Assessorament 2010-2011 Carme Aymerich
QUÈ ÉS L’ALFABETITZACIÓ NUMÈRICA El canvi en les exigències que la societat fa a l’escola està lligat a canvis socials. L’evolució cap a l’anomenada, en uns casos, societat de la informació, en altres, societat del coneixement, ha fet augmentar de manera clara els missatges que porten implícits continguts matemàtics i que van dirigits a la totalitat de la població. - En situacions de rebaixes trobem diversitat de missatges que expressen la quantitat rebaixada. Podem trobar cartells que diguin 20, 30, 50% de descompte i altres que diguin a meitat de preu, o bé, compri dos articles i pagui’n només un. Ningú s’enfronta a aquests missatges amb una calculadora ni amb paper i llapis, cal saber calcular mentalment un 10% i fer el doble si es tracta del 20%, cal també reconèixer que el 50% de descompte vol dir exactament el mateix que a meitat de preu, i també que “compri’n dos i pagui només un” no sempre és meitat de preu. - Actualment disposem de molta informació per triar companyia telefònica. No fa pas tant temps que hi havia una única companyia amb les mateixes tarifes per tothom i aquest problema no es plantejava, ara, en canvi, ens informen de si compten el temps per passos o per minuts, de si cobren quota per establiment de trucada o no, de l’hora a partir de la qual les trucades són més barates, etc. Per poder optar per la oferta que ens interessi més, cal observar la pròpia conducta durant un període de temps determinat: durada mitjana de les trucades, localització geogràfica, hores més freqüents d’ús, etc. i, en funció d’aquests paràmetres, escollir l’opció més convenient per a nosaltres. En aquest procés hi ha implicats força coneixements matemàtics. - Si del que es tracta és de calcular quin préstec pot ser el més convenient ens cal saber el tipus d’interès, si és fix o variable, les penalitzacions en cas d’incompliment, la possibilitat de tornar diners anticipadament, etc. Prendre aquestes decisions exigeix plantejar-se probabilitats i saber utilitzar la calculadora. - Amb molta freqüència trobem informació presentada en forma de gràfica estadística, en mitjans de comunicació, en fullets informatius, en publicitat. Els diagrames de barres i els sectorials són representacions que permeten transmetre informació de manera àgil, però cal anar amb compte, ja que una lectura poc acurada ens pot portar a interpretacions errònies. Amagar informació i induir a conclusions inexactes és fàcil. - Per desplaçar-nos, també hem d’usar coneixements matemàtics, tant per consultar i comprendre mapes i plànols com per dissenyar trajectes. Cal que en pensar en un desplaçament decidim si ens interessa l’opció més econòmica, la més ràpida, la més segura, la més coneguda o la que eviti determinades congestions. Ah i si creieu que els ordinadors d’abord són ja més intel·ligents que vosaltres de moment encara segueixen depenent de la vostra pròpia intel·ligència al plantejar les variables que voleu que tingui presents. Si, en canvi, volem utilitzar el transport públic, haurem d’interpretar quadres horaris i plànols força complexos per molt que estiguin acolorits. - Els aspectes relacionats amb la salut també ens enfronten a continguts matemàtics. Sovint els metges donen dades en relació amb una determinada malaltia, o amb les probabilitats que un tractament o una intervenció tinguin èxit. Si ens implica personalment, la probabilitat pren un sentit molt diferent de quan es refereix a fets que ens afecten de manera més relativa. Les dosificacions de medicació porten implícites nocions de mesura, i també les indicacions que ens donen sobre els canvis en la dieta. Aquests són només alguns exemples de situacions de vida quotidiana en les quals la matemàtica hi està implicada. La necessitat generalitzada de coneixements matemàtics per afrontar aquestes situacions exigeix un canvi d’enfocament en l’aprenentatge d’aquesta matèria.
