estvdis estvdis estvdisestvdisestvdis

Daniel Venteo Meléndrez

ELS gegants de La Verneda ELS gegants de La Verneda ELS gegants de La Verneda ELS gegants de La Verneda ELS gegants de La Verneda

Capítol dedicat als Gegants de La Verneda del llibre "Imatgeria festiva de Sant Martí (1953-2006) publicat per l'Ajuntament de Barcelona el 2006. Apareixen tots els gegants, gegantons, bèsties i capgrossos dels barris del Districte de Sant Martí.

La Festa Major de la Verneda

Durant molt anys en què Barcelona no disposava de les seves pròpies institucions d’autogovern democràtiques, les associacions de veïns van exercir un paper fonamental en la cohesió social i la promoció cultural dels barris. Aquest també fou el cas, especialment, del barri de la Verneda, amb l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals i l’Associació de Veïns de la Verneda Alta. Al marge d’elles, durant la dècada dels setanta no hi havia cap entitat cultural ni cap local on se celebressin actes culturals. La història del líder de la primera d’aquestes associacions, Manuel Martínez, ha quedat recollida en el llibre El nieto del lector de periódicos (2002), escrit per la periodista Joaquima Utrera, mentre que la història de la segona ho ha estat en una altra publicació de gran interès: Records d’una lluita per un barri millor: l’Associació de Veïns de la Verneda Alta (2004). Segons els membres de la Societat d’Estudis de la Verneda de Sant Martí, el concepte de cultura que tenia aquesta associació «era molt diferent del que tenia l’Ajuntament [de la dictadura]. Això va originar un seguit de discussions entre les dues parts. Qualsevol acte que motivés els veïns a baixar a la plaça l’Associació el considerava com a acte cultural. En canvi, l’Ajuntament considerava la cultura des d’una perspectiva més estricta i tradicional. La feina que va fer l’Associació per organitzar la primera Festa Major (per la festivitat de Sant Martí) es podria comparar a la del pagès que llaura per primera vegada una terra erma. La programació dels actes va ser molt rudimentària. Recordem que era l’any 1976 i els veïns tot just acabaven d’inaugurar l’únic espai lliure on es podia fer una celebració popular: la plaça de la Verneda». La referència a la terra, en el cas de la Verneda, no era gratuïta. El barri havia estat, històricament, en paraules de Josep M. Huertas, «l’horta de la ciutat». I tampoc no és casual, com veurem més tard, que els gegants del barri siguin, precisament, una parella de moliners. Abans d’aquella primera Festa Major popular i catalana després de la mort del dictador, tot i que encara no abans de la fi de la dictadura, al barri només s’havien organitzat celebracions més o menys sentides, com ara la festa que organitzaven els comerciants del carrer de Cantàbria pel Pilar. A la celebració hi havia ball, firaires, casetes i activitats per als infants, però la seva existència, a cavall dels anys seixanta

Daniel Venteo, historiador, periodista i museòleg, és autor d'una vintena de llibres sobre la història de Barcelona. Coordina les trobades dels centres d'estudis locals de la ciutat. Abans d’aquella primera Festa Major popular i catalana al barri només s’havien organitzat celebracions més o menys sentides, com ara la festa que organitzaven els comerciants del carrer de Cantàbria pel Pilar

i setanta, no va ser gaire estable. Amb la Festa Major organitzada pels veïns, a la celebració es va afegir un necessari to reivindicatiu que ha mantingut al llarg dels anys i que ha estat especialment efectiu, entre d’altres, tant en la lluita per a la conservació de Ca l’Arnó, en els primers temps de la mà de les associacions de veïns de Sant Martí de Provençals i de la Verneda Alta, com en la millora de la qualitat de vida en els més recents. La Verneda era, llavors, un barri relativament jove, amb molts matrimonis joves i des de les associacions de veïns es va treballar intensament per arrelar les tradicions populars catalanes. Progressivament al barri es van anar organitzant cada vegada més celebracions populars a peu de carrer, com ara la commemoració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre, el tió per Nadal, la recuperació de la festa de Carnaval, la revitalització de les ballades de sardanes, parades de llibres i altres accions especials per la Diada de Sant Jordi, la fira d’artesania i llaminadures de Sant Ponç, la revetlla de Sant Joan, mostres gastronòmiques, etc. Tot plegat per contribuir que els veïns sentissin seu l’espai

