




















L’expectativa que ha generat i que es va veure reflectida en el gran èxit de públic a la inauguració i a les jornades de portes obertes, fa preveure que el nou equipament cultural serà tan popular com el nom que porta i que ja va ser triat per votació popular: Biblioteca Pilarin Bayés. Us convidem a descobrir la nova biblioteca en el reportatge de 3 pàgines amb fotos de Josep M. Costa.
I entre d’altres, no us perdeu tampoc totes les novetats i propostes comercials de l’Especial Construcció que arriba amb un rècord de 34 pàgines!
Gràcies per llegir-nos, bona setmana i dimarts vinent, Més!
Pensada per a un moviment fluid, la cadira pujaescales FlowX ofereix el màxim nivell de comoditat, seguretat i disseny. A més, s’instal·la sobre l’escala, no a la paret, la qual cosa permet una instal·lació ràpida i amb una alteració mínima de la seva llar.
Contacti amb nosaltres i l’assessorarem!
(Fotos: Josep M. Costa).- Vic ha donat la ben vinguda a la nova Biblioteca Pilarin Bayés amb una lluïda i
Més de mil persones van assistir di vendres a l’acte d’inauguració de la nova biblioteca de Vic, en
jornada multidisciplinària plena de literatura, música, dansa i cultura popular, entre d’altres. Vic va viure així un dia
històric amb l’obertura de por tes oficial d’aquest nou equi(Segueix a la pàg. 6)
(Ve de la pàg. 4)
pament, que ha de ser un nou pol d’atracció cultural a la ciu tat. La nova biblioteca englo ba tres pilars importants: cul tura, educació-formació i atenció ciutadana.
A les 8 del vespre es va donar el tret de sortida amb uns breus parlaments de l’alcal dessa de Vic, Anna Erra; el di putat Joan Carles Garcia Cañi zares; i la ninotaire Pilarin Bayés. Un cop acabada la part institucional, es va donar pas
a l’espectacle inaugural, diri git per l’actriu i directora tea tral Montse Rodríguez.
La nova biblioteca de Vic, si tuada a l’espai de l’antiga Ca serna de la Guàrdia Civil, és un edifici de quatre mil me tres quadrats i de cinc plan tes, envoltat d’un jardí exte rior, en el qual s’ha plantat un arbre per a cadascuna de les víctimes de l’atemptat d’ETA del 1991 en aquesta mateixa ubicació.
(Ve de la pàg. 6)
Més de 6 mil persones en el primer cap de setmana d’obertura
Durant tot el cap de setmana, 8 i 9 d’octubre, hi ha hagut jornada de portes obertes a la Biblioteca Pilarin Bayés per què tota la ciutadania hagi pogut conèixer i descobrir el
nou espai de la ciutat. La bi blioteca es va obrir el dissabte i el diumenge de 10 a 2 del migdia i de 4 a 8 del vespre, i es van programar diversos es pectacles i tallers culturals per a totes les edats durant tot el dia. Més de 6.000 per sones en total han visitat la nova Biblioteca Pilarin Bayés en aquest primer cap de set mana d’obertura al públic.
estan pujant molt els materials, sí que pot ser que disminueixin les obres com grans blocs de pisos. Nosaltres no hem volgut mai fer promocions perquè t’has de coor dinar amb molta gent, tothom va a buscar preu, a escanyar... Nosaltres som més fami liars, als treballadors els tractem com amics, i amb les persones que treballem fem una pinya. Volem fer les coses bé i que el client quedi content, aquesta és la princi pal finalitat. Si els teus clients estan con tents, et recomanaran a altres persones. És el boca-orella.
Es poden fer reformes per a totes les butxaques?
Sara Oliver.- Gil Riera i Santi Seoane estan al capdavant de Construccions Santvic. Es co neixen des de l’escola, i han treballat pràcti cament tota la vida al món de la construc ció. La publicitat mai els ha calgut per tenir feina en el món de les reformes i l’obra nova, ja que, diuen, la seva millor propa ganda és el “boca-orella”.
Ara, però, han adquirit una màquina pione ra al mercat, i poc coneguda a la zona. Es tracta d’un detector que permet trobar fui tes abans de picar, de manera que s’estalvia en “temps, diners i maldecaps”. Parlem amb ells perquè ens detallin com funciona aquesta màquina i perquè ens parlin de la resta de serveis que ofereixen a SantVic Construccions.
Nosaltres fa més de vint anys que ens dedi quem al món de la construcció. Treballà vem en llocs diferents fins que en un mo ment determinat vam coincidir a la mateixa empresa. Al cap d’uns quatre anys, el 2007, vam decidir plantar-nos per nosaltres ma teixos i vam formar l’empresa. Ara tenim dos treballadors més.
Fem de tot, principalment reformes, avari es, comunitats... També treballem per as segurances. D’obra gran en fem alguna, però sempre enfocades al particular, no
fem promocions.
Com ha canviat el sector de la construcció al llarg d’aquest temps?
Per una banda, ha canviat la manera de tre ballar, ara hi ha millors eines. A nosaltres ens agrada estar al dia en aquest sentit, te nir la millor maquinària. A més, ara no hi ha tanta paciència, es vol tot més ràpidament. Nosaltres donem el servei d’urgència quan hi ha una prioritat com una rebentada. La resta de coses les programem.
Ara es prioritza la reforma?
Els grans inversors i empreses grans conti nuen fent pisos i promocions. Ara, com que
El que encareix o abarateix és el que triïs de material. Hi ha vàters, per exemple, de 200 euros fins a 800. L’important també és adaptar-te al que tens. Si tens els desaigües a un determinat lloc i els vols canviar tant sí com no, has de tenir en compte que la re forma s’encarirà més. Pots fer una reforma barata fins a gastar-t’hi el que vulguis. So vint no cal posar una aixeta de 2.000€, n’hi ha de 100€. Nosaltres assessorem els clients per adaptar-nos a la situació de ca dascú. És com un cotxe, si tens un Ferrari posa-hi les millors llantes, però si tens un 127 no hi posis les llantes d’un Ferrari.
Sí. Tot i això, moltes vegades el mateix client no sap el que vol, de manera que preferim donar preus orientatius, per tenir un marge de maniobra si a mesura que avança l’obra es volen canvis. Però si ens demanen pres supost tancat, també el fem.
Gil Riera i Santi Seoane, de Construccions SantVic, fan des de tot tipus de reformes a reparacions d’avaries, sempre prioritzant la qualitat a la quantitatI pel que fa al temps, quant es tarda, per exemple, en fer la reforma d’un bany?
Normalment, en una setmana la majoria de banys ja els tenim acabats. Amb el que es tarda més és amb les cuines, ja que has de coordinar el marbre, els electrodomèstics...
Ara heu adquirit una màquina pionera en la detecció de fuites sense necessitat de picar abans. Com funciona?
Funciona amb gas nitrogen i hidrogen. Es posen dins la canonada d’un circuit tancat i el gas va corrent. Amb la màquina busquem per on surt el gas i, quan el detecta, comença a fer soroll, més o menys fort en funció de si estem més a prop o més lluny de la fuita. Aquest gas no és perjudicial per la salut i permet acotar molt, entorn del radi d’un metre quadrat trobem la fuita.
En canvi, com s’havia de fer abans per trobar una fuita?
Antigament, s’havia de tenir sort i començar a fer proves per trobar-la. Imagina tenir una fuita en una planta baixa, per exemple, on hi ha el bany i la cuina. No saps on has de picar, així que ho fas malbé tot. Fins i tot a vegades s’havia de fer una instal·lació vista. Si veus una petita taca a la paret o tens alguna pista pots anar fent proves, però de trencar dues rajoles a trencar les de sis o set llocs, canvia molt.
Per tant, quins beneficis destacaríeu del detector?
En primer lloc, és ràpid. L’altre dia un client va pagar gairebé mil euros d’aigua, i la seva finca fa 3.000 m2. Hi van anar llauners i paletes però ningú li volia fer. Nosaltres vam arribar a les 8 del matí i, després de dinar, ja ho tenia tot reparat i tapat, com si no hagués passat res. És molt útil per evitar destrosses a l’hora de buscar la fuita perquè
sinó vas a cegues, no saps on picar. També estalvies molts costos. Sovint quan rebentes un terra ja no hi ha recanvi i has d’acabar canviant-ho tot.
Amb tot el que ens hem anat trobant aquests anys, finalment hem decidit apostar per això, i funciona molt bé. De totes les màquines que hi ha hem escollit la millor. Abarateixes en temps, diners i mal de caps.
En quins casos es pot utilitzar?
En tot tipus de canonades on es pugui posar pressió: aigua, aires condicionats, calefacció, piscines, calderes...
La gent veu arribar una bombona, una màquina... i no s’ho acaba de creure. Però quan dius ‘és aquí’, piques, i trobes l’avaria, els veus la cara d’al·lucinats.
Quan tens un pis i li cau aigua al veí, ja t’avisa i ja veus més o menys per on va. Però aquestes fuites són fuites que van per terra, o bé per jardins, o pel terra de la planta baixa. Saps que pagues més aigua, per exemple, però no saps on hi ha la fuita. En el cas de la caldera, pot ser perquè et baixa la pressió i has d’anar afegint aigua.
Què és important a l’hora de tractar amb la gent?
Tenir bon caràcter, ser amable i donar bona imatge. També assessorar-los, donar-los el que necessiten, parlar amb ells per entendre què és el que volen. Has d’aconsellar-los també, per intentar que no s’estavellin. O si van perduts, guiar-los una mica, ensenyar altres coses. Per exemple, ens hem trobat clients a qui un paleta els ha dit que el plat de dutxa ha de quedar aixecat sí o sí. I arribem nosaltres i li deixem arran de terra. No ens fa mandra treballar, volem que la gent
estigui contenta amb el resultat. Aquesta és la nostra publicitat. Sabem que si fem una feina ben feta, ens recomanaran, i de moment sempre ens ha funcionat.
Creieu que cal revaloritzar oficis com el vostre per garantir el relleu?
No pugen joves. S’han carregat l’aprenent i és un problema. Costa molt trobar gent per treballar. Abans hi havia l’Escola Gaudí aquí a Vic on anaven joves que potser no volien estudiar però que volien aprendre l’ofici de fuster, de paleta... Ara no ho trobes, i els que són grans ja van plegant.
També costa molt trobar gent que sàpiga fer de tot. Nosaltres en el gremi de paleta ho sabem fer tot, des de teulades, encofrar, enguixar... per això podem assessorar bé.
Com animaríeu a la gent a confiar en SantVic?
Sempre treballem com si ho féssim per nosaltres. A més, som molt seriosos amb les dates. Potser fem esperar, però quan quedem un dia, hi anem. No ens agrada fer perdre el temps a la gent, s’ha de tenir paraula i complir.
No volem competir en preu o quantitat, el que busquem és la qualitat. La nostra publicitat sempre ha estat el boca-orella i sempre hem treballat.
Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- L’Auditori Teatre de Calldetenes va ser l’escenari diumenge del concert “Història de Catalunya en cançons”, a càrrec del Cor Bonaire de Tona, de la Coral Cantanna de Vic i de Les Veus de Calldetenes, sota la direcció musical de Dolors Lozano i Gemma Solà i amb Pep Serdà al piano. El conjunt de les tres formacions musicals van fer un repàs a la història
del país en un homenatge al disc del mateix nom editat per la discogràfica Edigsa el 1971. Agafen, però, l’edició que enregistrada el 2014.
Les lletres de les cançons que van fins a la Renaixença són de Jaume Picas; mentre que les que van del Drac Modernista fins a l’11 de setembre de 1977 són de Miquel Desclot. Les músiques són totes d’Antoni Ros.
Redacció (Fotos: Josep M. Costa).-
La Sala de Can Tija, de Sant Quirze de Besora, va inaugurar aquest passat cap de setmana l’Exposició de Manualitats i Labors de les Dones de l’Esplai. La mostra, que va
des de pintures fins a manualitats diverses amb tèxtil, fusta i altres materials, estarà oberta fins al 30 d’octubre. Es pot visitar cada dissabte i diumenge de 10 a 13 h i de 17 a 20h.
Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- Malgrat la pluja de dissabte al matí, la inauguració de l’exposició fotogràfica “Obrint Portes” va ser tot un èxit.
Es tracta d’una exposició que pretén donar valor a les portes i portals de la ciutat de Vic, amb el lema “obrint portes per descobrir tota la història que les envolten”. És una idea original de Carles Vila, amb fotografies de Cassandra Casanoves i Ramon Jolis.
L’exposició romandrà oberta fins al proper 2 de novembre a la sala Tres-e-u de Vic.
Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- En el marc del Dia Internacional de la Gent Gran, establert l’1 d’octubre, el passat divendres dia 7 Vic va organitzar la tradicional Caminada de la Gent Gran. En aquesta edició es va registrar un rècord de participació, amb l’assistència de més de 400 persones.
Amb sortida des de l’Atlàntida, s’havia previst arribar fins al Pont del Bruguer. A mig camí, però, va començar a ploure, i a l’alçada del Pont del Ferro van haver de recular.
Finalment, tot el grup de persones grans va arribar al Parc Xavier Roca i Viñas, on van gaudir d’un piscolabis.
Les ajudes es poden sol·licitar fins al 23 d’octubre.
Redacció (Foto: Consell Co marcal d’Osona).- La Sala de Plens del Consell Comarcal d’Osona ha acollit una sessió informativa adreçada a les fa mílies acollidores de la cam panya Osona amb Ucraïna per informar-los que, conscients de l’esforç econòmic i de tota mena que han fet els darrers mesos, s’han buscat recursos per compensar, en part, la seva solidaritat.
Joan Carles Rodríguez, presi dent, i Núria Roca, vicepresi denta segona, han explicat que l’ajut prové d’una subvenció sol·licitada a la Diputació de Barcelona en el marc del recurs “Finançament als ens locals acollidors de persones refugia
des per la guerra a Ucraïna”, amb l’objectiu de compensar les despeses generades per l’ens local, entitats i professio nals. En aquesta sol·licitud, es contempla un ajut de 50.000 € per compensar les despeses generades a les famílies acolli dores d’Osona. Aquest import s’ha atorgat a Osona amb els nens a través d’una subvenció nominativa; un conveni regula els requisits d’accés a l’ajut, i
l’entitat farà les transferències a les famílies.
Requisits per sol·licitar l’ajut
Josep Pujol, de l’entitat Osona amb els nens, ha explicat que les ajudes es podran sol·licitar del 10 al 23 d’octubre a tra vés d’un formulari en línia, on hauran de fer constar les seves dades personals i bancàries i especificar el nombre de per
sones i dies que han acollit.
El repartiment de l’ajut s’atorgarà en funció del nom bre de persones i dels dies que han acollit (nens i adults) en tre el 5 de març i el 31 de ju liol d’enguany, el període més vulnerable, amb un màxim de 100 dies i a partir de 5 dies d’acolliment; el repartiment serà equitatiu en funció de les sol·licituds rebudes.
La posada en escena de la re presentació de “La Presa del Castell de Savassona” tornarà a ser el principal atractiu.
