
20 minute read
S’han destruït 30.000 plantes de marihuana a Vila-seca i Mont-roig
POLICIAL
MOSSOS
Imatge aèria d’una de les plantacions il·legals.
Desmantellen dues plantacions de cànem a Vila-seca i Mont-roig
L’objectiu real era obtenir cabdells per a CBD
Redacció
Els Mossos d’Esquadra han desmantellat les primeres dues plantacions il·legals de cànem a Catalunya. S’han destruït prop de 30.000 plantes i cabdells de marihuana a Vila-seca i Montroig del Camp. La policia ha detingut els dos responsables de les plantacions i l’empresa que les gestionava com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública, i també ha denunciat penalment dues persones més pel mateix delicte. La investigació es va iniciar arran de les sospites que l’empresa no s’estava dedicant al cultiu del cànem industrial sinó que l’objectiu real era obtenir cabdells per a la seva transformació en CBD (cannabidiol). Els Mossos van tenir coneixement el 12 de maig que una empresa amb seu a la Selva del Camp iniciava una explotació de cànem en una finca de Vila-seca. Un cop es va establir la plantació, va patir un seguit d’episodis violents i, fins i tot en un d’ells, es van produir diversos trets amb l’objectiu de robar part de la plantació. Tot plegat va fer estirar el fil i també va permetre constatar que els investigats no disposaven del permís que atorga l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Tot i simular que les plantacions eren per cànem industrial, els investigats havien fet constar en un contracte privat amb el responsable de la plantació que l’explotació produiria CBD d’ús terapèutic. A l’altra plantació de Mont-roig del Camp, on es van localitzar entre 15.000 i 20.000 plantes més.
CONCA DE BARBERÀ
DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

L’església de Savallà recupera l’estructura
L’església de Sant Pare de Savallà del Comtat ha recuperat la seva estructura original després que la cúpula s’esfondrés a causa dels aiguats de l’octubre del 2019. Les obres de rehabilitació de la cúpula del presbiteri i del campanar han estat possibles gràcies a la col·laboració econòmica de la Diputació de Tarragona, que ha destinat a l’actuació 43.800 euros. La Diputació també ha col·laborat en la construcció del nou mur de contenció ubicat al carrer Major. El temporal Glòria va ensorrar part del carrer Major, amb la construcció d’aquest mur, el carrer s’ha pogut ampliar i a més s’ha guanyat un mirador i un nou espai municipal. Aquesta obra de millora ha comptat amb 150.000 euros del Pla d’Acció Municipal. El vicepresident primer de la Diputació, Quim Nin, va inaugurat ahir les obres.
MUNICIPAL
El govern proposarà al ple una baixada del coeficient de l’IBI residencial del 0,845 al 0,65
Redacció
L’Ajuntament de la Canonja rebaixarà un 23% el rebut de l’Impost de béns immobles (IBI) del pròxim exercici 2022 dels ciutadans del municipi. Així el govern municipal portarà la proposta al plenari que se celebrarà el pròxim dijous i que beneficiarà els rebuts de l’IBI d’ús residencial.
L’alcalde de la Canonja proposarà als diferents grups municipals una baixada del coeficient de l’IBI residencial del 0,845 al 0,65, que suposa un 23% de rebaixa en el rebut dels canongins. Aquesta mesura afectarà a un total de 3.860 rebuts d’IBI urbana, que representa un 95,63 % dels total de rebuts d’IBI urbana i suposa una reducció d’ingressos per l’any 2022.
L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha expressat que «des de ja fa anys i gràcies a la situació econòmica de l’Ajuntament hem pogut dur a terme una política fiscal i tributària de contenció de preus i fins i tot de rebaixa d’alguns impostos. En moments difícils com els que hem passat i estem passant, cal apostar per accions concretes que repercuteixin directament a la butxaca del ciutadà i això és el que fem».
