2.3 El període posterior a la Segona Guerra Mundial: el refredament

El 3 de desembre de 1940, a l’Associació de la Premsa de Madrid, el general Castro Girona i els membres de la missió econòmica feren entrega d’un missatge que els periodistes japonesos enviaven als espanyols:

«El general Castro Girona hizo entrega del mensaje en un elocuente discurso en el que resaltó la importancia que la Prensa japonesa dedica a los asuntos de España y abogó por el estrechamiento de relaciones con el Japón. Después de la lectura del mensaje se cantó el Cara al Sol y se aclamó con vítores a España, el Japón y al Manchukuo. […]»145

El 24 d’abril de 1941, també després del retorn de la missió, al Circulo de la Unión Mercantil e Industrial, tingué lloc la conferència “La expansión económica y política del Japón en el mundo”. El ponent fou Antonio Robert, enginyer i cap d’estudis i planificació de la Direcció General d’Indústria que formà part de la missió que visità el Japó i el Manxukuo. A la conferència hi assistiren l’ambaixador del Japó i l’encarregat de negocis del Manxukuo, entre altres.146 Al cap d’un any, el 16 d’abril de 1942, pronuncià al Centre Cultural Militar la conferència “Del Japón legendario de los samurai al Gran Imperio del Asia Oriental”.147 Parlà de les característiques especials del poble japonès, de la seva assimilació de la civilització occidental, del creixement demogràfic del país i de l’orientació autàrquica de la seva economia:

«El conferenciante, que fue muy aplaudido, terminó poniendo al pueblo nipón como ejemplo a seguir por nosotros para alcanzar España toda la grandeza que se merece.»148

145. Diario de Barcelona (4 de desembre de 1940) p.5. 146. Diario de Barcelona (25 d’abril de 1941) p.4. 147. Diario de Barcelona (16 d’abril de 1942) p.2. 148. Diario de Barcelona (18 d’abril de 1942) p.11.

En definitiva, aquesta missió econòmica era una mostra més de la intenció que hi havia per part del règim franquista de manifestar la seva simpatia envers l’Imperi Japonès en el període de la Segona Guerra Mundial. No obstant això, malgrat el caràcter pretesament comercial de la missió en el context de les relacions diplomàtiques entre tots dos països, la informació i el tractament que en fa la premsa de l’època denoten un caràcter marcadament propagandístic.

2.3. El període posterior a la

Segona Guerra Mundial: el refredament

Les relacions diplomàtiques amb el Japó es vegueren afectades per la sortida del ministre Serrano Suñer de la cartera d’Exteriors el setembre de 1942. Coincidint amb l’acabament del cicle de victòries militars de l’Imperi Japonès, el nou ministre Jordana utilitzà la tensió creixent cap al Japó com a preludi del progressiu gir espanyol cap a la neutralitat i per compensar els actes pro-alemanys de Franco. El període d’amistat entre Madrid i Tòquio, que s’havia caracteritzat per l’enaltiment mutu mitjançant la propaganda,149 també es vegué afectat per sentiments d’odi i d’antipatia racial. A més a més, el distanciament amb el Japó era tant geogràfic com cultural. El canvi no es produí ni amb els nazis alemanys ni amb els feixistes italians. No obstant això, la seva situació militar era pitjor que la dels japonesos. Cap a finals de la Segona Guerra Mundial, les relacions amb el Japó patiren un canvi brusc i la cooperació acabà degenerant en una hostilitat manifesta quan la guerra va canviar de signe. El març de 1945 Franco inclús arribà a especular amb una declaració de guerra, posteriorment rebutjada pels aliats, però que

serví d’assaig al règim per a una previsible ruptura amb Alemanya i Itàlia i un acostament cap als aliats.6

La ruptura amb el Japó s’oficialitzà durant la breu etapa de Lequerica150 com a ministre d’Exteriors. El 12 d’abril de 1945, Espanya trencà relacions amb el Japó i es tancà la legació de Madrid. No obstant això, el consolat de Barcelona romangué obert.44

El 19 d’agost de 1945, deu dies després del llançament de les bombes nuclears a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units, el Diario de Barcelona publicà un article titulat “¡Ha sucumbido un imperio!”.151 L’article comença parlant sobre l’antiguitat de l’Imperi Japonès i les cinc guerres en les quals havia participat als darrers anys. Seguidament, es fa un resum de la política expansionista japonesa:

«Las manifestaciones expansionistas del Japón, que al ser irrefrenables después le acarrearían la crisis moral y material más tremebunda de su larga existencia […].»151

A continuació, repassa a grans trets la trajectòria de més de seixanta anys de l’Imperi Japonès i acaba amb les següents paraules:

«Mejor que decírselo aquí al lector, podrá darse cuenta observando el mapa que publicamos en este mismo número, así como el límite máximo de la expansión alcanzado por esta funesta política imperialista, específica causa de la ruina de su Imperio, […].»151

D’aquest canvi de to es dedueix que la intensificació de relacions diplomàtiques entre tots dos països va ser només una bombolla creada artificialment durant, sobretot, els primers anys de la Segona Guerra Mundial, motivada per les conveniències polítiques del moment. A mesura que s’anava acostant la derrota del bloc de l’Eix, l’interès de Franco per l’Imperi Japonès va anar minvant, fins a apagar-se completament. Es va tornar a la situació anterior, durant la qual les relacions diplomàtiques eren més aviat poques i s’ajustaven a les necessitats reals. El consolat del Japó a Barcelona esmenta que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, la posterior relació entre Catalunya i el Japó durant el franquisme va ser molt escassa.121 En aquest sentit, és important mencionar que, segons la informació trobada a la premsa, l’any 1962, Juan Delgado Grau, fill de Georges Delgado Lauger i secretari del seu pare durant la seva etapa com a cònsol, tancava el cercle i es convertia en cònsol del Japó a Barcelona.152

150. José Félix Lequerica va ser un polític i diplomàtic espanyol que va ocupar el càrrec de ministre d’afers exteriors l’any 1944 després de la mort de Jordana. Des del seu càrrec va intentar trencar la vinculació amb les potències que s’intuïa que serien derrotades a la guerra —amb les quals el règim franquista havia mantingut relacions amistoses— entre elles l’Imperi Japonès. Cal destacar com a exemple que, després de la massacre de Manila, en la qual es van veure afectats ciutadans espanyols, va lliurar al ministre plenipotenciari japonès a Madrid, Yakishiro Suma, una notificació de la ruptura de relacions entre tots dos països. 151. Diario de Barcelona (19 d’agost de 1945) p.11, vegeu també l’Annex 36. 152. La Vanguardia Española (11 de febrer de 1962) p.25.