El règim franquista a Barcelona i el tercer vèrtex de l’Eix Helena Crusats i Padrós
El 3 de desembre de 1940, a l’Associació de la Premsa de Madrid, el general Castro Girona i els membres de la missió econòmica feren entrega d’un missatge que els periodistes japonesos enviaven als espanyols: «El general Castro Girona hizo entrega del mensaje en un elocuente discurso en el que resaltó la importancia que la Prensa japonesa dedica a los asuntos de España y abogó por el estrechamiento de relaciones con el Japón. Después de la lectura del mensaje se cantó el Cara al Sol y se aclamó con vítores a España, el Japón y al Manchukuo. […]»145 El 24 d’abril de 1941, també després del retorn de la missió, al Circulo de la Unión Mercantil e Industrial, tingué lloc la conferència “La expansión económica y política del Japón en el mundo”. El ponent fou Antonio Robert, enginyer i cap d’estudis i planificació de la Direcció General d’Indústria que formà part de la missió que visità el Japó i el Manxukuo. A la conferència hi assistiren l’ambaixador del Japó i l’encarregat de negocis del Manxukuo, entre altres.146 Al cap d’un any, el 16 d’abril de 1942, pronuncià al Centre Cultural Militar la conferència “Del Japón legendario de los samurai al Gran Imperio del Asia Oriental”.147 Parlà de les característiques especials del poble japonès, de la seva assimilació de la civilització occidental, del creixement demogràfic del país i de l’orientació autàrquica de la seva economia: «El conferenciante, que fue muy aplaudido, terminó poniendo al pueblo nipón como ejemplo a seguir por nosotros para alcanzar España toda la grandeza que se merece.»148
145. Diario de Barcelona (4 de desembre de 1940) p.5. 146. Diario de Barcelona (25 d’abril de 1941) p.4. 147. Diario de Barcelona (16 d’abril de 1942) p.2. 148. Diario de Barcelona (18 d’abril de 1942) p.11.
Premi de Recerca en Memòria Democràtica
En definitiva, aquesta missió econòmica era una mostra més de la intenció que hi havia per part del règim franquista de manifestar la seva simpatia envers l’Imperi Japonès en el període de la Segona Guerra Mundial. No obstant això, malgrat el caràcter pretesament comercial de la missió en el context de les relacions diplomàtiques entre tots dos països, la informació i el tractament que en fa la premsa de l’època denoten un caràcter marcadament propagandístic.
2.3. E l període posterior a la Segona Guerra Mundial: el refredament Les relacions diplomàtiques amb el Japó es vegueren afectades per la sortida del ministre Serrano Suñer de la cartera d’Exteriors el setembre de 1942. Coincidint amb l’acabament del cicle de victòries militars de l’Imperi Japonès, el nou ministre Jordana utilitzà la tensió creixent cap al Japó com a preludi del progressiu gir espanyol cap a la neutralitat i per compensar els actes pro-alemanys de Franco. El període d’amistat entre Madrid i Tòquio, que s’havia caracteritzat per l’enaltiment mutu mitjançant la propaganda,149 també es vegué afectat per sentiments d’odi i d’antipatia racial. A més a més, el distanciament amb el Japó era tant geogràfic com cultural. El canvi no es produí ni amb els nazis alemanys ni amb els feixistes italians. No obstant això, la seva situació militar era pitjor que la dels japonesos. Cap a finals de la Segona Guerra Mundial, les relacions amb el Japó patiren un canvi brusc i la cooperació acabà degenerant en una hostilitat manifesta quan la guerra va canviar de signe. El març de 1945 Franco inclús arribà a especular amb una declaració de guerra, posteriorment rebutjada pels aliats, però que 149. Vegeu el Capítol 3.
35