L’equip de govern canongí també portarà al plenari de dijous la introducció d’una nova bonificació fiscal del 50% de la quota íntegra de l’impost sobre els béns immobles destinats a l’ús d’habitatge, en els quals s’instal·lin sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, durant els cinc períodes impositius següents a la data de reconeixe-
ment del benefici fiscal.
En aquest sentit, l’alcalde comenta que, davant el creixent interès per les energies renovables, «des del govern local s’ha considerat oportú desenvolupar aquestes bonificacions per a tenir en compte les diferents possibilitats d’instal·lació d’energies renovables, així com premiar les conductes ambientalment responsables. Esperem que les mesures que es plantegen serveixin per a incentivar encara més l’ús de l’energia solar a les llars».
CEDIDA

L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz. Es vol bonificar també l’IBI dels habitatges que apostin pels sistemes d’energies renovables
PANDÈMIA
La demarcació de Tarragona registra 27 nous contagis de coronavirus
Redaccióz
La pandèmia de la covid-19 a la demarcació de Tarragona segueix en descens pel que fa als contagis després d’un cap de setmana en què només s’han registrat 27 contagis per covid-19 i cap nova defunció. Segons les últimes dades atorgades pel departament de Salut, la regió sanitària del Camp de Tarragona ha registrat 16 positius en un dia, la segona dada més baixa de la setmana, de la mateixa manera que a les Terres de l’Ebre només hi onze nous casos confirmats.
D’altra banda, el risc de rebrot al Camp segueix baixant i se situa en 42 punts, amb un total de 62.584 casos des de l’inici de la pandèmia. L’indicador de risc de rebrot comença a aproximar-se al llindar de risc baix, una situació que no s’ha viscut al territori des del mes de juliol del 2020. A les Terres de l’Ebre hi h una situació oposada, amb un total de 14,930 casos, el risc de rebrot segueix la seva tendència a l’alça i puja lleugerament, situant-se amb 154 punts, una situació de risc elevat.
Tanmateix, els hospitals de la demarcació mantenien la treva ahir un dia més. Al Camp de Tarragona resten 21 pacients ingressats a planta, un menys respecte les últimes dades, mentre que a les UCI del territori es mantenen els 8 crítics. A l’Ebre mantenen les mateixes dades que els últims dies, amb 4 ingressats a planta i 4 crítics a les UCI.
El procés de vacunació continua a la demarcació de Tarragona. El territori suma un total de 579.625 persones amb la pauta completa. Al Camp de Tarragona hi ha 446.551 totalment vacunades i 133.074 a les Terres de l’Ebre.
Al Camp de Tarragona el ritme de vacunació s’ha alentit considerablement i s’han administrat un total de 56 primeres dosis i 60 segones dosis. Això fa que 458.953 persones hagin rebut la primera dosi de la vacuna mentre que han injectat la segona dosi a 401.220 persones. Ales Terres de l’Ebre s’han vacunat 54 amb la primera dosi, deixant un total de 135.945 persones vacunades. Pel que fa a la segona dosi, s’ha administrat a un total de 120.967 persones, 62 més respecte a les dades anteriors.
Al conjunt de Catalunya, L’Rt continua a l’alça a Catalunya, puja dues centèsimes i ara se situa en 1,08. Pel que fa al risc de rebrot, es manté inalterat a 66.
TARRAGONA
77.514 CONTAGIATS 1.401
MORTS
CATALUNYA
988.757 CONTAGIATS 23.911
MORTS
*ESPANYA 4.961.128 CONTAGIATS 86.463
MORTS
MÓN 235.577.590
CONTAGIATS
4.813.944
MORTS
VOLCÀ EN ERUPCIÓ Sánchez anuncia un paquet d’ajudes de 206 MEUR per a La Palma
Entre les mesures més urgents, cal resoldre el problema de subministrament d’aigua
ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir un nou paquet d’ajudes de 206 milions d’euros per a la reconstrucció de l’illa de La Palma, quan fa just dues setmanes de l’erupció del volcà Cumbre Vieja. «El pròxim dimarts, el Consell de Ministres aprovarà un reial decret llei amb un paquet de mesures molt potent per a la reconstrucció d’infraestructures o per resoldre el problema de subministrament d’aigua. Però també des del punt de vista de l’ocupació, l’agricultura, el sector turístic i els beneficis fiscals», va explicar Sánchez des de La Palma. El volcà continua molt actiu i la lava cobreix més de 400 hectàrees de terreny, ha destruït fins a 946 habitatges i afecta uns 33 quilòmetres de carreteres.