ACTIVITATS D’ALFABETITZACIÓ NUMÈRICA OBJECTIUS - Observar l’ús de les matemàtiques a la vida quotidiana - Treballar els continguts matemàtics que apareguin al llarg de l’observació. ENTRADA DE CINEMA O TEATRE - Dia i hora de l’entrada, ús del rellotge digital/analògic. Anàlisi dels horaris superiors a les 12h en ambdós rellotges. Els meridians horaris. - Preu de l’entrada i cost d’entrades per a n espectadors. - Diferenciar columna i filera. - Ubicar columna i filera dins de l’espai físic (fer simulació a l’aula) - Passar-ho a diagrama cartesià. GUIA TELEFÒNICA - Conèixer l’estructura numèrica del número de telèfon. - Buscar la forma més adient de memoritzar-los. - Memoritzar els prefix de les 4 demarcacions de Catalunya. - Descobrir com està ordenada la guia telefònica. - Buscar números d’interès de la pròpia localitat i algun de genèric. COMPRA DE TELEFON MÒBIL - Definir necessitats personals de mòbil. - Mirar les ofertes - Triar en funció de la necessitat la millor oferta PARTICIPACIÓ DE LOTERIA/ONCE... - Lectura de nombres grans i el perquè del seu ús a la loteria. - Quins altres nombres apareixen al dècim o participació i quin és el seu significat. - Buscar informació sobre quin aés la loteria que es té més possibilitats que et toqui i quina menys (la que menys és la de Nadal, exactament la que més gent juga). SENYALS DE TRÀNSIT - Diferents usos que fan els nombres als senyals (distància, velocitat, alçada, pes ...) - Quins nombres es fan servir per als diferents usos? Quan es fan servir els exactes, els decimals,...) i quines són les principals unitats que fan servir. - Descobrir perquè fan servir nombres “rodons” a les prohibicions i recomanacions de velocitat i quina relació tenen amb els nombres del marcador de velocitat dels cotxes. PARQUÍMETRE - Lectura de la informació que dóna l’aparell a l’usuari: franges horàries de servei, preus de les unitats i fraccions horàries i la seva relació amb el sistema horari sexagesimal. - Parts del tiquet i informació que dóna. - Lectura de la informació que dóna el tiquet comprovació que les dades de l’aparell es mantenen al tiquet CALCULADORA - Repàs de totes les tecles de la calculadora. - Distribució dels nombres a la calculadora. - Comparació de la distribució amb els diferents tipus de calculadores - Comparació de la distribució amb els telèfons.
-
Línies màgiques a la calculadora Totes les maneres de fer un nombre concret
CODIS DE BARRES -
Lectura del codi de barres, components. Composició del codi: 13 nombres: 2 pel país, 5 fabricant, 5 producte, 1 dígit de control (Sumatori dels 6 dígits de lloc senar + el triple de la suma dels 6 dígits del lloc parell...i el que falta per a la desena, entre 0 i 9, és el dígit de control). Aprendre alguns codis de països i reconèixer productes d’una mateixa empresa.
ADREÇA - Parts de l’adreça. - Distribució de parells i senars. - Lectura i comprensió del codi postal. CALENDARI - Freqüència dels mesos senars i parells. - Sumatori dels dies dels mesos de l’any per calcular el total de dies. Fer una fórmula per ajudar a relacionar sumes i multiplicacions. CANALS DE TELEVISIÓ - Observar a casa com la família ha distribuït els canals i les emissores, abans i desprès de la TV digital - Analitzar perquè es produeix el fenomen TV1 al canal 1 TV2 al canal 2 TV3 al canal 3 K3/33 al canal 4 Tele5 al canal 5 Ant 3 al canal 6 Què passsa ara amb l’ordre dels cananls? Es poden reordenar? COMANDAMENT DE TV - Com estan distribuïts els nombres. Com s’accedeix als canals superiors a 9 (per posició del nombre demanat o per sumatori). - Altres formes de pujar i baixar de canal com + - ^ v >< SAMARRETES DELS JUGADORS - Aparellaments i sumatoris (1 a 11). - Descobriment de la samarreta amagada (del 55 al 66). TIQUETS DE COMPRA - Informacions diverses i anàlisi: . establiment, nom i NIF (què és, com se’l reconeix DNI + lletra . composició del DNI . adreça . data i horari de la compra . producte comprat . pes/quantitat . preu Kg/unitat
. preu resultant . preu total . desglossament IVA si no està inclòs TIQUET CAIXER AUTOMÀTIC/LLIBRETES D’ESTALVI O D’ALTRES - Els nombres com a codi identificatiu - Diferents nombres per a diferents entitats, oficines, terminals.