Falla la saletta falles 17 by Mª Esperanza Lluch Forment

Bunyol dâ&#x20AC;&#x2122;Or amb Fulles de Llorer Col.lectiu

Falla la Saletta Llibret 2017

CREDITS Edita: Associació Cultural Falla la Saletta Direcció: Vicent Albiach i Hernández Col.laboració: Junta Directiva Raúl Jordán i Redondo Fede Martínez I Peña Fotografies: Grafia Digital Estudi Fotogràfic Edu Roma Artista de les Falles: Rafa Cheli Delegats publicitat: Junta Directiva I Fallers Acompanyament Musical: Xaranga “A To Pastilla” Socuellamos- Ciudad Real? Maquetació e Impressió: Vicent Albiach Hernández Gráficas LLana Transports: Sebastián Vaz Serrano Juan Félix Corella Corella Cayetano Cánoves Campos

PODEU SEGUIR-NOS A TRAVÉS DE: FACEBOOK: www.facebook.com/falla.lasaletta TWITTER: https://www.twitter.com/fallalasaletta

Index

5 Text dedicat a Paco “ El Pintor” 26 President 28 Junta Directiva 29 Comissió Masculina i Abonats 30 Bunyoleres i Nostres Dones 31 El Nostre Casal 32 Falleres Majors eixints 34 Fallera Major 36 Cort d’Honor 37 Nostres Fallers en JLF i Recompenses 38 Falla Gran 39 Explicació de la Falla gran 46 Recordant 2016 50 President Infantil 52 Comissió Infantil 53 Cort d’Honor Infantil i Recents Naixcuts 54 Fallera Major Infantil 58 Falla Infantil 59 Explicació de la Falla Infantil Recordant a Ramonet 60 Programa de Festes 63 Empresses Col.laboradores

De caràcter bondadós fou un destacat pintor que en tindre cor generós sempre estava prest al favor.

La pintura és l’art de la representació gràfica utilitzant pigments barrejats amb altres substàncies aglutinants orgàniques o sintètiques. En aquest art s’empren tècniques de pintura, coneixements de teoria del color i de composició pictòrica, i el dibuix. La pràctica de l’art de pintar, consisteix a aplicar, en una superfície determinada -una fulla de paper, un llenç, un mur, una fusta, un fragment de teixit, etc.- una tècnica determinada, per a obtenir una composició de formes, colors, textures, dibuixos, etc. donant lloc a una obra d’art segons alguns principis estètics. L’arquitecte i teòric del classicisme André Félibien, en el segle XVII, en un pròleg de les Conferències de l’Acadèmia francesa va fer una jerarquia de gèneres de la pintura clàssica: «la història, el retrat, el paisatge, els mars, les flors i els fruits». La pintura és una de les expressions artístiques més antigues i una de les set Belles arts. En estètica o teoria de l’art, la pintura està considerada com una categoria universal que comprèn totes les creacions artístiques fetes sobre superfícies. Una categoria aplicable a qualsevol tècnica o tipus de suport físic o material, incloent els suports o les tècniques efímeres així com els suports o les tècniques digitals. Però no s’espanten no anem parlar de la pintura, açò no és mes que un prologue que vol donar a entendre el motiu pel qual dediquem aquest llibret.

TÉMPERA La témpera o “gouache” és un mitjà similar a l’aquarel·la, però té una «càrrega» de talc industrial o blanc de zinc. Aquest afegit adicional al pigment li aporta a la témpera el caràcter opac i no transllúçit que ho diferencia de l’aquarel·la, permetent-li aplicar tonalitats clares sobre una fosca, procediment que en l’aquarel·la «clàssica» es considera incorrecte. És al seu torn un mitjà molt eficaç per a complementar dibuixos i fer efectes de traç sec o d’empastament. Igual que l’aquarel·la el seu aglutinant és la goma aràbiga, encara que moltes témperas modernes contenen plàstic.

OLI El vehicle emprat per a fixar el pigment són tipus d’olis i el dissolvent és la trementina. La pintura a l’oli es fa bàsicament amb pigment polvoritzat sec, barrejat en la viscositat adequada amb algun oli vegetal. Aquests olis s’assequen més lentament que uns altres, no per evaporació sinó per oxidació. Es formen capes de pigment que s’incrusten en la base i que, si es controla acuradament els temps d’assecat, es fixaran correctament en les següents capes de

pigment. Aquest procés d’oxidació confereix riquesa i profunditat als colors del pigment sec, i l’artista pot variar les proporcions d’oli i dissolvents, com la trementina, perquè la superfície pintada mostre tota una gamma de qualitats, opaca o transparent, mat o brillant. Per aquesta i per altres raons, l’oli pot considerar-se com el mitjà més flexible. Usat d’una manera convenient, la pintura a l’oli canvia molt poc de color durant l’assecat encara que, a llarg termini, tendeix a engroguir lleugerament. La seua capacitat de suportar capes successives, permet a l’artista desenvolupar un concepte pictòric per etapes -Degas cridava aquest procés ben “amenée” (ben portat)- i la lentitud d’assecat li permet retirar pintura i repassar zones senceres. Les fotografies amb rajos X demostren que fins i tot els grans mestres introduïen sovint canvis durant el procés de realització d’un quadre

CERA El vehicle són ceres que normalment s’usen calentes. La *encáustica, que deriva del grec *enkaustikos (‘gravar a foc’), és una tècnica de pintura que es caracteritza per l’ús de la cera com a aglutinant dels pigments. La mescla té efectes molt *cubrientes i és densa i *cremosa. La pintura s’aplica amb un pinzell o amb una espàtula calenta. La terminació és un poliment que es fa amb draps de lli sobre una capa de cera calenta prèviament estesa (que en aquest cas ja no actua com a aglutinant sinó com a protecció). Aquesta operació es diu «encaustización» i està perfectament descrita per Vitruvi (c. 70-25 aC), que diu així: «Cal estendre una capa de cera calenta sobre la pintura i a continuació cal polir amb uns draps de lli ben secs.»

AQUAREL·LA L’aquarel·la és una pintura sobre paper o cartolina amb colors diluïts en aigua. Els colors utilitzats són transparents (segons la quantitat d’aigua en la mescla) i a voltes deixen veure el fons del paper (blanc), que actua com un altre vertader to. Es compon de pigments aglutinats amb goma aràbiga o mel. En els seus procediments

s’utilitza la pintura per capes transparents, a fi d’aconseguir major brillantor i soltesa en la composició que s’està realitzant. Requereix de l’artista la seguretat en els traços i espontaneïtat en l’execució, ja que el seu major mèrit consisteix en la frescor i la transparència dels colors. No obstant açò existix l’aquarel·la hiper realista que va en contra d’aquest postulat i que utilitza vernissos per a no remoure les primeres capes i donar successives veladures amb el que s’aconseguix un clarobscur molt detallat però carent de la translucidesa de l’aquarel·la clàssica.

ACRÍLIC La pintura acrílica és una classe de pintura d’assecat ràpid, en la qual els pigments estan continguts en una emulsió d’un polímer acrílic (cua vinílica, generalment). Encara que són solubles en aigua, una vegada seques són resistents a la mateixa. Es destaca especialment per la rapidesa de l’assecat. Així mateix, en assecar es modifica lleugerament el to, més que en l’oli. La pintura acrílica data de la primera mitat del segle XX, i va ser desenvolupada paral·lelament a Alemanya i Estats Units. El pintor Jackson Pollock va utilitzar les pintures acríliques tal com ixen dels tubs per a aconseguir textures noves i espesses mentre que Morris Louis les diluïa amb gran quantitat d’aigua per a pintar grans teles que quedaven amb un efecte de tenyit més que de pintura.