públic com a lloc de trobada, de convivència i d’intercanvi. Amb el pas dels anys, tots aquests esforços han donat com a resultat iniciatives, com veurem després, com ara la construcció de la parella de gegants de la Verneda. Després de la primera Festa Major del 1976, la següent edició que fou especialment lluïda fou la de l’any 1981, en el que ha estat qualificat pels membres de la Societat d’Estudis de la Verneda com «una experiència que després s’ha demostrat fonamental per a la història de la vida cultural del barri: una festa coordinada». Les associacions de veïns de la Verneda Alta, de Sant Martí de Provençals, de la Palmera i l’Ateneu Llibertari van coorganitzar plegats una festa que tingué una rebuda entusiasta entre la ciutadania. Després d’uns anys de certa inestabilitat, a mitjan dècada dels vuitanta, la Festa

L'any 1981, les associacions de veïns de la Verneda Alta, de Sant Martí de Provençals, de la Palmera i l’Ateneu Llibertari van coorganitzar plegats una festa que tingué una rebuda entusiasta entre la ciutadania

Major es reanimava amb la constitució, el 1986, de la Coordinadora d’Entitats de la Verneda de Sant Martí, coneguda popularment com a VERN. Amb una trentena d’entitats al seu darrere, la nova coordinadora va reprendre l’organització de la Festa Major del barri i ben aviat es va convertir en un punt de referència del moviment associatiu a la Verneda. Amb la perspectiva de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, el barri de la Verneda es va beneficiar amb potents actuacions de millora, com ara la construcció del pont de Felip II-Bac de Roda, que trencava el tradicional aïllament d’una part del barri, la construcció del poliesportiu de la Verneda, l’arranjament del Parc de Sant Martí, la reurbanització de la ronda de Sant Martí, l’arribada del metro... Any rere any, la Festa Major esdevenia una tribuna excepcional per valorar les millores i reclamar-ne de noves. La iniciativa popular també va afavorir la conversió de l’antiga via ràpida del carrer de Guipúscoa en una bella rambla enjardinada. El 20 de setembre de 1996, en el marc de les festes de la Mercè, s’obrien dues noves estacions de metro: les de Bac de Roda i Sant Martí. Des del 1999 la rambla llueix una intel·ligent escultura de l’artista visual Francesc Torres, sobre la història de Sant Martí. Avui l’associacionisme al barri de la Verneda és especialment actiu, amb entitats culturals i associatives consolidades, com per exemple l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, la

La primera parella de gegants de la Verneda fotografiats davant l'església de Sant Martí Vell

Coordinadora VERN, l’Escola d’Adults, l’Associació Sant Martí Esport (ASME), el Centre de Solidaritat “Verneda Solidària” i els Equips de Treball de Cultura Popular (ETCP), entre moltes altres.

ELS GEGANTS DE LA VERNEDA

La parella de gegants de la Verneda es va començar a gestar a la Barcelona post-olímpica l’any 1993. A la Festa Major d’aquell any es va fer una crida ciutadana per crear una parella de gegants. Segons la novella Colla Gegantera de la Verneda de Sant Martí, es tractava de «construir un nou símbol d’identificació del barri, donant un pas endavant en la creació d’aquesta tradició i festa al barri». La constitució d’aquesta Colla gegantera va ser, precisament, una de les primeres manifestacions de la ferma voluntat d’un grup de veïns i veïnes per materialitzar el projecte dels gegants. El pregoner a la Festa Major del 1993 havia estat, precisament, una persona molt vinculada el món geganter barceloní, en Josep M. Gol i Perlàsia, veí del barri i persona destacada en la recuperació i difusió de la cultura tradicional. Un dels primers reptes amb els quals es va enfrontar la Colla per construir els gegants va ser l’econòmic. El finançament de la seva construcció va esdevenir una oportunitat única per idear alternatives viables a la injecció de recursos per part de les administracions. Va ser així com la Colla va organitzar diverses activitats lúdiques per implicar el veïnat en el finançament de les seves figures festives. La principal fou l’organitzada el dia 5 de juny de 1994 al Parc de Sant 11 auro invento-03-novembre 2021 11 auro invento-03-novembre 2021 11 auro invento-03-novembre 2021 11 auro invento-03-novembre 2021 11 auro invento-03-novembre 2021

