LLIBRET FALLA LA SALETTA 2022

Falla La Saletta 2022

Edita: Associació Cultural Falla la Sale�a Direcció: Vicent Albiach Hernández Textos: David Jordan Redondo Col.laboració: Noelia Or�z Maiques Moises Barea García Fotografies: Edu Roma Ar�sta de les Falles: Germans Moya Engalanament de Carrer José Antonio Barrero i Comissió Delegats publicitat: Junta Direc�va i Fallers Acompanyament Musical: Xaranga “Els Pixorros” Colla “Els Bessons” Maquetació: Vicent Albiach Hernández Transports: Juan Félix Corella Corella Cayetano Cánoves Campos Juan Mar�nez Luján

PODEU SEGUIR-NOS A TRAVÉS DE: FACEBOOK: www.facebook.com/falla.lasale�a TWITTER: www.twi�er.com/fallalasale�a INSTAGRAM: @fallalase�a WEB: www.fallalasale�a.es

Versos i explicaciò de les Falles: Inma Ballester i par�cipa als Premis de lo Rat Penat

Col.labora:

1

Benvinguts, a un passeig per Aldaia de la mà dels seus retaules i plaques, i que donen llum i color als seus carrers. Volem convidar al lector del nostre Llibret 2022, a un passeig en forma textual i visual, que ens portarà a tornar a conéixer i gaudir d'aqueixos retaules de ceràmica, moltes vegades realitzats en la població veïna de Manises, i també d'altres realitzades amb diferents materials, que es troben als carrers de la nostra Aldaia.

Introducciò

De moltes d'elles coneixem la seua localització, i altres potser no les hàgem vist en la vida… encara que amb tota seguretat, simplement el que ha passat és que no hem reparat mai en la seua silenciosa i impertorbable presència, després de passar per davant d'elles en infinitat d'ocasions. Amb la seua muda i gallarda presència, són fidels testimonis del pas del Temps, romanen imperibles com les grans reines del carrer guardant en les seues memòries els rostres dels veïns, els que estan i els que lamentablement ja no, les festivitats que s'han realitzat al voltant d'elles, i tota classe de successos fascinants que han ocorregut als carrers de la nostra localitat, i dels quals tal vegada, elles han sigut les úniques i absolutes testimonis o protagonistes.

Donades, regalades, pertanyents al nostre Ajuntament o a propietats privades, el següent treball no pretén fer un exhaustiu detall de cadascuna d'elles. Sí que es pretén donar-los veu, conéixer-les admirar-les de prop i respectar-les com a part del patrimoni Cultural d'Aldaia que són, que tot aquell que s'endinse en aquestes línies les conega, sapiga una mica més de les seues particulars històries, i així finalment pugueu reparar en elles, alçar el cap i mirar-les la pròxima vegada que passeu per allí.

Després d'intensos paseetjos per la població, tal vegada se'ns haja escapat alguna! Cal comentar, que hem passat diverses vegades pels carrers, buscant-les... I si finalment, no són totes les que hi ha, sí que estem segurs que algunes d'elles us sorprendran per la seua raresa, sent algunes d'elles particularment sorprenents.

En el següent treball, hem volgut parlar d'unes plaques o retaules ceràmics que, per la seua rellevància en diferents aspectes, es clar fil conductor d'aquest present treball. No hem inclòs, donada el bogeria que seria escriure sobre totes les plaques que donen nom als carrers d'Aldaia, perquè la seua retolació, queda dins de sis peces ceràmiques. Així mateix, tampoc hem inclòs aqueixes plaques de xapa, generalment de dos colors, que hi ha instal·lades a les portes de col·legis, ambulatori… o altres edificis de titularitat pública de l'Estat, perquè no aporten cap valor a l'obra.

Amb el següent text o treball, volem retre homenatge i tribut a totes aqueixes persones anònimes, que es van preocupar perquè al seu carrer lluïra la imatge del seu Sant patró amb un bell retaule, que supera ja en edat en alguns casos, a varies generacions; per les quals van preocupar perquè en els nostres edificis públics quedaren per a l'eternitat com a record del dia de la seua inauguració, per tots els artistes que hi ha amagats després de la seua autoria i que en el seu moment posarien una gran il·lusió treballant en elles… per tots aquells que en certa manera, van voler embellir els carrers d'Aldaia.

Si després d'aquestes línies decideixes continuar llegint, podràs trobar per barriades i incloses en tres blocs segons el seu caràcter (religiós, insitucional o faller), totes les plaques i retaules que donen als carrers d'Aldaia. És molt important aquest detall, perquè al costat de la fotografia i descripció de cada placa o retaule podràs trobar a més del caràcter a què pertany, un “codi QR” que et portarà directament a través del teu telèfon, a la localització exacta en el mapa del retaule o placa que desitges conéixer o visitar. Òbviament també s'inclouen les pròpies plaques o retaules que adornen i identifiquen com a tal, als casals o seus festeres de les nostres nou comissions de Falla d'Aldaia.

Les antigues barriades de la Saletta /Brillantina, Sant Antoni, Sant Vicent i Colònia, al costat del Barri del Crist d'Aldaia, són les que més número d'elles aglutinen, en ser part del nucli de població primigeni d'Aldaia. Quan la població va créixer i es va estendre amb la creació de nous barris, també podem trobar plaques i retaules en les Barriades de Mestre Serrano, Corts Valencianes, Santa Rita-Pilar i fins i tot en la de més recent creació, el barri de Plaça d'Europa, formant totes elles un patrimoni cultural i artístic de primer ordre.Trenta-huit són les plaques totals, que hem trobat en l'extensa geogràfica de carrer d'Aldaia.

Ens acompanyes a conéixer-les 2

D��i� J�rd�� Red�nd�

Casal Assosiaciò Associaciò Cultural Falla La Saletta Casal Cultural Falla La Saletta

Nostre Emblema.

Comencem el nostre recorregut, per la nostra mateixa casa, per a eixir després al món La Falla La Saletta d'Aldaia és una de les falles fundadores de les Falles de la població. Des de l'any 1974, el seu casal ha comptat fins amb quatre seus amb ubicacions diferents, sent la seu del Carrer Cheste nùmero 21, en la qual més temps gaudim i vam romandre, la Seu històrica de la comissió, on malbaratem tants riures i alguna llàgrima. Som en quan a nùmero de cens faller, la Falla nùmero 2.

L'actual placa que veiem en la imatge, a penes té quatre anys, en canviar de nou al que ara és el seu flamant nou casal, en la confluència dels carrers Xest i Pintor Murillo. D'autoria i manufactura moderna, es poden veure l'escut de la nostra comissió i el seu nom sobre una placa de metacrilat, subjecta a la paret per les seues quatre cantonades per uns tacs d'uns 2 cm, la qual cosa la realça i allunya de la paret, no romanent encastada en ella.

Es va voler seguir la línia senzilla del seu anterior casal, en la qual tan sols constava el nom de la comissió sobre un únic taulell. La placa en qüestió, que podeu veure a la foto inferior, actualment ja no existeix. Es va trencar, en intentar extraure-la de la paret d'on estava encastada, com era ben lògic. El seu nou emplaçament, hauria sigut a l'entrada del nou Casal, com una llosa més en el sòl a terra, però finalment no va poder ser. Hui dia, gaudim d'un Casal amb una planta total estimada d'uns 360 m², en el qual a poc a poc s'ha anat condicionant per a poder complir amb totes les mesures legislatives vigents, quant a matèria d'insonorització i aforaments.

Unica en la seua especie

Falla La Saletta 25 Aniversari

De les plaques o retaules dels carrers d'Aldaia potser aquesta és “especial”, perquè fins al moment, és l'únic retaule ceràmic que una Falla d'Aldaia haja posat en la seua demarcació, de manera perenne.

Corria finals de 1999 (novembre), i després d'haver gaudit d'un grandiós regnat, les nostres Falleres Majors de la Saletta 1999, xiqueta María Amparo Muñoz Pascual i senyoreta Lorena Muñoz Ramos al costat de les seues respectives famílies, i impulsats pel qual va ser el seu mantenidor en la seua Solemne Presentació, van decidir demanar permís en la façana del carrer Sant Vicent 59 baix, i allí ho van instal·lar, en record d'un any molt especial per a tots els saletters..

Obra dels artesans ceràmics José Lapuente i Oscar Seguí, la seua promoció es va presentar a través de la idea del Sr, Carles Recio Alfaro, en aquells moments President de l'Institut d'Estudis Valencians, i tristament famós en premsa i televisió l'any 2017, pel seu presumpte delicte contra l'administració pública, al no acudir durant deu anys al seu lloc de treball en la Diputació de València. És autor de les Superheroïnes del còmic espanyol “Fallerela”, “Españísima” o “Fermua”.

Amb una dotzena de taulells que ho componen, el retaule ceràmic de de 77 cm d’alçada i 61cm d’ample ens mostra un enorme pergamí, en el qual la seua part interior i com a imatge principal, s'hi haja el primer escut de la nostra Falla, tal quin el va pintar el gran faller i pintor Francisco Tárrega. Aquest especialment amb l'oval, se li va donar ús administratiu, que la nostra comissió utilitzava en els seus 3

documents oficials durant les dècades dels 80, 90 i part dels 2000 (sobres, paper de cartes invitacions resguards de quotes pagades…). En la seua part superior, la retolació “Falla La Saletta” i “XXV Aniversari” apareixen directament desquadrades i descentrades, la qual cosa li dona exclusivitat a l'obra. En tots dos costats del nostre escut, apareixen flanquejant els anys 1974-1999 any de fundació de la comissió i del seu 25 Aniversari com a falla d'Aldaia. Completa el retaule, la inscripció commemorativa de l'efemèride, amb els noms dels protagonistes que van regalar aquest retaule a tot el barri de la Saletta.

La Fallera Major Infantil d'aqueix any 1999, María Amparo Muñoz Pascual, que també va ostentar el càrrec dos anys després com a Fallera Major Infantil d'Aldaia 2001 i encara actual fallera de la nostra comissió, ens compta del dia que es va instal·lar, que “d'aquella vesprada en què el vaig veure per primera vegada, recorde els carrers mullats i que havia plogut, i que no es va realitzar ‘acte oficial' d'inauguració o de descoberta per part de la Falla. Ben mirat, va ser un detall que nosaltres vam voler fer a la comissió a títol personal, i crec que la falla no tenia coneixement d'ell fins que ho van veure posat.

Simplement, ens acostem aqueixa vesprada fins a on està el retaule, Lorena, la meua fallera major i jo, al costat de les nostres mares i el nostre mantenidor. En arribar allí, descobrim una tela roja entre les dues, i va veure la llum per primera vegada. Aqueix mateix matí, uns obrers van retirar els taulells que es van necessitar llevar de la façana de la casa segons la seua grandària, i després de l'hora de menjar, es va fixar a la paret. Aqueixa mateixa vesprada, vam anar a veure-ho”.

María Amparo, per aqueixes coses de la vida, viu i té la seua llar actualment molt prop de la seua ubicació, “el mire sempre que passe despreocupada per davant, i encara em sorprén veure el meu nom mal escrit en ell”, ens compta entre riures (falta en el retaule el segon nom, Amparo). “Sempre que ho mire, em veig de xiqueta vestida de valenciana, gaudint de la meua falla, de la meua família i de la meua comissió. Veig les meues bandes de Fallera Major Infantil (tinc tres!), les meues fotos i alguns vestits que encara conserve, i gràcies a això sé que no va ser un somni. Són records molt bonics, molt entranyables, d'aquells que saps que són de 'aqueixos temps que no han de tornar', i dels quals el retaule també forma part” acaba, amb un bell somriure de xiqueta en la seua cara.

Hermita Verge de La Saletta El culte religiós més antic a Aldaia.

L'ermita de la Saletta, presenta dos retaules ceràmics situats en la seua façana i en la part lateral. Els dos, són regals donats per tots dos grups de Clavariesses de la Saletta, 1960 i l'altre, quaranta anys després, en l’any 2000. Aquesta ermita va ser construïda l'any 1887 (llavors entre camps, i fora del nucli poblacional d'Aldaia), i des de la seua fundació ha passat per diverses reformes i restauracions, destacant la realitzada després dels danys patits en la Guerra Civil i la més recent commemorant els seus 125 anys d'història.

Coneguda també com a Ermita de la Salette o de la Saletta, és un temple molt popular i volgut en la població i l’edifici es troba perfectament mantingut. En l'eclesiàstic depén de l'església parroquial d'El Salvador i La nostra Senyora de la Saletta, sent la Verge de la Saletta, patrona del poble d'Aldaia.

Es tracta d'un edifici rectangular exempt d'altes parets blanquejades amb sòcol de pedra, excepte la façana principal, que està pintada en un blau pàl·lid. Enfront d'ella existeix una xicoteta terrassa tancada per tanca metàl·lica. A la capçalera ressalta adossat el cos, de menor altura, de la sagristia. La coberta és de teules a doble vessant bastant pronunciada. La façana remata en cornisa que culmina en espadanya rematada per creu i penell amb un sol buit per a la campana, fosa cap a 1950, que volteja diàriament al migdia.

4

Retaule ceràmic 1960.

La porta d'accés és de llinda, amb timpà enreixat de mig punt, i sobre ella hi ha un retaule de taulells amb un llaurat fanalet de forja. Representant l'aparició de la Verge sobre els prats de les muntanyes dels Alps francesos als pastorets Melanie i Maximino, va ser donat per les Clavariesses en 1960.

Aquest grup de quatre dones estava format per: Pilarín Iglesias, Natividad Sorlí Rosario Cosme i Natividad Montalt, i la data sobreimpresa davall dels seus noms és el 25 de Setembre de 1960 (data de la primera aparició de la Verge a Melania), la qual cosa ens diu que va ser inaugurat en les festes que se celebren els dos últims caps de setmana de setembre.

Retaule Ceràmic 2000.

En el lateral dret s'exhibeix un altre retaule ceràmic molt vistós, regal també de les clavariesses de la Verge, en aquest cas de l'any 2000.

Elaborat pel perit en ceràmica artística José Manuel Tos, format a l'Escola de Manises, en l'es pot apreciar representada una vegada més, la Santíssima Verge de la Saletta, bellament envoltada per una orla floral molt típica i costumista de la ceràmica valenciana, rematant a dalt amb la seua “Verge de la Saletta” sobre una llaçada rectangular. Sobre un monticle de muntanya, la Verge es va aparéixer als xiquets pastors Melanie Calvat i Maximino Giraud. Als Alps francesos, i el seu fons amb núvols i pics de muntanya així ho representa.

Davall del dibuix principal, un agermanament entre pobles a través de la nostra Santa Patrona: a l'esquerra pot veure's el Santuari Basílica de La nostra Senyora de la Salette, alçat en la mateixa zona on va fer la seua aparició, en La Salette-Fallavaux (sère, França), i a la seua esquerra una llaçada amb la inscripció “La Salette 1851” a la dreta, la mateixa imatge de la nostra ermita, ací a Aldaia.

Al costat d'una llaçada a la dreta de la imatge, en la qual es pot llegir “Aldaia, 1887”.

Els noms de les Clavariesses de la Saletta 2000, apareixen en la part inferior del retaule, centrades i ocupant a penes dos taulells, dels 48 que el formen. El seu Clavariesa Major va ser la senyora Rosa Ortiz Peiró, que també va ser la nostra Fallera Major els anys 1995, 2008 i 2009, a la qual acompanyaven dotze Clavariesses, moltes d'elles pertanyents i falleres de la nostra comissió.

En el Casal faller del Carrer Xest 21, va sorgir la idea. Com que eren les primeres Clavariesses d'aquest segle i l'efemèride bé el mereixia, va anar així com es va idear i es va proposar fer el retaule ceràmic. La seua ubicació actual en un lateral, res tenia a veure amb la que es va triar per a ell: ja que existia un en la part davantera de l'ermita, es volia situar est en un altre lloc més sorprenent: la mateixa façana de l'Església del Salvador i La Saletta.

Com ens explica, Rosa Ortiz, la idea principal era posar-ho en la mateixa façana, però l'Església feia molt poc que havia sigut totalment reformada, i en lluir tot tan nou i bonic, i romandre tant de temps en obres no vam voler ficar-nos en això, i decidim canviar la seua ubicació a l'ermita. Més tard es va mirar de posar des de la part posterior que dona directa cap al barranquet, i poguera veure's la Verge perquè la seua observació directa fora des de l'encreuament dels carrers Miguel Hernández amb el pont que travessa al carrer Dr. Fleming, però precisament es desfet la idea per la seua escassa visibilitat i no quedar en concordança amb l'edifici. Finalment, es canvie a la seua actual ubicació en direcció al Carrer Verge del Remei i Carrer Ventall, on també compleix la seua funció a la perfecció, i és plenament visible per al tràfic rodat de persones i vehicles”.

5

La Santa Matrona oblidada la Verge de les fadrines d’Aldaia.

Verge de la Victoria.

Encara que la seua festivitat és celebrada a Aldaia el primer cap de setmana del mes de setembre amb la Festa de les “Fadrines i Basquinyes de la Mare de Déu de la Victòria”, festivitat que ja compta amb més de cent anys de tradició al nostre poble, el retaule de la Santa Verge de la Victòria que es troba en l'encreuament dels carrers Adolfo Sáez, amb Joaquín Costa i Fernando el Catòlic, és un gran desconegut per a gran part de la població, majorment per la seua rara ubicació en la qual cal alçar tant el cap i la mirada, per a observar-ho.

A escassos 50 metres de la gran Plaça que porta el seu nom, el retaule que pertany a la construcció dels habitatges situats al Carrer Adolfo Sáez 33, està situat a l'entrada i sobre una finestra, i consta de quinze baldosins ceràmics, en el qual dotze d'ells representen íntegrament a la Santa Patrona, la Verge de la Victòria sobre un fons celestial. Els tres restants s'utilitzen en la part inferior per a posar el seu nom. Està encastat a la paret, i finament envoltat d'un marc d'obra.

La nostra Senyora de la Victòria, com ja vam dir anteriorment, és una festa tradicional a Aldaia, perquè és la patrona de les solteres o “fadrines” de la localitat i a la qual dediquen una processó.

Els habitants d'Aldaia, s'aglutinen a l'Església de l'Anunciació on es venera la seua imatge, per a dur a terme la tradicional “passejà” de la Verge de la Victòria, la seua processó, i la Santa Missa en el seu honor A aquesta missa a més de “Les Fadrines”, també assisteixen “Les basquinyes”, que situades davall de la imatge del Santíssim Crist dels Necessitats, Sant Patró d'Aldaia, segueixen molt atentes la celebració, ja que elles seran les encarregades de realitzar la festa l'any que ve. La processó va precedida per un corredor de focs artificials i petards, en un espectacle pirotècnic que emmarca a la Verge per una simbòlica pluja d'estreles fugaces.

Ens compta el goig que s'interpreta en la seua Missa, que segurament aquesta imatge va aparéixer sepultada i que va ser invocada l'any 1726 per a demanar aigua després d'una forta sequera. També parla d'un miracle, esdevingut al Carrer Mayans (Cerrajeros) de València.

Biblioteca Pública Municipal D’Aldaia.

Centre Soci- Cultural Joan Gil Albert

Una porta a la “Cultura” i és que, entrecomillem Cultura, perquè la Biblioteca Pública d'Aldaia està física i justament situada en la plaça de la Cultura, en una planta baixa que ocupa quasi la totalitat de la planta de l'edifici que té sobre si i amb accés per a persones de mobilitat reduïda. En l'entrada principal a la plaça i pel pont - passarel·la que creua el barranquet de la Saletta, trobem un gran mural ceràmic en vertical, que ens dona la benvinguda al recinte.