Redacció.- El proper cap de setmana 15 i 16 d’octubre, Tavèrnoles acull la Festa Re mença.El dissabte s’iniciaran les activitats amb un esmorzar que donarà el tret de sortida al tradicional concurs de bolets per l’entorn del poble. A les 7:30h de la tarda, tindrà lloc la conferència: “La vida dels remences”, a càrrec de la Dra. Rosa Lluch Bramon, professora d’Història Medieval a la UB.
Un any més, la posada en es cena de la representació de La Presa del Castell de Savassona serà el principal atractiu de la Festa, on una cinquantena d’actors reconstruiran aquests fets reals ocorreguts a Tavè rnoles a finals del s.XV. Apro
fitant l’entorn privilegiat que ofereix el municipi, diferents indrets del poble es conver teixen en l’escenari, amb de corats naturals, de l’obra. La representació es podrà veure el matí i la tarda de diumenge.
Aquest fet històric poc cone gut es va localitzar en la docu mentació dels fons de l’Arxiu
Municipal de Vic. Després de la investigació en altres ar xius, es va poder desvetllar el que va succeir aquell juliol de 1485. Així, i gràcies a la recrea ció històrica que es presenta, es pot gaudir i conèixer una petita part de la història de Tavèrnoles, però que alhora és una petita part de la història del país.
A més de la representació de La Presa del Castell de Savassona, un bon grapat d’activitats complementaran les Festa Remença. Des de bon matí de diumenge els ca rrers s’ompliran amb la mos tra de bestiar de pagès, la fira d’artesans i oficis, exhibicions de forjadors, tallers infantils, ponis i una visita guiada a l’església de Tavèrnoles, entre d’altres.
Paral·lelament a la Festa Re mença, es disputa la 14a edi ció de la Cursa de Sant Gal deric, que aquest any, com a novetat, es trasllada la sortida i l’arribada a l’Espai Cobert.
Les dues propostes són una bona excusa per gaudir en fa mília del poble de Tavèrnoles i del seu entorn privilegiat.
Redacció.- Pockets 016 és la nova botiga de roba per a nens i nenes de 0 a 16 anys, amb peces de les millors marques actuals: Dsquared2, Ecoalf, Replay, Tocoto, Piupiuchick, Picnik, Mou, Yporqué i Karl Lagerfeld.
A Pockets016 trobaràs roba per a tots els estils i amb la millor qualitat.
Pots descobrir tot el que ofereixen per aquesta nova temporada al número 9 de la plaça Canonge Collell de Vic.
Redacció.- El passat dissabte 1 d’octubre va obrir les portes Xemeneies J. Naranjo, al número 107 del carrer de Gurb de Vic. Són experts en el disseny i la instal·lació de tota mena de xemeneies i barbacoes. Donen un assessorament personalitzat i treballen amb les millors marques del mercat. A més, fan finançament a
mida i, ara, ofereixen descomptes d’obertura.
Obren de dimarts a divendres de 9.30h a 13.30h i de 16h a 20h; dissabte de 10h a 14h; i dilluns de 16h a 20h. S’hi pot contactar per Instagram a @xemeneies_jnaranjo_ i escrivint un correu electrònic a xemeneiesjnaranjo@gmail.com
Redacció.- La Piga és un espai de creixement per a infants, adolescents i les seves famílies. Aposten per un reforç educatiu alternatiu i l’ensenyament de l’anglès enfocats en la formació integral dels alumnes. Disposen de zones còmodes i adequades per a l’estudi i treballen a través de projectes i tallers que motivin l’aprenentatge. S’organitzen en grups reduïts i per nivells amb l’objectiu d’ajustar-se a les necessitats de cadascú. A La Piga volen que aprendre i millorar siguin sinònims d’esforç i constància, però també de gaudir.
Als matins també hi ha un espai de joc lliure i simbòlic amb elements de diferents disciplines pedagògiques, i la possibilitat de treballar remotament des de les seves sales acompanyats dels fills (cotreball familiar). Els caps de setmana organitzen diversos tallers i xerrades.
La Piga està al Passatge Germana Carme Mascaró, 2 de Vic i al web www.lapiga.cat (en construcció). Aviat anunciaran el dia de la inauguració per Instagram (@espailapiga). S’hi pot contactar al correu hola@lapiga. cat.
Ara
al
emprenedors.
Redacció.- La sequera i una temporada on sembla que els bolets són escassos a la co marca, no han impedit que Seva tirés endavant la seva tradicional Festa del Bolet.
A les portes de celebrar les noces de plata l’any vinent, el municipi va rebre milers de vi
sitants al llarg del diumen ge en una de les fires de re ferència del sector boletaire a Catalunya. Entre les activi tats més destacades, van po der gaudir de les tradicionals parades de productes i de l’esperat concurs de bolets, en una festa que tancava amb èxit la seva 24a edició.
han despertat. També els vila tans de Rupit i Pruit han gau dit d’una altra de les activitats vinculades al patrimoni històric del poble, la presentació del lli bre Ferrers i ferreries de Rupit, segles XIV-XX. Estudi històric, documental i patrimonial, a càrrec dels autors Xavier Solà i Joel Colomer. La nota musical l’han posat la Carla Motis (de la Sant Andreu Jazz Band) a la guitarra i la Belén Bandera a la veu, com a cloenda de dos dies intensos que ni la pluja ha po gut deslluir.
La proposta aglutina un con junt d’activitats on el patrimoni cultural es gaudeix en dife rents formats.
Redacció.- Aquest cap de se tmana el municipi de Rupit i Pruit ha combinat l’esport i la
música amb activitats de por tes obertes al seu patrimoni.
La Marxa BBT Rupit i Pruit, aquest any en la seva desena edició, ha obert el Collsacabra Viu d’enguany, amb una nova pedalada per l’entorn rupitenc.
Dissabte i diumenge, activitats com la visita al campanar, que ofereix unes impressionants vistes sobre el poble, o la visi ta teatralitzada a la ferreria de Can Rovira, han estat el cen tre d’atenció dels visitants i les cues evidenciaven l’interès que
El Collsacabra Viu ’22 s’allargarà durant la resta de caps de set mana d’octubre. La propera pa rada, Cantonigròs, amb la cele bració de la Fira del Bolet del Collsacabra. La programació es pot consultar a collsacabra.cat.
Antoni Muñoz.- El Femení Osona es va imposar amb co moditat al CBU Lloret en un partit en el qual les osonen ques van ser molt superiors. La intensitat defensiva va per metre anar agafant avantatge en el marcador des del primer minut de joc. Ja al descans, el Femení Osona superava al rival amb un marge còmode (30-16).
Al segon temps va continuar la tònica de la intensitat de fensiva, i van ser força encer tades en atac, especialment al darrer quart, quan amb un parcial (21-7) van assegurar una nova victòria i continuar en els llocs capdavanters de la 1a categoria catalana.
Precisament, la propera jor nada es disputarà un par tit entre dos rivals directes en la zona alta, ja que les osonenques visitaran la pis
ta del CB Lluïsos de Gràcia. L’enfrontament serà diumen ge a les 18 h.
Pel que fa al Sènior B, el Fe mení Osona va superar a domicili (53-61) al CB Lliçà d’Amunt, fet que permet a les osonenques ocupar també la zona alta de la classificació de 3a Categoria Catalana.
Dels equips de base, destaca la victòria del Júnior Taronja (78-52) davant la UE Mataró; i el Cadet Taronja, per la seva part, es va imposar (53-34) al CB Prat. D’altra banda, en par tit de rivalitat comarcal i molt disputat, el Cadet Negre del Femení Osona es va imposar per la mínima (47-46) al CB Torelló i el Cadet Blanc, amb
més comoditat, va superar (69-30) al CB Llívia-Puigcerdà.
En Categoria Infantil de pri mer any, en el qual totes les jugadores de la competició són nascudes el 2010, el Fe mení Osona es va imposar (30-47) a la pista de l’Advisoira Boet Mataró. D’altra banda, l’Infantil Negre va superar amb comoditat al CB Solsona (71-21).
Finalment, en les categories més petites, el cap de set mana va donar un equilibri de resultats entre victòries i derrotes. Per una banda, els equips del Mini 2012, Mini Negre, Pre-Mini Mystics i PreMini Mercury van guanyar els seus respectius partits; men tre que Mini Blanc, Mini 2011, Pre-Mini Sparks i Pre-Mini Storm van sortir derrotades dels seus diferents compro misos esportius.
Redacció.- Amb motiu del Centenari de la Unió Esportiva Vic, el teatre L’Atlàntida serà l’escenari de l’estrena d’un docu mental que recull el tes timoni de 52 persones que han format part de la història del club des de diferents estaments de l’entitat.
El reportatge “100 anys d’il·lusió” explica la trans cendència social, cultural
i esportiva de la Unió Esporti va Vic, i combina les entrevis tes amb imatges inèdites que s’han recuperat per comme morar els cent anys.
L’estrena del documental serà el proper dimarts 18 d’octubre a les 7 de la tarda.
Les entrades són gratuïtes, i ja se’n han reservat més de 350.
Si no et vols perdre la cita, afanya’t i reserva les teves en trades al web de L’Atlàntida.
Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- Roda de Ter va ce lebrar aquest diumenge una nova edició del Concurs de Pesca de Tardor, un concurs oficial puntuable per la gene ral de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter.
Es va atorgar trofeus pel peix de més pes, per la peça més grossa, pel primer en catego ria infantil (infants de fins a 15
anys), per la primera dona, i pel primer veterà (més de 65 anys). A més, es van sortejar 40 grans premis.
L’activitat pescadora a Roda no s’atura, i aquest dimecres 12 se celebrarà el Concurs de Primavera que es va haver de posposar. Per altra banda, diu menge 23 se celebrarà l’últim concurs, el XII Memorial Xevi de Cal Rabadà.
Redacció.- L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, a la qual està associat el Més!, organitza cada any l’AMIC-Ficcions, l’aventura de crear històries, un concurs de creació literària per a joves. L’any passat hi van participar més de 4.490 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Aragó i Catalunya del Nord. Des del 3 d’octubre de 2022 i fins al 31 de gener de 2023 els estudiants que vulguin participar es poden registrar a través del web www. amicficcions.cat
El concurs es desenvolupa a través del web www.amicficcions.cat, un punt de trobada on, a més de publicar-hi
les seves històries, els participants podran trobar-hi notícies, entrevistes i enllaços d’interès. AMIC-Ficcions proposa cinc inicis extrets de les següents obres: Nosaltres a la lluna, d’Alice Kellen; Ciutats de Fum, de Joana Marcús; Jaufré (anònim); El que penso (sobre tot), de Jordi Sierra i Fabra; i Terres mortes, de Núria Bendicho Giró. A partir d’aquests fragments, l’alumnat ha de crear una història de tres capítols. La participació pot ser individual o en grup de fins a tres persones.
La pujada del primer capítol començarà el 9 de gener, i el concurs s’acabarà el 22 de març, data límit per entregar el tercer capítol. Es premiaran les millors històries de cada territori i als professors més motivadors.
Em dirigeixo a vosaltres com a jove integrant de la fundació el Parés, sense saber a qui escriure ni l’interès del lector.
Actualment, estic fent pràctiques a la fundació treballant amb 3 noies més amb alguna classe de discapacitat. Em dic Maria i em van enviar al Parés perquè no m’integrava del tot a altres ambients on intentava cursar la part pràctica del meu mòdul d’assistència veterinària. Aquí a part de treballar amb els animals també vaig tenir un paper en la renovació del Mas i algunes tasques administratives, i d’aquesta manera vaig descobrir i desenvolupar les meves habilitats de disseny gràfic i redacció fins que avui en dia la fundació confia i dona prou valor a les meves peces per publicar-les a nom del Parés. A mi no em retribueixen la feina econòmicament, en el seu lloc em donen un espai on fan els ulls grossos a les meves diverses limitacions i celebren els meus mèrits i petites conquestes, protegintme d’un mercat laboral mentre alhora m’hi encaminen.
El meu és només un dels molts testimonis de gent tocada pel Parés, gent que creix i va créixer gràcies a aquest i que farien sorprenents esforços sense ser “pagats” perquè el Parés prosperi i pugui ajudar a les persones estancades en el que algun dia es van veure representats. La intenció d’aquest text no és guanyar la vostra compassió, simplement volem posar cara i veu a la fundació i aquells que la formen, ja que moltes vegades a les persones amb dificultats i organitzacions
El camí primitiu
Alfons II d’Astúries és el primer pelegrí a Santiago conegut, i per arribar-hi va recórrer el camí que avui coneixem com a camí primitiu.
S’inicia a Oviedo, segueix pel solitari, bonic i muntanyós interior asturià, entra a la província de Lugo, passa per la seva capital i finalment enllaça amb el camí francès a l’alçada de Melide.
benèfiques se les costa veure com el que són; persones o grups de persones amb individualitat i personalitat, objectius i obsessions i sobretot virtuts, moltes vegades només donant focus a les nostres mancances i limitacions, robantnos així tota la nostra humanitat i reduint-nos a problemes. I així doncs és molt fàcil posar entrebancs, prioritzar el nostre temps i recursos que els d’aquella causa aliena.
Tot això ve, ja que fa setmanes que demanem els arxius històrics relatius al Mas de la fundació, que requerim pel nostre últim projecte, un esmorzar de pagès rodejat dels animals de la granja escola on s’inclou una visita educativa gratuïta al Mas del 1740. En la nostra odissea per trobar la informació que tan accessible hauria d’estar al públic, només hem trobat entrebancs, direccions errades i promeses buides, i ara, un cop omplerta la sol·licitud necessària de la qual ens van informar que existia fa quatre dies, ens assabentem que els tràmits poden tardar. Personalment, no crec que demani molt quan faig una petició per agilitzar el procés.
Com a fundació sense ànim de lucre com podeu comprendre no podem oferir gaire a canvi més que el que oferim a tota la població en general, una visita en la qual sereu benvinguts amb els braços oberts, i tota la informació que vulgueu sobre qui som i que fem. Sincerament a les vostres mans.
Maria Marin Picó Fundació El ParésEn els darrers anys s’ha convertit en un dels camins més seguits pels pelegrins i presenta una bona infraestructura d’albergs.
Bon camí pelegrina-pelegrí.
Toni Romero Gurb09h.- Escape Room. Joc d’escapada laboral. Sala de baix de la Violeta, Centelles.
11h.- Activitat Bibliobús. ‘Anades i vingudes de l’Amades’, de Rahmon Roma. Escola Heurom, Perafita.
17.30h.- L’hora del conte de 0 a 3 anys. ‘Contes de tardor’, amb Lídia Clua. Aforament limitat. Inscripció prèvia al correu electrònic b.centelles.lc@diba. cat o trucant al telèfon 938810334. Biblioteca la Cooperativa, Centelles.
18h.- Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran. ‘El patrimoni cultural del bisbat de Vic. Una encarnació’, a càrrec de Marc Sureda i Jubany, director de
l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i conservador del Museu Episcopal de Vic. Casal Francesc Macià, Centelles.
19h.- III Cicle de poemes comentats. «Caramelles» dins Flors del Calvari a càrrec de Josep Pedrals. Fundació Miquel Martí i Pol, Roda de Ter.
20h.- Conferència
AAd’O. ‘La nova economia de l’espai, una realitat oberta a tothom’. L’objectiu és explicar com el sector/ indústria espacial és un sector real dintre i fora de Catalunya. I explicar perquè el sector espacial pot obrir un ventall d’oportunitats professionals i de negoci a través de la meva experiència personal. A càrrec de Mireia Colina, Enginyera
Plaça
Superior en Telecomunicacions, graduada per la Universitat Politècnica de Catalunya i Politècnic de Torino. Local de l’entitat, Vic.
