Dimarts 14 de desembre de 2023 by Diari Més

Número: 4.919 www.diarimes.com

DIMARTS 14 DE NOVEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Camp de Tarragona

La Franz Schubert Filharmonia amplia a cinc els concerts que farà a Vila-seca Opinió

17 Sergi Novo. Una nova Àrea Metropolitana TIC: Un impuls decisiu per al territori.

Tarragona

Mobilitat

Adif ampliarà el pas de mercaderies per la costa amb autopistes ferroviàries

L’Aeroport de Reus supera el milió de passatgers en deu mesos

El Ministeri de Transports ha anunciat una inversió de 60 MEUR

Camp de Tarragona

Les noves connexions de vols amb París i Weeze (Alemanya) mouen uns 20.000 passatgers cadascuna 9

2 Gerard Martí

Diversos pobles amplien la seguretat als cultius d’oliveres L’increment del preu de l’oli ha fet més llaminer pels lladres el robatori d’olives 13

Comunicació

El Diari Més estrena un nou disseny per afrontar els reptes de futur centrals

Tarragona 4

Aprenents de ciència Més d’un miler de joves participen als tallers sobre el canvi climàtic organitzats per la URV i l’AEQT

Dimarts 14 de novembre de 2023

Adif ampliarà la freqüència de pas dels trens de mercaderies a la costa del Camp de Tarragona Mobilitat L’empresa pública invertirà 60 MEUR en adequar les vies en el tram provinent de Saragossa Oriol Castro Nou capítol en el dilema del transport de mercaderies al Camp de Tarragona. Durant el primer trimestre de l’any vinent, Adif invertirà més de 60 milions d’euros en la redacció d’uns projectes que augmentaran la freqüència de pas dels trens de càrregues entre Saragossa i Tarragona. La inversió de l’operadora estatal reformarà l’accessibilitat en 6 túnels i 16 passos superiors en el trajecte de Lleida per adequar les vies i fer-les autopistes ferroviàries. Aquestes infraestructures són trens que carreguen i transporten remolcs, utilitzant vagons especialitzats. Segons l’empresa estatal, aquesta línia ferroviària és la de «major demanda» al país, amb més de 100 circulacions per setmana per sentit, tal

Reaccions

Com valora l’augment del transport de mercaderies ?

com explica en un comunicat. A més, el projecte busca «aprofitar» les sinergies entre el transport marítim i el ferroviari. En aquest sentit, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, veu les autopistes ferroviàries com una oportunitat per descarbonitzar la logística del sector. «Tarragona es troba en un punt estratègic de la xarxa ferroviària, a l’encreuament del corredor del Mediterrani i del corredor Ebre-Henares, la qual cosa suposa un posicionament immillorable per acollir aquest tipus d’operativa i de transport per tren», afirma Garreta. Però aquest pla no convenç tothom, ja que podria causar una saturació de les vies de la costa del Camp de Tarragona. «Aquesta inversió provocarà un col·lapse a les estacions perquè passaran per la ma-

La quota modal ferroviària és d’un 4% i l’objectiu és que arribi al 10% el 2030 Es reformarà l’accessibilitat en 6 túnels i 16 passos superiors

Imatge d’arxiu d’un tren de mercaderies a Tarragona. Cedida

teixa via les mercaderies que provenen de Madrid, les de la línia litoral que provindrà de Saragossa, i els trens de pas-

Saül Garreta

José Luis Aymat

«Tarragona es troba en un punt estratègic per la xarxa ferroviària que suposa un posicionament immillorable per acollir aquest tipus d’operativa i de transport per tren.»

«És un desgavell. Serà un coll d’ampolla que haurà de petar per alguna banda. Que passarà quan passin mercaderies a la nit a zones com el Serrallo o els barris de ponent de Tarragona?»

President del Port de Tarragona

L’entrega dels guardons es realitzarà el proper 1 de desembre Redacció

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ja ha escollit els guanyadors de la primera edició dels Premis COMT Antonius Musa. La cerimònia d’entrega de guardons tindrà lloc el pròxim 1 de desembre, a les 19.00 hores, a l’Aula Mag-

na de la Facultat de lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Hi ha hagut un total de cinc guanyadors, començant per la doctora Teresa Auguet, que ha obtingut la distinció Sant Cosme i Damià, prevista per a metges col·legiats del COMT. D’altra banda, mossèn Xavier Fort ha assolit la distinció

de Col·legiat d’Honor per a persones que no pertanyen a professions de l’àmbit sanitari, però que han actuat a favor dels interessos de la salut de la comunitat. A continuació, el Centre Diagnòstic per la Imatge Tarragona ha estat guardonada com a entitat col· legiada d’honor per les seves

contribucions en la promoció de la salut. Pel que fa a la distinció de col·legiat de l’any, atorgada amb motiu de l’excel·lència en la trajectòria professional de metges de Tarragona, Reus i Terres de l’Ebre, es donaran 3 guardons, un per cada territori: al doctor Tomàs Sempere i a les doctores Rosa Solà i Teresa Comptes, respectivament. En acabat, la Unitat d’ICTUS de l’Hospital Universitari Joan XXIII ha rebut la distinció d’equip assistencial multidisciplinari de l’any.

Possible coll d’ampolla El secretari general va més enllà i assenyala que aquesta inversió suposarà un trànsit constant de càrregues, també a la nit. «Què passarà quan les mercaderies passin a totes hores per zones com el Serrallo o els barris de ponent?», pregunta Aymat. «És un coll d’ampolla que haurà de petar per alguna banda», conclou el secretari general. Des de Mercaderies per l’interior es valora positivament la inversió en la millora de les instal·lacions, però es defensa un altre tipus de solució. «S’hauria de crear un traçat alternatiu, en paral·lel als corredors ja existents, com la C-14 o les vies d’AVE, que no travessi nuclis urbans», explica Sedano. «Aquesta solució, entre que es fan estudis i tràmits, no es farà realitat fins d’aquí a 30 anys», conclou Aymat.

Eugeni Sedano

Secretari general de FEAT

La COMT fa públics els guanyadors dels Premis COMT Antonius Musa Salut

satgers de Rodalies», exposa Eugeni Sedano, portaveu de la plataforma Mercaderies per l’Interior. «Es preveu aug-

mentar el nombre de trens i freqüències pels passatgers, però sembla incompatible amb aquest plantejament», diu Sedano. En la mateixa línia, des de la Federació Empresarial d’Auto Transports de Tarragona es critica el plantejament ferroviari del Ministeri de Transports pel territori. «És un desgavell. Una solució

que hauria de ser provisional i urgent, que ja es va proposar l’any 2013, s’implementarà per les properes dues generacions», diu el secretari general de l’entitat, Josep Lluís Aymat. La quota modal ferroviària actualment a Espanya no arriba al 5% i la intenció del Govern és que signifiqui el 10% el 2023. «Arribar a aquest objectiu és impossible amb la precària situació de les infraestructures», defensa Aymat.

Portaveu Mercaderies per l’interior «Provocarà un col·lapse a les estacions perquè passaran per la mateixa via les mercaderies provinents de Madrid, de Saragossa i els trens de passatgers de Rodalies»

Els estudiants de la URV ja poden adquirir l’abonament exclusiu del Festival REC Cultura Amb l’objectiu de despertar l’interès pel cinema entre l’alumnat de la Universitat Rovira i Virgili, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona REC ofereix un any més un abonament, que consta de 5 pel· lícules per 15 euros, despeses de gestió a part. Per adquirir l’abonament, cal omplir un formulari que es pot trobar

a la web del festival, on cal especificar número de carnet d’estudiant URV, correu electrònic i telèfon de contacte, entre d’altres. Llavors, s’enviarà a l’usuari un codi personalitzat que li permetrà comprar l’abonament i bescanviar-lo per accedir a les 5 pel·lícules de la seva elecció. L’oferta estarà disponible fins al 22 de novembre. Redacció

Dimarts 14 de novembre de 2023

Un jutge investiga l’actuació dels Mossos en la detenció del pistoler de Tarragona Judicial La germana de l’assaltant creu que l’actuació policial va ser «desproporcionada» ACN El jutjat d’instrucció 1 de Reus ha obert una investigació per l’actuació dels Mossos d’Esquadra en la detenció d’Eugen Marin Sabau, conegut com el pistoler de Tarragona, el 14 de desembre del 2021. Segons ha avançat el ‘Diari de Tarragona’ i ha pogut confirmar l’ACN, l’acció judicial s’ha iniciat arran de la denúncia de la germana de l’assaltant a onze agents, als quals considera responsables d’una acció «desproporcionada». El pistoler va rebre l’eutanàsia després que resultés greument ferit per arma de foc -acabant amb tetraplegia- arran de l’actuació policial. L’instructor també cita a declarar en qualitat de testimonis el cap de l’Àrea d’Investigació, l’inspector Francesc Moragues, i quatre mossos més. L’acció del pistoler va començar a la seu de l’empresa Securitas de Tarragona. Sabau havia treballat a la companyia i va entrar a l’immoble i va disparar contra tres excompanys seus, als quals va ferir. Després va fugir en cotxe i els Mossos d’Esquadra van organitzar un dispositiu per atrapar-lo. Dos agents que anaven de paisà el van identificar en una rotonda a Reus i allà hi va haver un intercanvi de trets que va acabar amb un agent ferit de bala al braç. L’assaltant va poder fugir i atrinxerar-se a l’exterior d’una masia pròxima, on hi va haver el desenllaç dels

fets, amb un tiroteig que va acabar amb Sabau greument ferit i evacuat en helicòpter. En l’escrit de la querella, l’advocat de la denunciant, Gerard Amigó, exposa contradiccions en les declaracions dels dos agents de paisà que es van enfrontar a Sabau en la rotonda. Després, segons la seva versió, a la masia on el pistoler es va atrinxerar els Mossos d’Esquadra no van intentar «una resolució pacífica de l’incident» sinó que des del Grup Especial d’Intervenció (GEI) van començar a fer trets de «distracció». Quan un dels agents que es va aproximar a l’assaltant i es va identificar com a policia, Sabau hauria respost disparant-li. Aleshores els agents van realitzar fins a 45 dispars. Segons les declaracions policials fetes durant la instrucció de la causa, només un va impactar a la cama del pistoler. No obstant, el lletrat destaca que «segons els informes mèdics tenia múltiples projectils a la cama» –que van fer que se li hagués d’amputar–, a més de ferides a l’escàpula, en un braç i al cap. Pel lletrat «va ser un total fracàs l’actuació policial» i també destaca diferents contradiccions en les declaracions dels agents que van intervenir en el cas. Alhora afegeix que «ha desaparegut» l’armilla antibales que duia l’assaltant. Amigó ha confirmat que aquest dilluns al matí la germana del pistoler ha ratificat la denúncia davant del jutge.

Imatge del darrer ple de l’Ajuntament de Tarragona, en el que es va aprovar la modificació de les ordenances fiscals. Gerard Martí

rriba un nou capítol de les Política El govern pot buscar de nou el suport d’ECP i aventures del govern de Rubén Junts per aprovar els comptes, però ERC té coses a dir Viñuales, que, de moment, se les està enginyant per sobreviure en minoria. Després de superar la tempesta de les ordenances fiscals, toca afrontar el repte més important de l’any: aprovar els pressupostos del 2024. Els socialistes van necessitar gairebé tres setmanes per poder tirar endavant la seva proposta de pujada de taxes i impostos amb el suport dels grups municipals d’En Comú Podem i de Junts per això, cal afegir la disputa entre el PSOE i Sobreviure sense majoria Catalunya. Viñuales repetirà aquesta el PP a nivell nacional per l’amnistia. Les ordenances fiscals van Així, el govern només jugaria amb tres fórmula per tirar endavant els comptes? El cert és que la suma entre el PSC, Junts i cartes: ECP, Junts i ERC. La mala relació ser una pedra de toc per a un personal entre el PSC i els republicans no govern que està en minoria ECP es presenta com la més factible. Ja s’ha encarregat Esquerra Republi- convida a pensar en un possible acord. És irònic, tenint en compte hauran de donar el seu braç a tòrcer. cana de deixar clar que els Saben que, si no, el govern tornarà a que a pocs metres de l’Ajun«socis preferents» del govern tament, ambdós partits go- buscar el suport de Junts i ECP. Això sí, són els juntaires i els comuns. vernen junts a la Diputació. els socialistes hauran de treballar de nou Haurien de tenir en compte, Els socialistes van temptejar les seves habilitats negociadores perquè, però, que el govern tampoc un pacte amb Esquerra per no serà gratis. Si s’acaba repetint aquesta té massa d’on escollir. De fet, les ordenances fiscals, però fórmula, estaria més a prop una amplial’única alternativa real seria els republicans es van plan- ció de govern? PSC i Junts ho veurien un pacte entre socialistes i tar en el 3,5% de l’IBI. Això amb bons ulls, però sembla impossible, republicans, donat el veto de els va descartar de l’equació. ja que els comuns han reiterat que no Viñuales a Vox i la confronSi volen que les seves petici- pactaran amb Junts. Tot indica que, a tació amb la portaveu del PP, ons d’inversions es tinguin curt termini, Viñuales haurà de contiMaria Mercè Martorell, per en compte en els pres- nuar sobrevivint en minoria i negociant oposar-se a qualsevol John Bugarin supostos de l’any vinent, amb l’oposició els grans acords de ciutat. pujada d’impostos. A

Repetir la fórmula de les ordenances?

Dimarts 14 de novembre de 2023

John Bugarin

othom, quan és jove, es pregunta què vol ser de gran. Durant aquests dies, centenars d’escolars podran descobrir si la ciència és la seva vocació. I és que la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), en el marc de la Setmana de la Ciència, han organitzat diferents tallers experimentals relacionats amb el canvi climàtic per apropar aquest món als joves d’entre 10 i 18 anys del Camp de Tarragona. En total, més de 1.100 alumnes de 19 centres escolars participaran en aquestes jornades, que tindran lloc al CRAI del Campus Sescelades de la URV fins al pròxim 24 de novembre. A través de diversos experiments, els estudiants podran conèixer l’origen del canvi climàtic, la fixació del CO2 per biomassa, la reducció d’emissions per eficiència energètica o la capacitat d’aïllament tèrmic de diversos materials. «Intentem que els experiments girin entorn de temes d’interès», explicava Maria Mas, directora general de l’AEQT, qui destacava que el principal objectiu és «transmetre als escolars l’interès per la ciència». Tant Mas com Enric Bolaño, dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, afirmaven que es vol «fomentar vocacions científiques» per dotar la indústria de professi-

Educació

Despertant la vocació dels futurs científics Més de 1.100 joves passaran pels tallers sobre el canvi climàtic que la URV i l’AEQT organitzen per la Setmana de la Ciència Els alumnes de sisè de primària de l’Escola Pau Delclòs van participar ahir en els tallers. Gerard Martí

onals en el futur. Bolaño assegurava que els tallers han de servir per fomentar «el pensament crític» i la «creativitat investigadora i tecnològica» de l’alumnat, que en el futur ha d’aportar «les seves solucions concretes als problemes que ens planteja el segle XXI». Els alumnes de sisè de primària de l’Escola Pau Delclòs van ser, ahir, els primers a participar en aquests tallers. En el laboratori que ha muntat la URV es respirava la curiositat i l’interès dels estudiants, que van poder fer ús d’un aparell generador de CO2 en una de les activitats. Aquesta consistia a comparar l’increment de temperatura en dos ports de

vidre tancats, un dels quals omplien prèviament amb diòxid de carboni. En alguns casos, la diferència pujava fins als tres graus. «Ensenyem què és el canvi climàtic, quins efectes té i com podem neutralitzar-lo», indica Lucas Artigas, un dels vuit estudiants de la URV que afegia que «en comptes de fer una explicació teòrica sobre la molècula CO2, fem experiments pràctics». Això facilita i fa més amè l’aprenentatge. Així ho afirma Núria Roig, professora dels alumnes de l’Escola Pau Delclòs que ahir van participar en els tallers: «Sortir de l’escola per fer activitats més pràctiques, amb

Durant aquests dies, la URV organitzarà una cinquantena d’activitats

Els experiments es fan al CRAI del Campus Sescelades. Gerard Martí

professionals de la URV, és molt motivador i engrescador per a ells». En aquest sentit, la docent afirma que, arran d’aquests experiments, hi ha escolars que decideixen «estudiar ciències» i que «volen conèixer el perquè de moltes coses». De fet, aquest és l’objectiu principal de l’AEQT i la URV, que organitzarà una cinquantena d’activitats de les més de 400 que es faran a Catalunya per la Setmana de la Ciència.

Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com

Dimarts 14 de novembre de 2023

El 25N se centrarà en tota mena de violències

Espanya i Corea es reuneixen en un nou fòrum

Societat També es té previst reforçar la presència del Punt Lila als barris Acte de presentació de la programació per aquest 25N. Tjerk van der Meulen

Helena Viñas Sota el lema Identifiquem les violències, l’Ajuntament de Tarragona ha organitzat una sèrie de jornades amb motiu de la celebració del Dia internacional per a l’eliminació de la violència de les dones, el 25 de novembre. Aquestes tindran lloc entre els dies 22 i 23 del mateix mes al Palau de Congressos. D’altra banda, les tècniques d’Igualtat van aprofitar l’acte de presentació de la programació per informar que, a partir del gener, la furgoneta del Punt Lila tindrà un recorregut per diferents barris i espais socials de la ciutat. Les jornades d’enguany tenen per objectiu visibilitzar els diferents tipus de violència que existeixen vers les dones, des de la psicològica fins a la mutilació genital, a més de tractar el punt de vista dels mitjans de comunicació i el masculí respecte a aquesta violència. La programació encetarà amb la ponència de la sexòloga Laila Pilgren, titulada La violència vers les dones en el llit. Seguidament, serà el torn de Maria Ángeles Fernández, periodista a la Pikara Magazine, en què es tractarà l’abordatge de les violències masclistes per part dels mitjans de comunicació. El 22 al vespre es durà a terme un taller d’elaboració de fanzins, obres d’autoedició, a partir de la reflexió col·lectiva sobre el feminisme. D’altra banda, el dia 23 de novembre destaca la presentació del conte La història de K, de Joan Torralba, sobre la mutilació genital femenina. La producció és fruit d’un treball de seguiment per part de l’autor a famílies a Gàmbia i altres territoris. L’acte comptarà amb la participació de la presidenta de l’Associació de Dones Africanes de Tarragona, Mariama Thioube Gueye. El mateix dia també es realitza-

rà un debat, organitzat des del Servei d’Atenció a Homes de l’ajuntament, sobre la pressió social que reben els homes, entre d’altres temàtiques. Totes les activitats requereixen inscripció prèvia al correu igualtat@tarragona. cat amb l’assumpte «Inscripció jornada Identifiquem les violències», o de manera presencial en el Departament de feminismes de l’ajuntament, abans del 21 de novembre. Reforç del Punt Lila A banda d’aquestes jornades, el consistori també té previst reforçar el Punt Lila, i expandir-lo a altres espais, com els mercats de la ciutat o a la sortida de les escoles. «La voluntat és sensibilitzar, i que la gent identifiqui el Punt Lila com un espai d’atenció per algú que tingui un problema de violència», va explicar la consellera de polítiques d’igualtat, polítiques feministes i LGBTI+, Cecilia Mangini. Paral·lelament, del 24 al 25 de novembre la furgoneta de l’entitat se situarà en espais com el mercadet de Sant Pere i Sant Pau o la plaça Corsini, entre d’altres. D’altra banda, a partir del gener es publicarà la ruta que el vehicle farà per diferents barris i espais socials. L’objectiu és que canviï d’ubicació cada 15 dies o un mes. A banda de la furgoneta, la ciutadania pot visitar el Punt Lila fix situat en El Quiosquet de la Rambla Nova. Dins la programació d’activitats del 25N també està prevista la lectura del manifest el 24 de novembre a les 11 hores davant la porta de l’ajuntament.

A partir de gener, el Punt Lila farà una ruta per diferents mercats i escoles

Economia La Cambra de Tarragona acull la segona jornada del XV Fòrum Espanya. Des d’ahir, Barcelona i Tarragona han congregat representants de la societat civil, de les administracions públiques i del món econòmic i cultural d’Espanya i Corea, amb l’objectiu de generar una plataforma de diàleg i cooperació. Redacció

Dimarts 14 de novembre de 2023

S’obre la convocatòria per als Premis Literaris Ciutat de Tarragona Cultura Els treballs que optin en aquesta nova edició es poden presentar fins al 14 de gener de 2024 Redacció Queda oberta la convocatòria per a inscriure’s als Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que enguany arriben a la seva 34a edició. El concurs consta

de diferents guardons, com el Premi Pin i Soler, dotat amb 21.000 € i on es poden presentar novel·les en català, de tema lliure, amb un mínim de 150 pàgines. Un altre és el Premi de traducció Vidal Alcover,

dotat amb 12.000 €, i destinat a projectes de traducció al català d’obres literàries de qualsevol gènere o època. Les obres que es proposin traduir han de pertànyer al domini públic i, per tant, hauran d’es-

tar lliures de drets. En acabat, per optar al Premi Tinet, dotat amb 1.000 € per la Diputació de Tarragona, cal presentar narracions breus, de tema lliure, escrites originàriament en català i d’entre 3 i 6 pàgi-

nes. A més a més, també s’entregarà el Premi honorífic Montserrat Abelló, creat amb l’objectiu de donar relleu a la feina dels traductors literaris. En la seva primera edició, el

premi va distingir la trajectòria de Joaquim Mallafrè i Gavaldà, i en la seva segona edició, l’any 2023, es va concedir la menció a Joan Francesc Mira i Casterà. Els treballs que optin en aquesta nova edició dels premis es poden presentar fins al 14 de gener de 2024, a les 24 hores, a l’adreça premisliteraris@tarragona.cat. Els veredictes es faran públics en el transcurs de l’acte de lliurament, que tindrà lloc el dissabte 18 de maig de 2024, al Teatre Tarragona.

El Rotary Club crea una baralla de cartes il·lustrada amb punts de referència de Tarragona Cultura

El Rotary Club va presentar ahir al saló d’actes de la Cambra de la Propietat Urbana el joc de cartes Les Cartes de Tarragona. La baralla es compon dels tradicionals quatre colls (oros, copes, espases i bastos) que formen les 48 cartes, però la diferència és que compten amb dibuixos referents a la ciutat de Tarragona, els

seus monuments històrics i elements festius. Les il· lustracions les ha dut a terme Joan Noguera Figueras. La creació d’aquest joc de cartes va néixer amb l’objectiu de recaptar fons benèfics per a la Fundació Bonanit. Els assistents a l’acte de presentació van poder adquirir la baralla aportant un donatiu de 10 euros. Redacció

Representants del Rotary Club, la Cambra de la Propietat Urbana, Fundació Bonanit i Joan Noguera Figueras (a l’esquerra de tot). Gerard Martí

Dimarts 14 de novembre de 2023

El Port acull les II Jornades d’Energies Renovables Renovables Avui se centraran en la xarxa de distribució elèctrica Una de les ponències que es van dur a terme ahir en el marc de les Jornades Internacionals d’Energies Renovables. Port de Tarragona

Redacció El Tinglado 1 del Port de Tarragona va donar ahir el tret de sortida les II Jornades Internacionals d’Energies Renovables i Sobirania, que s’allarguen fins avui, en el marc de la Catalunya Hydrogen Week. Les jornades, que compten amb el suport del Port de Tarragona, Forestalia, RWE i Albert i Noya, van arrencar amb tres ponències d’experts en transició energètica. Harry Lehmann, exdirector de canvi climàtic a l’Agència Federal del Medi Ambient d’Alemanya, va ser l’encarregat d’inaugurar les jornades exposant el protagonisme que pot tenir l’hidrogen verd per a determinats processos industrials, vinculats a la logística i el transport d’alta capacitat. L’enginyer, empresari, professor i assagista Joan Vila, va donar una visió de la transició energètica des del punt de vista de l’empresa i com aquest camí cap a la descarbonització pot esdevenir una oportunitat, si s’aprofita la transformació econòmica i social que implica, o bé com pot ser un llast pel benestar i la qualitat de vida si no s’aprofita. D’altra banda, l’expert en energies renovables i articulista Jaume Morron ha fet un repàs a les dades que marquen l’estat de desenvolupament de les energies renovables a Catalunya, remarcant que «ocupa una posició de cua respecte a la resta d’Europa i de l’Estat». Una altra de les taules dutes a terme ahir va tractar la transició energètica de les indústries energèticament intensives i va comptar amb la participació d’Oriol Alcoba, director general d’indústria de la Generalitat de Catalunya, Maria Mas, directora de l’AEQT, Javier Uría, líder de CO² a Espanya per CEMEX i Joan Vila, CEO de LCPaper

i president de la comissió d’energia a PIMEC. Mas va remarcar la necessitat de «garantir seguretat jurídica per continuar descarbonitzant l’activitat del sector. L’AEQT té previst multiplicar per tres el consum elèctric actual el 2030 i per sis el 2050. Sense una normativa clara que eviti regulacions diferencials no serem competitius». L’última taula d’ahir va tenir com a protagonista la recerca i el desenvolupament de projectes d’H2 i va comptar amb Míriam Díaz de los Bernardos, directora de la Xarxa H2CAT, Rubén Folgado, director general de Messer Ibérica, Isaac Justícia, director de la Vall de l’Hidrogen i Emilio Palomares, director de l’ICIQ. Díaz de los Bernardos va recalcar la complexitat del canvi, ja que «la innovació necessita temps i assolir la neutralitat climàtica el 2050 és un procés urgent». Les II Jornades d’Energies Renovables i Sobirania continuen avui amb dues taules que tenen per objectiu situar al centre de reflexió la capacitat limitada de la xarxa de distribució elèctrica. Per parlar de planificació de la xarxa elèctrica, pública i privada, es comptarà amb la participació de Carlos Ontañón, director de transició i medi ambient a Forestalia, Daniel Pérez, director de l’Energètica, Víctor Cusí, president d’EolicCat, Salvador Salat, codelegat d’Unefcat, i Josep Ballart, enginyer superior de telecomunicacions. Pel que fa a emmagatzematge energètic es comptarà amb Franz Bechtold Gabarró, business developer de Lhyfe, Isaac Justícica, director de la Vall de l’Hidrogen, Lluïsa Marsal, coordinadora node Badalona del CBCat, Robert Navarro, managing director i CFO d’RWE i l’enginyer Antoni Tahüll.

Dimarts 14 de novembre de 2023

JOSEP ORIOL FERNÁNDEZ Director de les Fires de l’Ocupació de la Cambra de Tarragona

«Les Fires de l’Ocupació són la principal plataforma laboral de la Catalunya Sud» Una cinquantena d’empreses amb necessitats de contractació es donaran cita al Refugi 1 del Moll de Costa dijous per a trobar personal

Redacció

osar en contacte persones que busquen feina amb empreses que necessiten contractar. Aquest és l’objectiu de les Fires de l’Ocupació que organitza la Cambra de Tarragona. Aquest dijous, el Refugi 1 del Moll de Costa acollirà la tercera i última fira d’aquest 2023. Parlem amb el seu director, Josep Oriol Fernández, sobre aquesta nova edició i els plans per al 2024. —Dijous, celebraran una nova la Fira de l’Ocupació de la Cambra a Tarragona. Com es presenta? —Les perspectives són excel·lents si tenim en compte el nombre d’em-

preses participants, que han superat —Quins perfils estan buscant les emles previsions. I el més de mig miler preses? de persones que ja s’hi han inscrit. —De tot. Ara bé, els perfils que es deUna xifra que, segons la nostra ex- manden estan lligats, òbviament, al periència, s’incremensector al qual pertanyen tarà, ja que la inscripció «La primera Fira les empreses que, com del 2024 tindrà sempre, és força variat. roman oberta.

lloc a Tarragona

—Quantes empreses hi el 14 de març i —Quina valoració glofan de les fires proparticiparan? hi introduirem bal gramades enguany? —En aquesta edició novetats que —Les Fires de l’Ocupaseran un total de 50. seran molt ció de la Cambra de TarHaurien pogut ser més, però per la disponibilibenvingudes» ragona s’han convertit tat de l’espai, en aquesen la principal plataforta ocasió estarem al ma laboral del sud de Refugi 1 del Moll de Costa, Catalunya, tant pel que hem hagut de limitar-ho a mig cen- fa al poder de convocatòria com per tenar. una àgil organització que fomenta

Fernández recorda que les inscripcions encara estan obertes.

els contactes directes en un entorn molt operatiu. —Repetiran l’experiència l’any vinent? — Sí. L’objectiu és continuar desenvolupant un servei que, edició rere edició, rep una alta valoració tant per part de les empreses com també dels visitants. Mentre les empreses ens ho demanin i el públic respongui com ho està fent, les continuarem organitzant a Tarragona i a diferents ciutats i municipis de la demarcació, ja que entenem que estem donant

CEDIDA

un servei d’un alt valor afegit que, sens dubte, contribueix a la millora del mercat laboral i, per extensió, té un efecte molt positiu al conjunt de l’economia i la societat. De fet, quan encara no s’ha inaugurat aquesta edició ja ho tenim tot a punt per a la primera de 2024, que tindrà lloc a Tarragona el 14 de març. En aquesta hi introduirem tot un seguit de novetats que seran molt benvingudes. Paral·lelament, estem tancant calendaris per organitzar Fires de l’Ocupació en altres indrets del Tarragonès i Baix Penedès.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimarts 14 de novembre de 2023

