L’empresa començarà a contruir els aparcaments la pròxima setmana

MOBILITAT Els patinets de Lime començaran a operar a la ciutat a principis d’agost

La quarta empresa de patinets elèctrics s’encarregarà d’instal·lar 500 places d’aparcaments a partir de la setmana vinent

Biel Roquet-Jalmar

L’arribada de l’empresa de patinets elèctrics Lime a Tarragona haurà d’esperar a finals del mes de juliol o, amb més probabilitat, a principis d’agost. En un principi, l’aterratge de la quarta empresa a la ciutat estava prevista per a mitjan juliol, però el procés s’ha endarrerit una mica. Abans que els usuaris tarragonins puguin gaudir del mig miler de patinets d’aquesta empresa, Lime haurà d’instal·lar 30 racks –alguns dels quals per ampliar la xarxa fins a Llevant– que dotaran la xarxa d’aparcaments per a bicicletes i patinets de 500 noves places, arribant als dos milers arreu de la ciutat. Les obres per instal·lar els nous aparcaments començaran a principis de la setmana vinent i s’allargaran un parell de setmanes. Serà llavors, ja presumiblement a inicis d’agost, quan Lime començarà a operar a Tarragona.

El passat maig l’Ajuntament va signar el conveni amb l’empresa nord-americana, però no va ser fins a inicis de juny que van rebre la llicència per operar per part del consistori. Després, es van haver de definir en quins punts s’ubicarien els nous aparcaments. Un cop definits, aquests començaran a ser una realitat la pròxima setmana, i el procés realitzarà a finals de mes.

Tal com ja va avançar el Diari més, són diverses les zones de la ciutat en la qual s’instal·laran els 30 nous racks, les estructures metàl·liques ancorades al terra en les quals es poden lligar bicicletes i patinets. Tot i així, els més destacables seran els que s’ubicaran a la zona de Llevant, on fins ara no arribava la xarxa d’aparcaments. El passeig de la Móra tindrà 20 places, les mateixes que l’avinguda de Boscos. Aquesta urbanització també tindrà vuit llocs a tocar de la N-340. A Cala Romana hi haurà 20 nous aparcaments, a la vora del Tennis Tarragona. A la zona de la Via Augusta i l’Arrabassada, n’hi haurà un de 20 places al carrer Ramon Salas i Ricomà i dos amb la mateixa capacitat al carrer de Mercè Rodoreda i al de Llorenç Vilallonga.

A la resta de la ciutat, la xarxa d’aparcaments guanyarà molts racks. L’avinguda República Argentina tindrà 14 noves places. El carrer de Pere Martell, a tocar de la plaça Imperial Tàrraco, en guanyarà una desena. Vuit places noves tindrà la plaça de la Font, i una trentena la Rambla Vella. Vidal i Barraquer també tindrà 30 llocs nous repartits en dos aparcaments diferents. Al barri del Port, el carrer del Vapor acollirà 20 places. La Rambla Nova, a l’altura del carrer de la Unió, comptarà amb una vintena de nous espais. El carrer Gasòmetre en tindrà vuit de nous. El carrer de Jaume Vidal i Alcover, davant de l’skatepark, n’acollirà una vintena, igual que els carrers de Manuel de Falla, Josep Català, Pau del Protectorat, el passeig Rafael de Casanova i el cementiri Una desena seran les places noves a Marquès de Montoliu i a la plaça dels Carros. A Sant Pere i Sant Pau, hi haurà dos aparcaments de 20 places als carrers Violant d’Hongria i Miquel Servet. Per últim, una zona del Port encara a definir comptarà amb un rack.

De moment, Lime no anunciarà el preu per minut dels seus patinets, i probablement no ho faran «fins al llançament», segons Arnau Pérez. El director de Relacions Institucionals de Lime a Espanya ho justificava «per una qüestió d’entrada al mercat i perquè la competència no s’anticipi». Els 500 patinets que aportarà la quarta empresa a la ciutat se sumaran als 1.500 que ja tenen les tres altres empreses: Reby, Bird i Spin. Així, cadascuna de les companyies comptarà amb mig miler de vehicles, complint amb la voluntat del consistori que el servei es reguli segons el lliure mercat. Actualment, a Espanya Lime té presència a Madrid i algunes ciutats dels voltants, a Màlaga i a Sevilla.

