












































































És un plaer poder obrir portada amb la notícia que un osonenc ha estat guardonat com a millor mestre xocolater del món. A la pàgina 4 hi trobareu la notícia i una entrevista a Lluc Crusellas.
També trobareu en aquesta edició reportatges i notícies diverses de Sant Julià, Gurb, Calldetenes, Vic, Vilanova de Sau... A més de totes les seccions habituals, incloses 5 pàgines de passatemps.
Destaquem les pàgines de l’especial Serveis d’empreses, dels millors professionals d’aquest sector.
Gaudiu de la lectura i dimarts vinent... Més!
És de Santa Eulàlia de Riu primer, xef i pastisser de l’establiment El Carme de Vic
Toni Carrasco (Foto: ACN).Osona és terra de triomfadors i campions del món molt joves en camps esportius com els es cacs amb Lluís Comas de Santa Eugènia de Berga o el corredor de cros el gurbetà Pere Casacu berta. Però de les dues fites ja fa massa anys.
Ara el nostre pastisser de re ferència serà durant molts anys, un jove de vint-i-sis anys. Lluc Crusellas de Santa Eulàlia de Riuprimer és el xef i pastisser d’un establiment de la rambla del Carme de Vic.
El World Chocolate Master es va entregar aquest dilluns al ves pre en una lluïda cerimònia, al Salon du Chocolat de París,on més de seixanta osonencs van ser presents, conjuntament amb l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. A Santa Eulàlia de Riupri
mer, el seu poble natal, la Casa de Cultura era plena, per seguir l’esdeveniment únic i irrepetible en rigorós directe.
El merescut premi el va aconse guir després de tres dies de pro ves complexes al costat de 18 participants més d’arreu, entre ells un altre català que competia en nom de Suïssa. Entre les proves que va haver de superar destaca una escultura de grans dimensions, en el seu cas un enorme elefant de tres metres d’alçada i dos-cents qui los de xocolata, i altres proves com una altra escultura petita, postres, bombo, snack i petit four.
Un competitiu concurs, no apte per a cardíacs, que Crusellas va saber gestionar amb paciència, feina ben feta, sense nervis, molta tècnica, originalitat i bon fer. Crusellas va reconèixer que en vuit hores has de demos trar la feina feta en durant vuit mesos.
ACN Laura Busquets / Lourdes
Casademont.- L’osonenc Lluc
Crusellas està assimilant haver estat proclamat millor mestre xocolater del món en el pres tigiós concurs internacional World Chocolate Masters que s’ha celebrat a París. Creu que la clau ha estat el treball en equip. “Amb 26 anys, s’arriba aquí grà cies a la gent que tens al voltant i deixant-te ajudar”, explica en una entrevista a l’ACN. Un altre aspecte que tenia molt clar és que volia aportar coses noves al sector, com són les textures i els colors orgànics i el missatge que cal cuidar més el planeta.
Ara vol aprofitar aquest altaveu per fer pedagogia. “Que la gent sàpiga què és un bon pastís i què no. Hi ha molta feina a fer, que hi hagi més cultura pastissera com la que tenen països com França”.
sional si bé amb els anys ja va veure que la gastronomia li inte ressava. El seu cosí li va propo sar fer unes pràctiques a l’estiu al restaurant de Can Jubany a Calldetenes i allò el va fer deci dir. “Allà vaig veure que era el que volia ser perquè la pastisse ria té una part molt creativa, et permet anar fins al límit que tu vulguis”, recorda.
Crusellas tenia clar que anaven a la competició a aportar coses noves i està molt satisfet que així ho hagin valorat els membres del jurat. El dia del lliurament el van definir com a “símbol d’una generació de pastissers tècnics, creatius i innovadors”, una des cripció que, per l’osonenc, “és un honor”.
El millor mestre xocolater del món i el seu equip format per una quinzena de treballadors – la majoria joves com ell - des carregaven aquest dimecres al matí tot el material a l’obrador que el grup PaVic té la capital d’Osona. Com a cap de pastisse ria d’El Carme de Vic aquest és el seu centre de treball i també el laboratori de proves que li ha permès erigir-se com a guanya dor del concurs internacional de pastisseria. “Estic assimilantho encara”, ha explicat amb un somriure.
Arribar fins aquí no ha estat fà cil. Darrere hi ha molta prepa ració, fins i tot en la manera en què es transportava el material. “Comptava cada detall, des que obríem el camió en el moment de la descàrrega ja hi havia el jurat”, recorda. Aspectes com l’ordre, la neteja, la disciplina i l’actitud també eren aspectes a valorar, a banda del producte, que era l’essència de tot. “Han sigut un conjunt de coses i en tot moment m’he sentit acompan yat per l’equip, ha estat molt im portant que tothom tingués un rol a cuidar”, afegeix. I és que la clau ha estat que “tothom s’hagi sentit seu el projecte”.
De petit volia ser ciclista profes
Quan se li pregunta pel seu se gell ho té clar: les textures orgà niques i els colors naturals. “A la pastisseria hi ha hagut èpo ques de molts colors brillants i fluorescents”, remarca. La seva aposta se centra, en canvi, en la natura com a font d’inspiració, en emular formes com les llavors i la terra seca i amb el missatge que cal ser més conscients del que tenim al voltant i que cal cuidar el planeta.
Un elefant de 3 metres de xocolata
La seva carta de presentació al concurs va ser un elefant de 3 metres d’alt fet amb uns 200 kg de xocolata. Era la peça elabo rada en la categoria d’escultura gran. El primer dia ja es va po sar número 1 en el rànquing -en total hi havia 18 aspirants de diferents països- i això li va do nar un punt extra de motivació: “Vaig pensar, anem bé, seguim així i els dos dies que queden cal apretar moltíssim”.
Ser el millor mestre xocolater del món obre noves perspectives i portes. Crusellas, però, té molt clar que el seu punt de partida serà Osona i la gent de la comar ca que “li ha donat tot”. “Tot això tindrà un retorn aquí, ho aprofi tarem al màxim, ja sigui des de la comarca o a nivell estatal, in tentarem que les coses tinguin sentit i que aportin alguna cosa, no fer-les per fer”, conclou.
“Cal més pedagogia, la gent ha de saber què és un bon pastís i què no”
Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- Els Falcons de Malla van celebrar l’última actuació de la temporada dissabte passat a Calldetenes. Van descarregar figures com dues pires 3/4, un vol coronat de 3, una escala de 6, una pira de 9 i una font quíntuple, entre d’altres.
L’exhibició s’emmarca dins
la campanya dels Dissabtes Dinàmics, promoguda per la regidoria de Comerç de Calldetenes.
La colla va tancar així la temporada, fent gaudir a tot el públic amb les seves figures i a punt per carregar piles per l’any vinent, que coincidirà amb el seu 15è aniversari.
Redacció.- L’espai jove El Fe mer i els jardins de l’Esperança de Gurb es van omplir diven dres a la tarda de gent de totes les edats per gaudir d’una cas tanyada popular. Ambientada en el Dia dels Morts de Mèxic, no hi van faltar tallers de ma quillatge i creació d’objectes temàtics, disfresses, jocs i una actuació de la Valltucada. Al
hora, els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut de Gurb venien castanyes per recollir diners pel viatge de final de curs.
Així, durant unes hores, la ges pa dels jardins de l’Esperança de Gurb es va convertir en un cementiri al més pur estil mexi cà. La gresca i el bon humor es van perllongar fins al vespre.
•Porta un amic o amiga! a l’EMMG
•Concert al Pregó de la Festa Major de Gurb
•Conferència Dr. Jaume Ayats
•Santa Cecília. Xerrada col·loqui exalumnes, exprofessorat i alumnes
•Concert de Nadal – Concert Coral (corals de l’Escola i la Coral de Gurb)
Gener a Juny
•Preparació d’una peça especial pel 20è aniversari per Roger Bosch (exalumne). Interpretada per alumnes i professors. Gravació de tot el procés.
•Trobada a Gurb dels grups de Vent Fusta de la Zona 8 de l’ACEM
Redacció (Fotos: Germen Coll).- El passat dimecres 26 d’octubre es van presentar en roda de premsa els actes de celebració dels 20 anys de l’Escola de Música de Gurb. A l’acte hi van participar l’alcalde de Gurb, Josep Casassas, la presidenta de l’Associació Mu sical de Gurb, Olga Coll i els tres professors/es de l’equip Directiu de l’EMMG: Clara Vall (Directora), Toni Serrat (Cap d’estudis) i Anna Sanabra (Se cretària).
La iniciativa d’un grup de pares amb inquietuds musicals
La història es remunta a l’any 2002 quan un grup de pares de les Caramelles de Gurb van tenir la iniciativa de crear una escola de música. La idea era fer una escola adaptada a les necessitats d’un poble de les dimensions de Gurb i amb la voluntat que fos accessible a tothom. L’Escola havia de donar l’oportunitat de què els gurbetans es poguessin formar en el món de la músi ca d’una forma més amena i
propera, però sense renunciar a la qualitat i amb una forma ció pedagògica per qui volgués seguir els seus estudis dins del món de la música.
Després de 20 anys de la seva proposta s’ha consolidat i avui és una de les escoles de mú sica de la comarca amb més alumnes. Al llarg d’aquests anys diversos alumnes formats a l’Escola de Música de Gurb han cursat el Grau Professio nal i fins i tot algun ha arribat a l’ESMUC.
Des de l’Ajuntament l’alcalde
Josep Casassas, agraeix “l’esforç i treball de les famílies impulsores i a tots els profes sors, professionals i alumnes que han convertit l’EMMGurb en un orgull pel poble de Gurb”.
L’acte de presentació va comp tar amb l’actuació musical dels alumnes de Cant Coral 2 (nivell 3 i 4) de l’Escola de Música di rigits per l’Anna Sanabra.
Per commemorar el 20è ani versari s’han programat di versos actes i activitats que podeu veure en el llistat a la dreta d’aquestes línies.
•Actuació conjunta amb el Grup de Caramelles de Gurb
•Taller de Soundpainting, llenguatge universal que utilitza signes per interpretar música.
•Drum Circle, amb Santi Carcassona
•Taller de Cant “Cançons del món”, amb Jordi Sek
Juny
•Actuació als premis literaris
•Concert de Final de Curs i commemoratiu del 20è aniversari
* Hi ha previst un Cicle de Concerts a Gurb, amb dife rents propostes i amb la participació de professorat de l’escola i el Cor de Gòspel de Gurb amb dates encara per concretar.
El detall de les activitats, ho raris i possibles variacions les podreu consultar a les Xarxes socials i web de l’EMMGurb.
amb presoners de guerra.
La visita guiada va anar a càrrec de Meritxell Font, descendent directe de la casa de La Riba, que roman encara sota les ai gües de Sau. Una cinquantena llarga de persones provinents tant d’Osona com de les co marques veïnes van gaudir de les explicacions detallades de com es va construir la presa, de l’entorn natural tan carac terístic amb els cingles de Ta vertet i també dels costums i tradicions de la zona, fins que fou inundada.
Toni Carrasco (Fotos: T.C).Un cop l’eufòria dels turistes d’aquest estiu ha buidat els entorns del pantà de Sau, i amb menys aigua que mai, el
passat dissabte van començar les visites guiades a l’antic po ble de Sant Romà de Sau, que des dels anys seixanta està submergit sota les aigües del
pantà. Una presa construïda en temps de la dictadura fran quista amb mà d’obra provi nent d’altres llocs d’Espanya i en els seus principis també
Tampoc hi van faltar referèn cies a la cultura popular, com la presència a la zona del ban doler Joan de Serrallonga, que venia tot sovint a Sant Romà per visitar a un dels membres
Re exologia Podal. S'estimulen uns punts del peu per donar la informació al cos, que es curi ell mateix.
Els cursos de Re exologia Podal són de 32 hores repartides en 4 mesos, 2 de teòrica i 2 de pràctica.
Emocional amb Flors de Bach. Per entendre'ns, les emocions són com una motxilla que anem carregant i que sense adonar-nos afecten els nostres comportaments i les nostres convivències. Els cursos de l'Emocional són de 32 hores repartides en 4 mesos, 2 de teòrica i 2 de pràctica.
El Drenatge Limfàtic. És un massatge que serveix per aportar els líquids i grasses cap als ganglis limfàtics per facilitar-ne l'eliminació. Els cursos de Drenatge Limfàtic són de 24 hores en 3 mesos, meitat teòrica i meitat pràctica.
La Naturopatia. És un sistema terapèutic clàssic basat en la capacitat auto curativa de la persona que ens connecta amb la Naturalesa. Consta de 3 anys acadèmics. Impartit per Assumpta Tort
La formació de Medicina Tradicional Xina especialitzada en Acupuntura i Moxibustió que ofereix la nostra escola, consta de 4 anys de duració, repartida entre 3 cursos i un màster. Impartida per Dani Mir, Acupuntor i Tècnic de Teràpies Alternatives. Matrícules obertes. Inici dels cursos, setembre i octubre. Més informació: www.escuelaliujing.com
Re connexió amb l'Ànima: A través d'informació i tècniques senzilles, obrirem la nostra consciència i potenciarem les nostres capacitats.
Cura el teu nen/a interior: Aprendrem a canviar la informació que ens limita, transformant així la nostra vida.
Reiki: Consisteix en transmetre energia universal al pacient i realitzar un re equilibri en els seus cossos energètics i Xacres perquè l'energia vital pugui uir adequadament.
Impartit per Moises Galaser www.moisesgalaser.com
Ens trobareu al Passeig de la Generalitat núm. 46 de Vic i al Facebook. Tel. 93 380 42 43 / 679 34 32 21 www.laflordelremei.com - laflordelremei@gmail.com
de la seva colla, el famós a la contrada Fadrí de Sau.
Els orígens dels primers habi tants de la zona ja daten de fa vint mil anys, en restes troba des al Cingle Vermell de Sau, concretament a l’abric de Cas tell Sa Sala.
Al segle X, la vall estava pobla da en cinc nuclis disseminats al voltant de les parròquies de Santa Maria, Sant Romà, Sant Pere de Castanyadell, Sant An dreu de Bancells i Sant Martí de Querós, i un bon nombre de masos dispersos pel terri tori. El nucli més important de població es va formar al voltant de l’església de Sant Romà de Sau, que a mitjans del segle XX tenia gairebé 300 habitants. Aquests vivien bàsicament de l’agricultura amb conreus de blat i ordi; la ramaderia amb ovelles, cabres i vaques; i l’explotació forestal com la llen ya i carbó vegetal.
La construcció del pantà va comportar l’expropiació de fin ques i la consegüent desapari ció del poble sota les aigües.
La presa de Sau es va inaugurar l’any 1963. El primer projecte datava de la Segona Repúbli ca (1931), però les obres no s’inicien fins a principis de la dècada de 1940 i es van allargar durant més de vint anys. Du rant aquest període, la pobla ció de Sant Romà es va triplicar, ja que la construcció de la pre
sa també significa l’arribada de nous habitants, la majoria pro vinents del sud d’Espanya i que s’ubicaven al nou poble.
El nou Sant Romà, situat a sobre de la presa, disposava d’una colònia de cases per als treballadors, xalets per als enginyers, cementiri, esglé sia, escola i una caserna de la Guàrdia Civil. Finalment, el 13 d’agost de 1963 el pantà es va començar a omplir. El paisat ge i la vida dels veïns de Sau
havia canviat definitivament. Actualment, el municipi té 330 habitants, amb Vilanova de Sau com a nucli principal.
