estvdis Daniel Venteo Meléndrez
ELS gegants de La Verneda Capítol dedicat als Gegants de La Verneda del llibre "Imatgeria festiva de Sant Martí (1953-2006) publicat per l'Ajuntament de Barcelona el 2006. Apareixen tots els gegants, gegantons, bèsties i capgrossos dels barris del Districte de Sant Martí.
10 auro invento-03-novembre 2021
La Festa Major de la Verneda Durant molt anys en què Barcelona no disposava de les seves pròpies institucions d’autogovern democràtiques, les associacions de veïns van exercir un paper fonamental en la cohesió social i la promoció cultural dels barris. Aquest també fou el cas, especialment, del barri de la Verneda, amb l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals i l’Associació de Veïns de la Verneda Alta. Al marge d’elles, durant la dècada dels setanta no hi havia cap entitat cultural ni cap local on se celebressin actes culturals. La història del líder de la primera d’aquestes associacions, Manuel Martínez, ha quedat recollida en el llibre El nieto del lector de periódicos (2002), escrit per la periodista Joaquima Utrera, mentre que la història de la segona ho ha estat en una altra publicació de gran interès: Records d’una lluita per un barri millor: l’Associació de Veïns de la Verneda Alta (2004). Segons els membres de la Societat d’Estudis de la Verneda de Sant Martí, el concepte de cultura que tenia aquesta associació «era molt diferent del que tenia l’Ajuntament [de la dictadura]. Això va originar un seguit de discussions entre les dues parts. Qualsevol acte que motivés els veïns a baixar a la plaça l’Associació el considerava com a acte cultural. En canvi, l’Ajuntament considerava la cultura des d’una perspectiva més estricta i tradicional. La feina que va fer l’Associació per organitzar la primera Festa Major (per la festivitat de Sant Martí) es podria comparar a la del pagès que llaura per primera vegada una terra erma. La programació dels actes va ser molt rudimentària. Recordem que era l’any 1976 i els veïns tot just acabaven d’inaugurar l’únic espai lliure on es podia fer una celebració popular: la plaça de la Verneda». La referència a la terra, en el cas de la Verneda, no era gratuïta. El barri havia estat, històricament, en paraules de Josep M. Huertas, «l’horta de la ciutat». I tampoc no és casual, com
Daniel Venteo, historiador, periodista i museòleg, és autor d'una vintena de llibres sobre la història de Barcelona. Coordina les trobades dels centres d'estudis locals de la ciutat.
veurem més tard, que els gegants del barri siguin, precisament, una parella de moliners. Abans d’aquella primera Festa Major popular i catalana després de la mort del dictador, tot i que encara no abans de la fi de la dictadura, al barri només s’havien organitzat celebracions més o menys sentides, com ara la festa que organitzaven els comerciants del carrer de Cantàbria pel Pilar. A la celebració hi havia ball, firaires, casetes i activitats per als infants, però la seva existència, a cavall dels anys seixanta
Abans d’aquella primera Festa Major popular i catalana al barri només s’havien organitzat celebracions més o menys sentides, com ara la festa que organitzaven els comerciants del carrer de Cantàbria pel Pilar i setanta, no va ser gaire estable. Amb la Festa Major organitzada pels veïns, a la celebració es va afegir un necessari to reivindicatiu que ha mantingut al llarg dels anys i que ha estat especialment efectiu, entre d’altres, tant en la lluita per a la conservació de Ca l’Arnó, en els primers temps de la mà de les associacions de veïns de Sant Martí de Provençals i de la Verneda Alta, com en la millora de la qualitat de vida en els més recents. La Verneda era, llavors, un barri relativament jove, amb molts matrimonis joves i des de les associacions de veïns es va treballar intensament per arrelar les tradicions populars catalanes. Progressivament al barri es van anar organitzant cada vegada més celebracions populars a peu de carrer, com ara la commemoració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre, el tió per Nadal, la recuperació de la festa de Carnaval, la revitalització de les ballades de sardanes, parades de llibres i altres accions especials per la Diada de Sant Jordi, la fira d’artesania i llaminadures de Sant Ponç, la revetlla de Sant Joan, mostres gastronòmiques, etc. Tot plegat per contribuir que els veïns sentissin seu l’espai