Les rutes amb Weeze i París-Orly mouen cadascuna vora 20.000 passatgers Mobilitat Eren les dues principals novetats de l’any a un aeroport per on ja han passat més d’un milió de viatgers Sergi Peralta Moreno L’Aeroport de Reus ha conclòs temporada comercial. Més d’un milió de passatgers –1.040.303– han passat per les seves instal·lacions aquest any, un 14,4% més que entre el gener i l’octubre del 2022. Les dues principals novetats de l’exercici eren les rutes que han connectat la capital del Baix Camp amb París-Orly (França) i Weeze (Alemanya). Ambdós trajectes han posat punt final a l’experiència amb vora 20.000 passatgers. La connexió amb França era una petició àmpliament demanada per la població. L’equipament reusenc ja havia ofert connexions aèries en el passat amb la seva capital i amb Marsella. La travessia entre Reus i París-Orly ha vist passar 19.684 persones, segons dades d’Aena, entre març i octubre, els mesos en què ha estat activa. L’estiu ha estat especialment prolífic i tant al juliol com a l’agost foren més de 3.250 els viatgers

que anaren de la Costa Daurada a la regió d’Île-de-France, o viceversa, mitjançant l’avió. Així mateix, cal destacar que sempre s’han superat els 2.100 viatgers mensuals, amb l’excepció del març, tenint en compte que la primera aeronau es va enlairar un dia 26. En total, s’oferien vols dos dies a la setmana, dimecres i diumenge, en ambdós sentits. La ruta ha estat operada per l’aerolínia Vueling, que valora que «la connexió de Reus amb París ha estat rellevant durant aquesta temporada d’estiu, en què hem facilitat l’arribada de visitants al territori», segons apunten fonts de la companyia. Així mateix, expliquen que, per ara, encara no disposen d’informació sobre els trajectes de l’estiu que ve, tot i que tampoc descarten repetir experiència des de les instal·lacions de la capital del Baix Camp. «Des de Vueling, apostem per la connectivitat de tot el territori i explorem les necessitats i demanda dels diversos destins per tal de

CESDA inaugura el curs acadèmic 2023-24 reflexionant sobre els pilots del segle XXI Formació CESDA, l’escola de pilots vinculada a la Universitat Rovira i Virgili, va inaugurar divendres el curs acadèmic 2023-2024, en un acte que va tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa. Estudiants, familiars, docents, directius i autoritats van assistir a la posada en marxa d’una nova promoció dels estudis del

Grau en Pilot d’Aviació Comercial i Operacions Aèries. L’obertura va anar a càrrec de Cristina Casamitjana, directora de CESDA. A continuació, va ser el torn de Maria del Mar Alguacil, comandant de l’A330 a Iberia i directora d’Aviadoras, una iniciativa del Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries (SEPLA). Alguacil va pronunciar la lliçó

planificar les nostres rutes», conclouen. Pel que fa a Weeze, el trajecte, operat per Ryanair i que s’estrenà a finals de març, ha vist passar 21.204 passatgers, en un total de 126 moviments. L’aerolínia proposà dues freqüències setmanals en els dos sentits, dimarts i dissabtes. Amb tot, cap de les dues destinacions es troba entre les deu més freqüentades. Com és habitual, Irlanda i el Regne Unit triomfen en una classificació encapçalada per Dublín, amb 175.111 viatgers. El podi el completen Manchester i Londres-Stansted. A més, se situen en el top 10 els aeroports de Birmingham, Cork, Glasgow, Shannon i Newcastle, així com Eindhoven (Països Baixos) i Brussel· les-Charleroi (Bèlgica). Cal recordar que la setmana passada es van conèixer nous moviments per als pròxims anys. La companyia EasyJet tornarà a operar a l’Aeroport de Reus a partir de l’abril del 2024, amb dues noves rutes, a inaugural, Pilots del segle XXI. En finalitzar la intervenció, es va procedir a l’entrega del premi a l’aerolínea que fomenta la incorporació de les dones a la professió de pilot comercial, que anà a parar a mans de l’empresa EasyJet. També es reconegué Biel Gutiérrez, per la seva excel·lència acadèmica, i Alba Poyato, com a millor ambaixadora dels valors de CESDA en el món professional. L’acte també comptà amb la presència del secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Marc Sanglas. Redacció

Un avió de Ryanair, companyia que ha operat la ruta amb Weeze, a punt d’aterrar a l’Aeroport de Reus. ACN

L’aerolínia Vueling valora que la connexió amb París «ha estat rellevant»

Manchester i Londres- Luton. L’operador Travel Solutions oferirà una nova operativa xàrter amb Belfast entre el 15 de juny i el 24 d’agost, amb avions de British Airways.

D’altra banda, TUI augmentarà les operacions entre Reus i el Regne Unit, França i Alemanya, mentre que Jet2 preveu obrir una nova ruta cap a Liverpool a partir del 2025.

10 Dimarts 14 de novembre de 2023

octor Jekyll i Mr. Hyde. El Política El nou govern està fent front a les protestes per la pujada d’impostos govern de Reus ja ha superat els primers 100 dies de no-bel·ligerància. Avui se’n sumen 150 des que Sandra Guaita alçà la vara d’alcaldessa. En aquest temps, ha passat de ser un àngel salvador a transformar-se en el dimoni, atenint-nos a la percepció de la sempre esbiaixada opinió pública, que ja ha arribat a demanar el seu cap. I, potser, no és ni una cosa ni l’altra; o ho és tot. La tríada de PSC, ERC i Ara Reus no volia que els primers assalts fossin de Justificació tempteig. Els plans de xoc demostra- Guaita i Muñoz emplacen el ven que havien d’anar per feina per ardebat en dotze mesos amb ranjar una localitat que, des de l’òrbita socialista, no es cansaren de definir un esforç inversor històric com a «grisa». De la roja casaca insígnia de Guaita també penjaven unes centracions de protesta s’han succeït lluents medalles per la consecució del i qui sap quantes en queden. Però han RENATUReus i el concurs públic per a sabut emprar la carta del canvi de senla construcció d’habitatges de protec- tit. L’increment dels impostos anirà ció oficial a Mas Iglesias, encara que acompanyat d’un pla d’inversions per foren batalles lluitades abans de la al 2024 qualificat d’«històric». Indirecseva arribada al tron. Una victòria és tament, han postergat el debat perquè sigui en dotze mesos quan es valori si una victòria i s’ha de celebrar. Amb el final de la treva, govern i l’esforç ha tingut la seva recompensa. Cal no oblidar que al costat del PSC oposició anaren a la guerra. Ja advertí l’emperador Marc Aureli que l’art hi ha ERC i Ara Reus. Amb Noemí de viure aparenta més una lluita que Llauradó i Daniel Rubio com a cares una dansa, i el de dirigir una ciutat visibles, han estat l’ase d’uns cops que no és distint. Guaita i el seu general arribaven per totes bandes. Junts, Vox, CUP i PP qüestionaven el d’Hisenda, Manel Muñoz, seu silenci mediàtic –no sabien que tocava prendre replicaren fins a l’últim Els tres partits del govern van sortir junts per explicar la pujada dels impostos. Gerard Martí decisions impopulars. Les ple–. Guaita i Muñoz ataordenances fiscals requecaren un anterior execurien sortir del congelador i tiu que «es va fer càrrec dels seus errors. O, com a mínim, com gerir a Angela Barbieri. Carles Prats, actualitzar-se –a la inversa només de pagar la hipo- Agnese Amato i Gabriella Rossi a El sense nou Mercat del Carrilet, ha que la Ganxet Pintxo, que teca», com si els socis no paradís de les senyores, s’estan esfor- abandonat el vaixell. mantingué preu en l’edi150 dies ha tingut el nou govern per n’haguessin format part. çant per mostrar cordialitat en públic ció de tardor tot i la pujaPerò, de portes enfora, han i que la feina tiri endavant tot i les se- deixar palès el seu tarannà. Encara és da de la primavera–. Eren demostrat compromís. El ves desavinences. Però si algú molesta d’hora per emetre una sentència, però conscients que rebrien les discurs oficial és que han massa, la telenovel·la italiana ensenya sembla disposat a transformar Reus. negatives de l’oposició i entès què s’havia fet que sempre se’l pot enviar a Austràlia, I, si no ho aconsegueix, sempre quepart de la població. I malament i han après com Riccardo Guarnieri sembla sug- daran les fotos de les xarxes socials. així fou. Quatre conSergi Peralta Moreno

150 dies en què l’àngel es convertí en dimoni

El consistori promourà una millor connexió amb l’AVE Participació

El Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-27 inclourà quatre propostes sorgides de la ciutadania i escollides en el procés participatiu que va concloure diumenge. En concret, el document incorporarà el compromís de fomentar l’ajuda mútua i crear un protocol que garanteixi la tramitació i una resposta oficial a les queixes i els suggeriments de la població, pel que fa a l’eix d’escolta activa i les persones al centre de les polítiques. Així mateix, s’afegiran dues idees vinculades amb el tercer eix –ciutat verda i sostenible–, que són promoure entre les administracions competents una millora del transport públic que connecti Reus amb l’estació del Camp de Tarragona i elaborar un estudi de la visibilitat dels diferents passos de vianants per millorar-ne la seguretat. Les quatre iniciatives han estat les més votades, superant la cinquantena d’adhesions en tots els casos. Se sumen a les propostes de l’eix de promoció econòmica, ciència i innovació –facilitar que la URV aculli un màster d’administració d’empreses i potenciar el mosaic agrari de la ciutat–, que passaren directament de ronda. Redacció

Municipal El tercer dilluns de protestes per l’increment d’impostos anunciat per l’Ajuntament El tercer dilluns de protestes pels impostos Política de Reus va reunir una vuitantena de persones a la plaça del Mercadal. Fins i tot, un dels assistents va portar-hi reuneix una vuitantena de persones i un ase un ase i bramà que l’animal «sap més coses que els de dintre (de l’Ajuntament)». Sergi Peralta Moreno/Gerard Martí

Número especial www.diarimes.com

DIMARTS 14 DE NOVEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Articulistes a la contra

Un tema d’actualitat, pel sedàs d’un articulista cada dia de la setmana a la contraportada Tribuna

Opinió Marta Magrinyà, Miquel Bonet, Carles Marquès, Jordi Jaria i Mar Camacho s’incorporen com a col·laboradors

2 Lluís Badia. Nous reptes: «Ara iniciem un nou camí que ha de comportar adaptar-nos al segle XXI»

Nou diari

El diari escull el 14 de novembre per mostrar la seva nova cara als lectors Tota l’estructura de la publicació ha estat retocada, es guanyen blancs i s’amplia el cos del text de les notícies

Diari Més afronta la transformació quan està a punt de complir vint anys de trajectòria al Camp de Tarragona 3 Gerard Martí

Capçalera

Dues dècades d’evolució constant sota el paraigua de la marca ‘Més’ 2

Continguts

La cultura es convertirà en la protagonista absoluta de la contraportada 4

Web

Canvi de marca 2

La capçalera es renova per complet La paraula ‘diari’ guanya pes en la nova marca i el color blau substitueix el característic groc de l’anterior etapa

El web presentarà un format unificat amb l’edició impresa. Gerard Martí

L’edició digital presentarà en les pròximes setmanes un nou disseny 4

Dimarts 14 de novembre de 2023

Nova etapa del diari més NOVA MARCA

Al llarg dels gairebé 20 anys de trajectòria, la marca Més ha viscut diversos canvis, passant de la triple capçalera diferenciada per les edicions de Tarragona, Reus i Costa, a una capçalera unificada fins a arribar al disseny actual.

Una capçalera de futur ‘Diari Més’ estrena una nova marca, que reflecteix sobrietat i consolida el seu compromís amb el periodisme de qualitat

Anna Ferran

na nova marca per a reforçar els valors i la identitat que defineix Diari Més. Aquest és un dels canvis més importants que s’han introduït en el nou disseny que la publicació estrena avui. El característic color groc que havia definit la marca Més

des dels seus inicis ha donat pas a l’ús exclusiu del blau. Amb aquesta aposta, es modernitza la identitat corporativa del mitjà, s’aporta sobrietat i es consolida de manera visual l’ADN que fonamenta el mitjà basat en un periodisme rigorós i de qualitat. Un altre dels canvis que ha experimentat la marca, a ban-

da del canvi de colors, és el protagonisme que ha adquirit la paraula ‘diari’. I és que aquesta és una publicació diària, que surt al carrer tots els laborables de dilluns a divendres. A diferència d’altres publicacions gratuïtes del territori que tenen periodicitat setmanal o quinzenal, Diari Més ha estat sempre una publicació diària i

ara la nova marca ho remarca. Aquests canvis queden potenciats per un nou disseny de portada, amb una capçalera neta, uns titulars més grans i uns sumaris amb més presència per a donar més valor als temes propis i a les claus de la jornada. Malgrat les importants novetats que s’han introduït,

que marquen un abans i un després en la història d’aquest mitjà, s’ha decidit mantenir la marca Més amb la icònica tipografia que ha dotat de caràcter i personalitat propis a la publicació des del seu primer número. Així doncs, la nova identitat d’aquest mitjà és una declaració d’intencions, que recull la trajectòria de la pu-

blicació, però que a la vegada mostra el nou camí que ha emprès. Aquesta nova etapa va començar el 2022 amb el relleu generacional en la direcció i ara s’evidencia amb el canvi de marca i de disseny que el prepara per a un futur, en el qual el periodisme rigorós, de proximitat i de qualitat serà més necessari que mai.

Tribuna

Nous reptes

l Diari Més empren una nova etapa, un cop la seva consolidació és una realitat després de més de 20 anys al carrer, com oferta informativa, de primer nivell, que arriba a milers de lectors de les nostres contrades, amb una tirada propera als 25.000 exemplars diaris, avui referència capdavantera a nivell de Catalunya, i amb una clara vocació de servei a la gent. No podem oblidar la evolució que darrerament ha tingut el món de la premsa, que ha comportat variables emblemàtiques, que han passat des de dubtes de la premsa de pagament, fins a l’atomització de la comunicació digital, amb totes les seves variables. La nostra oferta, malgrat tot, ha mantingut la seva quota, fent possible la viabilitat econòmica empresarial, consolidant una plantilla

laboral amplia i implitius i una imatge sòbria, cada, amb persones de garantia de futur; sense referència que, amb la oblidar l’aposta digital, seva aposta pel mitjà, amb una inversió refehan fet possible la realirencial i amb un gestor Lluís Badia tat que avui és, i uns emde continguts de màxiPresident de Tamediaxa SA, prenedors que han ofert ma solvència, que pereditora del Diari Més el suport necessari per metran una web més que fos realitat; però és accessible i adequada als que, a més, l’alternativa que demandants d’aquest tipus ha suposat la gratuïtat del mitjà, ha comportat de mitjà. És a dir, tornem a implicar-nos amb un llarg camí per conquerir una credibilitat i canvis emblemàtics que comportin donar als una solvència, avui fora de dubte, que la fan nostres lectors resposta acurada als seus requeriments d’informació a tots el nivells. imprescindible. Ara iniciem un nou camí, amb canvi de Som propers als 5.000 números i ara és tammaqueta, que ha de comportar adaptar-nos bé el moment d’agrair a tots els que ens han al segle XXI, reafirmant-nos en un contingut donat suport, al llarg dels darrers anys, des de més qualitat, amb nous formats informa- de les Institucions, fins als anunciants privats

que, dia a dia, ens ratifiquen en el nostre compromís i que son garantia per continuar en la línia establerta. Esperem que el repte plantejat doni resposta als anhels de tots els que fan possible el mitjà, amb el ferm convenciment que la seva pervivència també és una garantia de pluralitat innegociable, per fer la nostra tasca des de la independència i el compromís amb la nostra gent.