L'actual parella de gegants de la Verneda fotografiats davant l'església de Sant Martí Vell

Martí: la Festa Pro-Gegants. Hi van col·laborar diverses entitats del barri i va ser una oportunitat excepcional per popularitzar el projecte. Durant la festa es va celebrar un cercavila amb diversos gegants convidats, es va fer un sorteig i es van vendre samarretes per recaptar fons. També va tenir lloc un dels actes més transcendentals per a la futura socialització de les figures: es van escollir, partint de les propostes dels participants en la festa, els noms dels nous gegants, que van ser els de Dolça i Martí. L’elecció del constructor i la temàtica dels gegants era un altre dels reptes als quals calia donar resposta. Segons Rosalia Molina i Maria Josep Zaragoza, de la Colla dels Gegants de la Verneda, «per donar personalitat pròpia als gegants, com a nou element d’identificació cultural de la Verneda de Sant Martí, vam creure important recuperar una petita part llunyana de la història del nostre barri. Així, després de fer una recerca i de conèixer la història del barri, i de molt pensar, la Colla de Geganters, juntament amb la Coordinadora d’Entitats VERN, vam decidir un aspecte que representava al barri, fa molts i molts anys: eren els molins de farina. Per tant, era clar que els personatges més significatius eren els moliners. Un cop vam tenir clar quins eren els personatges, calia donar-los forma real, i així es va encarregar a un veí del barri el projecte de dibuix dels futurs gegants. Va ser a partir d’aquest punt on es podia començar la construcció d’en Martí i na Dolça». Al temps que es treballava en la construcció material dels gegants, la Colla de la Verneda va anar participant en diverses activitats preparatòries abans del part de les seves gegants van començar a participar des de bon principi en totes aquelles activitats a les quals eren convidats, com ara la jornada per l’Esclerosi Múltiple celebrada al C. N. Júpiter aquell mateix estiu. Els gegants no es van banyar a la piscina, però sí que es van mullar perquè aquell dia la pluja va fer acte de presència de manera inesperada. Faltaven pocs mesos per a la presentació en públic i el bateig dels nous gegants de la Verneda, prevista per a la Festa Major, concretament el dia 12 de novembre. Per al conjunt del barri, els gegants de la Verneda, la Dolça i en Martí, van esdevenir una realitat tangible el mateix 1995. El barri estrenava dos nous “grans veïns” que van convertir la festa, com proclamava el lema de la Festa Major, en una “festa gegant”. Van ser presentats en públic i batejats durant la Festa Major d’aquell any, de la qual van esdevenir protagonistes indiscutibles: van ser els pregoners. La seva intervenció va ser el següent:

figures. L’any 1994 contribuïa a la celebració de la Festa Major del barri amb l'organització de la Primera Trobada de Gegants de la Verneda de Sant Martí. Va ser una nova oportunitat per implicar el veïnat en el projecte d’en Martí i na Dolça, cada vegada més avançat, i recollir mes recursos econòmics, cosa que es va fer mitjançant la venda de la popular loteria de Nadal. En previsió que els gegants, per ballar, necessitarien anar acompanyats dels seus músics, la Colla de la Verneda va organitzar un curset de tabalers i grallers i es va participar en diverses trobades geganteres. Finalment, el 8 de juliol de 1995 la Colla recollia els seus anhelats gegants a Tarragona. Aquella mateixa nit ja dormien a la Verneda. Tot i que encara no estaven acabats del tot, perquè els faltaven alguns petits detalls, els nous

L’any 1994 contribuïa a la celebració de la Festa Major del barri amb l'organització de la Primera Trobada de Gegants de la Verneda de Sant Martí

