Socials II by Mare Meva

DOSSIER SOCIALS II PROVES ACCÉS GM

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

Índex Unitat 1. El paisatge com a resultat de la interacció entre l’home i el medi. 1.1 El medi i l’activitat humana ………………………………………..….. 5 1.2 Els recursos naturals al món …………………………………………… 8 1.3 Els impactes mediambientals ……………………………………………10 1.4 L’impacte de l’activitat humana a Catalunya i Espanya ………………...12 1.5 El desenvolupament sostenible …………………………………………14 Unitat 2. Les arrels del món contemporani 2.1 2.2 2.3 2.4

Les divisions de la història ………………………………………….. 20 El naixement de les monarquies autoritàries ………………………… 21 Els grans descobriments geogràfics …………………………………...22 La societat a l’Edat Moderna ……………………………………… …22

Unitat 3. El món contemporani i els grans conflictes del segle XX 3.1 L’època de les revolucions ……………………………………………...25 3.2 El món que sorgeix de les revolucions ………………………………….27 3.3 Els imperis colonials …………………………………………………….29 3.4 Segle XX: l’època dels conflictes ……………………………………… 30 3.5 Espanya en els darrers anys…………………………………………….. 34 Unitat 4. L’organització política d’Espanya i Catalunya 4.1 L’organització política i administrativa de Catalunya ……………… 38 4.2 L’organització política i administrativa d’Espanya .………………….42 Unitat 5. La Unió Europea 5.1 La creació de la Comunitat Europea ……………………………… …46 5.2 Les institucions de la Unió Europea …………………………………..49 5.3 Els desequilibris de la Unió Europea ………………………………… 51 Unitat 6. Catalunya i Espanya en democràcia 6.1 La transició de la dictadura a la democràcia …………………………55 6.2 la Constitució del 1978……………………………………………….57 6.3 Els primers governs democràtics …………………………………… 59 6.4 Espanya en el canvi de segle ………………………………………....61 6.5 La recuperació de l’economia catalana ……………………………....63 6.6 Tres dècades de canvis a Catalunya ………………………………….65 Unitat 7. Conflictes del món actual 7.1 Globalització i xoc de civilitzacions …………………………………72 7.2 Europa oriental ……………………………………………………… 73 7.3 Conflictes a l’Àsia ……………………………………………………74 7.4 Conflictes a l’Àfrica ………………………………………………….76 7.5 Amèrica llatina ……………………………………………………….77 7.6 Els diversos aspectes de la globalització ……………………………..78 7.7 Les desigualtats econòmiques ………………………………………..80 7.8 El conflicte ecològic ………………………………………………….82 Unitat 8. Exàmens socials 8.1 Exàmens de socials de convocatòries anteriors ……………………..86

Unitat 1 EL PAISATGE COM A RESULTAT DE LA INTERACCIÓ ENTRE L’HOME I EL MEDI. TERRITORI I SOCIETAT

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

Unitat 2 LES ARRELS DEL MÓN CONTEMPORANI

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA PREHISTÒRIA 2000.000 anys fins el 3500 aC Edat Antiga

3500 a C Naixement de l’escriptura fins 476 dC Caiguda de l’Imperi Romà

Edat Mitjana

476 dC fins el 1492 Descobriment d’Amèrica

Edat Moderna 1492 fins el 1789 la Revolució Francesa Edat Contemporània 1789 fins el 1989 Caiguda del Mur de Berlín Món actual

des de

1989

L’EDAT MODERNA (1492-1789) EL NAIXEMENT DE LES MONARQUIES AUTORITÀRIES Durant la segona meitat del segle XV es consolidaren les monarquies ja existents a l’Edat Mitjana. Les noves monarquies autoritàries tenien molt de poder: els nous reis disposaven de funcionaris que treballaven per a ells ( en l’administració de la justícia, el cobrament d’impostos, control de l’economia). A més tenien un exèrcit permanent format per soldats professionals. Finalment, comptaven amb la diplomàcia, persones que representaven els interessos dels monarques a les corts estrangeres. Aquestes monarquies no reconeixien cap autoritat superior a la del rei, ni la dels senyors feudals ni la de l’Església. Per tal de consolidar el seu poder, el rei absolut assegurava que el poder li venia donat directament per Déu. Els països on les monarquies autoritàries es consolidaren amb més força foren Anglaterra, França.

ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS Fins a l’Edat Mitjana el territori conegut pels europeus es limitava a Europa i a una part d’Àsia i d’Àfrica. A partir del segle XV les noves monarquies començaren a explorar més enllà del món conegut. L’ objectiu era trobar noves rutes per anar a les Índies Orientals, però descobriren un nou continent: Amèrica. Les conseqüències d’aquests descobriments foren que les monarquies portuguesa i espanyola colonitzaren els territoris conquerits i hi formaren grans imperis.

Durant els segles XVI i SXVII regnà la dinastia dels reis Àustries, sota els quals florí l’Imperi Hispànic. L’objectiu dels reis hispànics era crear una monarquia autoritària, amb un Estat fort.

LA SOCIETAT A L’EDAT MODERNA La societat estava dividida en estaments: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS A dalt de tot era el rei, que com a monarca absolut tenia tots els poders, encara que en certs moments intentava governar de forma paternalista. Els estaments privilegiats: Els privilegiats, que gaudien de diversos tipus de privilegis com, per exemple, obtenir càrrecs honorífics normalment a la Cort, estar lliures de pagar impostos i gaudir d’uns tribunals propis quan necessitaven la justícia. Aquest grup dels privilegiats estava format per dos estats. Per una banda hi havia la noblesa, que era fonamentalment de dos tipus: la noblesa rica, que exercia influències, i la noblesa baixa, que gaudia de pocs privilegis i no tenia normalment el favor reial. Per una altra hi havia el clergat que, com en el cas anterior, presentava grans diferències tot depenent de si es tractava del clergat alt (jerarquies eclesiàstiques: bisbes, abats, etc.) o del clergat baix (sacerdots de les parròquies, i més encara si aquestes eren rurals). Aquest grup privilegiat vivia únicament de rendes que provenien de les terres que el grup dels no privilegiats treballava.

Els estaments no privilegiats Els no privilegiats el formaven, per un cantó, les grans masses de ciutadans que depenien directament del rei, mentre que per un altre hi havia els súbdits de la noblesa i del clergat, la majoria camperols, que se sentien ofegats per les exigències dels seus superiors.

• La burgesia, que tenia un fort poder econòmic però que, en canvi, políticament no exercia cap influència.

