Divendres 17 de novembre de 2023

Número: 4.922 www.diarimes.com

DIVENDRES 17 DE NOVEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Camp de Tarragona

9

Salou preveu tenir enllestida la canalització del barranc de Barenys el segon semestre del 2025 Opinió

Avui amb el diari Especials sobre la Setmana Europea de la Prevenció de Residus i el Dia Mundial del Sanejament

21 Jordi Fortuny. Quo Vadis Ajuntament de Tarragona: «Amb l’excés de deute atemptes contra la sobirania financera de la ciutat».

Gerard Martí

Reus 6

L’aeroport es posa a prova Un simulacre d’accident aeri serveix per avaluar el temps de resposta dels organismes d’emergències

Tarragona

Política

Pedro Sánchez, investit president a la primera El candidat assoleix la presidència del govern espanyol amb els 179 vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i CC

20

La nova museïtzació del Pretori i el Circ, pendent d’ajudes europees 2

Baix Camp

L’Ajuntament de les Borges del Camp tancarà la residència pel cost d’arranjar-la 8

2

Divendres 17 de novembre de 2023

La xifra

3.000.000 euros

Tarragona va sol·licitar un ajut per rehabilitar la Torre del Pretori i el Circ duir-se un incompliment de l’obligació legal de resoldre el procediment en el termini establert». Concretament, han rebut fins a 690 peticions, una de les quals ha estat enviada des del consistori tarragoní per a la recuperació integral del Pretori-Circ. El Ministerio de Industria, Comercio y Turismo atorgarà un ajut, com a mínim, a 50 de les propostes.

Imatge d’arxiu de la Torre del Pretori, on actualment s’estan realitzant els treballs de restauració de les façanes. Gerard Martí

Sis mesos més d’espera per saber si el Pretori-Circ rebrà un ajut dels Next Generation Patrimoni L’Ajuntament opta a una convocatòria que ha rebut 690 sol·licituds John Bugarin Tarragona havia de saber avui si el Ministerio de Industria, Comercio y Turismo li atorgava un ajut per a la recuperació i museïtzació del conjunt de la Torre del Pretori i el Circ.

El passat mes de maig, l’Ajuntament va sol·licitar una subvenció de tres milions d’euros

a través de la convocatòria que va impulsar l’Estat, dins del programa d’ajuts europeus Next Generation, per la millora de la competitivitat i de dinamització del patrimoni històric amb ús turístic.

Finalment, el consistori haurà d’esperar sis mesos més per conèixer si el projecte de rehabilitació del Pretori-Circ

rebrà una injecció econòmica per part del govern espanyol.

La Secretaria de Estado de Turismo va publicar al Boletín Oficial del Estado (BOE) que s’amplia sis mesos, a comptar des d’avui, el termini de resolució de la convocatòria per a la concessió de les subvencions. Segons l’escrit, «el volum i la complexitat de

El govern espanyol ha ampliat el termini de resolució pel gran volum de peticions les sol·licituds presentades fan necessària una ampliació del termini», ja que, en cas de no ser així, «podria pro-

El projecte de restauració L’actuació que vol dur a terme l’Ajuntament ha de servir per a la restauració i la museografia dels dos monuments patrimonials més visitats de la ciutat al llarg de l’any. L’anterior govern va redactar aquest projecte amb la idea que la Torre del Pretori es convertís en una de les seus del Museu d’Història de Tarragona. Així, la construcció serviria per explicar els diferents períodes històrics de la ciutat. Pel que fa al circ, la intenció era utilitzar algunes de les sales per explicar el funcionament d’aquest edifici. D’altra banda, aquesta actuació també inclou la millora de l’accessibilitat al conjunt patrimonial.

Mentre Tarragona espera a la resolució definitiva de la convocatòria de l’Estat, continuen a bon ritme els treballs de restauració i consolidació de les façanes nord, est i oest de la Torre del Pretori.

Tarragona acull el quart Congrés de Mercats Municipals Comerç El Palau de Congressos de Tarragona acollirà, el pròxim 20 de novembre, la quarta edició del Congrés de Mercats Municipals de Catalunya.

Organitzada un any més pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda del Departament d’Empresa i Treball, aquesta jornada va néixer per a ser un punt de trobada per a tots els agents públics i privats de l’àmbit dels mercats municipals de Catalunya. L’edició d’enguany serà inaugurada pel director general de Comerç, Jordi Torrades, i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.

Tancarà el Congrés la directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, Agnès Russiñol, i la presidenta dels Mercats de Tarragona i consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan. El programa inclou ponències i taules rodones que giraran al voltant dels principals reptes dels mercats municipals, com són l’adaptació als nous hàbits de compra i consum, o com aconseguir una millor integració de la innovació i la sostenibilitat en l’estratègia d’aquest canal comercial. La directora de Mercats Públics de Tarragona, Mònica Garcia, i el gerent de l’Empresa de Mercats de Tarragona, Daniel Milà, realitzaran la ponència L’èxit del Mercat Central de Tarragona. Redacció

Divendres 17 de novembre de 2023

3

Junts portarà al ple municipal el transport ferroviari de mercaderies per l’interior Política El grup també presentarà una moció per debatre sobre la situació de sequera Redacció

Imatge d’un dels nous autobusos d’hidrogen verd de l’EMT. Tjerk Van der Meulen

Els busos d’hidrogen de l’EMT s’integraran a la flota al desembre Mobilitat L’objectiu del govern és que l’any vinent el 10% del conjunt de vehicles estigui totalment descarbonitzat Oriol Castro Els tres nous autobusos d’hidrogen verd de l’EMT entraran en funcionament al desembre. Primer, passaran un període de prova sense passatgers per comprovar la seva autonomia i funcionament.

