El projecte "Espais sense nom

E l p r o j e c t e " E s p a i s s e n s e n o m "

Un dels treballs amb perspectiva de futur del Taller d'Historia del Barri que organitza la SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ (SELAV) és la recerca dels espais dins la nostra xarxa de carrers, places i jardins que no tenen nom.

El mètode d'identificació ha estat dividir el barri en setze zones i assignar a diferents grups de dues o tres persones l'observació de cada espai susceptible de ser "batejat".

El nomenclàtor de les vies de La Verneda de Sant Martí té una característica peculiar: els carrers que neixen al Poblenou, quan arriben al barri no canvien de nom (excepte Josep Pla/Cantàbria) i els que venen de Barcelona si que ho fan (excepte la Gran Via de les Corts Catalanes). Els canvis (Aragó-Guipúscoa, València-Huelva, Mallorca-Menorca, Consell de Cent-Concili de Trento, Diputació-Andrade) no estaven contemplats en els plànols originals d'Ildefons Cerdà, l'autor del pla de l'Eixample.

La normativa municipal per donar nom a un carrer, plaça, passatge, bulevard, avinguda o jardí de la ciutat és molt complex. La iniciativa sol partir del mateix Ajuntament t o t i qu e e n t i t a t s i p a r t i c u l a r s p o d e n f e r p ro p o s t e s fonamentades. Aquestes han de passar en primer lloc pel Consell del Districte. Si afecta al nom d'una persona, ha d'haver traspassat com a mínim cinc abans de la proposta (hi ha l'excepció dels membres de la Casa Reial, recordem el canvi del passeig Nacional per Joan de Borbó a la Barceloneta).

Canviar de nom comporta una sèrie de problemes. Els veïns i comerciants afectats no solen ser massa partidaris, donades les molèsties i despeses que els hi ocasionen. També hi ha debat si el nom té a veure amb personatges polítics de marcada ideologia. Però, sobretot, passa que la ciutat no creix. Barcelona té cent kilòmetres quadrats i molt rarament s'obren carrers nous.

Hi ha una llista amb uns 250 noms que esperen la seva oportunitat: el líder antiapartheid Nelson Mandela, el poeta José Agustín Goytisolo, el filòsof José María Valverde o el professor i exalcalde de Madrid Enrique Tierno Galván (lamentablement els seus arxius personals resten oblidats en una biblioteca de Barcelona).

I, tanmateix, els primers resultats, encara provisionals, de l'estudi fet pels membres del Taller d'Història del Barri donen una setantena d'espais susceptibles de portar nom, bé de la llista dels pendents de l'Ajuntament o bé relacionats amb el barri. Per exemple, només hi ha tres espais amb enom de veïns i veïnes: els passatges Josep Mula i Xavier Llorens, a La Pau, i els jardins Ana Figuera (Andrade, entre Agricultura i Treball). Un cas paradigmàtic d'espai sense nom susceptible de portar-ne és el del passatge a l'illa de cases delimitada pels carrers Guipúscoa-Huelva-Selva de Mar-Treball. Allà,

El nomenclàtor de les vies de La Verneda de Sant Martí té una característica peculiar: els carrers que neixen al Poblenou, quan arriben al barri no canvien de nom (excepte Josep Pla/Cantàbria) i els que venen de Barcelona si que ho fan (excepte la Gran Via de les Corts Catalanes)

més propera al carrer Guipúscoa, hi havia Ca l'Armengol, una masia amb vaqueria que havia fet també funcions de farmàcia i de la que conservem àmplia documentació.

Què dir de l'enrenou numèric del carrer Menorca, o de la desganada toponímia del polígon industrial (passatge Via Trajana B!), o de la delirant "plaça d'Eduard Torroja".

L'estudi continua en marxa. Falten concretar les zones del parc de Sant Martí, el triangle Santander-ronda de Sant Martí-Prim i el polígon industrial. El següent pas serà lligar els espais sense nom amb els noms propis del barri per acabar fent una proposta fonamentada. 