Piràmide amb els estaments de l’antic règim

Unitat 3 EL MÓN CONTEMPORANI I ELS GRANS CONFLICTES DEL SEGLE XX

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

L’EDAT CONEMPORÀNIA 1789-1989 1- SEGLES XVIII-XIX: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS 1. La crisi de l’Antic Règim Cap a finals del segle XVIII les estructures de l’Antic Règim van entrar en una profunda crisi. l’Antic Règim es caracteritzava fonamentalment perquè la societat estava formada per dos grups ben diferenciats: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS

Els canvis polítics i socials: la Revolució Francesa La revolució Francesa es va iniciar el 1789, quan el poble es va rebel·lar contra el poder absolut del rei i els privilegis de la noblesa. Va acabar el 1804 amb l’emperador Napoleó Bonaparte governant França. Diversos fets van motivar aquesta revolució, que va tenir també diverses conseqüències: Causes

Conseqüències

• Els períodes de fam i crisi econòmica • Va desaparèixer la monarquia a a causa de males collites van fer que es França. generalitzés un gran malestar en el poble. • Es van redactar una Constitució i una • La crisi va afectar l’economia de Declaració dels Drets de l’Home i del l’estat. Per solucionar-ho el rei va Ciutadà, sobre els drets i llibertats de plantejar que els nobles paguessin les persones. impostos, fet que va provocar els descontentament en la noblesa i el • Van desaparèixer els estaments clergat. privilegiats i no privilegiats en què es dividia la societat. La nova societat • Es van difondre idees de la Il·lustració, que defensaven la igualtat francesa es basava en la igualtat entre de totes les persones i la necessitat que totes les persones. el monarca complís la voluntat de la majoria del poble.

La Constitució de 1791 es basava en el principi de sobirania nacional, segons la segons la qual la sobirania ja no pertanyia al rei, sinó a tota la Nació, formada per tots els habitants del país, que a partir d’aquell moment van rebre el nom de ciutadans. Aquest nou sistema establí la divisió de poders: • Poder legislatiu: aquest requeia sobre l’Assemblea legislativa i tenia com finalitat elaborar les lleis. • Poder executiu: el conservava el rei i tenia com a missió fer complir les lleis aprovades per l’Assemblea. • Poder judicial: en mans dels jutges.

Al llarg del segle XIX altres països europeu, seguint l’exemple francès, van intentar moderar el poder de la monarquia absoluta i instaurar la democràcia.

2.Els canvis econòmics: la Revolució Industrial La revolució industrial és el conjunt de canvis que van transformar la manera de produir objectes: del treball artesanal al taller es va passar al treball industrialitzat a la fàbrica. Això va permetre obtenir més productes i iguals en menys temps.

A finals del segle XVIII es van produir una sèrie de canvis agrícoles, demogràfics i tecnològics que van conduir a la industrialització. Canvis agrícoles

La terra es concentra en pocs propietaris. Això permet organitzar millor els conreus, augmenta la producció i s’obtenen més beneficis. Se substitueix el guaret per la rotació de conreus (cereals, farratges i tubercles). S’utilitzen màquines simples.

Canvis demogràfics

Es redueix la mortalitat, sobretot entre els nadons, a causa de les millores en l’alimentació i la medicina.

Canvis tecnològics

Diversos invents, com la màquina de vapor de James Watt, permeten augmentar la producció. Stephenson inventa el ferrocarril.

La revolució industrial va comportar un gran creixement de la producció, i per tant , la necessitat de buscar nous mercats on vendre-la. També va comportar l’aparició de moviments obrers i sindicats, per defensar els drets dels treballadors i aconseguir millores.

Aquests canvis van fer possible l’aparició de les primeres indústries a Anglaterra en el sector tèxtil i desprès la fosa del ferro durant el segle XVIII. Posteriorment, es va estendre a altres països europeus. Però la industrialització no va ser igual en tots els països. A l’Espanya del segle XIX, per exemple, va ser un procés lent i dificultós, amb l’excepció de Catalunya.

2.1- El món que sorgeix de les revolucions La nova societat del segle XIX Els canvis que s’inicien amb la Revolució Francesa i els canvis econòmics impulsats per la Revolució industrial creen una nova societat dividida en dues classes socials: el proletariat i la burgesia. El Proletariat

Els proletaris o obrers eren els treballadors de les fàbriques i les mines. Treballaven en condicions molt dures: jornades laborals molt llargues, condicions poc saludables, salaris que amb prou feines permetien subsistir... A la fàbrica, les tasques més pesades i rutinàries eren realitzades per dones i nens a qui es pagava menys que als homes. Vivien amuntegats en cases petites i poc higièniques. Sovint eren persones acabades d’arribar a ciutats que creixien molt de pressa.

La burgesia

El burgesos eren els propietaris de les màquines, les primeres matèries, els diners i les instal·lacions on treballaven els obres. Controlaven el món dels negocis i tenien una gran influència en la societat. Vivien en grans cases, símbol del poder econòmic. La seva forma de vida imitava a la dels nobles, amb els quals intentaven emparentar-se.

Cal fer notar un fet important relacionat amb el progrés industrial: el moviment obrer. La nova societat industrial junt amb el capital havien generat una gran riquesa i benestar, dels quals, en canvi, no tothom en fruïa, sinó que més aviat eren privilegi d’uns pocs. Els obrers, que constituïen la major part de la societat, veien com s’anaven enriquint amb la seva suor els propietaris capitalistes mentre ells vivien en condicions més que infrahumanes, producte d’un sou escàs i minso.

2.2. La Revolució industrial a Catalunya Catalunya es va trobar amb una sèrie d’impediments que no li van permetre portar a terme de forma plena aquesta segona industrialització; tot i això, Catalunya va ser la zona més industrialitzada d‘Espanya. Els principals problemes van ser: • Manca de carbó. • Poc finançament. • Pocs mercats, ja que els productes catalans no podien competir ni en qualitat ni en quantitat amb els estrangers. És per aquesta raó que els industrials catalans demanaven contínuament a Madrid proteccionisme per als seus productes Amb tot, la indústria tèxtil catalana va experimentar un fort creixement, fent servir, però, dos sistemes propis i peculiars: • Per una banda, la fàbrica tèxtil, amb la màquina de vapor i la xemeneia com a símbol especial, construïda normalment a prop del port de Barcelona, per on s’importaven el cotó i el carbó per fer moure les màquines de vapor. L’Espanya Industrial, construïda a l’actual barri de Sants, que a mitjan segle XIX era un poble, va ser la més coneguda. • Per una altra, la colònia, que es va localitzar a prop dels rius, normalment a la riba, per aprofitar la força de l’aigua mitjançant turbines. Aquest era un sistema molt peculiar, ja que entorn de la fàbrica es construïen els habitatges dels treballadors i de tota la família, l’escola, les botigues, l’església. L’amo actuava amb un cert sentit paternalista, però a la vegada obtenia l’avantatge que els obrers restaven lluny dels possibles conflictes que es

donaven a la ciutat. Les colònies més famoses van ser les que es van construir al llarg del riu Llobregat, i més en concret la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

3. Els imperis colonials A finals del segle XIX, els països europeus amb més poder, com el Regne Unit i França, van expandir els seus territoris per Àfrica i Àsia, i van crear imperis colonials. Van ocupar militarment els territoris i van aconseguir un poder polític i econòmic. Les causes que van portar els països europeus a establir colònies en aquests llocs van ser la recerca de mercats per vendre els seus productes, la necessitat de comprar primeres matèries i el desig d’obtenir prestigi internacional.