Un cop superat, es preveu que els tarragonins ja puguin pujar als vehicles totalment descarbonitzats.

«Volem liderar el canvi de paradigma cap a les emissions zero», va exposar Sònia Orts, consellera de Mobilitat i

presidenta de l’EMT, en l’acte de presentació dels nous mitjans de transport.

En aquesta transició, la consellera va posar en valor que el consistori ha assegurat l’accés al subministrament d’aquest gas. «Fomentem la creació d’un entorn local que gira entorn l’hidrogen verd», va afirmar Orts. L’empresa proveïdora del producte és Carburos Metálicos. «Tarragona ha de jugar un paper importantíssim en la producció i investigació sobre l’hidrogen verd», va expressar Miquel

La licitació dels nous vehicles compta amb un pressupost base de 3,5 milions d’euros Lope, director general de la companyia.

L’empresa gasística obrirà pròximament la primera hidrogenera pública al territori, concretament al polígon Riu Clar. «Hi podran fer benzina els nous autobusos, però també els primers vehicles d’aquesta mena, tant de pas-

satgers com de mercaderies», va explicar Lope.

4 més l’any vinent L’objectiu del govern municipal és que l’any vinent el 10% de la flota d’autobusos estigui descarbonitzada. Per aconseguir-ho, s’incorporaran quatre vehicles més impulsats per hidrogen verd. «Volem ser líders en noves tecnologies.

Es preveu que el 2050 el 25% del consum d’energia passi per l’hidrogen verd i hi estarem molt ben posicionats», va expressar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona.

La licitació dels nous vehicles compta amb un pressupost base d’uns 3,5 milions d’euros (IVA inclòs), que disposa de fons europeus Next Generation. Tot i això, només una empresa s’hi ha presentat: CaetanoBus Fabricaçao da Carroçarias SA. Respecte al manteniment dels vehicles, que es farà durant els seus 14 anys de vida útil, el pressupost màxim és de 504.000 euros (sense IVA).

Junts per Catalunya presentarà al ple municipal d’avui una moció pel trasllat de les mercaderies per l’interior i no per la costa. «Demanem al Ministeri de transports i a la Generalitat de Catalunya un nou traçat definitiu del corredor mediterrani per l’interior de l’àrea de Tarragona, que sigui eficientment i mediambientalment segur i que no afecti cap nucli de població», explica Jordi Sendra, el portaveu del grup municipal. Junts també sol·licita que l’actual línia ferroviària de la costa,

que comunica nuclis poblats, sigui exclusiva per a trens de passatgers de rodalies, mitjana i llarga distància. També insta les administracions a desenvolupar les inversions necessàries per millorar la rapidesa, seguretat, respecte mediambiental i varietat de les interconnexions amb altres destinacions pels ciutadans.

A part, el grup també presentarà una moció per debatre la situació de sequera. El document planteja l’elaboració de plans integrals d’estalvi d’aigua i la instal·lació dels filtres en les depuradores.

Un far simbòlic al terrat de Casa Canals Art El Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Mèdol, va presentar ahir l’acció escultòrica de Fernando Sánchez Castillo: Far Libertas, al terrat de Casa Canals. És un bust que emet missatges en codi morse. Redacció/Tjerk van der Meulen

4

Divendres 17 de novembre de 2023

Oriol Castro

E

l temps és or. I qui millor ho saben són els treballadors de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. «Per tractar els infarts cerebrals és essencial arribar a temps», explica Anna Pellisé, neuròloga en cap de la unitat. L’any 2022, la unitat de l’hospital tarragoní va tractar 620 pacients del Codi Ictus, el protocol d’actuació urgent que determina el tipus d’ictus i el seu tractament. Enguany, ja n’han atès 650. «Treballem d’una forma tan ràpida que no tenim temps a pensar en les conseqüències si les intervencions haguessin anat malament», expressa Pellisé.

A la unitat hi treballen neuròlegs, infermers, fisioterapeutes i rehabilitadors. Per això, aquest mes el Col·legi de Metges de Tarragona els ha atorgat la distinció a l’equip assistencial multidisciplinari de l’any als Premis Antonius Musa. Pellisé es mostra satisfeta per la distinció i recalca que és un treball de grup.