«Ara iniciem un nou camí que ha de comportar adaptar-nos al segle XXI, reafirmant-nos en continguts de més qualitat»

Dimarts 14 de novembre de 2023

Nova etapa del diari més NOU DISSENY

Un canvi de pell absolut per a modernitzar i fer un salt de qualitat en el diari Tota l’estructura de la publicació s’ha redefinit, des dels espais en blanc fins a les famílies tipogràfiques

Carles Magrané

s el moment d’entrar en el segle XXI. Aquesta és una expressió que s’utilitza per a evidenciar que s’està aplicant un procés significatiu de modernització. I certament el Diari Més està entrant en el segle XXI. Vint-i-tres anys més tard, és clar. Tot i així, resulta sorprenent que un producte com el Diari Més hagi assolit la capacitat de renovar-se malgrat que, la modernitat, tot just, el que augura és la desaparició del paper —de la premsa escrita, em refereixo. Aquest és, considero, un dels grans mèrits d’aquesta publicació. Perquè la modernització que a partir d’avui apliquem al diari no deixa de ser una conseqüència d’unes perspectives de futur del tot engrescadores. D’aquesta manera, el que estem fent és apostar per la gent que ens segueix i en els clients que han confiat en nosaltres. Estem posant el producte a l’altura de la resposta que aquest mitjà ha aconseguit al Camp de Tarragona. El Diari Més no deixa de ser una rara avis del sector. Un sector que cada dia que passa, cada nou control de difusió, perd lectors progressivament. És clar que som un producte gratuït. Però ja hem aconseguit, en la meva opinió, esdevenir un diari amb tots els ets i uts. Som un mitjà de comunicació de referència per a molts lectors de la demarcació, i ho som per la capacitat d’aportar valor informatiu. Gratuït, sí. Vet aquí un altre valor afegit. En la transformació que ha experimentat el Diari Més al llarg dels últims anys, a mi m’ha tocat ara una de les parts més apassionants, la del disseny. Hem planificat i finalment dissenyat un canvi total de pell per a la publicació. Podria utilitzar-se el concepte del lífting com a metàfora, però no faria justícia al que hem volgut oferir al lector a partir d’avui. El Diari Més no s’ha rejovenit. De fet, estem orgullosos de la llarga trajectòria que acumu-

Dilluns 15 de maig de 2023

La temporada d’estiu s’avança un mes per als restauradors de la ciutat Turisme La presència de turistes no es veu reflectida en les pernoctacions, atès que se sol visitar Reus mitjançant una excursió d’un dia Sergi Peralta Moreno Cada vegada és menys estrany veure el nucli històric ple de gom a gom. Ja no només en dates concretes, coincidint amb la diada de Sant Jordi o amb la Fira del Circ de Catalunya, el Trapezi, sinó que, des de Setmana Santa, onades de persones recorren cada dia, amunt i avall, els carrers Monterols i Llovera, encisats per monuments com el Palau Bofarull o l’estàtua eqüestre del General Prim. No se sent exclusivament català i castellà, sinó també expressions en anglès, francès o alemany. Uns escolten un guia; altres intenten desxifrar si l’alcaldable del PSC, Sandra Gaudí, és familiar del reputat arquitecte –llegint erròniament el seu cognom, Guaita–. Els restauradors tenen la sensació que la temporada d’estiu s’ha avançat un mes abans del que era habitual. «Sí que es nota que ha començat molt aviat, en aquestes èpoques no és normal que estiguin aquí els turistes», comenta Víctor Perales, president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria (AEH)

L’apunt

Els hotels i el bon temps Amb tot, no tots els sectors han vist reflectida l’arribada de turistes en un increment de l’activitat. Magdaleno Pareja, president del sector hoteler a Reus de l’AEHT, detalla que «sí que es veu turisme» passejant per la ciutat, «però hi ha un percentatge molt baix que s’allotgi als hotels de Reus». Pareja comenta que en moments concrets de la primera meitat de l’any, com la Setmana Santa, el World Padel Tour, el pont de l’1 de maig o el Trapezi, l’ocupació pot enfilar-se fins a un 90%. Després, les dades decauen cap a un 35%, i remuntaran a la segona meitat de juny. En aquests moments, apunta que els turistes que es veuen caminant corresponen a dos perfils molt concrets: o viuen a municipis de la vora i, per tant, tornen a casa seva a fer nit o estan allotjats a hotels de la costa i aprofiten per a fer una excursió d’un dia a Reus. Malgrat això, celebra que ja s’han.

Imatge d’un migdia a la plaça del Mercadal, plena de gent a les terrasses o passejant. Diari Més

L’Aeroport ha registrat aquest mes un 42,7% més de passatgers que a l’abril de l’any 2019

de Reus. El també regent del Flaps explica que, normalment, els visitants no arribaven a Reus fins a la segona meitat de juny, un cop conclòs el curs escolar. Enguany, però, «fa un mes que són assidus els turistes i es veuen grupets

organitzats». «Cada dia en tinc força que venen a sopar», afegeix. Les percepcions són idèntiques a l’agència Reus Promoció. La regidora de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles, afirma que les dades del nombre de persones que

s’han apropat a les oficines d’informació confirmen que «estem en unes xifres moltes més elevades a hores d’ara que l’any passat», un escenari que es «reconfirma» amb les converses que ha mantingut am.

La Generalitat entregarà les restes de Martos a la seva família el 3 de juny Memòria Històrica El Departament de Justícia, Drets i Memòria i la família de l’obrer i sindicalista andalús Cipriano Martos, assassinat pel règim franquista l’any 1973, han acordat que les despulles del militant antifeixista s’entreguin el 3 de juny a Huétor Tájar, població d’origen dels Martos. Segons ha informat la Generalitat en un comunicat, serà la família qui decidirà la forma i l’acte de retorn de les restes, exhumades d’una fossa del cementiri de Reus aquest 2023. A principis d’abril, l’Ajuntament de la capital del Baix Camp va inaugurar una placa en record a Martos, com a testimoni de la repressió franquista en els darrers temps de la dictadura i dva lluita pels valors democràtics. Redacció

Oci La mostra serveix com a preludi a l’estrena del film dedicat a la mítica nina Redacció La icònica nina Barbie mostra totes les seves facetes a La Fira Centre Comercial. El centre reusenc acull, fins a l’11 de juny a la segona planta, una mostra tribut a l’emblemàtica joguina gairebé

un mes abans de l’estrena de la pel·lícula Barbie dirigida per Greta Gerwig i protagonitzada per Margot Robbie i Ryan Gosling. L’espectacular exposició, no vinculada amb Barbie ni Mattel, reuneix més de 200 exemplars de col·lecció que recreen els personatges

més representatius del món del cinema i la moda. Les nines representaran escenes de pel·lícules com Titanic, altres més clàssiques com Gone with the Wind, Els ocells, Grease o el Mag d’Oz; però també altres més recents com a Jocs de la Fam o la fa-

esculpida amb cares d’actrius per representar moments de pel·lícula protagonitzats per icones com Marilyn Monroe o Audrey Hepburn. L’exposició també mostra a la nina vestida pels dissenyadors més famosos com Armani, Versace, Dior, Bob Macki, entre altres, i ofereix un instructiu recorregut per història de la moda des de l’antic Egipte fins als nostres dies. de la moda des de l’antic Egipt Ba.

S’han reunit més de 200 exemplars de col·lecció. Cedida

Exemple de pàgina d’informació general del diari.

Transformació radical de l’aspecte visual

Tràmit En el darrer ple municipal es van desestimar les al·legacions presentades Redacció El Ple de Constantí va donar llum verd, dijous passat, a la memòria per a la creació de l’empresa funerària municipal. El passat dijous es va celebrar la darrera sessió plenària d’aquest mandat i es va fer amb un únic punt a debat: es al·legacions presentades a l’aprovació inicial de la memòria justificativa per a la creació d’una empresa pública de serveis funeraris de caràcter supramunicipal. El passat 23 de febrer, el Ple ja va aprovar inicialment la memòria justificativa i els estatuts d’aquesta societat, que preveuen que l’activitat que actualment duu a terme la societat Serveis Funeraris Reus i Baix Camp s’exerceixi a través d’una nova societat mercantil supramunicipal de nova creació que es denominarà Funecamp S.A, que ope-

rarà a Reus, Salou, Vila-seca i Constantí Un cop finalitzat el període d’exposició pública, s’havien presentat dues al·legacions, que han estat desestimades. D’aquesta manera, i tal i com ja va fer l’Ajuntament de Reus la setmana passada, l’Ajuntament de Constantí aprova de manera definitiva la memòria justificativa elaborada per la comissió d’estudi per a l’exercici de l’activitat econòmica de prestació de serveis funeraris mitjançant la constitució d’aquesta societat mercantil pública de caràcter supramunicipal que gestionarà els serveis de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí. La memòria és fruit dels treballs de la comissió d’estudi integrada per membres de les corporacions i personal tècnic dels quatre consistoris per avançar en el procés de creació d’un ens.

El número 10 de la llista, Quim Piqué, i Noemí Llauradó. Cedida

L’Aliança Turística de la Costa Daurada es promociona a la fira Aratur

L’exposició ‘Barbie: cinema i moda’ arriba mosa saga adolescent Crepuscle. A més, Barbie es veurà a La Fira Centre Comercial en la seva màxima esplendor,

en detall

Constantí aprova la memòria per a la creació de l’empresa funerària

La Fundació Bara i l’escola Arce s’uneixen per a recollir material Solidaritat L’escola Arce col·labora, per segon any consecutiu, amb la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella durant tot el mes del maig per tal de recollir diferents materials que puguin ser emprats pels infants acompanyats per l’entitat i les seves famílies. En concret, els alumnes de quart d’ESO. Redacció

Turisme ERC proposa crear la Casa de la Salut a l’antic hospital de Sant Joan, un espai que permetria allotjar les associacions i les entitats que centren la seva activitat en l’àmbit de la salut. La candidata, Noemí Llauradó, va detallar que el recinte estaria «compost d’un espai administratiu compartit, sales de reunions i una sala d’actes».

La idea seria que l’equipament fos gestionat per les mateixes entitats. D’aquesta manera, disposarien d’una flexibilitat horària que actualment no es pot oferir. Altrament, el centre seria un lloc de referència per a la ciutadania que necessiti accedir als serveis d’aquestes entitats o obtenir algun tipus d’informació. Redacció

Alumnes de primària de l’Escola Ventura Gassol del Morell van assistir ahir al matí als tallers. Gerard Martí

Setmana de la Ciència

John Bugarin

ns 1.300 alumnes de primària i secundària de 23 centres educatius del Camp de Tarragona participaran en una nova edició dels tallers que organitzen la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació d’Empresaris Químics de Tarragona (AEQT), en el marc de la Setmana de la Ciència 2022. Enguany, els estudiants que passaran pel Campus Sescelades per participar en les activitats programades, duran a terme diferents experiments científics relacionats amb el reciclatge mecànic i químic dels polímers. Els tallers ja es van iniciar el passat dilluns i s’allargaran fins al 25 de novembre. «Per nosaltres és important donar a conèixer com la química, com a ciència i com a indústria, aporta solucions als grans reptes que té la societat, i aquests tallers ens ajuden a fer-ho entre un públic tan important com són els escolars», va explicar Ignasi Cañagueral, president de l’AEQT, durant la presentació oficial dels tallers. «L’objectiu, a banda de formar els estudiants, és desenvolupar vocacions científiques al territori, estem segurs que entre els més de 1.200 alumnes que passaran per aquests tallers hi ha molts futurs professionals del sector químic», va assegurar. L’edició d’enguany està marcada pel reciclatge dels polímers, de manera que en

Tallers escolars plens de química L’AEQT i la URV han preparat experiments científics enfocats en el reciclatge de polímers Les universitats i les empreses preparen activitats pel 15 de novembre, el patró

Els estudiants fan experiments amb materials polimèrics. Gerard Martí

els diferents tallers els estudiants poden experimentar la síntesi d’una escuma sintètica; dissenyar un procés de separació automatitzada del material que es recull al contenidor de reciclatge groc i separar-ne una mostra –simulada–; reciclar mecànicament i química dos dels polímers separats i, a més, investigar

experimentalment la utilitat d’un polímer per al cultiu en sòls molt àrids. En aquestes activitats, es posa èmfasi en la circularitat dels materials polimèrics, que afavoreixen la transició ecològica. «Els tallers estan molt centrats en l’àmbit dels polímers, per entendre el seu ús i conèixer l’aplicació

d’aquest tipus de materials en el nostre dia a dia», va comentar Josep Pallarès, rector de la URV. També va apuntar que des de la universitat «es va divulgació tot l’any» i que s’estan fent activitats i xerrades «que van des de la Sénia fins al Vendrell». «Entre tots fem despertar aquestes vocacions i la flama de voler descobrir què vindrà en el futur». La Setmana de la Ciència té el seu origen a França, en 1991, quan Hubert Curien, ministre francès d’Investigació va decidir celebrar el desè aniversari del Ministeri obrint els seus jardins per primer cop al públic i, així, apropar la ciència a la ciutadania. Amb aquest mateix objectiu, institucions d’arreu del món, com la URV i l’AEQT, preparen activitats molt variades al voltant del 15 de novembre, dia de Sant Albert.

Els reportatges seran un dels element destacats a la nova maquetació.

Dilluns 15 de maig de 2023

Amb l’espectacle ‘Infinit’, la companyia Seon va deixar bocabadats els assistents de la Palma amb els seus equilibris. ACN

Cultura Malgrat la pluja del cap de setmana, la Fira del Circ clou amb xifres similars a les precovid

El Trapezi recupera els carrers La pluja va fer témer el pitjor. Més d’un, seva estrena, Sarraute i Cazorla van desde dos i de tres espectacles van haver de tacar «la recuperació dels carrers» sense ser ajornats. Això no obstant, els xàfecs aglomeracions i haver preparat un prono van ser capaços d’aigualir la il·lusió de grama «còmode per a les famílies». En la nova codirecció artística del Trapezi, aquesta línia, també s’ha posat èmfasi conformada per Alba Sarraute i Cris- en qüestions com la conciliació familiar, tina Cazorla. Tampoc la de la població, la maternitat o les cures. que desitjava tornar a veure acrobàcies, El temps va decidir donar una treva malabars, clowns i l’immortal elefant iti- per a gaudir de la cloenda en pau. El sol nerant. Més de 40.000 espectadors s’han brillava en un cel blau, radiant, clar. Enimpregnat de circ en una edició cara restaven els efectes dels «de rècord» que ahir va abaixar ruixats: estava prohibit anar el teló, unes xifres d’assistèna la plaça de la Patacada amb les sabates preferides de cacia que s’acosten ja a registres dascú, si no es volia que s’enprevis a la pandèmia. Pel que fa a les funcions de sala i pafanguessin. Uns van optar gament, s’ha assolit el 90% per córrer el risc; altres, per d’entrades venudes. Durant enfilar-se als bancs de la vora o a la coberta del refugi antiaquatre dies, 43 companyies nacionals i internacionals eri. Que la persona de davant fos alta no era el problehan ofert una cinquantena de propostes per ma: s’havia de mirar enSergi Peralta Moreno a tots els públics. En la laire. Un mortal enrere

va causar la primera ronda d’aplaudiments al barri del Carme. Abillat amb esmòquing i maletí, l’artista de Planeta Trampolí grimpava sense parar, deixant petits i grans bocabadats. Un gir de 630 graus per caure d’esquena, rebotar i sortir de pla ja era incomprensible per a la ment humana, però els presents ho van presenciar. Era ben real. No va tardar gaire estona a aparèixer l’elefant ambulant. Ell tampoc volia perdre’s l’espectacle. A la Palma, la companyia Seon reflexionava sobre l’infinit. Trapezi, acrobàcies, pilotes, filosofia i música es barrejaven per a plantejar el surrealisme dels difosos inicis i finals de tot allò que envolta el món. Just acabar, a l’aparcament de Sant Francesc, les sirenes de la companyia Mar Gómez oferien els seus cants per a agrair als assistents la seva presència i celebrar que, després dels problemes ocasionats, el temps hagués demanat perdó i s’estigués comportant. Amb el pas de les hores, els grisos núvols tornaren a amenaçar la integritat dels artistes, però quatre gotes mal comptades no van diluir les ganes de cloure la festa amb el cabaret Oh Mama!.