PASTÍS La tècnica de la pintura al pastís consistix en l’utilització d’unes barres de colors els pigments dels quals en pols estan barrejats amb la suficient goma o resina perquè queden aglutinats i formen una pasta seca i compacta. La paraula pastís deriva de la pasta que així es forma; és pasta modela en la forma d’una barreta del gruix aproximat d’un dit que s’utilitza directament (sense necessitat de pinzells ni espàtules, ni de dissolvent algu) sobre la superfície a treballar, com a suport és comú utilitzar paper de bona qualitat de bon gramatge de color neutre no blanc i de lleugera rugositat, encara que la tècnica és prou versàtil perquè es puga utilitzar damunt altres superfícies com la fusta. Són colors forts i opacs, la major dificultat és l’adhesió del pigment a la superfície a pintar, per la qual cosa se sol utilitzar al finalitzar el dibuix fixadors atomitzats (spray) especials. El pastís generalment utilitza com el «crayón» o el llapis, el seu recurs

expressiu més afí és la línia amb la qual es pot formar trames, també sol usar-se la pols, que tendix a soltar la barra del pastís, per a aplicar el color. Molts artistes han utilitzat aquesta tècnica des del segle XVI, Leonardo da Vinci, va ser un dels primers a utilitzar-ho a Itàlia en el dibuix d’Isabel d’Est.

FRESC Sovint el terme fresc s’utilitza incorrectament per a descriure moltes formes de pintura mural. El vertader fresc és a les tècniques pictòriques modernes el que el llatí és als idiomes moderns. La tècnica del fresc es basa en un canvi químic. Els pigments de terra mòlts i barrejats amb aigua pura, s’apliquen sobre una argamassa recent de calç i arena, mentre la calç està encara en forma d’hidròxid de calci. A causa del diòxid de carboni de l’atmosfera, la calç es transforma en carbonat de calci, de manera que el pigment cristal·litza en el si de la paret. Els procediments per a pintar al fresc són senzills però laboriosos i consumeixen molt temps. Aquesta tècnica de pintura sol ser estable i de llarga durada, encara que es pot danyar per causes físiques, químiques o bacteriològiques, la més freqüent és la humitat que aconseguix l’alteració dels colors davant la dissolució del carbonat de calci i el desenvolupament de la floridura. Aquestes i moltes mes que no anem a enumerar, perquè com he comentat no anem parlar de la pintura, són les tècniques que utilitzava el nostre mestre en aquestes arts, posats a enumerar les seues tècniques anem a enumerar les seues feines amb les quals el treballa en els seus magistrals treballs:

SUPORTS El suport complix la funció de ser el portador del fons i de les capes de pintura. Els suports són molt variats, els més tradicionals són el paper, el cartó, la fusta, el llenç i els murs, als quals es pot afegir el metall, el vidre, el plàstic o el cuir entre uns altres. Tots necessiten d’una imprimació especial segons el procediment pictòric que es vulga seguir

TAULA DE FUSTA La taula de fusta ha sigut dels suports més utilitzats des de sempre, els artistes egipcis ja pintaven sobre la fusta dels sarcòfags i especialment en l’Edat Mitjana, els retaules o els frontals d’altar. El seu imprimació és suficient amb una capa de cua o en cas d’haver de daurar amb pa d’or, cal fer una altra preparació de cues, guix i argila prèvies, i també va ser el principal suport per a la pintura de cavallet europea

fins al segle XV. La fusta massissa empleada antigament s’havia de cobrir amb tires de tela de lli encolades per a dissimular les juntes, també a voltes es cobria completament amb la tela, així s’evitaven possibles esquerdes posteriors. Així ho explica Cennino en la seua obra Il Llibre de l’Art de l’any 1390. S’utilitzen també el contraxapat i el conglomerat, taulers prefabricats que ofereixen la característica de tindre les superfícies llises i sense unions, es troba l’anomenat táblex que a més de lleuger, té dues cares una llisa i una altra rugosa, se sol utilitzar per la part rugosa ja que la llisa necessita una preparació perquè la pintura s’adherisca a ella correctament.

LLENÇ Plinio el Vell va narrar que l’emperador Neró va encarregar un retrat seu sobre una tela de 36,5 metres de llarg. Heraclio en el seu manuscrit De Coloribus et Artibus Romanorum del segle X, descrivia com es preparava un llenç de lli per a poder pintar-ho i daurar-ho, tibant la tela i preparant-la amb cua de pergamí. La pintura sobre tela va ser utilitzada sobretot en el nord d’Europa i després a Itàlia per la seua gran lleugeresa, a partir del segle XVIII es va

fer corrent la seua utilització en bastidor fix i des del segle XIX es va comercialitzar en sèrie. Els llenços més utilitzats són els provinents de fibres vegetals com: el cànem, el lli, el jute amb tramat fi o el cotó, tots es presenten amb gra fi o gruix segons el resultat que vulga l’artista del seu treball, també hi ha suports realitzats amb teixit de polièster. Aquests llenços es poden adquirir a metres i muntar-los sobre marc el propi pintor o utilitzar els que hi ha en el mercat de diferents tipus i formats. Existix una numeració internacional per a les mesures de llarg i ample de cada bastidor, a més tres formats diferents per a cada nombre que correspon a: «figura», «paisatge» i «marina», la grandària d’un costat és sempre el mateix i l’altre va disminuint, per exemple el «40 figura» mesura 100 × 81 cm, el «40 paisatge» mesura 100 × 73 cm i el «40 marina» mesura 100 × 64 cm. Naturalment no cal seguir aquesta regla, cada autor pot

realitzar la seua obra lliurement en la mesura que més desitge. La majoria de llenços del mercat estan preparats amb oli de linaza i tapaporos i també existixen preparacions a força d’emulsions aptes per a l’oli o l’acrílic, així se simplifica la preparació de imprimaciones per a diferents tipus de pintura i s’obté sempre el mateix resultat.

PAPER S’han datat troballes de paper procedents de Xina prop del 200 a. C. Es dóna com a inventor del paper al xinès Cai Lun (50 a. C.-121), eunuc imperial, que va millorar la fórmula del paper, convertint-ho en una alternativa al papir i al pergamí, els suports tradicionals per a l’escriptura, gràcies a l’afegit de midó que protegia les fibres vegetals. El suport del paper és utilitzat en diverses tècniques pictòriques, les més corrents són l’aquarel·la, el gouache, el pastís i la tinta xinesa negra o en colors. Hi ha gran varietat de textures, pesos i colors, i la seua elecció depèn de l’estil de l’artista. Existeixen tres tipus estàndards: Paper premsat en calent: té una superfície dura i llisa, molts artistes consideren una superfície massa relliscosa per a l’aquarel·la. Paper premsat en fred: és texturizat, semiaspre, adequat para llavats amplis i llisos. Paper aspre: amb una superfície granulada, quan s’aplica un llavat s’obté un efecte clapejat per les cavitats del paper.