Instal·lat en el mateix carrer de la Saleta, cantonada del número 15 , el mural consta de 45 peces ceràmiques de 2’58 m d’alçada i 62 cm d’ample només, en el qual conviuen símbols culturals com el cavall de la peça del joc d'Escacs, la música, i per descomptat la literatura. En format vertical, solament 3 peces li donen el seu ample, i les 42 restants la seua llargada, sent sens dubte el mural o retaule més llarg dels carrers d'Aldaia. En la seua part més alta, trobem la inscripció “Centre Soci Cultural”. A baix emergeix la figura d'un violoncel, sobre un llibre amb una clau de Sota i un pentagrama amb notes musicals, en el qual s'emmarquen a les vores les inscripcions principals “Biblioteca pública” i el seu el nom abreujat de “J. Gil Albert”. Davall d'això, trobem una tassa de café una miqueta avantguardista, que no guarda més ració que en els seus inicis tenia dins una cafeteria i una fletxa groga que ens indica sota de tot, que camine seguit per a arribar a la Biblioteca. En la part inferior de la tassa de café, i a la seua esquerra i ratllat i arredonit per una pintura d'acte vandàlic, l'any de la seua inauguració, 1985.

6

Juan Gil-Albert Simón, nom pel qual va voler ser conegut Juan de Mata Gil Simón, va ser un poeta i assagista valencià, que va nàixer a Alcoi, Alacant un 1 d'abril de 1906 i va morir als 90 anys a la ciutat de València el 4 de juliol de 1994. Alguns crítics literaris, ho consideren un membre despenjat i aïllat de la Generació del 27, encara que la data de publicació de la seua primera obra poètica (1936) ha fet a uns altres considerar-ho part de la generació del 36 o, almenys, com un nexe entre totes dues generacions.

La consagració definitiva i reconeixement del gran públic, li arribaria en 1982 amb el Premi de les Lletres del País Valencià. Després va rebre la medalla al Mèrit de Belles arts, va ser doctor Honoris causa per la Universitat d'Alacant i fill predilecte d'Alcoi, la seua ciutat natal. La seua Obra completa en prosa va ser editada en 1985, any en què es va inaugurar la nostra Biblioteca Municipal d'Aldaia.

Juan Gil-Albert, avantguardista i surrealista en els seus començaments i posseïdor d'un gran i cuidat estil, es mostra posteriorment més compromés amb la realitat del seu temps arran de la seua experiència durant la Guerra Civil espanyola i l'exili. Sempre fidel a si mateix i insubornable, rebel a vegades, d'amplis referents culturals grecollatins i d'una sensibilitat epicúria i extrema cap a la bellesa, es mou entre la narració i l'evocació, la reflexió i la crítica. Potser per això la seua obra en prosa és una de les més memorables del segle XX i com a poeta va influir poderosament en la lírica dels anys 1970, a partir sobretot de la seua eclosió de l'any 1974. És en aqueix any quan publica la seua autobiografia en prosa, Crònica general (1974), així com, en anys següents, els també autobiogràfics Heraklés (1975) i Breviarium Vitae (1979) L'actual Biblioteca, consta d'un hall central on es troba el servei d'ordinadors, catàlegs de DVDS i CDS, premsa i el taulell d'atenció personalitzada. Aquest hall dona accés a tres sales: sala infantil, sala de matèries i sala de les paraules, aquestes dues últimes estan destinades a l'estudi.

La Biblioteca és un servei gratuït que ofereix l'Ajuntament d'Aldaia, i té com a objectius principals satisfer les necessitats de formació, lectura i informació fomentar i promocionar la lectura, així com ser un centre d'accés a les noves tecnologies i d'oci cultural.

La Biblioteca, ofereix els seus serveis a la població de totes les edats.

La nova Biblioteca Municipal d'Aldaia, serà en un futur molt pròxim, veïna nostra. I és que, en l'antic Col·legi Públic Marià Benlliure que queda just enfront del nostre Casal, està en fase de construcció la que serà la nova Biblioteca Municipal d'Aldaia i que sobre projecte, serà inaugurada en l'hivern (Desembre-Gener) de 2022-2023.

Serà un edifici modern, vistós, funcional en el qual tan sols es respectarà i guardarà la seua façana i la seua forma. Per dins, serà molt diferent de com vam conéixer l'antic Col·legi i que molt prompte podran gaudir tots els veïns i veïnes d'Aldaia, perquè a més de l'esmentada Biblioteca, l'espai és prou gran com per a albergar entre altres estades, salons multiusos, sales d'ordinadors, d'assajos, i fins i tot una nova comissaria per a la Policia Local d'Aldaia. I pròxim a la seua inauguració, ens podem deixar de preguntar-nos i encara ningú sap la resposta sent tota una incògnita, si es mantindrà el nom de Juan Gil Albert o es canviarà, o si en la seua entrada i de cara al carrer i en la seua entrada principal, comptarà amb un futur retaule ceràmic que engrossiria d'aqueixa manera, els ja existents el patrimoni Cultural intangible de la nostra bonica Aldaia.

7

Serà un edifici modern, vistós, funcional en el qual tan sols es respectarà i guardarà la seua façana i la seua forma. Per dins, serà molt diferent de com vam conéixer l'antic Col·legi i que molt prompte podran gaudir tots els veïns i veïnes d'Aldaia, perquè a més de l'esmentada Biblioteca, l'espai és prou gran com per a albergar entre altres estades, salons multiusos, sales d'ordinadors, d'assajos, i fins i tot una nova comissaria per a la Policia Local d'Aldaia. I pròxim a la seua inauguració, ens podem deixar de preguntar-nos i encara ningú sap la resposta sent tota una incògnita, si es mantindrà el nom de Juan Gil Albert o es canviarà, o si en la seua entrada i de cara al carrer i en la seua entrada principal, comptarà amb un futur retaule ceràmic que engrossiria d'aqueixa manera, els ja existents el patrimoni Cultural intangible de la nostra bonica Aldaia.

Casal Falla Sant Antoni

Barri de Sant Antoni: El regne de la ceràmica.

Solament travessant el Carrer Major, trobem la nostra barriada veïna de Sant Antoni. El mateix Carrer de Sant Antoni, transcorre paral·lela a ella. Delimitat pel Carrer Major i el Carrer San Miguel abasta en extensió tant com el nostre barri, sent les seues cases parteix del nucli poblacional primigeni d'Aldaia. I titulem “El regne de la ceràmica”, perquè en la barriada de Sant Antoni, es troben el major nombre de plaques i retaules ceràmics de la nostra població, perquè a més de Sant Antoni, també hi ha retaules dedicats a altres Sants com Sant Josep, Sant Roc i San Miquel ja que és de sobres conegut que antigament, no hi havia poble en què els seus carrers no foren batejades amb els noms dels Sants als quals es tenia major devoció. A més compta amb el retaule ceràmic de l'Economat “Santíssim Crist dels Necessitats” regit per Càritas i l'Església de l'Anunciació, i algun secret més que us comptem a continuació.

Arranquem el recorregut en la nostra primera Falla germana, de les tres que tenim. I és que, la Falla Sant Antoni d'Aldaia, va nàixer com nosaltres els saletters, un bon dia de 1974. Encara que també han gaudit de canvis de casal, perquè han gaudit molts anys del seu Casal situat en el número 20 del mateix carrer ens centrarem en la seua placa actual, situada en el mateix Carrer Sant Antoni Núm 58 baix.

La placa de la seua porta, d'un estil més rústic, sobreïx a penes escassos dos centímetres de la línia recta de la paret, la qual cosa li confereix encara major robustesa al conjunt. D'unes dimensions considerables de 86 cm de llarg per 68 cm d'alt i d'un estil simple i net, aquesta composta per sis rajoles en fons blau cobalt, amb unes fulles en la seua part superior en color ocre i la inscripció “Casal Faller Sant Antoni” en majúscules, en to de color gris cendra.

La Falla Sant Antoni d'Aldaia, és una Falla en la qual predomina la gent jove, i que ve de gaudir de triomfs en les seues Falles a partir del canvi de segle, una vegada aconseguit l'any 2002. Actualment, se situa tercera en el “rànquing” de primers premis a les seues Falles grans amb nou primers premis, i encara que històricament es queda més despenjada en les seues Falles Infantils després de Saletta, Sant Vicent i Colònia, actualment és l'única Falla que ha aconseguit ficar-se en els premis de Falla infantil i entre el tàndem Sant Vicent - Corts Valencianes, aconseguint sengles triomfs a celebrar amb la seu Falleta.

Economato “Santísimo Cristo de los Necesitados” El retaule dels Necessitats. En la mateixa vorera en la qual es troba el Casal faller de la Falla Sant Antoni, una mica més a baix en direcció a la mateixa Plaça de la Constitució epicentre d'Aldaia, trobem el segon retaule del Carrer Sant Antoni.

8

Cáritas / Iglesia de la Anunciación De recent creació (2013), i organitzat per Càritas i l'Església parroquial de l'Anunciació, es van unir en els baixos d'aquesta casa situada al Carrer Sant Antoni número 50, cantonada amb el Carrer Sant Roque, en el qual donar servei cobertura i cobrir les primeres necessitats bàsiques i tan important com és l'alimentació, dels més necessitats de la nostra localitat.

El retaule ceràmic està format per 24 peces de taulells, amb una dimensió mitjà-grans de 90 cm de llarg per 70 cm d'alt realitzat per l'artista local Mª Amparo Taberner, compta amb altres retaules ceràmics en la població com el dedicat a Aldaia en el Cinturó Verd.

En ell i sobre un fons blanc trencat, envoltat en els seus taulells exteriors per una fina orla valenciana, molt semblant a la qual adorna les llindes de les portes de moltes plantes baixes de les cases d'Aldaia, trobem la imatge del nostre Santíssim Crist dels Necessitats, patró d'Aldaia.

Va ser inaugurat un 15 de novembre de 2013, i va comptar amb la sagrada presència de la imatge pelegrina de la Mare de Déu dels Desemparats, que tornava a Aldaia amb motiu dels 25 anys després de la seua primera visita en 1988. Va recórrer en processó els carrers, i va rebre ofrenes d'aliments per a Càritas.

La centenaria de Aldaia.

Carrer Sant Antoni

A escassos 10m. del retaule ceràmic de l'Economat de Càritas oposada justament en l'altra cantonada que confronta el Carrer Sant Antoni amb la de Sant Roc, trobem aquest únic taulell vestigi del que algun dia fa molts anys va ser la retolació dels carrers d'Aldaia.

D'una sola peça de ceràmica quadrada solament 15cm d'ample i alt, el baldosín es troba en la façana de la casa del Carrer Sant Antoni número. En ella, trobem escrit en castellà la inscripció "Carrer de S. Antonio" en un to blavós.

Aquesta en qüestió, és l'única que hem trobat en tota la població i sota aquesta morfologia pròpies de les plaques dels carrers d'Aldaia fa més d'un segle.

Sant Roc El Sant Patró dels joves d'Aldaia. Com ja esmentem entremig del retaule de l'Economat i el taulell històric amb el nom del Carrer Sant Antoni, es troba el Carrer Sant Roc. Pujant en direcció a la Caserna de la Guàrdia Civil, trobem en el primer Encreuament amb el Carrer San Josep, el retaule com ja esmentem entremig del retaule de l'Economat i el taulell històric amb el nom del Carrer Sant Antoni, es troba el Carrer Sant Roc. Pujant en direcció a la Caserna de la Guàrdia Civil, trobem en el primer encreuament amb el Carrer Sant Josep, el retaule dedicat a Sant Roc. 9

Format per 12 taulells i unes dimensions de 60 cm d'ample i 80 cm d'alt, va ser una iniciativa donada pels Clavaris de Sant Roc 2009, clavaris joves i que acaben de deixar arrere l'adolescència i que any rere any, celebren la seua festivitat al setembre per a major satisfacció de la joventut. El mural representa íntegrament al Sant, excepte la part inferior, en la qual es troba el seu propi nom, el grup “Clavaris 2009” i una bandera d'Espanya que el recorre de banda a banda. Apareix representat en ell vestit de pelegrí amb bordó, barret i capa, amb una nafra en una cama, sent en aquest cas dels pocs que es representa tal nafra a la dreta, i acompanyat d'un gos, que sol portar un pa en la boca, anomenat Rouna. A vegades Sant Roc és representat al costat d'un àngel, encara que a vegades són representats tots dos, gos i àngel.

Sant Roc se celebra just el dia després de la Verge d'Agost sent el seu dia 16 d'aqueix mes la seua onomàstica, les Festes en honor a Sant Roc d'Aldaia es realitzen el primer cap de setmana de setembre donant pas a les de la Verge de la Victòria i de la Saletta, en els següents caps de setmana d'aqueix mes. Es realitza festejos varis, com discomoviles, sopars passejos del sant, i per descomptat la seua Santa Missa, la seua processó i el seu Castell de focs artificials fina però sense públic, i amb tan sols la presència dels Clavaris de Sant Roc i del capellà sacerdot de l'Església de l'Anunciació com a testimoniatge, es beneeix la xicoteta corona de llorer amb cintes d'Espanya, que cada any els Clavaris, col·loquen sota aquest retaule ceràmic per la seua festivitat.

Roc, Sant cristià, patró dels malalts de pesta i dels pelegrins, pertanyent a la Tercera Ordre de San Francesc, El nom de Roc significa «fort com a roca». No existeix acord entre els historiadors sobre l'any de naixement de Sant Roc. Segons la tradició, va nàixer a Montpeller (actual França) cap a l'any 1295, mentre que altres versions el traslladen al segle XIV, entre els anys 1348 i 1350.

En 1478 era fill del governador de Montpeller, Jean Roch de la Croix va quedar orfe als vint anys; llavors va decidir vendre totes les seues possessions, repartir els diners entre els pobres i fer una peregrinació a Roma amb la intenció de visitar els santuaris. En aqueixa època es va deslligar una epidèmia de pesta que va provocar gran mortaldat en tota Europa. Roc va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar i atendre a tots els malalts de la pesta. Va cuidar malalts en Acquapendente Cesena Roma, Rímini i Novara.

La tradició popular deia que curava a molts malalts amb sols fer sobre ells el senyal de la creu. Als quals morien, ell mateix els feia la sepultura, perquè ningú més s'atrevia a acostar-se als cadàvers per la por de contagiar-se de la pesta. En Piacenza va contraure la malaltia; el seu cos va quedar ple de taques negres i úlceres. Com no volia ser una càrrega per a ningú, es va arrossegar fins als afores de la ciutat per a morir sol i es va refugiar en un bosc; allí va nàixer un aljub d'aigua que li calmava la set.

Poc després, un gos va arribar amb un pa i li ho va donar a Roc per a alimentar-lo; això va ocórrer per diversos dies, perquè el gos treia el pa de la cuina del seu amo, fins que un dia l'amo va decidir seguir al seu gos i va descobrir el que ocorria. Llavors l'amo del gos es va encarregar de cuidar a Roc i curar-li les seues nafres. Durant la seua estada en Piacenza, el gos es va encapritxar tant amb el pelegrí que el va acompanyar en el seu retorn a la ciutat, després de recuperar-se.

En el camí es van topar amb un perillós bandit anomenat Ramón Ramírez, del qual van aconseguir escapar després d'una exaltada batussa en la qual el gos va perdre la seua cua, tallat d'una tallada. A la ciutat Roc va continuar curant no sols a persones, sinó també a animals, entre ells el seu gos, que en l'actualitat és famós pel conegut refrany “El gos de Sant Roc no té cua, perquè Ramón Ramírez li ho ha tallat” Pel que sembla, va morir després d'un llarg període a la presó, perquè en una guerra que va haver-hi a Montpeller el van confondre amb un espia i el van prendre presoner. A més, tampoc va voler revelar qui era. Tradicionalment, es considerava que va morir a Itàlia però actualment s'estima que va morir a Montpeller tancat pel seu oncle.

10

El Sant amagat

Sant Antoni Abad

Seguint aqueixa mateixa vorera, i sempre en direcció a la Plaça la Constitució i una mica més a baix de l'anterior peça, pròxima a l'encreuament dels Carrers Sant Antoni i Manises on es planta la mateixa Falla de Sant Antoni, trobem el mural ceràmic dedicat al Sant patró dels animals i els enterramorts. La seua visió, en aqueixa mateixa direcció, queda oculta pel xamfrà que formen en aqueix punt els edificis. És propietat privada de l'edifici en el qual està situada, i la seua ubicació és forçosament, per on desfilaven cavalleries i altres animals d'Aldaia que venien de la seua benedicció, en les Festes que s'organitzen cada any el mes de gener.

Sant Antoni Abat és, al costat de les Falles, les Festes Populars d'Agost, Sant Roc, Verge de la Victòria i Verge de la Saletta, l'altra festa d'interés local, que comença amb la tradicional “Entrada de L'arbre” que espera davall del Pou de l'aigua i recorre el carrer Major la plaça de la Constitució i el carrer Sant Antoni, fins a la foguera situada en aquesta via.

El mural ceràmic dedicat a Sant Antoni, a penes està format per una dotzena de taulells. El conjunt es troba encastat a uns 3 centímetres dins de la mateixa paret, amb unes grandaria de 45 cm d'ample per 80 cm d'alt, finament rematat per un taulell valencià. En ell, es representa la figura de sant Antoni Abat com se'l reconeix, això és, vestit de monjo, eixint de la seua cova sepulcre on es diu que vivia, i beneint als animals. Així podem trobar i veure en ell, un porc, un gall, un cavall i un conill, sobre un bell paisatge campestre. En el seu taulell inferior central, trobem la inscripció de nou en castellà “sant Antoni Abad”, i l'any en què es va posar sobre on es troba i que lamentablement no és visible a peu de carrer: any 1945. Aquesta signada per l'artesà Francisco Cayetano Soler.

El venerable Antonio Abad, monjo cristià, anacoreta i escriptor, va nàixer al poble de Comes, prop de Heracleópolis Magna, en el Baix Egipte. Es conta que al voltant dels vint anys d'edat va vendre totes les seues possessions, va entregar els diners als pobres i es va retirar a viure a una comunitat local fent vida ascètica, dormint en una cova sepulcral. Després va passar molts anys ajudant altres ermitans a encaminar la seua vida espiritual en el desert. Més tard es va anar internant molt més en ell, per a viure en absoluta soledat.

D'acord amb els relats de sant Atanasio i de sant Jeronim, popularitzats en La llegenda daurada del dominic genovés Santiago de la Voràgine en el segle XIII, Antonio va ser reiteradament temptat pel dimoni en el desert. La temptació de sant Antoni es va tornar un tema favorit de la iconografia cristiana, representat per nombrosos pintors d'importància i de totes les èpoques com Francisco Zurbarán o El Bosco. Un dels treballs pictòrics més coneguts és el “Tríptic de les temptacions de sant Antoni”, pintat per Hieronymus Bosch, i conservat a Lisboa. També ho va representar en un quadre en el Museu del Prado, Madrid.

En 1947, Diego Rivera va pintar una obra també titulada “Les temptacions de Sant Antoni”, igual que Paul Cézanne i Jan Wellens de Cock, entre altres diversos artistes. El pintor espanyol Salvador Dalí va pintar un quadre anomenat “La temptació de Sant Antoni”, que marcava la seua entrada a una nova etapa de misticisme religiós.

