1037 Més!

El passat cap de setmana el bon temps ens ha respectat i ens ha deixat imatges de molta afluència de públic a les diferents fires que han omplert pobles i carrers. La que ha comptat amb més afluència de públic ha estat la Fira del Porc i la Cervesa, però també han estat molt lluïdes la de l’Hostal del Vilar de Sant Agustí de Lluçanès, la de la Mercè de Calldetenes i la del Tast del Bisaura de Sant Quirze de Besora.

En aquesta edició, destaquem dos monogràfics molt diferents: l’especial Rutes de Tardor de senderisme i BTT, i l’Especial Fred amb consells i propostes per preparar-nos pel fred que s’acosta.

Esperem que gaudiu de la revista, us desitgem una bona setmana i dimarts vinent..., Més!

sant quirze celebra la fira del tast del bisaura

Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- Sant Quirze de Besora ha celebrat aquest diumenge la Fira del Tast del Bisaura. Al llarg del matí, el carrer Mestre Quer i el Parc Municipal van acollir una exposició i venda de productes artesans diversos com embotits, mel, coques, cosmètica natural, joies i treballs amb fusta, entre d’altres. A més, van posar els seus expositors algunes entitats del municipi.

Durant la matinal, també

es van organitzar diverses activitats com un concurs de munyir la vaca; l’Espai Re-Crea amb jocs de fusta creatius, enginyosos i participatius; una demostració de cuina amb l’elaboració de dos plats principals i unes postres amb productes del Bisaura, a càrrec d’Isidre Vila; i un vermut de quilòmetre 0 acompanyat d’un concert de Rocketa Elèctric Band, que va animar al públic amb un repertori variat de versions folk, rock, gòspel i swing.

el lluçanès s’omple amb la fira de l’hostal del vilar

Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- Com cada 28 de setembre, Sant Boi i Sant Agustí de Lluçanès han celebrat la tradicional Fira de l’Hostal del Vilar.

Dimecres es va poder gaudir d’una àmplia exposició de bestiar, maquinària agrícola,

i parades de productes artesanals, antiguitats i comerç divers, a més d’una mostra d’oficis artesans. També es van organitzar activitats relacionades amb el món de la pagesia, una jornada tècnica, i activitats pels més petits i petites com una baixada amb tirolina.

MÉS FOTOS mesosona.cat

MÉS PORC I MÉS CERVESA!

Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- Manlleu ha celebrat aquest cap de setmana la tra dicional Fira del Porc i la Cer vesa.

Com ja és habitual, la plaça Fra Bernadí ha estat l’epicentre

d’aquesta nova edició de la festa manlleuenca més gas tronòmica. Des de divendres i fins diumenge a la nit, la plaça ha estat l’aparador de degus tacions i vendes de productes del porc, cerveses artesanes nacionals i d’importació i al

tres productes de proximitat. Tampoc hi ha faltat un clàssic: la matança i rostida del porc i l’elaboració d’embotits i altres derivats, amb llargues cues a l’Espai del Porc a les hores punta per tastar els plats i els entrepans de botifarra.

Un gran gruix d’activitats tam bé s’ha concentrat als Jardins de Can Puget, on s’han fet en tre d’altres diversos tasts de cerveses artesanes. El cap de setmana ha estat amenitzat amb diversos concerts i tallers i activitats infantils.

on preveu construir la

Redacció.- A partir de fons pro pis, d’aportacions personals i col·lectives i de les quotes de soci/a, el Casal Popular Boira Baixa ha formalitzat l’adquisició de l’edifici ubicat a la cruïlla entre la plaça Flama del Ca nigó i el carrer Enric Delaris, assegurant així l’emplaçament del nou casal projectat. Amb un brindis de celebració i el desplegament d’una pancarta gegant a la façana de la que “en un futur cada vegada més proper” serà la seva nova seu, l’entitat ha donat a conèixer la bona nova.

Un cop celebrada la notícia, des del casal destaquen la vo luntat de “posar-se a treballar immediatament” per seguir avançant en el projecte. En aquest sentit, el proper dissa

bte 8 d’octubre, a partir de les 10 del matí, convoquen la que serà la primera “Jornada de Treball” al nou edifici, oberta a tota la població. “Ens agra daria ser moltes per poder co mençar a pencar de valent en tot allò que puguem fer amb les nostres mans”, asseguren.

La jornada inclourà dinar po pular amb opció vegana per a tothom que hi assisteixi.

A la vegada, des del casal po pular manlleuenc es fa una cri da a seguir ampliant la massa social per “apuntalar encara més sòlidament” el projecte.

Nou casal més enllà de l’edifici

L’anunci de l’adquisició de l’edifici també ha estat aprofi tat per explicar algunes nove tats al voltant de la nova seu, com ara que finalment es de canten “per la rehabilitació de l’edifici existent” després d’haver-ho valorat tècnica ment i políticament, així com que aposten per un desplega ment “per fases” del projecte, sense que això impliqui “re nunciar al global de la iniciati va” presentada fa un any i mig. També recorden que el nou casal va molt més enllà de les parets i que, amb ell, pretenen “augmentar la seva capacitat transformadora” i “proporcio nar un espai útil i versàtil”, que actuï com a “punt de trobada i de generació de sinergies”.

la fira de la mercè continua creixent

Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- La fira del comerç i la bona teca de Calldetenes ha arribat enguany a la seva desena edició amb un format concentrat a la plaça Onze de Setembre i avinguda Pau Ca sals, que s’han convertit en l’aparador de diversos pro ductes artesanals i de proxi mitat i un gran menjador a l’aire lliure.

L’escenari de la plaça va aglu tinar la inauguració oficial de la Fira, amb la diputada de Co merç, Anna Martínez; la dele gada de la Generalitat a la Ca talunya Central, Rosa Vestit; i les autoritats locals. Al mateix escenari també es van cele brar les entregues de premis dels concursos; les sardanes i el concert; i el showcooking amb Quico Arumí, cap de cui na de Can Jubany. El xef va ex plicar tres receptes de tardor que es van acompanyar amb

tres cerveses proposades pel cerveser local Simeó Parare da.

Una de les principals nove tats d’aquesta edició va ser l’esmorzar de pintors i pinto res, que va donar el tret de sortida al Concurs de Pintura Ràpida, la ballada de capgros sos amb la mascota de la fira i l’exhibició de Jujutsu tradicio nal japonès.

Enguany, també han tingut un gran protagonisme les activi tats per al públic familiar, el més nombrós entre els cen tenars de visitants que van passar al llarg de la jornada per Calldetenes. Entre d’altres propostes, hi havia La Cuineta de la Fira i l’espai de jocs lliure per a primera infància amb la Rutlla. Durant al matí, l’Esplai Equinocci també va preparar dinàmiques i activitats per a infants i joves.

sant joan sesperxes celebra la festa del patró

Toni Carrasco.- Diumenge al matí va tenir lloc a la parròquia sufragània de Sant Miquel Sesperxes, un nucli del terme municipal de Sant Martí de Centelles, la recuperada festa en honor del patró, Sant Miquel. Primer es va fer una missa i a continuació es va portar a terme un concert amb l’orquestra

Cadira

Pujaescales FLOW X

Pensada per a un moviment fluid, la cadira pujaescales FlowX ofereix el màxim nivell de comoditat, seguretat i disseny. A més, s’instal·la sobre l’escala, no a la paret, la qual cosa permet una instal·lació ràpida i amb una alteració mínima de la seva llar.

Contacti amb nosaltres i l’assessorarem!

d’acordions de l’Escola de Música de Centelles, que van interpretar cançons conegudes com Rossó o Bella Ciao. La festa, d’orígens molt antics, i ara, aturada durant uns anys per la pandèmia, es va completar amb una degustació de coca, cava i vi. Hi van assistir una seixantena de veïns.

Àmplia representació de granges osonenques

Redacció (Foto: Revista Fri sona).- Catalunya s’ha endut el premi a la Millor Autono mia del 42è Concurs Nacio nal CONAFE 2022 de vaca frisona que va tenir lloc a Gijón el 24 setembre. La re presentació catalana estava

al

formada entre d’altres per dues granges osonenques, Can Soca i el Campgran. A ni vell individual, el Camp-gran va aconseguir dues segones posicions, una en vedelles de 6 a 8 mesos i l’altra de 12 a 14 mesos, mentre que Can Soca va obtenir el segon lloc a la categoria de vaques lac tació de fins a 31 mesos.

VIC CELEBRA LA IX Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia

Redacció (Foto: Josep M. Costa).- Els estudiosos de la història de l’astronomia i de la meteorologia van tenir una nova cita aquest passat dis sabte al Temple Romà de Vic amb motiu de la IX Jornada de la disciplina. Es tracta d’un esdeveniment de caràcter

bianual endarrerit a causa de la pandèmia.

Des de les deu del matí i fins passades les set del vespre es van celebrar diverses con ferències i debats historio gràfics de l’astronomia i la meteorologia.

Just abans de dinar, Carles Costa va protagonitzar la conferència “Josep Pratdesaba i la seva casa extraordinàriament normal”, amb Carles Puig i Pla com a moderador i un posterior debat. Després de dinar, els assistents van poder fer una visita a la casa de Pratdesaba, vigatà astrònom i

divulgador científic que va llegar a la ciutat de Vic el seu observatori astronòmic.

Esl assistents al Temple Romà també van poder aprofitar per descobrir l’exposició “La vie en violet”, de Miquel Colomer Soler, que es podrà visitar fins al 16 d’octubre.

PER INCORPORACIÓ IMMEDIATA BUSQUEM

ADMINISTRATIVA COMPTABLE

MITJA JORNADA (MATINS) PER COBRIR BAIXA MATERNAL

DEMANEM

• Coneixement ofimàtica

• Nivell C català

• Valorarem coneixements de comptabilitat i experiència amb Contasol

Podeu enviar els vostres c.v. a comercial@mesosona.cat

Fotos: Josep M. Costa

Emili Cortavitarte PRESENTA UN LLIBRE SOBRE l’educació a principis del segle passat

Toni Carrasco (Foto: T.C).- La llibreria Muntanya de Llibres va acollir divendres la presentació de l’últim llibre del sindicalista anarquista de la CGT Emili Cortavitarte. Aquest treball, que porta per títol “Movimiento libertario y educación en España (1901-1939)”, és un bon revulsiu i profundament nutritiu com aliment per als cervells.

Cortavitarte, conjuntament amb Tomás Ibañez i Carlos Taibo, són un bon exemple de professors jubilats que, durant

tota la seva vida de militància i feina al peu del canó, han acumulat un saber i una perspectiva fora del comú. Ells, tots tres, expliquen les coses de tal manera que la gent ho pugui entendre. És això el que es fa temibles. Cap dels tres professors no vol convèncer a ningú de res: ells són uns dels més importants suports de la transmissió de l’arrelada tradició llibertària de les nostres terres i, com a tal, ens han de servir per no perdre la memòria i com a font d’inspiració i reflexió sobre el present i el futur.

S’Estrena La balada d’en Solé Sugranyes

Toni Carrasco (Foto: T.C).No hi cabia ni una agulla, divendres passat, en l'estrena de l'òpera de butxaca de Jaume Aiats “La balada d'en Solé Sugranyes”. L'obra és un recull de polifonies tradicionals sobre la mort a trets de l'anarquista català Oriol Solé Sugranyes a la muntanya de Sorogain, quan estava a punt de travessar la frontera amb França l'abril del 76.

A l'escenari, es van poder escoltar instruments tan singulars com la txalaparta

basca, així com cançons catalanes i una de basca. Es combina la rondalla, la cançó popular i l'oralitat d'alguna coneguda melodia en les impecables veus d'Heura Gaya, Iris Gayete, Sebastià Bardolet, Miguel Gómez, Oriol Mallart i Martí Brutau. I com a músics oportuns i efectius es va poder escoltar acuradament el violí de Cati Reus; l'acordió de Carles Belda; el contrabaix de Iu Boixader; i les percussions i la txalaparta de les mans de Núria Andorrà.

ACVIC presenta la mostra feminista

i trencadora Lux&Matrix

Toni Carrasco.- Arriscada, feminista, trencadora i distòpica és la mostra que sota el nom de Lux&Matrix es va presentar la setmana passada a ACVIC de la mà de 20 dones artistes, sota el mestratge de la prestigiosa curadora de fama mundial, Rosa Martínez.

Fins al 30 de desembre es podrà gaudir i patir en públic o en la intimitat d’aquesta exposició multidisciplinària que pren com a referència el lloc

on es conceben alguns éssers vius. “Com a òrgan, l’úter és la cambra fosca i buida on viu i es desenvolupa un embrió per convertir-se en fetus abans de néixer i sortir a la llum. Com a símbol i metàfora, la casa es

pot entendre com un úter i la matriu remet als pensaments originals que sorgeixen de la foscor que precedeix tota creació”, explica Rosa Martínez.

La mostra recull obres d’una

vintena d’artistes que dialoguen amb imatges documentals i altres exposicions o amb fotografies d’espais naturals i històrics que completen el discurs. La majoria de les obres no han estat mai exhibides a Vic, i algunes es presenten per primera vegada en l’àmbit mundial.

En el seu conjunt, a més de ser artísticament multidisciplinària, l’exposició és transhistòrica, transgeneracional i transgènere.

La bellesa em va salvar

—Elena KorybutDaszkiewicz

Dj. 6 d’octubre, 20 h Rojos

Ds. 8 d’octubre, 20 h Forever Young

Dg. 9 d’octubre, 18 h L’oreneta

Dv. 14 d’octubre, 20 h Inauguració Festival Protesta

Ds. 15 d’octubre , 17 h Paisatges. Estudi#1

Dg. 16 d’octubre , 11 h, 17 h i 18.30 h Al cor del teatre

Dg. 16 d’octubre , 18 h - Teatre Auditori de Calldetenes Not talent

Dj. 20 d’octubre, 20 h Síndrome de gel

Dv. 21 d’octubre, 20 h Cantus Cölln Motets de J. S. Bach

Ds. 22 d’octubre, 20 h Migrare

Dg. 23 d’octubre, 18 h Tot esperant en Will

Dj. 27 d’octubre, 19 h i 21 h Fem l’última copa. Harold Pinter

Dv. 28 d’octubre, 20 h SAU30

Ds. 29 d’octubre, 20 h El avaro de Molière

Dv. 4 de novembre, 20 h Bach to the Future 1.0

Ds. 5 de novembre, 20 h Endangered

Dg. 6 de novembre, 12 h Bajau, Ponten Pie

Dv. 11 de novembre, 20 h Josep M. Colom amb Quartet Gerhard Ds. 12 de novembre, 20 h ABBA.

The New Experience

Dv. 18 de novembre, 20 h El so de l’oceà

Ds. 19 de novembre, 20 h Una noche sin luna

Dg. 20 de novembre, 10.30 h i 12 h Söns. Concerts per als més menuts

Dg. 20 de novembre, 18 h Mariona Camats i Marc Heredia, violoncel i piano

Dv. 25 de novembre, 20 h Malditas plumas

Ds. 26 de novembre, 20 h The Logical Group

Dv. 2 de desembre, 20 h Pau Vallvé en concert

Ds. 3 de desembre, 18 h L’ombra d’en Peter Pan

Dg. 11 de desembre, 18 h El Messies. G. F. Händel

Dv. 16 de desembre, 20 h Via 870

Ds. 17 de desembre, 20 h Laura

Dg. 18 de desembre, 18 h Non Stop Gospel 2.0

Dg. 25 de desembre, 20 h Concert de Nadal

Dl. 26.12.22, 18 h | Dc. 28.12.22, 20 h | Dg. 01.01.23, 18 h Els Pastorets

Dg. 8 de gener de 2023, 18 h Concert de Cap d’Any

Ds. 14 de gener de 2023, 20 h Bona Gent. Quim Masferrer

Dg. 29 de gener de 2023, 18 h L’ombra de Farinelli

Ds. 4 de març de 2023, 20 h OBC amb Nicolas Altstaeddt

osona celebra la festivitat de sant cosme i sant damià

Redacció (Foto: Josep M. Costa).- El Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar divendres la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià, patrons dels metges, i l’acte de la Professió Mèdica a Osona a la sala de la columna de l’Ajuntament de Vic.

Durant l’acte es van repassar les principals dades demogràfiques de la col·legiació a Osona i es va fer un recorregut per les activitats que ha fet el Col·legi

a Osona. El periodista Ramon Besa va plantejar dues qüestions que en certs moments poden topar, com són el dret a la informació i el secret professional. Finalment, es va fer el lliurament de premis de recerca als professionals de la comarca; i un reconeixement a la tasca de Montserrat Freixer, que ha estat al capdavant d’Osona Contra el Càncer durant anys. La jornada va cloure amb la conferència del president del Col·legi, Jaume Padrós.

l’artista joan furriols rep el membre de mèrit 2021

Redacció (Foto: Josep M. Costa).- El Temple Romà va ser l’escenari dijous al vespre de l’acte de lliurament de la distinció de Membre de Mèrit 2021, del Patronat d’Estudis Osonencs, a Joan Furriols. Es va fer un recorregut per la trajectòria de l’artista amb intervencions d’Antoni Llena, Francesc Codina, Àlex Mitrani, Antoni Perna, Ton Granero i Anna Llopis.

L’AMPLIACIÓ DE L’ABOCADOR D’ORÍS GARANTIRÀ

L’ENTRADA DE RESIDUS PER ALS PROPERS 10 ANYS

nes que contribueixen en l’aprofitament energètic del biogàs.

L’obra està adjudicada a Ces pa Gestión de Residuos, SAU, la direcció d’obra i executiva a Grup Solucions Manresa, SL i la coordinació de segu retat i salut durant la fase d’execució a GPO Ingeniería y Arquitectura, SLU, dins del contracte de concessió d’obra “Construcció de les fases 3.1 i 3.2 d’ampliació del vas B del Dipòsit controlat de resi dus municipals situat a Orís, l’explotació i el manteniment del dipòsit controlat i el trac tament de lixiviats”.