Ocupació

Es van vendre un 90% de les entrades disponibles per a les funcions de sala i de pagament

La Boca de la Mina posa en relleu les plantes «oblidades» amb una ruta etnobotànica Medi Ambient El grup de treball al Camp de Tarragona del Col·lectiu Eixarcolant es va presentar en societat ahir amb Territori Silvestre, la Festa de l’Agroecologia i de les Plantes Oblidades, que va tenir lloc al parc agrari del passeig de la Boca de la Mina. La trobada, organitzada amb l’objectiu de posar en relleu la biodiversitat

Les entrevistes també modifiquen el seu format.

lem com a mitjà de comunicació al Camp de Tarragona. Ben al contrari, gairebé preferiria pensar que estem madurant. La nova cara del diari també estarà acompanyada d’un pro-

cés inexorable de canvi de filosofia. S’incorporen articulistes i també nous formats amb els quals ampliar de manera formal, la manera en què plasmem sobre el paper les infor-

cultivada, les plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals, va consistir en una sèrie d’activitats dirigides a tots els públics que combinaven l’ecologia, l’art i la cultura. Una ruta etnobotànica per la zona va donar el tret de sortida a la jornada, que va incloure una fira d’entitats, un espai d’interc. La festa va servir per donar a conèixer productes locals. Gerard Martí

L’hospital s’acomiada dels seus residents Salut

L’Hospital Universitari Sant Joan ha dit adeu als metges residents i una química interna resident que han conclòs el període de formació especialitzada. L’acte comptà amb la presència del doctor Jordi Ponce, que pronuncià la conferència Robòtica: evolució o revolució de la cirurgia. Redacció/Cedida

EDICTE de 8 de maig de 2023, pel qual es dona publicitat a la Resolució de 3 de abril de 2023 del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, que assenyala el lloc, el dia i l’hora per a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades per l’execució del Projecte constructiu de la nova estació d’aforament EA079 al riu Francolí, al TM de Tarragona (Tarragonès)”, en el marc del pla de recuperació, transformació i resiliència – finançat per la UE -Next Generation, clau: LAB.00650/01.E. En aplicació de l’article 18 de la Llei d’expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1954, s’ha publicat la relació de béns i drets afectats pel projecte esmentat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, número 8789 de 9 de novembre de 2022, als diaris La Vanguardia i al Diari Més, el 10 de novembre de 2022, i ha estat exposada al tauler d’edictes municipal. El present projecte s’emmarca dins el previst a l’article 26.4 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, segons el qual, l’aprovació dels projectes corresponents a les obres hidràuliques d’interès prioritari de la Generalitat de Catalunya comporta la declaració d’ocupació urgent dels béns o drets afectats. Aquest projecte es tracta d’una actuació finançada amb fons europeus Next Generation EU, que es troba incorporada dins el grup d’actuacions de Digitalització del cicle de l’aigua, amb càrrec a la inversió 3 “Transición digital en el sector del agua”, del component 5 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. D’acord amb el que preveu l’article 52, conseqüència 2, de la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua ha resolt: Primer. Fixar el lloc, dia i hores assenyalades a l’annex d’aquesta Resolució per procedir a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació dels béns i drets que s’expropien, i si s’escau de les actes d’ocupació definitiva, prèvia determinació del dipòsit previ i dels danys de la ràpida ocupació. L’efectivitat d’aquelles actes d’ocupació quedarà supeditada al pagament o dipòsit d’aquestes quantitats.

La publicació de l’anunci d’informació pública del lloc, els dies i les hores per a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades per l’execució d’aquest Projecte produirà els efectes previstos a l’article 39.2, en relació amb els articles 44 i 45.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en relació als titulars de finques no identificats, desconeguts o amb domicili ignorat. Es fa públic per a coneixement general i als efectes oportuns. En aplicació de l’art. 42.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, el qual disposa que totes les notificacions que es practiquin en paper hauran de ser posades a disposició de la persona interessada a la seu electrònica de l’Administració o Organisme actuant per tal que puguin accedir al contingut de les mateixes de manera voluntària, es fa avinent que la Resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua per la qual es fixen les dates per a la redacció d’Actes Prèvies a l’Ocupació objecte del present anunci, es troba consultable al portal de l’Agència, secció d’Informació Pública, apartat d’Expropiacions: http://aca.gencat. cat/ca/laca/informacio-publica/expropiacions/ Identificació del tractament: tramitació de la convocatòria de les actes prèvies a l’ocupació dels béns i drets afectats per a l’execució del projecte de referència. Responsable del tractament: Àrea d’Execució d’Actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua. Finalitat: procediment expropiatori.. Legitimació: exercici de poders públics. Destinataris: les dades es podran comunicar als destinataris següents: Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, Registre de la Propietat i Agència Estatal de l’Administració Tributària en el cas de petició expressa. Es comunicarà també al Jurat d’Expropiacions de Catalunya i als Jutjats i Tribunals en el cas de desacord en la fixació del preu just. També es comunicarà, si escau, a les societats concessionàries beneficiàries de l’expropiació. Les dades no es comunicaran a altres categories de destinataris, excepte en els casos previstos per la llei o quan ho hagueu consentit prèviament. Drets de les persones interessades: sol·licitar l’accés, rectificació o supressió de les dades, i la limitació o l’oposició al tractament. http://aca.gencat.cat/ca/laca/proteccio-de-dades/ drets-de-les-persones-interessades/ Informació addicional: si voleu ampliar aquesta informació consulteu la fitxa descriptiva del tractament que es farà de les vostres dades personals: http://aca.gencat.cat/ca/laca/proteccio-de-dades/registre-dactivitats-de-tractament/

Segon. Que es notifiqui aquesta Resolució individualment a les persones interessades que hagin estat convocades, que són les que figuren a la relació exposada al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Tarragona i de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Barcelona, 8 de maig de 2023

Han d’assistir a l’acte els titulars de béns i drets afectats, personalment o representats per una persona degudament autoritzada. Cal que presentin els documents acreditatius de la seva titularitat i l’últim rebut de l’IBI que correspon al bé afectat i, si ho estimen convenient, poden anar acompanyats, a càrrec seu, per un pèrit i/o notari.

Es fixa el lloc, dia i hores assenyalades per a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació dels béns i drets que s’expropien, i si s’escau de les actes d’ocupació, prèvia determinació del dipòsit previ i dels perjudicis derivats per la rapidesa de l’ocupació. L’efectivitat d’aquestes actes d’ocupació quedarà supeditada al pagament o dipòsit d’aquestes quantitats.

La reunió tindrà lloc a l’Ajuntament de Tarragona. A continuació, els assistents es traslladaran, si escau, als terrenys afectats per tal de procedir a la redacció de les Actes.

Silvia Esteve Garcia Cap del Departament de Gestió Administrativa Annex

LAB.00650/01.E

Terme municipal: Tarragona NF: número de finca; PL: polígon; PR: parcel·la

Les cròniques aniran signades, de manera destacada, pels periodistes.

macions que oferim de dilluns a divendres. Un dels aspectes que segurament serà més vistós pel lector és el redisseny de la capçalera. Ha estat un procés de debat

intern complicat, però alhora estimulant. Finalment, hem posat una nova marca al carrer, posant més èmfasi en el concepte de diari. Però, afortunadament, la

No hi haurà res en el nou Diari Més que recordi al vell. Ho hem canviat tot, de dalt baix. Fins i tot les mides de la ‘taca’ —l’espai que ocupa el contingut a la pàgina— ha estat repensat. Les tipografies, que posen harmonia a la distribució visual dels elements son noves tant en la informació general com en les edicions especials i monogràfiques. S’ha ampliat la mida del cos del text per facilitar la lectura i s’aposta per titulars més contundents i a l’hora, amb un punt d’elegància estètica. Al diari només hi haurà la presència de variants de dues famílies tipogràfiques, la Aeonik i la Periódico. Les capçaleres de secció s’amplien de mida i s’aposta per una paleta de colors força reduïda. El blau corporatiu servirà per obrir pàgina i assenyalar els espais d’opinió que apareguin al llarg de la publicació. El granate s’utilitza per a elements destacats a les peces informatives i a la portada. Només hi ha variacions cromàtiques a la secció d’esports i també als continguts especials i els branded. En aquest últim cas la tipografia és la Guardian Egyp. Un dels recursos informatius que s’incorporen al diari és el de les cròniques. Per aquests espais s’ha volgut mostrar de manera destacada l’autoria del redactor. nostra integració és tan àmplia que el Diari Més seguirà sent per a molts el Més Tarragona o, simplement, el Més. En definitiva, continuarà sent el seu diari.

Dimarts 14 de novembre de 2023

Nova etapa del diari més NOUS COL·LABORADORS

La Contra es reformula i esdevé una finestra a la cultura i el pensament

Cinc articulistes del territori tindran un espai setmanal on compartiran les seves reflexions

Anna Ferran

n espai on la cultura, el pensament i les idees del territori són els protagonistes. Així és la nova Contra de Diari Més. El canvi de maquetació que avui estrena aquesta capçalera no només respon a criteris estètics, sinó que implica un canvi de forma per a millorar també en els continguts. La cultura, en tots els seus vessants, continuarà dominant aquesta secció, amb les propostes que presenta diàriament la periodista Cristina Serret. Exposicions, llibres, concerts i visites i rutes culturals i tota mena d’experiències impulsades des del territori seran presentades per la ploma de Serret, que des de fa ja uns anys apropa el

rir anàlisi i promoure el pensament crític. La setmana arrencarà amb la visió de l’escriptora reusenca Marta MagriNoves veus nyà. Dimarts és el torn de l’articulista Una de les novetats importants Miquel Bonet. La polèmica està servida. Carles Marquès, que arriba amb el nou disseny de Diari Més La contraportada gestor cultural, periodista, guionista i autor és l’aposta per cinc veus reforça el seu teatral, signarà tots els del territori d’àmbits paper d’altaveu dimecres. Dijous serà diversos que compartiran les seves opinions de les propostes el torn del professor i reflexions des d’un de dret constitucioculturals del nal i dret ambiental de nou espai de la Contra. territori la URV Jordi Jaria. I la Cadascun d’aquests setmana acabarà amb columnistes tindrà una cita setmanal amb els lectors la professora universitària i experta d’aquesta capçalera, en una aposta en tecnologia, digitalització i intel· ferma no només per a oferir informa- ligència artificial, Mar Camacho. ció de qualitat sinó també per a ofeEl nou plantejament que des bo i millor del panorama cultural de la demarcació des de l’altaveu que és l’última pàgina d’aquesta publicació.

d’avui presenta la Contra ha comportat canvis en alguns dels elements típics que fins ara havien estat ubicats en la darrera pàgina del diari. Els tradicionals sudokus i la previsió del temps, que durant molts anys han tingut un espai reservat a la contraportada, ara s’han ubicat a la renovada secció de Serveis. Aquesta inclourà l’horòscop, un sudoku, uns mots encreuats, la predicció del temps, la programació de les televisions locals per a la jornada, els anuncis classificats, les farmàcies de guàrdia de les principals localitats del territori i el santoral, convertint-se en una secció pensada per a l’oci i per a les informacions pràctiques, cosa que permet que els espais informatius i d’anàlisi esdevinguin preponderants.

Els articulistes Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Una volta més

Un salt endavant Ill·lusionats per encetar una nova etapa, així es sent avui l’equip del Diari Més. Si bé és cert que a la vida tot canvi suscita cert vertigen, quan es tracta d’una capçalera amb 19 anys, aquest genera més il·lusió i s’ha d’entendre com un símptoma de vida, evolució i renovació. Diari Més, superada la pandèmia el 2021, va prémer l’accelerador per executar uns canvis que es venien gestant de feia temps. Així, si el 2022 va ser l’any del relleu a la direcció general, el 2023 ja ha esdevingut l’any de la renovació i, no en va, el 2024 esperem celebrar els 20 anys d’història. No ens falten motius per estar il·lusionats, sent-ne un dels principals el poder compartir avui amb tu, estimat lector, l’estrena d’una capçalera que respira el més de tota la vida i, a la vegada, ressalta el compromís diari que tenim per informar i apropar-te els fets més rellevants. La nostra és una relació que ve de lluny i, per això, tot mantenint intacte el compromís amb l’exercici d’un periodisme crític, hem evolucionat el disseny del diari fent una edició més llegible, més amable, més senzilla, més sòbria i també més plural, comptant amb noves veus i punts de vista. Diari Més compta amb l’aval de 4.919 edicions però, si hem arribat fins aquí és gràcies a la teva confiança i fidelitat, gràcies al suport d’empreses i institucions, i també gràcies a la feina i dedicació de moltes persones, en especial els periodistes que hi han treballat i hi treballen. Marc Just

Marta Magrinyà Escriptora reusenca. Les intrigues, la història i les passions protagonitzen la seva obra.

Miquel Bonet Articulista. La polèmica i la provocació el defineixen. Escriu sobre política, actualitat i gastronomia.

Carles Marquès És periodista, gestor cultural i autor teatral. Va ser director de CaixaForum Tarragona entre 2007 i 2016.

Jordi Jaria Doctor en Dret Constitucional i en Dret Ambiental. És professor a la Universitat Rovira i Virgili.

Mar Camacho Experta en digitalització i educació. Va ser directora d’Innovació al Departament d’Ensenyament.

Director General de Tamediaxa SA, editora del Diari Més

Edició digital

El web de Diari Més ultima el canvi de disseny i capçalera

A. Ferran

’edició digital de Diari Més també està immersa en un procés de canvi de disseny que veurà la llum en les pròximes setmanes. Quan el web es va llençar el 2016, es va fer amb un disseny estretament lligat al que aleshores presentava l’edició impresa,

amb l’objectiu d’unificar i crear una continuïtat entre les dues edicions, malgrat les diferències evidents derivades del format. Ara, seguint aquesta mateixa filosofia, s’està treballant per a adaptar el nou estil que ha estrenat avui el diari en paper per al format web. La capçalera, que ara presenta la marca de Més Digital,

serà substituïda per la nova marca Diari Més, i els continguts web presentaran una estètica similar a l’edició del paper amb l’ús de les mateixes tipografies i colors. Així mateix, cal destacar que l’àrea digital de Diari Més està impulsant un canvi profund amb un nou gestor de continguts que suposarà un salt qualitatiu.

La capçalera actual amb la marca Més Digital serà substituïda per la nova marca.

GERARD MARTÍ

Dimarts 14 de novembre de 2023

12 Dimarts 14 de novembre de 2023

L’apunt

Ovacionats al Carnegie Hall de Nova York Ara fa un mes, la Franz Schubert Filharmonia va debutar al prestigiós auditori novaiorquès amb el Concierto de Aranjuez i la Simfonia n.9 de Dvořák. «Ens vam preparar molt, però no ens esperàvem la reacció del públic, que va acabar aplaudint dempeus. Encara estem als núvols», explica Tomàs Grau.