La fauna que hi podem trobar inclou ocells com el blauet i el corb marí, i fins i tot la prolife ració d’una espècie d’esponja d’aigua dolça. Pel que fa als peixos, predominen l’ablet, el silur i molt especialment la carpa. En total, 15 espècies diferents, 11 de les quals intro duïdes.
Redacció (Fotos: Josep M. Costa).Sant Julià de Vilatorta ha estat la població escollida enguany per celebrar la tercera Equitrobada, la festa del Turisme Eqüestre de Catalunya. Es tracta d’un esdeveniment bianual per a tots els aficionats i practicants a les rutes, marxes i viatges a cavall, on s’organitzen diverses activitats relacionades amb el món eqüestre.
Cada participant surt d’on vol i quan vol, amb el seu cavall, carruatge, mula o ase. S’han de recórrer els quilòmetres necessaris per apropar-se, des dels diferents indrets de Catalunya, fins a arribar el dia assenyalat a la població escollida. Al llarg de diumenge, dilluns i dimarts, a Sant Julià es van celebrar exhibicions, concursos i ponències, entre d’altres.
Es manté viva la memòria i l’interès que desperta la figura del filòsof, teòleg i escriptor que va viure des dels vuitanta fins a la seva mort a Tavertet.
Redacció (Foto: Collsaca bra Viu).- Dissabte a la tarda, l’Alcalde de Tavertet, Albert Prado, la Regidora de Cultura, Conxita Martín, i el periodista Antoni Bassas, veí de Tavertet des de fa més de vint anys, presentaven la Ruta Raimon Panikkar en un acte que va congregar molta gent i on tam bé hi va participar la filla del filòsof, Maria Panikkar. La ruta oferirà un passeig per Tavertet i el seu entorn, amb marcs si tuats en llocs estratègics des d’on contemplar el paisatge i llegir algunes de les reflexions del filòsof.
A les set de la tarda, amb la pri vilegiada acústica de l’Església parroquial del poble, el Cor d’
Homes d’Osona oferia un con cert on la música es va interca lar amb la lectura d’alguns poe mes a càrrec de l’actor Joan Crosas, també integrant del Cor. El públic va omplir un afo rament que va quedar petit.
La natura també ha estat molt present aquests dos dies. Dis sabte a la nit , amb la xerrada i posterior observació astronò mica al Pla de les Llenties i diu menge al matí amb la passejada botànica que va fer l’herbolari de Tavertet, Santi Jàvega. La tradicional Tirolina gegant a la Cinglera ha estat una altra de les activitats destacades, i el Taller d’artesania amb pell posava la darrera nota cultu ral d’un cap de setmana ple de gent que ha tancat la cinquena edició d’un Collsacabra Viu ple tòric. la porposta ha reivindicat de nou el seu territori, amb una formula i continguts adequats a cada poble i per a tothom.
Toni Carrasco.- Divendres passat al vespre va tenir lloc a la plaça Major de Vic una concentració del col·lectiu Trans or ganitzada per l’Associació Acció Trans, tot coincidint amb l’Octubre Trans. La lectura del manifest va anar a càrrec de l’activista osonenca Fina Campàs, en un acte reivindicatiu sobre les diferents qüestions que afecten el col·lectiu.
Redacció.- Les Associacions de Gent Gran d’Osona es van reunir al Lluçanès en la 4a trobada organitzada pel Consell Consultiu de la Gent Gran d’Osona. Van fer diverses activitats a Oristà, i poste riorment van dinar a Prats de Lluçanès. L’objectiu era doble: crear un espai de reflexió sobre el funcionament de les as sociacions de gent gran i visitar elements patrimonials del Lluçanès.
Toni Carrasco.- No és habitual assistir a una representació teatral a pocs metres dels actors. I menys que aquests actuïn totalment despullats. ‘Fem l’última copa’, de Harold Pinter, ha estat un repte aprovat amb nota alta per la jove companyia La Metralla, amb Abel Reyes, Gerard Pla i Raquel Garabal al capdavant.
Els plors insistents donen la benvinguda en un espai escènic impactant, amb un home de genolls nu i amb el cap tapat per una caputxa negre. A partir d’aquí tot és possible, fins i tot que accidentalment marxin els llums i que el botxí sigui la víctima i la víctima el botxí.
L’obra narra cruelment la tortura física i psicològica que aplicaven els militars argentins a la població civil en plena dictadura als anys vuitanta. Es va mostrar a l’escenari de l’Atlàntida dijous passat, en una doble sessió, de forma neta, sense manies, sense pors. Els joves actors de La Metralla han demostrat que ni són massa joves, ni massa radicals ni massa arriscats.
L’obra també s’ha pogut veure aquest mes d’octubre a Torelló i Calldetenes.
Toni Carrasco (Foto: T.C).- Hi ha obres que mai passen de moda, sobretot pels seus continguts sempre vigents. L'Avar de Molière, en mans de la prestigiosa companyia sevillana Atalaya, n'és un bon exemple. L'obra, en castellà, es va poder veure dissabte al teatre Atlàntida de Vic.
La brillant interpretació de l'avar per part de
Carme Gallardo eleva al grau màxim el que s'ha d'entendre com a teatre del bo. Una obraq ue mostra el seu esperit més enginyós, amb grans dosis de vitalisme, un ritme trepidant, humor negre, música en directe, i una escenografia simple però efectista. En definitiva, una actualització necessària d'un clàssic del teatre que llueix amb llum pròpia.
l’avar de molière, més vigent que mai
Redacció (Foto: Josep M. Costa).- El periodista i presentador Espartac Peran va presentar dijous a la tarda el seu debut literari “Tres desitjos abans de morir”, juntament amb la ninotaire Pilarín Bayés. Amb el subtítol “De la mort, el dol i la
vida”, ell llibre ha estat editat per ‘La Campana’.
Durant la presentació, que va tenir lloc a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic, Pilarín Bayés li va regalar algunes làmines amb il·lustracions sobre la mort.
Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- La Sala Modernista del Casino de Vic també va ser l’escenari de la presentació del nou llibre del mediàtic Marc Giró “Encara més pijos”. Davant una sala plena, Giró va conversar sobre l’obra amb l’editora Ester Pujol.
Redacció (Foto: Josep M. Costa).- El Temple Romà va acollir divendres la presentació del llibre "De l'autocràcia a la democràcia. Jaume Balmes i Alexis de Tocqueville (1800/1850)", de Josep Maria Font Purtí. Va anar a càrrec del mateix autor, acompanyat del Dr. Josep Maria Alsina, professor emèrit de
la UB i rector honorari de la Universitat Abat Oliva; i de la Dra. Núria Molas, professora de la UB.
El llibre és una descripció d'un trànsit en el qual, en alguns aspectes, encara estem immersos, entre una monarquia absolutista i un règim democràtic.
Redacció (Foto: Josep M. Costa).- Dissatbte 29 va tenir lloc a la seu d’El 9Nou la presentació del llibre de fotografies “Moments màgics al Lluçanès”, de Josep Martínez Castro.
L’acte, obert a tothom i amb entrada gratuïta, va anar a càrrec del mateix autor i de
Mònica Usart i Martí Oliveras, meteoròlegs de RAC1 i RAC105.
El llibre és un recull fotografies de l’autor que serveixen per a descobrir diversos fenòmens meteorològics del país així com el territori del Lluçanès.
‘TRES DESITJOS ABANS DE MORIR’, D’ESPARTAC PERAN
‘ENCARA MÉS PIJOS’, DE MARC GIRÓ
Redacció.- Roger Soler Fisioteràpia ofereix tractament a tot tipus de patologies, així com plans de prevenció i rehabilitació individualitzats. Fan tractaments de teràpia manual, punció seca, embenats funcionals, kinesiotape, manipulació vertebral i plans de readaptació a l’activitat física, entre d’altres.
En Roger, fisioterapeuta col·legiat núm. 16021, amb
Màster Universitari de Fisioteràpia Esportiva i Readaptació a l’Activitat Física, us atendrà amb un tracte proper i individualitzat. Treballa amb hores convingudes a través de cita prèvia. Està al c/ del Pirineu, 3 de Prats de Lluçanès. S’hi pot contactar per Instagram a @rogersolerfisioterapia o al correu rogersolerfisio@ gmail.com
Redacció.- A la nova Estètica Nirvana, centre de bellesa i teràpies naturals, se centren en l’aparença però sobretot en el benestar personal, a través d'una equilibrada mescla entre les tècniques més actuals i els mètodes tradicionals més eficients. Perquè una persona que se sent bé, també es veu bé!
L'oferta de serveis de Nirvana es divideix en quatre branques principals: tractaments facials i corporals, manicures i pedicures unisex, depilacions amb cera i làser, i massatges. Molt aviat s'inaugurarà el servei de massatge Shiatsu.
Ofereixen tractaments exclusius, com per exemple la decoloració de pèl facial i corporal per preadolescents. També es fan tractaments i preus especi-
als molt econòmics per a la gent gran, com tallar ungles, fer la cera facial... Visiteu el centre i us informaran!
Estètica Nirvana està ubicada prop del Mercat Municipal, al carrer dels Morató número 6 de Vic.
Redacció (Fotos: Josep M. Costa).- El passat dimarts 25 es va inaugurar el nou espai immersiu del MEV, Museu d’Art Medieval, una important aposta per la digitalització de l’art medieval, emmarcada dins del projecte MEV, L’Art Medieval + Digital. Es tracta de l’espai immersiu més gran dels museus catalans. S’inaugura amb una experiència emotiva i de gran impacte visual i, en un futur, s’oferiran nous relats virtuals que les persones visitants podran escollir a través d’una pantalla tàctil.
El nou espai immersiu és una eina educativa i divulgativa que explica un relat que connecta amb les obres de la col·lecció permanent del museu i és la porta d’entrada per visitar el MEV. La contextualització de les peces en el corrent artístic i en l’època en què van ser creades esdevé fonamen-
tal perquè el visitant entengui i valori l’excepcional col·lecció que ofereix el museu. Planteja doncs un viatge de l’avui cap al passat.
La primera experiència immersiva es titula ‘Avui, fa mil anys’. Té una durada de 8 minuts i permet descobrir tres espais virtuals. El relat el protagonitza un jove aprenent de pintor que treballa en un taller ubicat just a l’actual edifici del MEV.
La sala s’ubica en un espai de prop de 100 m². Té una paret en semicercle on es projecta l’experiència audiovisual en 3D, i a través d’una pantalla tàctil les persones visitants poden triar quina experiència volen veure i en quin idioma: català, castellà, anglès i francès. La sala té cabuda per unes 30 persones i la poden visitar tant grups com persones a títol individual.
Toni Carrasco (Foto: T.C).- Sau va tornar a trepitjar els escenaris divendres amb l’inici de gira a l’Atlàntida i el seu darrer treball ‘Mil i una nits i uns quants dies’. Aquest esperat retorn de la banda de Pep Sala va oferir alguns dels nous treballs i també el record dels antics temes més exitosos.
A la veu, el mataroní Jonathan Argüelles, més integrat a la banda que mai, va fer duo de veus amb el Pep Sala en una
vesprada memorable amb l’Atlàntida ben plena i un públic animat. Un ambient que no pateix el pas dels anys, ni per part de Sau30 ni per part dels assistents. Una catarsi col·lectiva de dosi de Sau30 que dura i perdurarà.
Sau torna amb la frescor i dinamisme del primer dia. Una banda universal, nascuda en una casa de colònies a la vora de Sau, que s’ha fet més famosa que el conegut embassament.
Redacció (Foto: Josep M. Costa).- Emmarcada dins la programació de l’Ateneu de Vic, la Sala Modernista del Casino de Vic va acollir dimecres la conversa i debat “A la cuina!”, de la mà de Maria Nicolau, Pep Salsetes i Pep Palau. La trobada va cloure amb un tastet de Jordi Coromina de L’Horta Tavertet i Eduard Aliberch de Mas Monells.
Victori ,
Julià de Vilatorta.
776 621
El 52,3 % de les queixes rebudes són per canvis de la llengua de docència; el 24,3 %, per manca d’assignatures en català, i el 23,4 %, per vulneracions d’altres drets lingüístics
El Més! està associat a l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació).
Redacció.- La quinzena edició del concurs literari AMIC-Ficcions ha assolit els 1.000 participants procedents de 118 centres educatius, dels quals 611 alumnes són de Catalunya, 250 són del País Valencià, 126 de les Illes Balears, 12 d’Aragó i 1 de la Catalunya del Nord. Les inscripcions per participar en el certamen de creació literària es van activar el passat 3 d’octubre, i continuen obertes fins al 31 de gener a www.amicficcions.cat.
El concurs “AMIC-Ficcions, l’aventura de crear històries” està enfocat a alumnes de 14 a 18 anys que cursin 2n cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mitjà. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa, creada per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), busca impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants. Així com fomentar l’escriptura i la literatura en català.
Prenent cinc inicis de
novel·la: Nosaltres a la lluna d’Alice Kellen, Ciutats de Fum de Joana Marcús, Jaufré (anònim), El que penso (sobre tot) de Jordi Sierra i Fabra i Terres mortes de Núria Bendicho Giró; els participants han d’escriure un relat dividit en tres capítols i penjar-los a través del web del concurs seguint el calendari d’entrega. Poden participar individualment o en grup de fins a tres persones.
Un jurat format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació serà l’encarregat d’escollir els guanyadors i els finalistes. La segona quinzena del mes d’abril es publicaran els noms dels finalistes, i durant el mes de maig es farà l’entrega de premis. Els premis de l’edició d’enguany són: iPhone, PlayStation, iPad, Smartwatch i auriculars sense fils. També es premiaran als professors més motivadors que més alumnes hagin presentat al concurs i, entre els quals, més relats hagin arribat a la final.
En la darrera edició van participar-hi més de 4.493 estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CFGM.
Redacció.- 333 són les queixes per discriminacions lingüístiques que ha registrat la campanya “La universitat, en català” durant el curs 20212022. Impulsada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), la campanya va arrencar a l’octubre amb l’estrena d’un web per facilitar les denúncies i es va comprometre a informar cada quadrimestre de l’evolució de les vulneracions i de la situació de la llengua a les universitats. A través d’un formulari, amb un tràmit de menys de cinc minuts, els estudiants poden fer arribar les denúncies i l’entitat les gestiona i les fa arribar al servei de queixes de la universitat.
Durant aquest primer curs, la campanya ha registrat 174 queixes per canvis de llengua d’una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent, 81 queixes per la manca d’oferta d’assignatures en català i 78 queixes per la vulneració d’altres drets lingüístics. Tot i que durant el primer quadrimestre es van registrar més queixes que en el segon, durant el segon quadrimestre van créixer les vinculades a la vulneració d’altres drets lingüístics.
Així, tot i que la majoria de
queixes van ser per un canvi en la llengua d’impartició, els estudiants expliquen situacions tant o més greus. Pel que fa a la vulneració d’altres drets lingüístics, l’entitat ha rebut queixes d’alumnes que denuncien que alguns docents s’han negat a acceptar-los treballs en català o que els han impedit dirigir-s’hi en català. A la Universitat Politècnica de València, un alumne explica que la tutora del treball de final de grau li va retreure que volgués escriure el treball en català perquè limitaria el públic a una comunitat “molt reduïda”, i que li va advertir que no se’l llegiria. Malgrat que ella va acabar fent un informe positiu del treball i no hi va incloure cap comentari sobre la llengua, va enviar un correu a l’alumne, en castellà: “Hola, ja he mirat el teu TFG. La veritat és que per a mi és una llàstima que l’hagis escrit en valencià. M’hauria agradat poder aprendre del teu projecte, però amb l’idioma has limitat la comunicació dels resultats a una comunitat molt reduïda. Però bé...”.