Redacció (Fotos: Consell Co marcal d’Osona).- El Consor ci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona, del qual for ma part el Consell Comarcal d’Osona, impulsa el projecte d’ampliació del dipòsit con trolat amb l’objectiu de do tar les instal·lacions existents de la capacitat suficient per donar una gestió controlada a tot el rebuig dels residus d’Osona i el Ripollès.

Les obres de construcció de la fase 3.2 del vas B del dipòsit controlat de residus munici pals d’Orís ja estan en marxa des d’aquest estiu. Amb un cost de de 2.259.131€ i un termini de 7 mesos, l’obra consisteix en l’ampliació de la zona d’explotació del di pòsit fins a una capacitat de 404.092 m3. Aquesta xifra equival a l’entrada de residus de 9,46 anys -suposant que es mantingui el ritme d’entrades actual-. L’any 2021, per exem ple, van entrar-hi unes 30.800 tones.

Tot el rebuig d’Osona i el Ripollès

Els dipòsits controlats són

instal·lacions de tractament que es troben al final de la cadena de gestió dels residus. Així, els rebutjos dels residus que no es poden valoritzar o reutilitzar, després de la seva gestió prèvia a una planta de tractament, tenen com a des tinació final un dipòsit con trolat. El d’Orís rep la fracció rebuig, és a dir, els residus ur bans que no es poden reciclar de tots els municipis d’Osona i des de finals de 2006 també admet els residus que no es poden reciclar del Ripollès.

Les obres

En concret, l’actuació con sisteix en l’excavació del te rreny, la impermeabilització del fons i els laterals del vas amb capes d’argila, làmina de polietilè i geotèxtil, així com la col·locació del drenatge pels lixiviats (els líquids resultants de la descomposició).

El dipòsit disposa d’un siste ma de tractament de lixiviats d’última tecnologia. També consta de dues microturbi

En funcionament des de 1995

El dipòsit controlat d’Orís es va posar en funcionament el 1995. Consta de dos vasos, el vas A (que va funcionar entre el 1995 i el 2000 i es va clau surar el 2005) i el vas B. El vas B està dividit en: fase 1 (ex plotat del 2000 al 2006 i clau surat el 2008); fase 2 (explo tat des del 2006 fins el 2016 i pendent de clausurar); fase 3.1 (va començar a explotarse el 2016 i actualment enca ra s’està explotant).

El Grup de Defensa del Ter lamenta que només han prosperat dues denúncies de 220

El Grup de Defensa del Ter la menta que només han prosperat dues denúncies de les 220 que han presentat. Reivindiquen “vo luntat política” per perseguir els infractors i conviden la ciutadania a avisar dels delictes ràpidament

ACN.- En 30 anys d’història el Grup de Defensa del Ter (GDT) ha rebut 220 avisos de possibles delictes ambientals a Osona i el Lluçanès. D’aquests, només dos casos han tirat endavant. “La ma joria de les denúncies queden en res”, ha lamentat la presidenta del GDT, Ginesta Mary. L’entitat de nuncia “falta de voluntat política” a l’hora de perseguir les infrac cions. Malgrat hi hagi normativa que permetria sancionar, “no hi ha ningú que ho controli”, ha cri ticat la presidenta. Un altre dels factors que els juga en contra són les multes “irrisòries” a què han de fer front els infractors per de lictes que sí tenen recorregut. Des de l’entitat animen els ciutadans a avisar dels incidents amb rapidesa per evitar mals majors.

Aquest dimecres el Grup de De fensa del Ter ha presentat un mapa interactiu (ja.cat/jmsrt) on es detalla les denúncies que ha rebut l’entitat al llarg de 30 anys. De les 220 denúncies, 80 fan re ferència als rius i rieres, 46 a altres tipologies i 38 a purins i granges.

En una comarca amb més d’un milió de porcs, el GDT no descarta que el nombre de denúncies vagi en augment. Per això, demanen a la ciutadania en general que segueixi avisant-los de totes les agressions al medi natural, ja si guin de contaminació al territori o que puguin esdevenir un perjudici per la salut de les persones.

No pot ser que delinquir surti més a compte que fer les coses bé

El grup també demana a l’administració un canvi de la nor mativa pel que fa a les sancions.

En aquest sentit, Mary ha posat de relleu el cas de l’industrial Jo sep Ramisa al Lluçanès en què “li

sortia més a compte pagar la mul ta que abocar els purins al camp”. Aquell cas va ser sonat perquè l’any 2015 es va condemnar l’empresari a cinc mesos de presó i a pagar una multa de 1.800 euros per haver abocat entre 450.000 i 675.000 litres de purí a la riera Ga varresa, al Lluçanès. “No pot ser que delinquir surti més a compte que fer les coses bé”, ha denun ciat la presidenta del GDT.

El grup també vol que els proto cols d’administracions com els Agents Rurals, l’Agència Catalana de l’Aigua, o cossos com els Mos sos d’Esquadra o la Fiscalia can viïn. “Massa sovint les denúncies es perden per manca de rigor o d’interès en la investigació de l’origen dels fets”, han criticat Gi nesta Mary. I tot plegat acaba en “un accident, una fuita fortuïta o un advertiment”.

es presenta la tonenca, una cooperativa energètica per impulsar la transició energètica

Redacció (Fotos: La Tonenca).El dimecres dia 28 de setembre es va presentar a la sala La Ca nal la comunitat energètica de Tona LA TONENCA SCCL. L’acte va ser presentat pel president i el secretari de la nova entitat i el nombrós públic assistent hi va participar amb moltes inter vencions.

La Tonenca és una iniciativa de veïns i veïnes de Tona per abordar la transició energètica al municipi i combatre la crisi climàtica actual, produint ener gia, compartint-la o establint mecanismes de gestió i d’estalvi energètic. La finalitat d’aquest projecte és incorporar sistemes alternatius, renovables per as solir un estalvi en la factura i promoure una economia verda i sostenible. A curt termini i com

a primer pas, s’instal·laran panells solars a cobertes municipals ce dides per l’Ajuntament que per metran realitzar un autoconsum solar compartit. La Tonenca està treballant en la instal·lació d’uns 175 kW fotovoltaics en diferents cobertes. Els socis no els caldrà fer cap mena d’instal·lació ni mo dificació als habitatges, únicament comunicar-ho a la distribuïdora. La quota que hauran de pagar sem pre serà inferior a l’estalvi que fa ran en la factura del llum. Per tant, serà econòmicament rendible des del primer dia.

D’altra banda, els habitatges que ja disposin de plaques fotovoltai ques també podran beneficiar-se d’altres serveis que oferirà la Co munitat Energètica: mobilitat elèc trica, compres agregades d’energia i instal·lacions...

L’entitat s’estrena amb un web www.latonenca.cat on les per sones interessades poden fer-se sòcies a partir d’un formulari.

L’aportació per fer-se soci de ple dret és de 100 euros que es recuperen si algun dia es vol do nar de baixa de la cooperativa.

triomf osonenc al Campionat d’Europa de Raid

Júnior i Joves Genets celebrat a vic

Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- Vic ha sigut al llarg d’aquest cap de setmana la ca pital mundial de l’Endurance, acollint el campionat d’Europa de Raid Junior i Joves Genets i el campionat Mundial de raid de Joves Cavalls. Es tracta de dos esdeveniments esportius de primer nivell organitzats per Endurance Club Hípic.

El campionat ha estat un èxit tant de participació com d’organització, i ha aplegat cen tenars de persones d’arreu del món a la capital osonenca. El cap de setmana ha acabat amb un gran resultat per als genets catalans, amb un total de tres medalles individuals i una per equips.

La cursa del campionat d’Europa de Raid Junior i Joves Genets consistia en quatre vol tes de 30 km, completant un re corregut muntanyós de 120 km. A títol individual, Joana Ullastre

(19 anys), muntant a JM Buce fala, ha aconseguit la medalla d’Or; i Gerard Casadesús (20 anys), amb Bolchoi El Akim, s’ha endut la medalla de plata. Els dos genets són osonencs.

Pel que fa a la classificació per equips, la medalla d’or ha es tat també per l’equip espanyol, format íntegrament per genets i amazones catalans.

Per altra banda, al campionat Mundial de raid de Joves Ca valls, la primera posició del podi ha estat per Hh Sh Nasser Bin Hamad Al Khalifa, de Bahre in; la segona posició per a Lucia Lateulade, d’Uruguay; i la ter cera pel genet català, Carles Pa checo, amb Ella de Fontaines.

En el marc del Vic 2022: Endu rance City of the Year, la capital d’Osona ha acollit al llarg de l’any diverses activitats del món de l’hípica referent a nivell na cional, europeu i mundial.

Sara Oliver Responsable de la secció d’esports

Maika Sagrera guanya la primera prova del TTI Escolar a Torelló

Redacció.- Aquest dissabte passat es va disputar al local del TT Torelló la primera prova del Campionat de Tennis Taula Intercomarcal Escolar d’aquesta nova temporada 22-23, amb la participació de 29 esportistes dels diferents

clubs d’Osona, el Ripollès, el Moianès i la Selva.

Pel que fa als resultats, en el Nivell A es va imposar Maika Sagrera (Vic TT), per davant de Biel Cabra (CTT Arbúcies), Damià Sala (TT Torelló) i Pau

Fossas (CTT Ripoll). En Nivell B va guanyar Marc Miró (CTT Ripoll) a Eloi Carné (CTT Moianès), Marc Sánchez (CTT Ripoll) i Montassir Bendriss (TT Torelló). Finalment, en Nivell C van aconseguir

els premis Aniol Reche (CTT Tona), Oriol Tor (CTT Roda de Ter), Iu Pujol (CPE Taradell) i Felipe Da Sousa (CTT Tona).

La segona prova del campionat es farà el dissabte dia 29 d’octubre a Roda de Ter.

commoció al cn vic-etb per la mort de Tomàs Domínguez

gran actuació del GIRBAU VIC TT A L’OPEN CATALUNYA

Redacció.- El Girbau Vic TT ha estat el club més destacat en l’Open Catalunya sènior de Tennis de Taula, amb 5 jugadors entre els 10 primers dels Opens A i B. Els partits s’han disputat, aquest cap de setmana al poliesportiu de Reina Elisenda a Barcelona.

Àlex Moreno i Biel Gimeno han aconseguit un bronze en el sènior A, sent encara infantil i juvenil, respectivament. Biel Rodríguez s’ha emportat l’argent en el sènior B, sent tot just in-

fantil. Tots tres han completat una gran actuació en aquesta primera edició de la temporada de l’Open Catalunya.

A l’èxit d’aquests joves esportistes del club vigatà, que s’han imposat a destacats i experimentats jugadors sèniors, cal afegir el cinquè lloc de Josep Ma Blancafort (sub21) i d’Arnau Miarons (juv), en el sènior B. Edgar Venegas (juv) ha estat 13è, mantenint-se en el sènior A, i Biel Rodríguez ha ascendit a aquesta màxima divisió.

Redacció.- Tomàs Domínguez, entrenador de natació dels equips infantil, júnior i absolut del CN Vic-ETB, ha mort inesperadament durant el matí del diumenge 2 d’octubre. Domínguez ha dedicat els darrers dotze anys al club, amb una gran dedicació i compromís per la seva feina i, sobretot, pels joves nedadors i nedadores. Mitjançant un comunicat, el CN Vic-ETB ha fet arribar les seves condolences i suport a tota la família de l’entrenador. Les exèquies se celebraran avui dimarts a dos quarts de dotze, a l’església de St. Esteve d’Olot.

èxit dels clubs osonencs a la copa catalunya

El Femení Osona s’imposa amb claredat (46-57) al CB IPSI

Redacció.- Roda de Berà va reunir aquest passat cap de setmana 88 finalistes de totes les categories de pati natge artístic, que lluitaven per guanyar la Copa Cata lunya dels nivells 5, 6 i 7. La representació osonenca no va decebre, i patinadores de diferents clubs de la comar ca es van endur medalles i bones posicions cap a casa.

Matilda Álvarez, del CPA Tona, es va emportar una medalla d’or a nivell 5 ben jamí. La seva companya de club, Berta Riera, també va ser primera en nivell 7 aleví, seguida per la del CPA Gurb Joana Presegué. Ainhoa Busquiel, de l’APA Folgue roles, va pujar al segon graó del podi en nivell 6 júnior; i Jana Danés, del CP Voltregà, també va ser subcampiona a nivell 7 cadet. Noa Jornet, del CP Manlleu, va obtenir un bronze a nivell 7 júnior, on Laura Vila, del CPA Roda, va fer cinquena.

En nivell 5 cadet, les darre res classificades també van ser osonenques: Clàudia

Soler, del CPA Gurb, va ser cinquena; Ariadna Llavina, del CPA Aiguafreda, sise na; i Núria Farras del CP Lluçanès, setena. Jana Sis trachs, del CP Osona, es va quedar a les portes del podi amb una quarta posició a nivell 5 juvenil. La mateixa posició que va obtenir Ma riona Giné, del CPA Tona, a nivell 6 infantil; i Ainhoa González, del CP Manlleu, a nivell 6 juvenil.

Més finals de la Copa Federació

Paral·lelament a la disputa de la Copa Catalunya, a Llei da hi havia en joc les finals de la Copa Federació dels nivells més alts, els nivells 8, 9 i 10, en els quals hi van participar 60 patinadors i patinadores a partir de la categoria Infantil.

Les primeres posicions del nivell 9 júnior van venir cap a Osona. Júlia Leiva, del CPA Tona, es va proclamar cam piona; i Ainoa Vila, del CP Manlleu, es va quedar el subcampionat.

Anoni Muñoz.- El Femení Osona va aconseguir una im portant victòria a domicili en la segona jornada de lliga de primera categoria catalana. L’equip osonenc va jugar amb intensitat, sobretot a la pri mera part, quan des del pri mer minut ja es va posar per davant en el marcador per agafar una notable diferència, que va permetre anar al des cans amb avantatge (27-34). Al segon temps, de sortida, el Femení Osona va aconseguir mantenir l’encert en atac i augmentar l’avantatge, que li va permetre tenir un còmode final de partit sense haver de patir per la victòria. Un bon resultat que referma el bon començament de temporada.

L’equip osonenc rebrà dissab te la visita del CBU Lloret, per intentar seguir en aquesta lí nia de joc i resultats.

Pel que fa a la resta d’equips, el Sènior B va disputar un par tit de rivalitat comarcal que es va jugar a darrera hora del diumenge, a la pista del CB Manlleu. Les del Femení Osona van ser superiors i es van acabar imposant davant l’equip local (36-84 ). Per la seva part, el Sènior C sembla que s’ha abonat als resultats ajustats. Si el partit anterior

va guanyar per la mínima, en aquesta segona jornada va caure a la pista del CB Vilade cavalls per un ajustat (49-46), mentre que l’equip de catego ria Sots-21 va ser molt supe rior a l’AB Vendrell, a qui va guanyar a domicili (36-54).

Pel que fa als equips de base, destaca la derrota del Júnior Taronja, que va perdre a la pista de la UE Claret (52-45). El Junior Taronja també va acabar perdent a la pista del CB Prats (63-33), mentre que el Cadet Taronja va ser molt superior a la pista de l’escola IPSI a qui no va donar cap op ció al guanyar per un contun dent 16-103.

Per la seva part, el Cadet Ne gre va guanyar a la pista del CB Vilanova del Vallès (4984). Finalment, queda per destacar l’equip Infantil, que competeix en una categoria especial en el qual tots els equips són formats per juga dores nascudes el 2010. Les osonenques es van imposar (83-28) al CE Maristes.

Pel que fa als equips més petits, han començat la lliga aquest cap de setmana, on han destacat les victòries del Mini 2012 i els Pre-Minis Li berty y Mystics.

Jana Danés, del CP Voltregà, va ser subcampiona de nivell 7 cadet.

TORELLÓ posa en marxa la DIN Escola d’Iniciació

Esportiva

Redacció.- L’Ajuntament de To relló posarà en marxa, al llarg de les properes setmanes, la DIN, Escola d’Iniciació Esportiva del municipi. Aquesta iniciativa de l’Àrea d’Esports es configura com una activitat extraescolar i es desenvoluparà al llarg del curs. L’objectiu és apropar els nens i nenes la pràctica espor tiva, amb una proposta que no entra en contradicció amb les activitats esportives que oferei xen els clubs del municipi.

La DIN pretén desenvolupar habilitats per a la quitxalla a través de jocs i activitats enca minades a descobrir diferents esports, adaptant les propostes

a les habilitats de cadascú i afa vorint l’autonomia dels infants. L’esport en la seva vessant més lúdica és l’eix central de la DIN, que promourà la descoberta

èric casals, sisè a la travessa del port de barcelona

d’esports diversos amb un caire no competitiu.

Va adreçada específicament a infants de 6 a 8 anys i tindrà

lloc en diferents espais i equi paments esportius no conven cionals del municipi.

S’organitzaran sessions d’iniciació a esports que no s’ofereixen de manera habi tual, com rugbi, bicicleta, ska te, bèisbol, fitness, orientació, pesca... També està previst or ganitzar jornades d’esport en família.

El període d’inscripcions s’obre aquesta setmana i es pot for malitzar a din.torello.cat. Per més informació, cal adreçar-se al pavelló municipal (de dilluns a divendres de 8 a 15h) o tru cant al telèfon 93 859 32 00.

La travessa va ser de 5 quilòmetres amb dues voltes de 2,5 quilò metres. Casals va passar amb els primers en la primera volta, men tre que a la segona, va perdre una mica respecte els primers classi ficats i va acabar sisè, a 1’50’’ del guanyador.

Redacció (Foto: CN Vic-ETB).- El nedador del CN Vic ETB, Eric Ca sals, va participar el passat diumenge 25 a la Travessa del Port de Barcelona, amb la selecció catalana de natació. Va fer un excel·lent sisè lloc absolut i segon de la categoria júnior.