El pes del paper és la segona consideració per a la seua elecció, ja que un paper més pesat té menys tendència a ondar-se. Per a evitar que el paper s’onda hi ha tibar-ho. El gramatge apropiat per a l’aquarel·la és entre 120 g/m² hasta 850 g/m².

PINÇELLS Els pinzells, són un instrument clàssic i efectiu que el pintor utilitza en el seu treball. Els pinzells poden variar en grandària, amplària, i qualitat. Els materials dels components dels pinzells i brotxes poden ser orgànics o sintètics. plegar una major quantitat de pinEl pinzell consta de tres parts: el pèl, la fèrula tura, altres brotxes més xicotetes ja o virola i el mànec. Es distingixen pel pèl i la seua no tenen el buit central. Les truges dels forma, els plànols i els de «llengua de gat» solen pinzells solen ser naturals provinents de ser de pèl dur i els redons de pèl fi. Els pinzells diferents animals (cavall, marta, porc etc.) els escullen els artistes segons el treball a o de crineres artificials. Els pinzells, requereirealitzar i la seua forma de tractar la pinxen ser tractades amb cura per a així perllongar tura. Per a preparar grans superfícies la seua vida útil; açò inclou la seua neteja contínua. utilitzen les brotxes grans, l’interior Una forma eficaç de mantenir les truges dels pinzells de les quals està buit per a arreen bon estat, és llevar l’excedent de pintura, netejar-los amb dissolvent i llavar-los amb sabó, assecar la humitat amb una franel·la i guardar-los horitzontalment o amb les truges cap amunt. S’utilitza també com a mitjà per a imprimir la pintura corrons de diferents grandàries i materials, com els de llana, gomaescumeja o fibres, esponges naturals o artificials i els ganivets taujana i les espàtules metàl·liques de fulla flexible en formes diverses serveixen per a unir diferents colors i també per a pintar amb elles.

FONS En la diversitat de suports, s’acostuma a modificar abans de començar la pintura en ells, amb un tractament de imprimació el fons, que aconseguix una superfície pintada amb el color i la textura desitjada per l’artista. Solien fer-se per mitjà orgànic com l’oli o la cua, barrejat amb el color blanc o acolorit, aquests mitjans adhesius han sigut les cues d’animals i de peix, els assecants i les emulsions d’ou, oli o resina, el color sòlid solia ser la calç, la pedra pómez i la terra ocre. Açò definia també l’efecte visual de l’obra finalitzada. Aquest color en el fons del suport, aconseguix en un blanc reflectir la llum a través de les capes de pintura i si és un color fosc tendix a rebaixar el to de la pintura.

Segons Giorgio Vasari explica en el seu tractat sobre la tècnica en el pròleg tècnic de les Vides (1550), els fons oliosos tenen l’avantatge de conservar la seua flexibilitat en els llenços de grans dimensions i que es puguen enrotllar per a traslladar-los, encara que necessiten d’un temps major per al seu assecat. Durant els segles XVII i XVIII es van utilitzar molt els fons pintats amb tons de terra vermelloses, la qual cosa permetia deixar alguns espais sense posar pintura i el quadre guanyava en uniformitat tonal. Des del segle XIX els fons comercials han sigut preparats industrialment amb blanc de plom i assecant

Paco, el Pintor

Paco “el Pintor” Virtuós en lo que feia i perfeccionista eren dos de les grans qualitats de qui enguany anem a dedicar el nostre Llibret, segur que mai va pensar que el seria un dels temes principals de ú dels Llibrets de la seua falla. Ja hem dedicat unes fulles a explicar solament per damunt, la Pintura i les seues variants, al que ell es dedicava… crec que és moment de començar des del principi. Francisco Tárrega Robredo va nàixer el 20 de maig de 1946 a Aldaia, pares Francisco (Paco) i Josefa (Pepita), el mitga de tres germans, va viure sempre envoltat de creativitat i des de molt xicotet va tindre gran inquietud per la pintura, motivat per açò als 8 anys d’edat ja va començar a estudiar en el Centre d’Arts i Oficis del seu poble natal Aldaia, tan primerenca edat va ser motiu pel qual compta la seua família, a les dos setmanes va ser expulsat per no tenir l’edat mínima, malgrat tot açò mai va perdre l’interès pel que mes desitjava i amb tan sol 11 anys va començar a treballar en tallers de palmitos, va ser quan va tornar a inscriure’s en el centre d’Arts i Oficis.

Paco, el Pintor

Paco, el Pintor “Que jo recorde des dels meus primers coneixements el dibuix era per a mi el maxim. Dibuixaba el que fora i copiava el que fora. Arriba un moment que tant era el meu interes pel dibuix que mápunti al centre dárts, i a les dos setmanes dánar al centre dárts em iraren per no tindre lédad, aleshores enia 8 anys, mes tard comenci a treballar, als 11 anys en palmitos, en el Taller dÁntonio Aparicio, Barnardo Peiro i Ricardo Vilanova, i aleshores torni a apuntar-me al centre dÁrts i Oficis. En aquella época estaba de profesora donya Pura, que quedá impresionada i em pasa a major, des déixe moment tots el cursos que estigue anant al centre igual en dibuix, que en pintura, el primers premis eren per a Francisco Tárrega Robredo (per a mi)”

Text del Llibre Aldaia 10 anys d´Art ( Ajuntament Aldaia 1999)

Paco, el Pintor La seua vida sempre va estar envoltada de paletes i pintures, va ser un dels pocs que va aconseguir Beca per a estudiar en la Universitat de “San Carlos” en els anys 60, on acaba de formarse, per a eixir finalment a la vida llaboral. Durant els restants anys després d’estudiar Paco com qualsevol adolescent eixia amb els seus amics, solien baixar a la Ciutat València, on com era habitual en l’època, s’eixia a les discoteques, cinemes, ect.. , és per l’any 1975 quant coneixeria en una de les seues eixides amb els seus amics a Toñi Perdices, amb la qual 8 anys després acabaria casant-se i un any després varen tindre a la seua única filla Clara, la que és hui la nostra Fallera Major, com m’ha explicat en alguna ocasió la seua filla, ells sempre van ser una parella avançada als temps, no era habitual casar-se en aquella època amb la trentena complida.

Paco, el Pintor

La seua vida la dedicá als seus tres grans amors, la seua dona, la seua filla i el seu treball, pintava com a “hobby” a casa quadres de Sorolla, Rembrandt, ect, pintava ventalls, fins i tot arribá a pintar una tela perquè la seua filla lluïra un vestit de valenciana únic, treballá la major part de la seua vida en els palmitos, però també dedicá el seu temps a pintar mobles, eren evidentment obres úniques.

Paco, el Pintor

Decorat Presentació Falla Sant Antoni

Certament Paco va ser una persona prou especial, però el que li destacava sobretot era la seua gran implicació en les falles, sempre deixava qualsevol cosa a mig fer, si la seua falla o qualsevol falla del poble necessitava de la seua ajuda, en una conversa amb la seua filla, m’explicava que sempre s’excusava amb la llum, per a deixar a mig fer treballs personals i dedicar aqueix temps a baixar al Casal, qui no recorda aquells carrers que tants exits ens van donar en els anys 90 en aquesta comissió, però Paco no sols col·laborá amb la Falla la Saletta, també va col·laborarr en la Falla Sant Antoni, Falla Santa Rita, carrers adornats, decorats presentació, carrers…., qualsevol excusa era perfecta per a ajuntar-se amb amics i gaudir d’ells.