En totes les universitats incloses en la campanya hi ha queixes per motius lingüístics, però el nombre varia: de les 83 de la Universitat Autònoma de Barcelona a les 2 queixes de la Universitat Internacional de Catalunya, passant per les 8 de la Universitat de València. Aquesta diferència no és representativa de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s’explica per la dimensió de la institució, per la sensibilització dels estudiants i pel grau de coneixement de la campanya.
Enguany serà l’únic representat osonenc.
Redacció (Foto arxiu 2021: Leo Zhukov/UCI).- El vi ladrauenc Eloi Palau (Trialsport Club) ha estat con vocat per la RFEC per prendre part en els propers Campionats del Món que es disputaran a Abu Dhabi (UAE) del 9 al 13 de novembre. Els bons resultats al llarg de la temporada han permès a Palau guanyarse una plaça amb la selecció nacional.
“Som un grup on tots tenim l’or a l’abast, qui no falli se l’emportarà”
Per Palau serà la seva cinquena participació en uns Campionats del Món. El seu debut fou a Andorra l’any 2015 on va obtenir la quarta posició en cate goria júnior. El 2016, com a segon any de junior, es penjava la medalla d’or a Val di Sole (Italia). El 2017 no va estar convocat. El 2018 s’estrenava a la cate goria absoluta finalitzant en un espectacular quart lloc a Chengdu (Xina). El 2019, malgrat estar con vocat, no va poder disputar-lo, convalescent encara de l’accident als Alps italians. Palau es vol treure el regust de boca de l’any passat on, fins a la darrera zona tenia el primer lloc gairebé assegurat. Un error de conducció el va relegar fins a la tercera posició. L’objectiu de Palau per aquests mundials és anar a guanyar-los, tal com explica: “Durant l’any ens hem pogut mesurar en diferents proves nacionals i in ternacionals, i el nivell de tots és realment altíssim. Està clar que l’home a batre és Borja Conejos, està molt bé de forma però jo estic supermotivat. Un cop a la final lluitaré pel mallot irisat”. Palau dispu tarà les semifinal el divendres dia 11 a les 11h i la final està prevista pel dissabte dia 12 a les 17h30 (hora local/UTC+4).
Vic va viure el 2021 uns impecables Campionats del Món de Trial UCI on el vigatà Martí Riera es va penjar l’or a la categoria junior 20” i Eloi Palau el bronze en categoria elit 20”. La capital osonenca va viure un esdeveniment extraordinari després d’un any d’interrupció a causa de la pandèmia. Enguany la capital dels Emirats Àrabs Units pren el relleu a Vic en una competició que tornarà a reunir més de 300 atletes provinents de 30 països. A la convoca tòria de la RFEC hi ha citats sis catalans més: Sergi Llongueras, Martí Vayreda, Laia Esquís, Nil Benítez, Martí Yélamos i Josep Sabé en júnior 20”.
Sílvia Coll Solà va vèncer a la japonesa Moana Nakamichi
Redacció (Foto: Santi Terricabras).- El primer equip del Gir bau Vic TT va vèncer per 4-0 al Son Cladera TTC de les Bale ars, en el partit de la 4a jorna da de la superdivisió estatal de tennis de taula, celebrat a Vic. Amb aquest triomf, el conjunt vigatà se situa segon de la clas sificació per darrere de l'UCAM Cartagena, l’únic equip invicte.
D'aquest partit, cal destacar la victòria de Sílvia Coll Solà da vant el nou fitxatge del Son Cladera, la japonesa Moana Nakamichi. La calldetenenca va remuntar un 1-2 en contra i va vèncer finalment per 3-2. L'endemà d'aquest partit va viatjar a Itàlia, on juga el WTT Youth Contender U17 i U19.
Abans, Sofia Zhang i Tamolwan Khetkhuan s'havien imposat a Leila Erika Imre i a Ainhoa Cris tobal, per 3-1 i 3-0, respectiva ment. En el doble Zhang i Khetkhuan també van vèncer
a Imre i Cristobal per 3-0.
En aquesta ocasió, el Girbau Vic TT va ser dirigit des de la banda per l'entrenador Mi quel Ramos.
Victòria del Girbau Vic a la divisió d'honor estatal
El segon equip femení del Gir bau Vic, que juga a la divisió d'honor estatal, també va gua nyar per 6-0 contra el Reus Gantxets Miró, i també es se
gon de la classificació. Noa Muñoz, Camila Moscoso i Ane ta Olenzka van aconseguir dos punts cadascuna d'elles. La jove jugadora Irina Gimeno no va poder jugar encara, i tam poc ha pogut viatjar a Nantes per jugar l'Eurotalents Desen volupament Camp, per una lesió al canell de la qual s'està recuperant satisfactòriament.
L'equip de 1a divisió estatal fe menina del Girbau Vic TT, for mat per Maika Sagrera, Marti
na González i Laura Torrents, va aconseguir la primera victò ria a la lliga, en vèncer al CTT Ateneu 1882 per 1 a 5.
El Girbau Vic de la Divisió d'ho nor estatal masculina va tor nar a perdre per un ajustat 4-3, aquesta vegada, a la pista d'un reforçat Mollerussa Pre fabricats Pujol. Després que Ehsan Shafreh guanyés els dos punts individuals que va dispu tar i que Sergi Molist posés l'empat a 3 en el marcador, el doble es va decantar al costat de l'equip rival.
L'equip de la 1a divisió estatal masculina va perdre per sen gles 5-1 en els dos partits dis putats a Madrid, contra Aluc he TM i el Boadilla TM. A la lliga Territorial, derrota del Girbau Vic a 1a divisió contra el CTT Barcelona per 6-0 i vic tòria del Girbau Vic, que conti nua invicte, contra el CTT Cas tellar del Vallès per 6-0.
Redacció.-
l’ascens
Els nedadors i nedadores del club van competir amb un casquet de natació on es podia llegir la frase “TOMI, nedem per tu, i cada braça da serà teva”, dedicant l’ascens a Tomàs Domín guez, entrenador del club durant els últims 12 anys, i que va morir fa poc.
Per a tot plegat, la familia de la natació del Vic-ETB
viure la jornada de forma molt
i especial.
Aquest recorregut de pocs quilòmetres però intensos ens porta a voltar pel veïnat d’Espinalba. Sortint doncs des de Llanars, anirem ns a la Roca. A continuació pujarem cap al Pla Duran, envoltant Puig Ventós i Puig Ferriol. Baixarem per Sant Isidre cap a Espinalba i anirem per les Saleres ns a la Font de la Folcarà. Tornem cap a Llanars per un corriol net i ciclable.
DISTÀNCIA 12,19 km
TEMPS * 3 h
DIFICULTAT Difícil DESNIVELL ACUMULAT 729m
PUNT D’INICI Hotel el Grèvol (Llanars)
RUTA CIRCULAR
*El temps i la di cultat són orientatius i depenen de l’expertesa de l’esportista.
DIJOUS 3
15h.- Activitat infantil Bibliobus Puigdon. ‘Explica’m una selva’. Escola Garrafo, Lluçà.
17h.- Castanyada 2022. Homenatge als socis de 88 i 89 anys. Entrepà de pernil, castanyes, panellets, aigua, vi, cava, moscatell i ball. Preu: socis 10€ i no socis 15€. Casal Cívic Frederica Montseny, Manlleu.
17.30h.- Taller. Clauers de resina. Més informació a l’Espai Jove trucant al telèfon 938811212. Espai Jove, Centelles.
17.30h.- L’hora del conte +4 anys. Amb Teia Moner. Biblioteca la Cooperativa, Centelles.
17.30h.- Xerrada i colloqui per a famílies amb infants de 0 a 3 anys.
‘Què li està passant a l’infant? Com m’ajusto al seu desenvolupament?’, a càrrec de la psicòloga Laia Sala Sala i amb la col·laboració de l’AFA La Xarranca. Sala de la Caixa, Taradell.
18h.- Cicle de Conferències de l’Aula Oberta. ‘El patrimoni històric en perill: Novetats de les activitats arqueològiques al nord de Síria i Iraq en temps convulsos’, a càrrec de Miquel Molist Montañà, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Auditori Fundació Antiga Caixa, Manlleu.
18h.- Xerrada. ‘Com s’aprèn el gènere a la infància’, a càrrec de Rosa Guitart, mestra i psicòloga educativa. Com s’ha d’actuar per tal de no crear prejudicis en
els infants respecte al gènere. Hi haurà servei de cangur/monitor. Biblioteca de l’escola Vall del Ges, Torelló.
19h.- Amb veu pròpia. Accions poètiques 2022. Cicle d’espectacles que tenen la poesia com a eix vertebrador i es porta a terme durant el mes de novembre, en el marc de les Jornades Miquel Martí i Pol. Jazz Cava, Vic.
19.30h.- 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Isabel Casadevall i Nuri Pujol van al safareig a rentar la roba. Elles són les protagonistes d’un nou capítol de la sèrie “mans destres” que en aquest cas mostra amb calma, senzillesa i sensibilitat l’ofici i destresa de les dones que acudien als safareigs a rentar la roba.
21h.- AlTer Cinema. Projecció del film ‘La mujer que escapó’, de Hong Sang-soo. Sinopsis: ‘Drama. Mentre el seu marit és fora en viatge de negocis, Gamhee queda amb tres dones a les afores de Seul. Primer visita dues amigues
a casa seva i després es troba casualment amb una vella amiga en un cine. Però, qui és la dona que fuig? De què fuig i per què?’. Cinema El Casal, Torelló.
DIVENDRES 4
15h.- 2a Trobada d’empreses de Balenyà. Ses-
sió informativa sobre els autoconsums com partits i les comunitats energètiques industrials a càrrec de Pau Pañella, tècnica de l’Agència Lo cal de l’Energia d’Osona. Presentació de la Comu nitat Energètica Balenyà Sostenible, a càrrec de Ramón Roig. Ajunta ment, Balenyà.
16.30h.- Castanyada Jove. Torneig de 3x3 de bàsquet, ping pong, jocs de taula, globoflèxia tot amenitzat amb música amb castanyes i begu des. Edifici de la Pista, Balenyà.
20h.- Projecció del documental. ‘Kobane, aixecar-se’, de Ferran Domènech Tona. I segui dament col·loqui amb els autors del documen tal. Preu de l’activitat: taquilla inversa. Teatre Municipal, Manlleu.
20h.- Presentació del llibre Tea-xoc-tre. Amb l’autor, Pep Castells, Pasqual Bernat, Dolors Collell i Isabel Sirerol i els alumnes de batxille rat escènic de l’Institut Cirviànum. Biblioteca de l’Institut Cirviànum, To relló.
20h.- Espectacle. ‘Tra-dició/Tra-ïció’, amb Raquel Santanera, Oriol Sauleda i Valentina Risi. Biblioteca Pilarín Bayés, Vic.
DISSABTE 5
09.30h.- Cultura Viva. X Jornada de presentació de la recerca etnològica a la Catalunya Central 2022. Biblioteca Antoni Pladevall i Font, Taradell.
10.15h.- Visita comentada i guiada per l’expo sició permanent i la seu de la Fundació i recorre
gut literari fins la fàbri ca Tecla Sala amb ex plicació de la indústria i lectura de poemes. Fundació Miquel Martí i Pol, Roda de Ter.
12h.- Xarxampa. Hora de conte: ‘Birondeta, birondó’. A càrrec de Mon Mas. Adreçat a in fants a partir de 4 anys. Biblioteca Municipal BBVA, Manlleu.
12h.- Agermanament entre Viladrau i l’Aleixar. Tota la informació i programació a la pàgina web de l’Ajuntament. Viladrau.
13,30h.- Festa solidària d’Osona contra el càn cer. Dinar popular amb actes benèfics. Preu del dinar d’adults 13€ i infantil 7€. Gimnàs 1 d’Octubre, Santa Eulàlia de Riuprimer.
16h.- Espai de reflexió sobre la participació ciutadana. A càrrec de Tomàs Juste. Local So cial de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, Lluçà.
18h.- Jornada. ‘Colòm bia i Països Catalans: Internacionalisme i me mòria’. Tota la informa ció a la pàgina web de l’Ajuntament de l’entitat wwww.boirabaixa.cat. Local Social de l’entitat, Manlleu.
19h.- Castanyada 2022. Castanyes i entrepans de botifarra. Actuació del cor ‘A nuestro aire’ de la Peña Flamenca de Manlleu. Local Social de l’Entitat, Manlleu.
20h.- Música. ‘Celes te canta Chavela’, una festa on morirem, tran quils, d’amor. Tres ar tistes en majúscules fan reviure un mite etern,
Chavela. Teatre Cirvia num, Torelló.
20h.- Concert. Joana Serrat & The Great Ca nyoners. Espai ETC, Vic.
20.30h.- Teatre. Repre sentació de l’obra ‘75 m2’, amb Gottic Teatre. Preu de l’entrada: ta quilla inversa. Can Costa Centre Cultural, Taradell.
21h.- Espectacle d’hu mor. ‘Paco & Maite show. Fins que la mort ens separi’. Preu de l’en trada: 16€. Teatre Muni cipal, Manlleu.
21h.- Espectacle teatral. Representació de l’obra ‘Perfectes desconeguts’, de la Cia. Tona78’ Talía. Preu de l’entrada: 10€. Espai Rusiñol, Manlleu.
DIUMENGE08h.- Sortida ciclista. El
recorregut es portarà a terme en modalitat de bici de gravel i sortirà de Taradell per fer una ruta per Malafogassa, Sau i Savassona. Durant el recorregut es farà una parada per esmorzar a Vilanova de Sau. La Pla ça, Taradell.
08h.- 27ª Caminada po pular de Font en Font. Recorregut d’uns 17 km. Avituallament d’aigua i esmorzar d’entrepà d’embotit o formatge i obsequi pels participans. Plaça Major, Viladrau.
08.15h.- Serra de la Co gulera fins a Saderra. Recorregut per la serra de la Cogulera fins al puig del Juí. Baixada per les Gargantes fins a Sa derra i continuació de la ruta pel riu Ter per tor nar de nou a Sant Quir ze de Besora. Distància: 12,3 km. Desnivell: 630 metres. Preu de l’excur sió: 4€. Punt de Sortida plaça Bisaura, Sant Quir ze de Besora.
09h.- II Cicle de patri moni i memòria- Rutes culturals per Balenyà 2022. Ruta de l’aqüe ducte de Barbat i el Casal de Balenyà. Les rutes tenen una durada aproximada d’entre 2 i 3 hores i són aptes per a tothom. A càrrec de Pere Vargas. Plaça Josep Espona, Balenyà.
10h.- Fira de la Tardor a les Masies de Voltregà 2022. Fira amb propos tes d’artesania i alimen tació, amb bon ambient, música i food trucks. Espectacle infantil, ma ridatge de formatges i vins, concert vermut, inflables i un taller de cistells per anar a bus car bolets, entre altres. Jardins del Despujol, Les Masies de Voltregà.
10h.- Ruta guiada. Amb l’historiador Albert Prat desaba, es farà una vi sita guiada al Castell de Duocastella de Sora per conèixer com va néixer, quines van ser les seves funcions i perquè va ser abundant. De tornada es passarà per Rocafiguera i s’explicarà la seva his tòria. Bar Restaurant Bar Corominas, Sora.
10h.- XII Duatló de Tavèrnoles. Distàn cia: 5km. cursa a peu + 19km. en BTT + 2.5km. cursa a peu. Camp de futbol, Tavèrnoles.
11h.- 1r Diumenge a la vora del Ter. Durant la visita s’explica l’evolu ció històrica de la colò nia tot fent referència a multitud d’aspectes, de caire econòmic, polític o social que n’han carac teritzat la seva evolució. Així com la seva relació amb l’artista modernista Santiago Rusiñol. Preu de l’entrada: 5,5€. Colò nia Rusiñol, Manlleu.