LIME

Cinc patinets elèctrics de l’empresa Lime a Madrid, decorats en ocasió d’una campanya conjunta amb la fundació ecologista WWF.

La creació de nous aparcaments per part de Lime farà arribar la xarxa a Llevant Lime definirà el preu per minut just abans de l’inici «per evitar que la competència s’anticipi»

SUCCESSOS

Mor una dona en un accident de cotxe al carrer d’Apodaca

Un dels vehicles es va encastar contra un local

Redacció

Una dona va morir aquest dimarts com a resultat d’un accident que va tenir lloc a la cruïlla del carrer d’Apodaca amb carrer d’Orosi. Els fets es van produir al voltant de les 14.00 hores, quan un vehicle va acabar encastat als baixos d’un local buit després d’intentar avançar a un patinet elèctric, segons van indicar alguns testimonis. Un vehicle Ford Kuga hauria envaït el carril contrari i va acabar col·lisionant amb un Honda Civic. El vehicle que va realitzar l’avançament va acabar encastat a la façana de l’edifici al carrer Apodaca en qüestió. Dues dotacions de la Guàrdia Urbana es van desplaçar al lloc dels fets així com dues ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques, que van atendre la conductora del segon turisme implicat. La dona, d’uns setanta anys, va ser traslladada a l’hospital de Santa Tecla i va morir al cap de pocs minuts d’ingressar al centre hospitalari. El conductor que hauria envaït el carril contrari, per la seva part, només va patir ferides lleus, però, en negar-se a realitzar la prova d’alcoholèmia in situ, va ser traslladat a l’hospital Joan XXIII. Allí, es va fer una anàlisi de sang en la qual va donar negatiu. Segons el testimoni del conductor, que tenia el permís de conduir caducat, va intentar esquivar un cotxe que circulava per davant per no xocar i va ser aleshores quan va envair el carril contrari i va acabar perdent el control del vehicle. Un dels testimonis de l’accident és un repartidor que anava en patinet, tot i que no es va accidentar.

CEDIDA

Imatge de la col·lisió que va tenir lloc al carrer d’Apodaca.

PORT

El Port de Tarragona instal·la nous bol·lards

El Port ha començat les tasques d’instal·lació dels bol·lards al Moll de Balears. S’instal·laran 33 bol·lards amb una capacitat 200 tones cadascun, que serviran per donar servei d’amarratge als creuers més grans del món. Els bol·lards s’empren per absorbir l’energia del vaixell en apropar-se o allunyar-se del moll.

EQUIPAMENTS Tornen a tapiar l’antic hospital de la Mare de Déu de la Salut per evitar ocupacions

És la segona vegada enguany que Salut ha hagut de reforçar els accessos del recinte Casablanca

Biel Roquet-Jalmar

El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha reforçat els accessos de l’antic hospital de la Mare de Déu de la Salut. La intervenció d’ahir va constar a tapiar una de les portes d’accés al recinte popularment conegut com Casablanca, que va funcionar com a sociosanitari fins al 2005, moment en què aquest servei es va traslladar al nou edifici a tocar del Joan XXIII. Des d’aleshores, l’edifici es troba abandonat. L’actuació d’ahir va ser la segona d’enguany, després que fa uns mesos s’hagués de tapiar una finestra. L’antic sociosanitari té els accessos bloquejats des que està en desús, però sovint persones aconsegueixen desfer les tàpies. La vigilància constant del recinte fa que s’evitin les ocupacions de forma ràpida i que els danys s’arreglin en un termini curt de temps.

«No han crescut els intents d’ocupació, pel que aquestes no són habituals ni significatives», confirmaven ahir al Diari Més des de l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS). En efecte, aquesta empresa –que depèn del departament de Salut de la Generalitat– és l’encarregada de gestionar l’edifici de l’antic hospital de la Mare de Déu de la Salut. Aquest,

VIOLÈNCIA MASCLISTA

S’enfronta a 15 anys de presó per obligar una noia a fer-li una fel·lació

L’acusat és un reincident per fets similars

ACN

La fiscalia de Tarragona va demanar 15 anys de presó per un home que va obligar una noia a fer-li una fel·lació dins un ascensor. Els fets van tenir lloc l’octubre del 2019 a Tarragona. La víctima entrava a casa seva, en acabar la seva jornada laboral a l’hospital on treballa, quan l’home va aprofitar per entrar a l’interior del portal i pujar amb ella a l’ascensor. Un cop dins, va treure una navalla i li posar al coll fins a l’extrem que li va causar ferides darrere l’orella. La jove, «per temor provocat per la situació va acabar accedint», segons recull l’escrit d’acusació, que sol·licita per a l’acusat –que ja es troba en presó provisional des del passat 8 de març– una pena de 15 anys de presó per un delicte d’agressió sexual amb penetració.

