Octubre del 2019, a mi i diverses persones ens van analitzar l’orina en un laboratori de Noruega on van certificar que tinc al cos tots els plàstics que es poden tenir. La Fundació Rezero va coordinar tot plegat i el prestigiós Doctor Miquel Porta ho va arrodonir. Però d’on provenen els microplàstics del nostre organisme? Cada any es produeixen al món un total de 300 milions de tones de plàstic. D’aquestes, s’estima que 8 milions acaben directament als mars i oceans del nostre planeta.

Els nostres seminaris acullen la formació, preparació i discerniment

amb la festa de Sant Josep, el Dia del Seminari. I quan parlem de Seminari no podem deixar de parlar, evidentment, de vocacions. Més enllà de tota vocació comuna dins l’Església –que, com sabem, prové del baptisme– els nostres seminaris acullen la formació, preparació i discerniment d’aquells que, d’entre nosaltres, se senten cridats pel mateix Senyor a «aixecar-se i posar-se en camí», com indica el lema d’enguany. Són vocacions variades, amb persones de provinences diverses, fins i tot d’entorns eclesials diferents als nostres, però l’aixopluc i el camí comú del Seminari ens les ha de fer sentir ben nostres. Fins fa un temps, quan utilitzàvem el terme vocacions nadiues pensàvem immediatament en els països del Tercer Món, que havien de tenir les seves vocacions pròpies. Però ara hem hagut de començar a parlar de vocacions nadiues pensant en les nostres pròpies diòcesis i comunitats.

Malgrat la nit d’aquest nostre món, intueixo que neix una raça que va a la recerca de

Déu, una lleva de joves que ens diu als qui som grans: «Deixeu-nos veure Déu. Si vosaltres merament poseu la vida en les vostres mans, és a dir, en el posseir, nosaltres la volem posar en el cor, és a dir, en el ser.» No val la pena esmerçar la vida per desvetllar aquest ensopiment?

Jesús et crida, ho saps? Jesús és el gran desvetllador que treu la son dels ulls per a fer-nos veure la realitat, i la realitat és Déu. I, no ens enganyem, aquesta realitat en la que creiem és molt lluny d’aquell donar l’esquena a Déu que esmentava al començament.

Jesús és el gran desvetllador que treu la son dels ulls per a fer-nos veure la realitat

Sant Josep va ser l’home dels somnis a través dels quals Déu se li revelava. I jo, avui, somnio que la nostra Església de Tarragona sigui bressol de vocacions que escoltin la veu de Déu i, com sant Josep, malgrat les nits fosques, sàpiguen entrellucar amb sinceritat per on ha de continuar la seva vida, tot cultivant el silenci necessari i prenent les decisions justes davant la Paraula que el Senyor ens dirigeix interiorment. Ben vostre.

Els microplàstics se’ns mengen literalment

PET –tereftalat de polietilè– de les ampolles, s’enfonsa.

Aquests plàstics són transportats per les onades i els corrents i s’acumulen a les platges. També s’ha detectat que aquells punts propers a aigües de depuradora contenen més microplàstics i això ve de les fibres que les rentadores no arriben a filtrar i que acaben al mar. És, per exemple, el cas de la roba feta amb fibres artificials, com el polièster. Tots ells són, accidentalment consumits per diversos organismes marins i s’incorporen a la cadena alimentària.

El polipropilè típic dels taps d’ampolla i el polietilè de les bosses de plàstic, flota. El poliestirè dels envasos i la poliamida o niló de les xarxes de pesca es manté entre aigües.

I el PVC –clorur de polivinil– del paper de plàstic transparent, el polièster de la roba i el

CARTES

En Tarragona, se han cerrado bares y restaurantes, bien sea por jubilación, o por adversidades. Pero se han abierto otros tantos, y alguno hay que no atiende a los clientes con el debido trato o con la atención necesaria.

Como lo que pretendo con esta

El problema ve dels additius químics del plàstic, acumulats als teixits grassos

Com quan ingerim un peix, incorporem al nostre organisme tots els contaminants que ha acumulat al llarg de la vida. És important destacar que el problema no prové del plàstic que l’animal tingui al tracte gastrointestinal, ja que aquesta part no s’acostuma a consumir.

El problema ve dels additius químics del plàstic, acumulats als teixits grassos i als músculs que sí que consumim. També cal tenir en compte la contaminació dels aliments durant la producció, el processament indus- carta, es ayudar a que corrijan y mejoren, no voy a citar ni a nombrar los ingredientes. Supongo que no ha ocurrido con todos, pero para mí, ya es la tercera vez y creo que debo decirlo. Se debe atender con el debido respeto y trato conforme a la edad del cliente. Una vez pedida la consumición, se le debe servir lo que ha pedido, trial, l’emmagatzematge i l’envasat. Tanmateix, la font més gran d’ingestió de plàstic a tot el món és l’aigua, tant embotellada com de l’aixeta (arriba a casa nostra a través de canonades de plàstic). Un estudi suggereix que les persones consumim al voltant de 2.000 petites peces de plàstic cada setmana (5 g), l’equivalent d’una targeta de crèdit. Què podem fer per resoldre al problema? Els microplàstics són impossibles d’eliminar dels ecosistemes. L’única solució és reduir la generació de residus. Si ens desplastifiquem per fora, ens desplastificarem per dins. Estem disposats a canviar? La recollida selectiva hauria de millorar moltíssim i totes les dades de sistemes ens diuen que el Porta a porta és el millor sistema en aquest sentit. També sabem que els envasos en són causants. Estem disposats a fer-ho amb envasos compostables que, en general són més costosos? Els fabricants de plàstic no ho veuen bé. Estem conscienciats de fer servir fibres orgàniques? Estem disposats a canviar els hàbits? No n’hi ha un altre, però per moltíssima gent «qui dia passa, any empeny». no otra cosa. Y si en lugar de rectificar, al cabo de 15 minutos, se vuelve a presentar con la misma consumición errónea, es para morirse. No contentos con esto, al reclamar, sale el responsable con malas maneras, preguntando qué pasa. Optamos por tomar lo que traen y se pide la cuenta. Tardan otros 15 minutos en traer la cuenta. No se puede regresar a casa con tan mal sabor de boca. Traten bien a los clientes y sirvan lo que piden. No debe ser tan difícil. O cambien de oficio. Por suerte en Tarragona tenemos muchos bares para elegir.

Estem disposats a canviar?

María Elisa Aragonés Domènech Tarragona