Foto: Aj. de Torelló

LA

D’AMIC-DIRECTES, EL CONCURS DE CONTINGUTS EN LÍNIA EN CATALÀ

Redacció.- L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, de la qual forma part el Més!, orga nitza el concurs de creació de streamings en línia per a joves "AMIC-Directes, creadors de continguts en català". La iniciativa dona el tret de sortida per primera vegada, buscant els qui seran els pròxims streamers de parla catalana. Les inscripcions estan obertes per estudiants de segon cicle d'ESO, Batxi llerat i CFGM dels diferents territoris de parla cata lana. Fins al 2 de desembre, els estudiants que vul guin participar es poden registrar a través del web www.amicdirectes.cat.

AMIC-Directes: Llums, càmera en directe... Acció! Amb aquest concurs es busca impulsar l'ús del ca talà entre els joves, mentre experimenten amb les plataformes digitals en tendència de manera segu ra. A més, s'ha volgut distingir entre dues catego ries: Actualitat i E-Sports, perquè els joves puguin sentir-se còmodes i crear continguts amb les te màtiques que més els hi agraden.

AMIC-Directes aposta pels creadors de contingut, els quals acompanyaran als estudiants a través de les xarxes socials, tutorials o inclús classes magis trals. D'aquesta manera els joves incorporen la llen gua al seu dia a dia i normalitzen l'ús del català en qualsevol situació i registre. Alguns dels mentors seran Laia Gufolove, streamer en videojocs; Gal·la Martí, influencer de temàtica Lifestyle; Norman Ló pez, streamer de simracing, gaming i esports; Elia Perinwinkle, actriu de doblatge i streamer, entre d'altres.

Els creadors de contingut i els premis

El termini de registre ja ha començat i es tancarà el 2 de desembre. El dia 17 d’octubre comença el termi ni creatiu on els alumnes rebran l’acompanyament de creadors de contingut. El 2 de desembre serà la data màxima per publicar el directe a la pàgina web.

Més tard, un jurat d'experts valorarà la qualitat i l'originalitat dels continguts i durant la segona quin zena de desembre es comunicarà qui són els fina listes a través de la pàgina web i les xarxes socials del concurs.

L'organització del concurs premiarà els millors di rectes en les dues categories: Actualitat i E-Sports. Els premis de l'edició d'enguany són quanties mo netàries amb l'objectiu de què els alumnes puguin invertir-les en material escolar o audiovisual.

Psicologia, salut i benestar A LA FUNDACIÓ EL PARÉS

Què oferim?

- Sessions experiencials que involucren a la persona en l’àmbit cognitiu, físic i emocional.

- Programes per totes les edats i adap tats a les característiques de cada grup.

- Tractament individualitzat i en grups reduït

- Equip interdisciplinari de professional de la salut, intervenció social i educació

- Psicoteràpia: individual, grupal i fami liar

- Programes terapèutics: per entitats i centres educatius.

- Formació: dirigida a professionals

El Parés de Gurb és una fundació privada sense ànim de lucre la qual ofereix dife rents activitats als adolescents.

Per més informació envia’ns un correu a: fundacioelpares@gmail.com o truca al telèfon 651773874

Diari de campanya, per sort i de moment, lluny de la guerra. Cap XIII

Vivim en uns temps on ningú vol assumir cap mena de res ponsabilitat, no fos cas. Hi ha exemples a dojo i sobretot i particularment en l’àmbit de la gestió pública dels recursos dels ciutadans.

Davant el que diran o poden dir de tal o qual acció, sobre tot, si no està al tutorial nin gú, sembla, voler fer-se res ponsable.

La Comunitat Europea, l’Estat espanyol, la Generalitat, la Diputació, els consells co marcals o fins i tot els ajun taments s’han trobat desbor dats per l’arribada massiva de refugiats ucraïnesos de la guerra i set mesos després encara ara no saben, no volen o no poden resoldre qües

tions quotidianes bàsiques dels acollits.

Temes intranscendents de les necessitats bàsiques domès tiques encara no es resolen amb prou diligència i mentre es provoca més angoixa als que han fugit d’una guerra que ells tampoc han provo cat.

Per cert, la Diputació ha fet o fa alguna cosa al respecte? Perquè, o ho han publicitat molt poc o el que és més greu potser no fan res de res.

I la Creu Roja, l’ONG respon sable de la gestió de l’acollida (segons sembla), desbordada per l’arribada massiva conti nua bloquejada mesos des prés sense concretar i saber

quan, com i fins quan els han d’acollir.

Per a alguns serveis socials un refugiat de guerra és poc més que una fulla d’un Excel, i poca cosa més. Perquè la guerra d’Ucraïna, de moment que se sàpiga, no té data de caducitat.

Els amics del camí de Sant Jaume

Santiago de Compostel·la

Dies de pluja, incerteses, esgotament, calor, butllofes, incomoditats...

Dies de sol, natura, gent, amistats, coneixement, reflexió...

I ara Santiago de Compostel·la des del “Monte de Gozo”.

Res a veure amb el lloc on els pelegrins medievals contemplaven amb immensa felicitat les torres de la catedral. Ara s’ha

Però el sofriment de les persones que han fugit cada cop és més gran i sí que caduca.

Toni Carrasco Centelles

convertit en un gran centre d’oci i turístic on es fan congressos, conferències, etc. Per veure les torres de la catedral cal pujar al turonet on hi ha el monument commemoratiu de la visita del Papa Joan Pau II el 1992.

Bon camí pelegrina-pelegrí.

Toni Romero Gurb

D’OSONA DEL 4 - 10 octUBRE

DIMARTS 4

16h.- Presentació Collsacabra Viu 2022. Presentació dels 25 anys de la Fira del Bolet de Cantonigròs i 20 anys de l’inici de la Fira del Llibre de Muntanya del Collsacabra. Espai Joan Font, Rupit i Pruit.

18h.- Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran. ‘El repte de la descarbonització energètica i les seves repercussions

socials i econòmiques’, a càrrec de Miquel Villarrubia i López, doctor en Física i enginyer. Cal ser associat per assistir a l’aula. Casal Francesc Macià, Centelles.

18h.- Activitats en família. Biblioteca Caterina Figueras, Tona.

19h.- Xerrada. ‘El dret a l’eutanàsia a Tona’. Sala de plens de l’Ajuntament, Tona.

20h.- Conferència AAd’O. ‘Estil de vida cardiosaludable. Mortalitat mundial. Què és el cor. Com funciona. Per a què serveix. Tipus de malalties del cor. La malaltia del cor o ‘Cardiopatia isquèmica’. Factors de risc cardiovascular. Estil de vida cardio-saludable. Consells’. A càrrec de Josep Sadurní, Doctor en Medicina i especialista del cor. Local de l’entitat, Vic.

LES DAMES MANLLEU

Dissabte 8 d’octubre, Sopar més Ball amb BLUE MOON . Sopar de forquilla i ganivet a les 20h del vespre i ball a les 22h

Diumenge 9 d’octubre. A partir de les 17h Berenar més Ball amb DUET BALLA BALLA (Eva i Jordi).

Ja tenim la Loteria de Nadal, dècims a 20€. Número 01123

Per reserves: 610 042 503

SALA DE BALL DOLCE VITA

FOLGUEROLES

Divendres 7 d’octubre. A les 21h sopar i a les 22.00h. ball amenitzat pel JOAN VILANDENY. Buffet lliure de pa amb tomàquet i embotit. Preu 8€ Ball, 12€ sopar i ball.

Dissabte 8 d’octubre. A les 21h sopar i a les 22h. ball amenitzat per DUET BANDA SONORA . Buffet lliure de pa amb tomàquet i embotit. Preu 8€ Ball, 12€ sopar i ball.

Diumenge 9 d’octubre a les 17.30h. Berenar i ball amb DUET OSTRES OSTRES

Preu 8,50€.

Dimecres 12 d’octubre a les 17:30. Berenar i Ball amb FERNANDO DE MAXIM Preu 8,50€.

Normativa COVID-19 Reserves: 634 338 946

SALA NOVA

Les Masies de Roda (Al costat de l’Ajuntament)

Aquest dissabte 8 d’octubre sí que ja va de debò, tot a punt, pista perfecta, el millor berenar amb postres, les taules preparades i com no, els millors grups.

Per començar tindrem el fantàstic DUET XA ROP de NIT que ens faran ballar de valent.

Començarem a les 17,30h i si voleu reser var taula o informació TEL. 650 250 500

Salud i ball

PORXADA DE CAN PLANOLES DE RODA DE TER

Ens complau dir que el proper diumenge

9 d’octubre, fem Ball amb amb el cantant Gabi Cotton a les 17.00h.

Amb molta marxa!

DIMECRES 5

10.30h.- Bibliobús. Ho rari: de 10.30 a 13h. Al pens.

15h.- Dia internacional de la gent gran. Més in formació a la pàgina web de l’Ajuntament. Diverses ubicacions, Tona.

15.30h.- Temps X Cui dar el nostre cos. L’Abel López, llicenciat en Cièn cies de l’Activitat Física i l’Esport, ensenyarà a fer exercicis físics en els diferents equipaments esportius de la ciutat. Espai lúdic davant de la residència Aura i les mà quines del passeig de Ter, Manlleu.

17.30h.- Hora del conte. ‘Si et vols divertir, vine cap aquí!’, a càrrec de la Caro von Arend. Acti vitat gratuïta. Biblioteca Bac de Roda, Roda de Ter.

00h.- Jornades Europees de patrimoni a Vic. Més informació i tota la programació a la pàgina web de l’Ajuntamenet. Diverses ubicacions, Vic.

09.30h.- Taller de marxa nòrdica. Per a persones majors de 60 anys i que els agradi caminar. A càrrec de Montse Grau, tècnic esportiu de marxa nòrdica de Waking Oso na. Casal, Folgueroles.

10.30h.- Tallers Connec ta’t a la Biblioteca. Sessió informativa sobre la Renda Mínima Garanti da. Activitat gratuïta. Biblioteca Municipal BBVA, Manlleu.

BALL A SANT HIPÒLIT

Us esperem aquest Diumenge dia 9 d’octubre a les 17.30h de la tarda.

Comptarem amb l’actuació del cantant FERNANDO MÀXIM per passar una gran tarda de ball més berenar.

Preu 8€ Sortegem una ESPATLLA DE PERNIL Reserves: 626 163 314

19h.- Conferència. ‘L’art com a superació de les malalties físiques i men tals: el cas de Charles Sc hulz’. Centenari Charles M. Schulz. A càrrec de Marcel Vilarós de Pla taforma Blanc i Negre. Biblioteca Dor Rius, To relló.

DIJOUS 6

10.30h.- Bibliobús. Ho rari: de 10.30 a 13h. Davant les Escoles, Gurb.

18h.- Laboratori de lectura de Salut Mental. ‘Ens cuidem’. Dia In ternacional de la Salut Mental. A càrrec de Mar González. Biblioteca Dos Rius, Torelló.

19h.- Presentació del lli bre. ‘L’arbre del roser’, de Francesc Ballester. Espai Rocaguinarda de la Biblioteca, Olost.

17h.- Laboratori de lec tura de salut mental. Sessió per a infants de 7 a 10 anys. Places limita des per ordre d’inscrip ció. Més informació a la pàgina web de l’Ajun tament. Sala de Lectura Verdaguer, Folgueroles.

19h.- Presentació del Mapa de Patrimoni Cul tural de Folgueroles. La presentació anirà a cura de María del Agua Cor tés, tècnica de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i d’Adria na Geladó, investigadora i redactora del projecte. Centre Cultural, Folgue roles.

20h.- Concert. Nucli Trio convida Montserrat Uràn. Preu de les entra des: 10€ i infants de 7 a 14 anys 5€. Centre Parro quial, Centelles.

20h.- Una nit amb el Mag Lari. Sala la Canal, Tona.

21h.- 14a caminada Ne grant. Solidaritat contra el càncer. La inscripció inclou entrepà de boti

farra, beguda i obsequi. Caldrà portar lot. Plaça Major, Roda de Ter.

DISSABTE 8

00h.- Jornades Europe es de patrimoni a Vic. Més informació i tota la programació a la pàgina web de l’Ajuntamenet. Diverses ubicacions, Vic.

08h.- Sortida a Porta ventura. Horari: de 08 a 21h. Adreçat a joves de 12 a 29 anys del vol treganès. Preu de l’ac tivitat: 30€. Trobada a l’aparcament a sota la Pista, Sant Hipòlit de Vol tregà.

10.30h.- Excavació en directe. Aprofitant que s’estan fent treballs de recerca al Casol de Puig castellet, els arqueòlegs conviden a qui vulgui a conèixer la seva feina. A càrrec de l’arqueòloga i professora Montserrat de Rocafiguera. Casol de Puigcastellet, Folguero les.

19h.- Vetllada de ball de la Peña Flamenca de Manlleu. Hi haurà servei de begudes i entrepans. Local Social de l’entitat, Manlleu.

19.30h.- Teatre. Representació de l’obra ‘El criat de dos amos’, de la companyia El Tren ca-closques. Preu de l’entrada: 5€. Auditori Teatre, Calldetenes.

21h.- 32è Cicle de con certs de Manlleu. Concert Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona & Albert Guinovart, piano. Obres de Morera, Oltra i Guinovart. Més informa ció i venda d’entrades a la pàgina web de l’Ajun tament. Teatre Munici pal, Manlleu.

21h.- Concert anual de

l’Agrupació Sardanista Manlleuenca. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Bar celona actuaran al costat del pianista i compositor Albert Guinovart i dels percussionistes Robert Armengol i Dani Guisa do, sota la direcció de Marcel Sabaté. Preu de l’entrada: 15€. Teatre Municipal, Manlleu.

DIUMENGE 9

00h.- Jornades Europe es de patrimoni a Vic. Més informació i tota la programació a la pàgina web de l’Ajuntamenet. Diverses ubicacions, Vic.

09h.- II Cicle de patrimo ni i memòria. Rutes cul turals per Balenyà 2022. Ruta del Casal d’Espar raguera i les fonts. Plaça Josep Espona, Balenyà.

09h.- Festa del Remei 2022 a Perafita. Esmorzar de germanor i a les 11h Missa en honor a la Mare de Déu del Remei amb cantada dels goigs. Diverses ubicacions, Pe rafita.

10.30h.- Visita comentada. Jornada per ex plicar la resultats de la campanya d’excavacions a l’Esquerda. Activitat de les Jornades Europees del Patrimoni. Museu Ar queològic de l’Esquerda, Roda de Ter.

17h.- Ballada de Sarda nes. Amb la Cobla Geni senca. La Plaça, Taradell.

18h.- Teatre. Representació de l’obra ‘Agència matrimonial. 7 d’amor’. Preu de l’entrada: 10€ anticipada i 14€ a taqui lla. Cafè Teatre Casino, Alpens.

18h.- Concert. ‘Història de Catalunya en can çons’, del Cor Bonaire de Tona, Coral Cantanna de

Vic i Les Veus de Callde tenes. Preu de l’entra da: 10€. Auditori Teatre, Calldetenes.

18h.- Comiat de les Ger manes Missioneres dels Sagrats Cors i presen tació del llibre ‘L’escola Sagrat Cors de Centelles (1939-2022)’, de Joan Soler Mata. Casal Fran cesc Macià, Centelles.

18h.- Espectacle fami liar. ‘Soc una Nou’ de Zum Zum teatre. Preu de l’entrada: 5€. Teatre

Municipal, Sant Hipòlit de Voltregà.

DILLUNS 10

17h.- Esports amb va lors. Més informació a la pàgina web de l’Ajun tament. Parc Adoberies, Calldetenes. EXPOSICIONS

Exposició permanent “Una mirada al passat per a un futur més sostenible”. Horari: de di marts a diumenge de 10

a 17.30h. Monestir de Sant Pere de Casserres, Les Masies de Roda.

Exposició permanent ‘L’esquerda, la fortalesa del Ter’. Horari: de dimarts a divendres de 10 a 14h, dimarts de 17 a 19h i dissabtes, diumen ges i festius de 10.30h a 13.30h. Museu Arqueo lògic de l’Esquerda, Roda de Ter.

Exposició de fotografies de la Parròquia de Lurdes. Horari: a les

OSONA | AGENDA DEL 4 - 10 OCTUBRE

sortides de totes les misses i el primer dis sabte de cada mes de 18 a 20h. Església de Lurdes, Vic.

Exposició ‘Reconstruint els pisos de Can García’. Horari: de dimarts a di vendres d’11 a 14h i de 17 a 20h i dissabtes, diu menges i festius de 10 a 14h. Fins al 27 de no vembre. Museu del Ter, Manlleu.

Exposició ‘LXXX Concurs de pintura Premi Centelles’. Horari: dissabtes de 18 a 29h i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h fins al 12 d’octubre. Centre d’Art el Marçó Vell, Centelles.

Sala de Paleontologia i selecció del patrimoni pictòric. Horari: dissab tes de 18 a 20h i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h fins al 12 d’octubre. Centre d’Art el Marçó Vell, Centelles.

Exposició ‘Natura i Art’, de Lola Hosta fins al 23 de maig de 2023. Mas Bellpuig.

Exposició ‘Onsevol’, de Toni García. Horari: de dilluns a diumenge de 17.30 a 20.30h fins al 6 de novembre. El Casino, Vic.

Exposició permanent ‘Projectors de Cinema Amateur’, col·lecció d’aparells cedits al poble per Ramon Casas, Mai ra del Mar Isern, Isidre Ribas i Tomàs Pladevall. Horari: dimarts, dijous i dissabte de 10 a 13.30h i de dilluns a divendres de 15.30 a 20h. Biblioteca Bac de Roda, Roda de Ter.

Exposició ‘(...) de l’anada estant’, de Quique Giménez. Horari: de di marts a divendres de 10

El cap de setmana que ve a Calders tindrà lloc la 10a Fira Saludable i tastets de teràpies

Toni Carrasco.- El dissabte 8 i diumen ge 9 d’octubre tindrà lloc al Casal Social i a la plaça Major el gruix dels actes del programa del Cal ders Saludable, la fira d’artesans i tastets de teràpies que enguany arriba a la seva dese na edició.