Segons exposa l’escrit de fiscalia, quan l’ascensor a arribar a la sèptima planta de l’edifici on viu la víctima, l’acusat, «per satisfer el seu ànim libidinós, va pressionar el cap de la noia contra el seu penis fins que va aconseguir ejacular dins la boca, obligant-la a empassar-se el semen». Després l’acusat va sortir de l’ascensor i va abandonar l’edifici.

La noia va patir unes lesions a causa de la pressió exercida amb la navalla que van requerir una primera assistència facultativa i tres dies per a curar-se. La fiscalia, a part de la pena de presó i la prohibició d’aproximar-se i comunicar-se amb la víctima, també va reclamar una indemnització de 8.000 euros en concepte de danys morals, i 90 euros per les lesions. L’escrit recull que és un agressor sexual reincident. Es dona la circumstància que l’acusat, major d’edat, té antecedents penals arran una sentència ferma del 22 de març del 2007, de la mateixa Audiència de Tarragona, per un delicte d’agressió sexual en grau de temptativa, a la pena d’un any de presó, extingida amb data del 21 d’abril del 2018.

GERARD MARTÍ

Dos operaris tapien una de les portes d’accés a l’antic sociosanitari Casablanca, que està tancat des de l’any 2005.

El sociosanitari Francolí va substituir el 2005 l’edifici Casablanca, des de llavors en desús

no obstant això, és propietat del departament de Patrimoni, que no ha sabut trobar-li cap ús des que en va tancar les portes ara fa 16 anys.

Tot i la impossibilitat de donar-li vida de nou, l’octubre de 2016 la direcció general de Patrimoni de la Generalitat va portar a la fira immobiliària Meeting Point fins a onze edificis i solars que oferia en forma de lloguer, quatre dels quals eren a Tarragona: la Ciutat de Repòs i Vacances, l’antic Laboratori d’assaig, els antics Jutjats i l’hospital de la Mare de Déu de la Salut. El lloguer de l’antic sociosanitari Casablanca es va estimar en 1,8 milions d’euros, amb un termini de 50 anys. Si més no, en aquell moment no es va aconseguir trobar cap entitat, empresa o persona que volgués donar-li un ús.

L’antic recinte hospitalari està vigilat i compta amb una tanca que el delimita. Tot i que es prohibeix el pas –excepte a personal de la Diputació autoritzar a aparcar-hi davant l’edifici–, els voltants estan plens de restes que indiquen que sovint és visitat per persones. S’hi poden veure deixalles com bosses de plàstic, llaunes de refresc o cervesa o burilles de tabac. A més, l’entorn del Casablanca està ple de vegetació silvestre que ha anat guanyant cada cop més espai al ciment. A l’interior ja no hi queda pràcticament material de l’antic sociosanitari, ja que es va donar majoritàriament a diverses ONG quan es van tancar les portes. Tot i així, l’interior es trobaria en un estat de degradació important.

SOCIETAT

CEDIDA

La consellera Elvira Vidal durant la visita a l’Escola Torreforta.

Elvira Vidal visita el Casal d’Estiu d’Autisme a Torreforta

La consellera de Capacitats Diverses, Elvira Vidal, va visitar aquest dimarts el Casal d’Estiu d’Autisme que, des de l’Ajuntament i l’associació Todos en Azul, han organitzat enguany a l’Escola Torreforta. El casal, on hi participen 24 nens i nenes de 3 a 18 anys setmanalment durant el mes de juliol, està integrat en la proposta d’enguany de l’Ajuntament d’ampliar la proposta de lleure a l’estiu i atenent totes les necessitats educatives requerides. La regidora va destacar la importància d’aquesta iniciativa apuntant que «l’oferta de casals per a nens, joves i adults amb capacitats diverses no és molt gran i calia fer un esforç entre tots per trobar una solució». Vidal va afirmar que «aquestes persones i les seves famílies tenen una gran necessitat de lleure organitzat, i més ara que moltes han viscut la pandèmia gairebé en reclusió».