Tomàs Grau, director titular i artístic de la FSF, la regidora de Cultura Manuela Moya i el programador del Josep Carreras, Pep Solórzano. Gerard Martí

La Franz Schubert Filharmonia oferirà cinc concerts a Vila-seca Nou escenari La formació actuarà per primera vegada al Celler Cristina Serret Vila-seca aposta fort per l’orquestra Franz Schubert Filharmonia programant un total de cinc concerts, des d’aquest mateix mes de novembre fins al mes de juny. La formació, per la seva banda, correspondrà a aquest enamorament portant a Vila-se-

ca cinc espectacles d’alt nivell que convertiran la ciutat en capital de la música. Estrena aquest divendres Dels cinc concerts programats, tres es faran a l’Auditori Josep Carreras i els altres dos al Celler. El primer es farà aquest mateix divendres, 17 de novembre, i comptarà

amb Krzysztof Urbanski, que dirigirà la Quarta Simfonia de Txaikovski. També actuarà la violinista Soyoung Yoon, una primera figura mundial que tocarà interpretarà el concert per a violí de Sibelius. El segon dels concerts es farà el divendres 23 de febrer, també al Josep Carreras, i serà una mena de batalla de su-

perherois, ja que s’enfrontaran els mons de Marvel i DC a través de les seves bandes sonores. «El públic les podrà escoltar de manera alternativa i al final, amb els visos, sabrem qui ha guanyat», explicava Tomàs Grau, director titular i artístic de la FSF en la presentació dels concerts. El 12 d’abril, l’Auditori acolli-

El Celler acollirà la 9a de Beethoven i un concert amb músics, ballarins i cantaires rà el tercer dels concerts. En aquesta ocasió Tomàs Grau dirigirà la majestuosa simfonia ‘Gran’ de Schubert. Actuarà també la virtuosa flautista coreana Jasmine Choi, debutant al nostre país. Els dos últims concerts es faran al Celler i seran del tot extraordinaris. El primer es farà el 10 de maig, i servirà per homenatjar el 200 aniversari de la 9a de Beethoven, sota la direcció de Tomàs Grau. La programació es clourà el 8 de juny amb un espectacle pluridisciplinari en què participarà la companyia PAR en Dansa. El concert aplegarà 70 músics, 70 cantaires i 16 ballarins, que interpretaran Les Quatre Estacions de Max Richter.

Torna el cicle d’espectacles infantils a l’Espluga Cultura L’onzena edició del cicle d’espectacles infantils Casalet Kids s’iniciarà aquest diumenge 19 de novembre amb l’espectacle On, com, aigua? de la companyia Cia. Natalia Quintana. Una proposta de circ on es tractarà la temàtica de l’aigua, un tema preocupant en el dia a dia. Acompanyats de la pallassa Toli, els més petits coneixeran la importància de l’aigua i el seu ús en la nostra vida diària. El cicle compta amb un total de cinc propostes dirigides al públic infantil i familiar on enguany destacarà l’art escènic del circ. Les funcions es duran a terme entre els mesos de novembre i març a les sis de la tarda a la sala Folch i Torres del Casalet de l’Espluga de Francolí. El preu dels espectacles és de 5 euros. Redacció

‘La pell fina’ tindrà servei de cangur gratuït El Vendrell El Vendrell oferirà un servei gratuït de cangur durant l’espectacle del Temporada La Pell Fina. Aquest es durà a terme dins del mateix equipament del teatre i per als infants d’entre els 5 i els 12 anys de les famílies assistents. L’horari del servei s’oferirà des de les 19.45 a les 21.30 h. Per a les inscripcions cal trucar al 636 801 149. Redacció

L’Ajuntament de Salou explora l’expansió de l’oferta turística del municipi al mercat coreà

Augmenten en un 31% els usuaris que utilitzen el transport públic a la Conca de Barberà

Turisme L’Ajuntament de Salou treballa per expandir l’oferta turística del municipi al mercat coreà. Aquest esforç forma part d’una estratègia del consistori per «desestacionalitzar el turisme a Salou i atraure visitants coreans, coneguts pel seu alt poder adquisitiu i la preferència per estades llargues fora de la temporada d’estiu». Una

Comarcal Més de 6.620 persones han utilitzat el transport públic a la Conca de Barberà entrede gener i setembre del 2023. Això suposa un augment del 31% respecte l’any anterior. La línia 9, que va de Santa Coloma de Queralt a Montblanc, ha estat la que més usuaris ha guanyat, amb un increment del 113%. La segueixen la línia 3 (Forès-

delegació de 10 alts càrrecs de Seül visita avui Salou per estudiar una col·laboració més estreta i fructífera. El municipi busca «una gamma diversa d’experiències» per tal de satisfer els diferents tipus de turistes que visiten Salou, que solen ser els que viatgen sols, els grups sèniors en estades curtes i grups esportius. Redacció

Una de les ponències del primer dia de les jornades. Port Tarragona

Tàrrega) i la 12 (de Biure de Gaià a Santa Coloma de Queralt) amb un augment del 86 i del 36%. Totes han augmentat els usuaris, excepte la línia 11 (que va de Vallverd a Sarral), que ha passat de 20 persones a 0, la línia 1 (de Vilanova de Prades a Montblanc) amb una reducció del 23%, i la línia 10 (Montblanc-Reus) amb una baixada del 12%. ACN

Dimarts 14 de novembre de 2023

Els municipis reforcen la vigilància per evitar el robatori d’olives Societat Han ampliat els horaris dels guardes rurals ACN Diferents ajuntaments del Camp de Tarragona han reforçat la vigilància al camp per evitar robatoris als pagesos durant la collita d’olives, que s’està duent a terme aquestes setmanes. En una campanya marcada per l’increment del preu de l’oli d’oliva dels darrers mesos, les olives s’han convertit en un fruit preuat que ha despertat l’interès dels

lladres. Constantí és un dels municipis que ha ampliat l’horari del seu guarda rural. Fins ara treballava durant la temporada d’avellanes i garrofes, però enguany actuarà fins a mitjan desembre. Sempre en coordinació amb la policia local de la localitat, els Mossos d’Esquadra i els pagesos, que generalment són els que donen l’alerta. Pere Guinovart, coordinador territorial d’Unió de

La defensa de l’acusat de matar la seva parella a Cambrils l’any 2021 demana l’absolució Judicial L’Audiència de Tarragona va començar a jutjar ahir l’home acusat de matar la seva parella a Cambrils l’any 2021. Segons el ministeri públic, l’acusat va asfixiar la víctima després de mantenir-hi una discussió a l’interior del seu domicili. La defensa nega que l’investigat sigui l’autor dels fets, però admet que la parella tenia una

relació tòxica. Per això, en demana l’absolució. En canvi, fiscalia sol·licita 23 anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria, per un de continuat de trencament de condemna i per maltractament en l’àmbit familiar. «Espero que no aparegui morta o cremada perquè m’has amenaçat amb això tantes vegades que si pas-

Pagesos al Camp de Tarragona, explica que els robatoris dels darrers anys durant la collita de garrofes aquesta temporada s’estan concentrant als camps d’oliveres. Les zones més afectades avui dia són Montbrió i Mont-roig del Camp, i amb una mica menys d’incidència municipis com Constantí, Vila-seca o Vilallonga del Camp. Des de fa cinc anys que ja hi ha coordinació entre consistosa sabran que has estat tu». És un dels missatges que la víctima va enviar a l’acusat hores abans de la seva mort. Dos treballadors del servei d’emergències van testificar que en arribar al domicili es van trobar amb l’acusat agenollat a terra fent maniobres de reanimació. Tot seguit, van comprovar que presentava signes d’estar morta. «Vam decidir no reanimar, vam tenir clar que podia ser una mort judicial, i vam tocar el menys possible per tal de no interrompre en futures proves», va dir un d’ells. ACN

El guarda rural de Constantí saludant a un pagès del poble que fa la collita d’olives. ACN

ris, policies i pagesos, i durant aquest temps el sistema s’ha perfeccionat. Tot i això, per als pagesos la situació és delicada. Primer perquè els roben

la collita, que és la feina de tot l’any. Però després perquè quan troben un lladre poden patir agressions. «Hem hagut de dir-los que no actuïn, enca-

Valls commemora els 50 anys de la mort de l’il·lustre Cèsar Martinell amb una ruta guiada Cultura Valls commemora els 50 anys de la mort de Cèsar Martinell aquest diumenge, 19 de novembre, oferint una ruta guiada que servirà per conèixer amb més profunditat la vida i obra «d’aquest vallenc il·lustre». El recorregut començarà a les 11 del matí des de l’Oficina de Turisme, ubicada al carrer de la Cort número 3. Des d’allà,

tot fent una passejada per la ciutat, les persones que hi participin podran descobrir diferents indrets relacionats amb la figura de l’arquitecte Martinell com l’Església de Sant Joan, Ca Claravalls, l’antic cinema de Valls, Ca Vives Pi i l’Església del Lledó. Cèsar Martinell és una figura clau per entendre l’arquitectura catalana de prin-

ra que els trobin dins les seves terres prenent-los el fruit, i això ens fa patir perquè si actuen poden tenir problemes», va reconèixer Guinovart. cipis del segle XX. El vallenc, deixeble de Gaudí, va jugar «un important paper en el moviment cooperativista sorgit al tombant de segle XX i fou l’artífex dels nous cellers que van passar a la història com les catedrals del vi». La ruta vol descobrir l’obra que aquest arquitecte va deixar a la ciutat de Valls. El preu de la visita guiada és de 6,5 euros i també inclou una degustació de productes típics de la terra. Per a més informació i reserves es pot trucar al 977 612 530 o a través del correu turisme@valls.cat. Redacció

14 Dimarts 14 de novembre de 2023

El Nàstic i la falta de gol: un problema que ha esdevingut un bloqueig mental Futbol Els grana van tenir fins a quatre ocasions clares, però la pilota no va entrar Arnau Montreal Quesada El problema amb el gol ja s’ha convertit en un bloqueig psicològic. Amb l’empat a zero contra el Sestao River, el Nàstic va sumar el quart partit consecutiu sense perforar la porteria rival ni una vegada. Aquesta crisi va aparèixer la setmana de tres duels i es va accentuar el darrer diumenge. En aquests encontres, els grana han tingut les ocasions de totes les maneres possibles. Des de rematades de córner a tirs llunyans i, fins i tot, des del punt de penal. Les conseqüències d’aquesta sequera han afectat més el rendiment de l’equip que a la situació a la classificació. El Nàstic és el setè i està a tres punts del play-off, però el que preocupa és l’estat d’ànim d’un equip que suma ja sis jornades sense sumar tres punts i que no va saber vèncer un equip que va ser pràcticament inofensiu. El tècnic grana, Dani Vidal, va destacar que «sentim impotència perquè no era un partit de guanyar un a zero, sinó per més gols. Si haguéssim marcat en els primers

El davanter del Nàstic, Pablo Fernández, rematant a porta durant el partit de diumenge. Gerard Martí

per marcar. En els priA la classificació, clares mers vint minuts, Pablo Ferel Nàstic es manté nández en va tenir per partida a tres punts del doble. Primer, es va desmar‘play-off’ d’ascens car per rebre una passada filminuts, les precipitacions no haurien passat». De fet, els grana van generar ocasions

trada d’Andy Escudero, però va ser molt lent a la resolució i es va deixar atrapar per un defensor que va bloquejar el remat. En la següent jugada,

va provar amb un cop de cap potent des del segon pal, però, llavors, un defensa va evitar el gol des de la mateixa línia. Jaume Jardí va rematar sol al punt de penal una jugada de pilota aturada executada per Borja Martínez, però la pilota va sortir fora. Finalment, Marc Fernández va prota-

gonitzar la millor ocasió. Gairebé al minut noranta, la defensa del Sestao va fallar i va facilitar una situació de mà a mà entre Marc Fernández i el porter. Amb la porteria gairebé buida, va errar el tir amb la mala sort que es va lesionar en el moment del colpeig. Les ocasions les van tenir, però també van donar signes de nerviosisme. El Sestao River, l’antepenúltim classificat, arribava al Nou Estadi amb un pla de partit simple. Després de carregar-se amb 120 minuts de partit de Copa del Rei dies abans, el seu objectiu era no perdre. Això va quedar reflectit durant el duel perquè el conjunt basc va ser pràcticament inofensiu i Varo no va haver d’actuar. Els grana dominaven, i després de les ocasions fallades, es van mostrar, per primera vegada, sense idees en atac. A partir de la mitja hora de la primera meitat i en part de la segona, el Nàstic es va bloquejar. Les jugades morien amb passades precipitades i pilotades llargues a un solitari Pablo. L’última vegada que el Nàstic va acumular sis partits sense marcar va ser la temporada 21-22. Llavors, Raül Agné va estar contra les cordes després d’una derrota per 0-3 contra l’Andorra. L’equip es va recompondre i va trencar la dinàmica amb un 0-3 a domicili contra el Betis Deportivo i va acabar a un pas de l’ascens. Els de Vidal ja han demostrat enguany del que són capaços. L’única medecina per curar-se del bloqueig mental és una victòria contra el Real Unión que aporti la confiança que els grana han perdut en els darrers partits.

La cursa Sant Silvestre de Tarragona engega motors Atletisme La 19a cursa de Sant Silvestre de Tarragona tornarà el 31 de desembre. Aquesta edició permet la inscripció de fins a 2.100 corredors i corredores en un recorregut urbà de 6,5 km. La sortida i arribada de la cursa serà al barri del Serrallo i passarà per la Part Baixa i el Port. Les inscripcions es podran realitzar del 15 de novembre al 24 de desembre, o fins a exhaurir les inscripcions, a través del web athleticevents.net. Per sisè any consecutiu, el Banc de Sang i Teixits posa en marxa la «Sang Silvestre», una forma solidària d’inscriure’s que consisteix en aconseguir una de les 250 inscripcions gratuïtes fent una donació de sang a l’Hospital Joan XXIII. La recollida de dorsals serà al Mercat Central. Redacció

Èxit del Ciclocròs de l’Hospitalet de l’Infant Ciclisme Un total de 230 ciclistes van participar el darrer cap de setmana a la Copa Catalana de Ciclocròs que es va disputar a l’Hospitalet de l’Infant. En la categoria absoluta, Marc Romero, del Bike Garraf, va ser el més fort i Jérome Raus, de Le Boulou, va guanyar a la categoria sub 23. Laia Bosch va ser la campiona de la femenina. Redacció

Dimarts 14 de novembre de 2023

L’encert i la constància, claus en el primer triomf del CBT Bàsquet L’última vegada que va guanyar va ser a ses illes durant la fase d’ascens Arnau Montreal Quesada

Azara García de los Salmones celebrant la victòria. @lilaalberichfotografia

Azara García i Miguel Arsénio guanyen la Muntanyes de Prades Epic Trail Trail Van participar més de 450 corredors en tres recorreguts de 100, 50 i 25 quilòmetres Redacció Azara García de los Salmones i Miguel Arsénio van ser els guanyadors de la primera edició de la Muntanyes de Prades Epic Trail Costa Daurada el darrer cap de setmana. La cursa va aplegar més de 450 participants en tres diferents recorreguts. La prova dels 100 km constava de 5.254 metres de desnivell positiu. En la categoria femenina, Azara García de los Salmones va guanyar amb un temps de 12h49’21’’. D’altra banda, Miguel Arsénio va dominar la

masculina amb una marca de 11h17’28’’ durant una jornada en la qual la boira i la pluja van ser les protagonistes. En la prova de 50 km i 2.680 de desnivell positiu, Julen Calvó va ser el més ràpid, mentre que Oihana Kortazar va ser la campiona de la modalitat femenina. Finalment, en la prova de 25 km de 1.250 metres de desnivell positiu, Inés Astrain va ser la primera en arribar en categoria femenina i Miquel Corbera va guanyar la masculina. L’esdeveniment celebrat a Prades va repartir 28.000 euros de premi.