A la fira d’artesans es podran trobar for matges, sabons bio, embotits, cosmètica, ceràmica, verdures, costura creativa, her bes remeieres, mel, olis, vins, pa, pous, rebosteria eco, food truck, nutricosmètica, ratafia, bijuteria arte sana, autèntiques es pardenyes i d’altres.

a 13h i de 16 a 19h, dis sabtes d’11 a 14h i de 16 a 19h i diumenges i fes tius d’11 a 14h fins al 23 d’octubre. Visita guiada a l’exposició el dissabte 8 a les 12h amb el propi artista. Museu de l’Art de la Pell, Vic.

Exposició ‘In Natura’, fotografies de Laura Llo bet. Horari: de dijous a diumenge de 18 a 20h fins al 30 d’octubre. Can Puget, Manlleu.

VISITES GUIADES GRATUÏTES

Visita guiada de la fauna urbana i monuments de la ciutat de Vic gratuï tament. Adreçat a cicle superios, instituts o se cundaria. Per a concer tar hora poseu-vos en contacte amb el telèfon 696501127.

Entre les xerrades, ta llers i showcooking no faltaran activitats amb temàtiques tan diverses com ioga, marxa nòr dica, massatge infantil, taller de pintacares, com organitzar el menú setmanal, elaboració d’espelmes amb oli re ciclat, taller de com fer drapets encerats amb cera d’abella, taula ro dona sobre la mort, con tes del carrer d’enlloc, com elaborar el teu for matge vegà i ecològic, taller de sabons, taller de bijuteria amb paper, xerrada sobre aroma teràpia corporal i facial, taller sobre el meu jardí medicinal, classe magis tral de body art, concert amb el duo Parièndola, risoteràpia, estampació

vegetal sobre teixits, showcooking de com aprimar-se saludable ment, reflexologia i automassatge, taller de bombolles, xerra da geometria sagrada, sessió de mindfulness o una introducció a les tècniques de medicina

japonesa i xinesa.

Totes les activitats són gratuïtes, però cal inscripció prèvia al 938309263 o bé al correu electrònic calders.casal.munici pal@gmail.com

Nova temporada del teatre centre de manlleu

L’Associació Cultu ral Teatre Centre de Manlleu comença una nova temporada.

Serà una temporada plena de professiona litat i de molta produc ció pròpia. Comencen amb un espectacle de bellesa poètica: “Camí de Cavalls”, basat amb el llibre de la Noemí Morral, seguidament amb un espectacle de petit format “Ivan i els gossos” amb Pau Ros sell i dirigit per en Xevi Boada.

Per la castanyada, hi haurà un passatge te rrorífic “El sepulcre” una experiència sen sorial que posarà els

sentits en alerta als més atrevits que s’endinsin en aquesta experiència.

A continuació hi haurà la companyia de Tona’78 Talia amb la comèdia “Perfectes desconeguts” i la refunció de “El Cadàver”.

Teatre Centre, està pre parant la representa ció d’uns dels clàssics

d’Ibsen “Casa de nines” i la clàssica representació dels “Pastorets de Man lleu”, amb funció as segurada de la “Golfa del Sentru”.

Per a més informació i compra d’entrades visiteu la seva pàgina web: www.teatre centre.cat

DIMARTS 4

10.30h.- Taller de me mòria. Horari: de 10.30 a 11.30h. Cal Salvador, Castellcir.

16.30h.- Espai lectu

ra. Horari: de 16.30 a 19.30h. Castellterçol.

DIMECRES 5

15h.- Sala d’estudi. Ho rari: de 15 a 20h. Cal Sal vador, Castellcir.

16.30h.- Espai lectu

ra. Horari: de 16.30 a 19.30h. Castellterçol.

DIJOUS 6

08.30h.- Consultori Mu nicipal. La doctora Far ràs i la infermera Laura Alberca passen consulta. Horari: de 08.30 a 15h. Collsuspina.

11.30h.- Bibliobús. Ho

rari: d’11.30 a 13.30h. Sant Quirze Safaja.

11.30h.- Bibliobús. Ho rari: d’11.30 a 13.30h. Calders.

11.30h.- Bibliobús Gui lleries. Horari: d’11.30 a 13.30h. Plaça Abat Es carré, Castellcir.

16h.- Taller de manu alitats. Horari: de 16 a 18h. Més informació a la pàgina web de l’Ajunta ment. Cal Salvador, Cas tellcir.

16h.- Bibliobús Gui lleries. Horari: de 16 a 18.30h. Plaça Prat de la Riba, Castellterçol.

16.30h.- Espai de lec tura. Horari: de 16.30 a 19.30h. Castellterçol.

18h.- Xerrades salut. ‘L’ansietat’, a càrrec de Sònia Jiménez, Psicòloga

del CAP Moià. Sala Poli valent, l’Estany.

18.30h.- Activitats Bibliobús. Mònica Torra pre senta ‘D’aquells boleros, aquests contes’. Espai lectura, Castellterçol.

DIVENDRES 7

15h.- Sala d’estudi. Ho rari: de 15 a 20h. Cal Sal vador, Castellcir.

16.30h.- Espai lectura. Horari: de 16.30 a 19.30h. Castellterçol.

17h.- Pati obert. Horari: de 17 a 20h. Espai Jove, Castellterçol.

19h.- Entrenament de Tennis Taula. Horari: de 19 a 20h. Local, Castellcir.

19.30h.- Entrenament de Pàleo. Horari: de 19.30 a 21h. La Quinta na, Castellcir.

DISSABTE 8

08.30h.- 10a Edició Cal ders Saludable. Fira d’artesans i tastets de teràpies. Calders.

DIUMENGE 9

08h.- Caminada matinal pel Moianès. Més infor mació a www.gemimoia. cat. Moià.

08.30h.- 10a Edició Cal ders Saludable. Fira d’artesans i tastets de teràpies. Calders.

11h.- Passejades tre mentinaires per Grane ra. Casal, Granera.

DILLUNS 10

15h.- Sala d’estudi. Ho rari: de 15 a 20h. Cal Sal vador, Castellcir.

17.30h.- Grup de suport emocional i ajuda mú-

tua. Sala Petita, Monis trol de Calders.

19.30h.- Entrenament de Pàleo. La Quintana, Castellcir.

EXPOSICIONS

Exposició ‘Niu’, de Ja vier Rubinstein. Horari: cal concretar hora a tra vés del 646601580. Fins al 26 de setembre. El Forn del Calç, Calders.

Exposició ‘Museus i Liceu: una història compartida’. Accés gratuït i visitable en horari del Museu fins al 30 de de sembre. Museu de Moià.

RUTES GUIADES

Visita guiada a les pintures romàniques de l’ermita de Santa Cecília de Granera. Reserves 639640434. Granera.

detinguts per cultivar més de 200 plantes de marihuana en paratges naturals de Campelles

Les plantes estaven en es tat inicial de creixement.

ACN.- Els Mossos han de tingut dos homes de 38 i 39 anys per tenir una planta ció amb més de 221 plan tes al municipi de Campe lles. La detenció va tenir lloc el dia 28 de setembre i als detinguts se’ls acusa d’un presumpte delicte contra la salut pública. Els arrestats tenien les plantes distribuïdes en dos camps. Un estava situat al veïnat de Roques Blanques i les plantes estaven al seu estat inicial de creixement amb una mida d’uns 20-30 cen tímetres. El segon camp era al paratge Bosc d’en Ri

DIMARTS 4

17h- Curs de pintura i dibuix. Horari: de 17 a 19h. Preu: 10€/mensu als. Centre Social Mig jorn, Molló.

18h.- Pilates. Molló.

DIJOUS 6

17.30h.- Hora del conte. Contes musicats a càrrec de la companyia “La Sal” d’Olot. Biblioteca Lam bert Mata, Ripoll.

DIVENDRES 7

19h.- Club de lectura +8. Comentari col·loqui del llibre ‘Marcel·lí’, de Sem pé. Modera l’acte, Mont se Maestre. Biblioteca Lambert Mata, Ripoll.

20.30h.- Íntims cicle de teatre de prop. Re presentació de l’obra ‘Pòsit’, de Martí Torras Mayneris. Teatre Com

gard i, en aquest cas, les plan tes ja feien un metre d’alçada.

La investigació s’havia iniciat mesos abans, ja que els mossos havien detectat que en aquests paratges naturals la terra esta va preparada per fer conreus no destinats a l’agricultura.

Segons informa el cos policial, la detenció es va dur a terme pels voltants de les nou de la nit mentre els dos homes esta ven fent el manteniment de les plantes. Es van intervenir un total de 221 plantes. A més, els agents també van localitzar sacs plens de terra d’adob, un dipòsit d’aigua de plàstic de 1.000 litres, un generador elèc tric de combustible, una bom ba de buidatge i mànegues per

tal, Ripoll.

DISSABTE 8

12h.-Presentació del lli bre ‘Pau. El valor de la vida als nostres dies’ amb l’autor Jordi Armadans. La Qperativa, Ripoll.

17h.- Parada a Fontalba, un viatge a una vall úni ca. Vall de Núria, Que ralbs.

18h.- Visita guiada. ‘Camprodon medieval’. Preu de l’activitat: 5€ adults i 3€ menors de 12 anys. Punt de sortida al Monestir de Sant Pere, Camprodon.

18.30h.- Presentació del llibre ‘Cor Pirineic’, de Lluís Calvo. Espai Cultu ral Cal Marquès, Cam prodon.

DIUMENGE 9

12h.- Aplec del Remei.

poder garantir el reg.

Els detinguts, sense antece dents, van passar a disposició

Celebració de l’Eucaris tia, seguidament arros sada popular i a les 15.30 rosari i cant dels goigs i sardanes a càrrec de la Cobla la Principal de Ba nyoles. Camprodon.

17h.- Parada a Fontalba, un viatge a una vall úni ca. Vall de Núria, Que ralbs.

DILLUNS 10

12h.- Aplec del Remei. Missa per als botiguers i per a tothom. Campro don.

EXPOSICIONS

Exposició ‘Temps del Romànic. Art, vida i consciència’. Horari: el de l’església fins al 31 de desembre. Església de Sant Pere de Ripoll, Ripoll.

Exposició ‘Art Oriental’. Col·lecció de

del jutjat en funcions de guàrdia de Ripoll; que va decretar la llibertat amb càrrecs.

Ramon Faja i Subias. Horari: dissabtes i diu menges d’11 a 14h i de 17 a 20h i dijous i diven dres de 17 a 20h fins al 30 d’octubre. Sala Abat Senjust, Ripoll.

Exposició col·lectiva de pintura a la Torre Mos sèn Tor. Horari: el del

local fins al 30 d’octubre. Espai Torre Mossèn Tor, Campdevànol.

Exposició fotogràfica ‘Dèria Arbòria. Els ar bres de la vida’, de Xa vier Erruz. Horari: el del local fins al 8 de gener de 2023. Espai Cultural Cal Marquès, Camprodon.

torna el Lleure a les Places i el patis oberts de ripoll

Aquest any l’activitat es farà els dilluns al Pati Obert de l’escola Joan Maragall, el dimarts a la pista esportiva Esteve Badia de Sant Pere, els dimecres al Pati Obert de l’escola Joan Ma ragall, els dijous a la plaça de la Sardana i els divendres hi haurà dues localitzacions, el pati obert de l’escola Salesians per infants i la pista esportiva Esteve Badia de Sant Pere per joves.

L’horari serà de 17.15 a 18.15h per tots els emplaçaments, a excepció del patí obert de l’escola Joan Maragall que serà de 17.15 a 19h.

Foto: Cedida pels Mossos d’Esquadra a l’ACN.

L’Escola de música del Ripollès PREVEU tornar a les xifres d’alumnes prepandèmiques

Redacció (Foto: Consell Comarcal del Ripollès).- “Un referent a la comarca”. Així ha definit el president, Joaquim Colomer, allò que representa l’Escola comarcal de música del Ripollès, en el sentit que és un centre del qual han sortit músics de gran volada del panorama musical nacional. Així mateix, ha posat en valor el fet que el Ripollès és una de les poques comarques de l’entorn que té una escola d’àmbit comarcal.

Per aquests i altres motius que ha desgranat, Colomer ha animat en roda de premsa a inscriure’s a les classes que van començar ahir dilluns. Així mateix, ha situat les pre-

visions d’inscrits per sobre de les 300.

El director de l’escola, Jordi Pau, ha explicat que el curs passat ja es van superar les previsions, tenint en compte que es calculava arribar a 260 i finalment en van ser prop de 290. I és que, malgrat que ahir va començar el curs, els alumnes també s’hi poden matricular a posteriori. Pau destaca l’esforç que s’ha fet per mantenir l’escola en el marc de la pandèmia: “L’escola és valenta i hi ha un gruix considerable de nens”. D’aquesta manera, s’espera que això representi un planter d’alumnes que vagin avançant de curs any rere any i hi romanguin.

venuts 1.000 kg de formatge a la fira europea de ripoll

Redacció (Foto: Aj. de Ripoll).- Durant el cap de setmana del 24 i 25 de setembre, Ripoll va ser seu de la setena Fira Europea del Formatge, de la qual se’n fa una valoració molt positiva.

Es preveia mal temps, però això no va frenar al munt de gent que va visitar la vila. Es va instal·lar una gran carpa a la plaça de l’Ajuntament que va acollir les diferents parades i els tasts populars, mentre que a l’església de Sant Pere es feien els tasts ‘prèmium’. Finalment, la meteorologia va respectar la fira en molts moments.

Entre els dos dies es van vendre fins a 810 tiquets dels tasts populars, que corresponien a un plat amb sis tipus

de formatge diferents (hi havia dues opcions diferents).

Això significa que es van posar uns 5.000 pinxos, uns 100 kg de formatge. Pel que fa als tasts ‘prèmium’, es van fer fins a 116 degustacions entre el vermut formatger i els maridatges guiats amb vi el dissabte i amb cervesa el diumenge. Això equival a uns 28 kg de formatges. I segons els productors, als estands es van vendre aproximadament uns 780/800 kg, el que fa que en total s’arribessin a vendre uns 1.000 kg de formatge en tota la fira.

Al llarg del cap de setmana els aparcaments d’autocaravanes de la vila van estar plens, i hotels i restaurants també van tenir una gran ocupació, gairebé total.

Nou èxit de la Fira Internacional de Bruixeria de Sant Joan les Fonts

Amb un atapeït programa d’activitats per a tothom

Toni Carrasco.- El bon temps va acompanyar, un any més, la Fira Internacional de Brui xeria de Sant Joan les Fonts. I el públic es va fer seu tot el recinte firal tant dissabte com diumenge.

En aquesta 16a edició vam poder gaudir de xerrades di verses, batucades, rituals, balls dels gegants dels quatre elements, mercat de produc tes temàtics, danses, tallers de màgia i d’altres activitats temàtiques, que van aixecar expectació i interès per part de tots els assistents.

Va destacar la demostració del funcionament d’un alambí i com destil·lar flors i plantes essencials, però també van ser molt interessants les con

DIMARTS 4

15h.- Consultori mu nicipal. Horari: de 15 a 16.30h. C/ Joan Castañer Massegur, 12, Riudaura.

17h.- Exercici físic i salut. Horari: de 17 a 18h i de 18.15 a 19.15h. Local Social Ca la Guapa, Santa Pau.

DIMECRES 5

11h.- Gimnàsia de man teniment. Local Social, Riudaura.

12h.- Visites guiades a Besalú. ‘Descobreix el Besalú Medieval’. Preu: 5€. Oficina de Turisme, Besalú.

18h.- Xerrades. ‘Vícti mes i víctimes. Reflexi ons personals sobre la violència i la pau’. Activi tat gratuïta. Espai Cràter, Olot.

ferències al castell de Juvinyà de la Dama Blanca, Rosa Colle lldevall; Khalud; Teresa Arjona; Lola Clavel i Marina Berdalet; José Luis Nuagh o Fernando Mostacero.

DIJOUS 6

12h.- Consultori mu nicipal. Horari: de 12 a 13.30h. C/ Joan Castañer Massegur, 12, Riudaura.

17h.- Exercici físic i sa lut. Horari: de 17 a 18h i de 18.15 a 19.15h. Local Social Ca la Guapa, Santa Pau.

18.30h.- Koral. Horari: de 18.30 a 20h. Centre Cívic, Riudaura.

19h.- Teatre. Represen tació de l’obra ‘Histò ries íntimes de dones’. Activitat gratuïta. Bibli oteca Marià Vayreda, Olot.

DIVENDRES 7

00h.- Jornades Europees del Patrimoni. Esdeve niment obert a tothom i una gran oportunitat per donar a conèixer la riquesa i atractiu del

patrimoni cultural de la Garrotxa.

12h.- Visites guiades a Besalú. ‘Descobreix el Besalú Medieval’. Preu: 5€. Oficina de Turisme, Besalú

15h.- Taller de memò ria. Horari: de 15 a 16h. Local Social, Riudaura.

DISSABTE 8

00h.- Jornades Europe es del Patrimoni.

10h.- Taller de vidre. L’activitat es tracta d’un tastet on no cal experi ència prèvia. Preu del taller: 5€. Museu dels Sants, Olot.

12h.- Visita modernista a Olot. Activitat guiada pels carrers de la capital de la comarca. Sortida des de l’Oficina de Turis me, Olot.

12h.- Ioga al Montsacopa. Amb l’acompanya ment d’una formadora especialitzada es farà una sessió de meditació guiada al cràter. Horari: de 12 a 13.30h. Sortida des de l’oficina de Turis me, Olot.

DIUMENGE 9

00h.- Jornades Europees del Patrimoni.

18h.- Teatre. Represen tació de l’obra ‘La dona del tercer segona’. Una història sobre l’estigma tització de les persones que pateixen alguna malaltia mental. Teatre Principal d’Olot.

