Assessorament 2010-2011 Carme Aymerich
QUÈ ÉS L’ALFABETITZACIÓ NUMÈRICA El canvi en les exigències que la societat fa a l’escola està lligat a canvis socials. L’evolució cap a l’anomenada, en uns casos, societat de la informació, en altres, societat del coneixement, ha fet augmentar de manera clara els missatges que porten implícits continguts matemàtics i que van dirigits a la totalitat de la població. - En situacions de rebaixes trobem diversitat de missatges que expressen la quantitat rebaixada. Podem trobar cartells que diguin 20, 30, 50% de descompte i altres que diguin a meitat de preu, o bé, compri dos articles i pagui’n només un. Ningú s’enfronta a aquests missatges amb una calculadora ni amb paper i llapis, cal saber calcular mentalment un 10% i fer el doble si es tracta del 20%, cal també reconèixer que el 50% de descompte vol dir exactament el mateix que a meitat de preu, i també que “compri’n dos i pagui només un” no sempre és meitat de preu. - Actualment disposem de molta informació per triar companyia telefònica. No fa pas tant temps que hi havia una única companyia amb les mateixes tarifes per tothom i aquest problema no es plantejava, ara, en canvi, ens informen de si compten el temps per passos o per minuts, de si cobren quota per establiment de trucada o no, de l’hora a partir de la qual les trucades són més barates, etc. Per poder optar per la oferta que ens interessi més, cal observar la pròpia conducta durant un període de temps determinat: durada mitjana de les trucades, localització geogràfica, hores més freqüents d’ús, etc. i, en funció d’aquests paràmetres, escollir l’opció més convenient per a nosaltres. En aquest procés hi ha implicats força coneixements matemàtics. - Si del que es tracta és de calcular quin préstec pot ser el més convenient ens cal saber el tipus d’interès, si és fix o variable, les penalitzacions en cas d’incompliment, la possibilitat de tornar diners anticipadament, etc. Prendre aquestes decisions exigeix plantejar-se probabilitats i saber utilitzar la calculadora. - Amb molta freqüència trobem informació presentada en forma de gràfica estadística, en mitjans de comunicació, en fullets informatius, en publicitat. Els diagrames de barres i els sectorials són representacions que permeten transmetre informació de manera àgil, però cal anar amb compte, ja que una lectura poc acurada ens pot portar a interpretacions errònies. Amagar informació i induir a conclusions inexactes és fàcil. - Per desplaçar-nos, també hem d’usar coneixements matemàtics, tant per consultar i comprendre mapes i plànols com per dissenyar trajectes. Cal que en pensar en un desplaçament decidim si ens interessa l’opció més econòmica, la més ràpida, la més segura, la més coneguda o la que eviti determinades congestions. Ah i si creieu que els ordinadors d’abord són ja més intel·ligents que vosaltres de moment encara segueixen depenent de la vostra pròpia intel·ligència al plantejar les variables que voleu que tingui presents. Si, en canvi, volem utilitzar el transport públic, haurem d’interpretar quadres horaris i plànols força complexos per molt que estiguin acolorits. - Els aspectes relacionats amb la salut també ens enfronten a continguts matemàtics. Sovint els metges donen dades en relació amb una determinada malaltia, o amb les probabilitats que un tractament o una intervenció tinguin èxit. Si ens implica personalment, la probabilitat pren un sentit molt diferent de quan es refereix a fets que ens afecten de manera més relativa. Les dosificacions de medicació porten implícites nocions de mesura, i també les indicacions que ens donen sobre els canvis en la dieta. Aquests són només alguns exemples de situacions de vida quotidiana en les quals la matemàtica hi està implicada. La necessitat generalitzada de coneixements matemàtics per afrontar aquestes situacions exigeix un canvi d’enfocament en l’aprenentatge d’aquesta matèria.