Paco, el Pintor L’any 1999, l’ajuntament d’Aldaia organitzà una mostra col·lectiva de 19 artistes locals on es trobava entre uns altres, Francisco Guijarro, Andrés Santiago, Carlos Haro, Juan Senent, Purificació Pérez, Emilio Vaquera, Santi Ruiz, Daniel Graner, Susana Navarro, Juan Tárrega, Salomón, Tano Taberner, Ribes Buigues, Susana Laguarda, Gemma Moreno, Alicia Clemente, Merche Romero i Vicente Serrano. La mostra va exposar treballs de tots ells durant un mes i mig (3 desembre 1999 al 21 Gener 2000), el sempre ho recordá amb especial afecte. Paco, o com se li coneixia Paco el Pintor va ser una persona molt important a Aldaia, no tant per premis, reconeixements, ect, si no pel reconeixement personal de la gent amb la qual el sempre col·labore sense cap tipus d’interès, durant anys com anteriorment hem comentat, l’any 2004 va ser el creador del nostre “cohet” personatge que ens acompanya per a la celebració del 30 aniversari de la nostra comissió, motius d’ofrenes en els últims anys eren molt habituals que els pintara , portades com la de Junta Local Fallera de l’any 2005 (ultim treball), o un premi pòstum, Ninot Indultat per a la seua comissió pintat per ell en 2007 és una mostra d’açò, Paco ens deixa el dia 10 de Juliol de 2005.

Paco, el Pintor

Paco, la teua comissió et devia aquest reconeixement que no li va donar temps a tindre amb tu, i quina millor ocassió per a dedicar-te aquest humil homenatge, que l’any en què la teua filla és Fallera Major.

NOSTRE

PRESIDENT

Falleres, fallers, veïns, amics, un any més, i per segon any consecutiu, tinc l’honor i la satisfacció de dirigir-me a tots vosaltres com a president de la nostra volguda Falla la Saletta, aprofitant l’oportunitat que em brinda les pàgines d’este magnífic llibret faller, què teniu en les vostres mans i que serà amb el temps, eixe testimoni inesborrable de l’any faller que ara celebrem. Des del passat mes de desembre, podem disfrutar del fruit de l’esforç de la comissió de la Saletta d’Aldaia este exercici, un nou casal, un nou punt de reunió per a tots, fallers i no fallers. El temps i l’absència del lloc adequat per a disfrutar de la nostra vida fallera va fer necessària la busca i trasllat a estes noves instal·lacions, però com sempre, amb un esforç important en altres partides pressupostàries. Hui…és una realitat. De nou, aprendre, coordinar, dirigir, reunir-se…i posar il·lusió, han sigut les nostres armes, fallers de la Saletta. Sobretot em quede amb la satisfacció del llegat per als nostres xicotets i futurs fallers, que sens dubte agrairan. Agrair enormement el treball desinteressat de tots els fallers que van col·laborar en la seu a realització. Una comissió de falla és un ser viu, igual que la seua pròpia directiva, on unim joventut i experiència per igual. L’exercici 2017 serà inoblidable per a 17 persones amb les què riure, plorar, discutir, organitzar i sobretot viure la festa. Sóc jo el que vos ha de donar un GRÀCIES en lletres grans, a cada un de vosaltres, per acompanyar-me en este viatge cridat Falla La Saletta 2017, on l’açí present només intenta portar de la millor manera possible per la seua banda els comandaments d’esta nau. Demanar disculpes a tots els fallers que s’hagen sentit molestos per qualsevol decisió presa per la Junta Directiva la qual sempre ha treballat pensant en el bé de la nostra comissió. La paraula FUTUR és àmplia i extensa. Per segon any consecutiu, el cens de la nostra comissió, ha vist augmentat el nombre de fallers i és que els fallers de la comissió, han vist com s’han sumat a les seues files 15 fallers i falleres adultes i 13 fallerets i falleretes infantils. A tota la meua comissió que permaneix, agrair-los un any més el seu amor incondicional per la festa i als passatgers que acabeu de pujar a la nostra nau, vos donem la benvinguda i agraim la vostra confiança, segur que estarem a l’altura del que mereixeu i vos farem sentir feliços compartint tot, que al cap i a la fi és això la nostra falla, COMPARTIR. A Marta i Clara les nostres Falleres Majors i a Mario el nostre President Infantil, així com a les seues famílies, dir-vos que no tinc paraules per a expressar la meua felicitat de compartir amb vosaltres este exercici faller i per haver format esta família fallera per a tota la vida. Agrair la inestimable col·laboració del nostre Ajuntament, anunciants i empreses col·laboradores, i invitar-los junt amb el nostre veïnat i visitants a compartir amb nosaltres la meravellosa “Festa de les Falles”. Volem ser una falla oberta al barri i compartir amb tots, sense excepció, el nostre esperit i festa fallera. I als fallers i falleres de la comissió dir-vos que sense vosaltres res tindria sentit. Gràcies per estar ací… Vos desitge unes Falles repletes d’èxits, diversió i cordialitat Disfrutem del nostre treball i esforç. Un amic per sempre, el vostre President Raúl Jordán i Redondo 26

Raร l Jordรกn i Redondo

Junta Dir ectiva

Raúl Jordán Redondo President. F. Llorer Sebastián Vaz Serrano Vice.President 1. Brillants Francisco Miguel Maiques Bermell Vice.President 2. Argent José Antonio Martínez Barrero Vice.President 3. Or Cayetano Cánoves Campos Vice.President 4. F. Llorer Noelia Ortiz Maiques Secretaria. Mario Martínez Rodrigo Vice.Secretari. Vicente Albiach Hernández Tresorer. F. Llorer Rosa María Moreno Munueral Comptador. Brillants Juan Manuel Caballero López-Ibarra Delegat Festejos. Or José Maiques Bermell Delegat Festejos F. Llorer Asunción Cobos Moreno Delegada Loteries. F. Llorer Asunción Corella Cobos Delegada Infantils. Lidia Vaz Fajardo Delegada Infantils. Daniel Virgidiano Fernández Delegat J.L.F.Argent Carlos Muñoz Muñoz Delegat de Cuina. Argent José Ramón Martínez Collado Delegat Casal, Brillants Teresa Castillejo Toledano Deleg. Act. Diverses. Argent

Comissió

Agustín Virgidano Pardo Alejandro Piles Peris Ángel Tárrega Giménez Diego Jiménez Carmona Emilio Sánchez Monterrubio F.Llorer Fernando Bermejo Félix Brillants Fernando Moreno Román Argent Francisco Maiques Fernández Javier Seffak González Jesús Gómez Silvestre F.Llorer Jorge Cifuentes Solaz José Antonio Hurtado Vilches Brillants

Ab onats Adolfo Ferreres Mañez Araceli Sánchez Baños Beatriz Cebrián Pérez Carmen Gema Blanco Salazar Concepción Bermell Andreu Concepción Maiques Bermell David Jordán Redondo Fernanda Redondo Giménez

Masc ulina José López Serrano Brillants José Luis Rubio Saiz F.Llorer José Maiques Torres José María Lastre Guerrero José Ramón Pérez Gallardo Or Juan Bautista Casany Bermúdez Juan Caballero Parreño Or Juan Clar Sania

