció entre obert i tancar, proximitat i separació, interior i exterior) 3 anys. El nen comença pels descobriments topològics: distingeix figures obertes i tancades, figures a l’interior d’altres figures, figures petites, mitjanes o grans però no pot analitzar un rectangle o un cercle. 7/8anys. És capaç de captar quin és l’angle de visió diferent del seu, “posar-se al lloc de...” 9/10 anys. Coordina el seu punt de vista i el d’una altra persona, reconeix que una mateixa cosa es pot percebre diferent de com ell la veu i fins i tot “veure-la” sense modificar la seva posició. Al mateix temps que es va desenvolupant aquesta capacitat projectiva es va formant l’espai euclídi.