Com a conseqüència els països colonitzadors van obtenir grans beneficis econòmics. A les colònies es va esclavitzar bona part de la població, es van crear fronteres artificials que van separar i barrejar pobles, i es va perdre la cultura d’aquests pobles en imposarse l’europea.

4 Segle XX: L’època dels conflictes El segle XX va estar marcat per conflictes internacionals, com les dues guerres mundials, i èpoques de pau. Aquests són alguns dels fets històrics importants: • La I Guerra Mundial (1914-1918) es va originar per la competència econòmica i colonial entre els estats europeus. Es van enfrontar la Triple Aliança (Alemanya, Aústria-Hongria, Itàlia) i la Triple Entesa (França, Regne Unit i Rússia) entre altres països. Va ser un conflicte llarg que es va caracteritzar per la lluita en trinxeres on cap dels dos bàndols avançava. L’entrada dels Estats Units a la Guerra l’any 1917 en el bàndol aliat va precipitar la victòria el 1918. La guerra va acabar amb la Victòria de la Triple Entesa. El 1919 es signa la Pau de Versalles, per la qual l’Imperi d’Àustria-Hongria va quedar dividit en petits països de l’Europa central, mentre que Alemanya era obligada pagar una forta multa.

. • Entre 1919 i 1939 va haver-hi una època de pau: el període d’entreguerres. Fins el 1929, els països europeus i els Estats Units van viure un període de gran desenvolupament. Però a finals de 1929, es va desencadenar una terrible crisi mundial: es van tancar moltes fàbriques, van fer fallida molts bancs i molts obrers es van quedar sense feina. En alguns països, com els Estats Units, el govern va invertir en obres públiques per donar feina als aturats. En d’altres els grans empresaris van donar suport a partits nacionalistes i van sorgir governs dictatorials, com Adolf Hitler a Alemanya o Benito Mussolini a Itàlia.

• El 1939 va esclatar la II Guerra Mundial (1939-1945), desprès de que Alemanya envaís territoris europeus. Van intervenir-hi Alemanya, Itàlia i Japó, d’una banda, enfront de l’aliança de França, el Regne Unit, i posteriorment, els Estats Units. L’enfrontament es va produir a Europa però també va haver-hi batalles a Àsia i a Àfrica. La II Guerra Mundial va acabar amb el llançament de bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki.

El 1945 es va crear l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per solucionar de manera pacífica les disputes entre Estats. Actualment els països es reuneixen per celebrar trobades en les quals parlen de temes de pau, econòmics, de cooperació tècnica.

4.1 El paper de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) L’any 1945, en acabar la II Guerra Mundial, va néixer l’ONU. Els objectius principals d’aquesta organització eren: • evitar el sorgiment de noves guerres, • fomentar el respecte dels drets humans arreu del món, • promoure el progrés social ajudant a millorar les condicions de vida dels habitants del planeta a través de diferents organismes i programes que impulsen i coordinen l’ajut dels estats en cada sector. L’ONU està estructurada en cinc òrgans principals: • El Consell de Seguretat, on les grans potències tenen dret de veto. • L’Assemblea General. • El Tribunal Internacional de Justícia. • El Consell Econòmic i Social. • La Secretaria General. L’ONU té un seguit d’organismes dedicats a la cooperació: • UNESCO: per a temes culturals, científics i educatius. • UNICEF: per a la infància. • FAO: per al desenvolupament agrícola. • OMS: per tractar temes de salut

Desprès de la II Guerra Mundial va haver-hi una època de pau tensa: la guerra freda (1945-1989). Van aparèixer dos blocs de països enfrontats, encapçalats pels Estats Units i la Unió Soviètica. Entre ells hi havia una relació difícil que va afectar tot el món, encara que mai no es van enfrontar directament. Per separar els dos blocs es va construir el mur de Berlín. Va ser el símbol de la guerra freda i no es va enderrocar fins al 1989.

4.2 La descolonització Entre 1945 i 1965 les colònies de les potències europees van iniciar un procés d’independència de les seves metròpolis. Aquest procés s’anomena descolonització i va ser una conseqüència directa de la II Guerra Mundial. Després de la guerra el nou ordre mundial dificultava molt el manteniment dels antics imperis colonials. D’una banda, les organitzacions internacionals com l’ONU i les dues grans potències sorgides de la guerra (EUA i URSS) van manifestar obertament la seva opinió contrària al colonialisme. D’una altra, les metròpolis es van haver d’enfrontar als moviments nacionalistes que sorgiren a les colònies i que reclamaven el dret a la independència. El moviment descolonitzador va començar a Àsia i al Pròxim Orient i es va estendre per Àfrica durant la dècada dels seixanta. La majoria dels nous estats van obtenir la independència mitjançant un procés negociat amb l’antiga metròpoli que va mantenir la majoria dels seus interessos econòmics. Com, per exemple, l’Índia respecte a Anglaterra. Però en algunes colònies la descolonització va ser molt més traumàtica i va fer que hi esclatessin unes guerres d’alliberament llargues i cruels. Com, per exemple, Algèria respecte a França.

4.3 El naixement del Tercer Món La majoria dels nous estats coincidien en el fet que se sentien marginats de la política internacional i de les grans decisions econòmiques. En el context de la política de blocs

i de l’enfrontament entre l’URSS i els EUA, aquests nous estats van manifestar la voluntat de no ser uns simples peons de la política internacional de les grans potències. Així mateix, van expressar el dret a decidir el seu destí i a afrontar el problema més greu que tenien plantejat, la pobresa.

El Tercer Món en gris fosc D’aquesta manera va néixer el terme Tercer Món, com una manera de designar tots aquells països que, per damunt de la seva adscripció al bloc occidental o al bloc soviètic, s’identificaven amb situacions de dependència, de pobresa i de subdesenvolupament. Al bloc del Tercer Món també es van afegir els països de l’Amèrica llatina que presentaven situacions similars. L’any 1955, a la Conferència de Bandung, 29 caps d’estat d’aquests països del Tercer Món van acordar la defensa del dret a l’autodeterminació i el respecte mutu entre els pobles. També van acordar fer polítiques per estimular el desenvolupament econòmic i cultural. Els problemes del Tercer Món: • l’elevat creixement de la població, • el creixement accelerat del fenomen urbà, • la fam i les deficiències sanitàries, • l’analfabetisme, • la impossibilitat de controlar els propis recursos, • la manca d’industrialització, • el control del comerç mundial per part dels països rics, • l’elevat deute extern.