«Vull expressar tota l’empatia i tota la solidaritat del govern, les administracions i el poble espanyol amb els habitants de la Palma», va continuar el president del govern, que també va destacar «el civisme i el coratge» dels palmeros. «Estem davant d’una prova de resistència perquè no sabem quan acabarà l’erupció del volcà. Però els habitants de La Palma han de saber que el govern d’Espanya i totes les administracions abordarem l’enorme tasca de reconstrucció de l’illa, i oferirem un horitzó de progrés i tranquil·litat», va reblar Sánchez, qui va estar acompanyat pel president del Cabildo de La Palma, Mariano Hernández Zapata, i el president de les Canàries, Ángel Víctor Torres. «Estem fent tots els esforços per donar una resposta a una situació d’emergència com aquesta. No sabem en quin moment estem de l’erupció, però no sembla que estiguem a la recta final per la gran quantitat de magma que encara expulsa el volcà», va afegir Torres. «Però això s’ha d’acabar com ha començat, sense haver de lamentar desgràcies personals», va puntualitzar el president de Canàries. Menterstant, l’erupció volcànica del Cumbre Vieja segueix quinze dies després que s’iniciés amb tota la seva potència sense que els científics puguin predir un final pròxim i mentre es busquen solucions urgents. I és que el proveïment d’aigua s’ha convertit en un problema important a la zona sud de la intersecció de la bugada, ja que aquesta ha destrossat les xarxes d’abastament. Com a solució immediata, avui arriben a La Palma dues dessaladores portàtils adquirides mentre que de la Península part un vaixell cisterna amb una capacitat de 30.000 metres cúbics d’aigua.
EFE

Múltiples fumeroles surten al costat de la boca principal.
CATALUNYA

La marxa va creuar la Diagonal de Barcelona.
Tres mil persones participen en la manifestació de l’ANC
Unes 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, van participar ahir diumenge a la manifestació convocada per l’ANC per commemorar la vaga del 3 d’octubre. La marxa va creuar la Diagonal de Barcelona des de la plaça Francesc Macià fins a la plaça del Cinc d’Oros, on es va afegir a l’acte polític organitzat per la Plataforma 3 d’Octubre. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va destacar la importància de la vaga aconseguida fa quatre anys, que va posar com a exemple de fins on pot arribar «tot el poble conjunt organitzat». Va subratllar el paper que va tenir «la societat civil» durant la jornada, que va considerar que va ser una «victòria» perquè «les forces de la ruptura es van imposar a les de la reforma». Amb la d’ahir es tancaven els tres dies de manifestacions organitzades per l’ANC per recordar el referèndum de l’1 d’octubre.

PARTIT POPULAR
Casado anuncia mà dura contra l’independentisme
El líder del PP, Pablo Casado, va tancar ahir la convenció dels populars a la Plaça de Bous de València prometent que portarà Puigdemont a l’Estat i anunciant mà dura contra l’independentisme mitjançant un nou «constitucionalisme militant». Va afirmar que posarà en marxa «un pla de reforçament legal i institucional per garantir la unitat nacional sense consentir la ruptura de la llei i la convivència». «Catalunya és lliure perquè és espanyola», i l’1-O «vam fer el que havíem de fer, i ho tornarem a fer amb fermesa i durada». «Portarem a Puigdemont al Tribunal Suprem encara que haguem de viatjar a l’últim país d’Europa per exigir respecte a la nostra justícia», va dir. El líder dels populars va situar Catalunya a l’eix del seu discurs que va tancar la convenció política del PP, amb 9.000 persones a la plaça de bous.