16.30h.- 52è Aplec de Tardor. Gresca torellonenca amb les cobles Jovenívola de Sabadell i
Montgrins. Plaça Nova, Torelló.
10h.- Taller. ‘Demana cita al CAP i accedeix a la Meva Salut’, una iniciativa per utilitzar les eines digitals en el camp de la salut. Activitat per aprendre a utilitzar eines de salut digital i hàbits
saludables, com cercar informació o demanar hora al metge, gestionar la nostra informació a través dels serveis oferts per l’administració, i la cerca i instal·lació d’apps sobre salut. És necessari portar el mòbil o tauleta i la targeta sanitària. Biblioteca Bac de Roda, Roda de Ter.
Berenar ball a la Sala a les 17.30 h amb PEP I M. JOSE TRIO. Berenar + ball : 8,5 € Hi haurà servei de bar.
Reserves Pep.
Dissabte 15 d’octubre, Sopar més Ball amb DAVID SWING . Sopar de forquilla i ganivet a les 20h del vespre i ball a les 22h.
Diumenge 16 d’octubre. A partir de les 17h Berenar més Ball amb RAÜL DE LA COSTA BRAVA .
Ja tenim la Loteria de Nadal, dècims a 20€. Número 01123
Per reserves: 610 042 503
Us esperem aquest
Diumenge dia 16 d’octubre a les 17.00h de la tarda.
Comptarem amb l’actuació del cantant
FRANCESC COTTON
CLUB per passar una gran tarda de ball més berenar.
Preu 8€
Sortegem una ESPATLLA DE PERNIL
Reserves:
Ens complau dir que el proper diumenge 16 d’octubre, fem Ball amb amb el cantant FERMIN a les 17.00h.
DIVENDRES 14
10h.- Deixalleria mò bil. Horari: de 10 a 19h. Restes d’oli de cuinar, bombetes, piles, apa rells electrònics petits i altres residus. Darrera el Pavelló, Sant Julià de Vilatorta.
10.30h.- Tallers Connec ta’t a la Biblioteca. Acti vitat on s’explicarà què és el Bo social energètic i com demanar-lo. Horari: de 10.30 a 12.30h. Taller gratuït. Biblioteca muni cipal de Manlleu BBVA, Manlleu.
ció d’escultures de fusta amb xerrac, projecció de la sèrie ‘Forestals’ i ex posició sobre la relació entre el bosc i la socie tat. La Solana, Sora.
11h.- Hora del conte en anglès. ‘Traditional ta les’, amb Sara Carline. Biblioteca Antoni Plade vall i Font, Taradell.
Amb molta marxa!
18h.- Alimentació saludable. Xerrada sobre alimentació saludable a càrrec de Daniel Guisa dó. Menges allò que ne cessites? T’has plantejat si la teva dieta és saluda ble? Xerrada organitza da pel Casal de Folgue roles oberta a tothom. Sala Mirador del Centre Cultural, Folgueroles.
Les Masies de Roda (Al costat de l’Ajuntament)
Després de la bona arrancada de tempo rada dels balls dels dissabtes tarda a la SALA NOVA, tornem el proper dissabte dia 15 a les 17,30h. Serà amb un bon berenar amb postres i amb del DUET GLAMOUR que actua ran per primer com a la nostra comarca.
Bon ball i bon berenar com sempre a la SALA NOVA de les Masies de RODA.
Informació TEL. 650 250 500
Salud i ball
Dimecres 12 d’octubre a les 17:30. Berenar i Ball amb FERNANDO DE MAXIM Preu 8,50€.
Divendres 14 d’octubre. A les 21h sopar i a les 22.00h. ball amenitzat pel DUET LUKY LUCK Buffet lliure de pa amb tomàquet i embotit. Preu 8€ Ball, 12€ sopar i ball.
Dissabte 15 d’octubre. A les 21h sopar i a les 22h. ball amenitzat per DUET ALMA . Buffet lliure de pa amb tomàquet i embotit. Preu 8€ Ball, 12€ sopar i ball.
Diumenge 16 d’octubre a les 17.30h. Berenar i ball amb DUET FUSSION Preu 8,50€.
Dimecres 19 d’octubre a les 17:30. Berenar i Ball amb ELADI ECLIPSE
Normativa COVID-19 Reserves: 634 338 946
19h.- Taradellencs pel món. ‘São Miguel, l’illa verda’, a càrrec de Sam Chuecos i Dolo Bigas. Bi blioteca Antoni Pladevall i Font, Taradell.
20h.- Inauguració Festi val Protesta. El Festival Protesta torna amb for ça per celebrar la seva desena edició. La sessió començarà amb un es pectacle sorpresa i la projecció d’una pel·lícula de cinema de denúncia. L’Atlàntida, Vic.
DISSABTE 15
10.30h.- Playdetenes. 1ª Fira del Playmobil de Calldetenes. Horari: de 10 a 20h. Plaça Onze de Setembre, Calldetenes.
10.30h.- Just a la fusta. Celebració de la setma na de la fusta. Jocs per a petits fusters, exhicibi
15h.- Concert. ‘Segona florada’, un disc l’Orc hestra Fireluche i Pau Riba on les noves flors melòdiques es com binen ara amb noves veus fent reviure un es pectacle on gaudir de les noves cançons d’un dels nostres més grans poe tes. Cabanya del Parc del Castell, Montesquiu.
17h.- Intrús. Jazz pel fo rat del pany. Concert de Cóguiba Trio, un projec te musical que el formen tres músics quan van coincidir estudiavant Jazz en el Conservatori superior de música del Liceu. Plaça Major, Sant Boi del Lluçanès.
17h.- Paisatges. Estu di#1. Dansa i música en directe en un espectacle participatiu per a famí lies amb nadons. Una experiència artística oberta a famílies amb nadons de 0 a 3 anys on, a partir de la dansa con temporània i la música interpretada en directe, l’espectador formarà part de la proposta acti vament. Recomanat de 0 a 3 anys. L’Atlàntida, Vic.
18h.- Acte d’homenat ge i exposició biogràfi ca en record a Francesc Orenes. Parc de les Set Fonts, Sant Julià de Vila torta.
19h.- Teatre solidàri. Representació de l’obra ‘Terra Baixa¡, d’Àngel
Guimerà i direcció d’Àn gel Llàcer amb La Perla 29. Preu: 18€ anticipa da i 20€ a taquilla. Casal Francesc Macià, Cente lles.
19h.- Revetlla de Sant Galderic. Jocs de caba nes per la canalla, mú sica i botifarrada per a tothom. Plaça de Sant Antoni, Perafita.
20h.- Teatre musical. Representació de l’obra ‘Aquella bogeria ano menada amor’, del Grup Xarxa Torelló. Un espec tacle sobre l’adolescèn cia, l’amistat, el primer amor, la passió, la rebel lia, la diferència, que es va presentar per la Festa Major. Teatre Cirvianum, Torelló.
20.30h.- Concert final de gira ‘KIRIBATI’ de Guillem Roma. L’última festa tropical amb la
banda i col·laboracions especials d’artistes con vidats. Un concert de co miat abans d’una parada temporal per dir adeu a la gira del disc ‘Kiribati’. Preu de l’entrada: 12€. Teatre Municipal, Man lleu.
21h.- IX Concurs de teatre amateur. Re presentació de l’obra ‘Mort accidental d’un anarquista’. Un anar quista mor després de caure des d’una finestra mentre és interrogat per la policia de Milà. L’aparició d’un boig a la comissaria, adoptant diferents personalitats, serà decisiva per a la investigació dels fets que es van esdevenir i van provocar la mort de l’anarquista detingut. Teatre Municipal Àngel Guimerà, Sant Julià de Vilatorta.
ACVIC Centre d’Arts Contemporànies ha in augurat aquest passat dijous una exposició dedicada al vinyetis ta, il·lustrador i pintor Ernesto Carratalá. Es tracta de MABUHAY MAHAL KITA que re cull obres de la seva llarga trajectòria.
El centre també ha estrenat una nova en trega de la sèrie Relats Fotogràfics, amb una fotografia de Joan Pu jol-Creus i un text de Raquel Santanera. Les exposicions es podran visitar fins al dissabte 12 de novembre. A tra vés de les il·lustracions d’Ernesto Carratalá, MABUHAYMAHAL
KITA posa de manifest l’evolució de la socie tat a partir de l’arribada de persones d’arreu del món. Amb paraules del Doctor en Història de l’Art Àlex Mitrani, l’autor ‘celebra, en pioner, la nova bellesa, l’encant, la joia de colors de pell, fe somies, indumentàries, ornaments, en definiti va: d’universos estètics’. La mostra recull
il·lustracions de diver ses etapes de la seva carrera i viatges, com per exemple a l’Índia, i en diversos suports i formats.
També s’hi poden veure obres realitza des per a la revista El Víbora i sobre la ciutat de Vic, on resideix a l’actualitat.
Recreació històrica dels fets succeïts el juliol de 1485.
Us animem a conèixer una petita part de la història de Tavèrnoles, però que alhora és una petita part de la història de tots.
Anticipades a: https://ticketara.com/b/
· Punt d'informació de la Fira
· Preu: 5€ Aforament limitat
08.15h.- Rutes guiades. Volta al Parc del Castell de Montesquiu. Distàn cia: 8,1km amb un des nivell de 365m. Horari: de 08.15 a 12.15h. Aparcament del Castell, Mon tesquiu.
10h.- Matinal Benèfi ca. Per la investigació del càncer infantil hos pital Sant Joan de Déu. Activitats esportives i lúdiques, partit benè fic i dinar solidari. Amb la col·laboració de Xevi Font com a speaker du rant tota la jornada. Camp de futbol Unió Es portiva Gurb, Gurb.
14h.- Festa del soci del Casal d’Avis Font Noguera. Preu: 23€ socis i 27€ no socis. Casal d’avis Font Noguera, Sant Julià de Vilatorta.
18h.- Òpera. Represen tació de l’obra ‘Les noces de Fígaro’, de Camerata Lírica, una de les òperes més representades als
grans teatres al llarg de la història. Una hilarant obra que transcorre al castell del comte d’Al maviva, a prop de la ciu tat de Sevilla; carregada d’embolics amorosos la trama dels quals culmi na amb el feliç casament dels protagonistes. Teatre Cirvianum, Torelló.
17h.- Donació de sang. Horari: de 17 a 21h. Sala de cultura de la Llar del Jubilat, Balenyà.
17h.- Xerrada. ‘Quin ús fan els nostres fills de les pantalles?’. Xerrada sobre les conseqüènci es i recomanacions del seu ús. Biblioteca Bac de Roda, Roda de Ter.
Exposició permanent “Una mirada al passat per a un futur més sos tenible”. Horari: de di marts a diumenge de 10 a 17.30h. Monestir de
Sant Pere de Casserres, Les Masies de Roda.
Exposició permanent ‘L’esquerda, la fortalesa del Ter’. Horari: de di marts a divendres de 10 a 14h, dimarts de 17 a 19h i dissabtes, diumen ges i festius de 10.30h a 13.30h. Museu Arqueo lògic de l’Esquerda, Roda de Ter.
Exposició de fotografies de la Parròquia de Lurdes. Horari: a les sorti des de totes les misses i el primer dissabte de cada mes de 18 a 20h. Església de Lurdes, Vic.
Exposició ‘Reconstruint els pisos de Can García’. Horari: de dimarts a di vendres d’11 a 14h i de 17 a 20h i dissabtes, diu menges i festius de 10 a 14h. Fins al 27 de no vembre. Museu del Ter, Manlleu.
Exposició ‘LXXX Concurs de pintura Premi Centelles’. Horari: dissabtes de 18 a 29h i festius de
12 a 14h i de 18 a 20h fins al 12 d’octubre. Centre d’Art el Marçó Vell, Centelles.
Sala de Paleontologia i selecció del patrimoni pictòric. Horari: dissab tes de 18 a 20h i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h fins al 12 d’octubre. Centre d’Art el Marçó Vell, Centelles.
Exposició ‘Natura i Art’, de Lola Hosta fins al 23 de maig de 2023. Mas Bellpuig.
Exposició ‘Onsevol’, de Toni García. Horari: de dilluns a diumenge de 17.30 a 20.30h fins al 6 de novembre. El Casino, Vic.
Exposició permanent ‘Projectors de Cinema Amateur’, col·lecció d’aparells cedits al poble per Ramon Casas, Mai ra del Mar Isern, Isidre Ribas i Tomàs Pladevall. Horari: dimarts, dijous i dissabte de 10 a 13.30h i de dilluns a divendres
de 15.30 a 20h. Biblioteca Bac de Roda, Roda de Ter.
Exposició ‘(...) de l’anada estant’, de Quique Giménez. Horari: de di marts a divendres de 10 a 13h i de 16 a 19h, dis sabtes d’11 a 14h i de 16 a 19h i diumenges i fes tius d’11 a 14h fins al 23 d’octubre. Visita guiada a l’exposició el dissabte 8 a les 12h amb el propi artista. Museu de l’Art de la Pell, Vic.
Exposició ‘In Natura’, fotografies de Laura Llo bet. Horari: de dijous a diumenge de 18 a 20h fins al 30 d’octubre. Can Puget, Manlleu.
Visita guiada de la fau na urbana i monuments de la ciutat de Vic gra tuïtament. Adreçat a ci cle superios, instituts o secundaria. Concerteu hora al tel. 696501127.
Aquest és el desè any consecutiu que el Museu del Ter, conjuntament amb altres entitats del país, organitza la mostra.
La mostra combina fil macions amateurs anti gues amb documentals i pel·lícules de ficció, rela cionades amb la recerca i el patrimoni etnològic, sota el denominador comú de ser, d’una ma nera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra socie tat. En aquesta edició es projectaran 8 pel·lícules, de temàtiques diverses i en diferents poblacions d’Osona i el Ripollès. L’Observatori del Patri moni Etnològic i Immate
rial, de la Direcció Gene ral de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generali tat de Catalunya, en es treta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic.
El Museu del Ter coordi na, per desè any conse cutiu, la programació de la Mostra a les comar ques d’Osona i el Ripollès i és que la Mostra de Ci nema Etnogràfic té una clara voluntat territorial, per això es fa conjunta ment amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats d’aquestes comarques.
Aquest any es faran 8 sessions en 6 poblacions diferents: Manlleu (2 ses sions); Vic (2 sessions); Ripoll; Torelló; Taradell i Roda de Ter.
Entre aquestes sessions hi ha documentals i fil macions actuals, casos de les sessions celebrades a Ripoll, Vic i Manlleu, mentre que també hi ha 4 sessions que serviran per visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar in terès etnogràfic.
En conjunt, una iniciati va per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic au diovisual.
DIMARTS 21
10.30h.- Taller de me mòria. Horari: de 10.30 a 11.30h. Cal Salvador, Castellcir.
17.30h.- Llegir el teatre. ‘Zona inundable’, de Marta Barceló, a càr rec d’Elvira Permanyer. Biblioteca Municipal, Moià.
15h.- Sala d’estudi. Ho rari: de 15 a 20h. Cal Sal vador, Castellcir.