4.4La fi de la Guerra Freda Amb la fi de la guerra freda, l’enfrontament entre els dos blocs va desaparèixer i es va produir una major comunicació i interdependència entre els diversos països del món. Hi ha un fet simbòlic, la caiguda del mur de Berlín, que obre una nova situació a nivell mundial; situació que, d’alguna manera, ja es va començar a entreveure amb la crisi del petroli l’any 1973. A partir de la perestroika i de la caiguda del mur de Berlín, s’inicia una nova divisió del món diferent de l’existent fins llavors, però segurament molt més

greu i més difícil de resoldre: la divisió entre països rics i països pobres. Una situació que fa que les perspectives siguin molt complexes ja que es barregen factors polítics, socials i econòmics que obren una profunda escletxa entre països rics i pobres, o desenvolupats i subdesenvolupats, de molt difícil solució.

La perestroika. Tot va començar l’11 de març de 1985, en què Mikhail Gorbatxov,Així, els mercats, les societats i les cultures s’han unificat i han donat al món un caràcter global. És la globalització.

5.Espanya en els darrers anys Espanya es va mantenir al marge de la majoria dels conflictes del segle XX. Va adoptar un paper neutral durant la I Guerra Mundial i, abans que a Europa esclatés la II Guerra Mundial, a l’Estat espanyol es va produir la Guerra Civil que la va portar a la dictadura i a l’aïllament internacional. El 1931 es va instaurar a Espanya la Segona República, desprès de les eleccions municipals convocades pel rei Alfons XIII. Les eleccions les van guanya per àmplia majoria a les ciutats els republicans. Els primers anys es van dur a terme moltes reformes: agrària, religiosa, eductativa... també es va concedir el dret de vot a les dones. La desigualtat social va originar molta tensió política. A Catalunya es va aprovar un Estatut, que recuperava la Generalitat com a institució de govern.

Malgrat tot, les tensions socials van continuar i van acabar provocant una gran agitació social. Com a conseqüència, el 1936, una part de l’exèrcit, sota les ordres del general Franco, es va alçar contra el govern republicà. Així va esclatar la Guerra Civil (19361939) entre nacionals i republicans. Espanya va quedar dividida en dues zones: la nacional dels militars sublevats i la republicana.

La guerra va acabar amb la victòria dels nacionals l’any 1939 i l’establiment d’una dictadura del general Franco, que va durar fins el 1975. Espanya va sortir molt empobrida de la guerra i l’aïllament econòmic de l’exterior va agreujar la situació del país.

El creixement econòmic dels anys 60 L’etapa del “desarrollismo”, 1959-1973 va reforçar el règim franquista. Tot i el paper creixent de l’oposició a Catalunya i a la resta de l’Estat, la dictadura no va cedir. El 1975 es va reinstaurar la monarquia, amb Joan Carles I, es va iniciar una etapa de transició cap a la democràcia que va culminar el 1977 amb les primeres eleccions democràtiques.

Unitat 4 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA I DE CATALUNYA.

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

Unitat 5 LA UNIÓ EUROPEA

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

Unitat 6 ESPANYA I CATALUNYA EN DEMOCRÀCIA

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

Unitat 7 CONFLICTES DEL MÓN ACTUAL

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

Unitat 8 EXAMENS DE CONVOCATÒRIES ANTERIORS

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat

Generalitat de Catalunya Departament d'Educació

Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent

PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPE Convocatòria ordinària 2006 CIÈNCIES SOCIALS DADES DE LA PERSONA ASPIRANT Qualificació Cognoms i nom: DNI:

1- Observant el mapa, identifiqueu els elements indicats per les fletxes i escriviu al costat el número corresponent. (Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

2 1

Península Aràbiga

- Illa de Madagascar

- Austràlia

- Alaska

2- Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). (Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

AFIRMACIÓ

V/F

L’esperança de vida dels països rics ha disminuït de forma alarmant durant els darrers cent anys. Els moviments migratoris més importants de l’actualitat es dirigeixen de les àrees pobres del planeta cap a les àrees riques. La mortalitat infantil continua sent més elevada als països en vies de desenvolupament que als països rics. La taxa de natalitat és molt més elevada als països rics que als països en vies de desenvolupament.

Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent

PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPE Convocatòria ordinària 2006 CIÈNCIES SOCIALS

3- Relacioneu cada un dels conceptes recollits en la taula amb el sistema social en què va sorgir: PALEOLÍTIC, NEOLÍTIC, ÈPOCA ANTIGA, FEUDALISME. (Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

CONCEPTE

ÈPOCA HISTÒRICA

ESCLAVISME

SERFS

DESCUBRIMENT DE L’AGRICULTURA CAÇA I RECOL·LECCIÓ

4- Col·loqueu en dues columnes els conceptes següents segons corresponguin al sistema absolutista o al sistema parlamentari (o democràtic): SUFRAGISME, PODER ABSOLUT, DIVISIÓ DE PODERS, IGUALTAT DAVANT LA LLEI, SOCIETAT ESTAMENTAL i PRIVILEGIS HEREDITARIS. (Puntuació: 2 punts; descomptar 0,5 punts per cada resposta incorrecta)

SISTEMA ABSOLUTISTA

SISTEMA PARLAMENTARI (o democràtic)

- ______________________

Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent

PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPE Convocatòria ordinària 2006 CIÈNCIES SOCIALS

5- Col·loqueu el nom de les Comunitats Autònomes espanyoles senyalades en el mapa. (Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent

PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPE Convocatòria incidències 2006 CIÈNCIES SOCIALS DADES DE LA PERSONA ASPIRANT Qualificació Cognoms i nom: DNI: 1. Col·loqueu en el mapa els elements següents: meridià de Greenwich, Tròpic de Càncer, Tròpic de Capricorn, i línia de l’Equador. (Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

2. Les piràmides de població detallades a continuació corresponen a un país JOVE, un país MADUR, un país ENVELLIT i un país amb molta IMMIGRACIÓ MASCULINA. A l’eix d’abscisses s’indica el nombre d’habitants (a la part esquerra els homes i a la part dreta les dones), i a l’eix d’ordenades l’edat. Poseu els conceptes en majúscula en el quadre que correspongui. (Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent

PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPE Convocatòria incidències 2006 CIÈNCIES SOCIALS

3. En el món feudal hi havia un ordre social molt estricte. Relacioneu cada concepte del quadre amb la definició adequada posant el número que correspongui en la casella buida de la dreta. (Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

