QUARANTENA I QUARESMA Els microplàstics se’ns mengen literalment

Fa tres anys que ens van obligar a un confinament domiciliari. Fa tres anys semblava que al nostre voltant s’aturava el món, que es paralitzava la vida comunitària i que calia romandre a casa i amb totes les precaucions hagudes i per haver. I si la febre inesperada et visitava calia iniciar una quarantena.

Els carrers van restar deserts. La nit i el dia, que s’unien inexorablement en una continuïtat que enfilava dies i setmanes. A mig març vam adonar-nos que a poc a poc la primavera s’anava enfilant i restàvem quiets a les cases amb l’esbarjo del cap tard aplaudint els professionals sanitaris. I un ambient de tristor, malaltia i mort que ens envoltava.

Va ser un temps llarg i ens va semblar que sabent que tot aniria bé, el món també faria un tomb i que les relacions i les aspiracions de la humanitat coneixeria un progrés ètic i un desig de cercar allò que és essencial i vetllar amb les actituds per tot allò que ens fa més persones.

Han passat els anys: ja en fa tres. Una certa normalitat s’ha anat imposant. Només, com una relíquia arqueològica, la mascareta ens tapa la boca i el nas en l’entrada a les residències, hospitals i farmàcies. Però el món com sempre continua girant i la manera de fer no ha canviat pas. L’agressivitat, les conductes poc socials, l’individualisme aïllant, la lluita pel poder, la tirania, el racisme creixent i les reaccions més primàries continuen essent una trista moneda de canvi en les relacions humanes.

Ja fa tres anys que ingènuament pronosticàvem un cert canvi, però som mesells i ens costa a tots plegats encetar la novetat del camí de la bellesa, el bé, la veritat i la vida. Què us sembla: encetem aquesta novetat?

Octubre del 2019, a mi i diverses persones ens van analitzar l'orina en un laboratori de Noruega on van certificar que tinc al cos tots els plàstics que es poden tenir. La Fundació Rezero va coordinar tot plegat i el prestigiós Doctor Miquel Porta ho va arrodonir. Però d'on provenen els microplàstics del nostre organisme?

Cada any es produeixen al món un total de 300 milions de tones de plàstic. D'aquestes, s'estima que 8 milions acaben directament als mars i oceans del nostre planeta. Els plàstics són insolubles en l'aigua; per tant, una vegada llençats al medi, passen processos físics d'erosió similars a les roques i esdevenen cada vegada més petits. Els microplàstics són aquelles partícules compreses en 5 mm i 0,001 mm. Els nanoplàstics tenen una mida inferior a la micra.

En funció de la seva densitat respecte a l'aigua del mar, un plàstic flotarà, es mantindrà entre aigües o s'enfonsarà. El polipropilè típic dels taps d'ampolla i el polietilè de les bosses de plàstic, flota. El poliestirè dels envasos i la poliamida o niló de les xarxes de pesca es manté entre aigües. I el PVC del paper de plàstic transparent, el polièster de la roba i el PET de les ampolles, s'enfonsa. Aquests plàstics són transportats per les onades i els cor-