DILLUNS 10

12h.- Visites guiades a Besalú. ‘Descobreix el Besalú Medieval’. Preu: 5€. Oficina de Turisme, Besalú

17h.- El club de la mitja tarda. Horari: de 17 a 19h. Local Social, Riu daura.

20h.- Classe de Ioga. Ho rari: de 20 a 21h. Local Social, Riudaura.

EXPOSICIONS

Exposició ‘Si jo pugués’, obres d’escultura d’Anna Manel·la (1950-2019). Horari: el del museu fins al 15 de gener de 2023. Sala oberta 1 i 2 del Mu seu de la Garrotxa, Olot.

Exposició “Anna Manel·la (1950-2019). Si jo pogués”. Horari: el del recinte fins al 15 de gener de 2023. Pati de l’Hospici, Olot.

Exposició ‘Cop de maça. La revolta poètica dels drets humans’. Horari: el del local fins al 30 de setembre. Can Trona, Vall d’en Bas.

Ensenyament

L’ESCOLA GUILLEM DE MONT-RODON fa 50 ANYS

Redacció.- L’Escola Guillem de Mont-rodon de Vic celebra els 50 anys d’història. En una roda de premsa que va tenir lloc di marts al matí, la directora del centre Elisa Minchillo, junta ment amb una representant de la comissió dels 50 anys i la pre sidenta de l’AFA, van presentar els principals actes commemo ratius.

Minchillo va explicar que l’escola ha estat un espai d’acollida i d’integració, ja que va acollir molts alumnes d’altres pobles com els que feien els darrers cursos d’EGB a Sentfores o Vilanova de Sau. La mestra del centre i coordina dora de la comissió dels 50 anys Vicky Gasch va destacar una

de les singularitats de l’escola en l’àmbit educatiu, que és la creació d’un tipus de lletra des lligada que van anomenar lletra Guillem. Els mestres van co mençar a editar unes publica cions que s’han convertit en un referent per molts infants de

Catalunya: els contes d’en Pau i la Laia, escrits per les que van ser mestres al centre Adelina Palacin, Assumpta Verdaguer, i Montse Canudas, que va ser la responsable de fer-ne els ma nuscrits. Les il·lustracions són de la Pilarín Bayés.

Un dels actes, justament serà a la biblioteca Pilarin Bayés i per metrà conèixer una mica més aquesta lletra. L’escola ha orga nitzat un acte per cada mes, a partir de l’octubre i fins el juny de l’any 2023, oberts a la ciutat i en els que els alumnes tam bé hi participaran a través del treball a les aules. La prioritat a l’hora de pensar els actes ha estat “poder reconèixer la tas ca i el paper de totes les perso nes que han format part de la història del Guillem aquests 50 anys”, explica Gasch.

L’escola ha dissenyat un logo específic per aquest aniversari i unes samarretes commemo ratives que es vendran en els actes de celebració.

El conseller d’Educació posa la primera pedra

del futur Institut de Gurb

Redacció (Font: Aj. de Gurb

/ Fotos: Josep M. Costa).- El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va posar dimecres passatal matí la pri mera pedra del futur edifici de l’Institut de Gurb, acompanyat de l’alcalde del municipi, Josep Casassas, i del director del cen tre, Francesc Giménez.

La visita del conseller es va

iniciar amb una recepció a l’Ajuntament, on va poder sa ludar els regidors així com els tècnics i personal del consistori presents. En la recepció, tam bé va signar el llibre d’honor, on va agrair la feina i implica ció de l’alcalde i l’Ajuntament en l’àmbit educatiu. Tot seguit es van traslladar al nou institut.

En arribar, Gonzàlez-Cambray

va rebre l’explicació tècnica de l’obra, a càrrec dels arqui tectes redactors del projecte, en els terrenys on s’ubicarà la construcció escolar. A conti nuació, el conseller, l’alcalde, i l’alumnat del centre, van om plir la càpsula del temps. Un recipient que es col·loca amb la primera pedra de l’edifici i que en aquest cas, inclou mo nedes de curs legal, portades dels diaris del dia, i cartes es crites per alumnes de l’institut.

L’alcalde Josep Casassas va des tacar “l’esforç de tota la comu

nitat educativa i la implicació dels Ajuntaments de Muntan yola, Sant Bartomeu del Grau, Santa Eulàlia de Riuprimer i Gurb que han cregut i creuen fermament en un sistema edu catiu públic i de qualitat, com a eix cohesionador i vertebrador de cadascun dels municipis”. També va voler agrair “l’esforç titànic de tota la comunitat educativa del centre, però es pecialment dels equips direc tius i equips docents que han sabut fer de la necessitat una virtut”.

Tot seguit, Francesc Giménez, director del centre, va mani festar sentir-se molt emocio nat, sobretot recordant els inicis amb la Tresa Pietx i tota la feina, dedicació, i il·lusió, que hi han evocat. Va remarcar que aquest projecte és possi ble gràcies el treball en equip de tota la comunitat educati va. “Ara tindrem un espai i uns equipaments adequats per se guir el projecte, que esperem aviat es pugui ampliar amb l’oferta d’estudis postobligato ris de Batxillerat”, va dir.

El conseller Gonzàlez-Cam bray, en la seva intervenció, va destacar la importància que el futur edifici tindrà per al municipi i per als seus infants

El conseller, l’alcalde i alumnat del centre van omplir una càpsula del temps.

i joves: “Arribar a construir l’institut de Gurb no ha estat fàcil i ha calgut afron tar moments de moltes dificultats, però tenir dificultats de vegades és bo. Les dificultats hi són, però si donem el millor de nosaltres mateixos, som ca paços de fer grans coses. Encara falta camí, però el resultat final valdrà la pena”.

La construcció del nou edifici de l’Institut de Gurb té un pressupost de més de 5.400.000 euros, i les obres de construcció, que substituiran els mò duls actuals, van iniciar-se aquest es tiu. L’obra es preveu que estigui finalit

zada el primer trimestre del 2024. Gonzàlez-Cambray va remarcar que “el més important són les persones, no són els edificis, és l’ànima que posem dins dels edi ficis. Però els edificis també són importants, sempre al servei de la pedagogia i de l’aprenentatge”.

A l’acte també hi va assistir la de legada del Govern Rosa Vestit, el President del Consell Comarcal Joan Carles Rodríguez, la directo ra de Serveis Territorials Gemma Boix, i alcaldes veïns, entre altres autoritats.

Vic prioritzarà la contractació de tècnics en Educació Infantil que estudiïn a la UVic

La iniciativa estreny els lligams entre ciutat, escoles i Universitat, establerts en el marc del projecte Creuant mirades, iniciat el 2018.

Redacció.- L’Ajuntament de Vic i la UVic-UCC han signat un acord de col·laboració que prioritzarà la contractació dels estudiants que hagin cursat el cicle formatiu de grau superior en Educació Infantil i que estiguin realitzant un grau o un doble grau de mestre a la UVic, per tal que puguin treballar a les escoles bressol municipals de Vic.

L’objectiu d’aquest acord és facilitar la incorporació al mercat laboral dels tècnics en Educació Infantil que continuïn la seva formació en els graus de mes-

tre en Educació Infantil, Educació Primària o bé en el doble grau en Educació Infantil i Primària amb Menció en Llengua Anglesa a la UVic.

Segons la regidora d’Educació, Elisabet Franquesa, es tracta d’una aposta que “neix de la voluntat de l’Ajuntament de

VIC ACOLLIRÀ TRES TALLERS DE “CUINA SENSE PARES”

Redacció.- La Diputació de Barcelona organitza, aquest octubre, 35 tallers de “Cuina sense pares” a 15 municipis de la província de Barcelona. Vic n’acollirà tres, els dies 19, 21 i 26 d’octubre a les 11.30h al PQPI (c/ de la Indústria, 71).

Els tallers de “Cuina sense pares” estan pensats perquè joves a partir de 14 anys s’acostin al món culinari a través de receptes saludables i fàcils de dur a terme, amb l’objectiu d’animar-los a posar-se el davantal.

L’activitat té una durada de dues hores, durant les quals es donen un seguit

de consells sobre alimentació i s’elaboren plats fàcils, ràpids, saludables i econòmics.

Durant la classe pràctica també es difon el web www.cuinasensepares. cat, amb diferents recursos sobre alimentació saludable. Entre altres continguts, s’hi pot trobar un recull de receptes complementat amb un vídeo que mostra el procés d’elaboració de cada plat.

Aquests tallers són una de les activitats que Salut Pública de la Diputació de Barcelona ofereix als ajuntaments per fomentar estils de vida saludables entre els joves.

Vic de continuar millorant la qualitat educativa, sobretot en aquesta etapa de 0-3 anys, i de continuar teixint aquesta xarxa de treball interdisciplinari amb la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia al llarg dels anys”.

Tal com ha explicat Glòria Ol-

mos, aquest any s’han contractat 12 persones, que podrien arribar a ser 15 en funció de com acabi la matrícula. A banda de la millora de la qualitat educativa que té la vista posada en els infants i les seves famílies, l’acord també “suposa un reconeixement per a aquests professionals, ja que se’ls adapta l’horari de treball perquè puguin continuar estudiant a la universitat”, ha afirmat.

Així doncs, l’Ajuntament donarà a conèixer cada any les places que s’hauran de cobrir i el Servei de Carreres Professionals de la UVic, juntament amb la coordinació del grau en Mestre d’Educació Infantil, portarà a terme la difusió de les ofertes de treball entre les possibles persones candidates.

L’ISCRVic celebra la inauguració del curs

Redacció.- Demà dimecres 5 d’octubre se celebrarà la inauguració oficial del curs 2022/23 de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. Enguany, hi ha el mateix nombre de persones matriculades que l’any passat.

Com és habitual, la inauguració s’iniciarà amb una eucaristia presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova i Casanova, a l’església del Seminari. Tot seguit, el rector de la Universitat de Vic-Uni-

versitat Central de Catalunya (UVIC-UCC), Josep Eladi Baños i Díez pronunciarà la conferència “Vuit-cents anys d’universitats a Europa: el cas de Catalunya”. L’acte comptarà amb la presència del director de l’ISCRVic, Marc Sureda i Jubany, i el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i prevere del bisbat de Vic, Joan Torra i Bitlloch; així com també hi ha prevista l’assistència del rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig i Tàrrech.

Foto: Aj. de Vic

La Ruta dels Molins Fariners, inaugurada el 1994, ha permès recuperar un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien durant anys els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut. És un camí amb poc desnivell, amb ponts i passos que permeten observar canals i recs, basses, rescloses, fonts, “cadiretes” i molins. Al voltant de la ruta s’hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble.

Molí d’Altarriba

Font de Sant Martí

Molí de la Calvaria

Fotos: Marc Sanyé

Mapa: Jordi Ortiz

SERRA DE CABRERA

Cabrera

Aquesta ruta s’inicia a Sant Julià de Cabrera, un veïnat situat al peu de la Serra de Cabrera format per masies aïllades al voltant de l’església amb el mateix nom. Des del Collet de Sant Julià pujarem ns al Santuari de Cabrera per un intens corriol. La ruta també ens en larà a l’Altiplà d’Aiats, des d’on tindrem una magní ca vista d’Osona i la Garrotxa. Es tracta d’una ruta molt completa pel Collsacabra envoltada per una abundant vegetació.

Santuari de Cabrera

Serra de Cabrera

Mapa: Jordi Ortiz

a més informació consulteu el QR

Excursió fàcil i agradable per camins i corriols de pendents suaus, tret d’una forta pujada al nal del recorregut. La primera parada serà als afores del Castell de Montesquiu i els seus jardins. Deixat enrere el castell i la masoveria, tocarà baixar per l’obaga de la serra del Castell, pel bell mig d’un bosc de pi roig. També ens toparem amb la riera de la Solana, que forma un petit gorg del Pla de l’Hort. L’itinerari ens portarà cap a Planeses passant pel pont, sota del qual trobem la font Codineta. Finalitzarem el recorregut al mateix pàrquing d’inici.

Per a més informació consulteu el QR

Camí de l’obaga

Castell de Montesquiu Foto: Manel Marqués

Mapa: Jordi Ortiz

FAGEDA - CROSCAT - STA. MARGARIDA

OLOT

DISTÀNCIA

TEMPS ESTIMAT

4h 20 min

DIFICULTAT

Fàcil

PUNT D’INICI

Àrea de Can Serra

RUTA CIRCULAR

Itinerari circular per visitar tres llocs emblemàtics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La ruta surt de l’Àrea de Can Serra i creua la Fageda d’en Jordà, un bosc de faigs excepcional assentat sobre una colada de lava del Croscat. Sortint ens dirigeix cap al volcà de Santa Margarida, on podrem veure l’ermita que li dona nom. A continuació arribarem al Croscat, el volcà amb el con més gran de la península.

Per a més informació consulteu el QR

Mapa: Jordi Ortiz

La Fageda d’en Jordà

Grederes del volcà del Croscat

SENDER D’ORÍS

ORÍS

DISTÀNCIA

22,16 km

TEMPS ESTIMAT

5 hores

DIFICULTAT

Moderada

PUNT D’INICI

Plaça Nova de Vinyoles

RUTA CIRCULAR

El sender d’Orís està situat als peus del massís dels Munts, vigilat pel castell d’Orís, a l’extrem septentrional de la Plana de Vic on colisionen els territoris del Ripollès, del Lluçanès i d’Osona.

Antigament havia estat una zona estratègica de vies de comunicació, ja que el riu Ter creua la zona de nord a sud i es troba al costat de la via Ceretana. L’erosió deguda a la proximitat al riu, ha fet de l’orogra a de la zona un paisatge ple de petits turons, carenes i pendissos.

Per a més informació consulteu el QR

Castell d’Orís. Foto: Consorci Ges Bisaura

Mapa: Jordi Ortiz

LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA

SANT PERE DE TORELLÓ

DISTÀNCIA 2,10

45 minuts

Fàcil

PUNT D’INICI

Indicador “El Molí de Bracons” (BV-5224)

RUTA LINEAL

Aquesta ruta transcorre per la Grevolosa, un bosc amb un gran nombre de faigs que arriben als 40 metres d’alçada i alguns d’ells amb un perímetre de més de quatre metres. L’entorn de la vall on està situat es caracteritza per la tranquil·litat i el silenci absolut, i és un lloc ideal per gaudir-lo a la tardor ja que els faigs ofereixen un intens espectacle de llum i color. Es tracta d’un camí planer i agradable dins l’entorn de muntanya.

Per a més informació sobre la ruta consulteu el web de l’autor Antoni Prat

Foto: Antoni PratFoto: Antoni Prat

Mapa: Jordi Ortiz

La Ruta-Joc dels Bolets de Seva és una proposta per aproximar-se al món dels bolets en un entorn natural privilegiat. Segueix l’itinerari amb l’app Natura Local i rebràs les instruccions per poder trobar els codis QR amagats darrere dels arbres. Escaneja’ls i descobriràs curiositats del món dels bolets i algunes de les espècies que creixen en aquests boscos. En general, tot el terreny del recorregut és còmode i sense di cultats.

Foto:

Foto: Natura Local

Mapa: Jordi Ortiz

Aquest recorregut presenta una ruta fàcil sense gaire desnivells. Surt de la zona esportiva de Tona i es dirigeix cap al santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, a Balenyà, passant per les masies dels Plans de l’Alzina i el Molí de l’Omet. L’itinerari continua cap a l’ermita de Sant Miquel de Vilageriu, del segle XII, i nalitza al punt de sortida.

Zona

Tona

*El temps i la di cultat són orientatius i depenen de l’expertesa de l’esportista.

Mapa: Jordi Ortiz

Santuari de l’Ajuda. Foto: DIBA

Molí de l’Omet. Foto: DIBA

St. Miquel de Vilageriu. Foto: Osona Turisme

arriba el fred!

Redacció (Foto: Getty).-

La tardor ha arribat amb força i aquella calor su focant dels mesos d’estiu sembla que ja és història.

La baixada de les tem peratures ens porta els primers refredats, els primers calfreds i el canvi d’armari. Ens preparem per al canvi d’hora i per desglaçar el vidre del co txe. Canviem vestits i pan talons curts per texans i botes de tardor, i sembla que som més a prop de guants i bufandes que de biquinis i banyadors. Així,

també apaguem ventiladors i encenem calefaccions i llars de foc.

En aquestes pàgines especials recopilem diversos articles relacionats amb el que ens espera: el fred! Des de com paratives sobre els diferents sistemes de calefacció, fins als tipus d’estufes i xemeneies que hi ha al mercat o les ener gies renovables, cada vegada més presents a l’ordre del dia. A més, també us recomanem algun article sobre la refrige ració industrial. Trobareu to tes aquestes propostes i més fins a la pàgina 63.

PROMOCIÓ

Una llar autosuficient és una llar capaç d’autoproveir-se a si mateixa, és a dir, que consumeix l’energia que ella mateixa produeix.

AMIC / Redacció (Fotos: IStock / Getty Images).L’objectiu de tenir una llar autosuficient és guanyar independència, generar la teva pròpia energia i minimitzar

tant com sigui possible la despesa energètica.

Entre els principals avantatges de l’autosuficiència hi ha l’estalvi energètic, però també el baix impacte mediambiental, i la durabilitat més gran, en comptar amb materials de bona qualitat. Però, com podem aconseguir una llar autosuficient?

Un clàssic: les plaques solars fotovoltaiques

Una de les mesures per a obtenir una llar autosuficient és instal·lar plaques solars fotovoltaiques, que generen electricitat durant les hores de llum solar. Aquesta es pot utilitzar de manera instantània, però també es pot emmagatzemar en acumuladors. Les

plaques solars fotovoltaiques s’instal·len en els sostres dels habitatges unifamiliars i edificis comunitaris.

Una altra alternativa són les plaques solars tèrmiques, que aprofiten la radiació solar a través de l’escalfament de l’aigua.

Aquestes dues tecnologies re-

quereixen poc manteniment i, tot i que cal un desemborsa ment inicial, s’acaben amor titzant.