DIJOUS 13
08.30h.- Consultori Mu nicipal. La doctora Far ràs i la infermera Laura Alberca passen consulta. Horari: de 08.30 a 15h. Collsuspina.
11.30h.- Bibliobús. Hora ri: d’11.30 a 13.30h. Sant
Quirze Safaja.
11.30h.- Bibliobús. Ho rari: d’11.30 a 13.30h. Calders.
11.30h.- Bibliobús Gui lleries. Horari: d’11.30 a 13.30h. Plaça Abat Es carré, Castellcir.
16h.- Bibliobús Gui lleries. Horari: de 16 a 18.30h. Plaça Prat de la Riba, Castellterçol.
18h.- Curs d’informàti ca pràctica. A càrrec de Joan Purtí. Sala Poliva lent de la Casa de Cultu ra, l’Estany.
DIVENDRES 14
19h.- Entrenament de Tennis Taula. Horari: de 19 a 20h. Local, Castell cir.
19.30h.- Entrenament de Pàleo. Horari: de
19.30 a 21h. La Quinta na, Castellcir.
DISSABTE 15
10h.- Calders Juga 22. Festival de jocs de tau la de Catalunya Central. Centre Cívic, Calders.
DIUMENGE 16
08h.- Caminada matinal pel Moianès. Més infor mació a www.gemimoia. cat. Moià.
11h.- Passejades tre mentinaires per Grane ra. Casal, Granera.
18h.- Cinema. Projecció de la pel·lícula ‘Tosca na’, de Pau Durà. Espai Hemolosa, Santa Maria d’Oló.
DILLUNS 17
17.30h.- Grup de suport emocional i ajuda mú
tua. Sala Petita, Monis trol de Calders.
19.30h.- Entrenament de Pàleo. La Quintana, Castellcir.
Exposició ‘Museus i Li ceu: una història com partida’. Accés gratuït
i visitable en horari del Museu fins al 30 de de sembre. Museu de Moià.
Visita guiada a les pin tures romàniques de l’ermita de Santa Cecília de Granera. Reserves 639640434. Granera.
Des del Consell Comar cal del Moianès s’ha preparat l’últim trimes tre de les càpsules for matives d’àmbit cultu ral d’aquest any.
Les formacions tindran lloc cada dimarts de 18.30 a 20.30h a par tir de l’11 d’octubre en modalitat online fins al 29 de novembre.
En aquesta edició les càpsules es dividiran en tres blocs: gestió cultural i diàleg entre sectors, la comunicació en la gestió cultural i governança.
Per a més informació i inscripcions visiteu la pàgina web del Consell Comarcal del Moianès.
S’ha instal·lat en una de les rotondes de l’accés sud de la vila i és obra de l’artista local Raül Duque.
Redacció (Foto: Aj. de Ri poll).- Des de l’Ajuntament de Ripoll s’ha volgut apos tar per embellir una de les vies d’entrada a la pobla ció amb una nova escul tura. Es tracta d’una obra realitzada per l’artista lo cal Raül Duque, que s’ha col·locat en una de les ro tondes situades a l’accés sud del municipi.
És una escultura d’acer patinable, que obre les portes d’entrada tant a Ripoll com a la comarca
10h.- Taller de gestió emocional. Activitat per a majors de 60 anys. Horari: de 10 a 12h. Cal Marquès, Camprodon.
17h.- Taller de dibuix i pintura. Horari: de 17 a 18h. Molló.
18h.- Pilates. Horari: de 18 a 19h. Molló.
DIJOUS 13
10h.- Tria de Mulats d’Espinavell. Arribada del bestiar i al migdia hi haurà entrega de premis als millors exemplars. Molló.
DIVENDRES 14
10h.- II Jornada de di vulgació de l’aturada cardíaca. Pont de Cam prodon.
19h.- Cicle de xerrades
del Ripollès, amb una síntesi de la Portalada del Monestir de Santa Maria com a forma principal. Aquesta es divideix
de la Cursa de la Dona Ripoll. ‘El valor de reco nèixer els nostres mè rits’, amb Deniz Çelik. Bi blioteca Lambert Mata, Ripoll.
21.30h.- Cine Club. Pro jecció del film ‘Todo el mundo odia a Johan’, de Hallvar Witzo. Cinema Comtal, Ripoll.
DISSABTE 15
08.30h.-Festa del bolet del soci CPE. Collida de bolets, dinar de germa nor, sorteig, música am bient i sobretaula. Punt de trobada a la plaça del Mercat, Ribes de Freser.
09.30h.- Fira de Santa Teresa. Fira Catalana de l’Ovella Ripoll 2022. Podeu consultar tota la programació a la pàgina web de l’Ajuntament. Ripoll.
10.30h.- Tallers famili-
en dos plans paral·lels, do nant volumetria i moviment al conjunt. De cada pla surten els noms dels 18 municipis de
ars. Estimulació musical ‘Totsona’ (0-2 anys). Es pai familiar Sala Eudald Graells, Ripoll.
11.30h.- Visita guiada ‘Sant Joan de les Abades ses, la joia del romànic’. Palau de l’Abadia, Sant Joan de les Abadesses.
12h.-Presentació de l’edició ‘Baix continu 2021’. Amb la presència de les poetes Rosa Font, Roser Domènech, Gem ma Arimany, i la directo ra d’ARBAR Marta Pol Ri gau. Biblioteca Lambert Mata, Ripoll.
16.30h.- Ballada doble de sardanes amb les co bles Mediterrània i Vila de la Jonquera. Pla de Sant Pere, Ripoll. 17h.- Parada a Fontalba, un viatge a una vall úni ca. Vall de Núria, Que ralbs.
la comarca agrupats segons les dues valls i posats per ordre de nord a sud, mentre que el de Ripoll és al centre. La vista frontal venint de la C-17 és en la que les dues parts estan superposades i a mesura que un s’hi apropa, es va obrint. Aquesta ober tura progressiva represen ta, segons l’artista, l’efecte d’obertura de la porta del Ripollès. Està previst que el color es vagi tornant més marronós, adquirint un to de rovell amb el pas de les setmanes. També s’hi instal·laran focus perquè si gui ben visible de nit.
El cost de l’escultura ascen deix a 18.150€.
18h.- Visita guiada. ‘Camprodon medieval’. Preu de l’activitat: 5€ adults i 3€ menors de 12 anys. Punt de sortida al Monestir de Sant Pere, Camprodon.
20h.- Concert acústic de Javier Gamazo ‘El truco final’. La Qperativa, Ri poll.
DIUMENGE 16
09h.- Fira de la Carbas sa. Més informació a la pàgina web de l’Ajunta ment. Sant Joan de les Abadesses.
17h.- Parada a Fontalba, un viatge a una vall úni ca. Vall de Núria, Que ralbs.
DILLUNS 17
17h.- Taller de cosmè tica natural i solidàri.
Casal Cívic la Devesa del Pla, Ripoll.
Exposició ‘Temps del Romànic. Art, vida i cons ciència’. Horari: el de l’església fins al 31 de de sembre. Església de Sant Pere de Ripoll, Ripoll.
Exposició ‘Art Oriental’. Col·lecció de Ramon Faja i Subias. Horari: dissab tes i diumenges d’11 a 14h i de 17 a 20h i dijous i divendres de 17 a 20h fins al 30 d’octubre. Sala Abat Senjust, Ripoll.
Exposició col·lectiva de pintura a la Torre Mos sèn Tor. Horari: el del lo cal fins al 30 d’octubre. Espai Torre Mossèn Tor, Campdevànol.
Exposició fotogràfica ‘Dèria Arbòria. Els ar bres de la vida’, de Xavi er Erruz. Horari: el del lo cal fins al 8 de gener de 2023. Espai Cultural Cal Marquès, Camprodon.
ACN.- El president de la Generali tat, Pere Aragonès, va celebrar di vendres els 40 anys de la Fageda, l’empresa social amb seu a Santa Pau i que elabora iogurts, melme lades i gelats. Aquesta empresa es va fundar a l’abril del 1982, quan Cristóbal Colon va anar a picar a la porta de l’Ajuntament d’Olot sense cap projecte empresarial al darrere però amb el compromís
DIMARTS 11
15h.- Consultori mu nicipal. Horari: de 15 a 16.30h. C/ Joan Cas tañer Massegur, 12, Riu daura.
17h.- Exercici físic i sa lut. Horari: de 17 a 18h i de 18.15 a 19.15h. Local Social Ca la Guapa, San ta Pau.
DIMECRES 12
11h.- Gimnàsia de man teniment. Horari: d’11 a 12h. Local Social, Riu daura.
12h.- Visites guiades a Besalú. ‘Descobreix el Besalú Medieval’. Preu: 5€. Oficina de Turisme, Besalú.
DIJOUS 13
12h.- Consultori mu nicipal. Horari: de 12 a 13.30h. C/ Joan Cas tañer Massegur, 12, Riu daura.
17h.- Exercici físic i sa lut. Horari: de 17 a 18h i de 18.15 a 19.15h. Local Social Ca la Guapa, San ta Pau.
18.30h.- Koral. Horari: de 18.30 a 20h. Centre Cívic, Riudaura.
de donar feina a persones amb malalties mentals. El president va assegurar que l’empresa s’ha “avançat a l’administració” en ga rantir la igualtat d’oportunitats i la inserció social. Per altra banda, la directora general adjunta de la Fageda, Sílvia Domènec, va avisar que l’empresa s’enfronta a impor tants reptes, com la crisi energètica i l’encariment del plàstic.
20h.- Dansa. Interpreta ció de l’obra ‘Guérrillè res’, de Marta Izquierdo. Preu de l’entrada: 10€. Teatre Principal d’Olot.
DIVENDRES 14
12h.- Visites guiades a Besalú. ‘Descobreix el Besalú Medieval’. Preu: 5€. Oficina de Turisme, Besalú.
15h.- Taller de memò ria. Horari: de 15 a 16h. Local Social, Riudaura.
19h.- Xerrades. ‘Les repercussions de Fibo nacci en el món que ens rodeja’. L’Àmbit - Espai d’Art, Olot.
DISSABTE 15
00h.- Fira de Sant Lluc. Olot.
11.30h.- Bianyal d’art. 9 intervencions artís tiques que exploraran la relació entre l’objec te artístic i el pas del temps. Mas Sobeies, La Vall de Bianya.
20h.- Concert d’Albert Pla Sala El Torín, Olot.
21h.- Planescadabra. Gala internacional amb la intervenció de 6 mags. Sala Polivalent, Les Planes d’Hostoles.
00h.- Fira de Sant Lluc. Olot.
19h.- Planescadabra. Galà de màgia jove so lidària. Sala Polivalent, Les Planes d’Hostoles.
12h.- Visites guiades a Besalú. ‘Descobreix el Besalú Medieval’. Preu: 5€. Oficina de Turisme, Besalú.
17h.- El club de la mit ja tarda. Horari: de 17 a 19h. Local Social, Riu daura.
20h.- Classe de Ioga. Horari: de 20 a 21h. Lo cal Social, Riudaura.
Exposició ‘Si jo pugués’, obres d’escultura d’Anna Manel·la (19502019). Horari: el del mu seu fins al 15 de gener de 2023. Sala oberta 1 i 2 del Museu de la Gar rotxa, Olot.
Exposició “Anna Ma nel·la (1950-2019). Si jo pogués”. Horari: el del recinte fins al 15 de gener de 2023. Pati de l’Hospici, Olot.
En mig any, Depuradores d’Osona ha notat un increment del 256% del preu de l’energia.
Redacció.- El Consell Comarcal d’Osona va aprovar el projecte d’una instal·lació fotovoltaica a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Manlleu. Al terreny del recinte i a la teulada de l’edifici s’instal·laran 506 plaques solars de 445 Wp amb una potència nominal de 225 kW. Està previst que aquestes plaques produeixin gairebé 300.000 kWh anuals, cobrint així un 23,8% de la demanda energètica de l’EDAR. És a dir, pràcticament una quarta part de l’energia que consumeix la depuradora serà d’autoconsum de l’electricitat fotovoltaica.
Deu depuradores funcionaran en autoconsum el 2023
El Consell Comarcal i Depuradores d’Osona, l’empresa que gestiona les instal·lacions de depuració d’aigües residuals urbanes de la comarca, van començar a col·locar plaques fotovoltaiques a les depurado-
res a finals del 2021. La primera actuació va ser a l’EDAR de Centelles i, tot seguit, a l’EDAR de Taradell.
Durant el 2022, s’han aprovat els projectes d’instal·lació de plaques solars a les EDAR de Vic, Tona i Manlleu. També estan en fase d’aprovació
i de redacció els projectes de les depuradores de la Vall del Ges, Prats de Lluçanès i Folgueroles. En tots aquests casos, s’aconseguirà com a mínim un 20 d’autoconsum. S’està treballant també per aconseguir un 100% d’autosuficiència a les plantes petites, com la de Vilalleons i Sant Martí d’Albars.
Aquest projectes suposaran una reducció de la despesa energètica donat que en mig any Depuradores d’Osona ha notat un increment del cost de l’energia del 256%.
Aquesta és una acció més per al foment de les polítiques de transició energètica i d’energies renovables per generar autoconsum en edificis públics i privats, un dels punts clau del mandat polític de l’ens.
sense bateries podria amortitzar-la en un període d’entre 3 i 5 anys. Un domicili parti cular pot tardar entre 5 i 9 anys. Les bateri es sempre ajuden a que aquesta xifra sigui inferior. A més, ara amb les subvencions aquests terminis es redueixen.
Quan se sol tardar a instal·lar aquest sistema en una casa?
Dos dies. És el que se sol tardar en una casa convencional. A més, cal recordar que es comença a estalviar des del minut 0.
Sara Oliver.- Marc Carrey és el gerent de l’empresa Ledtric Instal·lacions. Juntament amb el seu equip de professionals, sumen molts anys d’experiència al sector, dins els diferents àmbits que toquen. L’entrevistem perquè ens parli de Ledtric, del món de les energies renovables i de les cases del futur.
A trets generals, quins serveis oferiu a Ledtric?
Lampisteria en general, que inclou electrici tat, llauneria i climatització; i tot el sector d’energies renovables: fotovoltaica, siste mes d’aerotèrmia, fototèrmia i biomassa.
En què consisteixen aquests sistemes d’energies renovables?
L’aerotèrmia és un sistema que a través de l’intercanvi de calor permet obtenir energia gràcies a l’aire. Genera un estalvi de fins al 70% respecte energies alternatives i combi nada amb fotovoltaica amb bateries podem aconseguir un 100% d’estalvi.
Què és l’energia fotovoltaica?
És un sistema de plaques solars ubicades normalment a la teulada que juntament amb inversor i amb bateries opcionals per met extreure energia elèctrica gràcies a les cèdules fotoelèctriques.
Així recomaneu combinar aquestes dues...
El que recomanem és la casa ideal: plaques fotovoltaiques, aerotèrmia i punt de conne
xió de cotxe elèctric. D’aquesta manera aconseguim estalvi en llum, en calefacció i en combustible per circular, tot gràcies a l’energia solar. Aquesta és la casa del futur, perquè és cap on evolucionarà tot.
Ara és un bon moment per optar per les energies renovables?
És el millor moment. La convocatòria per demanar subvencions encara està oberta fins al gener.
Quines són les principals demandes que us trobeu?