Pregó de la Festa Major de 1995 pronunciat per la Dolça i en Martí Martí: Pagesos i artesans, Monjos i capellans: Al Parc de Sant Martí Un cop més celebrem la festa de cada any Per les collites dels nostres camps. Dolça: Escolta Martí, aquest començament del Pregó és molt

bonic, però et recordo que estem a l’any 1995. És elegant, tal com el feien els nostres avis i rebesavis, però els temps han canviat i la manera de fer el pregó també. Martí: Sí, ja ho sé Dolça, però m’agrada tant aquest començament... Em remunta cent o dos cents anys quan encara hi havia camps, conreus i molins, amb el seu nucli al voltant de Sant Martí: Can Planes, Can Riera, Can Cadena i Ca l’Arnó amb la seva finestra gòtica i l’escut pairal de 1689. Dolça: I en un pla de 1697 apareixen molins a Sant Martí, anomenats “de dalt” i “de baix” d’on diuen que era mosso en Josep Manso. Però mira, la gent que ens està escoltant espera un discurs popular per donar a conèixer les notícies que ens afecten a tots i totes, i no la història de Sant Martí. Què et sembla si els llegim el que hem escrit tu i jo, i després acabes amb el teu pregó nostàlgic?

El diàleg igualitari es pot dur a terme si els educadors i educadores no tenen estratègies preconcebudes que volen imposar a les persones participants, i si aquestes sempre saben què està passant a les aules, perquè les coses es fan d’una determinada manera, i quins objectius hi ha darrera de cada intervenció pedagògica

Martí: Em sembla molt bé. Però no t’allarguis massa que ja tinc ganes de donar una bona Festa Major a tothom. Digues Dolça. Dolça: Benvinguts a la Festa Major d’enguany. Martí: Si fa no fa, comences com jo fa un moment. Dolça: Martí, deixa’m dir! Aquest any s’anomena “Fes-la gegant” per donar-nos la benvinguda a nosaltres dos, Dolça i Martí, els vostres pregoners, els vostres gegants. Per fi hem arribat. Ha calgut molt temps de treball i d’espera, moltes persones, homes, dones, grans i petits, han posat molt d’esforç i d’il·lusió perquè la nostra presència fos una realitat. Som grans, alts i forts, però no ens movem sols; necessitem la il·lusió i l’esforç de tots plegats per poder tenir vida pròpia, per continuar movent-nos i participar en les festes d’arreu del món com a ambaixadors de totes i tots, veïnes i veïns del nostre barri.

La Dolça i el Martí van ser els protagonistes indiscutibles de la Festa Major de la Verneda del 1995

Martí: Ha passat molt de temps d’ençà que aquesta vila, ara barri nostre, era ple de masies, camps de conreus i molins; era un lloc de pas mitjançant el camí de la Verneda, on vivien pagesos i artesans, i nosaltres els moliners. Hem vist canviar aquest barri i molts d’altres, i no entenem per què els humans vau canviar el paisatge agrícola pel residencial, les masies pels grans blocs de pisos, els nostres molins per la fàbrica de la Coca-Cola; i us capfiqueu a fer-lo cada cop menys habitable. Dolça: Encara entenem menys coses com: que després d’anys d’obres interminables al carrer Guipúscoa, encara no s’hagin acabat, i sembla ser que ningú no es recordar de fer-ho, ja que ha passat gairebé un any i tot continua igual, sense tenir la nostra rambla i que aquesta arribi a tot el barri. Que hi hagi edificis que s’esquerden per manca de planificació i voluntat urbanística i política. Que malgrat patir d’anys d’obres al barri per construir els túnels de la línia II del metro, aquest encara no funcioni en el nostre barri. Que la nova escola d’adults encara sigui una il·lusió i no una realitat. I també hem sentit que encara volen fer més coses... però no pas per a millorar el barri, sinó per a interessos d’altres, com la construcció de l’estació de l’AVE i una nova terminal de rodalies a l’estació de la Sagrera, a sota mateix del pont del Treball; de ben segur que seran unes obres que com sempre patirem els veïns al llarg de prop de deu anys. Martí: I gràcies a la nostra gran alçada, podem veure moltes més coses que els petits humans no arriben a veure. Veiem el 13 auro invento-03-novembre 2021 13 auro invento-03-novembre 2021 13 auro invento-03-novembre 2021 13 auro invento-03-novembre 2021 13 auro invento-03-novembre 2021