La fama se Sant Antoni d'home sant i auster va atraure a nombrosos deixebles, als quals va organitzar en un grup d'ermitans al costat de Pispir i un altre en Arsínoe. Per això, se'l considera el fundador de la tradició monacal cristiana. No obstant això, i pese a l'atractiu que el seu carisma exercia, mai va optar per la vida en comunitat i es va retirar a la muntanya Colzim, prop del Mar Roig, en absoluta soledat. Va abandonar el seu retir en 311 d.c, per a visitar Alexandria i predicar contra l'arrianisme.

Sant Jerònim, en la seua vida de Pablo l'ermità, un famós degà dels anacoretas de Tebaida, compte que Antonio va anar a visitar-lo en la seua edat madura i el va dirigir en la vida monàstica; el corb que, segons 11

la tradició, alimentava diàriament a Pablo entregant-li una fogassa de pa, va donar la benvinguda a Antonio subministrant dues fogasses. A la mort de Pablo, Antonio ho va enterrar amb l'ajuda de dos lleons i altres animals; d'ací el seu patronat sobre els enterramorts i els animals. Es compta també que en una ocasió se li va acostar una javelina amb les seues jabatos (que estaven cecs), en actitud de súplica.

Antonio va curar la ceguesa dels animals, i des de llavors la mare no es va separar d'ell, i li va defensar de qualsevol feristela que s'acostara.

Sant Pasqual Bylon i Sant Josep Els Sants Patrons dels Cuiners i els Fallers

Seguint amb el nostre descens del Carrer Sant Antoni, i una vegada passem l'encreuament amb el Carrer Manises on es planta la Falla, enfront de la Casa i Llar del Jubilat per la seua part posterior, trobem el Carrer Sant Pasqual. I què té a veure un Sant amb un altre per a competir aquesta entrada res, a part de pertànyer a la Santa Església Catòlica, i que quasi són veïns l'u de l'altre perquè estan a la mateixa altura cadascun al seu carrer i separats per tot just 300 metres. En el nostre recorregut ens trobem que, entrant en l'adreça indicada, ens trobarem primer el dedicat a Sant Josep, i en girar la corba del carrer Sant Pasqual, el dedicat al “Baylon”.

Pertanyents a cases particulars els dos, es troben dins dels balcons de sengles cases, sent poc atraients per al vianant. Encara amb tot, no podem deixar passar el valor cultural que té el dedicat a Sant Pasqual Baylon, perquè data de l'any 1881, sent dels més antics que encara es conserven en la població. Amb tot just una dotzena de taulells ceràmics, es encastó fa cent quaranta-un anys aquest retaule, amb una mica de relleu quant a la planícia de la paret. En ell, veiem prostrat davant la sagrada forma que al seu torn ho il·lumina, a Sant Pasqual Baylon, patró de les obres, de les associacions i congressos eucarístics, dels cuiners, i de la diòcesi de Segorbe-Castelló.

Pasqual va nàixer el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ací el seu nom un 16 de maig de 1540 en Torrehermosa, Regne d'Aragó. Fill de Martín Baylón i Isabel Yubera llauradors del lloc. Fins als set anys va romandre en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en Alconchel d'Ariza, vivint amb Martín García, un veí del poble. Pasqual es va dedicar al pasturatge de les ovelles. En Alconchel d'Ariza va aprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta amb l'ajuda de Bíblies. Posteriorment va emigrar al Regne de València per a treballar a càrrec del senyor Aparicio Martínez a Monfort (Alacant).

Després del succés conegut com miracle de l'aparició va demanar ingressar en l'orde franciscana en el convent de la Mare de Déu Orito, en Orito, una pedania de Monfort, famosa per la senzillesa dels religiosos franciscans alcantarinos que ho habitaven. Va vestir els hàbits en 1564, en el convent elxà de Sant Josep i va professar en Orito. Després d'una vida durant la qual cultiva el seu esperit amb l'oració l'escriptura i realitzant els més modestos treballs de llec en uns quants convents de la zona -crida Província de Sant Joan Baptista, va morir en el convent alcantarino del Rosario a Vila-real, on va ser germà refitolero i almoiner, el 17 de maig de 1592, també Pasqua de Pentecostés. La llegenda diu que després de la seua mort, va succeir que, durant la Missa de rèquiem, en el moment de la consagració, els seus ulls es van obrir per a adorar al Santíssim Sagrament.

Sant Josep el nostre Sant Patró

Com ja vam dir, doblegant a l'esquerra pel Carrer Sant Josep per la seua desembocadura al Carrer Sant Pasqual i molt prop d'allí, trobem el retaule ceràmic dedicat al Patriarca Sant Josep. Pertanyent també a una casa particular, està situat en la façana del número 4 del citat carrer, i està compost per una dotzena de taulells ceràmics que representen al Patriarca San Josep amb el Xiquet Jesús en braços, vara florida, amb un lliri blanc o nardo, gaiato (bastó) i xerrac de fuster. En el retaule, podem veure'l com dins d'una campana de color i envoltat d'una bella filigrana de color.

12

El sant silenciós Josep de Natzaret va ser, segons la tradició cristiana, l'espòs de María, qui era la mare de Jesús i, per tant, pare putatiu de Jesús. Tant la seua vida i els seus ancestres familiars es descriuen en el Nou Testament de la Bíblia. És patró de Fusters, artesans, treballadors, emigrants, viatgers i xiquets per nàixer. És el patró de la bona mort per atribuir-se-li haver mort en braços de Jesús i María. També és patró de l'Acció Catòlica Argentina, i sel considera protector de la família cristiana, i un dels tres pilars del que l'Església Catòlica considera que és model de la Sagrada família.

Les falleres i fallers, contagiats de la devoció que sentien per l'els nostres fusters i artesans, ens ho apropiem, perquè les Falles s'han celebrat sempre en el seu honor el 19 de Març, i coincidint amb l'entrada de la primavera. Així que, per tradició, els valencians sentim especial admiració cap a la figura d'un home, que encarna la rectitud i la moral, i que és al costat de la Mare de Déu dels Desemparats, els nostres principals emblemes i baluards, i als quals se'ls dedica ofrenes i misses en plenes Falles.

Una placa per a unir-les a totes

Ajuntament d'Aldaia

Una vegada en la mateixa Plaça de la Constitució, centre neuràlgic d'Aldaia, trobem una placa metàl·lica (que no retaule), en el qual ens veiem obligats a parar. I és que, a la porta de l'edifici nou de l'Ajuntament (anteriorment, estava en l'altra punta de la plaça, on ara s'alça l'espai “Gent jove”), situat en el número 10 de la Plaça veiem la citada placa amb la neciesa de l'emblema oficial de l'Ajuntament d'Aldaia, que va ser inaugurat un 14 d'octubre de l'especial any, 1992.

L'Ajuntament d'Aldaia, és així, un edifici contemporani de cinc plantes, molt exterior i amb molta llum natural, que en la seua part baixa alberga la reguarda de la Policia Local de la població. Està completament equipat amb totes les qualitats necessàries, per a tramitar i governar al poble d'Aldaia.

L'actual corporació municipal 2022, està liderada pel Partit Socialista Obrer Espanyol, i per tant, al capdavant del mateix es troba el nostre Alcalde, senyor Guillermo Luján Valero. El consistori està format per la figura de 21 regidors.

En les seues entranyes, sota els seus fonaments, es troba encara i es pot visitar en el seu horari de visita la “Cisterna” d'Aldaia. Considerada “Bé immoble d'Etnologia”, va ser construïda en pedra, a l'interior de l'actual edifici de l'Ajuntament, és una obra excavada a uns 7 metres sota el nivell del carrer, és una sala rectangular amb volta de canó, que mesura 15,5 metres de llarg per 6,5 d'ample, i té una alçada de 7 metres i una capacitat per a uns 705.000 litres. No se sap la data exacta de la seua construcció. Segons un document conservat en l'arxiu municipal d'Aldaia, la cisterna ja estava en funcionament en el segle XVII. La cisterna es proveïa d'aigua procedent de la séquia de Benàger Faitanar que rega les terres de l'Horta Oest, i proveïa a tot el veïnat. Es va utilitzar fins al segle XX, quan amb la instal·lació de l'aigua potable i corrent, va deixar d'utilitzar-se a poc a poc. Deixa de donar el seu ús definitivament en 1960.

Al costat de la citada placa, a 1 metre aproximat d'ella, i de la mateixa morfologia (placa metàl·lica) instal·lada tan sols 6 anys més tard un 12 de juny de 1998, s'hi haja la placa commemorativa dels 200 anys de secessió del municipi d'Aldaia, del terme municipal de Quart de Poblet, passant a ser terme municipal propi.

13

En la mateixa placa es pot llegir en valencià L'Ajuntament d'Aldaia en Commemoració del 200 Aniversari de la divisió del Terme General de Quart, i l'assignació a Aldaia d'un terme propi.

Anteriorment a 1798, Aldaia va ser una alqueria andalusina que, després de la reconquesta, va passar a poder del Monestir de Sant Vicent de la Roqueta, dependent dels dels monjos benedictins de Poblet. Es conserva la carta de població atorgada, al costat de la de Quart de Poblet, per privilegi del rei Alfons IV d'Aragó a l'abat del monestir de Poblet, l'any 1334. Per aquest document poblacional l'abat de Poblet i prior del monestir de Sant Vicent de la Roqueta, va expulsar als musulmans, que habitaven el lloc al temps de la conquesta, i el va poblar amb cristians. La parròquia va dependre de Quart de Poblet fins al segle XVI, en què va ser declarada independent, continuant regida pels monjos de Poblet fins al començament del segle XXIX En 1798 se li va concedir el terme municipal propi. En el Diccionari de Madoz (1845-1850), Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'ultramar, apareix Aldaia descrita amb la següent definició: Lloc amb ajuntament de la província de València situada a l'esquerra del riu Túria en la part meridional del pla de Cuart, en els anys plujosos per l'excessiva humitat que produeix la estancación de les aigües de la immediata rambla del Pedrís, solen desenvolupar-se les pluges intermitents. Té 354 cases de mitjana fàbrica i comoditat interior, la de l'Ajuntament, en l'edifici del qual que res de particular ofereix, es troba el depòsit; una botiga de comestibles i una taverna una escola de primeres lletres i una altra dirigida per una mestra. Hi ha també una església parroquial, el terreny és enterament pla i abraça 1,410 *cahizadas, de les quals 1,338 són d'horta, que fertilitzen les aigües de l'expressat riu Túria preses per mitjà de la séquia anomenada de Manises, la qual venint per la part del N. travessa pel S. i quasi toca les parets de la població. A més dels camins que condueixen de poble a poble, hi ha un que partint d'aquest es dirigeix a l'Oest toca a Alaquàs i passant el barranc de Torrent amb el poble d'aquest nom i el de *Vistabella, arriba fins a les portes de València. Produeix blat, garrofes, oli, vi, seda, cànem, tota classe d'hortalissa en particular molts pimentons, i diverses fruites, sent els melons molt estimats, cria algun bestiar de llana i cabrú, amb el cavallí i mular indispensable per al cultiu. Indústria hi ha 5 fàbriques d'aiguardent en l'elaboració del qual s'ocupen de 90 a 100 persones. Població: 431 veïns

Font de la Rosa La llosa sense font. Escola infantil

I finalitzem el nostre recorregut per la barriada de Sant Antoni, amb una doble parada, en el mateix Carrer Coladors, la que ens porta el taulell que acompanya la fotografia sobre aquestes línia, i el retaule de l'Escola Infantil que guarda el seu nom, per la seua gran laboriositat.

La Font de la Rosa, va ser una antiga font que hi havia a l'entrada d'Aldaia, en direcció a Quart de Poblet, on els assedegats transeünts paraven una vegada més les seues caballerices, per a prendre un bon glop de la seua rica i fresca aigua. Va deixar de funcionar amb l'arribada de l'aigua potable, perquè es va generalitzar el tindre una aixeta a les cases, i va caure en desús. Sense donar el seu ús principal va ser demolida, i més tard i ja en democràcia, el propi Ajuntament va rescatar la seua memòria, posant en el seu lloc una font pública.

14

“L'Oncle Juan, el “Pollero”, va ser l'artífex de col·locar aquest mateix taulell, rescatat de l'antic habitatge que hi havia sobre el lloc i que és el mateix que indicava antigament el nom de la Font, i va voler que el constructor la incloguera sobre la façana, una vegada es va construir l'edifici del número 11 del carrer Coladors. El senyor Juan Calatayud Martínez , que va regentar durant molts anys la “Pollería de la Rosa” (en l'actualitat no existeix, es va canviar de negoci a un Disc pub just al costat del taulell ) que la va conéixer en vida i guardant molt grats records de la citada font, va voler immortalitzar el seu nom en el lloc que va existir.

Compost per un sol taulell, podem veure en lluna rosa en flor, envoltada de 7 fulles de roser i un capoll en to rosaci i sense autor conegut, un nom que ens sobrepassarà a molts de nosaltres “Font de la Rosa “.

La Font De la Rosa, Escola Infantil La Font de la Rosa, és un centre públic (no concertat) i de tipus Escola d'Educació Infantil, Escola Infantil de Primer Cicle (d'un a tres anys).L'escola es troba al Carrer Coladors número 12, just enfront de l'anterior taulell, i va ser inaugurada un 28 de febrer de l'any 2000.

El que ens rep a l'entrada de la institució, està compost de 15 taulells ceràmics emmarcats per taulell de color blau imperial. Envoltat d'una bella orla floral, trobem el seu nom al costat de l'escut d'Aldaia, perquè va nàixer sota titularitat municipal.També trobem el nom de la prolifera artista local que el signa, Mª Amparo Taberner.

Carrer de Sant Miquel Passió per l'Arcàngel

Seguint l'adreça indicada, i pròxima a la plaça, girem pel carrer Bon Jesús, per a trobar-nos el Carrer San Miquel. En un sol carrer, que connecta el centre de la població amb la zona Oest de la mateixa i la coneguda “Pujada del Sord”, trobem per duplicat, dos retaules ceràmics dedicats al sant arcàngel San Miquel. I és que, a més d'en la seua pròpia ermita, trobem un altre retaule del sant, a penes unes cases més amunt en l'adreça del carrer de sentit únic.

La primera de la qual us parlarem, serà la placa o retaule de l'ermita pel seu caràcter oficial. Asi, en 1978 s'erigia al Carrer San Miquel numere 11, una ermita en la qual els veïns d'aqueix carrer i el barri sencer pogueren festejar el mes de setembre o primers d'octubre, unes festes en honor a l'arcàngel que dona nom al seu carrer. Entre els actes religiosos i populars destaca l'esperada Baixà de Sant Miquel, quan la imatge del sant és acompanyada en ambient festiu per veïns i devots de tornada a la seua capella després de recórrer els carrers de la localitat.

L'ermita es conserva en bon estat, formant part en l'actualitat d'un habitatge modern amb planta baixa i un pis alt. En la part superior de les fulles de la porta es llig, escrit amb reblons: Any 1978.Res en la façana d'aquest edifici ho diferencia dels restants habitatges del carrer, fins que es repara en el retaule de Sant Miquel al costat d'un fanalet, sobre la porta de llinda i en les dues espadanyes en la barana de la terrassa. La de la dreta acull un bust de la Verge i l'esquerra una campana que en un dels seus braços de fusta té una placa metàl·lica amb la inscripció María Micaela Aldaia i en l'altre abreviatures dels noms de les clavariesses de l'any 1943.

15

L'altre Sant Miquel

Just uns números més amunt en la mateixa vorera, trobem el segon dels retaules ceràmics dedicats a Sant Miquel. En un façana de l'habitatge particular del número del mateix carrer. Va ser encarregat i instal·lat en la seua actual ubicació per Donya Rosa Peiro, a l'artista local Mª Amparo Taberner (que tants retaules té a Aldaia), compta amb 24 taulells per a representar al Sant, vestit de soldat amb casc i escut, en la seua incansable lluita contra un dimoni, i que ací es representa encadenat a la seua mà esquerra, en clara al·lusió al sotmetiment del mal.

Va ser instal·lat en el seu lloc, en les Festes de Sant Miquel de Setembre de l'any 2012, i sobre ell i donant-li llum, un bell fanal de forja l'il·lumina de nit. Per aqueixes coses que té la vida, aqueixa és la casa familiar de la nostra Rosa Ortiz Peiro, Fallera Major de la Saletta els anys 1995, 2008 i 2009.

La meua mare sempre ha viscut ací, en aquesta casa, i és molt devota del Sant Miquel. Al costat dels nostres veïns del número del costat, es va decidir posar el retaule en 2012, i allí porta quasi deu anys.

Casal Falla Santa Rita-Pilar La número cinc Canviem de barri, per a anar-nos al qual confina en direcció Nord amb el de Sant Antoni, al conegut Barri del Pilar i Santa Rita. En ell, podem trobar en primer lloc al Carrer Sant Rita número 37, el Casal de la Falla Santa Rita-Pilar i adjacents d'Aldaia, i a la porta ens rep la seua nova placa, tota ella de metacrilat igual que la nostra, només que en dimensió és el doble de gran amb l'escut de la Falla com a únic protagonista.

La Falla Santa Rita-Pilar d'Aldaia, va nàixer després de les quatre Falles fundadores de les Falles d'Aldaia, l'any 1981 plantant la seua primera Falla a l'any següent i li correspon el número cinc en el cens faller que emet Junta Central Fallera de València. La seua Falla es planta en l'encreuament dels Calles Santa Rita amb Carrer Mislata. És en l'actualitat, la Falla que més falleres majors d'Aldaia aporta històricament a la població, solament darrere de la Falla Maestro Serrano.

De caràcter humil i familiar en els seus principis, la Falla Santa Rita-Pilar va créixer, i enguany celebra el seu 40 aniversari de la seua primera falla plantada amb la seua xicoteta aportació al bagatge general dels Premis de Falla, amb premis a la Falla Infantil, Llibret, Cavalcada i Carrer Adornat, que en l'última dècada els ha grans alegries.

16

Rellotge de Sol Gegant

El Temps al servei del Sol Baixant pel Carrer Sant Rita, i girant a l'esquerra cap al Carrer Mare Rafóls trobem en el número 23 del mateix carrer, aquest gran Rellotge de Sol. El rellotge de sol o rellotge solar és un instrument usat des de temps molt remots amb la finalitat de mesurar el temps. En castellà se'l denomina també quadrant solar. Empra l'ombra llançada sobre una superfície amb una escala per a indicar la posició del Sol en el moviment diürn. Segons la disposició del gnòmon i la forma de l'escala es poden mesurar diferents tipus de temps; el més habitual és el temps solar aparent (el rellotge solar del rei Acab). Aquest rellotge no funciona a sota la lluna o la nit ja que hi ha dies en què la lluna no apareix aquest fenomen es diu Lluna nova.

El rellotge que ens ocupa, pertany a la propietat privada del mateix número, però havíem d'incloure'l en aquest treball, a causa de la seua grandiositat, perquè les seues dimensions per a aquesta mena d'adorns són colossals. És obra de Ferrandis de Còrdova i C. Montgó Compost per ni més ni menys que de 56 taulells ceràmics de dimensions mitjanes, tens unes mesures de 1 metre d'ample per 1’20 m d'alt, i està envoltat dins d'una bella orla que enquadra al seu torn el conjunt trobem el quadre original, compost per 30 taulells. En el, veiem reflectit al totpoderós Sol, del qual irradia les corresponents 12 hores en números romans. No disposa de gnòmon principal i no marca les hores perquè la seua ubicació roman a l'ombra sent el seu ús purament ornamental.