«Estem contents perquè a tothom li agrada que li valorin la seva feina. És un treball

Gemma Marcos encapçala la nova executiva local d’Esquerra Política

El Congrés Local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona va avalar, sense cap vot en contra, la nova executiva local del partit, que estarà encapçalada per Gemma Marcos Rodríguez-Peral. L’equip estarà conformat per onze membres més, sis homes i cinc dones. Redacció/ERC

Neurologia

Quan cada petit detall marca la diferència La Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIII és l’equip multidisciplinari de l’any als Premis Antonimus Musa del COMT Imatge d’arxiu dels treballs de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIIl. Cedida

conjunt on totes les parts són molt importants», diu la neuròloga.

Guàrdies de 24 hores La unitat està oberta les 24 hores els 365 dies de l’any. Les guàrdies presencials a totes hores es van començar a implementar el 2017. «Va ser un gran canvi, que potencia tot

el treball que fem», admet Pellisé. Els pacients solen estar una mitja de dos o tres dies a la unitat. «Aquesta és la mitjana, però tot depèn de si estan fluctuant o de l’estat de l’hemorràgia», explica Pellisé. A més, també tracten pacients a distància d’altres centres, com l’Hospital del Vendrell.

A l’hora d’atendre els pa-

L’equip ja ha tractat 650 pacients de Codi Ictus durant aquest any i 620 el 2022 cients, s’han de cuidar tots els detalls, més que en altres tipus de malalties o estats mèdics. «Són molt importants

les textures del menjar que els hi donem o la postura física en la qual descansen», diu la neuròloga.

En els darrers anys, els especialistes perceben una millora en la percepció social de l’ictus. «Ara ja no només parlem de càncers o d’infarts de cor, sinó que moltes famílies saben que hi ha dos tipus d’ic-

tus i que han de córrer davant una emergència així», expressa Pellisé.

De cara al futur, els professionals mèdics mostren la voluntat de continuar creixent i ampliant la unitat. «Cada cop tractem més gent i de millor forma perquè tenim més informació. Aquest és el camí a seguir», conclou Pellisé.

Obren el termini d’inscripció per participar a la Cavalcada de Reis 2024 Societat L’Ajuntament de Tarragona ha obert les inscripcions per a tots els nens i nenes, nascuts entre el 2011 i el 2016, que vulguin participar a la Cavalcada de Reis del 2024.

Les inscripcions estaran obertes fins al 30 de novembre (inclòs), al web https://inscripcions.tarragona.cat/. Redacció

Arriba la segona Tarraco Health Race Esport La segona edició de la Tarraco Health Race se celebrarà el 26 de novembre. El conseller d’Esports, Berni Álvarez, i el president del COMT, Sergi Boada, van presentar ahir la samarreta de la cursa. Redacció/AJ. TARRAGONA

Tarragona celebrarà la segona trobada de les AFA aquest diumenge Societat

Les Associacions de Famílies d’Alumnat (AFA) i les escoles de la ciutat s’aplegaran aquest diumenge per celebrar la segona edició de la trobada d’AFA Famílies, escoles i ciutat. La jornada omplirà d’activitats la Rambla de Ponent a partir de les 11 del matí, fins a les dues del migdia. Redacció

Divendres 17 de novembre de 2023

5

6

Divendres 17 de novembre de 2023

Seguretat L’aeròdrom reusenc organitza un simulacre d’accident aeri per avaluar el temps de resposta i la coordinació entre els organismes

L’Aeroport posa a prova el nou pla d’autoprotecció

E

ren les 11 hores tocades Govern de l’Estat a Tarragona, Sanquan un dens fum negre tiago Castellà, celebrà la «perfecta començà a planar sobre les coordinació» entre les organitzaciinstal·lacions de l’Aeroport ons implicades. Així mateix, destacà de Reus. Un avió amb destinació No que «el conjunt de mitjans tenen un Schengen havia patit un accident nivell de relació i confiança» que «fadurant la maniobra d’enlairament, cilita» molt l’entesa en aquests escesortint de la pista, amb 94 passatgers naris tan complicats de gestionar.

Amb les flames engolint l’autoi sis tripulants a bord, i encenent-se un corprenedor incendi. Amb tot, mòbil que simulava ser l’avió, els no calia patir. Es tractava d’un si- primers a aparèixer a l’escenari dels mulacre per avaluar la capacitat fets foren els Bombers de l’Aeroport, de reacció i resposta davant d’una que procediren a extingir l’incendi, emergència, així com per testificar amb una escuma que permet conla coordinació i la comunicació en- trolar-lo millor, a segellar la fuita de tre els organismes implicats. A més, combustible i a evacuar les víctimes l’exercici serví per posar a prova el –estudiants i voluntaris n’eren els Pla Especial per a Emergències Ae- figurants–. Amb l’activació de l’alarronàutiques de Catalunya (AERO- ma per part de la torre de control, CAT) i, per primera vegada, el nou deu minuts es tardà a establir el punt Pla d’Autoprotecció de l’Aeroport, de comandament avançat i, en paral· lel, es constituí la sala de que fou renovat en comcrisi, amb responsables pletar-se les obres d’amde les institucions, dels pliació de la terminal. serveis d’emergències El delegat del Govern –mèdiques i policials– i de la Generalitat a Tarrales companyies aèries. gona, Àngel Xifré, valorà La primera ambupositivament un simulalància, seguint un cotxe cre «molt complex perguia que s’encarrega què hi intervenen molts de dirigir els mitjans cossos» i que va permeexterns per les instal· tre «posar en pràctica lacions, reconeixible allò que està sobre el paamb un cartell en per». Per la seva banSergi Peralta Moreno què es llegia «follow da, el subdelegat del