Aprofitar l’aigua

Una altra mesura és fer una bona gestió de l’aigua. Una excel·lent opció és aprofitar l’aigua de pluja, que es recull en la coberta de l’edifici i es canalitza fins a un dipòsit. Cal depurar-la per a consumir-la i utilitzar-la per a cuinar.

També hi ha mesures d’estalvi d’aigua diverses, com ara om plir al màxim el rentavaixella abans de posar-lo, o fer-se una dutxa en comptes d’una banyera...

La tecnologia LED

Més mesures. Les bombetes de baix consum són més efi cients. Les bombetes Led po den estalviar fins a un 85%, aportant un estalvi energètic i econòmic gràcies a la seva

llarga vida útil.

Un bon sistema de calefacció

Fer servir calderes de biomas sa en els mesos més freds és una altra mesura que podem aplicar. El combustible que empren aquestes calderes és d’origen vegetal (pèl·lets, residus forestals). És un com bustible inesgotable que be neficia al medi ambient i ne teja els boscos.

Aïllament òptim per reduir la despesa

Un factor important per a aconseguir una llar autosufi cient és comptar amb un bon aïllament, tant en finestres com en portes, amb l’objectiu d’evitar pèrdues inneces sàries de calor. Un bon aïlla ment et permetrà mantenir la temperatura tant a l’estiu com a l’hivern, de manera que estalviaràs en climatitza ció al llarg de tot l’any.

Autosuficiència alimentària

Finalment, conrea el teu men jar i gestiona els residus. Exis teixen espècies que són fàcils de conrear com els tomà quets, cebes, pastanagues, espinacs i plantes aromàti ques. No és necessari un gran

esforç per a conrear-les i ocu pen poc espai.

És important gestionar ade quadament els residus, reci clant materials, envasos, etc. Amb les deixalles orgàniques, pots obtenir compostos per a alimentar l’hort.

Un bon aïllament en portes i finestres és indispensable.

EL CORRECTE MANTENIMENT DE LA CALDERA

S’han de netejar anualment els cremadors i fer les proves de monòxid de carboni.

AMIC.- Durant els mesos més freds, l'ús de la calefacció su posa una de les majors despe ses per a qualsevol família. Aquesta despesa pot ser en cara més gran depenent de la calefacció que s'utilitzi.

Recorda que el millor consell per a estalviar en la factura és realitzar un correcte manteni ment de la caldera, quelcom que no tothom fa i que pot derivar en l'aparició d'avaries en els moments menys espe rats.

Un manetniment bàsic

El manteniment bàsic de qualsevol sistema de calefac ció requereix, en primer lloc, una neteja anual dels crema

dors i la realització de proves de monòxid. El monòxid de carboni és un gas que pot pro vocar disfuncions cardíaques, maldecaps, marejos i fatigues, entre altres símptomes.

Altres problemàtiques comunes

Altres problemes comuns són l'obstrucció de sortides de fums, la baixada de pressió, el

bloqueig en la bomba de re circulació, el trencament de la vàlvula de seguretat o proble mes amb la sonda de la tem peratura.

La importància del manteniment

Un correcte manteniment de les instal·lacions evitarà que les petites incidències es con verteixin en complicacions

més greus i de més cost.

Per això, és recomanable acu dir a un professional especia litzat com els que recomanem en aquest especial per a dur a terme la revisió tècnica de la caldera. També es pot comp tar amb serveis de manteni ment com el que ofereixen les diferents companyies, que in clou la revisió anual i un ser vei d'emergència.

Estació de Serveis Roda

Estació de Serveis Manlleu

Estació de Serveis Vic

ZD Vic

ZD Coll de Ravell

ZD Palafolls

ZD Caldes de Malavella

TERRA RADIANT, UN SISTEMA MOLT POPULARITZAT

AMIC / Redacció (Foto: Getty Images).- El terra radiant és un dels sistemes més demanats en els habitatges de nova cons trucció. S’ha popularitzat molt els últims anys ja que dona molt bons resultats i garanteix un major confort a casa. El te rra radiant funciona amb una gran xarxa de canonades plàsti ques situades sota el paviment, quedant totalment invisible a la vista. Aquestes actuen com un gran radiador sota els nos tres peus. Tanmatiex, cal tenir en compte que sobre aquest sistema de calefacció només es poden col·locar paviments que no es dilatin ni contreguin. Per això, és indispensable saber si el material, ja sigui fusta, mo queta o ceràmica, és apte per al muntatge sobre terra radiant.

Terres de fusta

En general, no s’aconsella la

instal·lació de terra radiant amb terres de fusta, ja que aquest material es pot dilatar i contreure per l’acció de la calor. Si es vol instal·lar parquet és necessari informar-se de si la fusta escollida és apta. Alguns fabricants estableixen una tem peratura màxima a partir de la qual el terra pot deteriorar-se.

Ceràmics, els més adequats

Els materials ceràmics són els

més adequats per aquest ti pus de calefacció perquè el seu coeficient de transmissió de la calor és òptim. No es perd i es distribueix de forma homogè nia per tota la superfície.

La moqueta

Algunes classes de moque tes són aptes. Per reconèixer aquest revestiment, cal fixar-se en l’etiqueta, que ha d’indicar que el teixit i el seu correspo

nent adhesiu són resistents a la calor i que es mantindran esta bles quan la calefacció estigui funcionant.

El sostre radiant, una alternativa

El sostre radiant s’utilitza en països del centre i nord d’Europa des de la dècada dels 50. Requereix una caldera com a font de calor i un fals sostre que incorpora en la seva part superior tubs i difusors tèrmics. La caldera funciona exacta ment igual que en els sistemes tradicionals, i l’aigua flueix per unes conduccions estàndard, la diferència és que l’emissió de la calor es produeix mitjançant infraroigs.

És un sistema molt semblant al de terra radiant, però necessita menys obra i és més senzill de substituir.

Creix la demanda de biomassa per culpa de la crisi energètica i el sector reclama ajuts per evitar desabastiment

lificat per fer feines al bosc és un altre dels “factors limitants”, segons Terrades. Per això, tam bé creu que caldria apostar per una major mecanització de les feines i menys burocràcia ad ministrativa. “Hi ha molta in seguretat jurídica i càrregues administratives que fan que les empreses no puguin fer inver sions ni contractar més perso nal”, assenyala. També es quei xen que només poden treballar uns mesos a l’any per restric cions com ara el risc d’incendi o la protecció d’hàbitats.

Acció Climàtica defensa que s’està invertint en la mecanització dels treballs i en dos anys hi haurà destinat 12 MEUR.

ACN.- L’increment dels preus de l’energia per la crisi climàti ca i la guerra d’Ucraïna ha fet que molts consumidors bus quin opcions de calefacció més econòmiques. L’interès per la llenya o el pèl·let ha crescut i ha donat un nou impuls al sector. Però amb la pujada dels costos de producció, els preus també s’han enfilat. Malgrat alguns temors, el sector creu que no hi haurà desabastiment i veuen el moment com una “oportuni tat”, però alerten de factors li mitants com la falta d’ajuts per mecanitzar els treballs. Acció Climàtica defensa la inversió en maquinària. El darrer any s’hi van destinar 6 MEUR i el mes que ve s’obrirà una nova con vocatòria pel mateix valor.

“Si abans el creixement anual era d’un 10%, ara ha passat a ser d’entre un 30% i un 50% en alguns mercats”, remarca el

vicepresident del Clúster de la Bionergia de Catalunya, Joan Romaní. Catalunya és la terce ra massa forestal d’Europa, un potencial que actualment “no s’aprofita”, lamenta Romaní, perquè fins ara no hi havia prou demanda ni tampoc una apos ta decidida per la descarbonit zació. Creu que en l’escenari actual i en plena emergència climàtica, tot s’ha “accelerat” i és el moment de fer canvis decisius. En primer lloc, recla men que s’actualitzi el pla es tratègic de la biomassa i que l’administració doni ajuts per poder mecanitzar els treballs al bosc i fer-los més rendibles.

En aquest sentit, consideren que hi ha massa “proteccionis me” al bosc i reclamen la crea ció de noves zones d’explotació de biomassa sense perdre de vista la protecció del medi. Això permetria augmentar els es tocs i “contenir” millor la pres sió dels preus. “A dia d’avui el bosc és intocable i això fa que haguem de buscar aprovisio nament fora de Catalunya”,

admet. I afegeix que, “tenint un gas o un petroli verd com és la massa forestal no té sentit anar-ho a buscar fora”.

El sector necessita temps per adaptar-se i personal qualificat

Des del clúster lamenten que Europa hagi continuat apos tant pels combustibles fòssils. Augmentar l’ús de biomassa permetria reduir un 30% la problemàtica, però avisen que, per fer una bona gestió i tenir el sector preparat, caldran anys de feina. Una idea que compar teix el gerent de Boscat, Jordi Terrades. “Les empreses i par ticulars volen passar del gas a la biomassa en un termini molt curt”, detalla. Per cobrir aquest augment de la demanda, però, el sector necessita un o dos anys d’adaptació. “La gestió del bosc és una cosa lenta i les empreses necessiten més re cursos per fer aquests canvis”, remarca.

No disposar de personal qua

En el seu cas, explica que el preu de l’estella que venen s’ha apujat entre un 30% i un 40% per l’augment de costos. El pèl·let i altres subproductes com l’estella d’ús tèrmic s’ha apujat més perquè requereix més energia per produir-los.

La falta de matèria per fer pèl·let

Enerbio, una empresa de Sant Martí d’Albars (Lluçanès) es pecialitzada en produir pèl·let, voldria augmentar la produc ció però no pot per la falta de fusta. “Aquest any produirem 65.000 tones, però en podríem fer 80.000”, explica David Pizá, director de projectes i expansió de la companyia. El problema és que no poden accedir a tota la fusta que voldrien.

Tenen demanda de pèl·let fora de Catalunya, però la seva po lítica és “abastir els punts de venda històrics que els han aju dar a créixer”. Pizá també ad met que els preus i els mercats s’exposen a molts factors, fins i tot que al final aquest sigui un hivern suau i amb poc consum.

“Fer una previsió és difícil, fins i tot nosaltres som espectadors del que està passant; l’únic que

Troncs apilats de diferents mides que provenen dels boscos del massís del Montseny. Foto: ACN

podem fer és produir el màxim possible per abastir els nostres clients”, diu.

Vendre un 50% més de llenya que fa un any

A Llenyes Joan Marcé, de Sant Pau de Segúries (Ripollès), ja fa dies que reben trucades a diari per saber si tenen estoc. El seu propietari, Joan Marcé, explica que estan venent un 50% més que fa un any i no descarta que hi pugui haver problemes d’abastiment a mig hivern. “Molta gent s’espanta, vol emplenar tot l’espai que té perquè té por a quedar-se’n sense, com durant la covid i el paper de vàter, sembla com si el mon s’acabi”, destaca. En el seu cas, s’han concentrat en la venda del Ripollès i ara, amb l’augment del gasoil, no es plantegen tampoc anar més enllà, tot i que reben peticions de comanda d’altres punts de Catalunya.

El sector veu aquest repunt de

la demanda com una oportuni tat, sobretot en zones com el Ripollès on hi ha molta massa forestal. També els falta gent qualificada i més gestió forestal.

“Portem anys en augment però com aquesta tardor, cap, ha si gut espectacular”, detalla Joan Mallarach, propietari d’una empresa de treballs forestals.

Xifra en un 40% l’augment de la feina. “Els boscos generalment estan molt abandonats i, veient els incendis d’aquest estiu, és un factor a favor per treure fus

ta del bosc i deixar els espais com caldria”, explica.

Estella de boscos del Montseny: més cara però amb clients estables

Seva, Tagamanent, Aiguafreda, el Brull i Sant Miquel de Balen yà formen part de l’Associació Montseny. Es tracta d’una en titat público-privada, sense ànim de lucre, que aprofita els boscos de la Reserva de la Bios fera del Montseny. Convertida

en estella, la fusta s’aprofita majoritàriament per escalfar equipaments municipals.

En el seu cas, l’augment ge neralitzat de la demanda que està patint el sector no els ha afectat especialment. Si bé és cert que han notat “més in terès” en l’estella que produei xen, això tampoc s’ha acabat traduint en vendes. Un dels motius principals és el fet que la seva estella se situa a la part alta de la forquilla de preus, una tria “volguda” per donar valor al producte que s’extreu del bosc. “Els nostres clients són molt fixes. No compren ben bé l’estella, sinó tot el pro jecte”, ha explicat Ferran Moll, tècnic de l’Associació. “És un projecte integral”, ha afegit, perquè amb les tallades als boscos dels propietaris fores tals, l’Associació es converteix en una “eina” de prevenció d’incendis, dinamització del sector i també de conservació del paisatge. És una estella de km 0.

Troncs i llenya en una empresa del Ripollès. Foto: Lourdes Casademont (ACN)

Claus per a triar el tipus d’estufa o llar de foc

-Generen cendres.

-Cal espai per a emmagatze mar la llenya.

-La temperatura és difícil de regular.

-Necessita sortida de fums.

-Cal estar pendent del foc per què no s’apagui i evitar acci dents.

-El funcionament és senzill.

-No genera residus, ni fum ni olors, i ocupa poc.

-S’encén ràpidament i és regu lable.

No obstant això:

-La instal·lació requereix mà d’obra qualificada.

AMIC / Redacció (Fotos: Getty Images).- Des dels orí gens, les llars han tingut una flama encesa en el centre de la casa. Al principi, les llars de foc eren forats en el terra on es feia foc per a escalfarse. Fins avui, han evolucionat molt, fins a convertir-se en elements decoratius que con viden a la reunió. Vegem els

tipus que hi ha.

De llenya

Es tracta de la llar de foc tra dicional. Són les que generen més calor, el seu combustible és econòmic i biodegradable. Malgrat tots els seus avantat ges, també tenen diversos in convenients:

-El seu rendiment energètic és baix, doncs part de la calor es perd pel tir.

-Requereix obra per instal·larla.

De gas

Són freqüents a Europa, però al nostre país no es veuen tant. Entre els seus avantatges destaquen:

-És necessària una connexió a un subministrament de gas.

-El combustible és més car que la llenya.

-Les flames són simulades i sempre iguals.

De bioetanol

El bioetanol és un combus tible que s’obté de matèries amb hidrats de carboni, de

manera que la combustió és neta i com que no és perjudicial, no és necessari instal·lar un tir. Produeix flames reals, i té bon rendiment perquè la calor generada no es perd. A més, no requereix instal·lació.

Estufes de pèl·let

Generen un agradable confort tèrmic. El combustible és ecològic i eficient. Produeixen gran potència de calor amb un residu mínim, però requereixen sortida de fums i un punt de llum per a poder encendre

la flama i per controlar els pèl·lets.

Elèctriques

Tot i ser falses, imiten bé el foc, la fusta i les cendres. Escalfen com un radiador elèctric, per tant, menys que les anteriors. Un dels seus avantatges és que són 100% segures. Com que no tenen flames, no generen residus, ni necessiten combustible ni manteniment. Si es disposa de sistema domòtic a casa, es pot dirigir des d’un mòbil.

Quina és la millor temperatura ambient?

AMIC.- Es parla molt de quina és la millor temperatura ambient per viure, i és necessari conèixer-la per a no fer un abús energètic.

La temperatura més confortable per a l’ésser humà en estat de repòs és d’entre 18° i 20°C. Si està treballant, la xifra descendeix a l’interval d’entre 15° i 18°C, segons el moviment.

La millor manera d’escalfar

una sala, és instal·lar focus de calor moderada en les zones més fredes. També s’ha de vigilar amb la temperatura del focus de calor, ja que si és superior als 70°C es produeix sequedat a la boca i a les mucoses.

Un concepte associat al de la millor temperatura ambient, és el de la humitat de l’aire. Un ambient agradable ha de tenir una humitat relativa de 50-60% i es considera acceptable entre un 40% i un 70%.

els sistemes de calefacció més eficients

Canviant el nostre sistema de calefacció per un de més eficient podem aconseguir un gran estalvi energètic i reduir l’impacte ambiental.

AMIC / Redacció (Foto: Istock).- Definitivament ja hem deixat enrere l’estiu i afron tem l’entrada a la tardor men tre ens comencem a preparar per fred. L'arribada d’aquesta època de l’any suposa l'en cesa de la calefacció a casa, però, amb els preus actuals de l’electricitat, tenim por que el que es congelin siguin les nostres butxaques. És per això que ara més que mai és fonamental conèixer quins són els sistemes de climatitza ció més econòmics.

1. Substituir la caldera tradicional per una de condensació: fomenta l'eficiència ener gètica i suposa una reducció

de fins a un 26% de gasos con taminants.

2. Calefacció per biomassa: poden suposar un estalvi de fins a un 75% respecte als sis temes tradicionals. No conta mina, ja que la seva combus tió no emet gasos tòxics. És una energia econòmica, ja que el seu cost és fins a 4 ve gades menor que el dels com bustibles fòssils.

3. Bomba de calor: pot gene rar fins a un 70% d'estalvi en comparació amb altres siste mes que subministren electri citat, gas o gasoil. Genera un ambient més saludable i té fàcil manteniment. És sosteni ble, ja que utilitza energia procedent de fonts renova ble.

4. Sòl radiant: La seva instal· lació és possible en sostres,

sòls i parets. Funciona imitant la radiació solar emetent ones de calor infraroja. No genera emissions de CO₂ i està fabri cat amb un 95% de materials reciclables. Pots conèixer en profunditat aquest sistema a

l’article de la pàgina següent.

Instal·lació de plaques solars per a l'autoconsum: Ofereix una gran rendibilitat, amb un estalvi aproximat del 50% a llarg termini.

VENDA DE LLENYA I PÈL· LET PREUS D’ESCÀNDOL! NOVETAT!

Planta natural i artificial, rams...

Per a tots aquells que estimem que ja no hi son.