Els darrers mesos s’ha disparat molt la de manda de fotovoltaica i l’aerotèrmia degut a les pujades de preu massives dels com bustibles fòssils i de l’electricitat.
Per què haurien d’apostar les empreses per aquesta energia fotovoltaica?
Creiem que hi ha dos motius importants per apostar per la fotovoltaica: en primer lloc, per l’estalvi energètic i, per tant, eco nòmic que representa i que es tradueix en més competitivitat. En segon lloc, per la imatge corporativa que dona una empresa que aposta per energies sostenibles.
Amb quant de temps es pot amortitzar una instal·lació d’aquest tipus?
Els resultats poden ser molt variables en funció del consum i dels hàbits de cada client. Una indústria amb consum diürn
Al client li espanten molt les obres, però aquestes són instal·lacions que pràctica ment passen desapercebudes. La major part de la feina es fa a la teulada i al garatge, la família pot fer vida normal mentre nosal tres estem treballant.
Sí, és una eina de treball ja que les energies renovables aporten un estalvi en la factura. Si financem es pot fer servir aquest estalvi per pagar el mateix equip. Si parlem d’ener gia fotovoltaica, els clients paguen menys de quota que el que s’estalvien en la factu ra. El propi estalvi paga la instal·lació.
Tenim un ventall molt ampli d’opcions, po dem finançar des de 3 mesos fins a 10 anys. A més, ho gestionem directament des de l’empresa, i això al client li dona comoditat.
Quina garantia tenen les plaques?
A través de l’experiència hem fet una selec ció de les millors marques pel que fa a la qualitat-preu i sobretot per la garantia. Es tem oferint garanties de 25 a 30 anys, la pla ca solar fotovoltaica és el producte del mer cat que té la garantia més llarga actualment. I això no vol dir que només durin 25 o 30 anys, la placa segueix produint, no se sap fins quan perquè les primeres que es van muntar encara estan funcionant.
Si generem més del que gastem, què se’n fa de l’excedent?
Si tenim bateries l’aboquem a les bateries, si no en tenim o ja estan plenes aquesta resta s’injecta a la companyia i ens ho com pensen en la factura. En cas de tenir una
A Ledtric estan especialitzats en instal·lacions de plaques fotovoltaiques, de sistemes d’aerotèrmia, fototèrmia i biomassa, sempre amb assessorament professionalguardiola virtual, s’acumulen. A més, ara també es poden compartir. En el cas de les indústries els ho poden abonar directa ment. Hi ha clients que han aconseguit el cost de factura zero, això és el que busquem a través d’un assessorament constant.
I si no vols abocar-lo a la companyia?
Tenim inversors intel·ligents en sistema de gestió d’excedents, és a dir, si tens les ba teries plenes, en comptes d’abocar-ho a la companyia, pots escollir que sempre que hi hagi un excedent t’escalfi la piscina, t’enge gui uns llums exteriors a la nit, o un aire condicionat, que no el posaries per no gas tar, però si hi ha un excedent vols que s’en gegui. És sense fils, funciona amb wifi.
Per això és important posar aquest tipus d’inversors intel·ligents, perquè més enda vant podem fer aquest sistema de gestió d’excedents sense haver de tornar a fer ins tal·lacions. És important assessorar-te bé quan muntes una instal·lació fotovoltaica.
Parlaves de la guardiola virtual. En què consisteix?
Ara algunes comercialitzadores permeten tenir una guardiola virtual. Això permet acumular excedents durant els mesos de màxima producció i fer-los servir els mesos de menys producció. Es tanquen anual ment, no mensualment, de manera que, per exemple, podem gastar els excedents de l’estiu els mesos de més consum o de menys sol com pot ser l’hivern.
Exacte. En aquests moments tenim la possi bilitat de compartir els nostres excedents amb una segona residència, un negoci, un familiar... Per exemple, si tenim un pis a Vic
i una casa a la Cerdanya, posem plaques a la casa i podem compartir l’excedent amb el pis, on potser no tenim teulada per posar-hi plaques. O, si tenim una casa a Sant Julià i un negoci planta baixa al centre de Vic, també ens en podem beneficiar.
Per tant, és important fer un seguiment per valorar què fer amb els excedents...
Per això les nostres instal·lacions van vincu lades al telèfon del client, que té una aplica ció on pot veure la producció, el que està abocant a la companyia i l’estat de les ba teries. A través de l’aplicació es fa un estudi i un seguiment, podent recomanar en un futur augmentar amb més plaques o bateri es per un millor rendiment. Si, per exemple, veiem que la bateria s’acaba cada dia a les 22h quan encara tens consum, et recoma nem afegir una bateria més. El servei post venda és molt important.
Moltes instal·lacions de plaques fotovoltaiques van en sèrie, de manera que si una falla, fallen totes. Hi ha alguna manera d’evitar aquest sistema?
Sí, és un tema que molta gent desconeix: els optimitzadors. Fan que cada placa vagi independent de les altres. Un sistema con vencional normalment té dos grups de pla ques, connectades en sèrie. Si una dona 80% de la seva capacitat, totes donaran com a màxim el que doni la que menys es tigui produint. Amb optimitzadors aconse guim que cada placa vagi independent. Des de l’aplicació també pots veure la produc ció a temps real de cada placa.
Sí, i a molt bon preu. Molta gent no els té en compte i llavors s’interessen pel tema de gestió d’excedents i, com que el dia que es
va muntar la fotovoltaica no ho van con templar, estan obligats a canviar els equips. Nosaltres normalment fem dos pressupos tos: un de bàsic i un d’avançat. I la diferèn cia de preu no és gaire gran.
Parlaves del servei postvenda, però segur que hi ha gent que vol posar plaques i no sap per on començar. Feu assessorament previ?
Sí, tenim servei d’enginyeria, es fa un estudi sense compromís i s’entrega un projecte amb estimacions de producció i amb un plànol amb una gràfica en 3D per veure la distribució de les plaques. S’hi adjunta un pressupost i una proposta de finançament. És un servei molt complet, i sempre amb un enginyer.
Per què haurien de triar Ledtric per aquestes instal·lacions?
Perquè oferim un servei eficaç i amb garan ties, flexibilitat de finançament, un cons tant seguiment postvenda i les millors mar ques a molt bon preu. A més, donem un servei de proximitat; és important apostar per empreses de la comarca.
Més d’un 40% dels catalans s’està plantejant un canvi d’habitatge
L’informe revela que més un 40% dels catalans reconeix que s’està plantejant actualment un canvi d’habitatge i que, en línies generals, prioritza espais més grans, disponibilitat de terrassa o jardí i estar en una zona més tranquil·la.
el 64,7% dels enquestats re coneix haver fet alguna ve gada una cerca per adquirir habitatge i el 49% el va aca bar adquirint. En general són les persones més grans de 35 anys les que fan més compres d’habitatges, liderats pel grup de més grans de 65 anys, un 66,7%.
Les persones més grans de 35 anys són les que fan més com pres d’habitatges, liderades pel grup de més grans de 65.
Redacció.- La pandèmia i l’efecte del confinament han modificat les prioritats del comprador d’habitatge a Ca talunya en totes les fases del
procés, des de l’inici de la cer ca fins al tancament final de la compra. Així ho demostren les conclusions de l’informe ‘El viatge del comprador a Espan ya’ a càrrec de Culmia. Elabo rat per Sigmados, ofereix una radiografia actual del perfil del demandant d’habitatge a l’Estat i a Catalunya.
Oferim als nostres clients tota mena d’equipaments per al negoci derivat de l’hostaleria, ja siguin bars, restaurants, hotels, col·legis, geriàtrics, col·lectivitats, carnisseries, supermercats…
Aquesta recerca d’espais més amplis respon principalment al perfil mitjà de l’actual compra dor d’habitatge. La majoria, un 60,5%, té 3 o més integrants a la llar, seguit de les parelles, el 30,7%. Per contra, només un 8,7% de les persones en procés de cerca viuen soles.
Segons les dades de l’informe,
La majoria, les persones que estan buscant un nou habitat ge ja tenen una residència prò pia. Més de la meitat, el 54,5%, viuen en propietat i només un 14% n’està buscant mentre viu a la casa familiar. El 31,5%, en canvi, viuen actualment en règim de lloguer i busquen un actiu en propietat, en línia amb l’actual tendència del mercat residencial.
(Segueix a la pàg. 40)
Quin habitatge demanen els catalans?
La cerca d’habitatge a Cata lunya es basa principalment en habitatges en propietat, però dins d’aquesta catego ria hi ha una distinció entre la recerca d’habitatges de nova construcció (41%) i habitatges de segona mà (34,5%).
Per grups d’edat, es pot ob servar com les persones més grans de 65 anys es decanten majoritàriament per les no ves construccions en règim de propietat, de la mateixa ma nera que el grup de 46 a 64 anys, encara que empatant pràcticament amb la 2a mà en propietat.
El pis és l’opció més deman dada, amb un 54%; seguit de la casa, amb un 40,5%: l’àtic, 24,5%; el pis en urba nització, 20%; i l’apartament, amb un 18,5%. I entre les pre ferències, els habitatges amb tres habitacions són els més sol·licitats, seguits pels de quatre o més.
Principals motius del canvi d’habitatge
La pandèmia ha modificat les prioritats del perfil tipus del comprador i, juntament amb
els habitatges més espaiosos, es valoren ara altres aspectes més enllà del propi interior.
Entre els principals motius que han empès els catalans a iniciar la recerca d’un habi tatge, el 24% reconeix la pos sibilitat de poder viure en una zona més tranquil·la, mentre que el 22% voldria comp tar amb una terrassa o jardí al seu habitatge. La manca d’espai (17,5%), la possibili tat de disposar d’un habitatge d’obra nova (16,5%), o viure en una zona més ben comu nicada (13%), són els altres motius de recerca.
Sobre la localització, els com pradors potencials es mos tren poc proclius a la mobili tat geogràfica o els canvis que suposin grans distàncies. El 35,5% busca un habitatge a la mateixa ciutat i, fins i tot, al mateix barri on viu; un 26,5% busca viure a la mateixa ciu tat, però a un barri més cèn tric i, un 22%, voldria viure en una zona més cèntrica de la seva mateixa àrea.
El temps de cerca d’habitatge es troba generalment entre 1 i 12 mesos. El més freqüent és
tardar entre 1 i 3 mesos, i el grup més jove és el que més temps hi dedica. Les princi pals dificultats són la manca d’opcions en el rang de preus i l’escassetat de productes a la zona. De manera general, el pressupost a Catalunya està entre 100-200 mil euros per al 44,5% i, per al 28,5%, estaria per sobre d’aquestes xifres. En un lloc intermedi hi ha pressupostos de fins a 100 mil euros, amb 19,5% i només un 5,5% estaria disposat a desti nar-hi fins a 400.000 euros.
Què fem en arribar a casa? Quin seria el teu veí preferit?
L’informe també reflecteix algunes dades curioses en relació al comportament dels catalans a casa, moltes rela cionades amb la nova norma litat després de la pandèmia. De fet, el 32,7% dels enques tats assegura que el primer que fa quan arriba a casa és treure’s les sabates. Deixar les claus (22,3%) i saludar la famí lia (20,1%), són la segona i la tercera opció.
Sobre les preferències de la població de Catalunya a l’hora d’escollir veí o veïna, el 22,7% voldria que fos una perso na científica; un 15,5%, una d’empresaria; i un 12,6%, un actor o una actriu.
Material exclusiu de primeríssima qualitat amb garantia anti-òxid (sistema propi)
Procés de nano tecnologia en cadena de 4 fases del tractat de l’alumini i adherència de la pintura
Gruix de 3mm en els perfils extrussionats i totalment lacats en qualsevol color.
Biaixos i juntes fixats mitjançant soldadura per a evitar el el despenjament de les fulles i assegurar la màxima vida possible de la cancel·la.
Portes equipades amb tota mena de ferratges per al seu perfecte funcionament, corrons i rodes de nilons amb base inox, gomes anti impacte i de rematada, acabats al detall i una estètica moderna.
ballesta
i serveix per cobrir finestres. N’hi ha de fixes i de mòbils.
Tendal de braç invisible. Pot cobrir espais grans però no ocupa gaire lloc. Generalment s’utilitza en finestres i terras ses.
Tendal de braç creuat. És l’ideal per a llocs difícils que tenen una sortida limitada, per la longitud de línia dispo nible.
Redacció (Foto: Getty Ima ges).- Els tendals són pràcti cament un imprescindible, sobretot si es disposa d’espai exterior a casa. Actualment, hi ha múltiples tipus de ten dals que s’adeqüen al lloc i la zona que cal cobrir. Els més comuns són:
Tendal de punt recte. És el
tendal més adequat per pro tegir del sol, sobretot perquè es pot graduar.
N’hi ha que funcionen ma nualment mitjançant una ma novella i d’altres motoritzats a control remot. Es poden instal·lar en qualsevol tipus de finestres, finestrals, terras ses, balcons, etc.
Tendal vertical. És un tendal econòmic que serveix com a cortina en espais exteriors, es desplaça per una guia d’alumini i és molt útil per controlar la quantitat de llum, així com per protegir de la pluja i del vent.
Tendal de capota. Aquest tendal té forma arrodonida
Tendal retràctil o replegable. És un tendal dinàmic perquè s’adapta a totes les necessi tats i s’autoprotegeix contra huracans.
Tendal de doble caiguda. Quan es baixa, en un moment del recorregut, té una inclina ció diferent, per això és molt útil per als llocs on el sol inci deix de maneres diferents.
El TOUTABRI és una construcció metalotèxtil modular i de muntatge ràpid. Respon a les necessitats d'emmagatzematge i protecció per als professionals de la indústria, la construcció, les col·lectivitats i l'agricultura.
Redacció (Fotos: IStock / Getty).- Cada vegada més famílies estan buscant l'estalvi energètic, per un tema econòmic però també per lluitar contra el canvi climàtic. Això comporta un esforç, que inclou comprar electrodomèstics amb elevada eficiència
energètica, consumir menys energia o reutilitzar.
No obstant això, aquest esforç sembla ser insuficient, ja que som responsables del 20% de la contaminació ambiental des de casa nostra, així que cal anar més enllà.
Per fer-ho, s'aposta per l'anomenada arquitectura passiva o la doctrina Passivhaus. És una doctrina de construcció que busca la màxima eficiència energètica dins de la mateixa casa.
Aquí es combinen conceptes antics com l'aïllament, amb conceptes nous com la ventilació del doble flux, les renovables o el reciclatge.
El principi de l'arquitectura
(Segueix a la pàg. 46)
La domòtica
molt més
pràctica i segura
teva llar. Tria’ns i t’explicarem
automatitzar
(Ve de la pàg.
passiva és buscar l'estalvi energètic màxim. Això sí, això no implica que s'hagi de re nunciar a posar la calefacció, sinó que ha d'optimitzar-se per així haver-la de fer servir poc. Per aconseguir això, s'utilitzen tècniques de cons trucció basades en el coneixe ment del terreny i en
materials que ajuden a reduir el consum energètic.
Les diferents maneres d’aconseguir el màxim estalvi
La primera manera d'aconse guir estalvi energètic és mit jançant els panells acústics i l'aïllament tèrmic, que són capaços de mantenir una
temperatura agradable, d'ab sorbir la calor i reduir la humi tat.
