Algunes parades es donen de baixa perquè no poden afrontar-les

COMERÇ El descens de clients i les taxes impedeixen als marxants reviscolar

La FAVT manté converses amb ESPIMSA per donar resposta a aquesta situació que afecta els paradistes del mercat

Alexandre Nadal

Els marxants de Tarragona no passen pel millor moment i cada cop són més els paradistes del mercat de Bonavista amb dificultats per cobrir despeses. Les pèrdues que arrosseguen derivades de la crisi per la pandèmia, el descens de clients pels nous hàbits de consum i les taxes que han d’afrontar per muntar les parades al mercat limiten considerablement el seu marge de benefici. De fet, ja són moltes les parades que han hagut de tancar i, des de la FAVT, apunten que estan en converses amb l’Ajuntament per trobar solucions.

Juan Benítez, el representant de la taula de comerç de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) i president de Marxants TGN, apunta que la situació als mercats és «fluixa» i que, per reactivar-los, calen «unes taxes raonables». Benítez lamenta que alguns paradistes han hagut de tancar les parades, ja que no poden afrontar els preus, però apunta que, des de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals (Espimsa), «s’estan movent» en aquest sentit. «A Espimsa estan per la feina», apunta. El representant de la FAVT afirma que, «des de la taula de comerç de la FAVT s’està treballant amb Espimsa per a una millora econòmica que rebaixi la pressió per les despeses que afronten», va dir.

«Hi ha paradistes que han hagut de tancar i molts que ho faran aviat. A Bonavista i a la plaça Corsini hi ha parades en subhasta perquè la gent no pot aguantar aquests impostos per muntar la parada, no els compensa. Al mercat de Bonavista es veuen llocs buits», explica. «Els mercats de la província de Tarragona són dels més cars. Hi ha gent a altres zones que paga en un any el que aquí et costa només un trimestre», recalca.

El responsable de comerç de la FAVT també atribueix a l’augment de les compres per Internet al descens de visitants i considera que «s’ha de potenciar i fer atractiu el mercat». Benítez també destaca que els mercats contribueixen a l’economia de tota la zona. «On hi ha un mercat, a prop creixen els negocis», ja que s’incrementa el flux de gent i perquè els mateixos paradistes consumeixen als negocis de la zona. El representant de la FAVT considera que la transformació digital també pot ajudar als mercats i, en aquest sentit, destaca eines com MercaWeb, un sistema destinat a la venda de productes en línia per part dels marxants o l’aplicatiu Som Comerç TGN, que permet consultar informació sobre la localització, els productes i serveis que ofereixen els comerços de Tarragona.

El conseller de Comerç, Mercats, Fires i Consum de l’Ajuntament i president d’Espimsa, Dídac Nadal, afirma que, d’ençà que el seu grup municipal fer-se càrrec de la conselleria, hi ha un escenari de millora i adequació dels mercats i mercadets i destaca les campanyes que han dut a terme per incentivar el comerç. Nadal apunta que, a causa del context de dificultat que travessen els marxants per culpa de la covid, «s’estan mantenint converses a través de la FAVT per veure si es pot donar un cop de mà, ja que som conscients que s’han trobat en una situació molt delicada generada per la pandèmia».

Jesús Vázquez, que té una parada de calçats al mercat de Bonavista, ha notat una disminució de l’afluència de gent en els darrers temps. Vázquez lamenta les dificultats que té per cobrir les despeses a causa de les taxes que ha de pagar i a la competència que li fan alguns venedors illegals. «La situació està bastant malament, a part que paguem molt per tenir parada al mercat, no ens donen gaires facilitats per muntar la parada», lamenta. «Jo pago els impostos que em corresponen, 100 euros només per muntar la parada avui, no cobreixo les despeses i, a sobre, he de veure com es posen venedors ambulants il·legals que no paguen impostos», critica. «Ells no paguen impostos i venen més que nosaltres», critica el paradista. «Crec que la degradació del mercat és un dels motius que ha propiciat que baixa l’afluència de gent que ve al mercat», comenta, fent referència a la presència d’algunes parades amb roba de segona mà, o gènere de baixa qualitat.

«S’haurien de reestructurar els preus de les parades, amb aquesta crisi es fa molt complicat arribar a pagar tot el que s’ha de pagar, es paga molt», diu Miguel Garriga, responsable d’un punt de venda de roba al mercat de Bonavista. Garriga també ha notat el descens de visitants. «Amb la covid, a la gent li costa més venir», lamenta. El paradista també apunta que «abans venien moltíssims turistes, però van deixar de venir perquè hi havia carteristes i els buidaven».

Juan de la Torre, que té una parada de fruita i verdura al mercat, explica que, d’ençà de la pandèmia, ha baixat molt la presència de visitants al mercat. «Des de la pandèmia ha començat a baixar l’afluència de gent i, ara mateix, està molt fluix, ja no és el que era i dubto que torni a estar com abans», explica. El paradista també indica que s’ha notat el descens de turistes respecte a anys anteriors i, aquest fet, ha afectat a la parada durant la temporada d’estiu.

De la Torre també creu que els nous hàbits de consum com les compres per Internet un dels motius d’aquest descens. «Aquest estiu s’ha notat molt respecte a anteriors, ha estat una baixada molt bèstia, tant de bo remuntés, però veig molt complicat», explica. «No només és la pandèmia, la gent està canviant el xip, la venda en mercat s’associa més a la gent gran, ara la gent va més a les grans superfícies». També afirma que, en baixar el nombre de clients, a alguns paradistes no els hi és rendible muntar la parada i apunta que el mercat de Bonavista és «un dels més cars» per fer-ho.

DIARI MÉS

Imatge del mercat de Bonavista durant la jornada d’ahir.

Jesús Vázquez, paradista: «Jo pago el que em correspon i no cobreixo les despeses»

Creu Roja incrementa un 36% les persones ateses en programes de gent gran el 2020

La Creu Roja ha augmentat durant l’any 2020 un 36% el nombre de persones ateses dins els programes de Gent Gran a la demarcació de Tarragona, respecte l’any anterior. En total 8.178 persones han participat en els projectes dirigits a persones d’edat i s’han realitzat més de 129.500 intervencions. La covid ha impactat amb força en aquest col·lectiu, el qual comprèn més d’un 25% de les persones ateses dins el Pla Creu Roja Respon que l’entitat va activar per fer front a les conseqüències de la pandèmia. El context ha provocat que s’accentuïn les situacions de vulnerabilitat preexistents i que n’apareguessin de noves, incrementant els problemes d’autonomia, soledat o deteriorament cognitiu.

En marxa un equip d’atenció per a pacients amb deteriorament cognitiu

La Gerència Territorial ICS Camp de Tarragona-GiPSS ha posat en marxa l’Equip d’Atenció Integrada Ambulatòria del Deteriorament Cognitiu (EAIA-DC). Es tracta d’una estructura interdisciplinària d’atenció social i sanitària dirigida als pacients amb deteriorament cognitiu i a les seves famílies. Mitjançant la col·laboració entre el Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII i l’Hospital de Dia Sociosanitari Francolí, i en coordinació amb l’atenció primària, s’ofereix una resposta integrada amb un dispositiu format per especialistes en neurologia, neuropsicologia, psicologia, infermeria, treball social i teràpia ocupacional, amb formació específica en deteriorament cognitiu.

Acadèmia de Tall i Confecció Patchwork Costura Creativa

Rambla President Francesc Macià, 5. 43005 Tarragona +34 609 27 74 64

INSCRIPCIÓ OBERTA MATRÍCULA GRATUÏTA

OBRES L’Arquebisbat arranjarà les cobertes de la capella del Corpus i la Sagristia

Es canviarà la pedra de Sant Vicent per teula aràbiga per evitar les filtracions d’aigua

Sílvia Jiménez

L’Arquebisbat de Tarragona arranjarà, entre finals d’aquest any i principis del vinent, les cobertes de la capella del Corpus Christi i de la Sagristia major. En el cas de la capella, els desperfectes en la teulada han provocat filtracions d’aigua a l’interior. Per fer-ho, l’Arquebisbat de Tarragona ha licitat les obres per reparar les teulades d’ambdós espais per vora 170.000 euros (IVA no inclòs). L’encàrrec dels treballs consisteix a determinar les causes i solucionar les patologies de les cobertes. Tot apuntà, però, que les peces de pedra natural –pedra de Sant Vicent– s’han desprès de la superfície i cauen pendent avall. D’altra banda, en l’intradós –cara interior– de la volta de la capella de Corpus Christi s’evidencien filtracions d’aigua. La coberta de la Sagristia major ocupa uns 170 metres quadrats i la del Corpus Christi, 275 metres quadrats.

Segons el projecte bàsic, els treballs de rehabilitació de les teulades duts a terme en els anys 2002 –a la capella– i 2000 –a la Sagristia–, «no són els més adients per a aquests elements patrimonials d’arquitectura». «La proposta de la reutilització de les lloses de pedra de Sant Vicenç amb una nova base de morter i ciment cola per reparar aquestes cobertes no és versemblant i, per tant, les patologies actuals apareixeran de nou», s’afirma. Amb els treballs es vol tornar la coberta de la capella de Corpus Christi a la geometria amb teula aràbiga, morter de calç i, si cal, el farciment de les eixutes amb formigó alleugerit, refer canals i desguassos, etc. Així, la teulada retornarà a l’estat anterior a la reforma de 2002. Per a la coberta de la Sagristia i Sala el Tresor, el projecte proposa l’eliminació de la coberta superposada a una coberta anterior seguint la geometria actual substituint també les lloses de Sant Vicent –que són de superfície plana– per la teula aràbiga.

Amb el canvi de cobertes es recuperarà també el mateix acabat d’altres capelles del conjunt catedralici i es protegirà no només aquests elements arquitectònics, sinó també les importants peces d’escultura, pintura, argenteria litúrgica i tapissos del Tresor catedralici que hi ha en la Sagristia Major, en la Sala del Tresor i en la capella del Corpus Christi, que alberga la Sala II del Museu diocesà.

Segons les inspeccions visuals realitzades, les patologies observades en les dues cobertes són similars: les peces de pedra natural col·locades de forma alterna i sense cap junta entre elles han patit dilatacions per canvis de temperatura provocant una convexitat a la cara superior, el despreniment de les peces de pedra del morter de fixació al suport iel desplaçament de tot el conjunt de peces de les cobertes.

Aquestes cobertes estan acabades amb faldons, canals, minvells i altres peces de xapa de zinc. Segons les inspeccions realitzades, alguns d’aquests elements estan mal executats que poden provocar humitat a l’interior dels edificis.

ARQUEBISBAT TGNA

La capella del Corpus Christi al fons, a la Sala II del Museu diocesà.

Es volen protegir els elements i retornar la teulada a la image del conjunt catedralici

CEDIDA

Algunes de les pedres de Sant Vicent s’han desprès.

www.ceramicasgavilan.com Renueva tu casa

Más de 40 años nos avalan

Especialistas en cocinas y baños

Otros servicios

Disponemos de:

- Albañilería - Fontanería - Electricidad - Puertas - Azulejos, gres, parquet Somos especialistas en cambiar BAÑERA POR plato de DUCHA ¡Precios ajustados!

Boletines eléctricos Instalación y venta de Aire Acondicionado Somos instaladores eléctricos autorizados

Calle 6, nº 35. BONAVISTA Visite nuestra exposición T. 977 549 108 / 605 915 918 / 605 915 917

POLICIAL

Cap de setmana amb botellots al Cementiri i la platja de l’Arrabassada

Centenars de joves es concentren de nou en espais que ja són habituals cada pocs dies a la ciutat

Redacció

Tarragona continua registrant botellots els caps de setmana. La tendència, que es va iniciar durant el mes de setembre, va continuar aquest cap de setmana. Si bé les festes de Santa Tecla van suposar un punt àlgid, l’inici dels cursos escolar i universitari no ha suposat el final de les concentracions de centenars de joves en alguns punts que ja són habituals cada pocs dies a la ciutat. Espais com l’aparcament del Cementiri o la platja de l’Arrabassada van acollir una vegada més uns botellots nocturns que causen molèsties als veïns més propers.

La nit de divendres a dissabte l’espai triat va ser el pàrquing de terra a la vora del Cementiri, que es va popularitzar durant les festes de Santa Tecla. Amb pràcticament tot l’oci nocturn amb la persiana abaixada a Tarragona, aquest indret va tornar a ser

l’epicentre de les concentracions de joves. Segons la Guàrdia Urbana, la matinada de dissabte no es va detectar cap mena d’incidència més greu a banda del mateix botellot. El cos policial no va fer una estimació dels assistents, però es va veure menys activitat en comparació als botellots que es van viure en el mateix punt la darrera setmana. Això sí, veïns de la zona a l’altra banda de l’A7 van alertar de les molèsties cau-

sades per culpa del soroll, amb crits i música forta.

La nit posterior, la del dissabte al diumenge, la Guàrdia Urbana de Tarragona va actuar preventivament per evitar que es tornessin a produir botellots, especialment a la zona del Cementiri. També es van tancar altres espais propers, com el Camp de Mart. D’aquesta manera, el dispositiu policial va allunyar les concentracions de joves cap a altres zones de la ciutat. L’indret més concorregut la matinada de diumenge va acabar sent la platja de l’Arrabassada, que amb la caiguda del toc de queda va esdevenir un dels primers llocs a registrar botellons. D’aquesta manera, aquest cap de setmana ho va tornar a ser. El cos policial no va fer cap estimació de la quantitat de gent a l’Arrabassada, però asseguraven que no hi va haver incidents fins a les 7 h., quan la concentració es van dissoldre.

L’aparcament del Cementiri s’ha convertit en un espai freqüentat des de Santa Tecla La Guàrdia Urbana va tancar diversos espais preventivament la matinada de diumenge

MOBILITAT Creix l’acumulació de patinets al centre

L’aparcament dels patinets elèctrics de lloguer als carrers de Tarragona continua portant cua. Tot i que l’arribada de Lime va suposar la instal·lació de nous pàrquings a la perifèria de la ciutat, bona part dels 500 aparells d’aquesta marca es troben al centre. A la imatge, la massificació que s’ha agreujat a l’aparcament del passeig de Sant Antoni, amb patinets de diverses empreses. Redacció

CEDIDA

CULTURA

PORT DE TARRAGONA

Saturnino Bellido va ser director d’obres entre 1881 i 1889.

El Port realitza una visita teatralitzada amb Saturnino Bellido

El navarrès va dirigir les obres de la instal·lació

Redacció

Amb motiu del Dia Marítim Mundial, que es va celebrar el passat dijous, l’Arxiu del Port ha estrenat aquest cap de setmana –una sessió dissabte i una altra diumenge– una nova activitat teatralitzada, a càrrec d’Auriga Serveis Culturals amb la figura de l’enginyer Saturnino Bellido, un personatge no gaire conegut, però de gran importància per al Port. Projectant el port amb l’enginyer Bellido va acostar al públic la valuosa aportació que aquest enginyer portuari del segle XIX va fer a Tarragona amb obres que configuraren el Port que tenim avui en dia, com el Moll de Costa. Amb això ja són tres els personatges que ajuden a difondre la història portuària i de l’Arxiu a la ciutadania: el capità Apodaca, la senyora Castellarnau i l’enginyer Bellido.

Bellido, nascut a Ablitas (Navarra) el 1840, va ser director de les obres del Port de Tarragona entre 1881 i 1889, període en el qual va projectar obres tan importants com el Moll de Costa i el Paral·lel al de Costa –actual Moll de Lleida– o les del dic de l’Oest per a la desviació del riu Francolí. Bellido també va tenir un enfrontament amb les companyies ferroviàries i va defensar abolir el presidi.

OCI NOCTURN Sam López: «Estem més estona fent de policies que de cambrers o DJ»

L’oci nocturn reusenc demana l’obertura total dels establiments perquè «la gent de totes les edats té ganes de sortir i ballar»

Judith Llauradó

«Estem més estona fent de policies que de cambrers o DJ» perquè «la gent té moltes ganes de ballar i socialitzar», assegura Sam López. Així mateix, Meritxell Jurado del Blondie explica que, tot i que «molts són conscients de la situació», «la feina més gran que tenim durant la nit és fer complir les mesures» perquè «la gent de totes les edats té moltes ganes de festa». Loli Alcaide, de la Sala New York, assegura que «tothom té moltes ganes de tornar a la pista de ball».

Davant aquesta realitat en la qual cada vegada resulta més difícil als establiments de l’oci nocturn fer complir les mesures vigents, López reclama poder obrir «amb un format de discoteca real», perquè «les restriccions actuals ja no ens valen». «Només un 5% de les discoteques de Catalunya tenen l’oportunitat d’obrir», segons l’últim format proposat pel Govern, i «està molt limitat» perquè no es pot posar música a certes hores per no molestar els veïns. Així doncs, La Fàbrica va decidir seguir oferint el servei de bar amb taules a l’interior fins a la 1 de la matinada, ja que «és molt més rendible» malgrat «tenir un horari més restringit» perquè obrir únicament la terrassa «hagués estat insuficient».

Jurado, en canvi, va decidir passar a donar servei de terrassa al Blondie fins a les 3 h., adherint-se a la nova normativa, ja que «hi cap més gent fora que dins» i «ens està anant molt bé». Tot i estar «molt contents», «necessitem el 100%» de l’aforament. En aquesta línia, divendres passat va tornar a obrir Sabana després de mesos de tancament arran de la situació pandèmica. Josep Vila assegura que la reobertura «va anar molt bé», tot i que lamenta que «hi va haver més gent que es va quedar sense lloc que la que va poder entrar», ja que «vam cobrir les reserves a les 24 hores d’anunciar-ho».

Gran part de l’oci nocturn s’ha hagut de reinventar en els últims mesos per tal d’anar-se adaptant a la situació sanitària. En el cas de la Sala New York, Alcaide explica que han començat a oferir concerts, com el del passat dissabte amb el grup U Rock, amb l’objectiu de donar suport a la indústria de la música que «ha estat molt de temps aturada». La sala de ball, tot i haver-se anat adaptant i seguir oferint tardeo, es manté gràcies «al servei de classes que ja oferíem» i «nous tallers gratuïts per incentivar el servei de bar», assegura Alcaide. Tots van coincidir en la necessitat urgent d’acabar de flexibilitzar les mesures per obrir l’oci nocturn amb totes les mesures necessàries, però «donant un servei de qualitat», segons López, que respongui a la demanda dels clients. A més, asseguren estar a l’expectativa de noves notícies pel que fa al certificat covid en el qual està treballant el Govern, ja que ho veuen com una possibilitat de tornar a la normalitat el més aviat possible. López assegura que fins i tot «estaríem disposats a tenir una persona per fer Tests d’Antígens a l’entrada», però necessitem recuperar l’activitat perquè «els números fa temps que no surten». «En principi es parlava de que a mitjans d’octubre s’anirien flexibilitzant les mesures, però el Govern ho va desmentir l’altre dia», així que «no tenim notícies de què millori la situació», assegura López. D’altra banda, Vila espera que el sector rebi «noves notícies aviat», ja que «els indicadors a Reus, per exemple, són molt baixos», però tot i això, «a Catalunya som els únics que encara no podem obrir les sales», remarca. En la mateixa línia, Jurado considera que «omplir l’interior dels nostres locals no és res en comparació» amb altres esdeveniments amb concentració de persones, «com la manifestació de l’11 de setembre o la Diada Castellera del Mercadal amb 600 persones a la plaça». Així doncs, diu que no veu lluny la flexibilització que permeti al sector anar-se recuperant.

López assegura que el sector viu amb «indignació» que «el Govern doni el vistiplau a una activitat il·legal com són els botellots» i considera que «la flexibilització no ha millorat res, perquè aquests van a més». Quant a aquest tema, Vila creu que l’obertura completa de l’oci nocturn podria «resoldre una part» dels botellots, però «en cap cas deixarà d’haver-hi». Tot i això, considera que les imatges de les últimes setmanes han pressionat al Govern perquè «es plantegin flexibilitzar les mesures».

CEDIDA

Imatge de la reobertura del Sabana el divendres passat.

GUARDONS

La Gala dels Avriga Fvscvs posa en valor l’impuls i el foment de l’esport

L’esdeveniment es va celebrar dissabte a la Pobla de Mafumet i va comptar amb 200 assistents

Redacció

La Pobla de Mafumet va acollir el passat dissabte la Gala dels Premis Avriga Fvscvs que entrega anualment el Consell Esportiu del Tarragonès (CET). Uns premis que, en els seus 13 anys de vida, s’ha convertit en un marc referencial on una gran part de l’esport comarcal es veu perfectament representat. Un esdeveniment que, com indicava Estefania Serrano, presidenta del CET, «tot i amb l’obligat parèntesi provocat de la pandèmia, ens permet any rere any oferir un reconeixement públic al treball i a la promoció de l’esport en esport escolar i al foment de l’esport a la comarca».

En aquest primer acte públic arran de l’esclat de la pandèmia, Estefania Serrano, va voler retre un record entranyable a la figura de l’enyorat vicepresident de l’entitat, Enric Rovira, que va traspassar el passat any.

Més enllà dels Premis convocats, també es van lliurar 10 distincions directes que els ajuntaments, tal com es preveu a les bases de la convocatòria, van considerar oportú lliurar. Així, diferents alcaldes i regidors dels municipis del Morell; els Pallaresos; Perafort i Puigdelfí; la Pobla de Mafumet; Tarragona; Altafulla; el Catllar; Creixell; la Riera de Gaià i Torredembarra van fer entrega d’aquestes distincions. Una àmplia implicació municipal que va permetre molts esportistes, clubs i associacions locals tinguessin el seu merescut reconeixement.

També, dins del vessant més acadèmic dels Avriga Fvscvs, es van lliurar els guardons pels treballs de recerca de la Beca d’estudiants 2020, a Marina Arbós de l’Institut Torredembarra; de la Beca d’estudiants de la present edició 2021, a Ona Alonso de l’Institut Altafulla i, finalment, de la Beca del Treball d’Investigació 2021, al seu autor, Biel Enric Arilla.

A la cerimònia van assistir, entre altres autoritats i representants, l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà; la representant territorial de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Carmina Bay; el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Òscar Sánchez; la representant de la Diputació de Tarragona, Silvia Puerto i Jaume Domingo, president del Consell Esportiu del Tarragonès.

Aquest ha estat el primer acte del nou curs escolar, un esdeveniment que va aplegar unes 200 persones. En el seu transcurs, es va manifestar el desig conjunt tant del CET com de tot el sector esportiu de la comarca d’assolir la màxima normalització i la plena reactivació de l’activitat física i de l’esport al Tarragonès. En aquesta línia i com a cloenda de l’acte, la periodista tarragonina i guanyadora del Premi Fvscvs especial del Consell Esportiu, Danae Boronat, enviava un missatge de vídeo a tots els presents agraint el reconeixement rebut des de casa i posant en valor la tasca d’institucions i entitats: «Seguiu fent la feina que feu amb l’esport».

Diversos ajuntaments van lliurar distincions directes a clubs i esportistes locals

CEDIDA

Es van aplegar autoritats i representants del món de l’esport.

Amb la col·laboració de:

DIADA DEL MERCADAL

BIEL ROQUET-JALMAR

D’esquerra a dreta: el primer 4de8 de la represa dels Castellers de Vilafranca, el 4de7a dels Xiquets de Reus, el 4de7a de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i el 5de7 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

La represa castellera agafa embranzida al Mercadal i torna a veure els vuit pisos

La de Reus és la primera diada que reuneix les principals colles del país, que aposten per construccions de 7, i en la qual destaca el 4de8 de Vilafranca

Biel Roquet-Jalmar

El món casteller va posar ahir una marxa més en la seva represa amb la plaça del Mercadal com a teló de fons. La de Reus va ser la primera diada des de l’inici de la pandèmia que reunia diverses de les principals colles del país. De fet, seguint el seu caràcter bianual, és l’única de les cites marcades en vermell al calendari que no s’ha perdut cap edició en dos cursos. Tot i que ara el menys important són els resultats, davant el consistori reusenc s’hi va viure una imatge molt cara de veure el darrer any i mig. Els Castellers de Vilafranca es van anotar el primer castell de vuit de la represa amb un 4de8. Per la seva banda, els Xiquets de Reus, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Capgrossos de Mataró van apostar per la gamma alta de set.

Encara queden coses a mitges, però l’actuació d’ahir va començar a assemblar-se a la normalitat castellera. Només 160 membres per colla i distància entre les formacions –no es poden ajudar entre elles–, mascaretes o públic assegut, però amb la certesa que a poc a poc es van fent passos endavant. I el que es va fer a Reus va ser un dels més importants fets fins ara. Resultats a banda, el simbolisme de la mateixa diada ja posava damunt la taula la importància que va jugar la plaça del Mercadal en el context casteller actual. El públic, conscient de l’aturada, va saber valorar tots els castells, per molt lluny que estiguin encara del que s’havia vist fins al 2019. I els membres de les colles, contents de ser a plaça i retrobar-se amb amics –més que no pas rivals– amb un color de camisa diferent del seu. Les abraçades van ser la tònica habitual del migdia.

La diada del Mercadal es va iniciar puntualment amb un pilar de quatre de cadascuna de les colles mentre sonava Els Segadors. Els amfitrions, els Xiquets de Reus, van trencar amb el guió i van obrir plaça amb un 3de7 que va ratllar la perfecció. Els aplaudiments i la celebració dels de la camisa avellana i del públic no eren per a menys tenint en compte que tornaven a fer castells a la seva plaça predilecta. A continuació van arribar les primeres estructures de la gamma alta de set. En una ronda que va funcionar pràcticament com a conjunta, la Vella de Valls i es va anotar el 4de7 amb agulla sense complicacions. Per la seva banda, els Castellers de Vilafranca van iniciar la seva diada amb un 5de7, mentre que els Capgrossos de Mataró van apuntar-se el 3de7 i la Jove de Tarragona el 4de7.

Va obrir la segona ronda la Colla Vella. Ho va fer amb un 5de7 amb la banda del dos massa allunyada de la rengla. Un crit sorgit des de la pinya verda va precedir el moment casteller de la jornada i, segurament, des que va començar la pandèmia. Els Castellers de Vilafranca van descarregar el primer 4de8 de la represa. Això sí, no va ser un carro gros com els de fa dos anys. L’estructura va pujar lenta i segura, però va tardar a coronar-se. Amb canalla nova i estrenant-se en els vuit pisos, l’acotxador va tenir dificultats per arribar al capdamunt. L’execució es va allargar i això va obligar a treballar els castellers vilafranquins durant la descarregada, molt celebrada per la plaça. Mentrestant, els Xiquets de Reus van completar un 4de7 sense problemes, de la mateixa manera que el 4de7 amb agulla de la Jove, estrenat ahir. Aquest castell sí que va portar algun maldecap als Capgrossos, malgrat que el van poder completar.

La darrera ronda es va saldar amb els 3de7 de la Vella i la Jove, els 4de7a de Reus i Vilafranca i el 4de7 dels Capgrossos. Tots ells sense massa dificultats. La diada es va tancar amb diversos pilars de cinc i de quatre.

«Veníem a gaudir dels castells que fèiem. Era igual l’alçada», celebrava Eduard Valls, cocap de colla dels Xiquets de Reus. Al capdavant de la Colla Jove, Jordi Alomà afirmava que estaven «contents amb una actuació ja prou normal». Per la seva banda, el cap de colla de la Vella, Albert Martínez, lamentava el límit de 160 castellers: «Estem contents de ser a plaça, però molt desillusionats. No hi som tots».

BIEL ROQUET-JALMAR

Els Capgrossos de Mataró van completar el cartell de 5 colles. Les estrenes de canalla als pisos superiors van alentir l’execució de la majoria de castells