Un cotxe simulava ser un avió que havia tingut un accident en enlairar-se i que s’havia incendiat. Gerard Martí

Renovació És el primer exercici que acull l’Aeroport des de l’ampliació de la terminal

Els serveis d’emergència, traslladant un dels ‘ferits’ en llitera. Gerard Martí

me», arribà a l’escenari un quart d’hora després del sinistre. L’exercici es planteja perquè sigui al més

realista possible i, per tant, es tenia en compte el temps que es requeriria per avisar els distints cossos i

que es desplacessin al lloc. Era l’hora d’avaluar l’estat dels afectats –classificats en il·lesos, ferits lleus, greus o morts–, tractar-los i oferir assistència psicològica tant a les víctimes com als seus familiars. Es calcula que, entre les diferents unitats, hi van intervenir més de 200 persones.

Els simulacres es programen cada dos anys per comprovar el correcte desplegament de tots els efectius que haurien d’intervenir en un cas real. L’elecció d’una zona No Schengen com a destí de l’aeronau permetia activar el Cos Nacional de Policia, encarregat d’identificar els passatgers.

Dissenyen un ‘escape room’ i rutes de 360º virtuals per poder conèixer Reus Cultura És un projecte d’ús gratuït de l’associació Open Europe Sergi Peralta Moreno Fa més d’un any que hom estudia el llegat de l’empresari Josep Boule i, de sobte, descobreix que intercanviava correspondència amb l’antropòleg Eduard Toda. Les missives estan plenes de símbols, mapes i trencaclosques. Aquest

és el punt de partida de l’escape room virtual que Open Europe ha dissenyat i que està centrat «en coses de Reus», en paraules del coordinador del Departament de Formació de l’associació, Marc Blasi.

Junt amb un seguit de rutes enregistrades en 360 graus, es tracta d’un projecte de turis-

me accessible amb què l’associació vol donar a conèixer la capital del Baix Camp, oferir «un tastet» a qui no pugui venir o s’ho estigui plantejant i permetre descobrir alguns dels seus secrets. D’ús gratuït, la iniciativa, subvencionada pel Departament d’Empresa i Treball, ha estat programada

per viure-la sense ulleres de realitat virtual, atès que «si féssim comprar les ulleres, no tindria gaire sentit», destaca Blasi. El ratolí et permet girar el sentit de la càmera i veure tots els racons d’indrets com la plaça del Mercadal o el Cementiri General. Així mateix, el representant d’Open Europe remarca que la intenció seria poder replicar el projecte amb altres pobles i ciutats.

Tots els materials es poden consultar a la pàgina web reusvirtual.cat, inclòs l’escape room, estrenat just ahir.

Divendres 17 de novembre de 2023

7

El Tecnoparc es posiciona per a evolucionar en un districte tecnològic Tecnologia Un estudi marca els passos que s’han de seguir Redacció L’evolució del Tecnoparc cap a districte tecnològic. Aquest és un dels escenaris que planteja un estudi elaborat pel Clúster TIC Catalunya Sud, que estableix els passos a seguir per transformar el sud de la ciutat en els pròxims anys. En concret, l’anàlisi apunta, com a factors clau per afavorir aquest creixement, les infraestructures i la connectivitat, el suport governamental, els centres d’innovació i recerca, l’emprenedoria, la formació, la col·laboració empresarial, els espais d’oficina, la sostenibilitat, l’accessibilitat i la pro-

moció i difusió internacional.

En aquest context, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va posar en relleu ahir, durant la presentació dels resultats, el fet que la ciutat té un ecosistema tecnològic consolidat, amb una tipologia diversa d’empreses, on tenen cabuda des de les principals multinacionals tecnològiques establertes al territori fins a un important teixit de petites i mitjanes companyies. «La zona avança per a consolidar-se com el primer districte tecnològic de la demarcació», remarcà. De fet, l’estudi afirma que la ciutat ja disposa de la majoria dels factors que

plantegen les empreses del clúster per a ser districte i que s’està treballant en altres per a consolidar-ho, com la creació de més espais col·laboratius, amb el nou centre Redessa Innovació, noves incubadores, més esdeveniments de referència, més habitatge entorn del Tecnoparc, més zones verdes, la generació de talent o una col·laboració més estreta amb els centres tecnològics i de recerca.