Francisca Fernández Torres Francisco Durán Torres Jesús González Blasco Joaquín Guzmán Miguel Jonathan Nohales López José Ramón Martínez Beso Jose Ramón Martínez Luján Jose Rodrigo Rodrigo Juan Méndez Díaz Leonor Campos Martinez Lidia Serrano Virgidano Manuel Rubio Mateo María Amparo Maiques Bermell María Dolores Senén García

Juan Fajardo Porta Or Juan Félix Corella Corella Brillants Juan Luis Hurtado Vilches Brillants Manuel Conejo Ralo Brillants Máximo Cobos Pérez Brillants Moises Barea García Omar Diab Salvador Ramón Felguera Campos † Ramón Martínez Vilanova Brillants Ramón Pinilla Herraiz Raúl García Sanz Toni Platero García

Marta Motoso Cano Marta Pérez Gallardo Miguel Ángel Bohigues Muñumer Piedad Fernández Marcos Pilar Martínez Ortega Pilar Tarín Llopis Rodolfo Esteve Saez Rosa Cubel Rodríguez Tatiana Pampin Guia Toni Marín Granero Verónica Martínez Luján Vicente Torres Pascual Vicente Verdeguer Carpintero 29

Bunyoler es Mª Amparo Maiques Bermell Concepción Maiques Bermell Piedad Fernández Marcos Remedios Torres Ferrandis Concepción Bermell Andreu

Nostr es

Dones

Mª Amparo Maiques Bermell Ana Mª Fajardo Porta Carmen Luján Gómez

Concepción Maíques Bermell Julia Alarcón Collado Mercedes Bermejo Folch Nicolasa Alarcón Collado Pepita López-Ibarra Fernández Piedad Fernández Marcos Remedios Torres Ferrandis Antonia Perdices García Leonor Campos Martínez Concepción Bermell Andreu

El nostr e Casal

FA LL E RES M A J Estas marcada a foc tota la vida com a Fallera Major i sobirana, d’esta Falla teua que hui et demana, que estigues sempre açí, donçs no t’oblida. Has sigut una regina que ha tots ens ha contagiat, sempre amb la teua alegria i el teu somriure constant. Aço que finalitza saps que té continuitat, perque ser sempre fallera es a la fi, el més important. I tu, Pilar, com a gran fallera has calat en els nostres cors, representant a la Falla com gran Fallera Major!!

Mª Pilar Rodrigo i Tarín

ORS EiXiNTS Sou vosaltres fades radiants que amb bell estel aneu creuant el firmament en alegria aneu portant al vostre voltant sana harmonia pel somriure angelical que puja al cel. Vosaltres per sempre sereu en nostra festa el bell tresor que anuncia que esta ja prop la primavera amb perfum i suau fragĂ ncia del teu cor. La Falla la Saletta es sent molt orgullosa doncs ha tingut la gran sort de tindre, en vosaltres Marta i Andrea nostres Falleres Majors!!

Marta & Andrea Vilar i Castillejo

La glòria del teu nom feliç s’escampa per tot el veïnat que viu la festa que en març fa de Valéncia sa conquesta dorant-la d’esplendor de sana estampa. Hui vens, Clara, a ser tu la digna rampa que conduïx al tro on es manifesta que per ta gran bellea vius la gesta de ser Regina autèntica i sens trampa.

Per dolça, per simpàtica i bonica, per ser del ric verger la flor més rica que ofrena el seu aroma pur i net En eixa barriada tan fallera, de valenciana gent salettera, que en tu té el seu tesor en tot el dret.

Fal ler a Major 2017

Clara

Tรกrrega

i Perdices

Cort

d’Honor

Amparo García Bernal Brillants Ángela Vilar Castillejo Antonia Perdices García Argent Carmen Luján Gómez Brillants Elena Gómez Sánchez Julia Alarcón Collado Laura Serrano Serrano F, Llorer Lorena Calatayud Jordán Argent Lucía Galocha Bermúdez Lucía Martínez Moreno Mar Cervero García 36

Margarita García Bernal Brillants María Amparo Belmar Sanchis Or María Amparo Bermejo Folch Or María Amparo Muñoz Pascual Argent María Bermúdez Alarcón María Piedad Carrasco Villegas María Pilar Rodrigo Tarín F. Llorer Melanie Rubio Trujillo Mercedes Bermejo Folch Argent Mercedes Folch Carsi F. Llorer Milagros Sanchis Marco F. Llorer Natalia Méndez Sánchez Nicolasa Alarcón Collado Argent Paloma Huete Luengo Paqui Trujillo Carrasco Or Paula Blanco Salazar Pepita López-Ibarra Fernández F. Llorer Remedios Torres Ferrandis Or Rosa Munuera Carrión Argent Rosario Suárez Bautista Or Sonia Gómez Silvestre Or Yolanda Virgidano Fernández

Nostr es Repr esentants

Daniel Virgidano i Fernández Yolanda Virgidano i Fernández Component a la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Aldaia

Lucía Cánoves i Martí

Delegat JLF

Component a la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil d’Aldaia

Recom penses J.C.F Bunyol d’Argent Antonia Perdices García Daniel Virgidano Perdices Francisco Miquel Maiques Bermell Jorge Cifuentes Solaz

Lorena Calatayud Jordán Mª Amparo Nuñoz Pascual Rosa Munuera Carrión

Bunyol d’Or

Bunyol de Brillants

José Ramón Pérez Gallardo Mª Amparo Bermejo Folch

Amparo García Bernal Rosa Mª Moreno Munuera

Infantils

Bunyol d’Argent Leire Nohales Gómez

Bunyol d’Or Josep García López 37

Explicació i Relació de la falla gran, que du per títul:

“Circ al Carrer” Artiste: Rafa Cheli

INTRODUCCIÓ “La vida a Espanya no és més que una successió de festes” La música frenètica, el menjar, l’alcohol i les disfresses fan de les festivitats el plat fort d’Espanya, inclús en el més xicotet dels pobles. Ací a València disfrutem a més d’un bon clima que fa que la major part de les festes se celebren en el carrer. A tots, i sense excepció, ens agrada la festa en el carrer, o millor dit, en el carrer del veí, per evitar els sorolls davall de casa i poder descansar. Els nostres casals no són unes una excepció i encara que els teus veïns siguen fallers o d’una altra associació (que també celebra les festes en el carrer) no voldran un casal davall de sa casa i al polígon o a la muntanya et voldrà manar, perquè el principal per al veí és poder descansar sense pensar que ells també són festers o que simplement els agrada estar en la terrassa d’un bar fins altes hores de la matinada, sense pensar en el que poden molestar.

Els fallers que som molt correctes haurem de ballar al so dels nostres veïns, per evitar cridades a la policia municipal i poder celebrar la nostra festa principal. I és el que es representa en el remat de la nostra falla, els nostres veïns són la ballarina que retorç el seu cos d’una manera excepcional, a l’igual com els veïns que amb tanta norma de com els fallers ens hem de comportar, ens han portat a ser els seus “amics fidels” i com veiem en el nostre monument ballar al ritme d’ells, complint tot el que ens demanen i tenint una relació cordial per a no fer-los enfadar i que no criden al Cos Municipal o al Jutge de Pau demanant el tancament del Casal. L’antigor i la nostalgia donen peu En pas ferm, ple d’alegria A vore l’espectàcul més gran del món El més antic record de vida Passa el temps i continuem De funció en funció, anant Sense oblidar-se ara als xiquets Ni l’agüelo se’l perdrà

I es que tot moment es bo Per a montar-se una festa Be de tipo culinaria Plena de musics o fallera La ballarina ens demostra Que al circ de nostre carrer No paren mai de actuar Ningú pot donar exemple De comportament perfecte Pero la vida es com la carpa I havem de rodar i rodar Soles el seu amic fidel Que atent la mira, callat Intentant en els peuets Ficar-se al mateix nivell Per al premit guanyar Vixca el circ del meu carrer! Vixca el circ del meu veïnat!