MUNICIPAL

S’adjudica per 254.000 euros l’assistència dels Centres Cívics

L’Ajuntament de Tarragona va adjudicar el passat dilluns el nou contracte del servei d’assistència, informació al públic i serveis complementaris per a la xarxa de centres cívics de la ciutat. El concurs se’l va endur Integra MGSI CET Catalunya –entre un total de quatre empreses presentades– per un valor de 253.859,21 euros, IVA inclòs. Es tracta d’un nou contracte i no una renovació de l’anterior, ja que com a principal novetat incorpora un sistema informatitzat de comptatge de persones. Tarragona disposa d’un total de sis centres cívics: el de Monnars, el de Bonavista, el de Torreforta, el de Sant Pere i Sant Pau, el de Sant Salvador i el de la Part Alta. Algunes de les funcions requerides al contracte són l’atenció i la informació ofertes pel personal de l’equipament, el control de les instal·lacions o la supervisió i reposició de materials. BRJ

PATRIMONI

Un estudi avaluarà si la Casa Castellarnau té tèrmits

La licitació d’un estudi per avaluar l’acció de tèrmits a la Casa Castellarnau es va obrir ahir per un valor de 27.499 euros, IVA inclòs. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Tarragona durà a terme una inspecció tècnica per l’elaboració d’un mapa d’activitat xilòfaga i de patologies i estat de la fusta de bigues –accessibles i inaccessibles–, marcs de portes i finestres, parquets i armaris encastats de l’edifici modernista situat al carrer dels Cavallers. El contracte tindrà una durada de dos mesos i mig, i les ofertes es poden presentar fins al dimarts 27 de juliol. S’exclou d’aquest contracte les obres i cates necessàries per poder accedir a les bigues inaccessibles, la qual cosa anirà a càrrec de l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta no és una actuació excepcional, ja que el consistori la duu a terme periòdicament per preservar la Casa Castellarnau. BRJ

PATRIMONI Pinedo obre la porta a recuperar i posar en valor els fortins de la ciutat

El conseller de Patrimoni expressa una «voluntat política» envers les diverses construccions defensives en llocs privilegiats

Biel Roquet-Jalmar

Tarragona compta amb un grapat de fortins i baluards, la majoria dels quals en llocs privilegiats de la ciutat. Tot i la seva disposició, molts d’ells es troben tancats al públic i, fins i tot, en estat d’abandonament. No només això, sinó que algunes d’aquestes construccions defensives del segle XVIII i XIX no estan ni tan sols senyalitzades. Ara, Hermán Pinedo, conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, obre la porta a recuperar i posar en valor aquests elements per tal de guanyar espais patrimonials, amb valor arquitectònic i històric, i posar-los a disposició de la ciutadania i dels visitants. Tal com va explicar Pinedo al Diari Més, no es tracta de cap projecte ferm, sinó tan sols «una voluntat política». «És una cosa totalment meva, no està parlat tècnicament encara. S’ha de veure si es pot fer», matisava el conseller de Patrimoni.

Aquestes construccions d’entre tres i dos segles d’antiguitat es trobaven aleshores lluny de la trama urbana de Tarragona, que no havia iniciat el seu creixement cap a Llevant, Nord i Ponent. Aquests elements defensius suposaven una fase prèvia en la defensa de la ciutat, ja que aquesta ja comptava amb muralles. Així, es podia exercir una vigilància sobre les diverses arribades a Tarragona des de punts elevats estratègicament escollits. Els fortins més coneguts són els que es troben a tocar de la platja del Miracle, idonis per controlar allò que passava al mar. No obstant això, el fortí de Sant Jordi i el fortí de la Reina es troben tancats al públic des de fa molts anys, tot i que el seu estat de conservació és correcte.