L'energia natural del sol és l’energia que més s'ha d'apro fitar, ja que és gratis i renova ble. Per no desaprofitar-la, es fan servir àmplies finestres de doble i triple vidre, amb rà fecs que puguin generar om bra a l'estiu.
Gràcies a aquest sistema, s'aconsegueix mantenir una temperatura elevada a l'hi vern i una temperatura agra dable a l'estiu, reduint tant l'ús de la calefacció com de l'aire condicionat.
L'orientació també és útil per estalviar en ventiladors. Això és gràcies a l'anomenada ven tilació natural creuada, la qual aprofita els corrents d'aire, amb la finalitat d'aconseguir que recorrin tot l'habitatge.
L'arquitectura passiva asso leix reduir el consum energè tic fins a un 70%, una xifra que és espectacular. Això sí, encara queda un 30% d'ener gia que hem de gastar per a tenir una vida confortable. Per això, se sol complementar amb energètiques renova bles. Això inclou l'energia so lar fotovoltaica, sistemes de bomba de calor amb sòl radi ant, etc.
Ubicada en una de les millors zones de Torelló, amb ràpid accés d’entrada/sortida del municipi, a 5 min a peu del transport públic (tren i autobús) i a 2 min del centre i de la muntanya.
Redacció (Font: COAC / Foto: Getty).- Sabies que més del 35% de les emissions de CO2 i prop del 40% del consum ener gètic a Europa està causat pels edificis? Ens trobem en un con text d’emergència climàtica, de manera que cal donar resposta al canvi climàtic, als Objectius de Desenvolupament Sosteni ble i a les fites de descarbonit zació per al 2030 i 2050. La ma nera de fer-ho és clara: la rehabilitació és la resposta per augmentar l’eficiència energè tica d’habitatges i edificis. A més, la millora dels edificis també repercuteix directament a títol individual en la millora del confort, benestar i qualitat de vida de les persones.
Principals beneficis de la rehabilitació
-Confort tèrmic, acústic i lumí nic.
-Millor qualitat de l’aire interi or.
-Sostenibilitat i estalvi ener gètic.
-Habitabilitat i usabilitat.
-Increment del valor de l’im moble.
-Millora de la salut i qualitat de vida.
Davant de tot això, els fons eu ropeus de recuperació Next Generation són una oportuni tat per rehabilitar i adaptar el parc immobiliari. El Programa 3 del Fons Next Generation ofereix una subvenció per a obres de rehabilitació realitza des en habitatges, sempre que s’incloguin actuacions de mi llora de l’eficiència i l’estalvi energètic. Es poden presentar sol·licituds fins al 31 de desem
bre d’enguany o fins a l’exhau riment dels fons.
El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya posa a disposició de la ciutadania l’Oficina Tècni ca de Rehabilitació (www.reha
bilitacio.arquitectes.cat), on s’ofereix informació i assesso rament als col·legiats i ciuta dans sobre els ajuts convocats, i on es revisa la documentació tècnica per a la tramitació de les sol·licituds de subvenció.
AMIC.- Quan ens endinsem en el procés de la cerca d'un nou habitatge, sovint ens centrem en aspectes com la ubicació, la superfície, la distribució o el preu; no obstant això, n’hi ha d’altres que passem per alt i que no deixen de ser impor tants, com és el cas de l'orien tació de l'habitatge. I ho és per què, una bona situació de la llar en referència al sol, pot ser clau per reduir el consum d'energia (fins a un 70%) i proporcionar una millor qualitat de vida.
La millor orientació depèn de la zona del planeta on ens tro bem, puix no incideixen els raigs solars de la mateixa ma nera en l'hemisferi sud que en l'hemisferi nord. Centrant-nos en el nord, que és el que ens pertoca, les característiques que defineixen cada orientació
-Orientació Sud: Toca el sol du rant pràcticament tot el dia, de manera que és la més indicada per zones fredes, però no tant si resideixes a una ciutat molt càlida. L'avantatge és que els habitatges són molt més llumi nosos i fa que semblin més grans i acollidors. Gastarem menys calefacció, però veurem incrementat el consum en aire
condicionat. En zones càlides, millor l'orientació sud-est.
-Orientació Est: Hi ha sol du rant tot el matí i dura fins al migdia aproximadament. L’avantatge és que van allibe rant calor la resta del dia. És una altra bona opció per als llocs de temperatures més fresques.
-Orientació Nord: Hi ha sol du
rant unes hores al matí i unes hores a la tarda. Ideal per a ca ses de regions més caloroses. La llum que es rep en aquesta orientació és molt més homo gènia durant tota la jornada, per la qual cosa és molt acon sellable per ubicar oficines i despatxos.
-Orientació Oest: Amb aques ta orientació hi ha sol tota la tarda, evitant les hores de ca lor més sufocant. És una sort disposar d'aquesta ubicació en zones molt caloroses.
Dins d'un mateix habitatge, així mateix, s'aconsellen unes certes habitacions per a cada orientació. Per exemple: banys, a l'oest; menjador i saletes al sud; dormitoris i cuines cap a l'est; i despatxos, rebostos i ga ratges cap al nord.
En total, es van formalitzar 7.102 operacions, un 21% més que el ma teix mes de l’any passat.
Es tracta de la segona millor dada en un mes de juliol des del 2007.
ACN (Foto: Getty Images).- La compraven da d’habitatges a Catalunya va pujar un 13,3% al mes de juliol en comparació al mateix mes de l’any passat, fins a les 8.964 operacions, segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Dels 8.964 habitatges, 1.475 eren nous i 7.489 de segona mà, mentre que 8.316 pertanyien al mercat lliure i 648 eren de protecció oficial.
Es tracta de la segona dada més alta en un mes de juliol des de l’inici de la sèrie histò rica, que s’inicia el 2007, per darrere els 9.102 habitatges del juliol d’aquell any. En canvi, si es compara amb el juny, la varia ció intermensual és del 4,5%.
Per comunitats, Catalunya va ser la sego
na amb més operacions de compravenda, per darrera Andalusia, amb 10.932. Al conjunt de l’Estat, l’increment va ser una mica més moderat, del 8%, fins a les 53.720 operacions de compravenda, se gons l’INE. Les comunitats que van experi mentar un major creixement són les Illes Canàries, amb un 23,2% seguit de les Illes Balears, amb un 5,8%, i l’Aragó, amb un 4,8%. En canvi, els descensos més desta cats es van produir a Navarra (-33,6%), La Rioja (-19,8%) i la Comunitat de Madrid (-17,3%).
Per demarcacions, a Catalunya es van re gistrar increments en totes excepte a les comarques de Lleida. Així, a Barcelona van tenir lloc 5.796 operacions de com pravenda, un 10,8% més que al juliol de l’any passat. Del total, 1.001 eren pisos nous i 4.795 de segona mà, mentre 5.250 eren habitatges lliures i 546 protegits.
ACN.- Catalunya va encapçalar el crei xement en el nombre d’hipoteques formalitzades sobre habitatges al mes de juliol, amb 7.102 operacions, xifra que representa un increment del 21% en relació amb el mateix mes de l’any passat, segons les dades provi sionals de l’Estadística d’Hipoteques de l’Institut Nacional d’Estadística. Si es compara amb el mes anterior, l’augment va ser del 2,9%.
D’altra banda, es tracta de la xifra més alta en un mes de juliol des del 2010, quan aleshores es van registrar 9.547. Al conjunt de l’Estat, el creixe ment anual es va situar en el 2,3%, fins a les 35.918, mentre que si es compara amb el mes anterior, es va produir un retrocés del 16%.
A Catalunya, el capital prestat per formalitzar una hipoteca al juliol va ascendir fins als 1.186,9 milions d’euros, un 23,9% més que el mateix mes de l’any passat, mentre que si es compara amb el juny va pujar un 4,7%. Amb tot, l’import mitjà per hi poteca va ser de 167.122 euros, un 2,4% més anual.
Getty).- A l'hora de crear una llar confortable, tota la part tèxtil adquireix un paper fo namental. L'elecció dels llen çols, catifes, tovalloles, man tes o coixins és clau per a crear aquest ambient. Com que no sempre és fàcil encer tar l'elecció de la roba per a la llar, compartim algunes claus que et seran molt útils.
Les cortines
Si hi ha uns elements que són present en pràcticament to tes les habitacions de la casa, són les cortines. A més d'aportar privacitat, també aporten calidesa i són de gran ajuda a l'hora de decorar la llar. Si en busqueu unes que no passin de moda, la solució està en optar per cortines senzilles on predominin els colors suaus i que permetin
l'entrada de llum natura per la finestra.
El llit
Per a molts, el llit és el seu lloc preferit de la casa. En el cas de les fundes nòrdiques i els cobrellits, la tendència són els de color terra, ja que són to nalitats que solen transmetre
sensació de calidesa.
D'altra banda, cal parlar dels llençols, on la tendència és l'ús de tonalitats pastel, ja que transmet una sensació major de calma i relaxació.
Les catifes aporten molta cali
desa a la llar i poden ser el complement ideal a l'hora de decorar. Cada vegada més s’aposta per catifes de colors vibrants i motius cridaners, units a formes que s'allunyen del tradicional rectangle.
El bany sol ser un dels grans oblidats a l'hora de comprar els productes tèxtils. Si volem crear un ambient ideal, és ne cessari triar adequadament. En aquest sentit, el més reco manable és triar tovalloles que estiguin fabricades en cotó de primera qualitat.
També és important l'elecció del color. El millor és apostar per tovalloles d'un únic color, tot i que sempre podem triar aquelles que tinguin algun pe tit estampat per trencar amb el disseny.
AMIC (Foto: Getty).- El mes d'octubre és un gran mes per al jardí. Ja entrats a la tardor, és un mes ideal per a fer treballs d'adobats, podes, sembres... És un bon mes, abans de l'hivern, per a realitzar les últimes podes com a retoc de formació i neteja en arbustos i tanques.
En primer lloc, cal podar tots aquells arbustos que floreixen abans de la seva brotada, com les hortènsies. Si ho fem a la
primavera, eliminarem tota la seva floració, ja que els botons florals es formen durant el repòs hivernal.
Per altra banda, és l’hora de plantar les plantes de temporada de tardor i hivern com ara els pensaments, o les calèndules, i, com sempre, aconsellem crear taques de color amb una sola varietat per a augmentar el seu impacte visual.
També és el moment ideal per
a les plantacions d'arbustos com el llorer o el grèvol, o trasplantar aquelles plantes que requereixin una jardinera més gran.
Si el mes es presenta humit, s’ha de disminuir la freqüència de regs, i evitar així que les plantes arribin molles a la nit.
S’ha d’adobar amb dosi una mica més alta i amb adobs rics en potassi, que enforteixin a les plantes de cara a la tardor i
hivern i ajudin a suportar millor les baixes temperatures.
Finalment, cal triar els bulbs per plantar aquesta tardor perquè floreixin durant l'hivern i principi de primavera; així com preparar el terreny on es volen situar, enriquint-lo amb un adobat de fons.
Per portar a terme totes aquestes tasques, et recomanem que confiïs en una empresa especialitzada.
El document qualifica l’habi tatge de la A a la G.
Redacció.- El certificat energè tic és un document obligatori que ha de tenir tot propietari que vulgui vendre o llogar un habitatge. Aquest document qualifica l'habitatge amb una lletra, que va de la A fins a la G. Aquesta lletra informa sobre l'eficiència energètica de l'edi fici, sent l'A la qualificació més alta i la G la menor. Aquesta úl tima representaria que l'habi tatge no té cap eficiència ener gètica. Per a obtenir el certificat energètic, fan falta quatre pas sos:
1. Contactar amb un tècnic certificador per a la seva visita El tècnic fa un pla de l'habitatge i analitza tancaments, materi als, ubicació...
2. El càlcul de la certificació energètica: El tècnic utilitza to tes les dades que ha recollit per a calcular l'eficiència energèti ca de l'habitatge, assignant una de les lletres (des de la A a la G).
3. Lliurament de l'informe al propietari: A més de la lletra amb la qualificació, el propieta ri rep un document de diverses pàgines amb els detalls i reco manacions per a la millora de l'eficiència energètica de l'habi tatge.
4. Registre del certificat en l'organisme autonòmic: A con tinuació, el certificat es registra en l'organisme autonòmic que correspongui. És obligatori ferho per part del propietari. Un certificat sense registrar és el mateix que no tenir-ne.
C. Miquel Martí Pol
Pis de dues habitacions + estudi amb una àmplia terrassa - Menjador amb llar de foc - Bany complet + lavabo + Habitació de rentar - Traster - Tancaments d’alumini - Calefacció de gas - Armaris encastats – Edi ci amb ascensor.
EDIFICI DE NOVA CONSTRUCCIÓ - Ctra. de Balenyà AMB UNA TERRASSA – PATI D’UNS 140 m² - Tres habitacions - Menjador cuina - Dos banys amb plat dutxa - Calefacció radiant - Armaris encastats.
Dos banys – Garatge – Cuina Menjador amb sortida a un porxo - Jardí al voltant
habitacions
Redacció.- El passat dilluns, 3 d’octubre es van lliurar els premis del 7è Concurs Fotogràfic COAC-CC, a Igualada, en un acte on van assistir-hi més de 40 perso nes. Hi van ser presents el Sr. Pere Pons, President de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Bar celona; la Sra. Rosa Vestit, delegada te rritorial del Govern a la Catalunya Cen tral; i la Presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes, la Sra. Claudina Relat, en tre d’altres autoritats.
Enguany el 1r Premi COAC-CC ha vingut cap a Osona amb l’esquirolenc Marc Rifà, per la fotografia “Enlloc com a casa”. També hi ha hagut victòria osonenca en el Premi Popular, per la fotografia “House Rehabilitation by @nexearquitectura in Premià de Dalt”, de Judith Casas, de Sant Pere de Torelló. El 2n Premi COAC
ha estat per la fotografia “Tres generacions”, d’Anna Millet, de Manresa.
El jurat ha estat format per Ferran Blancafort, arquitecte i fotògraf; Marc Ballús, arquitecte i fotògraf; i Carles Palacio, fotògraf.
Aquesta ha estat la sete-
na edició del concurs fotogràfic, i la tercera edició a través d’Instagram. La finalitat és fomentar la visió de l’arquitectura a través de la càmera i impulsar el reconeixement de l’arquitectura dins l’entorn dels nostres pobles i ciutats. Enguany, sota el lema “L’habitatge com a lloc per viure”, s’han presentat 210 obres.
En el decurs de l’acte es va inaugurar l’exposició de les obres seleccionades en aquesta edició, que es podran visitar fins el 30 d’octubre al Casal Popular El Foment d’Igualada. Posteriorment, l’exposició s’instal·larà, durant el mes de novembre, a la seu de Vic del COAC-CC, i a finals d’any a la seu de Manresa del COAC-CC.
AMIC.- A l’hora de construir o rehabilitar una casa, és important no estalviar en aïllament per a tots els tancaments. A continuació et donem algunes claus per guanyar confort i estalviar diners en climatització.
-Instal·la finestres amb doble vidre, o doble finestra, i fusteries amb trencament de pont tèrmic.
-Procura que els caixetins de les persianes no tinguin escletxes i estiguin convenientment aïllats.