LA GUERRA DE LA PAELLA O L’ARRòS AMB COSES Una de les festes en el carrer, però que si és en el carrer del costat, en el polígon o la muntanya, perquè el teu veí puga descansar, molt millor, és el tradicional “Concursos de Paelles”, que cada vegada mes associacions celebren. En el nostre monument veurem un cuiner molt indignat, perquè hui en dia la Paella, a més de ser l’eix fonamental de la tradició gastronòmica de la Comunitat Valenciana, s’ha convertit en una atractiva marca mundial que moltes vegades es malinterpreta, fins i tot, els millors cuiners han provocat un autentique desequilibri amb el nostre plat, entre la qual cosa es creu que és i el que realment és. Alguns inclús la preparen amb xoriço i després diu que s’afigen clòtxines i cloïsses; tot un sacrilegi, perquè això podrà ser un arròs, però no una paella. Els ‘crims’ de la paella no conclouen ací. En el mercat un pot trobar paelles congelades, en sandvitx, en sushi i fins una pizza de paella d’una

coneguda franquícia internacional que s’anunciava en cartells amb un home vestit de torero. I visca. Hi ha molt talibán de la paella, que sol ser símptoma de ser talibán en moltes altres coses. La veritat és que la perversió de la paella valenciana original es porta perpetrant des de fa dècades i que tots hem vist pastes arrosseres d’intens groc, servides amb un sonor plof! En els plats de turistes més rojos que les gambes “planchutas” i escarransides que els autors del desastre tractaven de maquillar l’horror. El nostre cuiner repassa les majors vexacions que ha patit la paella al voltant del món. Vos assegurem que ha vist coses que vosaltres no creuríeu.... “L’aberració més habitual que sol patir la paella són els famosos pésols. Ningú sap què aporten al plat però s’encaboten a afegir-los. Si vas a un restaurant i veus pésols en la paella... Corre! Per descomptat, no és el lloc més apropiat per a disfrutar d’este plat.” “Si has sopat barbacoa o torrá i t’ha sobrat, aprofita-ho per a l’esmorzar però

no ho reutilitzes en la paella. Posats a tirar productes típics, posem un poquet de pernil, cua de bou i trossets de truita. I Visca!” “La ceba és l’arma de destrucció massiva de la Paella Valenciana. Es tracta de l’ingredient més sigil·lós, no ho veus, però els seus efectes són catastròfics. Possiblement, resulte complicat trobar les proves del delicte en el plat, però el nostre paladar serà infal·lible. Este ingredient destrossarà per complet el plat que, a més de perdre la seua essència, aconseguirà que l’arròs es passe” “L’arròs de la paella no es remou, ja que les seues conseqüències podrien ser desastroses. Si es mou durant la cocció, l’única cosa que aconseguirem és que se solte el midó i es convertisca tot en una pasta, sens dubte, el major temor dels valencians després del discurs faller de Rita Barberá. Quan tires l’arròs, un consell, deixa-ho bullir i tu obri’t una llandeta d’olives per a anar fent boca, sempre que no se t’ocórrega tirar-les dins...” 41

Si vols cuinar una paella Tens molt de caldo que coure I es que no tot es remoure El gra d’arròs que sen ix De manera meteórica Tin en conter que al remat En els veïns te montarás Una asociació gastronómica

SI POSES ALTA LA MUSICA.. QUEIXA VEÏNAL!! Una altra de les festes que agraden i molt, són les revetles en el carrer (i si poden ser en els mesos d’estiu, millor), però recordem…. si la revetla és en el carrer del costat, en el polígon o la muntanya, perquè el teu veí puga descansar, molt millor. Les Falles han rebut certes crítiques d’alguns sectors de la població, tant en la pròpia Comunitat Valenciana, com fora d’ella. Sens dubte, les tradicions falleres més controvertides són 42

les relacionades amb els artefactes pirotècnics: la “despertà” rep crítiques, ja que els seus opositors sostenen que els veïns que no són partícips de la festa no han de ser importunats; la “mascletà” crega un nivell de soroll que arriba a aconseguir els 120 decibels, i els crítics sostenen que no es poden tolerar semblants nivells de soroll en el centre d’una ciutat tan concorreguda com és València, ja que pertorba l’ambient de l’entorn d’una forma extraordinària; junt amb estos actes fallers també rep crítiques la venda i l’ús d’artefactes pirotècnics, els coneguts com “petards”, que generen malestar entre vianants i veïns a més de ser una activitat de risc, ja que cada any es produïxen cremades i lesions entre els usuaris d’estos productes. Els veïns també es queixen que a partir de l’1 de març, i fins al 20 del mateix mes, més de 400 carrers i vies principals són tancades al trànsit, provocant un “caos circulatori” durant totes les festes. El nostre music, igual que els fallers, pensem que parlant s’entén la gent i

que veïns i falles deurien buscar acollirse a un programa de mediació, per a evitar les denúncies judicials i resoldre els problemes de convivència, per a així poder disfrutar de les festes en el carrer o dins dels nostres casals, alhora que els veïns puguen descansar en les seues cases. La musica, en forma de xarangues o disc mòbils, és la major causa de queixes veïnals que no tenen la més mínima afició per la festes falleres (encara que després puguen pertànyer a una altra festa). Molts aprofiten la setmana fallera per a absentar-se i així evitar-la, inclús les seues mascotes s’estressen de tant de soroll.. Diuen que a cada poble Hi ha una banda de música I el teu vei te toca única Cada nota que arriba al oit I es que sembla més bé soroll Que una nota angelical I voràs fartar-se als veïns Que voldran tancar el casal

FALLES UNESCO A pesar de tindre la nostra festa, la nostra gastronomia, la nostra cultura, les nostres tradicions molta gent en contra, les Falles van estrenar el 30 de novembre el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO amb el repte de salvaguardar a perpetuïtat una festa protagonitzada pel foc, en la que la multitud de sectors artesans i tradicionals implicats la convertixen en motor social, econòmic i cultural. El camí de la festa gran de València fins a arribar al més alt reconeixement patrimonial internacional, no ha sigut tan efímer com la vida dels seus monuments sinó que ha durat més

de cinc anys, impulsat per nombrosos suports encara que també amb esculls superats, com les protestes del col·lectiu antitaurí i d’entitats veïnals. Ara comença el verdader repte de les Administracions i la societat valenciana per a dotar a esta festa declarada d’Interés Turístic Internacional i a tot el que la rodeja d’una protecció que el dot d’una singularitat i la major visibilitat internacional possible, sense perdre el seu segell tradicional. La UNESCO valora que la creativitat col·lectiva de les Falles, que unixen en un únic engranatge a artistes, música, literatura, indumentària i pirotècnia, permet salvaguardar arts i oficis tradicionals i defén la seua conciliació amb els drets humans, ja que qualsevol col·lectiu poden participar en elles.