17h.- Audició de sar danes. Concert amb la cobla Lluïsos. Pavelló Esportiu Municipal, Sant Julià de Vilatorta.
18h.- Titelles. Repre sentació de l’obra ‘Sota sola’, de la Cia. Ka Tea tre. Un espectacle sobre la importància de donar valor a les petites coses del dia a dia, parar, res pirar, mirar-nos als ulls i escoltar-nos. Preu de l’entrada: 6€. Auditori Teatre, Calldetenes.
18h.- Teatre. Represen tació de l’obra ‘Una te ràpia integral’, amb Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma i Laura Por ta. Comèdia que posa en qüestió la nostra neces sitat de creure en alguna cosa. Preu de l’entrada: 18€ anticipada i 20€ a
taquilla. Teatre Cirvia num, Torelló.
19h.- Els concerts al Manlleuet. Ernest Ginko, concert de versi ons i temes propis amb la presentació del disc ‘Seguint la natura’. Preu de l’entrada: taquilla inversa. El Manlleuet, Manlleu.
09.30h.- Taller de forma ció digital per persones en recerca de feina. Eines digitals bàsiques per la recerca de feina. Aquest taller té una durada de tres sessions que es por taran a terme els dies 7, 9 i 14 de novembre. Per a més informació podeu consultar la pàgina web de l’Ajuntament. Sala Lluïsos, Taradell.
17h.- Donació de sang. Horari: de 17 a 20.30h. CAP, Santa Eugènia de Berga.
17.30h.- Taller de cuina sense pares. Per a joves de 12 a 17 anys. Preu de l’activitat: gratuïta. Es pai Activa’t, Sant Julià de Vilatorta.
18h.- Xerrada. ‘Fake news, no et deixis enga nyar’, amb la Fundació Pere Tarrés. Biblioteca la Cooperativa, Centelles.
Exposició permanent “Una mirada al passat per a un futur més sos tenible”. Horari: de di marts a diumenge de 10 a 17.30h. Monestir de Sant Pere de Casserres, Les Masies de Roda.
Exposició permanent ‘L’esquerda, la fortalesa del Ter’. Horari: de di marts a divendres de 10 a 14h, dimarts de 17 a 19h i dissabtes, diumen
ges i festius de 10.30h a 13.30h. Museu Arque ològic de l’Esquerda, Roda de Ter.
Exposició de fotografies de la Parròquia de Lur des. Horari: a les sorti des de totes les misses i el primer dissabte de cada mes de 18 a 20h. Església de Lurdes, Vic.
Exposició ‘Reconstruint els pisos de Can García’. Horari: de dimarts a di vendres d’11 a 14h i de 17 a 20h i dissabtes, diumen ges i festius de 10 a 14h. Fins al 27 de novembre. Museu del Ter, Manlleu.
Exposició ‘Natura i Art’, de Lola Hosta fins al 23 de maig de 2023. Mas Bellpuig.
Exposició ‘Onsevol’, de Toni García. Horari: de dilluns a diumenge de 17.30 a 20.30h fins al 6 de novembre. El Casino, Vic.
Exposició permanent ‘Projectors de Cinema Amateur’, col·lecció d’aparells cedits al poble per Ramon Casas, Maira del Mar Isern, Isidre Ri bas i Tomàs Pladevall. Horari: dimarts, dijous i dissabte de 10 a 13.30h i de dilluns a divendres de 15.30 a 20h. Biblio teca Bac de Roda, Roda de Ter.
Exposició ‘In Natura’, fotografies de Laura Llo bet. Horari: de dijous a diumenge de 18 a 20h fins al 30 d’octubre. Can Puget, Manlleu.
Exposició ‘Game_over’, divuixos i linòleums d’Aleix Mataró Garriga. Horari: dissabtes de 18 a 20h i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h fins al 27 de novembre. Centre d’Arts el Marçó Vell, Cen telles.
Les Masies de Roda (Al costat de l’Ajuntament)
Us donem les grà cies a tot per haver gaudit amb nosaltres d’aquesta gran castan yada!
Un dissabte més te niu on passar una bona tarda de ball i un bon berenar, aquest dissabte 5 de novembre a les 17,30 h tornarem a omplir la pista dels millors ritmes i mi llor ambient amb el fantàstic DUET DE SOL DE NIT.
Informació
TEL. 650 250 500
Salut i ball
Exposició ‘Sota censura. Manuel de Pedrolo, re trat d’un segle de lluita’, amb Alba Pijuan com a comissària. Horari: de dilluns a divendres de 15.30 a 19.30h fins al 18 de desembre. Sala de lectura Verdaguer, Fol gueroles.
Exposició ‘Bombers 40 anys’ mostra itinerant que commemora els 40 anys del cos de bombers de la Generalitat. Horari: de dilluns a divendres de 16 a 20h fins al 4 de ge ner de 2023. Centre Cívic Joan Triadú, Vic.
Visita guiada de la fau na urbana i monuments de la ciutat de Vic gra tuïtament. Adreçat a ci cle superios, instituts o secundaria. Concerteu hora al tel. 696501127.
Divendres 4 de novembre. A les 21h sopar i a les 22.00h. ball amenitzat per JORDI BRUCH. Buffet lliure de pa amb tomàquet amb embotits i TRUITES variades. Preu 8€ Ball, 12€ so par i ball.
Dissabte 5 de novembre. A les 21h sopar i a les 22.00h. ball amenitzat per OSTRES OSTRES. Buffet lliure de pa amb tomàquet amb embotits i TRUITES variades. Preu 8€ Ball, 12€ sopar i ball.
Diumenge 6 de novembre a les 17.30h. Berenar i ball amb ANDREUS DUET Preu 8,50€
Reserves: 634 338 946
Us esperem aquest Diumenge dia 6 de novembre a les 17.00h de la tarda.
Dissabte 5 de novembre, Sopar més Ball amb DUET ANDREUS . Sopar de forquilla i ganivet a les 20h del vespre i ball a les 22h.
Comptarem amb l’actuació de DOBLE PERFIL per passar una gran tarda de ball més berenar. Preu 8€ Reserves: 626 163 314
Diumenge 6 de novembre. A partir de les 17h Berenar entrepà de pernil ibèric més Ball amb el DUET ALMA .
Ja tenim la Loteria de Nadal, dècims a 20€. Número 01123 Per reserves: 610 042 503
Ens complau dir que el proper diumenge 6 de novembre, fem Ball amb el cantant DOLFI a les 17.00h.
Amb molta marxa!
Berenar ball a la Sala a les 17.30 h amb PEP I M. JOSE TRIO.
Berenar + ball : 8,5 € Hi haurà servei de bar.
Sala climatitzada Reserves Pep. Tel. 639 72 85 13
Redacció (Foto: Vic Comerç).Vic Comerç va presentar ahir dimecres 2 el projecte Nexxes, un esdeveniment que vol con nectar art i comerç durant els propers dos caps de setmana a diversos carrers comercials del centre de Vic. Les propos tes culturals d’aquest cap de setmana es concentraran al Portal de la Rambla, al carrer Manlleu i al carrer Estret.
Al Portal de la Rambla es podrà veure una exhibició de mura lisme i grafiti, es podrà gaudir de l’ambientació musical de la mà de quatre DJS, i es podrà col·laborar en un mural parti cipatiu públic comprant en un dels comerços participants del carrer.
Pel que fa al carrer Manlleu, hi haurà per una banda ‘Ar
tistes dins l’aparador’: es farà l’exhibició en viu d’un artista en cada comerç associat. Hi haurà diferents estils de pin tura, il·lustracions, escultura... A més, el toc musical el posarà una jam session oberta (al Passeig, entre el c/Manlleu i el c/Estret). Es tocarà música en viu durant tota la jornada, brindant l’oportunitat a tots aquells artistes a sumar-se a
l’escenari. Finalment, un artis ta vigatà presentarà un mural dedicat al carrer Manlleu.
Per últim, el carrer Estret comptarà amb aparadors vi vents, on hi haurà maniquins humans a cada comerç partici pant (personatges provinents d’escoles de dansa i de teatre de Vic). També s’hi farà un pa tró literari aeri.
Els aparadors del carrer Man lleu i carrer estret també competiran en el concurs de vitrines per tal d’escollir els millors aparadors artístics. Comprant en qualsevol botiga participant del carrer (mín. 5€) aconseguiràs una butlleta per valorar de l’1 al 5 l’art de cada aparador. La podràs dipositar a la bústia del mural de cada ca rrer i entraràs en el sorteig de targetes regal de Vic Comerç.
El cap de setmana de l’11 i 12 de novembre, les propostes de Nexxes continuaran a la plaça Major, als carrers Argenters, Sant Vicenç i Cardona i a la plaça Canonge - Collell, amb l’espectacle lumínic ‘Conne xions’, acrobàcies, tallers i jocs, entre d’altres.
DIJOUS 3
08.30h.- Consultori Mu nicipal. La doctora Far ràs i la infermera Laura Alberca passen consul ta. Horari: de 08.30 a 15h. Collsuspina.
11.30h.- Bibliobús. Ho rari: d’11.30 a 13.30h. Sant Quirze Safaja. 11.30h.- Bibliobús. Ho rari: d’11.30 a 13.30h. Calders.
11.30h.- Bibliobús Gui lleries. Horari: d’11.30 a 13.30h. Plaça Abat Es carré, Castellcir.
16h.- Taller de manu alitats. Horari: de 16 a 18h. Més informació a la pàgina web de l’Ajun tament. Cal Salvador, Castellcir.
16h.- Bibliobús Gui lleries. Horari: de 16 a
18.30h. Plaça Prat de la Riba, Castellterçol. 16.30h.- Espai de lec tura. Horari: de 16.30 a 19.30h. Castellterçol.
17h.- Pati obert. Horari: de 17 a 20h. Espai Jove, Castellterçol.
18h.- Curs d’informàti ca pràctica. A càrrec de Joan Purtí. Sala Poliva lent de la Casa de Cultu ra, l’Estany.
DIVENDRES 4
15h.- Sala d’estudi. Ho rari: de 15 a 20h. Cal Salvador, Castellcir.
16.30h.- Espai lectura. Horari: de 16.30 a 19.30h. Castellterçol.
16.45h.- Espai de troba da. Local Social Ramon Cabanas, Collsuspina.
17h.- Pati obert. Horari: de 17 a 20h. Espai Jove, Castellterçol.
18h.- Cuina sense pa res. Escoles Velles, Cas tellterçol.
19h.- Entrenament de Tennis Taula. Horari: de 19 a 20h. Local, Castell cir.
19.30h.- Entrenament de Pàleo. Horari: de 19.30 a 21h. La Quinta na, Castellcir.
21h.- Concert de Lídia Pujol. Centre Espai Escè nic, Castellterçol.
08h.- Caminada matinal pel Moianès. Més infor mació a www.gemimo ia.cat. Moià.
10h.- Taller de cerà mica. Preu: 10€ per inscripció. Local Social Ramon Cabanas, Coll suspina.
11h.- Passejades tre mentinaires per Granera. Casal, Granera.
17.30h.- Taller de te atre. Classes imparti des per Xavier Vinuesa. Preu: 20€ mensuals. Lo cal Social Ramon Caba nas, Collsuspina.
18h.- Teatre. Represen tació de l’obra ‘La taver na de la Rosita’. Local Social Ramon Cabanas, Collsuspina.
18.30h.- Escena 42. Re presentació de l’obra ‘Abans que arribi l’ale many’. Centre Espai Es cènic, Castellterçol.
DILLUNS 7
15h.- Sala d’estudi. Ho rari: de 15 a 20h. Cal Salvador, Castellcir.
17.30h.- Grup de suport emocional i ajuda mú tua. Sala Petita, Monis trol de Calders.
19h.- Formació. Funci onament de l’atur, la jubilació, les baixes la borals: informació per les empreses per poder transmetre als treballa dors. Casal Gent Gran, Collsuspina.
19.30h.- Entrenament de Pàleo. La Quintana, Castellcir.
Exposició ‘Museus i Li ceu: una història com partida’. Accés gratuït i visitable en horari del Museu fins al 30 de de sembre. Museu de Moià.
ACN.- Les quatre autoesco les del Ripollès porten un any reclamant poder tornar a fer l’examen de teòrica a Ripoll. Arran de la pandèmia, la Pre fectura de Trànsit va decidir passar a fer-ho a Girona. Havia de ser una situació temporal per l’emergència sanitària, però veuen que passen els mesos i la mesura no es re verteix per falta de personal. “És un trasbals de temps i de diners”, es queixa el responsa ble de l’Autoescola Taboada de Ripoll, Jaume Taboada, que re corda que omplir ara el dipòsit de combustible els costa el do ble que fa un any. Juntament amb Olot i la Vall d’Aran son els únics punts de Catalunya on no s’ha recuperat el servei.
Des de la Prefectura de Tràn sit els diuen que la falta de personal a Girona impedeix revertir-ho. “Entenc que viuen un moment difícil, però no és el nostre problema ni el dels nostre alumnes, s’haurien de posar les piles i fer el que si gui”, es queixava Taboada.
Durant la pandèmia, les auto escoles van assumir les despe ses de desplaçament. “Havia de ser temporal”, recorda Ta boada. Han passat els mesos i ara, a més, s’ha disparat el preu dels combustibles. En el seu cas, explica que quan eren un grup nombrós, llogaven un autocar i el cost l’assumia l’empresa. Ara només els por
ten si són pocs i amb el vehicle de l’escola. Si no hi caben, els alumnes s’han de pagar un bit llet de bus.
L’encariment de gasoil també ha posat al límit les pràcti ques dels carnets amb vehi cles pesats. “Omples el tràiler per fer classes 2 o 3 tres dies i després l’has de tornar a om plir, cada cop son 500 euros, el doble que fa un any”, es queixa David Tamu, responsable de l’Autescola Munell Formació. La situació és tan preocupant que s’estan plantejant no im partir classes si la mesura no es reverteix amb urgència.
“Seguirem pressionant perquè és una decisió administrativa”
Des de la Federació d’Autoescoles de Catalunya denuncien la falta de voluntat per part de l’administració. El president, Joan Sala, detalla que al llarg d’aquest any s’han reunit amb els responsables de la Prefec tura de Trànsit a Girona, la sub delegació del Govern a Girona i també de Trànsit. Unes troba des amb les que no han acon seguit arrencar el compromís de recuperar els exàmens teòrics. El motiu és que tras lladar-se a fer els exàmens “els comporta més feina”, segons Sala. “És voluntat administrati va”, afegeix. Tot i les dificultats, el president de la federació ho té clar: “Seguirem pressionant, també políticament”, explica.
Toni Carrasco (Fotos: Comis sió de Festes).- La Comissió de Festes de Sant Pau de Se gúries, en col·laboració amb l’Ajuntament, ha aconseguit un nou èxit de disbauxa i festa terrorífica amb el seu túnel del terror. En aquesta tercera edició s’han dedicat els continguts temàtics a les profunditats de l’inframon, amb escenes molt ben tro bades i que van ser seguides per molts vilatans.
El muntatge es va portar a terme, per partida doble, el dissabte i diumenge pas
sat a l’edifici polivalent d’El Molí. Aquest infern únic i disbauxat, no recomanat per a menors de deu anys, començava amb un laberint que portava directament al túnel o recorregut de por. Hi havia fins a nou escenes de l’inframon i van prendre part com a figurants i actors una vintena de persones.
Des de l’organització la va loració és molt positiva, i el públic va valorar l’esforç i la dedicació dels organitzadors per fer una activitat tan prò pia d’aquestes dates.
