TOTS ELS TÈXTILS PER CASA

de costos dels panells solars i inversors, i l’increment del seu rendiment, fan que l’amortització de la inversió ja estigui al voltant dels 5 anys, però si es tenen en compte les subvencions actuals, el període es pot veure reduït a 2 anys.

A ENA treballen amb les millors marques, oferint garanties de 25 anys o més en panells fotovoltaics i inversors.

Per a més informació s’hi pot contactar al correu electrònic info@enarenovables.com, per Instagram a @ena_renovables o consultar la seva web www. enarenovables.com.

- Vine a reviure el s. XVIII -

El Mas El Parés (1740) obre les portes als visitants amb una proposta molt rural i divertida, pensada per a tots els públics.

On trobaries una masia amb tants anys d’història?

Aquí al Parés hem reformat l’interior sent fidels a l’ambientació de l’època. En aquesta casa s’hi respira història, tant a la part original del 1740 com a les ampliacions posteriors. Descobreix els estris que utilitzaven i a què es destinaven les diferents estances que avui són aules. Podràs comparar i adonar-te la vida tan plena de comoditats de la que gaudim avui en dia.

Pròximament nova pàgina web - fundacioelpares.com -

Sant guillem del desert

Servar els bons records d’aquells que ens han avançat en el camí de la vida és un exercici de gratitud envers aquella persona que ja no és físicament amb nosaltres i alhora un gest d’agraïment vers Déu, si ens mou la fe, per haver-nos donat en aquell company de camí una mostra de la seva bondat.

En aquesta ratlles voldria tenir present la Pilar Mayans i Casas. Una dona, esposa, mare, àvia, sardanista... i moltes d’altres adjectius conformaven la seva persona. Treballadora i responsable en la seva dedicació. Havia estat beneïda per capacitats diverses que havia orientat al servei dels altres. Una lluitadora, va afirmar el bisbe Romà en l’homilia de la missa exequial. I lluitava també per tot el que creia i amb criteri aportava en el treball en equip: dinamisme i energia.

La vaig tractar en el treball a Caritas Arxiprestal de Vic, Caritas diocesana i també com a companys en l’assemblea sinodal. Sempre paraules adients, respecte i discreció en la seva expressió; i sempre voluntat de construir i de cooperar. Recordo la quaresma de l’any 2017 en el recés organitzat des de la Divina Pastora i l’arxiprestat de Vic a Gombrèn. Va oferirnos unes estimables reflexions a partir de la paràbola del bon samarità i el treball de Càritas tenint present la problemàtica del més necessitats.

Les seves conviccions cristianes trobaven en la dimensió social de Caritas una expressió molt ben compaginada. El dol per l’absència de la Pilar obre també una sensació interior, segurament espiritual, de compartir un mateix camí; aquell que condueix als homes i dones vers l’amor veritable. Per això, la dignitat i el respecte que marcaven el pas i la relació amb els altres per part de la Pilar, tan de bo ens menin a tots vers la vers la veritable Plenitud de la Vida, que els cristians anomenem Déu.

Pere Oliva, prevere de Vic

Per reservar visita (només caps de setmana): Tel. 651 773 874 o fundacioelpares@gmail.com

Au vinga, canalleta

Un dels seus lemes de guerra era aquesta “au vinga, canalleta”. I no saps com, quan, ni què que ja et tenia entabanat, enredat, treballant, protagonitzant, fent, cercant, investigant, organitzant quelcom pel poble. Ja fossin gegants, la cursa pel Sàhara, el carnaval, el cau de bruixes, la campanya salvar la Violeta o el que fos.

Fuster de professió el seu taller era un anar i venir de gent, trucades, merders, encàrrecs, visites durant tot l’any fos per una cosa, fos per una altra. Perquè se li havia ocorregut quelcom o perquè aquella activitat estava a punt de fer-se i ens faltaven mans, material, permisos o el que fos. Fou dels fundadors i creadors de l’actual Cau de Bruixes tal com se l’entén avui dia, conjuntament amb una altra dotzena llarga de centellencs que en major o menor mesura eren ja l’any 1998 membres de la comissió de Carnestoltes.

Baladrer, sorneguer, imprevisible, imaginatiu sense límits, desordenat, anàrquic, creatiu, amable, proper, simpàtic, divertit i a vegades un xic pesat, molt murri, però amb un “desparpajo” que mai li podies dir no a res. Un personatge de poble, que mantenia, potenciava i estimava les nostres més velles tradicions talment com un nen gran que en el fons era un home gran i un gran home. Amb un cor immens i una bondat en el camp personal i social, infinita.

Recordo allò del “au vinga, canalleta” quan els primers anys estava obsessionat a ambientar un passatge de terror fet per adolescents al Call de les Puces. I els seus beuratges màgics amb en Rovira, a La Pista, que eren únics amb aquell fred de gener, tan intens. En Pere Viñolas, conegut popularment en l’àmbit local com a Pere Manso, perquè era originari de la casa de Can Manso, era un líder necessari. Ens va deixar un diumenge de gener del 2017 als setanta anys i enguany se li retrà homenatge amb motiu del 25è Cau de Bruixes de Centelles.

Toni Carrasco Centelles