Mentrestant, tres construccions permetien tenir la carretera de Barcelona –l’àrea de Llevant– controlada. A tocar de la muralla que envolta encara la Part Alta, el baluard de Sant Jeroni permetia vigilar la zona de la Vall de l’Arrabassada i la del camí del Llorito. Avui en dia es tracta d’un espai on no es pot accedir i on s’hi ubica l’antic hospital sociosanitari de la Mare de Déu de la Salut –conegut popularment com Casablanca–, propietat del departament de Patrimoni de la Generalitat i en estat d’abandonament des de fa 16 anys. Per la seva banda, a l’espai que ocupava el fortí del Llorito s’hi troba el santuari i, al sud-est, el fortí dels Ermitans és avui dia un lloc conegut per poques persones, fruit del seu abandonament.

Per últim, a la part nord del centre de la ciutat s’hi ubica el fortí de l’Oliva, una muntanya amb unes vistes privilegiades i estratègiques en termes defensius. Actualment, tan sols queden unes poques runes i la senyalització és insuficient. Finalment, el fortí de la Reina Amàlia, que es trobava a la cruïlla dels carrers Pere Martell i Felip Pedrell, va ser enderrocat el 1997.

«Fa uns dies vaig estar a l’Oliva amb l’associació de veïns per veure com està conservat el fortí» explicava Hermán Pinedo. «Vam convenir que es podria plantejar una excavació arqueològica allà», explicava el conseller de Patrimoni sobre una actuació que li agradaria «plantejar per l’any vinent» i que permetria «delimitar i veure millor» la construcció del segle XVIII. Pinedo també va visitar recentment el fortí de Sant Jordi: «És molt bonic, però està totalment abandonat. És una pena». «M’agradaria fer-hi alguna intervenció. Podria ser un espai com el Fòrum de la Colònia per-

fectament quant a activitats. S’hi podrien posar bancs, que la gent hi pugui passejar. Tinc la voluntat de treballar-ho», assegurava. El baluard de Sant Jeroni també va rebre la visita de Pinedo, que lamentava l’abandonament del que és «segurament el segon millor mirador de la ciutat, és impressionant».

Diverses dificultats

«Som conscients que hi ha feina pel que fa a fortins. Volem fer-la i estem buscant fórmules», deia Pinedo. El conseller advertia, però, que «tenim molta feina a fer i malauradament és molt difícil fer-la tota, perquè no tenim els recursos suficients». A banda d’això, el gran impediment seria el de les propietats, ja que tan sols el fortí de Sant Jordi és de titularitat municipal. Mentre que el baluard de Sant Jeroni és de la Generalitat, els fortins de la Reina, l’Oliva, els Ermitans i el Llorito estan ubicats en terrenys de propietat privada.

SANT PERE I SANT PAU

Fortí de l’Oliva Fortí del Llorito

Fortí dels Ermitans

TARRAGONA

PART ALTA

Baluard de Sant Jeroni

Forti de Sant Jordi

Fortí de la Reina Amèlia Forti de la Reina

UBICACIÓ DELS FORTINS

Tarragona compta amb diverses construccions defensives dels segles XVIII i XIX, algunes d’elles encara semblants a les originals. Pinedo es planteja una excavació arqueològica al fortí de l’Oliva de cara a l’any vinent

PATRIMONI

L’Ajuntament farà una actuació de conservació enguany a Ca la Garsa

Es buscarà garantir-ne la seguretat, netejar-lo i revaloritzar-lo

Biel Roquet-Jalmar

L’Ajuntament de Tarragona durà a terme una actuació de conservació aquest mateix 2021 a Ca la Garsa, tot i que podria acabar fent-se a principis de 2022. Es tracta d’una intervenció que la conselleria de Patrimoni perseguia des de feia temps. El seu màxim responsable, Hermán Pinedo, explicava en declaracions al Diari Més que l’objectiu és «garantir la seva seguretat, netejar l’espai i posar-lo en valor». «Arreglar-ho una mica», resumia Pinedo. Tot i així, encara no s’ha determinat un pressupost.

Així, el consistori procedirà a millorar un espai que està aïllat amb una tanca d’obra i apuntalat en diverses zones des de l’agost del 2018. Ca la Garsa és un dels edificis històrics del call jueu de Tarragona. Abans de començar a la intervenció, l’actuació ha de passar per la Comissió Territorial de Patrimoni, formada per tècnics de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, a més d’altres experts.

GERARD MARTÍ