Una ma de contes matematics. Presentacio ADEMGI 2009

MATECONTES Matemàtiques i contes Millora de la capacitat comunicativa Carme Aymerich maymeri8@gmail.com Octubre de 2009 2a Jornada d’ADEMGI

• Es pot fer matemàtiques a partir de contes?

• Es pot millorar la capacitat comunicativa a partir de les matemàtiques?

• Podem recobrir el currículum d’Infantil i Cicle Inicial amb contes?

Contes? Què són?

• Quines característiques tenen els contes?

• Quines característiques han de tenir els contes per treballar les matemàtiques?

Característiques segons Sara Bryant • • • •

l’acció ha de ser ràpida, les descripcions han de ser curtes i només fer-les servir quan siguin determinants per al relat, el misteri és imprescindible per cridar l’atenció ha d’incloure elements reiteratius que confirmin la comprensió del relat a l’oient

Elements a tenir en compte per no vessar-la, el concepte d’infància lectora:

•

“Es una perogrullada decir que no necesariament, los niños deben sacar provecho educativo de todo lo que hacen. A veces lo sacan sin que tan siquiera haya habido intencionalidad educativa. Y a veces no lo sacan ni que los adultos se hayan empeñado en ello. Pero, aunque sea una perogrullada, nos parece interesante refleionar sobre cómo los adultos han buscado una utilidad educativa a lo que manejan los niños y han creído conocer sus gustos suponiéndolos consolidados. Ello, pensamos, obedece en parte a un ancestral espíritu de protección de la infancia." (Núria Obiols)

• "... cuando las preocupaciones ejemplares, moralizantes o didácticas dominan a las estéticas, lingüísticas, narrativas o recreativas... paradójicamente la obra literaria pierde su eficacia educativa". (Tonucci, F)

Contes a les aules perquè:

• • • • • • • • •

Totes les cultures els fan servir Faciliten la comunicació emissor-receptor en connectar amb el món emocional Fan servir la recursivitat “no perdre el fil” Fan de pont entre la fantasia i el món Permeten posar-se “al lloc d’un altre” Afavoreixen la transversalitat Fomenten l’interès per la lectura intel·ligent Incorporen la il·lustració com a font d’informació Incorporen el món audiovisual a les aules

Recomanacions sobre treball de competències a l’NCTM •

Numeració i operacions, Aprofitar les situacions sortides de la literatura infantil per adquirir destreses de forma motivadora i sistemàtica

•

Conceptes algebràics Fins i tot abans de l’escolarització formal els nens desenvolupen l’inici de conceptes relatius a patrons, funcions i àlgebra. Aprenen cançons repetitives, cants rítmics i poemes que conviden a predir o conjecturar, basats en patrons de creixement i en la repetició.

•

Sobre Geometria: Els professors haurien d’ampliar els coneixements dels seus alumnes sobre la posició en l’espai mitjançant converses, escenificacions i contes. Quan els alumnes escenifiquen el conte sobre... i il·lustren a sobre, a sota, lluny, a prop i dins, aprenen sobre la localització, l’espai i les formes.

•

Sobre mesura:Quan els alumnes utilitzen calendaris o seqüencien fets, estan mesurant el temps en un context

•

Sobre anàlisi de dades i provabilitat:Les experiències sobre probabilitat haurien de ser informals en aquesta etapa i amb freqüència haurien de prendre la forma de respondre a les preguntes sobre probabilitat de successos utilitzant expressions com més probable, menys probable. Als nens els encanta raonar sobre successos impossibles i molt sovint els troben en els llibres.

•

Sobre resolució de problemes: En els primers anys, la resolució de problemes s’hauria de referir a una varietat de contextos, des de les rutines diàries a les situacions matemàtiques que sorgeixen dels contes…La literatura infantil és útil per proporcionar contextos, tant per a problemes que generen els alumnes com per als que proposin els professors.

•

Raonament i prova –

•

Sobre comunicació: Veure al respecte, el següent episodi adaptat d’Andrews (1996, pàg.

293): –

•

Una professora de Kindergarten va llegir un conte sob re un recorregut pel camí d’una família. Va demanar als seus alumnes que fessin mapes que assenyalessin la ruta seguida. Com que treb allaven en grups, alguns incorporaren cartells o sím b ols. Un grup va fer un dib uix a cada senyal. Un altre va demanar ajuda a la professora per rotular parts del mapa i numerar cada etapa del recorregut. A mesura que cada grup comentava la seva feina davant la classe, la professora preguntava quins canvis es podien fer la següent vegada per millorar-lo. Els mapes es van penjar a la classe, fet que va permetre a la professora fer preguntes sob re les idees d’espai i desplaçaments que havien fet servir per confeccionar-los.