Events personalitzats i adaptats a tots els pressupostos · Decoració de jardí i paisatgisme · Tota classe de plantes d’interior i exterior · Complements i utensilis de jardineria · Horts a casa

Punt de venda oficial:

POTS ESTALVIAR FINS AL 100%

PLAQUES FOTOVOLTAIQUES

Estudi gratuït i sense compromís a través de google maps

· Bateries d’emmagatzematge d’energia.

· Instal·lacions per a tota classe d’immobles, empreses, indústries, comunitats. Del 50 al 80 % d’estalvi en la factura. El 100% per cases aillades.

Instal·lacions Carles Garcia

Tel. 610448003 - instal.lacionscarlesgarcia@gmail.com

Electricitat · Manteniment · Il·luminació · Energia fotovoltaica

El que has de saber abans d’instal·lar plaques solars a casa teva

els beneficis d’utilitzar l’energia solar

AMIC (Foto: Getty Images).- Sens dubte, una de les millors maneres d'estalviar diners en la factura de la llum és amb la instal·lació de plaques solars. Amb els preus de l'electricitat tan elevats, l'auto consum és una opció molt popular. Això sí, instal·lar plaques solars no és tan fàcil, i cal saber unes quantes coses abans de llançar-se definitivament.

Un dels principals avantatges de les pla ques solars és la seva elevada vida útil. Aquestes plaques solen tenir una vida d'entre 30 i 35 anys. Això ja compensa en gran manera la inversió inicial que cal fer, ja que se sol amortitzar en uns 8 anys.

L'amortització pot suposar un enorme estalvi en la factura de la llum. A partir del moment en el qual hagis recuperat la inversió, estaràs generant quilowatts gra tuïts.

Les plaques solars solen ser fàcils d'ins tal·lar. Els experts realitzen un estudi del

perfil de consum de família i el tipus de coberta de l'habitatge. Així s'instal·larà la placa més adequada al perfil, adaptant-lo a les característiques individuals de la fa mília. Després, es donarà d'alta i es lega litzarà la instal·lació.

Si tens un habitatge unifamiliar, és fàcil instal·lar una placa solar. En aquest cas, l'estudi anirà orientat a la mena de co berta, l'orientació de la casa i també si existeixen o no ombres que puguin difi cultar-ne el funcionament. A més, hi ha d’haver un espai per al transformador de corrent continu a alterna, el qual es co neix com a inversor.

Si vius en un pis, la cosa és més complica da, ja que no només depèn de tu. Les co munitats de propietaris hauran de po sar-se d'acord per a l'ús de zones comunes. Si tots es posen d'acord, es pot crear un sistema d'autoconsum compar tit, que permeti estalviar diners a tots els veïns.

AMIC.- L’energia solar és una ener gia renovable i verda. Es tracta d’una font d’energia que prové directament del sol, a través de la radiació ultra violada. És inesgotable, per tant, no existeix el problema que hi ha actual ment amb els combustibles fòssils. A més, no genera gasos contami nants o gasos que promoguin l’efecte d’hivernacle. És una aliada impres cindible per a l’obtenció d’energia de manera sostenible. Hi ha diverses maneres d’aprofitar l’energia solar, la més comuna és a través dels panells solars. Aquests, poden ser panells so lars tèrmics (per escalfar l’aigua) i pa nells solars fotovoltaics (per generar electricitat). Els principals avantatges de l’energia solar són:

-És una energia inesgotable.

-Energia verda: La producció d’electricitat o l’escalfament de l’aigua no genera gasos tòxics per a l’atmosfera.

-Benefici per al teixit laboral dels països: Creen 5 vegades més llocs de treball que les energies convencio nals.

-Eviten la dependència de l’exterior: En tractar-se d’un recurs natural dis tribuït al llarg de tot el planeta, per met el seu aprofitament de manera autònoma en totes les regions.

CÀMERES FRIGORÍFIQUES: TIPUS I CARACTERÍSTIQUES

Redacció (Foto: Getty Ima ges).- Les càmeres frigorífi ques són unes instal·lacions de refrigeració que s’utilitzen per reduir o mantenir la tem peratura d’uns determinats productes. N’hi ha de diverses mides i normalment s’utilizen per a conservar aliments.

Les càmeres frigorífiques es fan servir pràcticament arreu del món ja que garanteixen una conservació òptima dels productes.

Les càmeres de refrigeració i les de congelació

Les càmeres frigorífiques es poden classificar en dos grans grups: les de refrigeració i les de congelació.

Les càmeres de refrigeració conserven els productes a una temperatura de fins a 0ºC.

Aquestes, com que treballen a una temperatura positiva (a 0ºC o superior), no necessiten portar terra. Tot i això, es re comana posar-hi aïllament per evitar la condensació a la plan ta inferior.

En canvi, les de congelació,

baixen a temperatura negativa i guarden els elements a més o menys temperatura en funció de les necessitats dels produc tes. Aquestes sí que han de te nir un terra aïllat tèrmicament.

Un altre dels elements dife rencials de les càmeres frigo

rífiques és la porta. Pot ser pivotant, de lona aïllant, corre dissa... L’objectiu és permetre el pas a l’interior de la cambra amb la màxima facilitat però la tria del tipus de porta tam bé dependrà de la mida de la cambra i de la temperatura que hagi de conservar.

ANYS

HOSTALERIA

Comptem amb més de 30 anys d’experiència en instal·lacions de Fred industrial, Aire condicionat i Hostaleria amb personal altament quali cat per donar-te un servei de qualitat. Estem preparats per donar resposta ràpida als problemes que puguin sorgir en les vostres instal·lacions i també per estudiar i fer-vos un pressupost de noves instal·lacions.

Extraordinaris colors de cel al capvespre des de Seva. Foto: Pilar Moya

Sant Cugat de Gavadons. Foto: Joan Crespiera

Albada i halo solar a Olot entre boires. Foto: Manel Serra

Dies de Festa Major a Rupit. Foto: Salut Grifell

Espectre de Brocken. Foto: Josep M. Costa

Sant Hipòlit amb els Prineus nevats al fons. Foto: Lídia Miranda

Monestir de Sant Joan les Fonts. Foto: Dani Vidal

Podeu enviar les vostres fotos a info@mesosona.cat

Amb caiac pel riu Ter. Foto: Rosa Desplans

Salt del Mir amb poca aigua. Foto: Rita Martínez

Cabirol en ple salt a Muntanyola. Foto: Josep Ayats

Temps de tardor, neu i algun bolet al Ripollès. Foto: Carme Molist

Font d’Ogassa amb força aigua. Foto: Josep Soldevila

El Puigmal nevat des del Lluçanès. Foto: Sílvia Valls

Llum del dijous passat a Vilalleons. Foto: Carles Güell i Ausió

Horòscop per ROSER BONA - ASTRÒLOGA

ÀRIES (Foc) (21/3 al 20/4)

Si ets una persona di recta, mostres dubtes a l’hora d’actuar. Pots tenir una vida onírica superior al que és habitual. Entre somnis, trobaràs el que realment et preocupa.

CRANC (Aigua) (22/6 al 21/7)

Possiblement, estàs més enfeinat que de costum o t’has il·lusionat amb di versos projectes. Amb Ve nus transitant per la Casa IV fas algunes compres per decorar la llar.

BALANÇA (Aire) (24/9 al 23/10)

Venus al teu signe aporta un plus d’encant i una per sona et vol conèixer mi llor. El passat dona voltes al teu cap per un tema in conclús. Moments diver tits amb els més menuts.

CAPRICORN (Terra) (22/12 al 20/1)

Segueix l’activitat astro lògica a Casa X i si tens una feina que no t’agrada, enfoca’t en tu i llaura el te rreny que t’interessa. Un amor del passat voldria demanar-te perdó.

TAURE (Terra) (21/4 al 20/5)

El clima laboral es torna més harmoniós. Si tens pa rella, pot confessar-te un secret que us aproparà en cara més. Hauràs de posar límits a una persona de més edat que tu.

LLEÓ (Foc) (22/7 al 23/8)

Podries fer algunes ges tions vinculades a un pro cés jurídic que estava pa ralitzat. Estàs inspirat i si tens parella li expresses el teu amor de manera molt creativa.

ESCORPÍ (Aigua) (24/10 al 22/11)

El Sol per Casa XII inclina a viure aïlladament per posar en ordre el teu món inte rior. Penses en algú amb qui vas deixar una relació a mitges i amb poques expli cacions.

AQUARI (Aire) (21/1 al 19/2)

La quadratura Saturn/Urà continua oferint reptes. No apliquis els mateixos mètodes, és temps de re inventar-te. Si tens parella, podeu tenir diferències en l’ús dels diners.

BESSONS (Aire) (21/5 al 21/6)

Has de prendre decisions vers assumptes domès tics, però ara per ara, no tens res clar. Si tens fills, caldrà organitzar millor el dia per atendre les seves necessitats.

VERGE (Terra) (24/8 al 23/9)

Poses energia en acon seguir més ingressos i de moment sembla que la cosa va ben encaminada. Una persona t’atrau i li demostres el teu interès fent-li un regal o un favor.

SAGITARI (Foc) (23/11 al 21/12)

Et preocupa el futur i mesures les teves passes amb deteniment perquè no et vols tornar a equivo car. T’agrada estar al dia i fas alguna nova adquisició en tecnologia.

PEIXOS (Aigua) (20/2 al 20/3)

La parella podria desdir-se d’una promesa o pel que fa al compromís amb la relació. Segueix amb les teves coses i persevera en els teus objectius. No es peris a ningú.

VOLS POSAR UN ANUNCI?

ARA TAMBÉ ENS POTS

DEMANAR INFORMACIÓ

PER WHATS 619 578 822

O TRUCAR-NOS AL TEL. 93 885 69 29 (9-14h)

VOLS un vídeo amb dron del teu negoci?

Pots veure mostres de vídeos amb dron al nostre perfil d’Instagram @mesrauxa. Truca’ns sense cap mena de compromís i te n’informarem. Fem produccions audiovisuals i animacions a preus molt competitius.

WHATSAPP 619 578 822 TEL. 93 885 69 29 (9-14h)

LES SOLUCIONS LES TROBARÀS A LES ÚLTIMES PÀGINES

RESIDÈNCIA

MOTS ENCREUATS

Per Pau Vidal

HORITZONTALS: 1. Màxims objectes de cobdícia cada cop que el govern fa la repartidora / 2. Una o altra. Mal velat per culpa de la revista de moda / 3. Entrant a Riudarenes. Castellà amb pedigrí de formatge. Metall en forma / 4. Aplicar tintura al desgavell de la ràdio. En un aritjar és beguda quotidiana / 5. La Pantoja deia que ho era. Com a truc és el més antinatural que hi ha. Obre la gana / 6. La sorpresa de les castanyes el deixa de pasta. L’ona?: no, teixit resistent / 7. Herba amb inclinació a l’assassinat. Sa mare no el perd de petja: té una vista d’àguila / 8. Amb mel i una llinterna, herba al pot. La propina obligatòria / 9. Goita’l, l’esmentat petit. Desfilin la vora del vestit per l’altra banda / 10. Incapaç de coordinar els moviments per parar un taxi. Quina mala pinta, digerint! / 11. Una mica de gimnàstica. Remugants prop de Topkapi. Centre al Park / 12. Abaixi submisament el cap. L’etarra s’amaga, ha caigut a la trampa / 13. Salsa amb gust de tabac picant. Valor, que la mina ja queda enrera.

VERTICALS: 1. Seducció que desprèn el caminant de la marisma. En Pujols ho volia tot així, satisfet / 2. Engreixo motors. De la pressió que el cosmos exerceix sobre la robòtica / 3. A l’ànima del mangui. Ballet de canalla valencianeta. Obra a mig fer / 4. Del que té el secret de la suma, quan suma alt. Cabrida encara aferrada a la mama / 5. Encanta en alta fideritat. Quan seràs famós els explicaràs com un període fotudíssim / 6. Plans sense cap ni peus. Lletra inclinada com una península. Marxa de Lluc / 7. I entra a Llardecans. Calor de la que exagera amb la suor. Prefix a favor de la pina i la miscuïtat / 8. Inaferrable. Sempre quedarà com el somni màxim / 9. Recuperi materials per fabricar una bicicleta. Extensa, ampla, dilatada / 10. Centre de la vila. Hidròlisi que afecta el tronc caganer. Tripliquen l’entrenament / 11. Com que és d’edat curta, va cap amunt. Nou dies resant perquè no ve, n’Ariadna / 12. Quina bullícia, amb si serà gossa o què serà. Avall es recorre amb via, amunt amb coet espacial.

MUNTS

El sudoku és un exercici que revitalitza la ment i prevé del deteriorament cognitiu.

Sant Boi de Lluçanès. Tel.

Xavier Santaló Responsable de la secció de passatemps maquetacio@mesosona.cat

MIRANT ELS QUADRATS

UNEIX ELS PUNTS I PINTA-HO

QUANTS

TROBA LES 10 DIFERÈNCIES

ERROR Quin element no té el seu lloc en cada una

Hidrata’t! Raons per les quals cal beure aigua

AMIC (Foto: IStock).- L’aigua és un dels pilars fonamentals que impacta directament en la nostra salut, funció cognitiva i rendiment físic, per això és important mantenir el cos hidratat de manera correcta en tot moment. Compartim 5 raons per les quals és crucial beure aigua.

1. Elimina la sequedat. Per a evitar que la teva pell i cabell llueixin apagats i sense llum, és vital que prenguis almenys 2 litres d’aigua al dia.

2. Genera un impacte positiu a la salut. A més de ser un nutrient que ajuda a la salut general del cos, el consum d’aigua aporta beneficis a la nostra funció cognitiva i rendiment físic. Mantenir-nos hidratades ajuda a tenir una millor atenció, memòria, concentració i mobilitat.

3. Transporta nutrients. Si les cèl·lules estan deshidratades, els resulta difícil transportar els nutrients pel torrent sanguini i provoquen deficiències en el funcionament dels òrgans.

4. Elimina altres malestars. El consum d’aigua ajuda a eliminar malestars com el mal de cap, els problemes per dormir, o el restrenyiment.

5. Prevé malalties cròniques. La solució per a prevenir malalties com la diabetis, és augmentant el nostre consum d’aigua, i acompanyarho amb una rutina d’exercici.

Farmàcies de guàrdia

Salut comença a les residències la vacunació contra grip i Covid

Redacció (Foto: CatSalut).- El Departament de Salut ha iniciat a les residències la vacunació de la segona dosi de record contra la COVID-19 i la campanya de vacunació contra la grip d’aquesta tardor. La campanya va dirigida a les persones que viuen i treballen en residències, començant per les de persones grans, i als majors de 80 anys. Després s’obrirà als majors de 60 anys i a la resta de la població amb criteris de risc de complicacions de la COVID-19. En total, son prop de 200.000 persones.

A Osona, els equips d’atenció primària han començat a desplaçar-se a residències i a domicilis de persones amb vulnerabilitat per administrar les dues vacunes. Una de les primeres residències on s’ha anat a vacunar la segona dosi de reforç és precisament la residència Nadal, que ja va acollir la primera cita de la cam-

panya de vacunació fa un any i mig.

A qui es dirigeix la campanya

La segona dosis de record de la vacuna de la COVID-19 (quarta dosi), es posarà a les persones de més de 60 anys, al personal dels centres sanitaris i sociosanitaris i als menors de 60 amb malalties cròniques.

Pel que fa a la vacuna de la grip, que aquest any comença abans per poder fer-se simultàniament a la vacunació de la COVID-19, està focalitzada a les persones de més de 60 anys, professionals de la salut i sociosanitaris, persones embarassades i persones que pateixen una malaltia crònica.

La campanya es farà de manera progressiva des d’ara i fins a finals de novembre.

De dimarts 4 a diumenge 9, Íngrid Jaime - Antoni Figueras,

Dilluns 10, Fabré - Barcelona, 2

TORELLÓ (guàrdies diürnes*)

Dimarts 4, Estudis - A. Clavé, 2

Dimecres 5, Aceves - Prat de la Riba, 1

Dijous 6, Nofre - Manlleu, 31

Divendres 7, Prat - Del Pont, 17

Dissabte 8, Bardolet - Canigó, 72

Diumenge 9, Bardolet - Canigó, 72 Dilluns 10, Estudis - A. Clavé, 2

L’ICS Catalunya Central dona la benvinguda

als 23 referents de benestar emocional i comunitari incorporats durant el darrer any

Redacció (Foto: ICS).- L’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central va celebrar el passat dimarts l’acte de benvinguda oficial dels i les 23 re ferents de benestar emocional i comunitari (RBEC) de la Catalunya Central, que s’han anat incorpo rant als equips d’atenció primària des de l’octubre de l’any passat (7 a l’Anoia, 10 a les comarques del Bages-Berguedà-Moianès, i 6 a Osona). La seva fi gura –la majoria d’aquests professionals tenen la formació de Psicologia– ha permès millorar el be nestar emocional de la comunitat, minimitzant o evitant, entre d’altres, l’aparició de problemes de salut mental o addiccions gràcies a la detecció pre coç de factors de risc.

Els referents van ser rebuts pel Comitè de Direc ció de la Gerència Territorial Catalunya Central, el màxim òrgan directiu de la institució, a la seu de Sant Fruitós de Bages. Després d’una breu presen tació de totes les persones assistents, la gerent de l’ICS Catalunya Central, Anna Forcada, va explicar els motius pels quals el Departament de Salut i l’ICS van fer, a finals de 2021, una aposta clara per refor çar els equips amb aquesta nova figura professio nal per millorar l’atenció a la comunitat. Forcada va subratllar “el treball col·laboratiu i la visió multidis ciplinària” que han aportat els RBEC als equips, jun tament amb la importància que tenen “en l’àmbit de la prevenció de la salut”.

Posteriorment, els i les RBEC van poder explicar la tasca que estan realitzant per millorar el benestar emocional de la comunitat i també dels professio nals sanitaris, molt afectats per la pandèmia. Entre d’altres, s’encarreguen d’abordar els problemes de salut mental de les persones més vulnerables amb intervencions grupals, així com de treballar en xar xa amb ajuntaments i altres entitats per desplegar plans de salut comunitaris als municipis. La troba da també va servir per resoldre inquietuds i alguns dubtes pràctics d’aquests nous professionals.