ITÀLIA
L’expresident Carles Puigdemont afronta avui la vista al Tribunal d’Apel·lació de Sàsser per l’euroordre del Tribunal Suprem. Després de ser arrestat el passat 23 de setembre a l’aeroport de l’Alguer i, posteriorment alliberat sense mesures cautelars, Puigdemont ha de comparèixer a dos quarts de dotze del matí davant d’aquest tribunal, que ha de decidir si activa o no el procediment d’extracció contra ell. La defensa del líder de JxCat confia que la justícia italiana arxivi el cas, però el magistrat instructor del Suprem Pablo Llarena insisteix a reclamar l’entrega a les autoritats italianes. Bèlgica té paralitzat el procediment d’extradició de Puigdemont a l’espera del que diguin els tribunals de la Unió Europea al respecte. Els eurodiputats de Junts Toni Comín i Clara Ponsatí han viatjat fins a Sardenya per acompanyar Puigdemont.
FELICITACIONS
Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com
FELICITACIONS

Els experts vaticinen pujades «rècord» de l’IPC a finals d’any
L’Índex de Preus de Consum (IPC) a l’Estat va camí de situar-se per sobre del 5% els pròxims mesos, xifra que suposaria la taxa més elevada del segle XXI. Així ho consideren els experts, després d’observar el fort encariment de l’electricitat i els combustibles. «Si la tendència es manté –un escenari que es considera més que probable– veuríem taxes que poden arribar a superar el 5%», diu l’economista.
TRIBUNA
Benestar, economia i productivitat
LLUÍS BADIA Advocat
És una evidència inapel·lable que «per redistribuir primer has de crear», és a dir, que «s’ajuda si es pot», per tant, el «discurs» social sobre l’exigència de drets que comporten contraprestacions econòmiques no són indefinits sinó que necessitem, per la seva viabilitat, disposar de fons per fer-los possibles. A ningú se li pot escapar que els retorns necessaris de l’economia productiva només és viable si aquesta «creació de riquesa» és real a l’hora de trobar beneficis, pagar impostos, crear llocs de treball, etc.; malauradament sembla que a vegades, els governs de torn, no siguin conscients de tot això, primant de manera exclusiva la despesa pública improductiva, deixant de costat el suport necessari cap als col·lectius que fan possibles els pressupostos públics.
També haurien de valorar l’eficiència del que es gasta en gestió pública, malauradament amb «fama» ben guanyada d’ineficaç, lenta, endogàmica, inaccessible, etc., amb el que això comporta a l’hora d’acceptar un col·lectiu ciutadà on esmerçar esforços econòmics cap a una opció amb dubtes molt raonables respecte a la seva necessitat objectiva.
És evident que es fa difícil compaginar «economia productiva» i «economia social», on el fàcil és rebutjar les mesures de creixement econòmic i on no existeix «cap rubor» per apuntar-nos a «la teoria del no», no ampliació de l’aeroport, no a determinades infraestructures logístiques, no al turisme, no a la industrialització, no al sacrifici per buscar fórmules que compatibilitzin el creixement econòmic amb la sostenibilitat, etc., és a dir, pensar que el nostre model particular és l’únic vàlid suposa que tota la resta ens molesta i no ens incumbeix.
Crec que quelcom hauríem de reflexionar de manera seriosa sobre el model de benestar i la seva viabilitat en el nostre model empresarial, on cada cop es fa més evident que la supervivència de la petita empresa i els autònoms és més difícil, malgrat que suposen més del 90% de les iniciatives empresarials i prop del 50% de la creació de llocs de treball.