CONCEPTE

DEFINICIÓ

ALTA NOBLESSA

Homes lliures que mantenien els oficis en els tallers de les ciutats

ALT CLERGAT

Grans propietaris rurals que transmetien els seus privilegis de pares a fils

ARTESANS

Camperols lligats a la terra amb un vincle que passava de pares a fils

SERFS

Bisbes i abats que vivien de la terra com un senyor feudal

4. A la Segona Guerra Mundial (1939-1945) una gran nombre de països es van enfrontar en dos blocs bel·ligerants. Distribuïu els països següents d’acord amb la seva posició durant el conflicte en les dues columnes del quadre inferior: ESTATS UNITS, JAPÓ, ITÀLIA, UNIÓ SOVIÈTICA, ALEMANYA i ANGLATERRA. (Puntuació: 2 punts; descomptar 0,5 punts per cada resposta incorrecta)

PAÏSOS ALIATS

POTÈNCIES DE L’EIX

- ______________________

Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent

PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPE Convocatòria incidències 2006 CIÈNCIES SOCIALS

5. El sistema democràtic es basa en la separació de poders. Col·loqueu els conceptes següents en l’apartat que correspongui de l’organigrama: 1) 2) 3) 4)

GOVERNA EL PAÍS PODER EXECUTIU L’EXERCEIX EL PARLAMENT PODER JUDICIAL (Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

SISTEMA DEMOCRÀTIC -REPARTIMENT DE PODERS-

PODER LEGISLATIU

L'EXERCEIX EL GOVERN

REDACTA LES LLEIS

L'EXERCEIXEN ELS JUTGES

CASTIGUEN ELS DELICTES

1. Situeu sobre el mapa d’Europa les penínsules següents: Balcànica, 2 PUNTS (O,5 PER CADA RESPOSTA CORRECTA) Escandinava, de Jutlàndia i Italiana.

2. Indiqueu en la columna de la dreta si són vertaderes (V) o falses (F) cada una de les afirmacions següents, referides als moviments migratoris: 2 PUNTS (O,5 PER CADA RESPOSTA CORRECTA)

El moviment migratori més habitual va de la ciutat al camp. Els grans moviments migratoris actuals van de l’hemisferi sud a l’hemisferi nord. Les lleis dels països rics afavoreixen la immigració. La causa principal de les migracions és econòmica.

3. Relacioneu cada una de les dates següents amb el seu període històric: poseu la lletra corresponent en els parèntesis de la columna de la dreta. 2 PUNTS (O,5 PER CADA RESPOSTA CORRECTA)

1917 dC

(A)

Època antiga

(

)

1200 aC

(B)

Època medieval

(

)

750 dC

(C)

Època moderna

(

)

1714 dC

(D)

Època contemporània

(

)

4. Ordeneu cronològicament els fets següents de la història d'Espanya: col·loqueu les lletres corresponents en l’ordre adequat. 2 PUNTS (ES RESTARAN O,5 PER CADA RESPOSTA INCORRECTA)

Segona República (A), Pèrdua de Cuba i Filipines (B), Transició democràtica (C), Guerra Civil (D) i Dictadura franquista (E) Resposta:

5. Col·loqueu les expressions següents en el lloc corresponent: judicial, divisió de poders, govern i parlament. 2 PUNTS (O,5 PER CADA RESPOSTA CORRECTA) La .................................. és una de les bases més importants del sistema democràtic. El poder ................................. és el que s’encarrega de jutjar els delictes. Les lleis són redactades pel ......................................, com a representant del poder legislatiu. El .................................. s’encarrega d’executar les lleis.

DADES DE LA PERSONA ASPIRANT Cognoms i nom: DNI:

Qualificació

1. Col·lo q u eu a l m a p a d 'À s ia el no m de l e s pe ní ns ul e s que i ndi que n l e s fl e tx e s . M À X I M 2 P U N T S ; 0 , 5 P E R C A D A R E S P O S TA C O R R E C TA

1. Col·loqueu al mapa d'Àsia el nom de les penínsules que indiquen les fletxes. (Puntuació: màxim 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

2. Ten in t en co m p t e q u e ca d a f u s ho r a r i e quiva l a 1 5 º de de s pl a ç a me nt c a p a l ’E s t o cap a l’ Oes t en el m erid ià d e Gre e nwi c h, di g ue u qui na ho r a s e r i a e n e l s s e g üe nts p u n ts com p t a n t a p a rt ir d e les 1 2 de l mi g di a a l me r i di à z e ro . M À X I M 2 P U N T S ; 0 , 5 P E R C A D A R E S P O S TA C O R R E C TA S1_053_1_CIENC_SOCIALS_GM_V.CAT_07.doc Pàgina 1/3

Posició en el map a 15º O es t

H o r a d e l fu s h o ra ri

60º O es t 30º Es t 45º Es t

3. Escriv iu ver it a b le ( V ) o f a ls ( F ) a l c o s ta t de l e s a fi r ma c i o ns s e g üe nts re fe re nts a la vid a en el Mó n A n t ic ( Grècia i Ro ma ) M À X I M 2 P U N T S ; 0 , 5 P E R C A D A R E S P O S TA C O R R E C TA

L’estr u ctu r a s o cial a G r ècia d i fe re n c i ava b à s i c a m e n t a m o s i e s cl a u s

L a mà d ’ o b r a d el camp ro mà e re n p e rs o n e s a s s a l a r i a d e s E ls aven ço s tecn o lò g ics a Ro m a e re n e s c a s s o s

L a ri q u es a a G r ècia p roven ia fo n a m e n t a l m e n t d e l c o m e rç

4. La Revolució Francesa de 1789 va proclamar una Declaració dels drets de l’home i del ciutadà que teniu parcialment recollits a continuació. Col·loqueu les expressions s e g ü e n t s e n e l l l o c c o r re s p o n e n t : S E PA R AC I Ó D E P O D E R S , E L S D R E T S D E L’HOME , I GUA LS , L A L LI BERTAT, L E S O P I N I O N S, L A NACI Ó D E 0 A 2 P U N T S ; E S R E S TA R À 0 , 5 P U N T P E R C A D A R E S P O S TA I N C O R R E C TA

1. E l s h o mes n eixen lliu res i

e n d re t s .

2. L’ o b jecte d e to ta s o cietat p o l í t i c a é s ga ra n t i r Aqu es ts d r ets s ó n

, l a p ro p i e t a t i l a re s i s t è n c i a a l ’o p re s s i ó .

3. E l p rin cip i d e to ta s o b iran i a re s i d e i x e n 4. L a lliu re co mu n icació d e

5. To ta s o cietat q u e n o tin g u i

é s u n d re t d e l s m é s p re u a t s . no té Constitució.

5. Omp li u el q u a d re q u e t en iu a c o nti nua c i ó a mb e l s tre s po de r s que e x i s te i x e n e n u n s i s t e m a d e m o c r à t i c i l ’ o r g a n i s m e o l a p e r s o n a q u e e x e r c e i x c a d a p o d e r.