DIJOUS 3
17.30h.- Hora del conte ‘Contes d’arreu del món’, amb Joan de Boer. Biblioteca Lambert Mata, Ripoll.
18.15h.- Cardio Tono. Molló.
09h.- V Jornada Parcs Naturals i Museus. Ar tesania i producte local. Museu Etnogràfic, Ripoll.
19h.- Club de lectura +8. Grup 1. Comentari col· loqui del llibre ‘La Victò ria somia’ de Timothée de Fombelle. Modera l’acte, Montse Maes tre. Biblioteca Lambert Mata, Ripoll.
20.30h.- Íntims cicle de teatre de prop. Re presentació de l’obra ‘200.000 dones’, d’Anna Tamayo i Ángela Palaci os. Teatre Comtal, Ripoll.
DISSABTE 5
10h.- Visites guiades al Museu de les Mines de Carbó d’Ogassa. Horari: de 10 a 12.30h. Ogassa.
11h.- Mostra itinerant: l’ofici de formatger al Ripollès. Taller de cre ació d’un formatge de
drap. Preu de l’activitat: 6€. Davant de l’església, Sant Pau de Segúries.
11h.- Visita guiada so bre la Retirada Repu blicana a Camprodon. Oficina de Turisme, Cam prodon.
11.30h.- Visita guiada ‘Sant Joan de les Abades ses, la joia del romànic’. Palau de l’Abadia, Sant Joan de les Abadesses.
11.30h.- Joc de pistes a Setcases: petits explora dors del patrimoni. Preu de l’activitat: 2,5€. Da vant de l’Hotel la Farga, Setcases.
12h.- Visita guiada al Conjunt Monàstic de Santa Maria de Ripoll. Horari: de 12 a 13.30h.
12h.- Festa Major de Beget. Tota la progra mació a la pàgina web de l’Ajuntament. Beget, Camprodon.
17h.- Parada a Fontalba, un viatge a una vall úni ca. Vall de Núria, Que ralbs.
18h.- Visita guiada. ‘Cam prodon medieval’. Preu de l’activitat: 5€ adults i 3€ menors de 12 anys. Punt de sortida al Monestir de Sant Pere, Camprodon.
10h.- Visites guiades al Museu de les Mines de Carbó d’Ogassa. Horari: de 10 a 12.30h. Ogassa.
11.30h.- Festa Major de Beget. Tota la progra mació a la pàgina web de l’Ajuntament. Beget, Camprodon.
12h.- Visita guiada al Conjunt Monàstic de Santa Maria de Ripoll. Horari: de 12 a 13.30h.
17h.- Parada a Fontalba, un viatge a una vall úni ca. Vall de Núria, Que ralbs.
Exposició ‘Temps del Romànic. Art, vida i consciència’. Horari: el de l’església fins al 31 de desembre. Església de Sant Pere de Ripoll, Ripoll.
Exposició fotogràfica ‘Dèria Arbòria. Els arbres de la vida’, de Xa vier Erruz. Horari: el del local fins al 8 de gener de 2023. Espai Cultural Cal Marquès, Camprodon.
Exposició ‘Els ulls parlen, les paraules miren, les mirades pensen’ d’Agustí Puig. Horari:
de dilluns a dissabte de 10 a 14h i de 16 a 19 i diumenges de 10 a 13h fins al 27 de novembre. Palau de l’Abadia, Sant Joan de les Abadesses.
Exposició ‘La llum vellu tada’ de Xavier Carbo nell. Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 14h i de 16 a 19h i diumenges de 10 a 14h. Palau de l’Aba dia, Sant Joan de les Aba desses.
Mostra de pintura de Josep Grau, aquarel·les i olis. Horari: el de la Bi blioteca fins al 30 de no vembre. Biblioteca Lam bert Mata, Ripoll.
Exposició ‘Despertant instruments adormits’ d’Antoni Madueño. Ho rari: el del Museu fins al 8 de gener de 2023. Mu seu Etnogràfic de Ripoll.
Ara més que mai, estem al costat dels emprenedors. Truca’ns o envia’ns un correu i publicarem gratuïtament un publireportatge de l’obertura o inauguració!
Tel. 93 885 69 29
A/e: info@mesosona.cat
Anuncien que és la primera de moltes i el gerent admet que no troben gent.
Redacció.- Uns 150 treballa dors i treballadores de l’hos pital d’Olot s’han concentrat aquest dimecres a les portes del centre per denunciar el que qualifiquen de situació “insostenible” per falta de personal i per exigir més in versió per a la plantilla. La presidenta del comitè d’Em presa, Nadia Tobarias, diu que es veuen obligats a assu mir més tasques de les que els pertocarien per falta de gent i nombroses baixes. Una situació, asseguren des del comitè d’empresa, que posa en risc la “seguretat” dels pacients. “Si estàs fent moltes coses a l’hora, hi ha un marge d’error”, explica la
12h.- Consultori mu nicipal. Horari: de 12 a 13.30h. C/ Joan Cas tañer Massegur, 12, Riu daura.
17h.- Taller de materni tat. Més infomració a la pàgina web de l’Ajunta ment. Local Social, Riu daura.
17h.- Exercici físic i salut. Horari: de 17 a 18h i de 18.15 a 19.15h. Local Social Ca la Guapa, San ta Pau.
18.30h.- Koral. Horari: de 18.30 a 20h. Centre Cívic, Riudaura.
19h.- Presentació del llibre de Martí Gironell ‘El fabricant de records’. Local Òmnium Cultural, Olot.
Des del centre, el gerent ad met que hi falta personal però diu que la situació de hospital d’Olot no és gaire diferent de la d’altres hospi tals. Aquí, però, si suma un problema poblacional: no tothom està disposat a anar a treballar a la Garrotxa. “A Ripoll tenen més problemes que aquí ,i a Figueres, que al Trueta de Girona”, explica.
seva presidenta. Exigeixen que hi hagi una previsió de la planti lla “adequada” a les necessitats “reals de cada servei”; més in versió en personal; que no es tanquin llits ni s’anul·lin inter vencions programades i exigei xen un “tracte digne i humà per part dels superiors”.
12h.- Visites guiades a Besalú. ‘Descobreix el Besalú Medieval’. Preu de l’activitat: 5€. Oficina de Turisme, Besalú.
15h.- Taller de memò ria. Horari: de 15 a 16h. Local Social, Riudaura.
19h.- Acte en comme moració dels 50 anys de la creació d’Òmnium Garrotxa. Més informa ció a la pàgina web de l’Ajuntament. Sala El Torín, Olot.
20h.-Sonoma. Repre sentació de la dansa ins pirada en una peça de Morau per al Ballet de Lorraine titulada Le sur realisme au service de la révolution. Preu de l’en trada: 15€. Teatre Princi pal d’Olot.
A més, diuen que la seva retri bució no pot dependre de les despeses. Expliquen que se’ls ha reduït la retribució variable en funció del compliment d’ob jectius per l’augment dels cos tos energètics. Això suposarà que aquest any cobrin un 30% de retribució complementària.
Però, insisteix, la falta de personal és compartida en tots els centres i alerta que es podria agreujar. En aquest sentit, diu que cal reforçar la formació de base i admet que “la privada” s’ha endut molts professionals per les bones condicions que ofe reix i “sense guàrdies”.
09h.- Taller de costu ra a mà. Creació d’una bufanda encaputxada. Ca-nyera Coworking, Olot.
10h.- Taller de joieria amb fusta. En aquest curs aprendràs les noci ons bàsiques per treba llar i convertir la fusta en una joia. Museu dels Sants, Olot.
12h.- D.O Olotina. Ruta guiada pel centre d’Olot per descobrir el seu pa trimoni artístic i els seus productes alimentaris més característics. Sorti da de l’Oficina de Turis me, Olot.
16h.- Visita guiada al volcà del Montsacopa. Punt de sortida a l’Espai Cràter, Olot.
16.30h.- Taller familiar. Construcció d’un ge oinstrument amb ma terials naturals de l’en torn. Preu de l’activitat: 5€. Aula Bufador de l’Es pai Cràter, Olot.
09h.- X Caminada Soli dària la Garrotxa 2022. 10 km i 259 metres de desnivell. Preu de l’ins cripció: 8€. Local Social, Hostalets d’en Bas.
11h.- El Cementiri d’Olot: una ruta per l’escultura funerària. Visita al patrimoni artís tic del cementiri d’Olot, amb nínxols i panteons organitzats simètrica ment des d’un eix cen tral. Cementiri Munici pal, Olot.
12h.- Visites guiades a Besalú. ‘Descobreix el Besalú Medieval’. Preu: 5€. Oficina de Turisme, Besalú.
17h.- El club de la mit ja tarda. Horari: de 17 a 19h. Local Social, Riu daura.
17.30h.- Taller de manualitats de tardor. Espai El Fil, Sant Jaume de Llierca.
20h.- Classe de Ioga. Horari: de 20 a 21h. Lo cal Social, Riudaura.
Exposició ‘Si jo pugués’, obres d’escultura d’Anna Manel·la (19502019). Horari: el del museu fins al 15 de ge ner de 2023. Sala ober ta 1 i 2 del Museu de la Garrotxa, Olot.
Aquesta ha estat la primera activitat commemorativa dels 50 anys de l’Escola Guillem de Mont-rodon.
Redacció (Fotos: Escola Guillem de Mont-rodon).- Més de 250 persones, principalment famílies i mestres de l’Escola Guillem de Mont-rodon, van participar el passat diumenge 23 en la sortida organitzada per l’AFA i la Comissió dels 50 anys de l’escola a la casa on va néixer Guillem de Mont-rodon. Es tracta d’una activitat inclosa dins la programació per commemorar l’aniversari del centre, i que volia acostar una mica més la figura d’aquest cavaller a totes les persones que estan vinculades amb l’escola, sobretot a l’alumnat.
L’activitat estava oberta a totes les famílies, va ser gratuïta i es van organitzar viatges amb el carrilet per arribar-hi. Sortien des de l’escola i un cop a Mont-rodon, el propietari del casal, Ramon Costa, va obrir les portes de l’edifici per poder-lo visi-
tar i veure detalls sobre la figura de Mont-rodon com armadures, retaules, mobiliari o llibres antics.
Abans, però, un Guillem de Montrodon de carn i ossos rebia a tots els nens i nenes i els explicava algunes de les gestes que va aconseguir aquest cavaller que es va ocupar, entre d’altres, de l’educació del rei Jaume I. Després van poder fer medallons amb l’escut dels templers i hi va haver esmorzar per tothom.
Des de la comissió organitzadora i l’AFA es valora molt positivament la visita al casal, i agraeixen la resposta de les famílies que van demostrar un gran compromís amb l’escola i l’entorn on va néixer la persona que ha donat nom a l’escola.
Aquesta ha estat la primera activitat commemorativa de l’efemèride que programarà actes al llarg de l’any per recordar a totes les persones que han passat pel centre.
El nostre territori compta amb una gran diversitat d’empreses, que alhora requereixen dels serveis d’altres empreses per a poder dur a terme la seva activitat. A les següents pàgi nes, a més d’articles d’interès sobre la nova llei d’autònoms que entrarà en vigor el gener vinent, els ajuts del Kit digital al qual poden acollir-se totes les empreses i la seguretat es pecialitzada a les empreses, hi trobareu una selecció d’aquest tipus de negocis.
Anunciants de diversos sectors
Així doncs, hi trobareu anun ciants que comercialitzen
productes de suport a la pro ducció (Pasema), empreses de riscos laborals (Rovitec), assessories (Comptes clars), gabinets advocats (On Le gal), empreses de seguretat (Procam), coworkings (Mag net Coworking), negocis es pecialitzats en neteja (Click net i Net Osona), o comercia litzadores d’altres productes imprescindibles com els mate rials d’oficina i complementa ris (Bureu-Vallée i Ballossada).
Totes elles ofereixen serveis professionals de qualitat a preus competitius.
Us convidem a descobrir-les a les properes pàgines!
Redacció.- Joan Riera va obrir comptes clars ara fa set anys, després d’una llarga trajectòria dins el món de la gestoria. Són experts en comptabilitat i fiscalitat, tot i que també porten temes laborals i mer cantils. Amb interacció constant amb el client com a pilar fonamental, Comptes Clars presenta un model de gestió pioner a la zona. En què es diferencia d’una ges toria convencional? Entrevistem a Joan Riera perquè ens expliqui aquesta i altres qüestions.
Una de les característiques de Comptes Clars és que porteu la comptabilitat de forma remota, com es fa això?
Estem especialitzats a portar els comptes de forma remota, ja sigui amb el software del client, adaptant-nos als seus programes i a la seva manera de treballar, o a través de la plataforma Factura Directa, el programa comptable amb el qual més treballem. Aquest programa no està a l’ordinador del client ni al nostre, sinó que està al núvol. Així, tant el client com nosaltres treballem sobre la mateixa base de dades, veiem la mateixa informació i la compartim.
El client simplement entra les dades allà i nosaltres les podem tractar. Al cap i a la fi aprofitem les noves tecnologies per treba
llar de manera àgil i entenedora. També us desplaceu?
Ens adaptem al que el client vol i/o neces sita. Si hem de portar la comptabilitat a casa del client també hi anem. El nostre objectiu és, per sobre de tot, que el client se senti còmode i segur amb la seva ma nera de treballar, nosaltres simplement aconsellem i oferim un ventall d’opcions, però la decisió és totalment seva.
Quins beneficis té aquest control remot de la comptabilitat?
Potenciar el control remot ens permet te nir un control diari, setmanal… això ens ajuda a tenir la documentació i informació actualitzada, a l’hora de fer tancaments de trimestres per pimes/autònoms i afrontar la presentació d’impostos.
Com a punt fort, nosaltres oferim portar la comptabilitat íntegra, però a vegades hi ha empreses que ja tenen un comptable que entra una part de la comptabilitat. Llavors només necessiten algú que els doni un cop de mà de manera més globa litzada, una visió més àmplia. Nosaltres ens connectem i fem un repàs de la seva comptabilitat.
També feu informes d’evolució dels negocis. Per què són útils?
En fem molts i recurrents, pensem que és molt important que el client sempre sàpi ga d’on ve, on és i cap on va!
Tot i això, treballem amb un programa de comptabilitat líder al mercat, FACTURA DI RECTA, un programa molt transparent i clar, i on des de la seva pantalla d’inici es veu reflectida tota la informació actual de l’empresa d’una manera molt visual.
En què es diferencia, doncs, Comptes Clars d’una gestoria convencional?
Ho podríem definir en poques paraules: per nosaltres el client ha d’estar perma nentment informat de la situació de la seva empresa, i gràcies a la nostra experi ència i la tecnologia actual, ho estem aconseguint de manera satisfactòria. Igualment, seguim avançant amb forma ció continuada, amb l’objectiu de donar l’excel·lència, agilitat i transparència a les necessitats de cada client. I apostant per una relació constant i resolutiva.
El nostre àmbit d’aplicació és el compta ble i fiscal, però també tractem l’àmbit laboral i mercantil amb suports externs de gran solidesa. L’objectiu principal és tenir totes les necessitats del client cobertes.
Definint el concepte COMPTES CLARS, destaquem transparència, comoditat, or dre, flexibilitat, ajuda, esforç i dedicació constant amb les necessitats actuals dels nostres clients. Tractant-los amb total ex clusivitat.
Font: gencat.cat.- El Kit Digital és una iniciativa de Red.es, i té com a objectiu subvencionar la implantació de solucions di gitals per a petites empreses, microempreses i treballadors autònoms
Per demanar el bo digital cal registrar-se al web www.ace lerapyme.es i completar el test d’autodiagnòstic del nivell de digitalització de l’empresa. Una vegada obert el termi ni de la convocatòria caldrà sol·licitar el bo digital a la seu electrònica de Red.es, accedir al catàleg d’agents digitalitza dors i decidir amb qui es vol desenvolupar la solució digital. Amb la formalització de l’acord es cedeix el dret a cobrament de l’ajut a l’agent digitalitzador.