Podem continuar transitant per la irresponsabilitat, creient que ja «els diners públics» donaran resposta a les nostres necessitats, a tots els nivells, o el que és més greu, oblidar que estem en un món interdependent, on la globalització tot ho condiciona, però no estaria de més que fessin «una pensada» sobre si això serà possible a curt termini. No entenc que no existeixi una política de suport als petits emprenedors, encara que sí que es fa molta publicitat, que es queda només en paraules; ni tampoc entenc les prioritats dels governs més interessats a consolidar el poder i els suports electorals encara que això signifiqui deixar de costat necessitat com les que esmento. Del que sí que estic segur és que, amb la fi de la pandèmia, la fi de les paraules i la tornada a la nova realitat, seran molts els petits emprenedors que es veuran en la seva misèria personal i dels qui depenen laboralment d’ells, i aquesta sí que serà una «plaga» amb poques vacunes si no es fa des de «ja» l’esforç vital per buscar les alternatives possibles. Seguim sense disposar d’un autèntic model industrial, encara que si podem llegir propostes utòpiques i teories d’aquells que, suposadament, ens han de donar solucions, però el que queda clar és que, cada cop més, existeix un buit entre els missatges de la política i la pràctica real, amb el que suposa de precarietat, cada cop més consolidada. Podem creure que l’ampliació del nombre de persones que depenen de l’economia no productiva és una alternativa possible, però aquest és un fet sense cap fonament, si tornem, a la meva primera reflexió, és a dir, per poder redistribuir, primer has de tenir ingressos, i això, malgrat els missat-
ges demagògics, començarà a ser complicat a tots els nivells.
Segurament la crisi en portes, amb conseqüències imprevisibles, només fa uns mesos, conseqüència de la caiguda del turisme, la baixada de la recaptació fiscal, la proliferació dels impagats, a tots els nivells, la paralització de les administracions, la irresponsabilitat d’uns servidors públics que obliden massa cops de qui depenem, són fets als que s’haurà de donar respostes acurades, i on no valdrà el «torni vostè demà», per molt que es maquilli tot en funció de campanyes publicitàries teledirigides i manipulades però sense garantia d’eficàcia real.
TRIBUNA
Els Pallaresos i Jujol
JOSEP MARIA BUQUERAS BACH
En primer lloc, vull recordar una petita història. L’any 2008, en la col·locació de la primera pedra en un bloc que l’empresa municipal Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes, SA (SMHAUSA) era la promotora em consta, que un membre del seu consell d’administració li va proposar a l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, la creació d’un òrgan municipal que fes valdre el patrimoni arquitectònic modernista de la ciutat. El quinze de juliol de 2009 va quedar constituït el Consell de Modernisme. Ja han passat dotze anys i crec sincerament que els tarragonins actualment ja tenen bastant consciència d’aquesta realitat patrimonial. Però, encara s’ha de picar molta pedra. La Tarragona romana i ser Patrimoni de la Humanitat indiscutiblement té molt de pes.
Els Pallaresos va iniciar la setmana passada un cicle de conferències, amb el títol genèric I Jornades de divulgació històrica modernista del Camp de Tarragona. El primer ponent ha estat l’arquitecte Roger Miralles, actual director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus de la URV, que es va alliçonar sobre Jujol al seu territori, explicant gairebé la creativitat al màxim de cadascuna de les poblacions del Camp de Tarragona, de ponent a llevant: la Canonja, Vallmoll, Vistabella, els Pallaresos, Renau, Bràfim, Montferri, per l’interior; Tarragona, Creixell, Roda de Berà i el Vendrell
Els pròxim dimecres d’aquest mes d’octubre (sempre a les 19.30 hores) tindrem a Lluís Campo Vidal, enginyer i consultor amb projectes televisius, amb el seu documental Jujol-Gaudí, dos genis de l’arquitectura, força didàctic i que vol posar de manifest que tot el color de les obres gaudinianes, Casa Batlló i del Parc Güell, té la signatura de Jujol, entre altres qüestions. El dia tretze d’octubre serà Silvia Sagalà, periodista i directora de la Casa Navàs, que ens mostrarà aquesta joia brutal modernista no només del Camp de Tarrago-
Els Pallaresos va iniciar les ‘I Jornades de divulgació històrica modernista del Camp’
na, sinó també europea i mundial.