A Mallorca havia de ser. El CBT de Noé Monroy va sumar la primera victòria de la temporada a la pista del Palmer Bàsket en un partit en el qual els blaus van fer un pas endavant en tots els sentits. L’última vegada que els cebetistes van guanyar també va ser a ses illes durant la fase d’ascens a Llucmajor. Tot i que acaba d’ascendir, l’equip balear, és un dels candidats a l’ascens per la potència i veterania de la seva plantilla. De fet, caure contra el CBT va provocar que el seu entrenador fos acomiadat. Amb la victòria, els cebetistes han fet un primer pas per capgirar una dinàmica complicada que havia començat amb sis partits consecutius amb derrota. Monroy va destacar que «la victòria ens ha de generar confiança en el treball que executem dia a dia. Som capaços de competir en aquesta categoria». Els tarragonins van reforçar les seves debilitats i van potenciar les virtuts. Boonyasith, Chazelas i Alaminos van ser els principals anotadors. Va destacar

Artur Alaminos, un dels principals actius del partit, defensant el jugador Zengotitabengoa. Palmer Bàsket

El CBT es va arribar a posar a 19 punts d’avantatge en el tercer quart especialment el montblanquí que, amb 12 punts i 3 de 4 triples encertats, va disputar el millor partit de l’any. L’equip va millorar especi-

alment a la segona meitat. En els darrers partits, els cebetistes sabien competir, però els tercers quarts es van convertir en una sagnia constant. De fet, el parcial de 7-25 que van patir contra el CB Salou va ser un dels principals motius de la derrota del derbi. Contra el Palmer Bàsket, no només van mantenir el ritme dels primers quarts, sinó que van

fer un pas endavant. Amb un parcial de 9-19, fins i tot es van posar a 19 punts d’avantatge. En defensa, Ousmane Ndour va dominar. El senegalès va ser l’amo i senyor sota la cistella i també va ajudar en atac amb 14 punts. La victòria és el primer pas i Monroy va assenyalar que «això acaba de començar, ara toca continuar treballant».

La família del CB Cambrils al complet al seu pavelló durant l’acte de presentació pel seu 40è aniversari. Lluís Rovira i Barenys/revistacambrils.cat

El CB Cambrils aplega els seus 400 jugadors per celebrar els 40 anys d’història Bàsquet

El CB Cambrils va celebrar el 40è aniversari com una gran família el darrer diumenge. Els 400 jugadors dels 36 equips de l’entitat es van aplegar al seu pavelló per viure la gran festa del bàsquet cambrilenc. El club es

troba en un dels seus moments més àlgids pel nivell de jugadors i, d’aquesta manera, l’acte es va haver d’encabir entre el pavelló 1 i 2. Per aquest motiu, com un reclam popular entre tots els assistents, el crit de «volem un pavelló»

va ressonar durant els parlaments de l’alcalde, Alfredo Clúa, qui es va comprometre amb la construcció d’un nou espai com a prioritat. Durant l’acte, es va fer una gran foto de família de tots els integrants del club, així com una per

cada equip de l’entitat, des del prebenjamí fins al sènior. Aquest darrer va ser la cirereta del pastís, perquè per tancar l’acte es va disputar el duel de Segona Catalana i l’equip cambrilenc va guanyar per 66-60 al Ceng Sènior. AMQ

16 Dimarts 14 de novembre de 2023

El PSOE registra en solitari la llei d’amnistia a l’espera de l’acord amb ERC Política Els socialistes mantenen oberts «serrells tècnics» amb els republicans, que han impedit una signatura conjunta ACN El PSOE va registrar ahir en solitari la llei d’amnistia, que preveu tirar endavant amb els vots de Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG. Els socialistes van poder tancar un acord amb Junts, però no van ser capaços de resoldre els «serrells tècnics» que continuaven vius amb ERC. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va comparèixer en roda de premsa per defensar un text que segons ha afirmat és «impecable» des del punt de vista constitucional, i serveix per «tancar ferides» i «fomentar la convivència i superar d’una vegada un conflicte que patim des de fa més d’una dècada». El ministre va recordar que la llei amnistiarà les responsabilitats de tots els actes vinculats al procés entre l’1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023, i no afecta només els «líders» independentistes, sinó també persones sense protagonisme que «han pogut cometre actes delictius» com professors d’escola, funcionaris i bombers. Un cop registrada, la llei superarà la setmana que ve la qualificació de la Mesa del Congrés, i, posteriorment, iniciarà els seus tràmits. El primer serà la presa en con-

Seguretat

Dispositiu per blindar el Congrés El Ministeri de l’Interior prepara el dispositiu policial per blindar el Congrés de Diputats per la investidura de Pedro Sánchez, que s’ha fixat per aquest dimecres i dijous. La Policia Nacional ha començat a ubicar tanques de seguretat, agents d’informació de paisà i antiavalots i furgonetes.

Manifestació de l’esquerra independentista durant el passat 11 de setembre. ACN

La previsió és que la llei d’amnistia obtingui 178 vots a favor al Congrés sideració al ple del Congrés dels Diputats, on previsiblement obtindrà 178 vots a favor

(PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bilu, PNB i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC). Si en aquest punt els grups aproven que també es tramiti per la via d’urgència, els temps es redueixen a la meitat respecte als d’una tramitació normal. Posteriorment, la norma se sotmetrà al tràmit d’esmenes

a la totalitat i d’esmenes parcials, i finalment se celebrarà un ple per aprovar el text resultant. Un cop superat el Congrés, la reforma anirà al Senat. Sense acord amb ERC

La negociació amb Junts es va allargar fins ahir la matinada,

i va acabar amb acord. D’altra banda, ERC va justificar que no estampi de moment la signatura per la necessitat de garantir «la màxima seguretat jurídica del contingut del text de la llei». «La llei és prou transcendent perquè les coses es facin sense estar condicionats per res més que

no sigui el rigor i la seguretat jurídica», van apuntar. Fonts del PNB van expressar que estan d’acord amb el text que els socialistes els van fer arribar, però que de moment no ha signat «perquè les parts negociadores no ho han requerit». Els de Sumar també van justificar que no estampin la signatura a la llei. «Des de Sumar considerem que és important la rúbrica de tots els grups que donen suport a la llei», van expressar, però «com lamentablement no ha estat així, hem preferit no signar».

Els catalans van al cinema menys de dues vegades l’any de mitjana, amb Lleida a la cua

Albares confirma que 40 hispanopalestins han sortit de Gaza i que 80 més ho faran avui

Cultura Catalunya tancarà l’any amb 14 milions d’espectadors de cinema, segons les previsions del Gremi d’Exhibidors de Catalunya facilitades a l’ACN. Continua així la remuntada després del daltabaix de la pandèmia i, segons aquesta estimació, s’assoliria gairebé el 75% dels 18,8 milions d’espectadors que tenia el cinema el 2019. Amb tot, els canvis en els hà-

Món

bits de consum de cinema van fent davallar la freqüència d’assistència a les sales: en quinze anys els catalans han passat d’anar-hi gairebé quatre vegades l’any a menys de dues el 2022 (2,5 immediatament abans de la crisi de la covid-19), segons dades de l’Anuari SGAE analitzades per l’ACN. A Lleida, la ràtio no arriba a una entrada per habitant el 2022, l’any del gran èxit

d’Alcarràs. El 2022 es van vendre a Catalunya 11,2 milions d’entrades, segons dades de l’Anuari SGAE 2022. Això són uns 3,4 milions d’espectadors més que el 2021, un creixement que continua la tendència de recuperació de públic després de la pandèmia (l’any 2020 tan sols es van vendre 4,6 milions d’entrades i 7,8 el 2021), però encara lluny de les xifres del 2019. ACN

El ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, va confirmar ahir que els primers hispanopalestins van sortir de la Franja de Gaza. Segons Albares, el primer grup d’hispanopalestins que va abandonar la Franja ahir estava format per 40 persones, dels quals 33 eren hispanopalestins i els 7 restants eren familiars d’aquests. En aquest primer

grup, va detallar el ministre, es va prioritzar les famílies amb infants petits i persones grans vulnerables. Albares també va anunciar que un segon grup d’uns 80 hispanopalestins sortirà de Gaza avui, sempre que el pas de Rafah estigui obert. El ministre d’Exteriors va detallar que el primer grup d’hispanopalestins s’estava dirigint al Caire en autobusos acompanyats

de personal de l’ambaixada. Pel que fa al segon grup, Albares va apuntar que ja tenen l’autorització d’Israel perquè unes 80 persones surtin pel pas de Rafah. El ministre d’Exteriors va evitar donar xifres concretes sobre quants ciutadans amb nacionalitat espanyola hi ha a la Franja, però Albares sí que va afirmar que «probablement caldrà fer més operacions». ACN

Dimarts 14 de novembre de 2023

Editorial

Tribuna

Núm pacient: 11575681, CIP: BUBA0460509009

s la meva identificació personal, a l’hospital Joan XXIII, des del 22 d’octubre fins el 4 de novembre. El dimarts 24 d’octubre em van operar d’una hemorràgia cerebral, gairebé cinc hores al quiròfan. He tornat a néixer! A més, ara inicio una segona vida en plenitud, ja que tinc la gran sort que no pateixo cap seqüela, ni mental ni física. En primer lloc vull manifestar el meu més sentit i profund agraïment a les doctores neurocirurgianes Laura Quilez i Ruth Lau, que m’han intervingut amb tant d’èxit. Les mancances de recursos hospitalaris existents queden totalment compensades per la motivació i la professionalitat de tots els integrants del servei, en aquest cas, de Neurocirugía. Gràcies per la vostra feina. Molt agraït també a la UCI. Intensius funciona com si fos la rellotgeria suïssa. He de manifestar que he viscut cinc dies sense consciència de res, però quan he anat despertant de la meva obligada letàrgia he pogut comprovar la seva eficàcia i delicadesa en el camí de retornar-me a la vida. Finalment, enorme i sentida gratitud a la meva família, a la meva esposa, que va detectar a temps la gravetat del problema, i les meves tres filles que han estat al peu del canó dia rere dia. El meu reconeixement a tanta gent, molta, que s’ha anat interessant i m’ha animat en la meva recuperació. A tots moltes, moltíssimes gràcies. I als familiars i bons amics que em recomanen viure el temps que em resta a un ritme més pausat, dir-vos que segur us faré cas. Un sotrac d’aquest tipus et fa replantejar-t’ho tot. A Déu gràcies estic escrivint un altre cop un article en aquest diari i he volgut compartir amb tu, desconegut, o no, lector, aquestes vivències personals perquè recordis que la vida és molt fràgil i no t’oblidis de gaudir-la ni un sol segon.

«Ara inicio una segona vida en plenitud, ja que tinc la gran sort que no pateixo cap seqüela, ni mental ni física».

Josep Maria Buqueras Bach

Dels lectors Decisions col·lectives sobre els mòbils Llegeixo que hi ha pares arreu de Catalunya que s’han organitzat per aconseguir que, amb una mena de mantra col·lectiu, els nens no hagin de tenir un telèfon mòbil als 12 anys. Sembla ser que aquesta és l’edat majoritària d’accés als ‘smartphones’, coincidint amb la incorporació escolar dels nens a l’ESO. La necessitat d’organitzar-se de manera col·lectiva sembla que és perquè la

pressió social és tan forta que per molts pares resulta impossible evitar que els fills tinguin el mòbil als 12 anys simplement com a decisió individual. En realitat, doncs, això diu molt poc de la nostra capacitat per a decidir, de manera raonada e individualitzada, què és millor pels nostres fills i, el que és més important, serne conseqüent.

Armand D. Tarragona Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

Un territori connectat amb el món

quest dilluns s’ha presentat el balanç de la temporada comercial a l’aeroport de Reus. Les xifres globals indiquen que s’ha aconseguit un increment de més del 14% en el nombre de passatgers que han passat per les instal· lacions reusenques. Malgrat aquest augment positiu, les dades continuen sent baixes respecte al potencial que hauria de ser capaç d’assumir la infraestructura. Continua sent una assignatura pendent que l’aeroport de Reus pugui servir per a alleugerir la càrrega del Prat i, de pas, facilitar una major capacitat de trànsit en rutes que pugui afavorir l’economia del

Camp de Tarragona. Tot i que una de les principals operadores, com és Vueling, encara no ha confirmat si repetirà experiència amb la connexió entre la capital del Baix Camp i París, hi ha signes que apunten a l’optimisme. En aquest sentit, ja ha estat anunciat el retorn d’EasyJet a partir de l’abril del 2024 amb noves rutes. També hi ha programades increments de rutes per part de Travel Solutions i de l’operador TUI. Això serà una bona notícia per al sector turístic, ja que s’obren noves vies d’accés a la costa. Però també ha de ser per a fer del Camp de Tarragona un territori millor connectat amb el món.

Tribuna

Construir una nova Àrea Metropolitana TIC al Camp de Tarragona: Un impuls decisiu per al territori

l Camp de Tarragona es troba al llindar d’una transformació transcendental: el naixement d’una nova Àrea Metropolitana que no només preservarà la seva rica història, sinó que també impulsarà un desenvolupament modern i sostenible. La reunió de divendres passat dels alcaldes de Cambrils, Constantí, la Canonja, Reus, Tarragona i Vila-seca va fotografiar la voluntat de col·laborar en aquesta nova unió territorial. En aquest context, és imperatiu potenciar el sector tecnològic i digital, clau en l’evolució econòmica i social del territori pels propers anys. Connectivitat global: La digitalització ha creat una xarxa global que connecta comunitats, empreses i governs. Impulsar el sector tecnològic a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona no només modernitzarà la regió, sinó que també la situarà a l’epicentre de la innovació amb l’adopció de tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, la internet de les coses o la realitat virtual. Ocupació i desenvolupament econòmic: El sector tecnològic és un motor d’innovació i generador d’ocupació amb salaris atractius. Fomentar la formació, la retenció i l’atracció de talent garantirà el futur econòmic del territori. L’èmfasi en la sostenibilitat mitjançant la transformació tecnològica verda assegurarà un desenvolupament equilibrat i respectuós amb el medi ambient.

tecnològic. La connectivitat d’alta velocitat, la ciberseguretat o l’accessibilitat a tecnologies avançades són elements crucials que facilitaran el desenvolupament del sector. La construcció d’infraestructures estratègiques com l’Estació InterSergi Novo modal, el Tramcamp i estacions com la Gerent Clúster Manager del Clúster TIC de Bellissens, a tocar el Tecnoparc de Catalunya Sud Reus, són fonamentals. Col·laboració Públic-Privada: L’èxit Hibridació de Perfils: És essencial va- d’aquesta iniciativa rau en la col·laboració lorar el talent local i fomentar la hibrida- entre el sector públic i privat. Els governs ció de perfils professionals. La diversitat han de fomentar la inversió i la innovació, de coneixements i habilitats, incloent mentre les empreses privades aporten la aquells fora de l’àmbit tecnològic, contri- seva experiència per impulsar projectes buirà a una excel·lència tecnològica més tecnològics ambiciosos. En resum, impulsar el sector tecnolòcompleta. gic i digital a l’àrea meD i v e rs i f i c ac i ó tropolitana del Camp econòmica: Mitigant «A través de la de Tarragona és una la dependència de col·laboració i la sectors tradicionals, innovació, la regió està necessitat imperativa l’impuls al sector destinada a brillar com per garantir un futur tecnològic i digital un centre d’excel·lència pròsper. A través de la col·laboració i la innopromourà la divertecnològica al Sud vació, la regió està dessificació econòmica. d’Europa» tinada a brillar com un Aquesta estratègia centre d’excel·lència no només impulsa la innovació, sinó que també assegura una tecnològica al Sud d’Europa. El Clúster economia més robusta i adaptable, amb TIC Catalunya Sud està compromès a faconsideració als sectors clau del territori cilitar aquesta transició, connectant amb com l’agroalimentari, el turístic, el logís- les necessitats i oportunitats de les empreses del sector. tic o el químic. El moment és ara, i la visió és clara: el Infraestructura Territorial i Digital: Invertir en infraestructures és primordial Camp de Tarragona és un far d’innovació per desencadenar el potencial del sector en l’era digital.