Amb l’anàlisi, el clúster descriu les bases per mantenir el posicionament de Reus com a ciutat tecnològica líder en ocupació TIC al territori, només darrere de Barcelona, un

Fotografia de grup en la presentació dels resultats de l’estudi del Clúster TIC Catalunya Sud. Ajuntament de Reus

Alguns factors clau són la col·laboració, la formació i les infraestructures lideratge que se sustenta en dades com que la capital del Baix Camp acull les princi-

Paco Lari defensa el paper protagonista de les persones al món laboral

Impulsen a Reus un grup per demanar una «adolescència sense mòbils»

Tecnologia El director general de Salut i Treball, Paco Lari, va defensar el paper de les persones en un món laboral en què la intel·ligència artificial va conquerint espais, en una taula rodona a Xile. Amb tot, també remarcà els beneficis de la tecnologia, que prefereix tenir com a «sòcia». Redacció/Cedida

Societat

El CEE Font del Lleó va ser l’escenari de la primera trobada presencial del grup impulsor a l’àmbit del Baix Camp del moviment Adolescència sense mòbils, que demana que no s’emprin els mòbils als centres educatius i que les famílies allarguin l’edat en què es reben fins als 16 anys. Redacció/Gerard Martí

pals empreses tecnològiques de la demarcació; que de les deu companyies que més van contractar perfils tecnològics l’any passat a la província, la meitat estan establertes al municipi o que aquestes van contractar 250 persones el 2023, el que significa el 83% de contractacions de perfils

tecnològics a la demarcació, segons dades facilitades per les empreses associades al Clúster TIC Sud. El clúster mànager, Sergi Novo, va destacar que els números avalen «el potencial del sector tecnològic de la Catalunya sud i que Reus es troba en disposició de liderar aquest espai».

8

Divendres 17 de novembre de 2023

«Aquesta residència és casa seva i és molt trist que els facin fora de casa»

Les Jornades de l’Arròs donaran el tret de sortida dissabte L’Hospitalet

Una festa gastronòmica donarà el tret de sortida a les IV Jornades de l’Arròs aquest dissabte a l’Hospitalet de l’Infant.

L’acte inaugural tindrà lloc de les 12 a les 16 h a la plaça de la Marina, on els assistents podran degustar un plat d’arròs de peix i marisc tradicional fet al moment per Els 4 fogons de la llar i gaudir d’una barra de begudes i de música, amb el dj Óscar Sánchez. Aquells que vulguin tastar l’arròs popular poden comprar els tiquets de manera anticipada al Bar-Cerveceria Cal Rullo, al Restaurant LB21 i a Danti’s bar. El preu és de 8 euros.

En aquesta edició, sota el lema Del Delta, de casa, de tots, hi participaran un total de 12 establiments de restauració de l’Hospitalet de l’Infant. Redacció

fins que tots els avis estiguin reubicats».

L’exterior de la residència Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp. Cedida

Les Borges del Camp es queda sense residència per a la gent gran

Intervenen 11 kg de picadura de tabac il·legal

Municipal El consistori afirma que «no podem fer front a les inversions per complir amb la normativa si ningú hi inverteix»

Amposta

Cristina Cuadrat Gonzalez

La Guàrdia Civil ha trobat 11 kg de picadura de tabac en embalatges que distribuïa una empresa de paqueteria d’Amposta. Els agents feien una inspecció, tant dels permisos com dels productes que es transporten. En detectar que la picadura de tabac estava fora dels «canals legals de distribució», la van intervenir. ACN

Els familiars i els treballadors de la residència Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp viuen amb «angoixa permanent» l’anunci del tancament de l’equipament.

L’alcalde del municipi, Joaquim Calatayud, explica que «fa sis o set anys va sortir una normativa per adequar les residències, però les que tenien una certa antiguitat no l’havi-

en de complir». Tot i això, després de la covid, apunta, «va arribar una resolució on deia que el centre s’havia d’ajustar a la normativa». El batlle afegeix que «vam presentar un projecte per als Next Generation, però no ens el van concedir. La inversió que ara mateix necessita la residència és de quasi 1.800.000 euros».

Calatayud apunta que des del consistori han mantingut reunions amb la Generalitat i

L

amb empreses privades i que, de moment, «continuarem treballant i fent reunions amb el sector privat, però la problemàtica la tenim aquí». El batlle afirma que «la situació real és que no podem fer front a les inversions per complir amb la normativa si ningú hi inverteix». Calatayud destaca que no se sap quan es produirà el tancament, però assegura que es compromet a «deixar la residència oberta

a Festa del Vi Jove de la Cooperativa de Vila-rodona és una de les cites marcades al calendari de novembre a l’Alt Camp. Enguany aquest tradicional esdeveniment arriba a la 27a edició, on s’espera que aquesta Catedral del Vi torni a omplir-se de vilatans i visitants amb ganes de gaudir d’una de les festes vitícoles referents a tot el país. La cita serà aquest diumenge 19 de novembre a partir de les 9 del matí.

Com és habitual, durant la festa s’oferirà l’esmorzar de veremador, que estarà amanit amb oli nou del raig produït també per la Cooperativa. L’esmorzar es maridarà amb vi novell extret directament

Familiars angoixats «Estem amb l’angoixa i la por al cos», explica Núria Cabré, una familiar afectada pel tancament, que afegeix que quan es tanqui la residència «no sabem quin serà el criteri de reubicació dels residents». En aquest sentit, Cabré assenyala que «no volem que els posin a un centre a 50 quilòmetres o més, però de moment no hi ha cap solució sobre la taula».