-Detecteu els corrents
d’aire. Per fer-ho, per exemple, en un dia de molt de vent, subjecta una espelma encesa al costat de finestres, portes, conductes, o en qualsevol altre lloc per on pugui passar aire de l’exterior. Si la flama oscil·la, hauràs localitzat un punt on es produeixen infiltracions d’aire.
-Utilitza làmines adhesives de material plàstic transparent per enganxar-les a marcs i envidraments. Així aconseguiràs disminuir les pèrdues de calor (si es col·loquen a l’interior) o els guanys (si es col·loquen a l’exterior).
AMIC (Foto: IStock).- Abans de construir un habitatge, és habitual realitzar estudis topogràfics i geotècnics de la parcel·la per assegurar quins són els seus límits i com és la composició exacta del terreny.
No obstant, igualment important, encara que menys conegut, és l’estudi geobiològic, que ens donarà la informació necessària per a construir un habitatge saludable. És a dir, es tracta d’un informe que estudia com les ones electromagnètiques, les radiacions, l’existència d’aigües subterrànies o la contaminació, entre altres aspectes, poden afectar el nostre rendiment, provocarnos estrès o patir determinades malalties, com alteracions del somni, infertilitat, càncer, fibromiàlgia o depressió.
Aquests són alguns dels punts
que es tracten en un estudi geobiològic:
-La radiació i el magnetisme terrestre. Són més habituals en uns llocs que en uns altres, i habitar en una zona amb aquestes energies alterades, pot perjudicar el nostre benestar.
-L’existència, prop de la casa, de cables elèctrics d’alta tensió, repetidors de telefonia, substàncies tòxiques emanades d’indústries, terres o aigües contaminades, etc.
Gràcies, per tant, a aquestes anàlisis ambientals, l’arquitecte i el constructor detecten els factors externs que poden afectar la qualitat de vida, i proposen solucions per eliminar-les, com podrien ser la utilització de materials constructius aïllants o bé la reubicació de certes habitacions.
Per 11è any consecutiu, i segons la certificació oficial OJD-PGD 2021, som la revista que distribueix més exemplars entre les quatre comarques (20.256), i la tercera a tot Catalunya.
Actualment, som l’única publicació gratuïta que surt cada setmana al territori on arribem: Osona, El Ripollès, La Garrotxa i El Moianès.
A totes les persones que ens llegiu, col·laboreu i us anuncieu amb nosaltres: 20.256 GRÀCIES!
AIGUAFREDA. Espectacular Masia del S.XI amb 1116 m2 construts, edi ci principal, masoveria, capella , bodega, etc. Amb vistes impressionants i 26 hectàrees de terreny. Preu : 1.295.000.-€. Ref. 00016
ORISTÀ. Casa de poble amb 240 m2 i magní ques vistes. Garatge, 4 hab., taller, bodega i jardí.
. Solar industrial de 406 m2,
Preu : 96.050.-€
40005
MUNTANYOLA. Casa de fusta nlandesa de 115 m2 i parcel·la de 1.136 m2. Té 3 hab., bany, cuina i llar de foc. Preu : 165.000.-€ Ref. 10015
TONA.
de
m2, gran garatge, jardí de 100 m2,
hab. i estudi.
ESQUIROL. Casa de 130 m2, 3 hab., terrassa, pou propi i electricitat. Terreny de 10,4 Ha de bosc i pastura.
ST. JULIÀ DE VILATORTA. Casa adossada de 255 m2, amb 4 hab., gran terrassa, pati i garatge per a 5 cotxes. Bons acabats.
VILANOVA DE SAU. Finca de 1,49 Ha amb possibilitat de reconstruir una antiga masia enderrocada amb una superfície de 260 m2. Preu : 120.000.-€ Ref. 00018
LES PRESES (OLOT). Masia a peu de carretera amb 4,3 Ha de terreny. 310 m2 per rehabilitar. Amb possibilitat de divisió horitzontal. Preu : 350.000.-€ Ref. 00007
COLLSUSPINA. Parcel·la de 782 m2 edi cable totalment planera, ben ubicada i bones vistes.
Preu : 80.000.-€ Ref. 30099
cel·la de 990 m2, 3 hab., cuina i terrassa. Planta semisoterrània apartament amb cuina, menjador i llar de foc. Molt bones vistes. Preu : 230.000.-€ Ref. 10029
MUNTANYOLA. Parcel·la urbanitzada de 1.100 m2 ideal per construir casa unifamiliar. Vistes impressionants. Preu : 55.000.-€ Ref. 30018
enderrocada per rehabilitar totalment, amb terreny de 7,2 Ha de les quals 2 Ha de conreu. Bon accés i vistes, punt d’aigua i llum a prop. Preu : 260.000.-€ Ref. 00005
REF 2142 Tenim la casa que volies!! Xalet a 4 vents espectacular, en zona residencial de Torelló. Jardí amb piscina de 750m2, amb garatge per 2 cotxes. Pl. 1ª: gran sala d’estar men jador amb llar de foc, rebedor, cuina i despatx. 3 hab. dobles, bany amb dutxa i aseo. Pl. 2ª: gran estudi amb 2 balcons i 2 trasters. CEE: En tràmit.
REF 2138 Pis econòmic a 5 min del centre del poble. Consta de 2 hab., 1 bany gran amb dutxa, cuina indepen dent, rebost, tancaments alumini i tot exterior. Calefacció elèctrica. No té ascensor. CEE En tràmit.
REF 2147: Tenim el pis que estaves buscant!! Tranquil, assolellat, ampli i en zona envoltada de serveis. A Tore lló, disposa de 3 habitacions, sala d’es tar menjador amb molta llum, cuina exterior, finestres amb mosquiteres i tancaments d’alta qualitat, amb cale facció de baix consum Safareig. Finca amb ascensor. CEE: En tràmit.
REF 2144 Gaudeix d’una casa tota a una planta, a Manlleu. Accés a gran garatge per a 4 cotxes, amb cambra de rentar, rebost i sortida a jardí enrajolat.
1ª: menjador sala d’estar, cuina reformada i 4 habitacions, bany amb dutxa. Plª 2: golfes. Calefacció de gas,
REF 2146 Pis reformat amb encant, a prop dels principals serveis i vies d’accés a Torelló. Disposa de 3 habitacions dobles, 1 bany amb dutxa, gran menjador sala d’estar amb llar de foc amb sortida a petit balcó, cuina i cambra de rentar. Un pis llest per entrar a viure! CEE: En tràmit.
REF 2129 Casa en perfecte estat al centre de Torelló! 3 plantes, disposa de garatge per a 2 cotxes. 1ª planta: cuina tancada, tot exterior, sala d’estar menjador amb sortida a gran balcó, 1 aseo de cortesia. 2ª planta: 3 habita cions. 1 bany gran amb plat de dutxa. Tancaments amb doble vidre. CEE: E
REF 2111 Dúplex fantàstic amb plaça d’aparcament!! Completament reforma amb acabats de 1ª qualitat. A Manlleu, disposa d’un total de 4 habitacions, 1 estudi, 2 banys, traster,terrassa solarium de 45m2 i balcó. És espectacular, t’encantarà! CEE: En tràmit.
la deixis passar!
amb bomba de calor.
REF 1641 Pis preciós i acabat de reformar al centre de Torelló! Disposa de 3 habitacions (1 amb suite i banyera), segon bany amb dutxa, cuina i safareig, menjadora sala d’estar amb llar de foc, 2 balcons, pàrquing i ascensor. Gaudeix de viure a la teva nova llar! CEE: D.
HORITZONTALS: 1. Malaltia transitòria després dels àpats que la conselleria vol tenir sota control / 2. Intento, assajo, experimento. Invoquin l’home llop / 3. De les tres en punt. Que causi refredats sempre és una cosa relativa. Delata l’alçada de la discussió / 4. Capaç d’agilitzar els tràmits. Detenta incomprensiblement la higiene / 5. Ombreja la tela seguint el clar. Era propi del Cèsar, eliminar el verd / 6. Hidrocarbur de setí. Si no es tractés d’agredir podria ser àcrata. Fària mestissa / 7. Tots els seus parents són grossos com balenes. Alcoholitzi qualsevol solució / 8. Au, digues el teu nom. Glaçats de peus i mans. Viatge de tornada del pèndol / 9. Guisa d’una manera pèssima, el garrepa. Mal curada per culpa d’una ximpleria / 10. P amb crossa. Plantificar a la butaca. Al mig de cada / 11. Adob d’alt contingut en alumini. Dauro els cabells de la Marylin / 12. El més dur de pair de l’aigua envasada. Escuat per natura / 13. Una formiga a la sabata. Notificació pública de la república.
VERTICALS: 1. Vàlida per participar a la capta. Diagrama sobre paper que sol quedar fetal / 2. Parets de la llar. Desprendiment al cervell d’en Pepe, el de l’Otilio. Introducció a la literatura / 3. Atemorit per un Cohibas del vuit. Sala de desprendiment de greix / 4. Els més fecunds de l’organisme. D’alguna manera sabíem que era al fons de tot / 5. Algú, menys absolut que tothom. Xuts contra els micos del zoo. Dintre de l’arpa / 6. Al tancar aquesta edició. No vagis a fer el soldat, inepte! El duc n’anava drogat de peus a cap / 7. Seguidor de les doctrines d’en Martí. No bullo, broto com si fos al Brull / 8. Cada any una de diferent. Equador de poeta. Primer de la classificació / 9. Sobrenominat, bàrbarament, el tacat. Cosí de la cetona, tal qual / 10. Al cor de tot fill. El cubà la troba prou resistent, aquesta part de l’hulla. Símptomes d’inanició / 11. Tal com, ai!, antany. Resina de l’estepum de muntanyum /
Quan lliura una citació aclareix que no és
que et fica
embolics,
Boi
ÀRIES (Foc) (21/3 al 20/4)
La tensió de Mercuri amb Mart, avisa que has de practicar la prudència ver bal i comptar fins a deu davant les provocacions. Imaginació desbordant. Estàs força creatiu.
CRANC (Aigua) (22/6 al 21/7)
La Lluna Creixent acom panya el que t’hagis pro posat dur a terme. Amb la parella, torna un tema, pendent. Si tens germans, us trobeu per resoldre una qüestió familiar.
BALANÇA (Aire) (24/9 al 23/10)
Tens més ganes de sortir i de fer activitats diverses. Si no tens parella, pots conèixer algú interessant en el transcurs d’un viat ge o en un dels desplaça ments habituals.
CAPRICORN (Terra) (22/12 al 20/1)
A la feina pots sentir que una persona et té una mica d’enveja. No reac cions a les seves provo cacions. En l’amor, si no trobes qui t’agradi, obre’t a perfils diferents.
TAURE (Terra) (21/4 al 20/5)
Etapa que col·labora en la teva maduració. Has inte grat les darreres experièn cies i n’has après molt. Més despeses en plaers o en donar-te algun homenatge al restaurant.
LLEÓ (Foc) (22/7 al 23/8)
El Sol, implicat en un trígon de l’element Aire, inclina a viure un temps de més ac ció. El cap et va a mil per hora i tens moltes idees sobre com millorar el teu futur.
ESCORPÍ (Aigua) (24/10 al 22/11)
Si tens parella, la temptació pot sorgir i hauràs de fer un esforç per no cometre una infidelitat. Si estàs nego ciant un assumpte econò mic o legal, tot apunta a favor teu.
AQUARI (Aire) (21/1 al 19/2)
Cerques persones com tu per sentir-te recolzat i en aquesta recerca, faràs al guna nova amistat. Si vius en una comunitat de veïns, dies de reunions per resol dre problemes.
BESSONS (Aire) (21/5 al 21/6)
Segueixes una mica con fús i parles amb algú del que et preocupa per acla rir-te. En l’amor, fas un pas endavant i et poses en contacte amb la persona del teu interès.
VERGE (Terra) (24/8 al 23/9)
Amb Mercuri directe s’ha acabat el temps dels dub tes. Si no gosaves iniciar un projecte laboral o que dar amb la persona que t’agrada, sents que potser ha arribat el moment.
SAGITARI (Foc) (23/11 al 21/12)
El sector laboral tendeix a fer-se més estable. Si et sents una mica sol, surt més de casa. Una esca pada de cap de setmana, t’anirà bé per veure les coses d’una altra manera.
PEIXOS (Aigua) (20/2 al 20/3)
Pots haver tingut un cop de sort en l’economia. No t’ho gastis tot, re serva diners pels mesos vinents. Una persona t’ha decebut. Aprèn de l’experiència i mira cap endavant.
PER WHATS 619 578 822
O TRUCAR-NOS AL
TEL. 93 885 69 29 (9-14h)
Pots veure mostres de vídeos amb dron al nostre perfil d’Instagram @mesrauxa. Truca’ns sense cap mena de compromís i te n’informarem. Fem produccions audiovisuals i animacions a preus molt competitius.
WHATSAPP 619 578 822 TEL. 93 885 69 29 (9-14h)
Redacció.- La placa que, en endavant, donarà el nom de ‘Joaquim Vivas i Llorens’ a la sala d’actes de l’Hospital Sant Jaume de Manlleu es va fer visible el passat dilluns 3 en un acte senzill però emotiu. Hi va participar l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, així com Jaume Castellano, en representació de la direcció del Consorci Hospitalari de Vic, els membres del Patronat de la FHSJM i els responsables i diversos professionals de l’hospital i la residència. Al seu costat, també van ser-hi els familiars de qui, durant molts anys, va ser gerent de la FHSJM.
Segons el batlle manlleuenc, qui a més presideix el Patronat de la FHSJM, la figura de Joaquim Vivas mereix el reconeixement rebut “per tot el que va fer per l’Hospital de Manlleu i per tots els valors que demostrava en el seu dia a dia i que l’han fet sempre una persona molt estimada a la ciutat”. Per la seva part, Jaume Castellano va valorar l’orgull d’haver agafat el seu relleu en
*Horari del servei d’urgència diürn: de 9h a 20.30h. A partir de les 20.30h el servei d’urgència es deriva a la farmàcia de guàrdia de Vic.
la gerència de la Fundació i va posar en valor “la vocació que va acompanyar Vivas al llarg de la seva vida, amb una manera de ser que volem que ens acompanyi sempre”.
Joaquim Vivas i Llorens va ser una persona enormement compromesa amb aquesta ciutat i amb el teixit social de la comarca. A més de la seva implicació a l’Hospital i com a alcalde de Manlleu (1999-2003), va formar part de nombroses iniciatives de voluntariat: va ser president de Creu Roja d’Osona, va col·laborar amb Càritas i amb el Rebost Solidari de Vic i va ser membre fundador d’Osonament i de l’Associació Sant Tomàs.
Vivas va morir el maig del 2019, amb 84 anys. Mig any després, se li va organitzar un gran homenatge en aquesta mateixa sala de l’Hospital que ara durà el seu nom, i, el juliol del 2021, l’Ajuntament va batejar amb el seu nom el vial que baixa de l’Hospital fins a la carretera d’Olot.
VIC
Dimarts 11, Urgell - Rambla Hospital,
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Diumenge
Dilluns
- Tagamanent,
Aliberch - Ronda Camprodon,
Barnolas -
Terricabras -
Fargas - Bisbe
-
Carme,
De dimarts 11 a diumenge 16, Fabré - Barcelona,
Dilluns 17, Vilella - Seva,
Dimarts 11, Aceves - Prat de la Riba, 1
Dimarts 11, Pius Cornellas - Ctra. Olot,
Dimecres 12, Ferrer Chambó - Pl. Fra Bernadí,
Dijous 13, Lluïsa Rosell - Montseny,
Divendres 14, Esther Pou - Vilamirosa,
Dissabte 15, Assumpta Autet - Font,
Diumenge 16, Assumpta Autet - Font,
Dilluns 17, Montse Espona - Pg. St.