Sobre connexions: –

•

L’hab ilitat per raonar sistemàticament i curosa es desenvolupa quan s’estimula els alumnes a formular conjectures, se’ls dóna temps perquè b usquin proves que les confirmin o refutin i s’espera que expliquin i justifiquin idees...Crear i descriure patrons proporciona oportunitats importants per tal que els alumnes formulin conjectures i donin raons per a la seva validesa.

La connexió més important en els primers aprenentatges matemàtics és l’existent entre les matemàtiques intuitives, informals, que els nens han après a través de les seves experiències, i les que estan aprenent a l’escola

Sobre representació: –

Els alumnes d’aquesta etapa representen els seus pensaments i la seva comprensió de les idees matemàtiques mitjançant el llenguatge oral i escrit, gestos i dib uixos i símb ols inventats o convencionals.

Adeqüació dels contes a sg XXI •

És una realitat cultural, de la oralitat a l’audiovidual passant per la llengua escrita

•

És una tasca professional dels escriptors, desconfieu dels contes per encàrrec

•

Nosaltres som mestres, hem de saber triar, llegir i narrar

•

Hem de saber “trobar les mates” als contes, no hi ha contes sense mates, hi ha contes dolents i també… llibres de text

Quin és el paper del mestre?

Volíem saber si el paper del docent era el més rellevant o si ho era la tria del conte. I hem trobat que un bon conte no va enlloc si no es donen en els docents les següents caracterítiques: •

Cal que la mestra condueixi els diàlegs tant pel que fa al paper normatiu com el de conducció dels temes. Els nens i nenes tendeixen a divagar i en les xerrades col·lectives poc normativitzades es perden i acaben establint diàlegs entre parelles o fins i tot monòlges en espai col·lectiu.

•

Un excès d'intervencions o de conducció del diàleg per part del mestre/a condueix a la fragmentació de les intervencions en converses entre mestre-alumne. Com a conseqüència les interaccions entre alumnes es redueixen i en ocasions són pràcticament inexistents. No hi ha pautes rígides sinó la idea de donar joc al màxim d'alumnes sense que els que tendeixen a intervenir se sentin poc atesos.

•

Quan es fan servir contes per a treballar matemàtiques cal que el docent tingui un bon coneixement del text i de les seves possibilitats i un cert entrenament en la captació d'intervencions que poden derivar cap al plantejament d'una pregunta o d'un problema matemàtic.

•

Sovint el més important és que tingui recursos per conduir processos de resolució de problemes o fins i tot d'unes primeres investigacions matemàtiques.

• Com penjar recursos per a treballar mates a partir de contes? I la propietat intel·lectual?

• Com arribar al professorat?

• Com donar a conèixer la iniciativa?

• Què és la propietat intel·lectual?

Recobriment curricular, el projecte Arc-Cercamat Una mà de contes i la seva web

• Producció d’Una mà de contes matemàtics • Treball multidisciplinar: direcció, producció, realització, tècnics, artistes, guionista, músics i mestres… de mates • Quin producte volíem?

• Què fa la tele? Què fa l’escola?

• Què tenen en comú?

• Quin és el resultat?

GUIÓ: QUAN ES REFREDA EL PASTÍS Valor narratiu Valor conceptual POSADA EN ESCENA Mitjà expressiu Dispositiu tècnic POSTPRODUCCIÓ Vídeo Àudio

Titol Enllaç (20/07/09): Guió: Il·lustradora Resum Idees per treballar el text Idees per treballar la il·lustració Altres recursos Contes per enllaçar

Crèdits • • • • • • • •

Producció: Departament d’Educació Direcció: Àngel Alsina i Montserrat Torra Realització: CESIREcreamat Protagonistes: els nois i noies de l’Escola Pública Rocafonda de Mataró… la meva Guió: Carme Aymerich Localitzacions: Mataró, Collserola, Sant Just Desvern, Girona i Santander Agraïments… a la família Mencions especials: Lluís Arcarazo, Manuel Barrios, Mercè Framis i Joan Saura (el músic, no l’altre)