La familiar també apunta que «des del consistori ens van dir que era un tema econòmic i d’infraestructura, però ningú ens ha donat cap paper escrit justificant el tancament, tot ha sigut de paraula». Alhora, afegeix que «aquesta residència és casa seva i és molt trist que els facin fora».

D’altra banda, Glòria Risaldes, auxiliar de geriatria del centre i delegada sindical i de prevenció de riscos laborals del CATAC-CTS, explica que «els treballadors fa temps que sabem que la residència passa per un mal moment i que es necessitaven diners», però subratlla que «tota la informació que tenim és d’oïda i això és el més indignant. Avui dia ningú ens ha notificat el tancament del centre». Risaldes recalca que «les mancances de l’edifici no són una excusa perquè els treballadors patim aquest malestar, si això no ha funcionat és perquè no s’ha sabut gestionar».

GASTRONOMIA

Vila-rodona dona a conèixer l’anyada 2023 a la Festa del Vi Jove de les tines del celler, fet únic i diferencial de la Festa del Vi Jove de Vila-rodona d’entre aquest tipus de jornades.

Els assistents, doncs, tindran novament l’oportunitat de degustar diferents varietats i cupatges, cosa que els permetrà fer-se una idea de com serà l’anyada

Ensurt per l’atropellament d’un nen de 4 anys a Valls Successos Un nen de quatre anys va resultar ferit lleu ahir a la tarda després de ser atropellat quan sortia de l’escola Eladi Homs de Valls a la carretera del Pla. Els fets es van produir passades les 16 hores al barri de Santa Úrsula, quan un vehicle va atropellar el nen, que va quedar completament atrapat sota del cotxe. Els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís a les 16.05 hores i es van traslladar fins al lloc de l’accident amb tres dotacions, tot i que, quan el cos va arribar, van poder comprovar que ja havien aconseguit treure el nen de sota el cotxe. Des de Bombers asseguren que el nen no va perdre la consciència en cap moment i que va ser traslladat en ambulància fins a l’hospital Pius de la ciutat. Redacció

Vila-seca prepara una desena d’actes pel 25-N 25-N

Vila-seca commemorarà el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones amb més d’una desena d’actes entre el 21 de novembre i el 7 de desembre. El dimarts 21 de novembre a partir de les 18 hores, hi haurà la constitució del Consell de Dones a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Vila-seca i es podrà seguir en directe. Redacció

2023. A més, els participants podran descobrir el procés d’elaboració de cada tipus de vi de la Cooperativa de Vilarodona, fer visites guiades pel celler modernista, o intercanviar plaques de cava.

Els més petits podran gaudir d’inflables.

La Festa del Vi Jove de Vila-rodona s’ha convertit també en una bona oportunitat per als assistents per a començar a fer compres nadalenques gurmet. I és que cada any són més els visitants que aprofiten la jornada a les instal·lacions vila-rodonines per a adquirir vins, olis i altres productes selectes i de proximitat que la Cooperativa produeix i comercialitza. Redacció

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

Divendres 17 de novembre de 2023

9

Vi de Mas Vicenç solidari amb l’ELA Solidaritat El celler Mas Vicenç, de Cabra del Camp i pertanyent a la DO Tarragona, ha presentat el seu nou Vi Novell, que es presenta en un pac de dues ampolles i destinarà part de les seves vendes a Swin for ELA. Redacció/Cedida

Flix acollirà una recreació històrica del final de la batalla de l’Ebre Cultura

Flix es traslladarà de nou al 1938 des de la primera ocupació franquista a l’abril fins al final de la batalla de l’Ebre. Els actes s’iniciaran el 16 de novembre amb la commemoració del 85è aniversari. El dia 18 tindran lloc els actes centrals de recreacció històrica. Redacció

Salou preveu acabar de canalitzar el barranc de Barenys el 2025 Urbanisme

L’Ajuntament de Salou (Tarragonès) preveu acabar la canalització del barranc de Barenys el segon semestres del 2025. L’alcalde, Pere Granados, ha visitat aquest migdia una actuació «complexa» però «molt important», perquè evitarà inundacions al Barri de la Salut i transformarà la fesomia de la ciutat. Granados, acompanyat del regidor de Planificació

i Ordenació del Territori i Execució Urbanística, Hèctor Maiquez, i de l’arquitecte municipal, Lluís Serra, ha destacat també el vessant de «renaturalització» que tindrà el tram que llinda amb el passeig Miramar, on es farà una gran plaça amb forma de rambla amb grans jardineres, arbrat i espais d’ombra, i amb accessos perquè els cotxes puguin circular. ACN/Gerard Martí

Els Mossos detenen tres homes ‘in fraganti’ després de robar en un domicili de Calafell

L’Estat adjudica obres de millora a l’N-420 a Botarell, les Borges del Camp i Riudoms

Policial Els Mossos d’Esquadra van detenir 3 homes d’entre 18 i 20 anys als quals van enxampar després de cometre un robatori a Calafell.

Els fets van passar prop de la 1 h de la matinada de dijous.