Una vegada formalitzat l’acord l’Agent ha de prestar la solució de digitalització en dues fases:
Una primera fase que tin drà una durada màxima de 3 mesos des de la validació de l’Acord. En aquesta fase l’Agent Digitalitzador ha de realitzar la instal·lació o desenvolupament de la solució i el beneficiari ha de pagar la factura emesa per l’Agent Digitalitzador.
Una segona fase que té una durada fixa de 12 mesos des de l’emissió de la factura en
la fase anterior. El pagament del bo digital com a tal es re alitzarà als Agents Digitalitza dors una vegada hagin justifi cat cada una de les dues fases d’execució.
Lloc web i Presència a internet, Comerç electrònic, Gestió de xarxes socials, Gestió de clients, Business Intelligence i analítica, Serveis d’oficina vir tual, Gestió de processos, Fac tura electrònica, Comunica cions segures, Ciberseguretat, Presència avançada a internet, Marketplace.
També podrà ser objecte de l’ajut la substitució d’alguna de les solucions de digitalització
ja adoptades prèviament. Qui el pot demanar?
Podran ser beneficiaris d’aquests ajuts les petites em preses i els autònoms. També podran obtenir la condició de beneficiaries les societats ci vils amb objecte mercantil, les societats civils professionals i les explotacions agràries de titularitat compartida sempre que exerceixin activitat econò mica i tinguin domicili fiscal en territori espanyol.
L’import dels ajuts, anomenats “bo digital”, serà de 12.000 eu ros per a les empreses del Seg ment I, 6.000 euros per a les del Segment II i 2.000 per a les del Segment III.
Els beneficiaris (empreses) podran formalitzar Acord amb els Agents Digitalitzadors úni cament per una solució de di gitalització per cada Categoria de Solució de Digitalització. Els imports màxims dels ajuts per a cada Categoria depenen del segment en el que s’inclogui l’empresa i van dels 125 als 6.000 euros.
El termini de presentació de sol·licituds per al primer seg ment d’empreses (entre 10 i 49 treballadors) es va iniciar el dia 15 de març de 2022 i fi nalitzarà el dia 15 de març de 2023 a les 11:00 hores.
El termini de presentació de sol·licituds per al segon seg ment d’empreses (d’entre 3 i menys de 10 treballadors) es va iniciar el dia 2 de setem bre de 2022 a les 11:00 hores i finalitzarà el dia 2 de setem bre de 2023 a les 11:00 ho res. Aquest termini conclourà abans en cas d’esgotar-se el crèdit pressupostari establert.
El termini de presentació de sol·licituds per al tercer seg ment d’empreses (entre 0 i menys de 3 treballadors) s’iniciarà el dia 20 d’octubre de 2022 a les 11:00 hores i fi nalitzarà el dia 20 d’octubre de 2023 a les 11:00 hores.
Tots els procediments concursals
han
amb una sentència
És una llei que ofereix la possibilitat d’arribar al perdó dels deutes per a les persones físiques deutors de bona fe que no poden fer front als seus compromisos de pagament. Permet que una persona física, tot i el fracassat econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat de deixar de carregar els deutes que mai podrà satisfer i tenir una nova oportunitat.
Quins són els serveis que s’ofereixen des d’On Legal?
Som un despatx jurídic especialitzat en dret concursal per a empresaris i empreses, Llei de Segona Oportunitat, dret bancari, dret civil i penal econòmic.
Quan una persona es troba en una situació complicada d’endeutament que no podrà assolir, es pot acollir a la Llei de Segona Oportunitat per tal que li exonerin els seus deutes, per tal de començar de zero.
Qui pot acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?
Es pot aplicar a les persones físiques, particulars, autònoms sobreendeutats. Per acollir-s’hi, cal complir cinc requisits: no tenir antecedents penals; que els deutes no superin els 5 milions d’euros; ser persona de bona fe; no haver rebutjat cap feina els últims mesos; i no haver sol·licitat un concurs de creditors en els deu anys anteriors. Recentment, hi ha hagut una reforma de la llei concursal: des del 26 de setembre no-
Segona Oportunitat
On
més s’exonera deute públic en la quantitat de 10.000€.
De què dependrà obtenir una sentència favorable?
Simplement de la feina ben feta! No hi ha judici, és un procediment que acaba en una sentència favorable si es reuneixen els requisits.
Aproximadament, quin és el percentatge d’èxit?
No m’agrada “presumir” d’aquesta dada, perquè sembla que no pugui ser. Però tots els procediments que he presentat i acabat, uns 180, han acabat amb la sentència favorable. No n’hi ha ni una, fins al dia d’avui, que digui que “no em donen la raó”.
Explica’ns algun cas d’èxit d’On Legal.
Per mi tots els casos són d’èxit; empresaris que van tenir una empresa i van avalar els deutes, persones que es van anar endeutant amb els bancs per demanar préstecs per pagar altres préstecs, pares que van avalar als fills, avaladors de tercers que no
van poder pagar, execucions hipotecàries...
Vau aconseguir una sentència pionera a Lleida...
Estàvem davant del jutge mercantil de Lleida, que té el criteri que l’habitatge del concursat, per molt que el seu valor sigui equiparable al de la hipoteca i que aquesta es vagi pagant cada mes, s’ha de posar a disposició del concurs i s’ha de perdre. Així no és com ho exposa la jurisprudència d’altres províncies, que consideren que, si el valor és el mateix, incloure l’habitatge al concurs no beneficia a cap creditor. A més, la llei defensa el dret a un habitatge.
El jutge ens va denegar la conclusió d’un concurs si no entrava l’habitatge a la massa concursal. Vam fer un recurs d’apel·lació i ens van estimar totes les pretensions: el concurs s’havia de resoldre mantenint l’habitatge.
Què haig de presentar si hi estic interessat?
Només trucar-me! Jo t’explico, et dic la informació necessària i t’ajudo a buscar-la.
C/
empresarial i bancari.
La nova norma ha establert un nou sistema de cotització
re
que obligarà els tre balladors autònoms a cotitzar en funció dels ingressos reals. La reforma estableix que en els pròxims tres anys es desplega progressivament un sistema de 15 trams que determina les bases de cotització i les quotes en funció dels rendiments nets de l’autònom.
A partir de l’1 de gener de 2023 s’haurà de comunicar a la Seguretat Social una previ sió dels rendiments nets que s’obtindran en l’exercici de to tes les activitats econòmiques.
El càlcul dels rendiments nets es farà deduint dels ingres sos totes aquelles despeses necessàries per a la seva ob tenció, així com una deducció per despeses genèriques del 7%. Pels autònoms societaris aquesta deducció serà del 3%. Els autònoms amb ingressos més baixos experimentaran una reducció de la seva quota de més del 30% respecte de l’actual. Els treballadors au tònoms amb rendiments per
sota del SMI pagaran quotes entre 200 € i 260 € al mes el 2025. Els trams de rendiment mitjà tindran quotes men suals entre 290 € i 294 € men suals i els que guanyin més de 6.000 € al mes la quota serà de 590 €. Durant l’any els tre balladors autònoms podran modificar la seva base de cotit zació fins a 6 vegades per ajus tar-la a l’evolució de la previsió de rendiments.
S’estableix la possibilitat que els autònoms que a 31/12/2022 estiguin cotitzant per una base de cotització su perior a la que li correspongui en funció dels ingressos nets pugui continuar cotitzant per aquesta.
Les bases escollides tindran caràcter provisional, fins que es produeixi la seva regularització a partir de l’exercici següent, en funció dels rendiments anuals obtinguts i comunicats per l’Administració tributària. Calculada la base de cotitza ció definitiva, el treballador autònom pot ingressar les di
ferències de cotització fins a l’últim dia del mes següent a aquell que se li notifiqui el re sultat de la regularització. En el supòsit que es procedeixi a la devolució per haver ingressat cotitzacions superiors a les de gudes, la Tresoreria haurà de fer-ho abans del 31 de maig de l’exercici següent.
El nou sistema s’implantarà de manera gradual en un perío de màxim de 9 anys. A partir 01/01/2032 les bases de co tització es fixaran dins dels lí mits de les bases de cotització màxima i mínima que es deter minin en la llei de pressupos
tos. El nou sistema implicarà l’obligació de tots els treballa dors autònoms de presentar la declaració de la renda, ja que aquesta permetrà comprovar quins han estat realment els rendiments.
Serà obligatòria la cobertura per incapacitat temporal. Es millora la prestació de cessa ment en l’activitat (ja no es demanarà dotze mesos de cotització ininterrompuda im mediatament anterior a la si tuació de cessament, sinó que podrà acreditar-se en els vinti-quatre mesos anteriors a la situació).
a prosperar. Segons la investi gació, “la gent és més produc tiva i col·laborativa quan tre balla envoltada de persones.
Les trobades casuals i la con versa precipiten la creativitat i les idees són compartides”.
coworking poden acabar des embocant en nous projectes.
1. Competència. S’ha de tenir en compte de no compartir espais amb empreses que pu guin ser competència vostra.
Un coworking és una oficina compartida entre professio nals de diferents sectors que treballen de manera indepen dent però amb la possibilitat de crear sinèrgies. La majoria es tracta de professionals que no necessiten res més que un portàtil, un telèfon i una bona connexió a Internet per poder realitzar la seva feina. Solen ser programadors, dissenya dors, gestors de comunitats en línia, periodistes, comercials, consultors…
A un coworking, no estàs sol!
Si ja ets emprenedor sabràs que treballar per a tu mateix vol dir que hauràs d’afrontar tots els problemes i reptes del
negoci tu sol i això ens pot por tar a un estat de negativitat.
Quan t’uneixes a una comuni tat de coworking, pots superar aquestes sensacions amb el suport d’altres professionals que tenen experiències i idees afins. Envoltar-te de persones que estan passant per situa cions semblants t’ajudarà en molts sentits.
Relacions amb altres professionals
A més, segons una investiga ció de l’Escola de Negocis de la Universitat de Michigan, el coworking us ajuda a ser més productiu, a treure més del vostre potencial professional,
Certament, el fet de compartir oficina i relacionar-nos cada dia amb les mateixes persones farà que millorem la nostra xarxa de contactes contínua ment. El coworking us donarà l’oportunitat de conèixer per sones de diferents indústries i fins i tot aconseguir clients, col·laboradors i socis comer cials.
1. Fugir de les distraccions. A casa sempre serà més fàcil que la teva feina es vegi interrum puda... molts cops perquè tu mateix/a et distreus. És impor tant també separar la vida pro fessional de la privada.
2. Imatge de professionalitat. En molts aspectes... Per exem ple: és molt més professional convocar als clients a una sala de reunions que quedar a un bar o a casa teva.
3. Interacció i col·laboració. Les relacions que s’estableixen entre els membres d’un
2. Distraccions. Cadascú té el seu estil de treball i potser tu no estàs acostumat a fer feina amb soroll. Si és el cas, sempre pots fer servir auriculars amb música.
3. Mals companys de feina. És un risc que has d’entomar, és exactament el mateix que pas sa amb oficines d’empreses.
4. Límit d’horaris. Assegurate’n que les teves necessitats horàries coincideixen amb les del coworking.
Per resumir-ho, el coworking sempre serà més car que tre ballar des de casa però serà molt més barat que tenir una oficina pròpia. Pots buscar un coworking amb tarifes flexi bles depenent de les teves ne cessitats.
En definitiva els avantatges sempre solen superar els in convenients.
Empresa homologada per la DGP Núm. 03/2008
C/ Narcís Monturiol, 20. Gurb. Tel. 93 812 67 98 procam@procamsl.com - www.procamsl.com
Surt de casa tranquil, de la teva alarma ens ocupem nosaltres!
Gaudeix de l’espai coworking amb la tarifa que més s’adapti a tu segons les hores que vulguis venir.
Tarifa fix: 160€/mes
Tarifa flex: 80€/mes
persones. Deal room: 20€/hora
Boiler room: 30€/hora fancy room: 30€/hora
Ideals per a freelancers que necessiten un espai exclusiu o empreses amb equips des de 2 ns a 4 membres.
Oficina 3pax: 450€/mes
Oficina 4pax: 600€/mes
Oficina 8pax: 1.100€/mes
magnetcoworking.com magnetcoworking@gmail.com Camí de la Tolosa, 9 - Oficina 8. Vic
Tel. 621 253 971
Neteges particulars i empreses
Tractament de terres
NetOsona és una empresa formada per professionals d’una llarga experiència en el sector. Combinem l’última tecnologia en detergència que a més d’eficàcia és ecològicament sostenible.
netosona@netosona.cat
Truca’ns 621 25 08 59
Redacció / AMIC.- Cada any es produeixen milers de robatoris en tota mena d’empreses. No podem evitar-ho, però sí que podem minimitzar i molt el risc que entrin a robar seguint uns instal·lant sistemes d’accés, control i alarma adequats a la teva empresa.
Instal·lar un sistema de seguretat que inclogui una alarma, la qual avisarà a una centraleta o t’enviarà una alerta al telèfon mòbil és ja per si mateix un sistema dissuassori.
També és aconsellable installar càmeres de seguretat. Aquestes, a més de detectar un intrús per moviment o poder controlar l’estat de la nostra llar a distància, són per si mateixes un important ele-
ment dissuassori.
Si l’empresa per la raó que sigui ha d’estar molt temps tancada contempla la possibilitat d’instal·lar un temporitzador que encengui i apagui els llums cada cert temps.
Sistemes d’accés per a empreses amb molt personal
El control d’accés a l’empresa o a determinats departaments és essencial per garantir la seguretat i per tenir registre dels fluxos de moviment dins de l’empresa. Les targetes o claus unificades són molt efectives i pràctiques per accedir a diferents espais protegits.
En aquest especial hi trobaràs empreses que poden assessorar-te per a qualsevol tipus d’aquestes instal·lacions.
Per 11è any
oficial OJD-PGD
(20.256), i la tercera
Actualment,
A
Avui dia qualsevol indret per remot i llunyà que sigui no es resisteix a la recerca que se’n pugui fer a Google.
Aquest cercador ens atansa arreu i a tothom. D’una manera o altres persones, llocs i conceptes troben una aproximació inicial i podem visualitzar un indret o una fesomia.
Així doncs, des del sofà de casa, des de la taula del despatx o buscant-ho en el mòbil que el tenim sempre a l’abast, el món el portem a la butxaca. Malgrat això, ben segur que mai s’havia viatjat tant com ara. Amunt i avall els humans ens desplacem i cerquem nous espais, coneixem cultures noves, comprenem àmbits ben diferents dels nostres i assaborim tota mena de menges i podem percebre cosmovisions ben diferents de la nostra, encara que visquem en aquest món global.
Si bé viatjar ens fa entendre el món, la diversitat i la riquesa del mosaic humà, res ens assegura que el tracte que propiciem a l’altre sigui respectuós, digne i atent.
La discriminació, les prevencions davant aquell/a que és diferent, la sospita davant costums o expressions com-
partides i diferents de la nostra; en comptes d’anar desapareixent, creix sense aturador en molt dels nostres contextos geogràfics i socials.
Cal treballar doncs per defugir, prevenir i combatre, si cal, tota mena de discriminació racial sigui des de l’àmbit individual quan es dona, sigui des de formacions polítiques o d’altres tipus de col·lectius que abonen aquesta manera de pensar i de fer.
Viatjar ens ha d’ajudar a valorar la dignitat de cada persona pel fet de ser-ho i la dignitat dels pobles; és allò que des de la reflexió cristiana valorem com a fonamental: si Déu és Pare tots som germans!