Verge del Pilar

La patrona de España y de la Guardia Civil Baixant pel Carrer Sant Rita en la seua adreça del trànsit sempre, trobem quasi al final d'ella a la seua esquerra, el Carrer del Pilar, un carrer sense eixida. En ell i com és obvi, es venera des de fa molt a la Santa Patrona d'Espanya i de la Guàrdia Civil, que cada any pel 12 d'octubre, no deixen de celebrar la seua protecció.

Dins del carrer, sobre el portal del número 14 trobem un xicotet retaule de 30 cm d'ample per 45 cm d'alt compost tan sols de mitja dotzena de taulells i en el qual es representa íntegrament, la imatge de la Verge. No consta autoria, i la propietària pertany a la mateixa edificació del número 14.

Eixint del Carrer Sant Rita en la mateixa adreça, i tornant a girar una vegada més a l'esquerra com si isquérem d'Aldaia en direcció Quart de Poblet, trobem el segon retaule, aquest molt més gran, perquè pertany a l'Ermita de la Verge del Pilar d'Aldaia.

La més actual de les capelles i tal volta la menys coneguda de totes elles. Es troba emplaçada al final del carrer Coladors, entre dos habitatges privats, però sense estar integrada en cap edifici com era el cas anterior. El terreny on s’ubica l’ermita va ser donat per una veïna del carrer per a fer la capella, i a la seua mort va deixar en herència aquest a l’església, raó per la qual en l’actualitat és propietat d’ella.

El seu exterior és de fàbrica moderna i sobre una façana rectangular es troba el receptacle que conté l’única campana de l’ermita.

17

Hi ha també un panell de taulelleria amb la representació de la Mare de Déu del Pilar, amb la ciutat de Saragossa de fons, on es pot vore la Reïal Basìlica i el Pont sobre el Riu Ebre. De dimensions horitzont-tals, el taulell esta compost de 33 taulells ceràmics.

Al seu interior ens trobem en un espai rectangular, molt senzill, amb un xicotet retaule fornícula d’estil neoclàssic, que conté la imatge de la Mare de Déu. Aquesta representada sobre el pilar característic cosa que fa que la imatge de la Mare de Déu siga d’una reduïda mesura, a més, podem dir que és una talla en fusta daurada i va ser restaurada fa uns anys per la restauradora Amparo Ferrandis. L’any 2017 va ser restaurat el sostre exterior, així com l’interior, ja que es trobava en molt mal estat a causa de les pluges.

Casal Falla Villarrobledo

La Falla que queda fora del nucli urbà

I és que, travessant el que ara són rasos al Carrer Pedrota i en direcció al Cementeri vell d'Aldaia, arribem al Barri del Crist.

A meitat camine entre pedania i població com a tal, el Barri del Crist és popular per estar dividit en dos: la meitat pertany a Aldaia, i l'altra meitat al municipi veí de Quart de Poblet, creant per això la Mancomunitat Aldaia- Quart de Poblet.

Compta amb dues Falles, però cadascuna d'elles pertany a una població. Així, la Falla Luz Casanova Padre Espasa pertany com a tal a Quart de Poblet, i la seua tutela està sota el mandat de Junta Central Fallera de València. En tant, la Falla Villarrobledo pertany a Aldaia, i per tant a la seua Junta Local Fallera. La casualitat va voler que nasquera la setena Falla d'Aldaia, ocupant el número 7 del cens, i que amb el temps, quedara enquadrada entre les Falles Mestre Serrano i Plaça Corts Valencianes, les altres Falles de l'altre costat de la via ferroviària. Literalment, de punta a punta de la població, després de patir un incendi en el seu anterior Casal, situat al Carrer Unió de Quart de Poblet,, la comissió es va traslladar als baixos de l'edifici del número 6 del Carrer El Jardí, aquesta vegada ja de la part d'Aldaia. En ell, van instal·lar en la seua part de façana, el mosaic ceràmic la fotografia del qual acompanya aquestes línies.

Compost de 25 taulells ceràmics que ens ensenyen el nom de la comissió, sobre les dues persianes de baix que donen accés al Casal, just entre el sobrant de façana entre persiana i persiana, s'hi haja l'escut de la Falla Villarrobledo , realitzat amb altres 10 peces ceràmiques, amb fons blau clar i envoltat d'unes boniques esquadres florals, que ho emmarquen.

La Falla Villarrobledo, que va nàixer en 1985 tan sols un any més tard que la Falla Mestre Serrano, ha escrit pàgines glorioses en les Falles d'Aldaia, així com a ser la primera falla a aconseguir que els seus dos representants, ostentaren el càrrec done Falleres Majors d'Aldaia 1991 sent Juani Forner i Sofía García les primeres a fer el famós doblet, que només s'ha donat altres quatre vegades en 33 anys de Falleres Majors en la població.

A més, ha rebut entre altres, premis a les seues Falles Infantils, Ninots Indultats, llibrets, Cavalcada del Ninot i Carrer Adornat, però del que més orgullosa pot estar la comissió és a ser, de moment, l'única Falla “no fundadora” de les Falles d'Aldaia (nascudes en 1974), a haver aconseguit alçar un primer premi a la seua Falla gran, efemèride que tan sols es va donar l'any 2013.

18

Mitjana poblacional Aldaia/Quart de Poblet

Un retaule que delimita les poblacions El retaule que ara ens ocupa, divideix dos pobles, Aldaia i Quart de Poblet en l'encreuament de dos dels carrers més transitats Santíssim Crist i Juan Ramón Jiménez, trobem aquest retaule, ja quasi centenari. Adossat a la cantonada del número 6 de Juan Ramón Jiménez, però es pot veure des de Santíssim Crist l'altra vorera del mateix carrer, que ja cau del costat de Quart.

Ho componen a penes una dotzena de taulells ceràmics en talla xicoteta sobre un fons en color ocre crema, amb la peculiaritat que 3 d'ells s'hagen dividits, quedant els partits en els extrems en la seua vista en horitzontal. Dins d'ell, veiem en el seu taulell central de l'entramat la representació del Santíssim Crist dels Necessitats, patró d'Aldaia, envoltat de la inscripció que indica lloc “Barri del Stmo Crist dels Necessitats Aldaia”. D'autor i any d'ubicació desconeguts, els més vells del lloc asseguren que ja era ací durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Aldaia i Quart de Poblet, són dos pobles als quals uneix la seua història, i també els seus carrers.

Aldaia Cinturó Verd

Benvinguts Entrant a Aldaia per l'antiga Carretera de Xirivella, i just en el vaig confrontar que limita la població amb l'horta, s'hi haja aquest retaule ceràmic, que ens dona la benvinguda a la població. Com bé indica en la seua part inferior dreta, està “pintat a mà i donat al poble d'Aldaia per Mª Amparo Taberner Sancho, Aldaia juny de 1999, restaurat en 2007.

No es pot demanar més a aquesta meravellosa obra d'art.

En ell, i envoltat d'una bella orla floral, podem llegir en gran el nom d'Aldaia, al costat de l'escut poblacional, trobem escrita el subtítol “Poble artista i faener, Bressol del Palmito” portant un bonic palmito pintat al costat de la paraula “bressol”. De proporcions considerables perquè la seua grandària és de 1’62 m d'ample per 1’10 m d'alt està situat en una caseta que dona ús a la jardineria confrontant, i servei a la Font de la Carchofa (coneguda popularment com “de la pipa”) situada just al costat, sent de gran utilitat per al viatger procedent de Xirivella, que veu d'una sola ullada el nom de la població a la qual entra: Aldaia.

Aldaia (en valencià i oficialment, Aldaia), és municipi de la Comunitat Valenciana a Espanya. Estem situats en la zona oest de l'àrea metropolitana de València , i dins de la província de València.El topònim deriva de l'àrab ‫( ةعيضلا‬al-ḍaiʿa), «la granja, el llogaret».

Hi ha nombrosos vestigis que la zona va estar poblada en època romana, com ho testifiquen les restes trobades en la Ereta dels Moros, La Punja i Els Bases, jaciments quasi totalment destruïts per usos industrials i agrícoles. El primer dels llocs s'identifica com una vila romana, lloc de procedència del Bacus d'Aldaia actualment exposat en el Museu Arqueològic Nacional (Madrid).

Aldaia va ser una alqueria andalusina que, després de la reconquesta i com ja comentem anteriorment, va passar a poder del Monestir de Sant Vicent de la Roqueta, dependent dels dels monjos benedictins de Poblet. Es conserva la carta de població atorgada, al costat de la de Quart de Poblet, per privilegi del 19

rei Alfons IV d'Aragó a l'abat del monestir de Poblet, l'any 1334. Per aquest document poblacional, l'abat de Poblet i prior del monestir de Sant Vicent de la Roqueta, va expulsar als musulmans, que habitaven el lloc al temps de la conquesta, i el va poblar amb cristians.

La parròquia va dependre de Quart de Poblet fins al segle XVI, en què va ser declarada independent continuant regida pels monjos de Poblet fins al començament del segle XIX. En 1798 se li va concedir terme municipal. En 1510 el poble tenia 46 famílies (més de 200 habitants), que van ascendir a 60 en 1572 i a 130 en 1609 amb l'expulsió dels moriscos i la crisi general del segle XVII, la població del terme va descendir a 110 famílies o veïns en 1646, que es van mantindre estables fins a 1713. En 1787, a Aldaia vivien 1500 persones i en 1877 ja hi havia 2175 habitants. A partir d'ací, el creixement ha sigut constant. El corrent immigratori de la dècada dels seixanta i setanta explica que en 1981 Aldaia concentrara 20 800 persones quasi triplicant el nombre d'habitants en vint anys. Aldaia comptava amb 30 645 habitants en 2011 actualment , el seu cens poblacional està amb 32 204 habitants en 2020 (segons sempre, xifres de l'INE).

L'any 2021, el Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l'Horta d'Aldaia s'incorpora a l'àmbit jurisdiccional com un tribunal consuetudinari

L'última a arribar de moment

Casal Falla Placa , Europa i Voltants

Prop de l'entrada d'Aldaia, i molt pròxima al retaule ceràmic anterior hàgem el Casal de la Falla Plaça d'Europa, la Falla número 9 en el cens faller de la població fundada l'any 2008. Orientat directament cap a la Plaça d'Europa (a la qual deuen el seu nom) el Casal s'hi haja en els baixos de l'edifici del número 4 del Carrer El Fanal ocupant el número 2 del citat carrer. A la seua porta, trobem aquestes peces ceràmiques, en les quals cadascuna d'elles porta una de les lletres que componen el seu nom en to blau cobalt sobre fons blanc. Les seues mesures són rectangulars de 88 cm de llarg per 39 cm d'alt. Consta de quatre peces en blanc, que separen les paraules “Casal Faller Plaça d'Europa i Voltants” i no apareix el seu escut. S'haja situat a la cantonada entre la mateixa porta d'accés al seu Casal i la cantonada amb el carrer Manuel Broseta.

La Falla Plaça Europa, sempre ha apostat per la cultura i tradició fallera i valenciana. En tan sols 12 anys en la seua història, han apostat per fer un llibret de falla que conjugara tradició i història. Han aconseguit sis primers premis al conjunt del llibret a Aldaia (al qual no troben rival en els últims anys) i diversos premis importants de l'associació "Lo Rat Penat", gran defensora de l'idioma i cultura valenciana i que entrega aqueixos premis al Llibret des de fa més de 100 anys. També han aconseguit importants premis en els últims anys, a la Cavalcada del Ninot.

Falla Colonia i Voltants

Prop de la Plaça d'Europa, i endinsant-nos en el Barri de la Colònia pel Carrer Sant Lluís ens trobem en el número 25 del mateix carrer, el Casal de la Falla Colònia i voltants d'Aldaia. Una mica més a baix, en l'encreuament de carrers amb el Carrer de Srs. Huntington planten des de 1975 les seues Falles. Entre el portal del número 25 i l'entrada al seu Casal, s'hi haja el retaule ceràmic amb el nom de la comissió. Signat per “A. Laidón” mesura 64 cm de llarg per 46 cm d'alt. Està compost de sis taulells ceràmics emmarcats en un marc de fusta, sobre fons blanc i en lletres blau cobalt, s'hi haja el nom de Falla Colònia envoltat d'una tradicional orla floral. La Falla Colònia és al costat de les Falles Sant Antoni, Sant Vicent i la Saletta una de les Falles fundadores de les Falles d'Aldaia. El seu número de cens faller és el tres.

La Falla Colònia ha sigut històricament, el nostre rival a batre, perquè totes dues Falles han apostat des dels seus inicis per alçar pel cap alt del podi, als seus monuments fallers. I no solament en això, també en els seus Llibrets, Cavalcada, Ninots Indultat fins al moment, és la Falla que més primers 20

Una rivalitat d'uns altres temps premis atresora a les seues Falles entre les seues vitrines després de la Saletta, ostentant Colònia el segon lloc de l'històric, en solitari.

Aquest mateix any 2022, la Falla Colònia va aconseguir la fita històrica, d'aconseguir que els seus dos representants foren triades Falleres Majors d'Aldaia. Així, Arantxa Hermosilla i Laura Moruno regnaran en aquestes Falles 2022 juntes després del pas com Falleres Majors en la seua comissió. Una fita històrica que només s'ha donat anteriorment en quatre ocasions en 33 anys de Falleres Majors de la població, després de Villarrobledo 1991, Santa Rita 2006 Mestre Serrano 2012 i La Saletta 2019.

Carrer Senyors Huntington

La llosa dels mecenes de Joaquín Sorolla Just en l'encreuament on sempre ha plantat la seua Falla la comissió veïna de la Colònia d'Aldaia, en el xamfrà on sempre ha estat el local artístic “Arts i Oficis d'Aldaia”, s'hi haja la llosa dedicada als Senyors Huntington donant nom al carrer. Aldaia és de les poques poblacions espanyoles, que guarden entre el seu de carrer homenatge a tan il·lustre parella, els mecenes de Sorolla a Amèrica.

De granit en terracota i amb unes mesures de 50 cm d'alt per 65 de llarg, la llosa és simple amb les lletres del carrer en bronze, i una mètopa circular, amb les efígies dels citats senyors novaiorquesos, també realitzada en el mateix material que les lletres.

Sorolla va ser descobert per Archer Milton Huntington i la seua esposa Anna Hyatt Huntington. Archer Milton va ser un magnat de la indústria del ferrocarril i les drassanes, enamorat de la cultura espanyola.

Huntington va inaugurar en 1908 la Hispanic Society of America a Nova York i un any després va organitzar la primera exposició retrospectiva de Sorolla als Estats Units. L'èxit collit va permetre a Sorolla prorrogar la seua estada al país, per a acabar les obres encarregades per altres membres destacats de l'alta societat americana.

Joaquín Sorolla va utilitzar els retrats realitzats a la seua pròpia esposa i fills a Espanya com a reclam comercial als Estats Units. Clotilde en vestit negre (1906), un retrat de l'esposa del pintor, va ser adquirit per Huntington per a la Hispanic Society, qui també li va encarregar una sèrie de treballs sobre les diferents regions d'Espanya així com la decoració de la biblioteca de l'entitat.

La relació de Sorolla amb els mecenes de l'art estatunidencs no va anar només professional. Amb Thomas Fortune Ryan va mantindre una relació d'amistat. Ryan empresari de la indústria tabaquera d'assegurances i transports, tenia amics comuns amb Sorolla com l'escultor Auguste Rodín. Ryan va seguir a Sorolla fins a París, on l'espanyol va pintar el seu retrat, inclòs en l'exposició. Sorolla també va pintar el retrat d'un col·lega, l'artista Louis Comfort Tiffany, representat al jardí de la seua mansió de Long Island pel qual va pagar 8.000 dòlars de l'època. Sorolla i Tiffany s'havien conegut en 1909 quan el nord-americà va reconéixer el talent de l'espanyol en una exposició en la Hispanic Society of America. No sols li va comprar quatre quadres sinó que a més va decidir que Sorolla fora el seu retratista.

21

Sorolla va exercir d'ambaixador extraoficial de la cultura espanyola en el Nou Món. Els reis Alfons XIII i Victoria Eugenia, havien exercit de patrocinadors de l'art espanyol amb sengles retrats seus pintats per Sorolla i exposats a l'estranger. El port aristocràtic de la Reina Victòria Eugenia va fascinar a les dames de l'alta societat nord-americana, que van demanar a Sorolla que pintara els seus retrats. De la mateixa manera van impressionar als adinerats empresaris americans els retrats d'intel·lectuals espanyols de l'època com Vicente Blasco Ibáñez, Aureliano de Beruete o Raimundo de Madrazo, tots ells adquirits per la Hispanic Society of America. Però no sols va pintar Sorolla retrats de burgesos. També la classe política es va interessar per la seua pintura i el president dels Estats Units, William Howard Taft va acabar encarregant-li el seu retrat.

Els viatges del pintor espanyol entre 1909 i 1911 als Estats Units van donar lloc a una important producció artística que no sols va incloure quadres sinó també improvisats dibuixos i gouaches que recollien escenes de la vida quotidiana del pintor durant la seua estada en diferents ciutats nord-americanes. A l'any següent en 1910, una conversa de Sorolla i el novaiorqués a París va donar lloc a l'encàrrec d'una sèrie especial sobre ambients i festes de les diferents regions d'Espanya, van signar el contracte al novembre de 1911.

Des de llavors fins a juny de 1919 “Visió d'Espanya” es va convertir en la Joaquín Sorolla en 1908 principal tasca del pintor valencià. Al seu retorn a Espanya, Sorolla, que estava Autora: Gertrude Käsebier en el cim de la seua carrera, va seguir vinculat a la burgesia espanyola.

Va continuar pintant al jardí del seu palauet de Madrid en l'actualitat reconvertit en el Museu Sorolla fins a l'any 1920 quan va patir una apoplexia mentre preparava un retrat, la Senyora de Pérez d'Ayala va morir tres anys més tard en Cercedilla, envoltat per tota la seua família.

Arcàngel Sant Rafael

Autèntica Devoció Coloniera Seguint el carrer dels Senyors Huntington en direcció feia el seu successor Carrer Reis Catolics, ens travessem amb el Carrer Les Eres. Si la prenem feia l'esquerra en direcció a Sant Vicent, trobem el xicotet carrer de Sant Rafael. En ella, s'hi haja la quarta i última (en l'ordre d'aquest treball) ermita d'Aldaia es la més pròxima a l'Església de l'Anunciació.

Adossat a la paret, al costat esquerre de l'entrada a l'ermita, trobem el retaule que ens ocupa. En el podem veure el retaule de taulells de factura recent en 2001, obra de l'artesà H.H Art J.M Tos va ser donat per V. M i en ell veiem al titular de l'ermita Sant Rafael, amb la vara de pelegrí, al costat de Tobías i el peix. Compost per 12 taulells, porta el seu propi marc ceràmic. El nom del Sant i totes les dades exposades anteriorment, s'hagen en la part inferior del retaule, que té unes mesures de 91 centímetre d'alt per 71 d'ample, ocupant 0’65 m² de la façana.

L'ermita, originàriament aparedada entre cases de poca altura, en l'actualitat amb el creixement urbanístic mostra un aspecte molt diferent del que va tindre fins als anys 60 del segle passat. El seu estat de conservació és bo.

L'ermita ha quedat englobada en la planta baixa d'un modern edifici d'habitatges de dues altures.

L'espadanya també moderna que s'ha afegit embeguda en la paret de rajola caravista del terrat i que alberga campana fosa en 1901.

