LES EXCAVACIONS AL CAMP DE LES LLOSES

La campanya d’excavacions al jaciment del Camp de les Lloses ha comptat amb la participació de l’alumnat de les universitats catalanes (UAB, UB) sota el suport científic de la Universitat de Girona dins del Programa de projectes d’investigació arqueològica quadriennals del Departament de Cultura de la Generalitat. “Roma a l’Ausetània: l’època republicana (ROMAUS). 2022-2025” ha estat sota la direcció i coordinació de Montserrat Duran (CDL), Josep Font (ACTIUM), Imma Mestres (CDL), Antoni Ñaco (UDG) i Jordi Principal (MHC). La campanya ha estat possible gràcies a les aportacions de l’Ajuntament de Tona i la Generalitat de Catalunya.

Hem centrat els treballs en el camp A on s’ha documentat en els darrers anys una illa de cases de planta itàlica, datades entre el 125 i el 75 aC, formada pels edificis H, I, J, K i L. Aquest juliol hem estat treballant al sud i est de l’edifici K.

La campanya ha proporcionat de forma clara dues fases d’ocupació de l’espai exterior (carrer, patí o camí) proper a la vivenda K. Durant la primera fase de vida i la més antiga, el lloc va patir unes inundacions que comportaren l’enderroc i destrucció de les cases fetes de pedra, tovots o tàpia, que van ser reconstruïdes durant una segona fase d’ocupació. L’interès per viure en aquest indret era tan gran que va implicar superar la situació de destrucció i tornar a bastir amb esforços el poble vinculat a la via romana del procònsol Manius Sergius.

En els nivells d’enderroc de les parets de la casa K s’han documentat diversos materials ceràmics, metàl·lics i ossis dels quals destaquem un conjunt de peces molt singulars i ben conservades, relacionades amb l’exèrcit present en el lloc: un espasa de ferro i una peça de bronze que s’ha catalogat com la versió en miniatura d’un instrument musical celta utilitzat a la guerra, un corn o trompeta identificada com a un carnix, que a la part de la campana s’hi representa el cap d’un animal amb la boca oberta, que formava part de l’imaginari dels pobles celtes; eren animals salvatges considerats unes divinitats. Aquestes figures van evolucionar des de prototipus com els llops i porcs senglars cap a imatges d’animals fantàstics més propers a les serps i als dracs.

Es tracta d’un conjunt d’elements de caràcter militar. Obrim la hipòtesi que l’espasa fos exposada a l’exterior de l’edifici per tal de visualitzarla com a trofeu del militar que ocupava o freqüentava el lloc. La proximitat de la miniatura de bronze a l’espasa exposada reforçaria el caràcter simbòlic del conjunt.

La trompeta celta en miniatura podria ser un element de caràcter votiu que simbolitzava en qualsevol cas l’ètnia i la identitat del món cèltic. Potser del territori veí gal.

Roma es va encarregar d’utilitzar els carnix com emblemes d’identitat de la Gàlia que va ser sotmesa per aquest poderós estat i aquesta identificació i significació la tenim constatada en les monedes i en l’art.

Les troballes de Tona són de valor universal i ens expliquen la història sobre el domini romà en un ampli territori que va molt més enllà del fet local.

CUINES - BANYS - REBEDORS - REFORMES INTEGRALS

ESPECIALISTES EN REFORMES, REHABILITACIONS DE MASIES, CASES RÚSTIQUES I GRANGES D’ANIMALS

Mòbil: 630 440 331

C/ Mas Can Calot, 1 - TONA

FISIOTERÀPIA: tractament per a tot tipus de lesions a través d’alliberació miofascial amb ganxos, mesoteràpia, punció seca, massatge, estiraments,...

OSTEOPATIA: equilibri pel cos, embarassades, nadons, ansietat, problemes viscerals,...

IOGA: per adults, embarassades, nadons, terapèutic (sessió individual)

MEDITACIÓ: equilibra la teva ment

PNIE PSICONEUROIMMUNOLOGIA

C/ Felip Vall, 3. TONA

Tel. 630 867 287 siotona@gmail.com