Et lleves d’hora per anar a treballar, obres el llum de la tauleta de nit i no funciona.
A les palpentes busques una espelma, un lot o uns llumins per veure’t. La teva mascota passeja amunt i avall pel passadís i a ella no li fa falta cap llum externa, ja s’hi veu. Un cop trobes l’espelma l’encens i vas al lavabo a fer les teves necessitats, també a les fosques i a la llum del ciri com en una pel·lícula de por, amb sort si en tens a casa és clar, de ciris.
Tires de la cadena i no surt aigua. Vols posar la TV per veure les notícies i continua sense haver-hi corrent elèctric. Et vols dutxar i no hi ha aigua ni calenta, ni freda, ni llum. Fa un fred que pela i la calefacció no funciona perquè la bomba és elèctrica. Vols escalfar un got de llet o un cafè per esmorzar i, si no tens gas butà, no ho pots fer. Surts de casa una mica enfadat i a fora no hi ha llum, no funciona cap fanal.
En la negra nit només es veuen els llums dels cotxes que hi circulen.
A Kíiv fa dies que viuen així, Rússia ha tallat el subministrament d’aigua i electricitat. Aquest exemple exposat ara i aquí pot ser d’aquí o d’allà, però allà ja fa dies que estan així: sense llum i sense aigua.
La guerra continua i a Kíiv la temperatura diürna és avui d’entre 2 i 6 graus.
Pere Oliva Prevere de VicÀRIES (Foc) (21/3 al 20/4)
En un assumpte del teu interès pots sentir-te una mica confús i no saps per on tirar. No permetis que els altres decideixin per tu. Reps un comunicat ofi cial que esperaves.
CRANC (Aigua) (22/6 al 21/7)
Amb Mercuri a Casa V, gaudeixes de xerrades amb amics o la parella. Augment dels desplaça ments. Si fas vida seden tària, pots començar per passejar una mica cada dia.
BALANÇA (Aire) (24/9 al 23/10)
Despeses per una repa ració domèstica. Si fa poc que estàs en parella, en tres a una etapa en la qual definiu millor la relació. Possible entrada de diners llargament esperats.
CAPRICORN (Terra) (22/12 al 20/1)
Saturn ja ha deixat la re trogradació i si tenies assumptes paralitzats, co mencen a moure’s. Pots sentir-te més actiu i comu nicatiu i amb ganes de fer alguna escapada.
TAURE (Terra) (21/4 al 20/5)
Si hi ha un tema pendent d’aclarir amb la parella, t’estàs prenent el teu temps per poder explicar-te bé. El sector laboral ha finalitzat una etapa i en comença una altra.
LLEÓ (Foc) (22/7 al 23/8)
Amb diversos planetes per la Casa IV, els assumptes fa miliars o domèstics prenen protagonisme. Una perso na pot parlar-te de manera mig encriptada per fer-te una confessió.
ESCORPÍ (Aigua) (24/10 al 22/11)
Amb diversos planetes al teu signe et sents més enè rgic i ets el rei de la festa. Podries donar una segona oportunitat a una persona amb qui ja vas tenir una relació.
AQUARI (Aire) (21/1 al 19/2)
Pots viure una forta atrac ció sexual i et costarà una mica ignorar el que sents. Algú que pertany al passat (un amor o una amistat) no vol oblidar-te i torna a la teva vida.
BESSONS (Aire) (21/5 al 21/6)
Amb Mercuri a la Casa VI, es donen resultats mè dics o cites pel metge. A la feina, l’ambient és més dialogant. Estàs una mica contingut verbalment i enfocat en l’economia.
VERGE (Terra) (24/8 al 23/9)
Mercuri a Escorpí t’inclina a estar concentrat en el que t’interessa i al fet que no et perdis en assumptes irrellevants. Bon moment per escriure. Estàs més re ceptiu a l’amor.
SAGITARI (Foc) (23/11 al 21/12)
Hi ha coses viscudes que necessites comunicar per a poder superar-les mi llor. Fa un temps que algú et mira amb bons ulls en secret, però ja té ganes de passa a l’acció.
PEIXOS (Aigua) (20/2 al 20/3)
Una persona de la famí lia, està tallant les teves ales sense voler. Explicali el que sents amb tacte. Tens plans pel futur, però primer hauràs d’enfrontar algunes pors.
Aquesta cançó la cantem a l’ermita de Sant Roc, com comiat i benedicció dels pelegrins.
És molt emotiva.
“Vell pelegrí, jo vaig fent via com foraster arreu del món, però estic segur que a l’altra vida m’acollirà Déu piadós.
Me’n vaig allà a veure el Pare, lassat el cos de caminar, al capdavall de la jornada lloc de repòs, penso trobar.
El meu camí ja arriba a terme, ja sento pròxim el Jordà, més amb la mort res no puc perdre, que hi deixaré el meu penar. Allà veuré la dolça Mare; consol i amor em donarà, al capdavall de la jornada prop d’ella espero reposar.
Pren el control del teu destí. Poder Natural. Especialista en amors, neteja de mal d’ulls, negocis, impotència sexual, salut, problemes de fertilitat, etc. RESULTAT GARANTIT. Desplaçament possible. Tel. 638 320 349
WHATSAPP 619 578 822 TEL. 93 885 69 29 (9-14h)
VIDENT CURANDERO MAESTRO SELUBA . Resol tota classe de problemes: Recuperar parella · Mal d’ull · Negocis · Salut · Feina · Judicis ·etc. Resultats 100% garantits. Desplaçament possible. Tel. 658 792 327
Pots veure mostres de vídeos amb dron al nostre perfil d’Instagram @mesrauxa. Truca’ns sense cap mena de compromís i te n’informarem. Fem produccions audiovisuals i animacions a preus molt competitius.
WHATSAPP 619 578 822 TEL. 93 885 69 29 (9-14h)
01332
Jo veig la fi sense temença, com un descans per al meu cos, i veig venir la recompensa per Déu promesa al meu esforç.
Me’n vaig allà, al sojorn dels àngels, on no rebré cap més refús, per cantar amb ells goigs i lloances eternament, al bon Jesús.
Si vens el pròxim 27 de novembre a l’Ermita de Sant Roc (Gurb) la cantarem junts acompanyats per la guitarra del cantautor de Gurb Ricard Puigdomènech.
Hora a les 9 del matí.
Bon camí pelegrina-pelegrí
Toni Romero GurbVOLS un vídeo amb dron del teu negoci?
HORITZONTALS: 1. En busco un per arrodonir el sou: podria posar el logo en forma de quadrets negres / 2. Embolica i engalipa. Tots els banyistes de Cadaqués en coneixen algun / 3. La vibratòria. El perjudicat hi sol considerar el veredicte. Tarota convencional / 4. Patata del Iucatan. Estranyament cauts amb aquesta etrusca. Final de curs / 5. Pesada però elegant, en ses explicacions. Element present en tot cítric / 6. Estan en consonància amb l’altura. Escampa parleries sobre el de les lamentacions / 7. Instrumental per alterar el curs del Maine. Fa explotar, si es tracta de 1.000 quilos / 8. Expertòloga en qüestions de cèl·lules. Extrems de l’Eindhoven / 9. Poc gasto. Les altres cubanes troben que no té mesura / 10. Fabricants de petons. Indret d’alta concentració de faves / 11. Entra per aquí. Se’n troba sota els millors pectorals. I surt per allà on surt / 12. Gairebé cúbic, de tan omnipresent. Propietari d’un sostenidor sense ajuda / 13. Constructor de barques al circuit tarragoní. Àrea deformada.
VERTICALS: 1. Ple de perills, està aquest itinerari. Verd blanquinós / 2. Vuit mesos de l’any. Planta d’una família de l’any de la picor. Abracen la Berta / 3. Senyal inequívoc que hi ha un guàrdia civil a sota. Només els forasters hi tenen dret / 4. Del càlcul que no es pot fer amb calculadora. De la pulsió més vella que la tradició / 5. Organització Directament Jurisdiccional. Tan aturat no serà capaç de trucar mai. Un pessic de farigola / 6. Plàstic a les sabates del cotxe. Lisboeta contemporani de l’Astèrix / 7. Per pioc li falta poc. En matèria de suarda generós. Piscolabis in crescendo / 8. Aliats de l’avi en el combat contra el pare i fill respectivament. És a la veu com a la tempesta el megatro / 9. No falten a dinar ni a sopar. Club de fans (la majoria sense saber-ho) de l’alcalde / 10. Tètrode electrònic que segurament sopa llampec. Ovalada però no tant / 11. Això valencià que s’enfila. Simfonia del traspàs imminent. Metall febrós / 12. Cavall tirant cap a rossinyol. Que no se li veuen les articulacions.
ERROR Quin element no té el seu lloc en cada una de les 4 sèries?
MATEMÀTICA
YAKBANCARJHKMYZ VBODMKIZVLGDSMF RKQTPUCVMANYJGY JYCBZMABBZVFSBB TRMECANICYAMAAY HNAURRETIURFNVS FARMACÈUTICAIDQ WJSEALCJIZVPTRD BAIMBDTHRBQPATP CQKKWVEWFKSTTWR YRETSUFRRMXROPN JAVPDTWWZKMDABP MKDNNDXXGLKJEOE EULQAWASUOWVNAS BMMIHVYCFELBZII UTRANSPORTVRJFO XTPYHOSTALERIAY
MECÀNIC FUSTER RAMADER
MECANIC FUSTER RAMADER TRANSPORT HOSTALERIA FARMACÈUTICA FRUITER SANITAT BANCA dificultad(5) ©2022 olesur.com
TRANSPORT HOSTALERIA FARMACÈUTICA
FRUITER SANITAT BANCA
Milions de mots encreuats per imprimir, fàcils,
1. Mamífer artiodàctil bòvid de cap gruixuda armada de dos banyes, pell dura amb pèl curt i cua llarga. Mamífer femella adulta del bou.
2. Mamífer gairebé tan alt com un home, molt fort, de potes acabades en un dit que té una ungla anomenada casc, amb el cap allargat, les orelles petites, cua llarga i crinera al coll. en les pel·lícules apareixen els indis i vaquers muntats sobre d’aquests animals.
3. Nom comú de diversos mamífers de l’ordre dels pinnípedes, d’aproximadament 1 m de llarg, amb el cos dotat d’aletes i cobert de pèl, que habita generalment en els mars freds .
4. Mamífer felí carnisser de fins a 2,50 m de longitud, pèl groc vermellós amb taques negres i rodones, cos estilitzat i molt àgil, que viu als boscos d’Àsia i Àfrica .
5. Mamífer de grans dimensions, pell cendrosa, rugosa i gruixuda, amb el cap i els ulls petits, les orelles grans i penjants i el nas i el llavi superior units i prolongats en una trompa que fa servir com a mà, té dues dents incisives, anomenats comunament ullals, massissos i molt desenvolupats.
6. Mamífer artiodàctil propi de les zones aràbigues i nordafricanes, semblant al camell però amb una sola gepa, i que es fa servir com a mitjà de transport o animal de càrrega.
7. Mamífer volador d’ales membranoses i costums nocturns. Dorm cap per avall.
8. Animal mamífer felí, de pell molt suau, caça ratolins.
Troba quina forma de color va a cada casella sense que es repeteixi en les seves caselles horitzontals o verticals. Cada fila i columna han de tindre una imatge diferent.
armada de dos banyes, pell dura amb pèl curt i cua llarga, cerruda cap a l'extrem. fort, de potes acabades en un dit que té una ungla anomenada casc, amb el cap crinera al coll. en les pel·lícules apareixen els indis i vaquers muntats sobre d'aquests dels pinnípedes, d'aproximadament 1 m de llarg, amb el cos dotat d'aletes i cobert freds . longitud, pèl groc vermellós amb taques negres i rodones, cos estilitzat i molt àgil, dimensions, pell cendrosa, rugosa i gruixuda, amb el cap i els ulls petits, les superior units i prolongats en una trompa que fa servir com a mà, té dues dents massissos i molt desenvolupats. Habita a Àsia i Àfrica, on l'empren com a animal de aràbigues i nord-africanes, semblant al camell però amb una sola gepa, i que s'empra costums nocturns. Dorm cap per avall. ratolins i el seu so típic és mèu. dels animals de l'ordre dels primats no humans o simis. què es coneix als mamífers cetacis sense dents de la família balénidos, algunes grans del planeta. viuen en tots els mars, especialment els polars. dels cèrvids, esvelt, de color marró, pèl aspre i curt, potes llargues i cua molt curta. El ramoses, que perd i renova cada any, augmentant amb el temps el nombre de puntes,
9. Nom genèric amb què es designa qualsevol dels animals de l’ordre dels primats no humans o simis.
10. Animal mamífer marí, és el nom vulgar amb què es coneix als mamífers cetacis sense dents de la família balènids, algunes de les seves espècies són els animals més grans del planeta. viuen en tots els mars, especialment els polars.
11. Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, esvelt, de color marró, pèl aspre i curt, potes llargues i cua molt curta. El mascle té banyes o banyes estriades i ramoses, que perd i renova cada any, augmentant amb el temps el nombre de puntes, que arriben a 10 en cadascuna asta.
12. Mamífer marsupial herbívor d’Austràlia que es desplaça a salts, amb les extremitats davanteres molt més curtes que les posteriors i amb una cua robusta en què es recolza. Les femelles tenen una bossa al ventre per portar les seves cries.
13. Mamífer artiodàctil originari de l’Àsia central, de fins a 3 m d’alçada, que té el coll llarg, el cap proporcionalment petit i dos gepes al dors, formades per acumulació de teixit adipós. Pot emmagatzemar aigua en el seu cos, de manera que s’adapta a la vida en zones desèrtiques.
14. Nom comú de diversos mamífers carnívors cànids, de pelatge gris fosc o bru, cap agusada, orelles dretes, mandíbula forta i cua llarga amb molt pèl.
15. Nom comú de diverses espècies de mamífers cetacis de 2 a 3 m de llarg, amb cap voluminós, ulls petits, boca molt gran amb nombroses dents còniques, musell prim i agut i una sola obertura nasal. Són grans nedadors que s’alimenten de peixos.
Redacció (Foto: CHV).- L’Hospital Universitari de Vic va acollir el passat 19 d’octubre, la jornada de treball de la Unitat de Cirurgia Bariàtrica Osona - Vallès Oriental.
Un programa assistencial compar tit entre el Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Privada Hospital
Asil de Granollers, a través del qual s’ofereix un tractament integral i 100% des del territori a les perso nes d’aquestes comarques que pa teixen obesitat mòrbida.
La cirurgia bariàtrica permet reduir l’estómac i el recorregut intestinal efectiu en pacients amb problemes greus d’obesitat. Però no és “no més” una cirurgia: la intervenció forma part d’un procés destinat a que la persona perdi pes, durant el
*Horari del servei d’urgència diürn: de 9h a 20.30h. A partir de les 20.30h el servei d’urgència es deriva a la farmàcia de guàrdia de Vic.
qual rep l’atenció i acompanyament de professionals de diverses espe cialitats per avaluar la seva salut i establir hàbits de vida saludables. Un tractament integral en què participen professionals de diferents disciplines com Endocrinologia i Nutrició, Diges tologia, Pneumologia, Cardiologia, Psicologia, Rehabilitació, Anestesio logia i Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu.
La sessió va reunir a 25 especialistes d’ambdós centres amb l’objectiu de millorar els circuits d’atenció con junts i compartir experiències i resul tats. Alhora, es va projectar ampliar la col·laboració en àmbits com la ci rurgia plàstica o la cirurgia metabòli ca, així com impulsar projectes de recerca en comú.