La porta, de dues fulles de fusta protegides per reixa s'emmarca en arc de mig punt amb adorns de dovelles simulades i sobre ella penja un fanalet del balcó del pis superior. L'interior és naturalment, molt reduït i en ell es conserva la imatge de Sant Rafael Arcángel acompanyant a Tobías. Olis relatius al titular i una altra imatgeria completen els seus objectes de culte.

22

Aldaia celebra festes conjuntes en honor a Sant Rafael i a San Miquel Arcàngel a la fi de setembre i principis d'octubre, festejos que són especialment populars en les seues respectives barriades amb nombrosos actes religiosos i lúdics entre els quals destaquen la processó de les imatges pels carrers de la població. D'acord amb el Llibre de Tobías 5,4, Rafael va ser enviat per Yahveh per a acompanyar a Tobías, fill de Tobit, en un llarg i perillós viatge per a aconseguir-li una esposa piadosa al jove. Aquesta és Sara, qui havia vist morir a set promesos pel fet que un dimoni de nom Asmodeo, estava enamorat de la dona i matava a l'espòs en la nit de noces.

El Llibre de Tobías és considerat deuterocanónico pels catòlics i ortodoxos Rafael apareix amb aparença humana acompanyant al fill de Tobit, Tobías, i al principi, Rafael es presenta com «Azarías, fill del gran Ananías». Durant el viatge, en diverses ocasions, es mostra la influència protectora de l'arcàngel com l'expulsió d'un dimoni cap al desert d'Egipte. Després de la seua travessia i la cura de la ceguesa de Tobit, Azarías es presenta com l'àngel Rafael, un dels set que es presenta davant el Senyor. És venerat com a Sant Rafael l'Arcàngel.

Respecte als poders guaridors atribuïts a Rafael, realitza una declaració a Tobit en la qual declara que va ser enviat pel Senyor per a curar-li de la seua ceguesa i entregar-li a Sara, la seua futura nora, del dimoni Asmodeo. Durant el viatge, dona instruccions a Tobías per a pescar un peix, del qual extrauria les vísceres que usaria més tard per a allunyar al dimoni Asmodeo enamorat de Sara i curar la ceguesa del seu pare. A causa d'això, a Rafael se'l considera protector dels nuvis o el festeig i el peix pertany a la seua simbologia. En el Nou Testament, només els arcàngels Gabriel i Miguel són esmentats manuscrits més tardans de l'apòstol Joan esmenten un àngel que descendia a la piscina de Bethesda i movia l'aigua. A causa dels seus poders guaridors aquest àngel és comunament associat a Rafael. A causa de les seues accions en el Llibre de Tobías i l'Evangeli de Juan, Sant Rafael s'associa com a patró dels viatgers, els cecs, les reunions felices, els infermers, els físics, els treballadors sanitaris, els casamenteros, els matrimonis cristians i els estudis catòlics.

Falla Sant Vicent i Adjacents

En ple centre d'Aldaia, en una de les seues vies principals com al carrer l´ Església amb Sant Vicent i Les Eres, es planta la Falla que porta el número u del cens faller d'Aldaia. El Casal de la comissió es troba en el mateix carrer Sant Vicent número 18 i titulem “la Falla número u en cens”, perquè aqueix és el número de cens faller que els correspon i perquè actualment, és la comissió fallera d'Aldaia que compta entre les seues files, amb més falleres i fallers que cap altra comissió.

En la seua façana podem veure el seu laboriós escut de la comissió, tot realitzat en acer platejat i de 80 cm d'alt per 66 cm d'ample. Dins d'ell podem veure una representació de l'Església de l'Anunciació que cau en la seua demarcació i a més planten la Falla al carrer del mateix nom, Carrer Església. També podem observar l'antic escut d'Aldaia, i davall del seu llorejat bunyol, veiem el nom de la comissió i des que any estan en actiu des de 1974.

23

La Falla número u en cens En la seua façana podem veure el seu laboriós escut de la comissió, tot realitzat en acer platejat i de 80 cm d'alt per 66 cm d'ample. Dins d'ell podem veure una representació de l'Església de l'Anunciació que cau en la seua demarcació i a més planten la Falla al carrer del mateix nom, Carrer Església.

També podem observar l'antic escut d'Aldaia, i davall del seu llorejat bunyol veiem el nom de la comissió i des que any estan en actiu des de 1974.

Anteriorment a això, la Falla Sant Vicent guarda a l'interior del seu casal dos escuts més, un format per taulells i que és, el retaule ceràmic que havia col·locat fa anys a la seua porta del seu Casal anterior, i que acompanya a aquestes línies al final. L'altre més pròxim a la porta d'entrada i en un to daurat, és el que va ser col·locat en primer lloc després d'inaugurar aquest Casal en la dècada dels 90 i que va ser donat per Leopoldo Rodríguez Alfaro president de la comissió entre els anys 1993 i 1996.

La Falla Sant Vicent i adjacents d'Aldaia, és l'última Falla Fundadora, de les quatre Falles que en 1974 se'ls va ocórrer la feliç idea, de plantar Falla a l'any següent en la població. Una Falla tal com Déu mana, perquè comptaven amb precedents, ja que un grup d'amics ja plantava una xicoteta falla en l'encreuament que hi ha als carrers Sant Vicent- Sant Francesc, que feien ells mateixos i no estava censada com a Falla oficial.

En els últims anys, a causa del tremend augment del seu cens faller, ha collit diversos èxits en la seua Falla gran, la qual cosa la deixa de moment quarta en el palmarés històric de les Falles d'Aldaia. Ha sigut i continua sent, una gran triomfadora en les seues Falles Infantils, per les quals han apostat de sempre al costat de la *Saletta, amb la qual s'han repartit la gran majoria de primers premis infantils fins a la dècada passada (2000-2010). També cal ressaltar, que és la tercera falla que haja aportat més falleres majors d'Aldaia a la localitat, al costat de la Falla Sant Antoni.

Santíssim Crist dels Necessitats d'Aldaia

El Sant Patró de la població El Barri de Sant Vicent, que no és un barri gran o extens d'Aldaia, guarda dins de la seua demarcació, dues dels retaules ceràmics més importants i vistosos d'Aldaia, i que tot aquell aldaiero ha observat alguna vegada. I és que, al carrer Església amb el Carrer Major, s'hi haja l'Església de l'Anunciació, i en la seua façana s'hagen instal·lats sengles retaules ceràmics en un lloc d'honor dedicats al Santíssim Crist dels Necessitats d'Aldaia, i a la Verge dels Desemparats santa matrona de les terres valencianes.

El primer que sorprén del retaule ceràmic del Crist dels Necessitats és les seues dimensions: 2’45 d'altura per 2 metres d'ample, convertint-ho en el retaule ceràmic més gran en extensió, dels carrers d'Aldaia. Donat a la parròquia de l'Anunciació pels Clavaris de les Festes del Crist 1991, va ser inaugurat i beneït per l'Excel·lentíssim Senyor Cardenal Sr. Vicente Enrique i Tarancón (Borriana, Castelló, 14 de maig de 1907-València, 28 de novembre de 1994) va ser un cardenal espanyol famós per les seues disputes amb Francisco Franco i reconegut posteriorment, pel seu paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal, també va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, ocupant la butaca b. És obra de l'artesà J. Marín, com indica a la seua cantonada dreta inferior que l'any 91 tenia el seu taller al carrer Alacant 3, de Mislata, compost per la barbaritat de 108 baldosines ceràmics, el retaule re24

presenta en la seua pràctica totalitat al Sant Patró de la població d'Aldaia, crucificat, i sobre l'INRI la llegenda amb el seu nom “Stm. Crist dels Necessitats Patró Principal d'Aldaia”. La ceràmica és prou espaiosa per a donar cabuda a dues imatges en el seu fons, després del Crist: com preses de fa 100 anys l'Església de l'Anunciació i l'Ermita de la Saletta, sola entre camps, apareixen després d'ell, quedant sota la seua eterna empara. Enquadrat dins d'una filera solament de baldosines dedicats a això, trobem una vegada més una bella i tradicional orla floral valenciana, amb la peculiaritat que a les seues cantonades i sobre un taulell propi, s'hagen Els Sants símbols dels arcàngels que es veneren a Aldaia. A dalt dreta Sant Miquel a baix dreta Sant Rafael.

De les festes majors destacar també unes altres actes típics del municipi com són la festa del fanalet el corretraca, la pujada del Crist, la cavalcada, l'ofrena, el tir i arrossegament, els festivals de bandes, el sopar dels majors, la setmana barrakuda, el festival de bandes, al desfilada de moda, concerts destacats a l'aire lliure.

Mare De Déu dels Desemparats La Santa Mare custòdia al seu fill I és que, s'hi haja en la mateixa església de l'Anunciació al costat del Crist només que en façana lateral. Dedicat íntegrament a la Mare de Déu dels Desemparats, matrona del poble valencià, el retaule ceràmic també compta amb unes mesures considerables, encara que no siga tan gran com el veí: 1’55 m d'alt per 1’10 m d'ample, amb una àrea estimada de 1,70 m², la qual cosa li confereixen a la imatge una gran vistositat.

Està compost per 35 taulells ceràmics i s'haja envoltat d'un gran marc de pedra de 10 cm d'ample. La filera de taulells externa, veiem una altra bonica orla floral típicament valenciana en el qual s'inclouen dues copes en la seua part superior. En el centre i entre núvols i querubins, esta la Santa imatge de la Verge dels Desemparats, amb el mantell que apareix representada amb un lliri blanc en una mà i amb el xiquet Jesús portant la creu als seus braços la imatge es caracteritza per tindre una lleugera inclinació avant per aquest motiu se'l coneix afectuosament entre els valencians com La Geperudeta. És la patrona de la Ciutat de València així com de poblacions importants i patrona la Comunitat Valenciana, així com dels floristes espanyols. Té el títol de “Capitana General dels nostres exèrcits” i és alcaldessa perpètua de la Ciutat de València. La Verge dels Desemparats amb el xiquet Jesús en braços, és una hieràtica talla gòtica esculpida en 1417 per a l'hospital-manicomi de València sent col·locada jacent sobre els fèretres dels cadàvers dels ajusticiats i d'aquells que no tenien família que els enterraren (Llevant València, 3-2-2014).

Davall de la imatge podem llegir la llegenda següent “Els Clavaris del Crist dels Necessitats a la memòria de la seua vinguda.1989”. És així tan sols dos anys més vell que l'anterior, i es va col·locar en el seu lloc amb motiu de la primera visita que va realitzar la Verge dels Desemparats pelegrina als carrers de la ciutat d'Aldaia. Al novembre de 1988 la pelegrina va visitar per primera vegada la localitat a petició de la clavaria del Santíssim Crist dels Necessitats patró d'Aldaia, la mateixa clavaria que organitza cada any la festa en honor a la Mare de Déu el tercer diumenge de maig una vegada passada la seua festivitat principal a València i que va sol·licitar també en 2013 la visita de la pelegrina amb motiu del 25 aniversari de la seua primera visita a Aldaia.

Aquest retaule ceràmic i l'anterior del Santíssim Crist dels Necessitats, pertanyen a l'Església Parroquial de l'Anunciació, que en el mateix carrer de l'Església, en l'accés al seu despatx parroquial s'hi haja el retaule que acompanya a aquestes línies, i que va ser realitzat també per nostra aldaiera Amparo Taberner. Va ser acabat i col·locat en el seu lloc, un 30 de març de 1992.

25

Falla Mestre Serrano i voltants La falla número sis Creuant al “altre costat de la via “ perquè Aldaia queda tallada i separada per les vies del tren de Rodalia a València, ens hàgem en el barri de Mestre Serrano i Plaça de les Corts Valencianes. En ell va nàixer en 1984, la Falla Mestre Serrano, i uns 13 anys més tard en 1997, la Falla Corts Valencianes. La Falla Mestre Serrano situada al carrer del mateix nom i en el número 48, compte a la porta del seu casal amb un retaule ceràmic compost per 20 peces ceràmiques de 68 cm d'alt per 56 cm d'ample. En ell, podem veure envoltat una vegada mes per la tradicional orla floral valenciana l'escut de la Falla. Els taulells superiors, ens indiquen que es tracta del “Casal Faller” de la comissió. Va ser donat per les Falleres Majors de la comissió de l'any 2004, tal com resa l'epígraf de la part inferior “donació feta per les Falleres Majors de l'any 2004 Rosa Mª Giménez i Martínez i Belén Vessants i Leon”.

Una Falla modesta en els premis del dia 16 de març, encara que de gran nivell participatiu i col·laboratiu on es van aconseguir en el passat premis importants de Carrer Adornat o PlayBacks, i que actualment és dura competència en els Premis menors com són Pesebres, Concurs d'Aparador Faller, Cant de l’Estoreta o Creus de Maig. La Falla Mestre Serrano d'Aldaia, és en l'actualitat la Falla que guarda la supremacia en l'elecció de les seues senyores i senyoretes com a Falleres Majors d'Aldaia, sent la Falla que més sort ha tingut en l'Elecció amb fins a 15 xiquetes, senyores i senyoretes que han ostentant el càrrec més alt de les Falles d'Aldaia.

Falla Placa Corts Valencianes ,

La Falla número huit Durant més d'una dècada, les Falles d'Aldaia eren set. En 1997, es va crear la omissió número 8, amb el mateix número de cens faller va plantar la seua primera Falla en 1998, la Falla Plaça de les Corts Valencianes d'Aldaia.

A la porta del seu Casal, situat al carrer Cayetano Andrés número 4 baix, i molt pròxim a la nova Seu de Junta Local Fallera d'Aldaia, s'hi haja un gran quadre pintat i emmarcat amb la presència principal de l'escut de la comissió, amb unes mesures de 84 cm d'alt per 69 cm d'ample.

En aquest any en ell es compleixen les seues “Noces de Plata” pels seus 25 anys de la seua fundació la Falla Corts Valencianes és una Falla adulta i ben consolidada, en la qual en la seua aposta principal que des de fa una dècada ha sigut la seua Falla Infantil, no els haja baixat del podi infantil amb nombrosos triomfs i primers premis en Ninot Indultat Infantil. També ha sigut guardonada amb altres premis, i en els últims anys l'ascens de la seua Falla gran, també els ha situats en l'altre podi, si bé encara no els ha arribat aqueix triomf. En la seua ràtio de Falleres Majors d'Aldaia aportades a la població, és la Falla més baixa i que ocupa l'últim lloc, amb només 3 falleres que hagen ostentant el càrrec.

26

Sant Cristòfol

, L ultim Sant Patró dels viatgerss i els conductors

L'últim retaule ceràmic dedicat a un Sant, i que nosaltres hàgem trobat als carrers d'Aldaia. Aquest en qüestió, no ho hem deixat l'últim debades, perquè és el més septentrional i el més apartat de qualsevol parròquia. Així, al Carrer Sant Cristòfor cantonada amb el carrer Menéndez i Pelayo, trobem el retaule del Patró dels conductors i que fins fa uns anys entorn del 25 de Juliol (Sant Cristòfor) se celebraven Festes i actes en el mateix carrer que porta el seu nom i en el seu honor, organitzades pels mateixos veïns del carrer Sant Cristòfor, i que eren la “avançada” de les Festes Patronals de la població.

Compost tan sols per sis taulells ceràmics, i amb unes mesures xicotetes 58 cm d'alt i 46 cm d'ample veiem en ell a Sant Cristòfor travessant el riu amb el xiquet al muscle i la vara, envoltat una vegada més de sanefa floral i amb el nom “Carrer Sant Cristòfor” escrit en ell. Custodiant el retaule dos tests que fa uns anys tenien flor natural i actualment, són artificials.

Compte la llegenda de Sant Cristòfor, que després d'haver sigut un home Rufo i de guerra, va conéixer a un ermità que li va instruir en la fe cristiana. Cristòfor es preguntava a si mateix com podia servir a Crist Quan l'ermità li va suggerir que es fustigara i resara, Cristòfor va replicar dient que ell no estava disposat a realitzar aqueix servei. L'ermità li va suggerir després que, a causa de la seua grandària de la seua força podria ajudar a Crist ajudant la gent a travessar un perillós riu on la gent peria en l'intent. L'ermità li va prometre que aqueix servei li complauria a Crist.

Quan Cristòfor ja havia dut a terme aqueix servei durant un temps, un xiquet xicotet li va demanar que li fera travessar el riu. Durant la travessia, el riu va créixer i el xiquet semblava tan pesat com el plom, fins a tal punt que Cristòfor a penes el podia portar i es trobava amb una gran dificultat. Quan finalment va aconseguir l'altre costat, li va dir al xiquet: "Tu m'has posat en el major perill. No crec ni que el món sencer siga tan pesat en els meus muscles com ho has sigut tu". I el xic va respondre: "Tu no sols has tingut en els teus muscles el pes del món, sinó a l'home que el va crear. Jo soc Crist, el teu rei, a qui has servit en aquest ofici". Posteriorment, el xiquet es va esvair.

Cristòfor va visitar posteriorment Lícia i va ser acollit pels cristians, que van ser martiritzats. Va ser portat davant el rei local, i es va negar a realitzar sacrificis als déus pagans. El rei va intentar guanyar-li'l amb riqueses i enviant-li a dues belles dones per a temptar-lo. Cristòfor va convertir a les dones al cristianisme com ja havia convertit a centenars en la ciutat. El rei va ordenar matar-lo. Després de diversos intents fallits, Cristòfor va ser decapitat.

Sant Cristòfor és un sant molt popular, sobretot per a atletes, mariners i viatgers. És venerat com un dels catorze sants auxiliadors. A Espanya, sant Cristòfor és el patró dels conductors, tenint com a costum tocar el clàxon quan es passa davant d'alguna imatge d'ell.

A més, Sant Cristòfor és el sant patró de moltes ciutats i pobles del món com en Sant Cristòfor de la Llacuna a Tenerife o en llocs tan apartats com en Paete (Filipines).

27

Espai polivalent i seu de la Junta Local Fallera Voro Burriel

Seu festera regidor Voro Burriel

En el mateix carrer Fernando Narbó número 4 baix, hàgem la nova Seu de Junta Local Fallera d'Aldaia. Un espai diàfan i multifuncional, que la Junta Local porta gaudint un parell d'anys, però ha sigut aquest estiu 2021 quan s'ha instal·lat la cartelleria amb el nom del lloc.

La seua retolació moderna i contemporània delata que porta poc temps en el lloc, però amb ànim de permanència en el temps, s'ha apostat pel color blanc i després d'una flama d'estil modernista es troba el nom del lloc, i a l'altre costat els escuts de Junta Local Fallera d'Aldaia, i el nou escut corporatiu municipal de l'Ajuntament d'Aldaia. Tens unes dimensions de 3 metres i 40 cm de llarg per tot just els 50 cm que mesura d'ample.

Es va decidir per part de Junta Local Fallera d'Aldaia, que el baix polivalent portara un nom, i aqueix va ser el de “Voro Burriel” i realitzada la petició al Ple de l'Ajuntament, va resultar aprovada el 26 de gener de l'any 2020.

Salvador Burriel Sayas es va dedicar quasi des de xiquet a l'ofici dels ventalls, amb el qual va arribar a fundar la seua pròpia empresa que actualment dirigeixen els seus fills. Aquesta professió li va suposar diversos reconeixements del Gremi de Mestres Palmiters.

Va ser faller fundador de la nostra Falla La Saletta l'any 1975 apareixent en el nostre primer cens faller, i sempre va estar molt unit a la nostra Falla a la qual sempre va tindre en gran estima.