Per a celebrar la dita distinció, la nostra Fallera Major es prepara per a la cercavila, però el pitjor ve a l’hora de vestir-se, cada una va vestida d’un segle diferent ja que no hi ha un trage indicat per a l’acte, que es convertix mes bé en el Carnestoltes de Las Palmas.

Si algu monta un circ al carrer Es una fallera major Que a les d’abans causa pressió Si lluix més al llibret I quan va de passacarrer Els seus monyos donen por Si se fa uno enlloc de tres Als falleros d’antigor

TENIM NOU CASAL…. I INSONORITZAT!! A la Saletta el nostre suor ens ha costat, però al final podem celebrar estes falles en el nostre nou casal. I a pesar que el primer intent d’inauguració es va veure truncat hores abans pels veïns, finalment aconseguim la llicència d’obertura i un mes després, vam poder celebrar l’acte que teníem preparat. No ha sigut un camí fàcil, però calia celebrar-ho al gran i per a això ens vestim amb les nostres millors gales i inclús vam voler que la nostra patrona la Mare de Déu de la Saleta estiguera present en un dia tan important per a tots.

La senyora es maquilla Per a anar de inauguración al casal Mirant-se a l’espill que li ensenye La millor cara es precisa. Si no es dona presa pedrá El bus o acabarà sofocà I perguent-se l’acte que començà Fins el maquillatge fugirà

Ara estem tranquils, sabem que a pesar de les molèsties que podem causar, mai ningú ens podrà tancar el nostre casal. (i si el llibret ho llig algun veí, vaja per davant les nostres disculpes, però és el que hi ha) 45

Disseny: Ibรกn Ramรณn

Les Falles, Patrimoni Immaterial de la Humanitat (UNESCO)

#FallesUNESCO #SomPatrimoni

NOSTRE PRESIDENT INFANTIL

Hui, al dirigir-me a tots vosaltres em sent molt il·lusionat perquè en estos moments ja estic vivint plenament este any tan especial en el que gràcies a esta meravellosa comissió que formeu tots els fallers i falleres de la Falla la Saletta, exercisc amb gran orgull i emoció el càrrec de President Infantil. Tant Marta com jo estem vivint intensament tots i cada un dels actes que van celebrantse, estem vivint moments molt bonics junt amb la nostra família, disfrutant d’un any que sempre recordarem, un any molt especial. Açò ja està en marxa i així com qui no vol la cosa el temps va corrent i em done compte que en qualsevol moment ja tindré ací les nostres falles, les nostres volgudes falles. Vull aprofitar per a dir-vos a tots els fallers i falleres de la comissió infantil i també a tots els xiquets i xiquetes del nostre barri i a aquells que per ací vos acosteu, què volem que tots disfruteu amb nosaltres, jo vos invite que ho feu. Esta és la vostra falla. Quan arriben les falles, un any més volem que brillen amb tota la seua esplendor, que sone la música per tot arreu, que la pólvora ens embriague de nou i viure al límit cada moment. Quina emoció! Per això comptarem amb la nostra Junta Directiva que, capitanejada pel nostre president Raúl, treballen durant tot l’any donant-ho tot per nosaltres, una vegada més els done les gràcies. Ja està tot preparat, ja ho tenim quasi tot, el nostre artista ja estan creant els monuments, ja tenim les nostres reines: Marta i Clara, encantadores, la il·lusió no ens falta i tots vosaltres segur que també esteu preparats. Anem avant. Benvingudes falles del 2017!! El vostre president Infantil 50

Mario Leal i Redondo

Junta

Mario Leal Redondo Pablo Martínez Rodrigo Dir ectiva Cayetano Cánoves Martí David Cánoves Martí Infantil Josep López García Jaume López García Iker González Pampin

President. F. Llorer Vice President.Argent Vice President. Vice President. Secretari.Or Comptador.Argent Delegat.Argent

Comissió

Masc ulina Infantil Adrián Lillo Elvar Adrián Martínez Arnau. Or Alejandro Miralles Torres. Argent Álvaro Belmar Sanchis Danny Carbonell Murciano Diego Luengo Huete

Enzo Medina Redondo Ferrán García Bermejo Izan Conejo Beltrán Javier Vaz Fajardo. Argent Miguel Rodríguez Méndez Raúl Galocha Bermúdez

Roberto González Pampin Rubén Lillo Elvar

Cort d’H onor Ariadna Dawoud Alfaro Ainhoa Carbonell Murciano Aitana Nohales Gómez Argent Alejandra Casany Bermúdez Alexia Nohales Gómez Andrea Rodríguez Mendez Andrea Vilar Castillejo Or Carlota Caballero Cebrián Celia Barrio Pampin Claudia Platero García Argent

Infantil Emma Toledo Serrano Leire Nohales Gómez Argent Lucía Cánoves Martí Or Marta Leal Redondo Marta Vilar Castillejo Or Nerea Jimenez Maiques Argent Noa Martínez Martínez Noemi Cobos Revert Paula Cánoves Martí Or

Recent Naixcut

Adrià García Bermejo Hernán Caballero Cebrián

Per enguany clar es detalla la regina que vindrà, que en la Saletta regnarà com orgull de nostra falla. En els ulls clar es retalla l’ilusió que mantindrà, el deler en que viurà tot un any per fer contalla.

Sent d’arrel tan artesana com fallera i molt bledana en la festa fem recull. I és que Marta està contenta puix l’honor que ella detenta representa el nostre orgull.

Fal ler a Major Infantil 2017

Marta Leal

i Redondo

Explicació i Relació de la falla infantil, que du per títul:

“Natura en l’aire” Artiste: Rafa Cheli

ESCENA PRINCIPAL O RESUM Diuen que per la nit El somni torna a surgir. Gracies a totes les flors Regals i proves d’amor De la primavera plena. Que com si fos una ofrena, A la Regina de les estacions Li entreguen el seu cor. I el Sol la fa despertar Després del solstici d’hivern Que en pas lleuger i ferm La calor nos farà tornar. No digues que no he avisat, El bosc tornarà a la vida I a la foscor ofegarà En tantísima flor unida. ESCENA I N’hi han modos i maneres Per expressar el amor Encara que les xiques guapes Preferixen una flor. Pero no soles el seu color Simbolisarà l’amor. També un aniversari o naiximent, També el dolor d’una mort. I es la misió de la flor Expresar els sentiments.