VIC
Dijous 3, Tanyà - Pg. de la Generalitat, 14 Divendres 4, Vilaplana - Pl. Major, 17 Dissabte 5, Atlàntida - Montserrat, 11 Diumenge 6, Ausa - Pare Huix, 15 Dilluns 7, Terricabras - Dr. Candi Bayés, 10
Dijous 3, Fcia Gràcia - Av. Roma, 200 Divendres 4, Pius Cornellas - Ctra. Olot, 61 Dissabte 5, Esther Pou - Vilamirosa, 109 Diumenge 6, Esther Pou - Vilamirosa, 109 Dilluns 7, Ferrer Chambó - Pl. Fra Bernadí, 19
De dijous 3 a diumenge 6, Fabré - Barcelona, 2 Dilluns 7, Vilella - Seva, 1
Dijous 3, Aceves - Prat de la Riba, 1 Divendres 4, Nofre - Manlleu, 31 Dissabte 5, Prat - Del Pont, 17 Diumenge 6, Prat - Del Pont, 17 Dilluns 7, Bardolet - Canigó, 72
Sara Oliver (Getty).- Tenen la fama injustificada de ser els animals més bruts i sovint els reduïm a un aliment. En aquesta edició parlarem del porc, un animal molt net i intel·ligent que segur que et sorprendrà.
1. Els porcs no suen. Tot i que és habitual sentir la comparació “suar com un porc”, es tracta d’una frase ben enganyosa. Realment és una traducció literal de l’anglès (sweating like a pig) que no es refereix a l’animal, sinó al ‘pig iron’ (en català, ‘lingot d’alt forn’), el material resultant de fondre el ferro en un alt forn. Els porcs no tenen glàndules sudorípares de manera que no poden suar. És per això que es rebolquen en el fang: els serveis per refredar-se. A més, el fang també els ajuda a protegir la pell del sol.
2. Se saluden fregant el nas. És un comportament que solem atribuir als esquimals, però animals com al porc també se saluden sovint fregant els nassos entre ells.
3. Els porcs somien. Quan dormen, els porcs passen per la fase REM, de la mateixa manera que ho fem els humans
i altres mamífers. En aquesta fase, poden somiar i reviure records, a la vegada que mouen les orelles o el nas.
4. Són animals molt nets. Els agrada molt banyar-se a l’aigua i mai fan les seves necessitats prop del lloc on mengen o dormen, només en casos on no tenen prou espai.
5. Estan entre els quatre animals més intel·ligents del planeta. Els porcs són molt intel·ligents, fins i tot més que els gossos. Estan a la quarta posició a la llista dels animals més intel·ligents del món, per darrere dels humans, els primats i les balenes i dofins. Es calcula que tenen la intel·ligència d’un infant de tres anys, i poden reconèixer noms i obeir ordres. Són animals curiosos, creen jocs complexos i tenen molta memòria. A més, s’ha demostrat que recorden a persones i que poden memoritzar el camí de tornada a casa.
6. Tenen una gran empatia i ajuden a altres animals en perill. Fa uns anys es va fer viral un vídeo d’un grup de porcs a l’Índia empenyent un peix fins a l’aigua per salvar-li la vida. I és que els
porcs tenen la capacitat de sentir empatia cap a altres animals. Coneixes la història de la Lulú? Va salvar-li la vida a la seva propietària, Joann Altsman, quan estava patint una aturada cardíaca. La Lulú va estirar-se a la carretera per cridar l’atenció d’algú, acompanyar-lo fins a casa i salvar-li a la vida a la Joann.
7. Les cries reconeixen el so de la seva mare. Els pocs tenen una gran capacitat comunicativa i poden fer fins a 20 tipus de sorolls. Les cries poden reconèixer el so de la seva mare, ja que ella els “canta” des que neixen per tal que s’acostumin a la seva veu.
8. A Dinamarca hi ha més porcs que persones. Actualment, a Dinamarca viuen 5’8 milions de persones, mentre que la producció porcina al país és de més de 13 milions.
9. Cada vegada se’n tenen més com a mascota. Mai és tard per replantejar-se la concepció que es té de determinats animals. Cada vegada hi ha més persones que tenen porcs com a mascota, sobretot els vietnamites, ja que són de mida més petita. Famosos com Geor-
ge Clooney i el seu porc vietnamita Max -qui el va alertar d’un terratrèmol- o Miley Cyrus amb en Pig Pig han potenciat aquesta “moda”. Des de principis d’aquest any,
està prohibit tenir un porc vietnamita com a mascota al nostre país, a causa del gran nombre d’abandonaments, que feien que es creuessin amb porcs senglars.
PER POSAR ANUNCIS EN AQUESTA SECCIÓ.
Veniu a les nostres oficines de 9 a 14h. Si veniu el dilluns abans de les 12h. sortirà l’endemà dimarts. Moltes gràcies.
Dona de 39 anys amb experiència i referències s’ofereix per cuidar persones grans i nens. Disponiblitat immediata. Interna i externa. Tel. 643 860 489
S’ofereix senyora per cuidar gent gran, neteja, nens, escales, oficines, en hosteleria, netejant plats, etc. Tel. 671 435 863
Noi s’ofereix com ajudant d’obra, pintura,
jardineria, neteja de plats o restaurant, ajudant de càrrega i descàrrega amb moltes ganes de treballar. Tel. 663 271 839
Home busca feina de soldador i pintura a pistola. Oficis varis. Disponibilitat immediata. Tel. 671 308 272 Pavel León
Noi s’ofereix per treballar de fàbriques, granges, cambrer, ajudant de cuina amb cotxe i moltes ganes de treballar. Tel. 631 672673
Dona auxiliar de geriatria amb experiència s’ofereix per cuidar gent gran als matins a Taradell. Tel. 650 088 448
S’ofereix senyora per a tasques de neteja, cuidar gent gran per hores,
caps de setmana, ajudant de cuina, etc. Tel. 607 36 06 71
S’ofereix noi per a cuidar gent gran, treballs per hores, passejar gosses, fer encarrecs, neteja, cambrer. Tel. 670 09 02 69
Noi s’ofereix per a fer mecànica industrial, paleta, jardines, cambrer,… amb moltes ganes de treballar. Tel. 613 77 13 67
S’ofereix noia externa o interna per a cuidar gent gran, neteja, ajudant de cuina,… Tel. 617607252
Noia seriosa i responsable s’ofereix per cuidar nens, persones grans, de neteja i ajudant de cuina. Disponibilitat im-
PER INCORPORACIÓ IMMEDIATA BUSQUEM MITJA JORNADA (MATINS) PER COBRIR BAIXA MATERNAL
• Coneixement ofimàtica
• Nivell C català
• Valorarem coneixements de comptabilitat i experiència amb Contasol
Podeu enviar els vostres c.v. a comercial@mesosona.cat
mediata i horària. Tel. 697 733 531
S’ofereix noia com a cuidadora per persones grans interna. Amb experiència i referències. Tel. 624 202 617
Noia busca feina de cuidadora de gent gran, cangur i de neteja de cases amb experiència en tots els àmbits. Tel. 643 078 764
Noia busca feina de cuidadora de gent gran, cangur i de neteja de cases amb experiència en tots els àmbits. Tel. 624 146 483
Home de 24 anys busca feina de peó de construcció, rentaplats, informàtica, jardinera. Oficis varis. Disponibilitat immediata. Tel. 624 697 169
S’ofereix noia de 35 anys amb papers en regla per cuidar gent gran, neteja de cases, empreses industrials, mosso de magatzem i cambrera. Tel. 691 17 47 21
Noia de 22 anys s’ofereix per cuidar persones grans, nens, de neteja, rentaplats, supermercat... Disponibilitat immediata i horària. Tel. 602 583 413
Home busca feina per
treballar en granges, de neteja, jardineria, manteniment d’esmolat. Cuidar persones grans, cuidar i passejar mascotes. Oficis varis. Carnet de carretó i cotxe propi. Disponibilitat immediata. Tel. 625 583 273
Noia busca feina com a interna per cuidar persones grans. Amb experiència. Molt responsable i respectuosa. Incorporació immediata. Tel. 657 390 194
Noia amb experiència busca feina per cuidar persones grans i nens. Interna o externa. De neteja de cases, pisos, escales, oficines, rentaplats. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 612 225 096
Noia amb experiència busca feina per cuidar persones grans i nens. Interna o externa. De neteja de cases, pisos, escales, oficines, rentaplats. Disponibilitat immediata i horària. Tel. 612 225 242
Noia responsable busca feina per cuidar persones grans i nens. De neteja de cases, pisos, locals, escales, oficines. Per hores. Tel. 693 056 311
Home de 55 anys res-
ponsable s’ofereix per treballar tot tipus d’oficis. Disponibili tat immediata. Enviar WhatsApp o trucar al 632 024 602
Home s’ofereix de jardi ner, paleta, electricista, pintor. Oficis varis. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 633 500 568 / 622 698 063
S’ofereix senyora per treballar en neteja de pisos, cases, masies, es cales, oficines amb re ferències. Tel. 671 113 152
Dona busca feina per hores per cuidar per sones grans i nens. De neteja de cases, pisos, escales, oficines. Oficis varis. Disponiblitat im mediata. Tel. 673 859 536 / 686 983 089
Noia busca feina per cuidar persones grans i nens. De neteja de ca ses, pisos, escales, ofi cines. Oficis varis. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 643 246 870
Home amb 20 anys d’experiència busca feina de paleta. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 686 004
789
Dona busca feina per cuidar persones grans i
nens. Interna o externa. De neteja cases, pisos, escales, oficines. Dispo nibilitat immediata. Tel. 691 792 434
S’ofereix senyora per a cures de gent gran i ser veis de neteja o domès tics. Tel. 642 176 196 / 622 492 133
Dona busca feina per cuidar persones grans i nens. De neteja de cases, pisos, escoles, oficines, escales. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 654 150 130
S’ofereix home de pin tor. Tel. 626 674 026
Dona busca feina per cuidar persones grans de matins o nits. Amb experiència i referèn cies. Zona Vic-Centelles. Tel. 602 019 331
Dona s’ofereix per cui dar persones grans. Interna o externa. De neteja de cases, pisos, escales. Disponibilitat immediata. Tel. 642 978 029
Home amb experiència busca feina de soldador i pintor per interiors. Disponibilitat immedia ta. Tel. 673 024 641 / 611 504 608
Dona busca feina per cuidar gent gran. Inter
na o externa. De neteja de cases, pisos, oficines, escales. Disponibilitat immediata. Tel. 623 417 593
S’ofereix dona per cui dar persones grans i nens. Interna o externa. Disponibilitat immedia ta. Tel. 624 066 387
Dona busca feina per cuidar persones grans, nens. Neteja de cases, pisos, escales, oficines. Disponabilitat immedia ta. Tel. 644942276
Noia busca feina urgent per netejar cases, pisos, oficines, escoles, locals. D’ajudant de cuina ren taplats i per cuidar per sones grans. Externa. Experiència i referèn cies. Abstenir-se amb altres fins. Tel. 695 957 448
Home de 57 anys s’ofereix per treballar en granges de porcs i vaques. Amb 20 anys d’experiència demos trable. Disponibilitat im mediata i horària. Cotxe propi. Tel. 640 393 253
S’ofereix noia jove res ponsable, bon caràc ter, treballadora i amb experiència per cuidar persones grans i nens. També d’ajudant de cuina i rentaplats. Dis ponibilitat immediata i horària. Tel. 642 409 783
Dona busca feina de neteja de cases, pisos, escales, locals. Cuidar persones grans i nens. Disponibilitat immedia ta. Tel. 664 175 356
S’ofereix noia per cui dadora de gent gran. In terna. Amb experiència i referències. Tel. 624 202 617
Noi responsable i amb moltes ganes de tre ballar busca feina d’ajudant de cuina, cambrer amb experièn cia. Muntador de mo bles i per fer mudances. Oficis varis. Disponibili tat immediata i horària. Tel. 640 634 152
Noia busca feina per cuidar persones grans.
Interna o externa. Disponibilitat immediata. Tel. 722 118 404 / 722 259 545
Noia busca feina per cuidar persones grans. Interna o externa. Disponibilitat immediata. Tel. 632 528 513
Dona amb experiència cuidant persones grans busca feina de vetlladora a hospitals o domicilis. Disponibilitat 24 hores. Tel. 621 268 489
Dona amb experiència busca feina per netejar cases, pisos, escales, locals. Cuidar persones grans. Externa. Renta-
plats. Cotxe propi. Disponibilitat immediata. Tel. 617 093 374
Home de 30 anys busca feina de paleta, de pintor, de pladur, fuster, treballar en granges. De neteja. Cuidar persones grans, ajudant de cuina, rentaplats. Oficis varis. Disponibilitat immediata. Tel. 602 839 076
gues, ferralla, metalls... Netegem locals, magatzems, garatges gratuïtament. Passem a domicili. Cada dissabte estem al mercat, Rbla del carme, número 15. Tel. 631 237 884 (whats)
400€. Tel. 619 014 358
VENC DUES COBERTORS DE GANXET NOVES. Mides 1,35 i de 90 Tel. 695 175 677
cem a domicili. Tel. 635475893
COMPRO FERRALLA I METALLS ARAM, PLOM, ALUMINI, etc. I Tot tipus de ferro. Tel. 608 499 206 Josep
“Ref 5485 - COMPREM tota classe de llibres, discos vinil, tota classe de trastos, electrodomèstics, TV planes
Venc caldera de pèl·let per a casa particular. Preu: 900€. Tel. 696501127
VENC LLENYA D’ALZINA a -17 cèntims/quilo. Porto a domicili. Tel. 677 008 645
Comenceu bé el nou curs, no espereu a suspendre les matemàtiques, física o química d’ E.S.O. ara és el moment per fer CLASSES DE REFORÇ DE MATEMÀTIQUES, FÍSICA O QUÍMICA D’ E.S.O. PRESENCIALS O ONLINE. Interessats/des contacteu al 693 054 425
Comprem vehicles; turismes, 4x4, furgonetes... tracte ràpid i seriós, paguem al comptat. Ens despla-
“”que funcionin o no””, bicicletes, tota classe de motos (incloses donades de baixa), materials de carnisseria, restes de bars, maquinària de costura, ordinadors, mòbils, restes de boti-
Es ven llar de foc amb guillotina. Tel. 609 36 72 70
VENC CALDERA DE GASOIL Roca NGO de 50kw amb dipòsit d’ACS de 150L i revisions passades. Preu: 900€. També dipòsit de 2000L. Preu:
Busco habitació en un pis d’un jubilat. Sóc pensionista. Tel. 637 855 384
Entra a www.mesosona.cat/revista i hi trobaràs cada setmana la revista en versió PDF. Hi ha totes les edicions des del 2011!
Grup MésOsona S.L. C. Vilabella, 9 Hàbitat Catalunya, Edifici Lleida - Vic Tels. 93 885 69 29 619 578 822 www.mesosona.cat
Membre de l’AMIC Control 2021 20.256 exemplars D.L. Gi-1258-1989
Director: Xevi Sardà director@mesosona.cat
Cap Comercial: Montse Tarrés comercial@mesosona.cat
Comercial: Sandra Tarrés Administració: Jess López comptabilitat@mesosona.cat
Maquetació: Xavier Santaló Redacció: Sara Oliver, Biel Sardà
DISTRIBUÏDA A OSONA, EL RIPOLLÈS, LA GARROTXA
La primera per l’esquerra, la Jèss Lòpez us atendrà si veniu al Més! o si truqueu per telèfon. És la responsable d’administració i facturació. Al mig la Sandra Tarrés us aconsellarà les millors opcions publicitàries. A la dre ta, la Montse Tarrés és la cap del departament comercial de l’empresa editora del Més!