Va entrar en política en els anys 80 de la mà del Centre Democràtic i Social (CDS) d'Adolfo Suárez, encara que posteriorment va passar a formar part de les candidatures socialistes a la fi dels anys 90, la qual cosa li va permetre gestionar l'àrea de Festes i Falles des del govern local, en l'etapa d'Empar Navarro en l'alcaldia. Va deixar de ser regidor l'any 2011.

Després d'una llarga batalla contra una malaltia que patia, va morir el 31 de Gener de 2017 a l'edat de 77 anys, deixant a tot aquell que ho coneixia consternat i al món faller de la localitat una mica orfe, perquè era una persona extremadament sociable i d'un excel·lent humor contagiós, que va saber complir a la perfecció amb l'obligació del seu càrrec de regidor de Festes i Falles, sempre en pro d'enaltir la Festa Fallera de la seua volguda Aldaia.

|BIBLIOGRAFÍA I OBRES CONSULTADES h�ps://www.ermitascomunidadvalenciana.com/ h�ps://panoraa.wordpress.com/2015/01/04/exposicion-sorolla-y-estados-unidos/amp/ • Helena Navarro Pérez, “Arquitectura i art cris�à a Aldaia” Història i iconografia dels temples de culte. 2018.

• José Ferrandis Montesinos y Antonio Sáez Landete, “l’An�c Ajuntament, historia, etnología y arquitectura de Aldaia”, 2019 • Ignasi Gironés Sarrió y Vicent Guerola Blay, “LaTaulelleria valenciana del segles XVII, XVIII y XIX” Fundació La Fontana, 2017 • Mari Paz Soler Ferrer “Historia de la Cerámica Valenciana” VICENT GARCIA EDITORES, S. A., Barcelona, 1987. 2/3 tomo de 4 • Inocencio Vicente Pérez Guillén, “Cerámica arquitectónica valenciana. Los azulejos de serie (Siglos XVI y XVII)” 1996.

Edita Diputación Provincial de Castellon, Monográfico del Consell Valencià de Cultura, 30 y 31” 28

Ceràmica, retaules… i Escola Solidària!.

Història viva del poble d'Aldaia.

Parlem en:

Mª Amparo Taberner Sancho

Acaben de passar fa dos dies del Nadal, i em cite en la seua pròpia casa/escola amb Amparo Taberner Sancho. Són dies a�pics quant al clima, tenint un nadal més calorós de l'habitual, i de gran por per la creixent ona de contagis pel Covid-19 Omicrón, però les meues ganes per conéixer a tan sorprenent dona, m'impulsen a no anul·lar tan grata cita.

Amb una vida dedicada plenament al treball i amb el reconeixement a això com a dona emprenedora i empresària per l'Ajuntament d'Aldaia l'any,, Amparo va ser perruquera, abans de ser Comercial d'una empresa de cosmè�cs, i finalment dedicar-se en cos i ànima al que mes li agrada fer: les arts plàs�ques; amb la ceràmica per bandera i vaixell almirall, i també aconsegueix dedicar-li una gran part del seu talent i del seu temps a decorar els ventalls, al dibuix, a la cuina (és una magnífica cuinera, que fa un codony casolà deliciós i amb recepta única i pròpia) o qualsevol altra ac�vitat ar�s�ca de les 28 que domina i controla a la perfecció, i que imparteix les seues classes en la seua pròpia Escola Solidària, on tot el seu immens material està a la disposició de tot aquell quin, qui �nga precisament això disposició i temps, està al seu abast per a aprendre les tècniques i rebre classes d'una gran mestra, amb una paciència infinita per a la docència i per al que es plantege.. Amparo és art, mai podria ser musa. I a ella les muses, la idolatren.

Em rep a la porta del seu domicili al Carrer San Miguel d'Aldaia, i en veure'm i amb amb un gran somriure en la cara, exclama: “calla! la màscara!”, i es va en post de la seua cerca privant-me ja de la seua bonica i alegre somriure en endavant, fins que li la col·loca fermament en les seues orelles (em crida poderosament l'atenció que siguen els mo�ve de la màscara notes musicals, i no una orla de les quals confecciona de ceràmica valenciana, per exemple), i ja no li la lleva del seu bonic rostre (quin la que va �ndre, va re�ndre!), en les dues hores i quart que dura la nostra xarrada. I és que xarrar amb Amparo, és un plaer immens, com vaig descobrir amb sorpresa quan em vaig adonar que li havia “robat” tant de temps, al seu preuat i es�mat temps, amb aquesta xarrada. I no sols a ella, també al seu marit Paco, que va sol·licitar ajuda en tot allò que la seua dona disposa, amb gran amor en els seus ulls i en el seu gest, i al qual agraïsc enormement les seues anotacions, la seua ajuda, i malgrat la màscara, el seu amable i tendre somriure envers la meua sorpresa perpètua per les belles arts de la seua dona.

I és que la casa d'Amparo i Paco, traspua treballs d'Amparo per qualsevol racó de la gran casa.

Qualsevol racó de la seua gran llar, està treballat per ella mateixa, com m'ensenya més tard i quasi finalitzant aquesta xarrada, el gran ametler en flor que ha pintat a mà ella, en la paret del cabecero de la seua habitació del matrimoni.

Res més fer-me passar al saló principal, els meus ulls al·lucinen amb el que veu: un gran retaule ceràmic d'unes dimensions més que considerables, em rep a l'esquerra, representant en ell unes “noces valencianes” en l'Albufera, i amb tot luxe de detalls. (Fotografia següent) 29

Amparo em compta d'ell que: “és la porta d'una barraca, però mirant a l'Albufera… el segon! Perquè el primer va caure. No ho van pegar bé i va caure… i també tota la sanefa de dalt i tots els quadres que veus, estan realitzats per mi”. I jo li responc amb una mirada de gran admiració i respecte, a una dona tan treballadora.

Quan va girar la vista a la dreta, un gran Belen em fa picades d'ullet des d'allí. Al·lucinant davant tal espectacle Amparo em conta que està tot realitzat per ella, i que acaba de donar part d'ell amb peces molt més grans voluminoses a les Germanes De la Creu del Carrer De l'Església: “ Les monjetes es van posar súper contentes!. M'he quedat només les peces més xicotetes per a muntar-ho a casa… fa uns anys arrere, ho muntava enter i m'ocupava dues vegades més. Ja em trobe major per a muntar-ho íntegrament, però si et fixes bé, tot està fet a mà o pintat per mi… mira el “trillador” est, està fet amb un tap de botella d'aigua i un trosset de tela metàl·lica �pus colador”. I jo, davall de la meua màscara i amb la boca oberta davant tan magna representació de la Na�vitat del senyor, només puc balbotejar uns �mids elogis de gran sorpresa. El Belen, de diversos metres de llarg per un d'ample, cobreix per complet aqueix ala dreta del menjador, i compta amb llums, fonts amb aigua, i moviment de les aspes del molí entre altres meravelles.

Em fa passar a con�nuació per un bell pa� on cada cantonada està decorada amb ceràmica, cap a les escales (ai, les escales!), i els meus ulls no donen proveïment a con�ndre tantes imatges com allí es donaven.

“També fem piles, fins a 23 tècniques: aquarel·les, socarrarats, ceràmica valenciana, ceràmica a l'aigua, ceràmica a la corda, a la brasa, olis, acrílics, pastís…” Els meus ulls s'hauran de parell en parell perquè entre en ells la bella imatge de la nostra Patrona la Mare De Déu dels Desemparats sobre la ciutat de València emmurallada, com estava fa 2 segles arrere.

I ho controles tot, Sí de moment sí , em diu mentre al pas ens ix la màquina de cosir i un bell moble calaixera que segons em compta té uns cinquanta anys i que ella mateixa ha restaurat diverses vegades. A l'esquerra, l'escala.

Em pessigue perquè els meus ulls no m'enganyen “està feta amb ceràmica valenciana i són els venedors ambulants: la calabacera, la formatgera, la pollera, la castañera, l'aiguader, el horchatero, la bolillera. No hi ha dos iguals o que e repe�squen en tota l'escala. Puja i veuràs!. I jo la seguisc al cel o a l'infern el mateix em dona, on ella em diga, tan entregat em sent a aquesta xicoteta GRAN dona.

Eixim a la part alta de la casa, una gran terrassa en la qual al fons ens espera l'Escola Solidària d'Amparo, però em trobe petrificat davant els dos grans murals ceràmics que custodien la seua entrada, un a cada costat, com dues belles esfinxs que reclames la meua atenció.

Amparo em compta: “Els meus germans, els Taner, van començar amb el taller ací baix, i just allí tenien la forja per a temperar les peces. Just ací es va fer un bany per a dos treballadors i jo aprofite la canalització per a 30

posar-li font o “pileta”. Això és l'úl�m que he fet en ceràmica valenciana, i no volia morir-me sense veure-ho fet i acabat.” Al que el seu marit Paco apunta, “això porta més de quaranta anys volent fer-ho!”.

Al que jo només vaig poder afegir:” que bonic, per l'amor de Déu!”. I perquè vosté lector, no veja que un és de tendència exagerada, pot veure-ho en la següent fotografia i jutjar per si mateix/a.

I és que Amparo i la seua família, estan ben lligats a les arrels de la nostra Falla La Sale�a. Els Taner són els germans Cayetano i Francisco Taberner Sancho, que van fundar Taner s.l, dedicant-se a la marroquineria, sivelles per a bosses, cinturons i sabates, que més tard estendrien a altres productes. Tots dos van ser Presidents de la nostra comissió: Cayetano Taberner Sancho va ser el nostre segon President, i la seua presidència va abastar des de l'exercici faller 1977/1978 fins a les Falla de 1980.

Francisco Taberner Sancho, va ser el cinqué President de la nostra comissió, i la seua presidència va abastar els anys 1988 i 1989.

A l'altre costat, just en la paret de davant, un altre gran mural ceràmic també realitzat amb ceràmica valenciana, em saluda. Després de la impressió que m'ha despertat el seu company tan “pavoneanme” objecció en ell i al·lucine amb l'escena de caça en l'Albufera que es veu i més que gran, resulta impressionant El que aconsegueix fer aquesta dona amb les seues pròpies mans, és mestratge en estat pur, només a l'abast dels retablistes de segles passats. M'ensenya coses que ella crida “avariades” i de les quals no s'ha volgut desprendre perquè li servisquen d'exemples en les seues classes totalment altruistes, perquè el forn aveses juga males passades fent fallida les peces ceràmiques “El meu mestre em deia: quan couràs? I jo li contestava: Aquesta nit pose en el forn, al que ell m'exclamava: ah! Perquè ja podeu resar! Ara!!!… que sí que ix trencat, això no és trencat, són “qualitats” deia ell, per a jus�ficar-se… però són disgustos, que cal tornar a realitzar-los”.

Passem per una xicoteta porta finalitzant el nostre recorregut, a la seua Escola Solidària. Ràpidament Paco i Amparo descorren les cor�nes perquè hi haja llum, i em trobe un lloc no excessivament gran però si prou espaiós com perquè càpien els seus actuals 10 o 14 alumnes. Ha arribat a �ndre fins a 29 persones aprenent de les seues magistrals classes. “I aquest és, el meu forn. Ací enforne actualment la ceràmica, la meua i la dels meus alumnes.

Però saps el que passa que el que no es paga, no s'aprecia. Perquè jo sí per exemple m'apunte a ioga i em costa 200€ la matrícula, perquè ja no t'ho penses tant si fa fred o si et fa mal el maluc. Vas, perquè has pagat i no vols perdre els diners i es valora més. Ací no hi ha matrícula, ni es paga, i unes van i altres venen i en fi… Jo vaig obrir les portes d'aquesta Escola perquè vinga qui vulga, tot el meu material està disponible per a tot aquell que vulga aprendre, de la qualitat ix la quan�tat!. Actualment �nc persones molt vàlides i que tenen un gran futur en això!.”

M'ensenya el primer ventall que ella va pintar a mà, dels centenars que ja porta realitzats per a Fadrines, falleres majors o núvies, una bella escena de tres dones d'època sobre una barca i un bosc de fons que al seu torn està perfectament conservat dins del seu propi “palmiter”.

“Això que veus ací -em compta, cada vegada més diver�da amb la meua sorprenent sorpresa- són les tècniques que realitzem: això és azulejería, que és ceràmica a l'aigua però solament treballat en un color, en aquest cas que et mostre en blau cobalt. Això és Ceràmica pura valenciana que es�ga mo�u en par�cular és del “Palau del Marqués de Dos Aguas” i d'ací vas fent coses i coses, fins que passes als retaules i grans murals… ací ja cadascun fins a on vulga arribar” Quan Amparo va pensar en tot el material que tenia sense u�litzar a casa i després que molta gent s'interessara per les seues obres, va decidir habilitar un espai més ampli del que tenia a la seua casa perquè tota aquella persona que vulga pintar únicament pose les ganes i l'art, amb les indicacions d'Amparo Taberner que estarà en tot moment amb els alumnes.

31

Amparo imparteix les classes gratuïtes, a totes aquelles persones que vulguen assis�r per a realitzar obres per a ells i altres que aniran des�nades a les Associacions d'Aldaia per a ajudar econòmicament amb les obres, a través d'un sorteig. i fa coses per encàrrec, li pregunte, ple de curiositat.

“Per encàrrec el que vulgues, puc fer Heràldics amb els cognoms, taulells amb motius valencians per a Falleres, i ara tinc un encàrrec per a un bateig, i en ell pose l'hora a la qual naix, la qual cosa pes i el que mesura, el nom del bebé i qualsevol dada que m'aporten. Aquest en concret és en la tècnica de “corda seca”, el meu marit no sabia agafar un pinzell… i ací arranquem els tres a riure. Paco em compta, jo no tenia ni idea de dibuix! Però vaig començar durant el confinament, em vaig asseure amb paciència i encara tinc unes quantes ací per a coure. Al final ho repassa ella una mica, la mestra li dona el seu toc. I és que Amparo parlant, enlluerna. Ja sé de sobres per experiència pròpia, que és una gran mestra, amb una paciència infinita per a la docència.

Li pregunte per les plan�lles, i em diu que en la ceràmica es diuen “estarcits”. Són papers de seda de diferents grandàries depenent del que es vaja a realitzar, que es van picant o fent amb la tècnica del pun�llisme amb una agulla. Depenent de com es realitze, el dibuix resultarà del dret o del revés. Una vegada acabat l´estarcit, es col·locarà sobre la ceràmica, i es vorejaran el dibuix amb carbó per a “calcar” sobre la ceràmica el propi dibuix.

“Quan va vindre l'última vegada la Verge Pelegrina, preparem i vam fer ací una exposició de “Mares De Déu” en piles, taulells, retaules… i aquest en particular, té molta història.

Va vindre molt aldaier a veure l'exposició, i va dir “m'agrada la grandària i la Mare de Déu està preciosa. Posa-li el paper amb el meu nom i reserva-me-la. Passaré per la teua casa a retirar-la més endavant per ella, Amparo”… No va arribar a poder passar a retirar el seu encàrrec, perquè va morir poc temps després.

Era l'ex president del València C.F el senyor Sr. Jaume Ortí. Ruiz.

Amparo és una font inesgotable de saviesa quant a les manualitats es refereix, i en cent de coses més.

A més de �ndre una estupenda inven�va, perquè ella mateixa ha creat el seu propi pupitre amb cristall i una llum interior, on asseure's fer les seues “estarcits”. M'ensenya una caixa plena de estarcits, amb tot �pus de lletres i fonts �pogràfiques amb les quals realitzar ceràmiques, però a més amb elles es poden realitzar brodats o quadres amb una altra tècniques com l'aquarel·la, els socarrats, o per a escriure noms en ventalls. Una meravella, a l'abast de qui els vulga usar.

Amparo em dona la faena feta, em trau àlbums de fotografies, i em compta: “Aquesta és una ximenera, que res més que el retaule ceràmic mesura dos metres i mig solo de llarg. Està al Perelló, on estiuegem des de fa molts anys”, m'ensenya Amparo orgullosa, fotografies dels seus treballs. “Aquest paeller completament revestit de ceràmica valenciana, està a Xirivella”, m'apunta Paco el seu marit. I és que Amparo, ha regat amb el seu art, centenars de racons de la geografia valenciana, fent treballs fins per a la pròpia església que hi ha a la Urbanització de “El Pouet” al mateix El Perelló (Sueca).

Sorprés amb totes les forces, li pregunte des de quan li ve aquesta passió per les belles arts, al que ella mateixa em respon “de tota la vida, fins a on jo recorde. L'afició per fer flors (què actualment Amparo realitza amb la tècnica de la sal), em ve des dels quatre anys. Quan s'apagava la llum, la meua mare encenia ciris i de la cera que regalimava, jo feia roses, margarides, crisantems… als 10 anys, jo ja no anava a escola, però quan la meua mare arribava de vendre fruita i verdura en el mercat, jo ja tenia la faena de la casa feta: les gallines arreglades, els esmorzars fets, els llits, i tot escombratge i net. Amb tres germans i un pare, la meua mare i jo ens el carregàvem tota la faena de la llar a l'esquena. I l'única escola que jo he tingut, han sigut les meues ganes d'aprendre i de fer coses en aquesta vida.”.

32

“Li vaig dir a la meua mare: -vull ser perruquera. I la meua mare em va dir que ni pensar-ho, i després de casada vaig obrir la meua pròpia perruqueria “Nou Estil”, que estava sobre el Bar Xocolate al Carrer de l'Església. Als 30 anys, vaig superar un càncer, que em va fer aparcar i tancar la meua perruqueria, Quan em vaig recuperar em vaig ficar a Comercial, en StanHome i Multi-Mix”.

Entre flors de sal i papallones fetes de paper maché, van passant els minuts. Amparo em sorprén traient una bonica Rosa blanca d'una caixa de metall, i exclama: “Xupla-la”. La mire com si m'haguera demanat que pujara de genolls a l'alt del Micalet. En plena paranoia absoluta pel Covid19, em diu que no passa res que em lleve la màscara un moment i la xuple. Davant el que ja em sembla una descortesia, procedisc fer el que m'ha manat, la prove i deixe constància… està realitzada natural i orgànicament amb sal iodada, de la qual s'usa per a cuinar, encara que amb una delicadesa i un preciosisme, que per a si el volgueren les mateixes roses.

Li dic que en uns anys, tot el que �nga el nom de A.Taberner, que és com ella signa la majoria de les seues obres, �ndrà un valor que fins i tot posaran en relleu les ins�tucions. Li dic que algun dia, algú posarà en el seu just valor tota aqueixa ingent quan�tat de treball que posseeix, com una gran Da Vinci contemporània.

I és que Amparo Taberner Sancho serà present als carrers de la nostra Aldaia, molt de temps després que ja no es�guem nosaltres en ella, vosté lector o jo, el que això escriu, quan passem a millor vida, els retaules ceràmics fets i realitzats per Amparo Taberner romandran en els seus llocs molts anys més, superant fins i tot varies generacions de les nostres pròpies famílies. I ella mateixa saca una vegada més la seua modès�a per a dir-me: “jo no soc ningú. I no crec que molt que en un futur s'arribe a valorar en alguna cosa tots els retaules ceràmics que hi ha en la població fets per mi. Un no arriba a ser mai profeta en la seua terra. A més diu aquest que “és pitjor l'enveja de l'amic, que l'odi de l'enemic”.

Amb la promesa ferma i escrita ací de tornar un altre dia com a alumne, i abans d'acomiadar-me a la porta de la seua casa al costat del seu inseparable espòs, m'ensenya el capçal del seu dormitori del matrimoni.