Una patrulla va rebre l’avís d’un robatori al barri marítim i, prop dels fets, va trobar tres homes que vestien roba bruta. A l’hora d’identificar-los,

Obres

E

els van intervenir passamuntanyes, ulleres de protecció i bombones de diòxid de carboni. Una patrulla va constar que algú havia accedit a un domicili del carrer Manzanares a través del jardí i forçant la persiana. A l’interior van regirar armaris i calaixos, mentre un martell i diversos tornavisos van aparèixer descuidats pels lladres. ACN

l Camp de Tarragona es troba immers en la campanya de l’oliva i la producció de l’oli nou. És per això que cooperatives d’arreu estan organitzant degustacions i esmorzars, on donar a conèixer el producte de la nova temporada. Aquest és el cas de la cooperativa l’Avellanera de la Selva del Camp, que diumenge celebrarà la Festa de l’Oli Nou. La cita es durà a terme des de les 9 del matí i fins a les 2 del migdia i consistirà en un esmorzar popular amb degustació de l’oli nou del raig. El preu dels tiquets és de 5 euros i es poden adquirir el mateix dia de la festa a les instal·lacions de la cooperativa selvatana.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ha adjudicat per 2,5 milions d’euros les obres de reordenació d’interseccions i millora d’accessos de la carretera N-420 als termes municipals de Botarell, les Borges del Camp i Riudoms. Concretament, els treballs afectaran el tram entre els punts quilomètrics

LA SELVA DEL CAMP

La cooperativa L’Avellanera celebra la Festa de l’Oli diumenge Més enllà de la degustació de l’oli nou, la festa és una veritable celebració dels productes Km0 i de la cultura del territori. És per això que l’Avellanera ha preparat un programa per aquesta Festa de l’Oli Nou que inclou música en directe i diverses paradetes amb productes de

865,1 i 868,9, en els quals hi ha diverses interseccions amb altres vies i accessos que provoquen girs i incorporacions a l’esquerra. En concret, es farà una nova glorieta que unirà l’N-420 amb la C-242z i es modificaran les interseccions amb la TV-3101 i la T-3136.

Normalment, la zona té un trànsit d’uns 20.000 vehicles diaris de mitjana. ACN

proximitat, de manera que els assistents a l’acte podran proveir-se de tota mena de productes elaborats a la Selva del Camp i a altres municipis de les comarques tarragonines.

Amb segell DOP Siurana

La Festa de l’Oli Nou és una oportunitat excel·lent per a fer-se amb les primeres ampolles i garrafes de l’oli d’aquesta temporada. L’Avellanera comercialitza el seu oli sota la marca Silvaurum. Es tracta d’un oli d’oliva verge extra que pertany a la DOP Siurana. Aquest segell garanteix la qualitat del producte i dels processos, des del camp i fins a la taula.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

El vicepresident de Lotte, a Mont-roig Empresa

El vicepresident de Lotte, Kim Gyo Hyon, va visitar ahir Mont-roig del Camp. En concret, Mas Miró i els terrenys on l’empresa ha de construir una factoria d’elecfoil, amb una inversió de 1.200 milions d’euros. Redacció/Cedida

10 Divendres 17 de novembre de 2023

El Real Unión, l’equip de contrastos que al seu estadi està invicte Futbol Els bascs no han perdut cap duel a casa des de l’abril i l’últim partit va acabar amb golejada El rival

Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Dani Vidal té demà una final per sortir de la ratxa de sis partits consecutius sense trobar la victòria. Els grana no ho tindran fàcil, hauran d’emportar-se els tres punts de l’Stadium Gal contra el Real Unión, un equip que, enguany, està invicte davant de la seva afició.

El conjunt de Fran Justo és un equip de contrastos. Per una banda, al seu estadi són un rival temible. L’únic equip que els ha aconseguit treure un punt va ser la Ponferradina i, l’últim rival, el Deportivo de la Corunya, va acabar rebent un contundent 3-0.

Aquest festival de joc està justificat. El Real Unión de Irún és el segon equip més golejador de la categoria amb 19 dianes a favor. La majoria, anotades a casa amb els darrers 3-0 contra el Deportivo, 3-2 contra el Teruel i 4-0 contra el Rayo Majadahonda. Amb tot, és un equip de contrastos, perquè és també el segon més golejat del grup I de la Primera Federació.

En aquesta categoria s’ha demostrat que no es pot tenir tot. Els equips que millor defensen, com el Nàstic, pateixen en la faceta ofensiva.

Real Unión Com arriba?

8è

19 punts

PG PE PP GF GC

6 1 5 19 17

Dissabte, 18 h Stadium Gal FEFtv

Alain Oyarzun, un dels jugadors més destacats de l’equip, durant el partit contra el Lugo. Real Unión

Alain Oyarzun i Alberto Solís són els jugadors més destacats En canvi, l’Irún, destaca per la seva facilitat a l’hora de generar ocasions, però també són vulnerables. Els de Justo te-

Agenda

nen un joc en el qual hi destaquen les ràpides transicions, però també tenen jugadors amb un bon remat i que són capaços de generar ocasions del no-res i precisió en els serveis a pilota aturada. El mèrit d’aquestes qualitats recau, sobretot, en l’extrem Alain Oyarzun. El jugador basc va ser el màxim assistent la dar-

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Activitats

- Final de la 6ª edición de PortAutors-es. Dissabte 18 de novembre, a les 18 hores. Teatret del Serrallo. S’atorgarà 5 premis diferents i 6 finalistes assistiran a la final: Enric Ez, Laaza, Núria Duran, Marina Villegas, Eloi Duran i Elena Garcia.