El Programa de benestar emocional i salut comuni tària es va iniciar l’octubre de 2021 i ja s’han inte grat al sistema sanitari català 352 nous professio nals que treballen per desplegar accions adreçades a la població més vulnerable –amb més necessitats socioeconòmiques, joves, gent gran i persones que viuen soles, entre d’altres–, així com als pro fessionals sanitaris mateixos. Aquest pla, pioner a Catalunya, ha permès incrementar i millorar la promoció i prevenció del benestar emocional, mi llorar el coneixement i la intervenció precoç sobre els factors psicosocials i reduir la medicalització per temes relacionats amb el malestar emocional.

Redacció.- El Bar Restaurant Cactus

torna a obrir les portes al número 4 del carrer Congost de Centelles. Ofereix bones tapes, plats combinats, pizzes, carn a la planxa, frànkfurts Leo Boeck...

També tenen una àmplia varietat d’hamburgueses, en especial la doble hamburguesa completa. A més, amb les begudes donen sempre una tapa

gratis. De dimarts a divendres ofereixen menú de plat de dia, beguda i pa.

El Bar Restaurant Cactus compta amb una terrassa ideal per a les celebracions més especials i on es poden organitzar festes infantils.

Estan al carrer Congost, 4 de Centelles i a Instagram com a @elnoucactus

els escorpins poden subsistir menjant un únic insecte a l’any

Sara Oliver (Fotos: Getty Images).- En aquesta edició de la secció d’animals parlem d’un animal de mida petita però, en canvi, ben temut per a molts: els escorpins. Els escorpins són aràcnids, com ho són les aranyes. Tenen una gran capacitat d’adaptació i n’hi ha a pràcticament totes les zones del món, excepte a l’Antàrtida. Vols saber més coses sobre els escorpins?

1. Existeixen 2.000 espècies d’escorpins, però només 30 o 40 podrien matar una persona. Els tipus de verí de cada espècie d’escorpins s’adapta al seu hàbitat, de manera que és més efectiu contra les seves preses. De les més de 2.000 espècies d’escorpins que hi ha, només 30 o 40 podrien matar una persona sana.

2. Passen pràcticament tota la seva vida al cau. Els escorpins passen pràcticament tot el dia al seu cau, sense sortir a caçar. Simplement esperen i ataquen en cas

necessari.

3. Poden ralentitzar el seu metabolisme i subsistir menjant un sol insecte a l’any. Quan hi ha manca d’aliment, l’escorpí té la capacitat per ralentitzar el seu metabolisme fins a un terç del que és habitual entre els artròpodes. Gràcies a això, poden mantenir-se sans encara que mengin només un insecte a l’any. A més, a diferència d’altres espècies que hivernen, malgrat tenir el metabolisme ralentitzat continuen tenint la capacitat d’atacar ràpidament a les preses.

4. Es poden congelar i descongelar i sortir-ne il·lesos. Una de les característiques més sorprenents dels escorpins és que es poden congelar i, en descongelar-se, continuar vivent amb normalitat.

5. Tenen fama de “suïcides”. Potser alguna vegada has sentit que els escorpins se suïciden, però és un mite. L’origen de la llegenda diu que quan es

troben envoltats de foc es claven l’agulló a ells mateixos per evitar el patiment. L’explicació, però, és més senzilla i menys apassionant: com que l’escorpí no pot regular la seva temperatura corporal, amb l’augment de la calor, convulsiona i el cos se li encorba fins que s’acaba clavant l’agulló a ell mateix.

6. Es mengen a les seves cries en situacions extremes. Un mite popular com l’anterior és que les cries dels escorpins es mengen a la seva mare. No és cert, tanmateix, sí que en casos molt extrems on el menjar escasseja, és la mare qui acaba devorant la seva descendència. En alguns casos, després de l’aparellament, la femella també es menja el mascle.

7. Són uns supervivents. Els escorpins tenen una gran capacitat de resistència. De fet, els seus avantpassats ja existien abans dels dinosaures. Ja hem parlat del temps que poden estar sense

menjar, però és que també poden sobreviure hores sota l’aigua gràcies als seus pulmons laminars. A més, s’ha demostrat que tenen una alta resistència als efectes de les emissions radioactives.

8. El període de gesta-

ció varia molt en funció de l’espècie. L’escorpí cubà Centruroides anchorellus és el que té un embaràs més curt, d’aproximadament 50 dies. Les espècies amb l’embaràs més llar, en canvi, el tenen d’uns 18 mesos.

BUSCO FEINA

PER POSAR ANUNCIS EN AQUESTA SECCIÓ. Veniu a les nostres oficines de 9 a 14h. Si veniu el dilluns abans de les 12h. sortirà l’endemà dimarts. Moltes gràcies.

Home de 55 anys responsable s’ofereix per treballar en varis oficis. Disponibilitat immediata. Enviar whats o trucar al 632 024 602

S’ofereix dona per cuidar persones grans i per ne-

tejar cases, pisos, locals, escales, oficines. Disponibilitat immediata. Tel. 698 243 554

Home s’ofereix per treballar d’ajudant de càrrega i descàrrega, ajudant de repartidor amb furgoneta, ajudant d’obra, pintura, jardineria, rentaplats. Oficis varis. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 611 520 224

Dona busca feina per cuidar persones grans i nens. I per netejar cases, pisos, escales, locals, oficines.

Incorporació immediata. Tel. 612 254 702

Noia busca feina d’ajudant de cuina, rentaplats, de neteja de cases, pisos, escales, locals i per cuidar persones grans i nens. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 602 099 950 / 602 892 116

Noi de 40 anys responsable i amb referències s’ofereix de transportista de xofer, camions i grues d’assistència. Amb carnets B, C, C1, CAP, BTP. Conductor de toro ca-

rretó elevador. Carnet de manipulació d’aliments. Incorporació immediata. Cotxe propi. Tel. 631 252 899

Noi de 40 anys busca feina de mosso de magatzem amb experiència i referències. Càrrega i descàrrega de camions. Conductor de toro carretó elevador. Tots carnets. B, C, C1, CAP, BTP i carnet de manipulació d’aliments. Cotxe propi. Incorporació immediata. Tel. 631 252 899

Dona amb estudis d’infermeria s’ofereix per cuidar persones grans i nens. De dilluns a divendres. Vic, Santa Eugènia de Berga i Taradell. Tel. 632 841 544

Noi de 40 anys busca feina de soldador amb experiència i referències EN, TIG, MIG MAG ELECTRODO. Carnet B, C, C1, CAP, PTB. Cotxe propi. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 630 333 698

Home busca feina de pintura, electricitat, fontaneria, paleta. Tel. 633 702

824 / 608 386 525

Noia s’ofereix per cuidar nens petits. Amb experiència amb nens de 5 mesos endavant i per netejar la llar, pisos, escales, oficines. Tel. 663 887 460

Dona busca feina d’ajudant de cuina, rentaplats, cuidar persones grans i nens. De neteja d’oficines, cases, pisos, escoles, locals, per treballar en fàbriques. De dilluns a divendres. Tel. 632 543 647

Home amb ganes de treballar busca feina d’electricista, ajudant d’obra, càrnies. Oficis varis. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 613 264 647

Noi busca feina de neteja de cases, pisos, locals, escales, oficines, de rentaplats i reposador. Disponibilitat caps de setmana. Dissabte i diumenge. Tel. 632 958 042 / 632 543 647

Home de 56 anys amb molta experiència busca feina per treballar en granges de porcs i vaques i del que surti. Cotxe propi. Tel. 640 393 253

Dona de 46 anys amb experiència busca feina per cuidar persones grans. Interna. I per netejar cases, pisos, escales. Disponibilitat immediata. Tel. 613 109 221

Senyora de 55 anys busca feina per cuidar persones grans. Interna. Experièn cia de 5 anys. Incorpora ció immediata. Tel. 688 217 573

Dona s’ofereix per cuidar gent gran i nens. Interna o externa. I per netejar cases, pisos, escales. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 687 202 864

Noi busca feina per cuidar gent gran, nens, masco tes. De cambrer, ajudant de cuina, rentaplats (ex periència) i per netejar escales, oficines, cases, pisos. Tel. 602 030 465

Dona de 39 anys amb experiència i referències s’ofereix per cuidar perso nes grans i nens. Tel. 643 860 489

Dona busca feina per cui dar persones grans, nens, neteja de la llar, ajudant de cuina. De dilluns a di vendres. Mitja jornada d’externa, interna o nits. Tel. 612 437 939

Senyora busca feina per netejar cases, pisos, esca les, acompanyar a perso nes grans o portar nens a escola. Per hores. Tel. 658 305 453

Dona busca feina per cui dar persones grans. Inter na, externa o per hores. I per netejar cases, pisos, escales, oficines. Tel. 657 795 724

Senyora amb experiència busca feina per cuidar persones grans i nens. Interna, externa o per hores. Disponibilitat im mediata i horària. Tel. 622 225 932

Dona busca feina per cuidar persones grans i nens. Ajudant de cuina, rentaplats, de neteja de cases, pisos, escales. Ofi cis varis. Disponibilitat els matins. Tel. 631 560 574

Noia busca feina per cui dar persones grans i nens. Interna, externa o per ho res. De neteja de pisos, cases, escales. D’ajudant de cuina, rentaplats, cam brera. Oficis varis. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 632 104 543

Dona busca feina per cui dar persones grans i nens. Interna, externa o per ho res. De neteja de pisos, cases, escales. D’ajudant de cuina, rentaplats, cam brera. Oficis varis. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 632 202 182

Dona amb experiència i referències busca fei na per cuidar persones grans. Externa. Per ne tejar cases, pisos, locals, oficines, escales. Cotxe propi. Tel. 617 093 374 Noia busca feina per cui dar persones grans i nens. Interna, externa o per ho res. De neteja de pisos, cases, escales. Disponibi

litat immediata i horària. Tel. 632 694 048

Dona s’ofereix per cuidar persones grans i nens. Interna, externa o per ho res. De neteja de pisos, cases, escales. Disponibi litat immediata i horària. Tel. 631 019 808

Home amb experiència en cures, primers auxi lis s’ofereix per cuidar persones grans a casa o residència. Ajudant de jardiner, manteniment de piscines, neteja. Oficis varis. Disponibilitat im mediata i horària. Tel. 613 364 621

Dona busca feina per cui dar persones grans i nens. Interna, externa o per ho res. Disponibilitat imme diata. Tel. 612 492 898

Senyora busca feina per cuidar persones grans a les tardes. Per nete jar cases, pisos, escales, planxar, etc. Matins i tar des. Tel. 616 233 108

Noia s’ofereix per cuidar persones grans i nens. De neteja, rentaplats, pas sejar gossos. Oficis varis. Abstenir-se amb altres

VOLS POSAR UN ANUNCI?

TEL. 93 885 69

fins. Disponibilitat imme diata i horària. Tel. 643 536 053

Noia busca feina per ne tejar cases, pisos, esca les, oficines, locals, etc. Disponibilitat immediata. Tel. 662 483 909

Noia busca feina de de pendenta, cambrera, cai xera, reposadora. Dispo nibilitat immediata. Tel. 654 106 427

Dona busca feina d’ajudant de cuina, ren taplats, cuidar persones grans i nens. De neteja d’oficines, cases, pisos, escoles, locals, per tre ballar en fàbriques. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 631 357 754

Home s’ofereix per fer tasques que es neces sitin. Furgoneta pròpia. Tel. 631 684 166

Dona busca feina per cuidar persones grans i nens. De neteja de cases, pisos, escoles, oficines, escales. Ajudant de cuina i rentaplats. Disponibili tat immediata i horària. Tel. 604 264 619

628 943 077

PARTICULARS- EMPRESES escuraxemeneiesvila.cat

(9-14h)

ESCURA-XEMENEIES

Noia busca feina per cuidar persones grans i nens. Interna, externa o per hores. De neteja de cases, pisos, masies, escales, oficines, locals. Ajudant de cuina i rentaplats. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 663 799 322

Dona auxiliar de geriatria amb experiència s’ofereix per cuidar gent gran als matins a Taradell. Tel. 650 088 448

Dona amb experiència i responsable busca feina per cuidar persones grans. Interna, externa o per hores. I per netejar cases, pisos, escales, oficines per hores. Disponibilitat immediata. A Vic. Tel. 612 545 436

Dona amb 8 anys d’experiència en mestre i experiència en treballar en residències s’ofereix per cuidar gent gran i nens. També ajudant de cuina. Disponibilitat de dilluns a divendres. Tel. 621 268 489

Senyora busca feina per cuidar gent gran i nens. De neteja de cases, pi-

sos, escales, oficines. D’ajudant de cuina i rentaplats. Disponibilitat els dilluns, dimecres i dijous. Tel. 671 435 863

Dona busca feina per cuidar persones grans i nens. De neteja de cases, pisos, escoles, oficines, escales. Ajudant de cuina i rentaplats. Oficis varis. Disponibilitat immediata. Tel. 679 296 063

Dona busca feina per cuidar persones grans i nens. De neteja de cases, pisos, locals, oficines, escales. Ajudant de cuina i rentaplats. Oficis varis. Disponibilitat immediata. Tel. 631 794 150

Noia busca feina d’ajudant de cuina, rentaplats, cambrera, de neteja de cases, pisos, escales, locals i per cuidar persones grans. Oficis varis. Disponibilitat immediata. Tel. 682 851 636

Dona busca feina per cuidar persones grans. Per hores els caps de setmana. Tel. 607 360 671

Dona busca feina per ne-

VOLS POSAR UN ANUNCI?

WHATSAPP 619 578 822 TEL. 93 885 69 29 (9-14h)

tejar masies, cases, pisos, escales. Ajudant de cuina, cambrera, rentaplats. Ajudant de forn, empaquetar, envasar, reposadora. Cuidar persones grans i nens. Oficis varis. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 656 283 648

Home busca feina de neteja masies, cases, pisos, empreses. Ajudant de cuina, rentaplats, cambrer. Ajudant de forn, per treballar en granges, de soldador. Oficis varis. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 633 582 433

tota classe de llibres, discos vinil, tota classe de trastos, electrodomèstics, TV planes “”que funcionin o no””, bicicletes, tota classe de motos (incloses donades de baixa), materials de carnisseria, restes de bars, maquinària de costura, ordinadors, mòbils, restes de botigues, ferralla, metalls... Netegem locals, magatzems, garatges gratuïtament. Passem a domicili. Cada dissabte estem al mercat, Rbla del carme, número 15. Tel. 631 237 884 (whats)”

marqueteria clàssica, amb tauler superior tancat 110x67x55cm. Elevat 110x93x76cm d’alçada. Preu: 150 €. Tel. 696 739 455

Venc vitrina cantonera amb llum interior i miralls laterals, 4 prestatges de vidre 195 d’alt per 34 fundaria. Preu: 90 €. Tel. 696 739 455

Venc caldera, calefacció a gasoil per nau industrial o granges. Tel. 664 611 229 Lluis

ENSENYAMENT

COMPRES

Comprem vehicles; turismes, 4x4, furgonetes... tracte ràpid i seriós, paguem al comptat. Ens desplacem a domicili. Tel. 635475893

COMPRO FERRALLA I METALLS ARAM, PLOM, ALUMINI, etc. I Tot tipus de ferro. Tel. 608 499 206 Josep

“Ref 5485 - COMPREM

VENDES

VENC LLENYA D’ALZINA a -17 cèntims/quilo. Porto a domicili. Tel. 677 008 645

Venda de mobles de menjador, taula gran extensible, taula centre, moble TV tancat i 2 mobles amb portes alts. Preu: 300 € Tel. 617 623 292

VENC COBERTORS DE MATRIMONI FETES A MÀ. Tel. 627 542 940

Venc taula de centre elevable de fusta d’Abadal, amb calaixos i moble bar, el tauler superior adornat amb reproducció de

LLEGEIX LA REVISTA EN PDF

Entra a www.mesosona.cat/revista i hi trobaràs cada setmana la revista en versió PDF.

Hi ha totes les edicions des del 2011!

Comenceu bé el nou curs, no espereu a suspendre les matemàtiques, física o química d’ E.S.O. ara és el moment per fer CLASSES DE REFORÇ DE MATEMÀTIQUES, FÍSICA O QUÍMICA D’ E.S.O. PRESENCIALS O ONLINE. Interessats/des contacteu al 693 054 425

CLASSES D’INICIACIÓ DE GUITARRA. ACORDS, RITMES I CANTAR. PER A TOTES LES EDATS. PREUS POPULARS. Interessats/ des trucar al 606 605 478 Josep

Busco PIS PARTICULAR PER LLOGAR de 2/3 habitacions. Zona Vic. Tel. 623 279 609

També des del mòbil

Grup MésOsona S.L.

C. Vilabella, 9 Hàbitat Catalunya, Edifici Lleida - Vic Tels. 93 885 69 29 619 578 822 www.mesosona.cat

Membre de l’AMIC Control 2021 20.256 exemplars D.L. Gi-1258-1989

Amb

Director: Xevi Sardà director@mesosona.cat

Cap Comercial: Montse Tarrés comercial@mesosona.cat

Comercial: Sandra Tarrés

Administració: Jess López comptabilitat@mesosona.cat

Maquetació: Xavier Santaló

Redacció: Sara Oliver, Biel Sardà

DISTRIBUÏDA A OSONA, EL RIPOLLÈS, LA GARROTXA

l’equip d’atenció al client del més!

La primera per l’esquerra, la Jèss Lòpez us atendrà si veniu al Més! o si truqueu per telèfon. És la responsable d’administració i facturació. Al mig la Sandra Tarrés us aconsellarà les millors opcions publicitàries. A la dre ta, la Montse Tarrés és la cap del departament comercial de l’empresa editora del Més!