Em sent una mica cohibit d'entrar en la in�mitat de tan sagrada habitació, però desapareix com a em fa passar per a veure-ho: un ametler amb totes les seues flors pintat a mà per ella mateixa, recorre la paret de cap a cap realitzat amb tot luxe de detall fins i tot en el més mínim dels seus pètals, pis�ls o de les seues branques.

Amparo diu que li encanten els ametlers, i jo una vegada més amb la boca oberta sota la meua màscara, li done tan bon gust personal.

Ella és com un propi ametler en si, que dona el seu fruit a qui el vulga agafar. Fort, emprenedora, que ha sabut �rar avant pels seus propis mitjans i les seues enormes ganes de coneixement, sense demanar-li res a ningú, i posant tot el seu bon fer i un grapat d'amor, a tot el que tenen a bé realitzar les seues mestres mans.

Quan finalment m'acomiaden Amparo i Paco a la porta del seu domicili, els agraïsc molt l'atenció per úl�ma vegada, al que Amparo em recorda “No se t'oblide posar això de l'Escola Solidària!!” Li conteste que no podria oblidar-me encara que volguera, i ella em diu en un úl�m paràgraf, alguna cosa que em cala profund per la seua forma totalment filantròpica i despresa: “ Tot el que �nc, la qual cosa sé i el que posseïsc, ha sigut a base d'esforç, de constància, de perseverança i de ganes d'aprendre cada dia, i dia rere dia..

A més viu de manera altruista, perquè tot el que �nc està a la disposició de tothom a la meua Escola Solidària… i soc plenament feliç”.

Ila seua felicitat completa, sempre serà la nostra.

David Jordán Redondo

AGRAIMENTS : Per l ´ajuda ines�mable i soportar consultes de qui ha escrit: • Sres. María Amparo Muñoz Pascual i Rosa Or�z Peiró Per les consultes Teologiques a: • Sr. José Calatayud García Y un especial agraiment a la Sra. María Amparo Taberner Sancho, per permetre coneixer un poc mes sobre els retaules ceramics, i al seu home Paco per l´atenció rebuda.

33

Saluda del President Amics Com es diria en Harry Potter, evitaré nomenar el que no ha de ser nomenat, i per tant passar pàgina.

El meu desig únicament i crec que parle en nom de la Directiva, és de viure unes falles 2022, plenes, unes falles; FALLES. Podria dir-vos molt, però crec que és el moment que vosaltres, sigau aquest amy l'actor principal d'aquesta història, tant Asun com jo, volem per una vegada sentir-nos els actors secundaris d'una història que porta molt de temps sense ser contada com ha de ser, i per això, volem que enguany, vosaltres sigau el gran actor que conte la història millor contada, la història d'unes Falles que facen història sobre qualsevol altres.

Crec en la projecció de la nostra comissió , per taixò poc a poc estem convertir-se en un referent a Aldaia, una comissió que equilibra la part mes moderna amb la part mes classica de la festa, una comissió que rema tota junta cap a una mateixa direcció en definitiva, una falla viva, una falla, que encamina les seues noces d'or, més jove i amb il·lusió encara que el primer dia.

Per aixó, gràcies als actors principals els seus fallers, que any rere any, aposten, creuen i acaronen amb afecte a la seua comissió. Només puc dir, que respecteu la nostra festa, perquè ella ens retornarà tot allò en què nosaltres creiem, l'esperit Faller que només els valencians podem entendre.

Per elles!!!! Gaudim ara si de les tan anhelades falles 2022 Vicent

34

Junta Directiva Vicent Albiach Hernández

President

Mario Martínez Rodrigo

Vice- President 1

Mª Asunció Cobos Moreno

Vice-Presidenta 2

Teresa Castillejo Toledano

Vice- Presidenta 3

Clara Tárrega Perdices

Secretaria

Noelia Ortíz Maiques

Tresorera

Juan Manuel Caballero López-Ibarra Francisco Miguel Maiques Bermell

Comptador Bar i Compres

Paula Blanco Salazar

Infantils

Claudia Ballester Martínez

Infantils

Sergio Calatayud Jordán

Infantils

Moisés Barea García

Junta Local Fallera

Francisca Trujillo Carrasco

Junta Local Fallera

Jose Maiques Bermell

Publicitat

Sebastíán Vaz Serrano

Publicitat

David Jordán Redondo Jose Antonio Martínez Barrero

Xarxes Socials Carrer Engalanat

Juan Caballero Parreño

Casal

Jose Ramón Martínez Collado

Casal

Juan Félix Corella Corella Jorge Montejano Rodríguez Julia Alarcón Collado

Transports Noves Tecnolgies Dones

35

Comissio Masculina Agustin Pastrana Martorell Ángel Cervero Vilar Agustin Virgidano Pardo Alfredo Poyatos Royo Álvaro García García Antonio Bonilla Granado Alejandro Piles Peris Antonio Escribano Díaz Portales Carles Díaz Pico Carlos Muñoz Muñoz Carlos Santolaya Cayuela Carlos Polo Raigon Cayetano Cánoves Campos David Maiques Torres Daniel Cubells Ortiz Diego Cárcel Martínez Diego Jiménez Carmona Emilio Sánchez Monterrubio Fabian Esteve Blasco Francisco Maiques Fernández Ismael Boluda Pucha Javier Vaz Fajardo Jordi García Peris Juan Baustista Boluda Puchades Jesús Gómez Silvestre Jesús Gónzalez Blasco

Jonathan Nohales López Jorge Cifuentes Solaz Jose López Serrano José Luis Rubio Saiz Jose Maiques Torres José María Lastres Guerrero Jose Sanchis Casanova Josep López Garcia Juan Bautista Casañ Bermúdez Jose Sanchis Jiménez Joan Pastor González Juan Carlos Cobos Moreno Juan Fajardo Porta Juan Carlos Múñoz Martínez Juan Fernando Moreno Román Kevin Díaz Pico Luis Ibáñez Pastor Manuel Conejo Ralo Máximo Cobos Perez Pablo Martínez Rodrigo Pascual Muñoz Martínez Ramón Felguera Campos Raúl García Sanz Ramon Pinilla Herraiz Toni Platero García Vicente Pico González

Abonats Adolfo Ferreres Mañez Ángela Díaz Aguilar Antonio Fajardo Díaz Beatriz Cebrián Pérez Mª Carmen Royo Mas Concepción Bermell Andreu Concepción Maiques Bermell Elena Gómez Sanchez Ester Llinares Casanova Federico Martínez Vilanova Fernanda Redondo Giménez 36

Francisca Vargas Otero Francisco Ramón Dura Torres Inma Díaz Tarín Javier Catalá Centelles Laura Serrano Serrano Leonor Campos Martínez Luis López Bellido Maria Amparo Maiques Bermell Manuel Mateo Rubio Maria Pilar Martínez Ortega

Francisca Fernández Torres Maria Teresa Julve Perise Mercedes Peña Gordón Piedad Fernández Marcos Pilar Tarín Llopis Rosa Cubel Rodríguez Rosa Merino Navarro Sara Pérez Icaran Veronica Martinez Luján Vicente Torres Pascual

Component de la Cort d´Honor de la Fallera Major d´Aldaia Señoreta

Yolanda Virgidano Fernández Components JLF Francisca Trujillo Carrasco Moises Barea García

Recompenses J.C.F. Distintiu d´Argent

Distintiu d´Or

Hernán Caballero i Cebrián Daniel Gamez i Sanchis Lucia Gamez i Sanchis Adrià García i Bermejo Francisco Villen i Torres Jose Manuel Villen i Torres

Raúl Galocha i Bermúdez

Bunyol d´Argent Julia Alarcón i Collado Paula Blanco i Salazar Juan Bautista Casany i Bermúdez Lucia Galocha i Bermúdez Raúl García i Sanz David Jordan i Redondo Carmen Gema Salazar i Cervera Alba Sánchez i Alarcón Jose Sanchis i Casanova

Bunyol d´Or Moises Barea i García María Bermúdez i Alarcón Asunción Corella i Cobos Francisco Maiques i Fernández

Bunyol d´Or ab Fulles Rosario Suárez i Bautista Milagros Sanchís i Marco

37

A sun C orella C obos Hui dus, tendra Assunció, el benestar ad esta Comissió que te venera puix tens un dolç encant que reverbera i un dò que mou el cor i ens fa pensar...

Tu mostres un somriure singular quan dus les riques gales de fallera i ens dius, sense dir res, junt la Senyera que sempre, per Valéncia, hem de lluitar.

Seràs l´eixemple viu que dona espenta a qui, per devoció, trau la corpenta perque li atrau la festa i la treballa I al tindre eixa virtut que nos motiva ya eres, per bonica i atractiva ¡Regina del carrer i de la Falla!

Autor: Inma Ballester 38

39

Cort d´Honor Alba Sánchez Alarcón

Maria del Pilar Rodrígo Tarin

Amparo Bermejo Folch

Maria Eugenia Jiménez Sevilla

Amparo García Bernal

Maria Piedad Carrasco Villegas

Ana Maria Fajardo Porta

Marta Vilar Castillejo

Andrea Mateu Rodríguez

Marta Motoso Cana

Andrea Vilar Castillejo

Mercedes Bermejo Folch

Andrea Vélez García

Nerea Cortina Palanca

Angela Moya Blasco

Mercedes Folch Carsí

Angela Vilar Castillejo

Milagros Sanchís Marco

Antonia Perdices García

Natalia Zomeño Rodríguez

Aroa Miralles Torres

Nicolasa Alarcón Collado

Bárbara Rodríguez Pérez

Paula Cánoves Marti

Carmen Gema Blanco Salazar

Nuria Lazaro Moreno

Carmen Gema Salazar Cervera

Pepita López-Ibarra Fernández

Carmen Luján Gómez

Rebeca Ortiz Murgui

Carmen Paloma Huete Luengo

Remedios Torres Ferrandis

Carolina Vilanova Belenguer

Rosa Maria Moreno Munuera

Claudia Platero García

Rosa Munuera Carrión

Lucía Cánoves Martí

Rosario Suárez Bautista

Lucia Galocha Bermúdez

Sandra Fajardo Martínez

Lucía Martínez Moreno

Sonia Gómez Silvestre

Lydia Vaz Fajardo

Tatiana Pampin Guia

Margarita García Bernal

Yolanda González González

María Amparo Belmar Sanchis

Yolanda Manzanares López

Maria Amparo Muñoz Pascual

Yolanda Virgidano Fernández

María Bermúdez Alarcón

Junta de Dones

40

Ana Mª Fajardo Porta Antonia Perdices García Carmen Luján Gómez Concepción Bermell Andreu Concepción Maiques Bermell Julia Alarcón Collado Leonor Campos Martínez Marta Zabala

Mª Amparo Maiques Bermell Mª Amparo López Martínez Mercedes Folch Carsi Nicolasa Alarcón Collado Pepita López-Ibarra Fernández Piedad Fernández Marcos Remedios Torres Ferrandis

A la Fallera Major Infantil Eixent

lucía lópez lópez Fores festa en el carrer i dels menuts l´alegria, perque tu eres poesia i de la falla el deler.

Regina del món faller eres el sol de migdia qeu allumena en simpatia dels fallertes el sender.

Perque foresa nostra llum, i d´esta festa el perfum per eixa gràcia i bellea.

I al voltant de nostra falla crida a cor nostra chicalla el teu nom. Gràcies, LUCIA. Autor: Inma Ballester

41

Comissió Masculina Infantil Adrià García Bermejo Adrián Lillo Elvar Alejandro Miralles Torres Álvaro Tormo Belmar Dani Gamez Sanchis Diego Soriano Pineda Diego Luengo Huete Ferran García Bermejo Francisco Villen Torres Cayetano Cánoves Martí Danny Carbonell Murciano Hernán Caballero López-Ibarra

David Cánoves Martí Hugo Cárcel Ortiz Iker González Pampin Jaume López Garcia Lucas Fernández Rodríguez Mario Leal Redondo Izan Conejo Beltrán Raúl Galocha Bermúdez Roberto González Pampin Rubén Lillo Elvar Thiago Fajardo Montesinos Jose Manuel Villen Torres

Cort d´Honor Infantil Ainara Villen Torres Ainhoa Carbonell Murciano Aitana Peñaranda Cervera Aitana Nohales Gómez Alejandra Casañ Bermúdez Alexia Nohales Gómez Carla Muñoz Manzanares Carlota Caballero Cebrián Claudia Navarrete Sánchez Emma Toledo Serrano Iraide Pastrana Martorell Irene Moya Blasco

Leire Nohales Gómez Lucia López López Lucia Gamez Sanchis Manuela Carrascosa Bermúdez María Desamparados Pinilla Muñoz Mari Reyes Fernández Martínez Marta Leal Redondo Martina Blasco Beldad Nerea Amaya Costa Nerea Jiménez Maiques Rocio Ojeda Motoso Valeria Martínez Mora

Recent Naixcuts Vega Corella Martínez 42

Un any d´imatges FALLES 2021 43

N O S T R E S

Artistes: Germans Moya

ES LL FA Artistes: Germans Moya 44

EXPLICACIÒ I RELACIÒ DE LA FALLA LEMA:

TIRA-LI AL VIRUS LES CULPES I NO DEMANES DISCULPES...

Tenim que tractar un tema que si dic la veritat, me causa intranquilitat i en la gola me fa un nuc ¡Quí me anava a dir a mi que el meu vers té que descriure la mort per a fer somriure i traure-li tot el suc!.

Mes sempre hi ha trompellots que neguen les evidències per crear noves tendències creent-se Miguel Bosé que diuen molts destarifos en contra de les vacunes aprofitant les tribunes sens que se les fique fre.

S´ha portat a molts fallers i yo pense, sent sincera, que la meua llapissera ya te ganetes de acció, perque un virus fill de “utha” me fa amollar la metralla per a plantar-li batalla per roïn i per cabró.

Encara queda prou guerra pero plantar una falla ha sigut una batalla vital per el món faller i siga en Març o en Setembre seguirem en nostra festa contra el vent i la tempesta traent falles al carrer.

Li diuen “coronavirus” o “covid” a eixe indecent que ha ficat l´ambient calent i a mi m´ha tocat el nas puix ens ha fotut la vida clavant-se en les residències i omplint les nostres urgències de malalts... ¡I eixe és el cas!

Eixe virus no sabia del caràcter valencià que te envia a fer la mà en un no res si fa falta i de virus el disfràs lluirem en les verbenes alluntant totes les penes, donant te un bes en la galta.

És el cas, perque a sovint s´ha ensanyat portant-se als yayos pares, germans i besyayos agarrant nos per sorpresa.

Mes ha �ngut la resposta que l´ocasió requeria injectant tan nit com dia qualsevol vacuna admesa.

Atres virus té la festa en Valéncia i en les falles on tenim mil i un canalles que estan jugant fort en fòc.

I per posar un eixemple en la llengua està Marzà Grezzi en bici fent la mà i Ribó va poc a poc.

45

Ells son un atra epidèmia que convindrà erradicar i que tots tenim molt clar que fa falta temps només, Cal per tant fruir enguany per viure les nostres falles i que tornen les rialles i la salut de regrés.

Mes crec que m´ha ficat seria i ahí fora hi ha una falla plena de ninots de talla que yo �nc que comentar, aixina que a la faena sense ficar més excusa, puix m´està esperant la musa i hui �nc que treballar.

LO QUE ESTA FALLA ENS APUNTA A MI EM POSA ELS PELS DE PUNTA Escomençaré pel pròlec i demanaré una cita per a fer-li una visita a un eminent futuròlec.

-Mes per vore el seus poders ves preparant els diners-

També gasten la baralla en unes cartes divines per a teixir mil cor�nes d´eixe fum que mai les falla.

-Aixina crec que ma �a encerta la profecia.Mes hi ha adiví borinot al que pareix diver�t dir que el futur està escrit en les cartes del tarot.

-Puix contaminen la cosa i es queden com una rosa.Usen tècniques ocultes, segons diu el endeví, per avançar-te el des� en successives consultes -i aixina trauen diners fingint que tenen poders.Quan te veu prop de l´abisme t´invocarà la presència d´eixos sers que en experiència fan sessions d´espiri�sme -I a vore tu com te negues i mes “cacaus” que li entregues-

Puix com ara ya es constata molta gent hi ha que fa senda a tots els que tenen tenda, dels bruixots... la flor i nata -De vudú i espiri�sme o màgia i esoterisme-

Pero lo pijor encara és que per via indirecta entre´s al mon d´una secta en els perills que depara -En algunes fer “vudú” és pràc�ca prou comú.-

T´agarra fort una mà on diu llig llínies i arrugues, puix hi ha molts de cacatues va�cinant-te el demà.

-I te mengen el perol com aquell que diu... al vol-

Mes pense que a ningú alegra quan la cosa se li escapa passar la següent etapa prac�cant la màgia negra.

-Negra, verda o colorada no cal fer l´animaladaFan visita al curander coixos, torts i geperuts el que no és ben paregut i el que ya no sap que fer.

-Confiant en un milacre en conte d´una debacle.-

46

Com òbviament mai arriba tan prodigiosa virtut el desencant es morrut això si, no pagues iva.

-Només la base imponible que tampoc és deduible.Més, de qualsevol manera, no obstant, vindre costa amunt, l´i traurem punta a l´assunt per art de màgia... ¡fallera!

-Puix es�c buscant la treta que falta li fa al poeta.AL REMAT EIXOS BRUIXOTS NO MES QUE VOLEN ELS VOTS Són de nostra falla el cos, uns bruixots en lleja cara, mirada fosca i gens clara que ens observen sens repòs.

Es per a caure´s de tòs puix eixa mirada afecta d´una manera directa als fallers i el seu futur que tenim que estar segurs i �ndre la ment oberta.

La bruixa prou pertorbada vol un mon desfavorable caò�c i irresponsable sense ambient en la barriada.

Els fallers en l´estacada i esta festa, que en conjunt pot arribar molt amunt, diu i aixina es vanaglòria que borrarà de l´història quan ho �nga tot a punt.

I el bruixot en sintonia la mira i li cau la bava puix ni en somi imaginava emportar-se eixa alegria.

Li ha tocat la loteria i la mira embadalit puix tot el temps inver�t en �ndre una companyona jove,mec i prou fisgona no ha segut gens fortuït.

Son més llejos que un pecat els mires per on els mires, sempre estan dient men�res i son uns folls de remat.

Crec que �ndre´ls al costat podria ser un problema puix són del mal l´anatema i en una ira terrible segur serà preferible alluntar-los en gran flema.

El dit d´ella al cel senyala com adver�nt dels perills que per als pares i als fills sa presencia és l´antesala.

S´ha posat barret de gala en sivella decorat i gàrgoles al remat, malcarades criatures a joc en les ves�dures que acompanyen al seu gat.

Ara està prou confiada inclús pareix que somriu i l´aigua no aplega al riu puix la veig yo prou pagada.

Més una sola “cagada” i a fer punyetes l´encant es despertarà bramant per fer mal per tot arreu brofegant en alta veu i en arameu blasfemant.

El bruixot és un poc vell mes té tota l´experiència per arreglar una urgència si es presenta un desgavell.

I demana com aquell de la bruixa la granera per volar a la carrera molt prop del Ajuntament puix es creu que té talent per regir-ho de primera.

47

Encara no ha dit ni “mu” i ya �nc els pels de punta puix con els fiquen en Junta tot lo món es mengen cru.

Y parlant de tu a tu, a mi les coses... “obscures” me recorden... “sepultures” que ara s´han ficat de moda...