A 2 P U Nque T S ;teniu ES RE TA R À 0 , 5 P Uamb N T Pels E R tres C A Dpoders A R E S Pque O S TA I N C O R R en E C TA 5. OmpliuD Eel0quadre a Scontinuació existeixen un sistema democràtic i l’organisme o la persona que exerceix cada poder. (Puntuació: de 0 a 2 punts; es restarà 0,5 punt per cada resposta incorrecta)

Separació de poders

L'exerceix el: ________

97 S1_053_1_CIENC_SOCIALS_GM_V.CAT_07.doc

1. Indiqueu la localització al mapa de les comunitats autònomes següents: Aragó, Castella-la Manxa, País Basc, Extremadura i Comunitat Valenciana. 2 PUNTS (ES RESTARAN O,5 PER CADA RESPOSTA INCORRECTA)

2. Indiqueu en la columna de la dreta si són vertaderes (V) o falses (F) cada una de les afirmacions següents, referides a piràmides de població: 2 PUNTS (O,5 PER CADA RESPOSTA CORRECTA)

A les societats europees predomina la població molt jove. Després d’una guerra sempre es dóna una caiguda en el nombre de naixements. L’esperança de vida als països pobres és molt elevada. Molts països del Tercer Món tenen un creixement demogràfic descontrolat.

3. Calculeu en la columna de la dreta el temps transcorregut entre les dates següents: 2 PUNTS (O,5 PER CADA RESPOSTA CORRECTA)

De la fundació de Roma (753 aC) a la caiguda de l’Imperi (476 dC) Del descobriment d’Amèrica (1492 dC) a la independència dels EUA (1776 dC) De la mort d’Alexandre el Gran (323 aC) a l’assassinat de Cèsar (44 aC) De la Guerra del Francès (1808) a la Guerra Civil (1936)

4. Ordeneu cronològicament els presidents de la Generalitat de Catalunya següents: 2 PUNTS (ES RESTARAN O,5 PER CADA RESPOSTA INCORRECTA) Lluís Companys (A), Francesc Macià (B), Pasqual Maragall (C), José Montilla (D), Josep Tarradellas (E) i Jordi Pujol (F) Resposta:

5. Relacioneu amb una fletxa cada una de les expressions següents amb els conceptes a què van lligades: 2 PUNTS (O,5 PER CADA RESPOSTA CORRECTA)

Constitució Estatuts d’autonomia Feixisme Monarquia

Dictadura Títol hereditari Separació de poders Descentralització

2. Ordeneu els següents sistemes muntanyosos europeus segons corresponguin a MUNTANYES JOVES o MUNTANYES VELLES: CAUCAS, SERRALADES ESCANDINAVES, MASSÍS GALAIC, MASSÍS i SISTEMA 2 . OCENTRAL r d e n e u e l sFRANCÈS, s e g ü e n t s sALPS, i s t e m eCÀRPATS, s m u n t a n yoURALS s o s e u ro p e u s s e g o nBÈTIC s c o r re s p o n g u i n a M(Puntuació: U N TA N Y EdeS 0J aOV ES o M N TA N0,5 Y Epunt S V Eper L Lcada E S : resposta C AU C Aincorrecta) S, SERRALADES 2 punts; esUrestarà E S C A N D I N AV E S , M A S S Í S G A L A I C , M A S S Í S C E N T R A L F R A N C È S , A L P S , CÀRPAT S , U R A LS i S I S T EMA BÈTIC MUNTANYES JOVES MUNTANYES VELLES D E 0 A 2 P U N T S ; E S R E S TA R À 0 , 5 P U N T P E R C A D A R E S P O S TA I N C O R R E C TA

MU N TA N Y E S J OV E S

M UNTA NYE S V E L L E S

3. Observeu la piràmide de població que teniu a continuació i subratlleu quatre idees

3. Ob serveu la p irà m id e d e p o bl a c i ó que te ni u a c o nti nua c i ó i s ubra tl l e u qua tre equivocades que apareixen en el comentari de la dreta. id ees eq u ivo ca d es q u e a p a reix en e n e l c o me nta r i de l a dre ta .

(Puntuació: màxim 2 punts;M0,40 per cada resposta correcta) À X I M 2 P U N T S ; 0 , 4 0 P E R C A D A R E S P O S TA C O R R E C TA

L’a ny 1 9 91997 7 E s pEspanya a ny a i iCCatalunya a t a l u ny tenien a L’any una t e n i epiràmide n u n a p de i ràpoblació m i d e d ejove, p o bl a c una ió amb j ove ,esperança a m b u n adeevida s p e ra n ç a da elavmitjana ida similar s i m i leuropea. a r a l a m i t j a n a e u ro p e a . E l c aEl nvcanvi i d e vdei dvida a d edels l s aanys ny s vuitanta no es enaels naixements v u i t amanifestava nta no es m n i fe s t ava e ni això vegada e l s n provocava a i xe m e n tuna s i base a i x òcada p rovo c avamés estreta. nascuts a éfinals u n a bLa a sfranja e c a ddels a vega da m s dels anys e s t retrenta t a . (persones entre 55 i 59 anys d’edat) és més L a fra n j aampla d e l scom n a sac conseqüència u t s a fi n a l s de la Guerra Civil i en general les d e l s a ny s t re n t a (p e rs odones n e s epateixen n t re molt menys les crisis econòmiques 5 5 i 5 9 a ny s d ’e d a t ) é s m é s i socials. a m p lEl a cconjunt o m a cens o ndóna s e q üuna è n cpiràmide i a d e amb problemes de renovació a l a G u e rra C iv i l i e n ge n e racurt l l ei sllarg termini. d o n e s p a t e i xe n m o l t m e ny s l e s c ri s i s e c o n ò m i q u e s i s o c i a l s . El conjunt ens dóna una p i rà m i d e a m b p ro b l e m e s d e re n ova c i ó a c u rt i l l a rg t e rm i n i .

S2_053_1_CIENC_SOCIALS_GM_V.CAT_07.doc Pàgina 2/3

100

4. Llegiu el document que teniu a continuació i ompliu els buits amb les expressions següents segons correspongui: COMTATS I SENYORIES, VASSALLS, MEMBRES D E L’ E S G L É S I A , L’ E DAT M I T JA NA , T R I BU T S I T R E BA L L , F E U DA L I S M E , NOBLES D E 0 A 2 P U N T S ; E S R E S TA R À 0 , 5 P U N T P E R C A D A R E S P O S TA I N C O R R E C TA

de l’ Ed at mitjan a a Eu ro p a.

é s e l s i s t e m a p o l í t i c, e c o n ò m i c i s o c i a l p ro p i

E ls reg n es es d iv id ien en

prop o r cio n ava p r o tecció als s e u s a les s eves ter r es .

E ls seny o r s f eu d als er en

a c a nv i d e

on l'amo

i ten ien u n a relació d e d ep en dè n c i a a m b e l re i d e c a d a reg i ó .