Ramon Arnabat, investigador del Grup de Recerca ISOCAC de la URV, ens contextualitzarà l’època modernista amb la seva ponència Catalunya a finals del s. XIX i principis del s. XX i els fets més significatius de l’any 1918. Tancarà aquest cicle de conferències Daniel Pifarré, doctor en Història de l’Art i membre del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona/UB, que ens parlarà de Les arts decoratives del Modernisme: l’eclosió de les artesanies artístiques. Ens donarà a conèixer un món encara desconegut, com són molts artistes artesans, que de cada detall,, de cada objecte en fan una obra d’art.
El colofó de tot plegat, la cirereta del pastís modernista pallaresenc serà el primer cap de setmana de novembre amb un Mercat Modernista amb estands especialitzats que difondran la seva estima envers aquest moviment que va significar fer a Catalunya amb trenta anys el que altres països van fer-ho amb gairebé dos-cents anys. Hi haurà tallers, visites guiades, entre altres esdeveniments festius culturals. També està previst una trobada d’ajuntaments jujolians, hi ha vint-iquatre a Catalunya, i potser això signifiqui un manifest jujolià. En resum, he de felicitar la iniciativa de l’alcalde Xavier MarcoS i a Elíes Torres, l’organitzador de tot plegat, Això, se-
gur que no serà una flor d’estiu. Hem de recordar que a els Pallaresos existeix des de fa uns quants anys l’Arxiu Jujol, comandat per l’historiador Josep Maria Jujol Jr, amb la collaboració de la seva germana Teresa i altres historiadors amants del jujolisme. L’objectiu és fer cada any aquestes jornades que ens donin a conèixer aquest patrimoni arquitectònic tant del nostre país. Una data, a Espanya hi ha inventariades gairebé deu mil obres modernistes, gairebé el seixanta per cent estan a Catalunya. Aquesta evidència tota la societat civil tenim l’obligació de conservar, de conèixer-la i gaudir-la, jujoliem tots plegats. Així sigui.
Tenim l’obligació de conservar, conèixer i gaudir el patrimoni modernista
EDITORIAL
Puigdemont es prepara per a la vista a Sàsser i Casado promet ‘portar-lo’
Mentre l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont es preparava ahir per a la vista al Tribunal d’Apel·lació de Sàsser per l’euroordre del Tribunal Suprem –on ha de comparèixer a dos quarts de dotze del matí–, el president del Partit Popular, Pablo Casado, el convertia ahir en un trofeu amb forma de promesa, tot assegurant que el portaria a Espanya encara que hagués de viatjar a l’últim país d’Europa «per exigir respecte a la nostra justícia», segons va dir. Eren les seves paraules en la clausura de la convenció del PP davant d’un nombrós auditori a la plaça de bous de València. El líder dels populars cridava a la reunificació del vot de la dreta entorn del PP i demostrava, una vegada més, que ni la pandèmia ni la crisi econòmica que l’acompanya, ni tan sols la divisió de les mateixes forces independentistes, han estat suficients per acabar amb la política de l’enfrontament amb Catalunya. Les forces polítiques es preparen per a un nou embat entre els extrems –tant les nacionals com les catalanes– i pocs han entès que el que la societat reclama ara són solucions urgents, consens i mà estesa per superar la crisi. Sobren gestos, crides i consignes polítiques, sobra la política de veu alçada quan el que cal és buscar el camí per superar els efectes d’una pandèmia que no ha acabat.
+ CONFIDENCIAL
Josep Maria Bonet amb Oliver Klein

Josep Maria Bonet (primer a la dreta), qui va ser cap de gabinet de l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros en l’anterior mandat a la ciutat de Tarragona, serà qui ocuparà el mateix càrrec amb el nou alcalde de Cambrils, Oliver Klein, d’NMC.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General:
Carles Abelló
Cap de publicitat:
Contxi Joan
Director de l’àrea digital:
Carles Magrané Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]
Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato i Biel Roquet-Jalmar. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes