Les proves confirmen que les restes de la fossa

comuna són de Martos

Les despulles van ser trobades al gener i eren compatibles amb el perfil del militant antifranquista

Sergi Peralta Moreno

El Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya confirma que les despulles recuperades el gener de la fossa de beneficència del cementiri de Reus pertanyen al militant antifranquista Cipriano Martos. En aquell moment, l’equip d’arqueòlegs i antropòlegs va avisar que les restes òssies eren compatibles amb les característiques físiques de Martos, però faltava validar la teoria amb anàlisis de l’ADN. El municipi de Huétor Tájar, a Granada, n’acollirà l’enterrament.

L’Ajuntament ha iniciat aquesta setmana els treballs per a reformar el magatzem de vins del Palau Boule, al barri de Niloga, per allotjar-hi el Centre Cívic Gregal. «Els treballs han de permetre la construcció d’un nou espai de referència a la zona per reforçar els vincles amb la ciutadania», va expressar ahir l’alcalde, Carles Pellicer. Les obres d’edificació duraran 14 mesos, si bé també està previst remodelar urbanísticament l’entorn del carrer Castellvell, tot ampliant voreres, reduint l’espai viari a un sol carril de circulació lenta i establint una zona elevada de pas prioritari de vianants a la cruïlla amb el carrer d’Antoni Gaudí, actuació que s’executarà aprofitant l’aturada per vacances estivals de l’escola Maria Cortina. «Quan acabi l’obra, tindrem un espai que irradiarà activitat», va concloure la regidora de Participació, Montserrat Flores. SPM

Les tasques d’intervenció per recuperar les restes del sindicalista van començar el passat desembre. El 10 de gener, l’equip arqueològic va apuntar que les restes òssies d’un dels 41 individus exhumats era compatible amb les descripcions físiques de Martos, pel que fa al sexe, l’edat, les dimensions i les ferides. Segons els responsables de l’actuació, el cos coincidia amb el perfil biològic de la víctima: un jove d’uns 30 anys. A més, les despu-

CARNAVAL lles corresponien amb les d’una persona a la qual se li ha fet una autòpsia, com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat tenia una lesió a l’espatlla, com la que va patir l’antifeixista.

Les despulles es van traslladar a un laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics i creuar les dades amb les dels seus familiars, inscrits al Programa d’Identificació Genètica.

Els resultats conclouen que les restes es corresponen amb les de Cipriano Martos, que esdevé la vintena persona exhumada i identificada a Catalunya des de la creació del programa, el 2016.

Inhumació en secret Nascut a la província de Granada a la dècada de 1940, Cipriano Martos Jiménez va ser obrer i sindicalista. La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost del 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. Els agents el van interrogar i torturar, obligant-lo a ingerir líquid de la veritat, una combinació d’àcid sulfúric i gasolina, motiu pel qual va haver de ser traslladat a l’Hospital Sant Joan. El 17 de setembre del 1973, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. Les seves despulles van ser inhumades en secret, sense permetre que la família assistís a la cerimònia ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen.

Intervenció per implantar un esfínter urinari artificial.

L’Hospital Sant Joan combat la incontinència urinària d’esforç

L’Hospital Universitari Sant

Joan ha començat a implantar esfínters urinaris artificials i malles suburetrals per combatre els casos severs d’incontinència urinària d’esforç en homes. Un esfínter artificial és un dispositiu que manté tancada la uretra durant la fase d’ompliment vesical. Aquest febrer, ja s’han col·locat aquests dispositius a dos pacients. Segons el doctor Antoni Pont, director del Servei d’Urologia de l’Hospital, «implantar esfínters urinaris artificials i malles suburetrals regulables ens porta a ser centre de referència en aquesta tècnica, que ajudarà a molts pacients a solucionar el seu problema d’incontinència i evitarà que s’hagin de desplaçar a centres hospitalaris de fora de les nostres comarques». Pròximament, a l’Hospital Sant Joan també es començaran a implantar pròtesis de penis d’última generació. Redacció