18 Dimarts 14 de novembre de 2023

Necrològiques Tarragona Pompeyo García Salmerón. Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Reus

Els joves de Cambrils visiten Girona Municipal Un grup de joves de Cambrils ha gaudit aquest cap de setmana d’una sortida a Girona, en el marc del programa Joves+18. Com a novetat, la sortida s’ha orientat a joves majors d’edat. Redacció/Aj. Cambrils

Joan Maria Matas Ventura. Ha mort a 79 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de Sant Pere. Antonia Sánchez Tello. Ha mort als 101 anys. El seu funeral serà avuia les 9 h al Tanatori. Jordi Mañes Manresa. Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avuia les 15.30 h a la parròquia de Sant Bernat Calbó.

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com SERVEIS FUNERARIS REUS I BAIX CAMP (CEMENTIRI) – REUS EDICTE En/Na JORDI FRAILE MIMBRERO sol·licita que se li expedeixi el títol acreditatiu del dret funerari, en caràcter 'Provisional', corresponent a la sepultura l'Illa 4 número 112 del Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica d'acord amb el/s article/s 50 i 51 de l'Ordenança Municipal de Cementiris per tal que en el termini de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació, puguin oposar-s'hi els qui creguin de tenir el dret legítim amb la manifestació de les al·legacions davant de les oficines d'aquesta entitat.

Avui la nostra bessonada compleix 13 anys. Moltes felicitats de tota la família. Us estimem.

José Antonio Álvarez Muñoz Director de la divisió de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp Reus Serveis Municipals SA 13 de novembre de 2023

Dimecres 14 de novembre de 2023

Avui felicita als que es diuen: Serapi i Veneranda.

Espai patrocinat per:

TV local

Sudoku

CANAL REUS TV

TAC 12

12:30 Gastromòbil: Baix Camp 13:00 180 Graus 13:30 Cercle central 14:00 Notícies migdia 14:30 Teló de fons 15:00 Notícies migdia 15:30 Cercle central 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Cercle central 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre 21:30 Fot-li 22:00 Notícies vespre 22:30 Fot-li 23:00 Notícies vespre 23:30 Fot-li

11.00 La tertúlia del Dorsal 12 11.30 Paisatges Encreuats 12.00 Teló de fons 12.30 Gaudeix la festa 13.00 Paisatges Encreuats 13.30 La tertúlia del Dorsal 12 14.00 Notícies 12 14.30 La tertúlia del Dorsal 12 15.00 Paisatges Encreuats 15.30 Teló de fons 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Teló de fons 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.30 Com la nit i el dia 21.30 Paisatges Encreuats 22.00 Notícies 12 22.30 Com la nit i el dia 23.30 Paisatges Encreuats 00.00 Notícies 12

Mots encreuats 1

1 2

L’horòscop

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

4 5 6

Avui, la teva ener- La paciència serà La teva ment cu- Avui, segueix la gia ardenta et por- la teva aliada avui, riosa estarà en el teva intuïció. Confia tarà a conquerir Taure. No et preci- seu punt més alt en el teu instint per reptes. Aprofita la pitis en decisions avui. Explora no- prendre decisions teva valentia per importants. Pren- ves idees i entaula importants en la avançar en les te- te el temps per re- converses interes- teva vida personal ves metes i sor- flexionar i aconse- sants. La creativitat i professional. L’èxit prendre a tothom. guiràs resultats. et portarà lluny. està a la volta.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

8 9 10

Anuncis classificats

TARRAGONA: Larrea Clausell, Maria Isabel i Elena. Enginyer Cabestany, 2. Telèfon 977 216 959. Ciutat, Rosa M. Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189. REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Roig Rovira, Cristina. Prat de la Riba, 21. Telèfon 977 314 161. SALOU: Piró Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388. VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671. CAMBRILS: Diaz Marti, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510. VALLS: Galimany, Roma Murillo, Adelina. Plaça Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597. EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina. . Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.

IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977-21-79-50

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Sin ascensor. Zona privada con parquing exterior. PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

PROFESSIONALS TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES MAYCA MASAJES. Libera todo tipo de molestias y contracturas musculares. Tel: 692.780.087

AMISTAT HOMBRE 68 años BUSCA MUJER 55 a 70 años para amistad. Tel: 638.281.805

ALTRES ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

TARIFES

Mostra d’anuncis

HORITZONTALS: 1. Tanca, especialment llevadissa, que serveix per a impedir el pas o l’accés. Beguda carbònica. 2. Regles del cerimonial. Fer cendres. 3. Extrems de l’artífex. Dàlia ornamentada. Consonant. 4. Rebel· lió a bord. Jove que encara no té pèl a la cara. 5. Número. S’entestarà a repetir. Element químic. 6. Alabada. Unten amb oli. 7. Preservatiu per no caure en un vici. Tres d’ansat. 8. Trio sinuós. Becadells. 9. Principi actiu. Principi de doblement simètric. Molt marejat. 10. Cert llegum. Presumirà de les seves qualitats. 11. Certa desfilada. Lligaren amb habilitat marinera. Consonant. 12. Conjunt de coses escampades. Amida la terra. VERTICALS: 1. Veu del bou. Com ara el col·legi cardenalici. 2. Allò que hom acaba de dir. Inclinats als delits carnals. 3. Dues del barrot. Troncs nadalencs. Fèlid del subordre dels fissípedes. 4. Qualitat sense delicadesa. Element dels halògens. Nombre irracional. 5. Sufix de “qualitat de”. Reproduccions d’un text. 6. Consonant. Semblants a la lira. Dues de la russa. 7. Disposa formant munts. Gràfic d’una distribució de probabilitat. 8. Torna a brotar. Ja. 9. De la deessa Ceres. Sense res més, sol. 10. Nom àrab. El famós Jones. 11. Nota. Gronxar al bressol. Vent. 12. Posant arreus. La solar és una regió fosca.

Màxima

14º 28º

Previsió pel Camp de Tarragona

Classificat bàsic 000.000.000

0,37 € x paraula + 21% IVA

Classificat destacat

Solució: nivell mitjà T. 000.000.000

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

3 Classificat destacat color

0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

PINTOR TITULAT AMB EXPERIÈNCIA. Preu econòmic. Trucar Tel: 677 001 310

¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!!

L’aventura et crida Avui, el teu enfo- La teva ment in- Avui, confia en els durant la jornada, cament i determi- novadora es des- teus sentiments. Sagitari. Explo- nació et portaran a tacarà avui, Aqua- La teva intuïció et ra nous horitzons aconseguir les te- ri. Cerca solucions guiarà en la presa i manté la ment ves metes laborals. creatives als reptes de decisions peroberta. Grans des- Aprofita la teva dis- que se’t presentin. sonals. Les relacicobriments t’es- ciplina per assolir La teva originalitat ons es reforçaran peren. l’èxit desitjat. serà el major actiu. amb sinceritat.

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

REUS. ALQUILO HABITACIÓN. Tel: 630.618.862

Solucions

El teu carisma bri- Avui és el moment Les relacions seran Avui, la teva intenllarà avui, Lleó. de centrar-te en el el centre d’atenció sitat et guiarà cap Aprofita el teu en- teu benestar. Dedi- avui, Balança. Cer- a la resolució de cant per establir ca temps a cuidar ca l’equilibri a les reptes. No tinguis connexions pode- la teva salut física i teves connexions por d’enfrontar l’inroses. Les opor- mental. Petits can- personals i troba- explorat; els teus tunitats socials et vis poden marcar ràs la harmonia recursos interns sorprendran. la diferència. que desitges. són poderosos.

SAGITARI

Farmàcies

Estat del cel El cel romandrà poc ennuvolat al matí pel pas de núvols alts que enteranyinaran el cel; a la tarda aquests núvols tendiran a minvar. Tot i això, a partir de migdia la nuvolositat augmentarà al vessant nord del Pirineu, on quedarà molt ennuvolat o puntualment cobert, mentre que a la resta del Pirineu, sobretot occidental, els núvols augmentaran al final del dia. Precipitacions A partir de migdia és probable algun ruixat feble i minso a punts més septentrionals del vessant nord del Pirineu. La cota de neu rondarà els 2.800 metres.

INSTAL·LACIONS REPARACIONS Electricitat, fontaneria, calefacció. Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

Classificat mòdul

17 € x dia + 21% IVA

FORMA DE PAGAMENT

• Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268 Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona

Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres:

de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

Dimarts 14 de novembre de 2023

Com una filla més

«Les famílies vallenques les van equipar i les van matricular a l’escola»

Roma Galimany Solé, fotografiat la setmana passada a Tarragona. Gerard Martí

Roman Galimany: «Les nenes no havien conegut el pare, i van arribar amb un cartell al coll i poca cosa més» Llibres L’autor vallenc publica ‘Captives de l’amor i de la guerra. Valls, 1950’ (Quorum Llibres), on documenta l’acollida de deu nenes al poble El seu llibre recull l’experièn- fer la comunió amb mi, i una va cia de deu famílies de Valls que, viure a prop de casa». el 1950, acullen deu nenes aus- Com ho va fer, per estirar el fil, tríaques enviades per les seves a partir d’aquella notícia? famílies per recupe«No hi havia absolurar-se dels estralls tament res, però vaig de la Segona Guerra poder parlar amb el Mundial. Com li arriveí, que recordava ba aquesta història? que havien acollit una «Estava a l’hemerode les nenes, i em va teca, treballant en explicar que encara un altre llibre, quan s’escrivien i que havim’apareix la notícia, en tingut una relació de quatre línies, de fluïda. A través seu, l’arribada d’aquestes vaig poder localitzar nenes a Valls. I recordo la resta de famílies. He que, quan jo tenia pogut parlar amb Cristina Serret set anys, dues van persones que van

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

acollir les nenes, com la senyora Magriñà, que té 93 anys, però encara té el cap molt clar. Llavors tenia 18 o 19 anys, i li va fer molta il·lusió recordar-ho. Una altra de les famílies tenia molta informació perquè la mare tenia el costum d’escriure, i tenia moltes notes amb tots els detalls». En quines circumstàncies arriben, aquestes nenes? «Havien patit la guerra però, sobretot, la postguerra. La majoria no havien conegut el pare, perquè quan va esclatar el conflicte va marxar i ja no havia tornat. Les mares vivien soles amb els fills, però amb molta misèria, i es va

Directora: Sílvia Jiménez [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Unitat d’IBI en l’universal

h, la vida. Aquella successió inacabable d’embeinar-se-la i tornar-se-la a embeinar. Sense anar a més lluny aquí em teniu, després d’anys pronosticant la mort de la premsa impresa, intentant quadrar uns mots sentits amb l’espai limitat del paper d’un diari comarcal gratuït. He pensat una estona (breu però intensa) com començar aquesta nova columna i he resolt que no és moment per al cinisme, sinó per a esbossar un cant a la unitat i a l’esperança. També durant molts anys, he intentat definir què caracteritza el Camp de Tarragona i els seus habitants. No me n’he acabat de sortir. He intentat aproximacions climàtiques (llamps i vents i merdes de poetes) però el medi se’ns ha destarotat. Ho he provat amb la història, amb la indústria minvada i el turisme decadent, o amb una agricultura moribunda. Però som una gent tan anàrquica i imprevisible que ens resistim a la categoria i l’encasellament. Però hem trobat per fi un aspecte que sí que ens uneix. Tots els ajuntaments importants de la nostra regió han decidit, molt sàviament, que era el moment d’apujar les taxes municipals. Com un sol home. Aplicant inflacions i una miqueta més, que no és qüestió de quedar-se curt. Per què reduir les nòmines escandaloses dels consistoris quan es pot castigar el propietari? De fet, ja hi està acostumat, després de la bestialitat de l’increment dels tipus d’interès a les hipoteques. Enhorabona, Tarragona. Com deia el filòsof: «a robar carteres, que no hi ha pasta per a menjar».

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré, [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

EXPOSICIÓ

BLACKY FRIDA25 de

Del 2 al 23 re de 20 novemb

10% de

fer una crida a través de les parròquies i l’Auxilio social per acollir infants. A Espanya en van arribar 4.000. Les que van arribar a Valls, portaven penjat un cartell amb el seu nom, i poca cosa més. Algunes duien una carta de la mare, on explicava el caràcter de la nena, o donava les gràcies per l’acolliment, demanant que entenguessin la situació en què es trobaven i el sacrifici que suposava enviar la filla fora. Les famílies vallenques ràpidament les van equipar i les van matricular a l’escola. Les van tractar més bé que als mateixos fills, i hem de pensar que aquí també estem en un moment de postguerra, encara amb restriccions i dificultats». Al llibre destaca el paper cabdal de Joan Tenas. «Sí, ell no era de Valls, però hi havia anat a viure, en casar-se amb una vallenca, la Maria Ballester. Parlava anglès i alemany, i era un personatge molt culte i bondadós. Va anar a Reus a rebre les nenes quan van arribar amb el tren, i va ser com un àngel de la guarda per a elles i les famílies, sempre pendent de traduir i d’ajudar-les, les 24 hores del dia». Expliqueu que, quan al cap de nou mesos, les nenes van agafar el tren de tornada, es van viure escenes emocionants. «Hi ha moltes anècdotes. Una família tenia l’avi molt gran amb la nena i passaven moltes estones a la masia, on també anava sovint una altra de les nenes. Quan va saber que marxaven, va plorar tot el dia. I això que tenia deu nets! El comiat va ser molt trist, però la majoria van mantenir la relació amb les famílies vallenques, d’una manera molt entranyable. Els han explicat la vida, com es van casar i tenir fills, i han tornat de visita».

El vigilant del Camp

pte

descom

· Portes · Persianes · Finestres · Mampares d’alumini i PVC · Mosquiteres

Av. Verge Montserrat, 28 Cambrils

Tel. 977 360 877

Més de 30 anys d’experiència ens avalen www.aluminismorell.com

Prat de la Riba, 10. Tarragona

Tel. 620 474 207

FINANCIACIÓ

10A MI0% DA

CONSULTI COND ICIONS SENSE COMPRO MÍS