Les dedicaré una oda perque estan fent diablures.

Els bruixots senten el fòc i ella està hipno�sada, perque sap que de vesprada ardirà dins poc a poc.

Mes ell sap que eixe és el joc i és l´essència de la festa d´eixa festa que conquesta i a la que el fòc sempre alcança en un any més d´esperança i per això els molesta.

I al fòc anirà esta escena com té que anar cada dia la fa�ga, l´apa�a, i tot lo que dona pena.

Cal posar-se a la faena... en les falles treballar, per plantar i per cremar tot lo que siga roïn o més nefast que Caïn per tornar a escomençar.

-I és des� d´este remat fer pudor a... ¡socarrat!-

DE L´OPERA VE EL FANTASMA PER LLEVAR LA CATAPLASMA.

L´escena mes bonica de la falla ha fet que �nga hui molt mal humor puix crec que pot formar-se una baralla si el fòrum del teatre se retalla i ens deixa a tots la boca en mal sabor.

48

És clar que per a �ndre bona entrada caldrà fer una cua interminable puix ara per passar una velada en menys de res te fiquen en la grada, i això a mi em pareix abominable.

Pot ser que entre les ombres del teló s´a amague eixe fantasma enamorat que mira a “Chris�ne” en emoció somiant en el seu bes en ilusió i en un amor per a l´eternitat.

Puix li ix de dins del cor tant nit com dia la bella melodia que al piano reflexa en molta força l´utopia de fer li ad eixa dama companyia quan canta en la veu d´una soprano.

Amaga el seu dolor baix la careta puix sent un pa�ment que li congoixa en l´ànima i el cor d´un gran poeta que no troba a “Chris�ne”, ¡dolça silueta! tenint que viure sempre en eixa angoixa.

Com no �nga una llonja per anar i diguen que son noves restriccions me tem que fins la TAMA va arribar la queixa d´aldayenses que, ho dic clar, estem ya fins el monyo i els ... “això”.

CREC QUE ENS VOLEN SOTERRAR I NO ELS ANEM A DEIXAR. De ficar un cementeri l´ar�sta té l´ocurrència i és un tema d´urgència i no m´agrada l´assunt.

La parca en la seua dalla el marbre mira orgullosa una llosa... un atra llosa... ¡Crec que hi ha massa difunt!

Vaig a donar-li la volta puix ne �nc un mal presagi i alguna missa en sufragi pense que hauré d´oferir No se perqué... no m´agrada ni de llunt el panorama i pronte �ndrem un drama del que no podem fugir.

La primera llosa... “Festes” Ya m´es�c ficant... malalta puix crec que no me fa falta i hui �ndré un bon disgust Ficar “Falla” en una pedra és l´es�l de Compromís que ya nos criden “país” i ells es queden... tan a gust.

Un atre soterrat... “Barri” ¡Són part de la nostra festa! i esta gentola funesta crec que els vol aniquilar ¡extrarradis i suburbis! diuen a la defensiva...

Nos duran a la deriva i fa temps que ho �nc molt clar En un atra fica... “Ensenya” ¡I això no!. Puix la Senyera es del Regne la bandera que tots portem en lo cor ¡Davant de ningú s´inclina!

I aquell que no la respecte segur és que te un proyecte que en Valéncia dona por.

La quarta posa... “La llengua” i aixina d´esta manera deprenem llengua estrangera que pense que no és anglés.

Puix estan fent-nos la col implantant el català, per matar el valencià i parlant-nos de... progrés.

Al fons veig un mausoleu que té oberta la porta i al llegir m´ha quedat... morta i he sen�t un suor fret “Tradició” llig en la entrada puix del poble la memòria i d´esta terra l´història soterraran per decret. ¡El sen�ment valencià jamai en un cementeri!

I si ells volen un �beri segur que ho van a trobar. ¡Valencians, en peu alcem-se! ¡i defengam lo que és nostre! puix nos tenen fins el sostre ¡I ya cal reaccionar!

EN ALDAYA, EL APARCAR ÉS PIJOR QUE CIRCULAR. En l´escena que es cri�ca és on l´autor nos explica el que passa ací en els coches, puix és nostra regidora del mig ambient valedora guanyant-se nostres reproches i no per l´ecologia ni per la nova energia renovable i sostenible sino perque no hi ha lloc on deixar el coche “ad hoc” en una plaça accessible.

49

La gent que ací ve de fora volen aparcar a l´hora de vore la mascletà, mes qui viu ací tot l´any busca en el mateix afany un lloc en el seu chaflà.

Mes dir les coses en gràcia pot evitar suspicàcia mala llet i un mal talant i si �nc que dir qué pense no farà falta un forense puix vaig a dir-ho... cantant.

Pareix que els motors no agraden inclús diria que enfaden puix cal anar en la bici i Aldaya ya està plena d´obres i clots... ¡quina pena! provocant nostre desfici.

Música: Tico Tico non Fubà Zaquina d´Arbreu Apany de Naohiro Iwai Cantant: Carmen Miranda Lletra: TICO TICO MONI... ¡YA!

Si no és carril... passarela.

I passe la nit en vela pensant que �nc que aparcar Mes demà m´en vaig de viage en tres maletes i un trage i no puc pedalejar.

Creuem carrers i passejos tornem, peguen mil rodejos i atra volta al mateix lloc, i entre tanta concurrència se m´esgota la paciència puix anem molt poc a poc. ¡Mes apareix un gorreta! que em lloga una bicicleta i per al coche un racó per supost li fica preu i per la Mare de Deu que yo em baixe el pantaló Tant en moto com en coche sempre en el mateix reproche... un “mercedes” o un siscents no es pot gastar tots el dies puix hi ha molt galima�es i molt poc aparcament.

Vinga Mònica, chiqueta aparca la bicicleta i escolta la veu de Aldaya, toreja des de la arena puix el poble dona pena ¡Baixa-te de la atalaya!

50

Ai Moni per allí!

Ai Moni per allà!

Ai Moni Moni per ton pare para ya!

Tot a la “virulé”, vaja “frivolité” que ne té Aldaya en lloc de movilitat… ¡Ui Moni per ací! ¡Ui Moni per allà! ¡Ui Moni Moni per ta mare para ya!

La bici deixa-la i els coches aparcats en el carril del autobús com sempre es fa.

No té idea bona, gens li “mola”.

En menys de res la clava, ¡No està fava!

No vol senyera, regne i que es parle en valencià I com no ens fixem en el que fem acabarem en Puigdemont en el Països Catalans!

Ai Moni per allí!

Ai Moni per allà!

Ai Moni Moni per ton pare para ya!

Tot a la “virulé”, vaja “frivolité” que té Aldaya en lloc de movilitat… ¡Ui Moni per ací! ¡Ui Moni per allà! ¡Ui Moni Moni per ta mare para ya!

La bici deixa-la i els coches aparcats en el carril del autobús com sempre es fa.

“L'hostaleria” tira purnes tots els dies i també els bars, els “chiringuitos”, “qüisqueries” No tenim on aparcar, i no entenem les senyals Fes el favor de no tocar-nos més els... nyas!

Miguel Hernandez ya pareix una Gran Via I pel carrer hui ya no creua ni ma tia res mes et pregue que ya deixes de jugar perque si no els ciutadans t´enviaran a fer la mà ¡Ui Moni per ací! ¡Ui Moni per allà! ¡Ui Moni Moni per ta mare para ya!

La bici deixa-la i els coches aparcats en el carril del autobús com sempre es fa.

Ai Moni per allí!

Ai Moni per allà!

Ai Moni Moni per ton pare para ya!

Tot a la “virulé”, vaja “frivolité” que té Aldaya en lloc de movilitat…

I ABANS DE DIR-VOS ADEU VULLC DEMANAR UN TROFEU. La faena ya esta feta en ilusió i me pense que el llibret que os he explicat, eixos temes que són sempre actualitat he contat ficant-les gràcia i la intenció.

Per això yo vos reclame eixe guardó i vullguera fer-li un prec a qui és jurat, que em perdone tots els erros que al remat es segur que hauré comés per la tensió.

Puix enguany és el primer llibret que escric i voldria del poetes, al abric, �ndre hui i entre vosatres el meu lloc.

Perque vullc ser, yo també, part d´eixa festa que fa temps que dins del cor se´m feu tempesta i guanyar i �ndre un lloc poquet a poc.

Ya s´ha acabat el llibret que ha quedat senzill i fi per això espere un palet; si pot ser “el Baldoví”.

51

Viva Mexico

EXPLICACIÓ I RELACIÓ DE LA FALLA LEMA:

Els components d´un “mariachi” són de nostra falla el cos, primet, baixet i mes gros i tocant els instruments fins Aldaya han arribat cantant cançons i rancheres pels carrers i les aceres puix pareix que estan contents.

El més prim en la guitarra els marca la melodia raspant sempre en alegria les notes que fan compàs i al mateix temps ens amaga un “chiguagua” en el capell feliç com un cascavell i al que diuen Cleofàs.

El més baixet té un bigot que li tapa la trompeta més ell té la seua treta per a poder-la tocar El capell li tapa els ulls pero ell toca de memòria les cançons que han fet història de Mèxic i del seu llar.

Per úl�m el vocaliste, el més gros, que en la maraca és del “mariachi” la traca puix té una preciosa veu, entonant las “mañanitas” i atres temes populars que resulten familiars fins que nos diguen adeu.

Estan franquejats pels cactus, en homenage a un desert on no regna massa el vert sino la terra i l´arena i en companyia dels “charros”, �nc que dir la veritat, conformen un gran remat per a fer una verbena.

52

Autora: Inma Ballester

I prop s´escolta la música per a començar la festa, clar està que no hi ha orquesta i ni falta que nos fa puix tenim nostre “mariachi” per animar el “cotarro” i aquell que pujant-se al carro vullga que comencen ya.

EIXE NINOT TAN FORÇUT VOL LLUITAR PER LA SALUT En Mèxic la lluita lliure es deprén des de menuts com una forma de viure i a mi em trauen un somriure eixos ninotets forçuts.

I en un costat de la falla hi ha un ninot... ¡Vaja figura! que mirant com un... canalla vol man�ndre tot a ralla mostrant la musculatura.

La careta emmaixquerada fa d´ell tot un personage d´eixe deport que li agrada i que veu des de la grada chiulant sempre l´arbitrage.

Entrenant-se tots els dies vol ser una gran figura i donar grans alegries despertant les simpa�es per estar sempre a l´altura.

En els seus braços alçats i apretant ben fort els dents un a un, als dos costats, mira, com qui va buscant, a uns contrincants indecents.

Me diu que està més que fart d´eixe virus que en corona s´amaga com un bastart i en el fons es un covart que mort i terror pregona.

Voldria acabar en ell només que fen-li una clau puix encara que novell es lluitador de nivell i vol dir li al virus... ¡Au! I SI PARLEM DE CATRINA LA SORPRESA SERÀ... FINA. Mirant al veí del Nort està el poble mexicà tractant de parar la mà per �ndre un millor confort.

Mes algú ficà una tanca que no s´obri ni en palanca.

Puix és dur deixar la terra buscant un millor futur i trobar te que hi ha un mur con que el Nort te fa la guerra.

Pot ser bona maniobra oferir-te com mà d´obra .

Clar que el mexicà sols cobra la part mesquina d´un sou mentres el “yanki” no es mou pagant li en lo que li sobra.

Tu sempre en la front ben alta encara que et faça falta.

Per això dos extrangers estan contemplant l´escena d´un “charro” sense faena que damunt no té papers.

I que tampoc els demana perque ara no li ve en gana.

Té un concepte dis�nt i com voreu no es sofoca puix sense res en la boca el �o s´està dormint Segur que la providència l´i ajudarà en cas d´urgència.

I és que el mexicà té casta de no alterar-se per res i si arriba a fi de mes en un tros de coca els basta Mes poden menjar-se un “taco” mes ràpit que el fa un macaco.

La cultura de la mort la tenen prou arraïlada i per l´ul�ma morada no demanen passaport.

Encara que en lloc tancat te soterren al remat.

Fan dolços de calaveres per el dia de Tots Sants i ad ells, com als visitants, alegren cantant... ¡”rancheres”!

I gogen en les “Catrines” exponent-les en vitrines.

Màixqueres elaborades disfrassos de Frida Khalo, tot siga per �ndre un halo acort a la festa, ausades.

Algun fantasma també fan en un sucre glacé.

Prepararan un altar en el que fer les ofrenes i així se allunten les penes per a la mort celebrar.

Pues la mort és una festa que per a res és funesta.

Calaveres de colors, junt a ofrenes i mil veles seguixen a les esqueles rendint als difunts honors El concepte de la mor per ad ells no supon plor.

ESTOS JOVENS CONFIATS SOSPIREN... ENAMORATS Ara la falla escudella una jovenil parella en els dos somiant desperts puix simpà�ca i amena representen en l´escena un amor prou inexpert 53

¿Qué faran els “tortolets” que els veig hui tan sa�sfets i al mateix temps tan formals?

Pareixen pelar la pava puix fiquen cara de fava com si ballaren un vals La chiqueta vergonyosa ad ell escolta gustosa baixant a terra els seus ulls més ell li du el simbolisme en tot l´amor i el lirisme mirant del cabell els rulls Hui es festa senyalada i ell la veu com eixa fada en la que somiar de nit i pensa arribat el dia per a dir-li en alegria el que porta dins del pit.

Encara que està segur que el seu sen�ment és pur té temor a la resposta, mes ella porta la flor que li ha donat en el cor al fer la seua proposta Algun vers, una targeta, una cançó a la orelleta Catrines de massapà... puix l´amor està present i qui ho rep riu de content i somriu a qui t´ho fa.

I esta parella festera demostra de´esta manera sens vergonya ni rubor el seu voler casolà que com una mascletà esclata en un nou amor.

Pero esta costum tan clàssica, d´aniversari, onomàs�ca, i Tots els Sants, com es veig tenim que agarrar-la al vol que els regals no es facen sol el tems que dura el festeig.

I ara medite abatut... ¡Quí tornara a ser menut!

54

A LES BARALLES DE GALLS CAL DONAR LIS PROU RETALLS I ara cal parlar d´un tema que em pareix preocupant puix pot ser un bon dilema dels que tenim al voltant En Espanya són els bous i en concret, les corregudes, a qui alguns pareixen xous i per atres són mogudes.

En Mèxic eixe problema es planteja ya en els galls puix per alguns són emblema i per atres són treballs. ¡Patrimoni Cultural! propugnen els defensors ¡Hi ha que tractar-los com cal!

Proclamen els detractors.

Mes els galls de nostra falla en eixos guants de boxeig esperen ya la baralla per guanyar un nou torneig En mirada reptadora i el pico ben apretat al oponent, sens demora vol deixar per al remat . És puix un debat penós que enfronta als animalistes, no sent gens beneficiós per les tradicionalistes.

Aixina que esperarem en Mèxic com en Espanya que es solucione el belem perque a mi en dona migranya.

DEIXAREM PER HUI ESTE ASSUNT I AL LLIBRET FICAREM PUNT. Quan el llibret comencí tot era donar-li voltes, idees tenia moltes volant com un teuladí.

-En dos anys sens llibrets tenim tots els caps replets.-

Mes eixe virus que vola i que està per totes bandes atacant el món per tandes s´empenyorà en dir-me ¡hola!

-I si et descuides t´ataca i els teus pulmons te machaca.Diuen que porta corona, que a tots ha tancat en casa i que no es mata en espasa ni en l´alcohol ni en acetona.

-Eviteu puix el contagi abans que vinga el naufragi.Pot ser siga la vacuna el principi del final per a terminar, com cal, la pandèmia en gran fortuna.

-I ya vacunen als nanos dels mes majors als petanosMe l´ha llevat de damunt arribant per hui al final puix cal deixar este assunt i al llibret ficar li punt després de versar com cal.

Puix Mèxic és, clar està país d´Espanya germà.

Mes ya comença la festa i al jurat yo li demane que acompanyant nostra orquesta enguany nos faça la gesta i els dos pobles agermane -Puix por fer ho en un bon premi i yo els demane en apremi-Mes brodeu-me l´estandart... puix dels atres... ¡Es�c fart!

55

Porgrama de festes

20 de Febrer 10 hores: III Concurs del Cant de l´Estoreta Velleta.

17 hores: Berenar Infantil i animaciò.

17 hores: Presentació Llibret JLF Entrega Premis Menors Gala Recompenses, aquest any a favor de Cayetano Canoves Campos

5 de Març

21 hores: Sopar Faixat i a continuació Nit d´Albaes.

12 de Març

18 hores: Cavalcada del Ninot, eixida per confirmar 21 hores: Sopar Faixat i a continuació Disco-Movil

13 de Març 12 hores: Tradicional Concurs de Paelles.

Durant el matí tindrem Quint i Tapa

21 hores: Sopar Plantà oferit per Carnicería Catala, unicament per a Fallers i Abonats.

A continuació plantà Falles i Carrer Engalanat

15 de Març

16 de Març 17:30 hores: Eixida del Casal per a replegar nostra Fallera Major, a continuació Ofrena a la Mare de Deu de la Saletta.

Seguidament acudirem a la Plaça per replegar el Premis.

22:00 hores: Sopar Faixat.

00:00 hores: Concert La Sede 2.0 i DJ Suso

18 de Març

08:00 hores: Segona Despertá 11:00 hores: Eixida del Casal i Segon Pascarrer.

15:00 hores: Dinar.

18:00 hores: Ofrena de Flors. Eixida del Casal a les 17 hores per a replegar a la fallera major.

22:00 hores: Sopar i Espectacle de Magia Erotica, a continuació DJ fins a la matinada on les nostres Bunyoleres ens preparan uns Bunyols calentets per a poder aguantar el que queda.

17 de Març 08:00 hores: Primera Despertá 11:00 hores: Eixida del Casal i Pascarrer.

15:00 hores: Dinar.

18:00 hores: Parcs Unflables per als infantils.

22:00 hores: Sopar i entrega Recompenses Otorgades al nostres fallers per la JCF, a continuació DJ fins a la matinada.

19 de Març - Sant Josep

NOTES Es prega la máxima puntualitat en els actes.

En cas d´haver algún canvi d´horari s´anunciara al whassap general.

Desde la Junta Directiva es demana la màxima colaboració, vestin-se a tots els actes.

8 d´Abril 21 hores: Sopar Faixat i Junta General Extraordinaria.

- Tancament Ejercici - Elecció President 2023 - Elecció President Infantil i Falleres Majors 2023

56

8 hores: I Macro-Desperta 19 hores: Cridà e inauguració del Ninot 22 hores: Sopar Faixat 00 hores: Inici Festes, organitzat per Mestre Serrano en la nau del Barri del Crist.

4 de Març

27 Febrer

20:30 hores: Sopar Faixat 22 hores: Eixida en Bus a visitar les Falles d´Especial de Valencia Cal apuntar-se a través de la web.

26 de Febrer

08:00 hores: Ultima Despertá 12:00 hores: Santa Missa oferida a Sant Josep, a l´Esglesia de la Anunciació. Exida del Casal a les 10:30 hores.

Al finalitzar, Operació Kilo on portarem aliments a les Monges de la Creu.

14:30 hores: Mascletà 18:30 hores: Berenar per als infantils.

20:00 hores. Cremà Falla Infantil 21:00 hores: Sopar.

22:30 hores: Orquestra “Scream” fins a la matinada on esgotarem les ultimes forçes que ens queden. Durant l´actuaciò farem un paro per a cremar nostra Falla Gran.