5 . R e l a c i o n e u l e s fi g u re s h i s t ò r i q u e s s e g ü e n t s a m b e l s f e n ò m e n s p o l í t i c s o e l s c o r re n t s d e p e n s a m e n t e n q u è va n e s t a r i m p l i c a t s : H I T L E R , RO B E S P I E R R E , F RANCO , MA R X , L EN I N , BA KU N I N D E 0 A 2 P U N T S ; E S R E S TA R À 0 , 5 P U N T P E R C A D A R E S P O S TA I N C O R R E C TA

FE N OME N

REVO LU C I Ó F R A N CE SA

NO M

S O C I A LI S M E CI EN TÍFIC ANA R QU I S M E

R EVO LU CI Ó RU S A

G U ERRA C I V I L ES PA N YO L A NA ZI S M E

101

DNI:

1. Observant el mapa físic, digueu el nom de les serralades que s’indiquen. M À X I M 2 P U N T S ; 0 , 4 0 P E R C A D A R E S P O S TA C O R R E C TA

1. Observant el mapa físic, digueu el nom de les serralades que s’indiquen. (Puntuació: màxim 2 punts; 0,4 per cada resposta correcta)

2. Espan ya té una població de 40.397.842 i un Producte Inter ior Brut de 1.039.927 m i l i o n s d e d ò l a r s . E s c r iv i u l a f ó r m u l a d e l P ro d u c t e I n t e r i o r B r u t p e r c à p i t a i calcu leu el res u lt at a m b les d a d e s que s ’ha n do nat. S3_053_1_CIENC_SOCIALS_GM_V.CAT_07.doc Pàgina 1/3

1 P U N T P E R C A D A PA RT D E L A P R E G U N TA

F órm u la P I B p er càp ita Càlc u l a Es p any a

102

3 . L l e g i u e l d o c u m e n t q u e t e n i u a c o n t i n u a c i ó i o m p l i u e l s bu i t s u t i l i t z a n t l e s e x p re s s i o n s s e g ü e n t s : L E S C A N I N E S , D ’ I N S T RU M E N T S , L A M A N D Í B U L A , CAMINA R B Í PE D E , LA C A Ç A , E L CE RVE L L D E 0 A 2 P U N T S ; E S R E S TA R À 0 , 5 P U N T S P E R C A D A R E S P O S TA I N C O R R E C TA

o b liga a ad o p tar u n a p o s t u ra e re c t a , t a n t p e r a ve u re l e s p re s e s

com p er a f u g ir d ' elles ; i el

d e i x a l e s m a n s l l i u re s p e r

a l'ú s d ' es tr is i la fab r icació

, c o s a q u e d e s e nvo l u p a

i r ed u eix

, a t è s q u e n o l e s h e m d e fe r

serv ir p er atacar o d ef en s ar- no s (p o d e m fe r s e rv i r l e s m a n s a m b p a l s ) i , cons eq ü en tmen t,

t a m b é e s re d u e i x , p o s s i b i l i t a n t u n

augmen t d e la gr an d àr ia i la cap a c i t at c e re b ra l s .

4. Escriviu ver it a b le ( V ) o f a ls ( F ) a l c o s ta t de l e s s e g üe nts a fi r ma c i o ns re fe re nts a la forma ció d el Mó n C o n t em p o r a ni . M À X I M 2 P U N T S ; 0 , 5 P E R C A D A R E S P O S TA C O R R E C TA

L a clas s e s o cial d o min an t a l’E u ro p a d e l s . X VIII e r a l a bu rg e s i a E ls i n d u s tr ials q u e van imp u lsa r e l s c a nv i s s o c i a l s m é s i m p o rt a n t s d e l S .XI X p er tany ien a la n o b les a L’energ ia car acter ís tica d e la R evo l u c i ó i n d u s t ri a l e ra e l c a rb ó L a teo r ia eco n ò mica q u e d ó n a s u p o rt a l c ap i t a l i s m e é s el lib eralis me eco n ò mic

103

5. La Unió Europea és un organisme en constant evolució que, en els seus o r í g e n s , n o m é s c o m p t av a a m b s i s p a ï s o s . A l 2 0 0 7 s ’ h a p r o d u ï t l a s e v a s i s e n a i darrera ampliació. Ordeneu els següents països segons la seva antiguitat c o m a m e m b re s d e l a U n i ó : R E G N E U N I T, E S PA N YA , RU M A N I A , P O L Ò N I A , GRÈCIA , FR A N Ç A . D E 0 A 2 P U N T S ; E S R E S TA R À 0 , 5 P U N T S P E R C A D A R E S P O S TA I N C O R R E C TA

PAÏSO S

104

PAÏSO S FRANÇA REGNE UNIT GRÈCIA E S PA N YA POLÒNIA RUMANIA

105

Cognoms i nom: DNI:

1 . O b s e rva n t e l m a p a d ’ À f r i c a , i n d i q u e u e l s e l e m e n t s g e o g r à fi c s s e g ü e n t s : r i u Níger, riu N il, riu C o n g o i lla c Vi c tò r i a .

1. Observant el mapa d’Àfrica, riu M À X I Mindiqueu 2 P U N T Sels ; 0 ,elements 5 P E R C Ageogràfics D A R E S P Osegüents: S TA C O R Rriu E CNíger, TA Nil, riu Congo i llac Victòria. (Puntuació: màxim 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

2. En un país de 40 milions d’habitants neixen en un any 600.000 persones i moren 400.000. A més a més, rep 300.000 immigrants. Calculeu la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat, el seu creixement natural i el creixement total. (Puntuació: màxim 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta) Taxa de natalitat Taxa de mortalitat 2. En u n p a ís d e 4Creixement 0 m ilio n s d ’natural h a b i ta nts ne i x e n e n un a ny 6 0 0 . 0 0 0 pe r s o ne s i mo re n 400.000. A més a més, rep 300.000 Creixement totalimmigrants. Calculeu la taxa de natalitat, la taxa de morta lita t, el s eu cr eixemen t na t ur a l i e l c r e i xe m e nt t o t a l. M À X I M 2 P U N T S ; 0 , 5 P E R C A D A R E S P O S TA C O R R E C TA S4_053_1_CIENC_SOCIALS_GM_V.CAT_07.doc Taxa d e n atalitat Pàgina 1/3

Taxa d e mo r talitat

Creixemen t n atu r al Creixemen t to tal

106

3. Ord en eu d el m és a n t ic a l m és mo de rn e l s s e g üe nts e s deve ni me nts hi s tò r i c s de l món an ti c: Gu erres Pú n iq u es , Fu nda c i ó de R o ma , Na i x e me nt de C r i s t, G ove rn de Pericles a Atenes, Cultura Minoica a Creta, Govern de Juli Cèsar a Roma. D E 0 A 2 P U N T S ; E S R E S TA R À 0 , 5 P U N T S P E R C A D A R E S P O S TA I N C O R R E C TA

1. 2.