Dimecres 12, Nofre - Manlleu, 31
Dijous 13, Prat - Del Pont, 17
Divendres 14, Bardolet - Canigó, 72
Dissabte 15, Estudis - A. Clavé, 2
Diumenge 16, Estudis - A. Clavé, 2
Dilluns 17, Aceves - Prat de la Riba,
Sara Oliver (Fotos: Getty).- Les aranyes són uns dels insectes més temuts arreu del món. L’aracnofòbia és la fòbia més present entre els éssers humans. Però, per què? En aquest article descobriràs un munt de
curiositats sobre aquests animals, perquè les puguis veure amb uns altres ulls i et semblin més amables o, almenys, molt més interessants.
1. Tenen vuit ulls però són miops. La majoria
de les aranyes tenen vuit ulls, tot i que hi ha espècies que en tenen sis. En solen tenir uns de principals que capten imatges, mentre que els secundaris només detecten llums i ombres. Tot i això, les aranyes són miops, ja que no hi veuen de lluny.
2. N’hi ha arreu del món. Són capaces d’adaptar-se i de suportar condicions extremes. Per això, hi ha aranyes arreu del món, fins i tot a l’Antàrtida.
3. Sobreviuen a l’espai. La primera vegada que es van enviar aquests animals a l’espai va ser el 1973, i des de llavors s’han fet diversos estudis per veure el comportament de les aranyes en un entorn sense gravetat. S’ha demostrat que poden sobreviure mesos a l’espai. A més, poden teixir-hi teranyines, sempre que comptin amb un punt de llum per orientar-se. En cas contrari, fan teranyines de forma simètrica, un fet que no és habitual.
4. La por a les aranyes pot ser un sentiment innat. Tot i que hi ha científics que defensen que la por o fàstic a les aranyes és un sentiment que aprenem quan som petits, un estudi realitzat per científics de l’Institut Max Planck (Alemanya) i la Universitat d’Uppsala, (Suècia), demostra que es tracta d’un element que es transmet genèticament al llarg de l’evolució. Stefanie Hoehl, investigadora principal de l’estudi, va explicar que quan ensenyaven imatges d’una aranya a nadons menors d’un any -en comptes de flors o peixos de la mateixa mida i color-, aquests reaccionaven amb una dilatació significativa de les pupil·les, el que suposa un augment de l’estrès. Aquest rebuig a les aranyes seria un factor evolutiu, ja que algunes, amb el seu verí, podien matar als nostres avantpassats, i només sobrevivien els qui eren capaços d’anticipar-se.
5. Capten el so a través
dels pèls de les potes. Fins fa uns anys es creia que les aranyes no hi poden sentir. El cert és que no ho fan com nosaltres, ja que no tenen oïda. De fet, detecten el so mitjançant el pèl de les seves potes, i ho fan amb una gran capacitat: poden sentir-hi a una distància de fins a 3 metres.
6. Un fil de seda d’aranya del diàmetre d’un llapis podria aturar un avió Boeing 747 en ple vol. La resistència i elasticitat de la tela d’aranya és una de les creacions més sorprenents de la naturalesa. El fil que fabriquen les aranyes és molt més resistent i elàstic que un cable d’acer de la mateixa mida. Tal com explica David Calle en el llibre de curiositats científiques “Quant pesen els núvols?”, un fil de teranyina del gruix d’un llapis podria frenar un Boeing 747 en ple vol. Farien falta 70 mil aranyes per aturar-lo, ja que el gruix d’un fil de seda d’aranya és d’una mil·lèsima de mil·límetre.
ACN.- Un total de 123 persones han mort en 111 accidents de trànsit fins al 30 de setembre a Catalunya. Se gons un comunicat del Servei Català de Trànsit, és un 20,5% més que l’any passat i un 9,6% menys que el 2019.
Concretament, durant els nou primers mesos del 2021 van perdre la vida a la carretera 103 persones en 96 acci dents mortals, i el 2019 van morir-ne 136 en 129 sinistres mortals. L’AP-7 encapçala el rànquing de les vies amb més víctimes mortals aquest 2022. Trànsit ho atribueix a l’augment de la mobilitat que ha registrat aquest co rredor amb l’eliminació dels peatges. La segona via que registra més víc times mortals enguany és l’A-2 i, a la tercera posició, hi ha l’N-II i la C-63.
Durant els nou primers mesos de l’any han resultat ferides greus o han mort
642 persones, un 11,4% menys que el 2019, quan n’hi va haver 725. El nom bre d’accidents mortals o greus també s’ha reduït un 15,6% en comparativa amb el 2019 (de 609 a 514).
El 78% de les víctimes mortals d’aquest 2022 són homes (96) i el 22% són dones (27). D’entre els 96 homes morts en accident de trànsit, 82 eren conductors, 3 passatgers i 10 eren via nants. Pel que fa a les dones, 13 eren conductores, 10 eren passatgeres i 4 eren vianants.
Fins al 30 de setembre han mort a les carreteres 33 motoristes, un 15,4% menys que el 2019, quan se’n van re gistrar 39. Respecte al 2021, el nom bre també és menor, atès que n’hi va haver 37 en el mateix període.
PER POSAR ANUNCIS EN AQUESTA SECCIÓ.
Veniu a les nostres oficines de 9 a 14h. Si veniu el dilluns abans de les 12h. sortirà l’endemà dimarts. Moltes gràcies.
Home s’ofereix per treballar d’ajudant de càrrega i descàrrega, ajudant de repartidor amb furgoneta, ajudant d’obra, pintura, jardi neria, rentaplats. Oficis varis. Disponibilitat im mediata i horària. Tel. 611 520 224
Home de 56 anys amb
molta experiència bus ca feina per treballar en granges de porcs i va ques i del que surti. Co txe propi. Tel. 640 393 253
Dona de 46 anys amb experiència busca fei na per cuidar persones grans. Interna. I per ne tejar cases, pisos, esca les. Disponibilitat imme diata. Tel. 613 109 221
Senyora de 55 anys bus ca feina per cuidar per sones grans. Interna. Experiència de 5 anys. Incorporació immedia ta. Tel. 688 217 573
Dona s’ofereix per cui dar gent gran i nens.
Interna o externa. I per netejar cases, pisos, es cales. Disponibilitat im mediata i horària. Tel. 687 202 864
Noi busca feina per cui dar gent gran, nens, mascotes. De cambrer, ajudant de cuina, renta plats (experiència) i per netejar escales, oficines, cases, pisos. Tel. 602 030 465
Dona de 39 anys amb experiència i referències s’ofereix per cuidar per sones grans i nens. Tel. 643 860 489
Home amb experiència en cures, primers auxi lis s’ofereix per cuidar
persones grans a casa o residència. Ajudant de jardiner, manteniment de piscines, neteja. Ofi cis varis. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 613 364 621
Dona busca feina per cuidar persones grans i nens. Interna, externa o per hores. Disponibilitat immediata. Tel. 612 492 898
Senyora busca feina per cuidar persones grans a les tardes. Per nete jar cases, pisos, escales, planxar, etc. Matins i tar des. Tel. 616 233 108 Noia s’ofereix per cuidar persones grans i nens. De neteja, rentaplats, passejar gossos. Oficis varis. Abstenir-se amb altres fins. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 643 536 053
Home busca feina de sol dador i pintura a pistola. Oficis varis. Disponibili tat immediata. Tel. 671 308 272 Pavel León Noia busca feina per ne tejar cases, pisos, esca les, oficines, locals, etc. Disponibilitat immedia ta. Tel. 662 483 909
Noia busca feina de de pendenta, cambrera, caixera, reposadora. Dis ponibilitat immediata.
Tel. 654 106 427
Dona busca feina d’ajudant de cuina, ren taplats, cuidar persones grans i nens. De neteja d’oficines, cases, pisos, escoles, locals, per tre ballar en fàbriques. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 631 357 754
Home s’ofereix per fer tasques que es neces sitin. Furgoneta pròpia. Tel. 631 684 166
Dona busca feina per cuidar persones grans i nens. De neteja de ca ses, pisos, escoles, ofici nes, escales. Ajudant de cuina i rentaplats. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 604 264 619
Noia busca feina per cuidar persones grans i nens. Interna, externa o per hores. De neteja de cases, pisos, masies, escales, oficines, locals. Ajudant de cuina i ren taplats. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 663 799 322
Dona auxiliar de geria tria amb experiència s’ofereix per cuidar gent gran als matins a Tara dell. Tel. 650 088 448 Dona amb experiència i responsable busca fei na per cuidar persones grans. Interna, externa
o per hores. I per netejar cases, pisos, escales, ofi cines per hores. Disponi bilitat immediata. A Vic. Tel. 612 545 436
Dona amb 8 anys d’experiència en mestre i experiència en treballar en residències s’ofereix per cuidar gent gran i nens. També ajudant de cuina. Disponibilitat de dilluns a divendres. Tel. 621 268 489
Noia busca feina per cuidar persones grans i nens. De neteja de ca ses, pisos, escoles, ofici nes, escales. Ajudant de cuina i rentaplats. Oficis varis. Disponibilitat im mediata. Tel. 679 296 063
Noia busca feina per cuidar persones grans i nens. De neteja de cases, pisos, locals, oficines, es cales. Ajudant de cuina i rentaplats. Oficis varis. Disponibilitat immedia ta. Tel. 631 794 150
Noia busca feina d’ajudant de cuina, ren taplats, cambrera, de neteja de cases, pisos, escales, locals i per cui dar persones grans. Ofi cis varis. Disponibilitat immediata. Tel. 682 851 636
Dona busca feina per
cuidar persones grans. Per hores els caps de se tmana. Tel. 607 360 671
Dona busca feina per netejar masies, cases, pisos, escales. Ajudant de cuina, cambrera, ren taplats. Ajudant de forn, empaquetar, envasar, reposadora. Cuidar per sones grans i nens. Ofi cis varis. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 656 283 648
Home busca feina de ne teja masies, cases, pisos, empreses. Ajudant de cuina, rentaplats, cam brer. Ajudant de forn, per treballar en granges, de soldador. Oficis varis. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 633 582 433
Noia seriosa i responsa ble s’ofereix per cuidar nens, persones grans, de neteja i ajudant de cui na. Disponibilitat imme diata i horària. Tel. 697 733 531
S’ofereix noia com a cuidadora per persones grans interna. Amb ex periència i referències. Tel. 624 202 617
Noia busca feina de cui dadora de gent gran, cangur i de neteja de ca ses amb experiència en tots els àmbits. Tel. 643
078 764
Noia busca feina de cui dadora de gent gran, cangur i de neteja de ca ses amb experiència en tots els àmbits. Tel. 624 146 483
Senyora s’ofereix per cuidar persones grans i nens. De neteja d’escales, cases, pisos, ajudant de cuina i ren taplats. Disponibilitat immediata. Tel. 671 435 863
Home de 24 anys busca feina de peó de cons trucció, rentaplats, in formàtica, jardinera. Ofi cis varis. Disponibilitat immediata. Tel. 624 697 169
Noia de 22 anys s’ofereix per cuidar persones grans, nens, de neteja, rentaplats, supermer cat... Disponibilitat im mediata i horària. Tel. 602 583 413
Home busca feina per treballar en granges, de neteja, jardineria, man
teniment d’esmolat.
Cuidar persones grans, cuidar i passejar masco tes. Oficis varis. Carnet de carretó i cotxe propi. Disponibilitat immedia ta. Tel. 625 583 273
Noia busca feina com a interna per a cuidar persones grans. Amb experiència, molt res ponsable i respectuosa. Incorporació immedia ta. Tel 657 390 194 Dona busca feina per cuidar persones grans, de neteja de cases, pi sos, escales. Ajudant de cuina, rentaplats. Oficis varis. Disponibilitat im mediata. Tel. 685 315
Comprem vehicles; turismes, 4x4, furgo netes... tracte ràpid i seriós, paguem al comp tat. Ens desplacem a do micili. Tel. 635475893
METALLS ARAM, PLOM, ALUMINI, etc. I Tot tipus de ferro. Tel. 608 499
206 Josep
“Ref 5485 - COMPREM tota classe de llibres, discos vinil, tota classe de trastos, electrodomèstics, TV planes “”que funcionin o no””, bicicletes, tota classe de motos (incloses donades de baixa), materials de carnisseria, restes de bars, maquinària de costura, ordinadors, mòbils, restes de botigues, ferralla, metalls... Netegem locals, magatzems,
garatges gratuïtament.
Passem a domicili. Cada dissabte estem al mercat, Rbla del carme, número 15. Tel. 631 237 884 (whats)”
VENC LLENYA D’ALZINA
a -17 cèntims/quilo.
Porto a domicili. Tel. 677 008 645
Venda de mobles de menjador, taula gran extensible, taula centre, moble TV tancat i 2 mobles amb portes alts.
Preu: 300 € Tel. 617 623 292
Venc taula de centre elevable de fusta d’Abadal, amb calaixos i moble bar, el tauler superior adornat amb reproducció de marqueteria clàssica, amb tauler superior tancat 110x67x55cm. Elevat 110x93x76cm d’alçada. Preu: 150 €. Tel. 696 739 455
Venc vitrina cantonera amb llum interior i miralls laterals, 4 prestatges de vidre 195 d’alt per 34 fundaria. Preu: 90 €. Tel. 696 739 455 Venc caldera, calefacció a gasoil per nau indus-
trial o granges. Tel. 664 611 229 Lluis
VENC CADIRA SALVAESCALES. Marca VALIDA, pràcticament nova. Preu: 1.450 €. Tel. 625 563 597
VENC CADIRA DE RODES amb motor. Marca INVACARE, pràcticament nova. Valor 5.560 € la venc per 2.950 €. Tel. 625 563 597
DE GUITARRA. ACORDS, RITMES I CANTAR. PER A TOTES LES EDATS. PREUS POPULARS. Interessats/des trucar al 606 605 478 Josep
Busco PIS PARTICULAR PER LLOGAR de 2/3 habitacions. Zona Vic. Tel. 623 279 609
Comenceu bé el nou curs, no espereu a suspendre les matemàtiques, física o química d’ E.S.O. ara és el moment per fer CLASSES DE REFORÇ DE MATEMÀTIQUES, FÍSICA O QUÍMICA D’ E.S.O. PRESENCIALS O ONLINE. Interessats/des contacteu al 693 054 425
Ref 5336 - BUIDEM TALLERS locals, cases, pisos i dipòsits de gasoil i calefacció. Compro partides de pneumàtics d’ocasió de totes les marques i motos que estiguin de baixa o no. També bicicletes. Comprem pneumàtics d’ocasió i màquines de muntar i desmuntar pneumàtics i equilibrar rodes. Tel. 631 237 884 (whats)
Entra a www.mesosona.cat/revista i hi trobaràs cada setmana la revista en versió PDF. Hi ha totes les edicions des del 2011!
Jèss
atendrà si veniu al Més! o si
d’administració i facturació. Al mig
la