ELS gegants de La Verneda
Els Gegants Nous de la Verneda i la seva colla actual durant la Festa Major del Clot-Camp de l'Arpa del 2005, a la plaça de Valentí Almirall
fum que surt de Bòsnia, on encara no s’ha arribat a una veritable pau. On la gent lluita per motius ideològics, polítics, lingüístics i religiosos; i moltes vegades per cap d’aquests, i on s’ha demostrat, una vegada més, l’estupidesa i la vergonya humana de l’absurd de les guerres. Dolça: Tres vegades ens hem hagut de tapar els ulls davant la deflagració de les proves nuclears a Muroroa. No hem pogut veure durant uns minuts el magnífic paisatge d’aquelles illes. Si continuem així, aviat no podrem veure ni aquest magnífic paisatge ni cap altre de la resta del món, perquè l’anirem fent desaparèixer. Martí: Vols dir que passarà això? Dolça: Martí, això és molt seriós, no és cap broma, és una realitat actual que ens afecta a tots. Deixa’m continuar. Martí: Està bé. Dolça: Exigim l’aturament de tota prova nuclear arreu del món, ja que estan pensades per fomentar les guerres, amb armes més mortíferes, més contundents i de més grandària. Nosaltres no volem cap guerra, ens declarem insubmisos per convicció i alçada. No volem lluitar ni a favor ni en contra d’altres gegants. Volem la PAU. Martí: Veiem pel forat de l’ozó les estrelles molt més clares, i alhora ens estem quedant cecs. Les preferim veure de nit, sense cap porta oberta a l’espai. Dolça: Veiem tot l’intríngulis polític del nostre país. Els prepactes, els pactes i els postpactes que el que fan és distorsionar la voluntat popular a mercè d’interessos partidistes
14 auro invento-03-novembre 2021
I gràcies a la nostra gran alçada, podem veure moltes més coses que els petits humans no arriben a veure i provoquen un desgavell polític considerable. Nosaltres no som cap partit, ni reconeixem cap patró, ja que som part de tots vosaltres, però estimem el nostre país i la nostra llengua, sense entrar en contradicció amb altres cultures properes. Martí: Vés amb compte Dolça que prop nostre hi ha uns senyors amb corbata que han posat cara seriosa quan has dit no sé què dels pactes. Dolça: Per què deu ser? Tampoc no entenem per què les persones no es poden entendre pel sol fet de ser diferents. La tolerància és la mínima qualitat per poder ser persona humana. Nosaltres, els gegants, la practiquem, i ens enriqueix conèixer gegants d’altres cultures, per això ens rebel·lem quan veiem una sèrie d’Homo NO Sàpiens que es dediquen, mitjançant l’ús i abús del poder, a discriminar i maltractar persones que pensen diferent, que tenen el color de la pell diferent o que creuen diferent.
Martí: No entenen que la diferència és un estímul per viure, per conèixer, per aprendre. Dolça: També hem vist els actes que s’han organitzat per celebrar el 50è aniversari de l’ONU, entitat teòricament àrbitre en els conflictes d’arreu del món. Aquesta entitat fa molta feina, però, com tota entitat, necessita un finançament per part de tots els països que la formen, i el que és més sorprenent és que tots tenen deutes amb ella, sobretot els EUA, per què deu ser? Martí: Ara que anomenes el finançament, això em recorda que encara no estem pagats del tot, oi? Em sembla que quan ens van prometre els Gegants per la Festa Major de 1994 es referien a l’empenta popular i no als pressupostos. Dolça: Podem aprofitar que al nostre costat tenim persones que han sigut escollides per tots nosaltres com a representants de les institucions que havien de gestionar les nostres vindicacions, i preguntar-los-hi. Martí: Són els de la cara seriosa d’abans. Aprofitem ara per dir-los alguna cosa més. Dolça: Just! És el moment de recordar-los, una vegada més, que donin els passos necessaris per allargar i acabar la nostra rambla del carrer Guipúscoa, per posar semàfors en cruïlles perilloses, per solucionar la reducció d’aparcaments, per trobar sortida als locals de diverses associacions de barri, perquè l’ESO sigui una realitat i no un projecte agafat amb puntetes, perquè l’escola d’adults tingui el seu propi local, per donar als joves uns contractes de treball dignes, per estudiar l’impacte de les obres del metro en diferents edificis del barri i per acabar les obres del metro, encara que nosaltres, malgrat tot, no hi podrem pujar mai. Martí: Ep! T’oblides una cosa important per a nosaltres dos. Un local en condicions per a la nostra Colla Gegantera.