33.Ordeneu del més antic al més modern els següents esdeveniments històrics del món antic: Guerres Púniques, Fundació de Roma, Naixement de Crist, Govern de Pericles a 4. Atenes, Cultura Minoica a Creta, Govern de Juli Cèsar a Roma. (Puntuació: de 0 a 2 punts; es restarà 0,5 punts per cada resposta incorrecta) 5. 6. 1

2 3 4 5 6

4. En el d ibu ix q u e es rep ro d u eix a c o nti nua c i ó a pa re i x e n e l s tre s e s ta me nts que h i h avia a l’ E u ro p a d e l’ A n t ic R è g i m. D i g ue u qui n s e c to r s o c i a l re pre s e nta c a da figura i indiqueu amb una fletxa quins dos sectors compartien privilegis. M À X I M 2 P U N T S ; 0 , 5 P E R C A D A R E S P O S TA C O R R E C TA

4. En el dibuix que es reprodueix a continuació apareixen els tres estaments que hi havia a l’Europa de l’Antic Règim. Digueu quin sector social representa cada figura i indiqueu amb una fletxa quins dos sectors compartien privilegis. (Puntuació: màxim 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

107

5 . L l e g i u e l d o c u m e n t q u e fi g u r a a c o n t i n u a c i ó i c o l · l o q u e u c o r re c t a m e n t l e s expressi o n s s e g ü e n t s : SUFRAGI CENSATARI, SUFRAGI UNIVERSAL, SUFRAGI M A S C U L Í , P O B L A C I O A D U LTA , S U F R A G I F E M E N Í , D E M O C R À C I A D E 0 A 2 P U N T S ; E S R E S TA R À 0 , 5 P U N T S P E R C A D A R E S P O S TA I N C O R R E C TA

consisteix en dotar del dret a vot a tota la

d'un Estat.

L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la . Així es va començar amb el

en el qual votaven només els homes amb determinats requisits d'instrucció, renda i classe social; passant mes tard pel

, en el qual

podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure. Fins arribar al

(principis del segle XX), i a la inclusió dels

analfabets i gent de totes les races (segona meitat del segle XX).

108

Observeu el mapa del món, identifiqueu els accidents geogràfics esmentats a sota i escriviu el número corresponent en la casella annexa. [De 0 a 2 punts; es descomptaran 0,5 punts per cada resposta incorrecta]

1 5 4 2



Península d’Indoxina



Istme de Panamà



Mar Negra

 Estret de Bering  Península de Corea

2. Indiqueu si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents sobre demografia escrivint la lletra corresponent en l’espai de la dreta. [De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

La mortalitat s’ha mantingut pràcticament invariable al llarg de la història de la humanitat. L’esperança de vida als països rics és molt diferent a la dels països pobres; als primers es viu més temps. L’índex de natalitat d’un país es calcula dividint el nombre de naixements d’un any per la població i multiplicant el resultat per 1.000. L’envelliment de la població és molt beneficiós per als països desenvolupats perquè la gent gran no té grans necessitats.

S3_053_1 CIENC.SOCIALS GM V.CAT 09.indd 2

109 25/03/09 12:06

Relacioneu cada un dels personatges de la columna de l’esquerra amb l’activitat que l’ha fet important en la història del món. Escriviu la lletra corresponent en el parèntesi buit de la dreta. [De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

Einstein (A) Napoleó (B) Magallanes (C) Aristòtil (D)

Descobriments geogràfics ( Lideratge polític ( ) Filosofia ( ) Ciència ( )

)

4. Ordeneu cronològicament els fets següents de la història del món col·locant les lletres corresponents en l’ordre adequat. [De 0 a 2 punts; es descomptaran 0,5 punts per cada resposta incorrecta]

Segona Guerra Mundial (A) Construcció de les piràmides d’Egipte (B) Revolució Francesa (C) Arribada de l’home a la Lluna (D) Descobriment d’Amèrica (E) Resposta:

5. Completeu les frases següents fent servir les expressions divisió de poders, constitució, poder judicial i sufragi universal. [De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

En un sistema democràtic, les eleccions es fan per _______________________________ .

La norma que fixa la forma de govern decidida per un país s’anomena _____________________________ .

La barrera que existeix entre el poder executiu, el legislatiu i el judicial és coneguda com a _______________________ .

La institució que administra l’aplicació de la justícia en un país s’anomena _____________________________ .

110 S3_053_1 CIENC.SOCIALS GM V.CAT 09.indd 3

25/03/09 12:06

Situeu sobre el mapa físic d’Europa les serralades següents: Alps, Pirineus, Serralada Escandinava i Apenins. [De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

2.000 1.000 500 0

metres metres metres metres

2. Completeu les frases següents sobre demografia utilitzant les expressions taxa de fecunditat, creixement natural, mortalitat i esperança de vida. [De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

Un dels grans avantatges de les societats riques, avui dia, és que han aconseguit una gran _______________________ .

La característica principal de les societats antigues era el manteniment d’unes taxes de natalitat i de ________________ molt elevades.

La diferència entre la població que ha nascut i la que ha mort en un país al llarg d’un any s’anomena ________________________ .

El problema demogràfic principal del Tercer Món resideix en la impossibilitat de reduir la __________________ de les dones.

S4_053_1 CIENC.SOCIALS GM V.CAT 09.indd 2

111 25/03/09 11:37

Digueu si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents referents a la història de les cultures escrivint la lletra corresponent en l’espai de la dreta. [De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

El cristianisme és una de les grans religions politeistes.

Abans de l’arribada de Colom a Amèrica, en aquest continent no hi havia cap gran civilització. El colonialisme va ser un moviment exclusivament cultural que va estendre la civilització europea arreu del món. Avui dia, un dels problemes més greus de la humanitat és la separació creixent entre els països rics i els països més pobres.

4. Ordeneu cronològicament els esdeveniments següents de la història contemporània d’Espanya col·locant les lletres corresponents en l’ordre adequat: [De 0 a 2 punts; es descomptaran 0,5 punts per cada resposta incorrecta]

Transició democràtica (A) Guerra Civil (B) Segona República (C) Franquisme (D) Resposta:

5. Col·loqueu en dues columnes els conceptes i les institucions següents segons que corresponguin a un sistema democràtic modern o a un sistema polític anterior: jurament de vassallatge, sobirania popular, llibertat de premsa, Inquisició, privilegis hereditaris, igualtat davant la llei, monarquia absoluta i Parlament escollit. [De 0 a 2 punts; es descomptaran 0,5 punts per cada resposta incorrecta]

Sistema democràtic

Altres sistemes

______________________

112 S4_053_1 CIENC.SOCIALS GM V.CAT 09.indd 3

25/03/09 11:37