Una ma de contes, presentacio UdG

Una mĂ de contes ... matemĂ tics Gener de 2011

MATECONTES Contes i matemàtiques Capacitats comunicatives i propostes de recobriment del currículum a l'educació infantil i primer cicle de primària (llicència d'estudis Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya) maymeri8@gmail.com

Una mà de contes matemàtics

Els orígens Any 2000... i abans?

Fritz Lang i el compte enrera a “La dona a la lluna” Woman in the moon

QUÈ HI POSEM CADASCÚ?

D'art D'educació En comú

D'art Mercè Framis, teatre d'ombres el mitjà d'expressió a conjugar amb la televisió i les matemàtiques ●

Lluís Arcarazo, versionant els textos amb contingut matemàtic sense perdre l'expressivitat ●

Joan Saura, música al servei de la imatge i del significat ●

Manuel Barrios, cinema/televisió com a producte final

●

D'educació Els contes versus la realitat

●

La creació d'ambients d'aprenentatge

●

La cultura d'aula comuna

●

La connexió intraàrea i entre àrees

●

En comú, sabem que un conte funciona quan ●

l’acció és ràpida

●

les descripcions curtes

●

sorgeix misteri o conflicte que crida l’atenció

inclou elements reiteratius que confirmen la comprensió ●

PER QUÈ HO FEM? Perquè les oportunitats es presenten un cop...

Perquè suposen traspassar un límit, entomar un repte L'objectiu: produir continguts competents i de qualitat amb interès social i des de les institucions públiques.

I a més el model és socialment rentable

Límits i sinèrgies a la mà, matemàtiques i ombres Mesurament i calibratge de materials, eines i dispositius tècnics ●

Il·luminació, òptica, sensibilitat, potència i qualitat dels senyals elèctrics, acústica... i els seus patrons de mesura ●

Pautes de treball a televisió pel que fa al text valor conceptual: el text ha d'expressar aspectes relacionats amb les matemàtiques de forma implícita o explícita i solucions integradores, socials o afectives ●

valor plàstic: la resolució final ha de ser la pròpia de la tècnica escollida (geometria de la projecció, opacitat i transparència) ●

valor sonor: ha d'aprofundir en els mateixos conceptes (ritmes, instrumentació i sincronia) ●

valor narratiu: el text ha de ser bo literàriament i acotar-se en 7' ●

Pautes de treball a televisió, pel que fa a la posada en escena diversitat formal, en la mesura del possible els cinc contes han de conformar un vano de recursos plàstics suficients perquè l'espectador s'introdueixi a la tècnica escollida (retroprojecció, projecció directa, ombres amb mans...) ●

solucions específiques, escenificar les propostes conceptuals amb la lògica de la tècnica del teatre d'ombres (acumulació de transparències, canvis de tamany per projecció, capacitat i opacitat) ●

ritme narratiu, traslladar el ritme teatral a l'audiovisual planificant les accions de forma exhaustiva i posant en marxa els dispositius tècnics necessaris ●

Pautes de treball a televisió, pel que fa al registre i d'edició gravació, ajust de condicions lumíniques i d'enquadrament al suport videogràfic, mesuraments de sensibilitat, nombre de càmeres, òptiques i format de pantalla 16:9 ●

guió adaptat, reajustaments de la sinopsi i guió inicials al material enregistrat; veu en off per marcar el ritme i l'estructura del muntatge ●

edició, evitar al màxim els efectes de postproducció, primar els originals de gravació i banda sonora per fer més reconeixibles els instruments, ritmes i melodies ●

Sense oblidar que ... “... quan les preocupacions exemplars, moralitzadores o didàctiques dominen a les estètiques, narratives o recreatives... paradoxalment l'obra literària perd la seva eficàcia educativa” (Tonnucci)

Reptes a l'educació, escola, matemàtiques i televisió

●

Construcció d'imaginaris, d'ambients d'aprenentatge a partir de models conceptuals i possibilitats tècniques

Presentació de continguts matemàtics: nocions de temps i espai en funció de models científics i estètics. ●

Característiques que donen raons

•

Fan servir la recursivitat “no perdre el fil”

•

Fan de pont entre la fantasia i el món

•

Fomenten l’interès per la lectura intel·ligent

•

Incorporen la il·lustració com a font d’informació

•

Incorporen el món audiovisual a les aules

La tasca del mestre, l'ús dels contes sota una òptica de resolució de problemes ●

●

que els receptors/resolutors els identifiquin que provoquin conflictes matemàtics i emocionals

●

que estimulin la investigació

●

que no tinguin solució única

●

que proporcionin plaer, fins i tot el plaer de buscar... un altre final

Aportacions trobades al llarg de la recerca en relació a les àrees matemàtiques rapidesa en la introducció d'un tema ●identificació del problema que es planteja ●asoliment general d'uns continguts mínims relatius al tema plantejat ●desig de seguir investigant sobre altres aspectes no plantejats inicialment i que provenen de les pròpies matemàtiques o de la tècnica audiovisual ●propostes de treball per part dels alumnes ●aparició de solucions múltiples ●

llenguatge ●bona comprensió en tots els alumnes independentment de la llengua d'origen familiar ●bona capacitat per a reproduir l'esquema de la història després del primer visionat ●reconeixement i fixació de frases ben construïdes ●desig d'intervenir a la narració del segon passi expressió artística ●interès pels aspectes artístics que es presenten, literaris, plàstics, audiovisuals i musicals ●desig d'investigar sobre la tècnica concreta ●propostes de treball a partir de temes plantejats i noves formes d'expressió per a un mateix contingut

coneixement d'un mateix i de l'entorn exploració de les pròpies emocions i les dels altres ●capacitat per a copsar la possible ubicació a partir d'il·lustració ●text en un primer visionat ●identificació de qualitats físiques de materials ●elaboració de pautes comunes per a les intervencions ●

I dit a la manera d'en Tonnucci I tot allò que les mestres hi puguin afegir, a partir de les seves pròpies recerques i “parant oïda” als seus alumnes que són els destinataris del programa, la seva audiència i els protagonistes de les aules, el futur.

Carme Aymerich Manuel Barrios setembre de 2010

Aquesta ha estat una tasca col·lectiva

Departament d’Educació i Televisió de Catalunya Amb l'assessorament dels professionals del CESIREcreamat i el treball de coordinació de la Montserrat Torra Fent proves amb els nois i noies de l’Escola Pública Rocafonda de Mataró I en especial de: Lluís Arcarazo, Mercè Framis, Elisabeth Méndez i Joan Saura http://www.unamadecontes.cat

ENLLAÇOS PRINCIPALS Matecontes Memòria Creamat Contes matemàtics

ENLLAÇOS ESPECÍFICS Llista Matecontes editats en paper Article: Porqué cuentos Un conte de mates en anglès Continguts matemàtics a Una mà de contes