ESCENA II Diuen del mes de Març Que es un mes per a l’amor Brollen totes les plantes En els seus millors colors. I es que la Primavera desperta En el seu primorós sol Guanyant espai a les ombres Pero sempre, a poc a poc Despedix-te de l’hivern, Vullc la teua claror!! ESCENA III S’esten per l’aire Un aroma, un perfum, una claror I es que a la Primavera criden Totes les flors del mon Que fas que no despertes I tornes la llum al món? I es aleshores quan Les aus i animals del bosc Ens mostren fil per randa Tots els millors colors

Ramón Martínez Vilanova “ Ramonet ” Ramones hay muchos, pero ¿cuántos Ramonsín conocen? ¿Y Ramonet? Sí, solo uno. Solo un hombre. Aquél cuya verdadera identidad respondía al nombre de Ramón Martínez Vilanova. De recio carácter pero con la inocencia y bondad de un santo, Ramonsín era un tipo singular que consiguió dejar huella allá por donde pasó. Ramonet tenía muchas aficiones y era feliz con ir al bar, sentarse en los bancos del barrio o dirigir, con o sin permiso, las cabalgatas que recorren nuestro pueblo. Pero hay una que le llenaba por encima del resto, la Falla La Saletta. Era un tipo sonriente y afable, si bien es cierto que podría ser el hombre con el dedo índice más duro del planeta, gracias a su peculiar forma de enfadarse y morderse la mano. No obstante, el verdadero Ramón emergía cuando el olor a pólvora comenzaba a inundar las calles, cuando se acercaba el mes de marzo casi sin avisar, cuando niños, adultos y ancianos nos percatamos de que se avecina la hora de celebrar la fiesta de los valencianos. Ramonsín se sentía respetado, amado y uno más en La Saletta. Allí era verdaderamente feliz. Tal era su devoción hacia la Falla de sus amores que su madre, con esperanzas de cambiar su comportamiento en días torcidos, le amenazaba con borrarlo de la misma cuando se portaba mal. Cabe recordar a su vez el orgullo con el que alzaba el estandarte, ese que le acompañó durante tantos años, convirtiéndole en su fiel escudero. Cómo olvidar también la ilusión con la que vivía el día de Reyes en el casal. Llegada esta fecha se convertía en un niño más, en todos los sentidos, pues más de un Melchor, Gaspar y Baltasar saben lo que es tenerlo sentado sobre sus rodillas, aún siendo más grande que ellos. Fede Martínez i Peña

A les 19 hores. Cridà a la plaça de l’Ajuntament.

L’eixida del casal, per arreplegar a les Falleres Majors, será a les 17:30 hores.

PR OGRAMA

FES TES

A continuació esperarem a La Colla de Cantaors, per a realitzar la tradicional Nit d’Albaes.

Hi haurà premis per als primers classificats.

Seguidament a les 19 hores donará lloc la Presentació del Llibret de J.L.F. i acontinuació entrega de Recompenses als nostres Fallers, otorgades a Amparo García i Rosa Moreno.

3 4

A les 12 hores. Començarem el típic Concurs de Paelles, a tal efecte estarà designat un jurat i la seua decisió serà inapel. lable.

A les 17:45 Concentració a la porta del TAMA. A les 18 hores Inauguració de l’Exposició del Ninot.

A les 22 hores. Sopar faixat al casal. Desprès “inici de festa”, al Casal de Sant Vicent.

A les 22 hores. Sopar faixat al casal.

A les 10 hores Replegá pel barri

A les 18 hores. Cavalcada del Ninot on participarem totes les falles d’Aldaia i en la que anem a criticar diverses escenes de la nostra falla. L’eixida del casal serà a les 17 hores.

5 11

A les 23 hores. Excursió visita Falles Espècials a València. Eixida del nostre Casal i preu al Tauló d’anuncis.

A les 18:00 hores. Al nostre casal, berenar per a tots els xiquets de la falla. A continuació, Parc infantil, patrocinat per Caixa Popular.

Les nostres Bunyoleres es prepararan uns “Bunyolets” per entrar en calor

A les 11 hores. Eixida del nostre casal per a replegar a les nostres Falleres Maiors.

A les 8 hores. Segona despertá. A les 11 hores. Passacarrer, de la nostra comissió i de les nostres Falleres Majors.

A les 18 hores. La comissió en plé, en les nostres Falleres Majors i Corts d’Honor respectives asistirem a l’Ofrena de Flors de la Mare dels Desamparats. L’eixida del casal, per arreplegar a les Falleres Majors, será a les 17 hores.

A les 15 hores. Dinar al casal. Tot aquell que vuiga vindre a dinar tindrá que apuntar-se uns dies abans al tauló d’anuncis. A les 18 hores. “Orange” patrocinat per McDonald’s Ronda Norte, berenar de disfrassos per als infantils, hi hauran premis per als millors. A les 22 hores. Sopar faixat de Disfrassos “Hippy” i a continuació Disco- móvil, hi hauran premis per als millors. Resopó per als valents que aguanten oferit per Clara i Raúl

A les 15 hores. Dinar al casal. Tot aquell que vuiga vindre a dinar tindrá que apuntar-se uns dies abans al tauló d’anuncis.

A les 22 hores. Sopar faixat “Festa del pijama”. Vine a sopar amb el teu pijama i apurarem l’ultima nit amb disco-móvil.

A la matinada ultim dia per a poder disfrutar dels Bunyols que en tant amor nos preparen les nostres Bunyoleres

FES TES

A les 8 hores. Primera Despertá.

A les 22 hores. Sopar faixat i a continuació actuació de Manuel Cortes i despres DiscoMóvil

A les 22 hores. Els components de la comissió, engolirem el sopar de la Plantá. Seguidament acabarem de plantar la nostra Falla Gran.

A les 17 hores. Eixirem del Casal per replegar les Nostres Falleres Majors. A continuació, farem un passacarrer pel nostre barri, que acabará en una Ofrena, per part de les Falleres Majors a la Verge de la Saletta, en la seua ermita. Seguidament acudirem a la Plaça de la Constitució per replegar els Premis.

PR OGRAMA

Durant tot el matí, es plantará el nostre carrer adornat i la Falla Infantil, ajudats per tots els xiquets de la falla.

A les 8 hores. Ultima Despertá.

A les 12 hores. Tota la comissió i les Falleres Majors asistirem a la Santa Misa oferida a Sant Josép, que tindrá lloc a la Plaça de la Constitució junt a les comissions restants d’Aldaia i Junta Local Fallera. L’eixida del casal, per arreplegar a les Falleres Majors, será a les 11 hores. Al finalitzar la Santa Misa, Operació Kilo on portarem a les Monjes de la Creu tots els aliments que pugam aportar cada faller i fallera. Enguany hem de portar pasta.

A les 22 hores. Sopar faixat al casal i a continuació Junta General Extraordinaria.

PR OG RAMA

FESTES

A les 14 hores. Gran Mascletá disparada a la Plaça d’Europa.

A les 18 hores Berenar oferit per Marta i Mario, continuació Parc Infantil A les 21:30 hores la nostra Fallera Major Infantil Marta, junt el President Infantil Mario, seran els encarregats de pegar-li foc a la traca que creme la seua Falla Infantil. A les 22 hores. Sopar faixat. i a continuació A partir de la mitjanit… de má de nostra Fallera Major Clara i del President Raúl pegarem foc a nostra Falla Gran.

NOTES: -Es prega la màxima puntualitat en tots els actes. -En cas d’haver algun canvi d’horari s’anunciarà al tauló d’anuncis del casal. -Des de la Junta Directiva es demana la màxima col.laboració a tots els fallers i falleres vestint-se a tots els actes. Es recorda a les falleres que a la Cridà, Entrega de Premis i Passacarrers es pot portar al cap la “goyesca” per a que vos siga mes fàcil vestir-vos.

Empresses i Comerços col.laboradors La falla vol donar les gracies a totes les empresses i comerços que ab la seua col.laboració any darrere d’any contribuixen, ab la nostra festa i en especial, ab la nostra falla…La Saletta. Gracies i que passeu unes molt bones Falles 2017 63

Bunyol dâ&#x20AC;&#x2122;Or amb Fulles de Llorer Col.lectiu