De qui és aquesta cua? cua?
Aquesta cua és meva. meva.
De qui és aquesta cua? cua?
Aquesta cua ĂŠs meva. meva.
El cocodril nomÊs ha vist el Nil. Nil. Quan badalla impacient ensenya totes les dents. dents. Si poguÊs anar a dinar a casa d’uns parents! parents!
De qui és aquesta cua? cua?
Aquesta ĂŠs la meva cua. cua.
Aquí tenim el camell que té tants pèls a la pell. pell. Ja visita l’estimada amb la passa reposada. Per celebrar els seus amors li regala un pom de flors
De qui és aquesta cua? cua?
Aquesta ĂŠs la meva cua. cua.
Ja hem trobat aquesta vaca que fa llet i molta caca. caca. Té tan llargues les pestanyes que li fan joc amb les banyes i per fer sonar l’esquetlla només li cal clucar la parpella. parpella.
De qui és aquesta cua? cua?
Aquesta ĂŠs la meva cua. cua.
Està trista la sardina, només li queda l’espina. -Què Què en faré de cua i cap? cap? No sap, pobra, No, no ho sap.
De qui és aquesta cua? cua?
Aquesta ĂŠs la meva cua. cua.
Merla negra tot cantant treu les penes endavant. I aquell que se l’escolta no li sembla pocasolta. pocasolta.
Oh! Oh! La cua de l’oreneta! l’oreneta!
No senyors, senyors, de cap manera! Aquesta cua ĂŠs meva. meva.
Us pensàveu que el senyor era una altre animaló? animaló? Doncs és un gran director que fa anar bé la batuta. Si l’orquestra desafina ell, ell, seriós, seriós, ni s’immuta. s’immuta.