Invitacions gratuïtes a la plataforma https://entradium.com/ - 13a edició La mar, bressol de contes. Contes des del bressol. Ballmanetes musical. Un dia al mar. Narració de Marta Arnaus i guitarra de Jordi Bardella. Museu del Port. Diumenge 19 de novembre, a les 12 hores. Reserva prèvia a museudelport@porttarragona.cat. Gratuït. Amb col·laboració amb la Biblioteca Pública de Tarragona.

- Vermut REC. Inici de sessions vermut del Festival REC. Diumenge 19 de novembre, de les 12 hores. El Teatret del Serrallo. Més informació: https://www.festivalrec.com/es/

Exposicions - ‘Traces de llum. Memòries de la imatge fotogràfica’. Talent Latent. 10a Edició SCAN Tarragona | Festival Internacional de Fotografia. Tinglado 2. Fins al 26 de novembre de 2023. Darrers dies - ‘MARe’ de Claudio Bonachí, Kaio. Refugi 1 sala 1. Fins al 10 de desembre de 2023.

- ‘Històries mínimes. Fotografia de carrer’ de Teresa Fargas. Tinglado 1. Fins al 10 de desembre de 2023.

Horari de les exposicions: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, i diumenges i festius d’11 a 14 h. Accés lliure.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda del Port del 17 al 19 de novembre de 2023

Segueix-nos!

rera temporada i, enguany, va pel mateix camí. A més, també té gol. Enguany ja n’ha marcat dos, un d’ells va ser un gol olímpic a la sortida d’un córner. El darrer estiu el Real Unión es va reforçar amb l’arribada d’Alberto Solís i Anton Escobar. Solís va aterrar de la Cultural Leonesa i s’ha convertit en el pitxitxi de l’equip

amb 6 dianes. El mitjapunta ha aconseguit dianes d’oportunista i també amb bons remats des de la frontal, així que posarà a prova l’atenció de la defensa del Nàstic. Finalment, Antón Escobar va jugar l’any passat amb l’Arenteiro i, amb 4 gols, és un dels finalitzadors predilectes de les jugades d’Oyarzun.

Per la seva banda, el Nàstic afrontarà el partit amb una defensa renovada. Nacho González té la baixa per lesió, així que Unai Dufur tindrà l’oportunitat des de l’onze inicial. Marc Fernández i Marc Álvarez també són baixes confirmades, així que Vidal tindrà menys armes per trencar la sequera golejadora que ha arrossegat en els darrers tres partits a lliga i que ha provocat la mala dinàmica.

El CB Tarragona vol allargar les bones sensacions del primer triomf demà contra el Mataró Bàsquet

El CBT de Noé Monroy va aconseguir el darrer cap de setmana la primera victòria de la temporada contra el Palmer Bàsket. Els cebetistes van trencar el gel i, demà, tenen entre cella i cella allargar les bones sensacions al pavelló del Serrallo contra la UE Mataró. Els de Noé Monroy van aconseguir rectificar les desconnexions el

darrer diumenge per mantenir el ritme del partit durant tots els quarts. Alaminos, Boonyasith, Chazelas i Ndour es van carregar l’equip a l’esquena en l’anotació i també van fer un pas endavant a nivell defensiu. La millora progressiva és evident, i demà reben la visita d’un dels equips que lluitaran per la permanència aquesta temporada.

El CB Salou busca un triomf per establir-se a la part alta Bàsquet Després de la victòria a casa contra l’Horta Godella, el CB Salou de Jesús Muñiz es va posicionar cinquè, empatat amb el Prat i Alginet, amb quatre victòries i tres derrotes. Diumenge, els salouencs visitaran la pista del Fibwi Palma amb l’objectiu de consolidar-se a la part alta de la classificació. L’equip va demostrar contra l’Horta Godella que continua creixent de la mà d’Isaac Mayo i, amb les darreres bones actuacions de CJ Barksdale i Oliver Bieshaar han consolidat un estil de joc constant i compacte durant tot el partit. El Palma arriba al duel de diumenge després de caure derrotat contra l’Alginet a domicili.

L’aler Lenorist Williams i el pivot Milan Suskavcevic són els referents de l’equip illenc. Redacció

El CVS Tren de Sóller, nou repte del CV SPiSP Voleibol El CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski torna a la seva pista demà per enfrontar-se al CVS Tren de Sóller, el quart classificat. Els cooperativistes romanen invictes i buscaran allargar la ratxa una jornada més contra l’equip balear. El Sóller arriba en bona dinàmica després de superar per 3-0 al Lleida el darrer cap de setmana. AMQ El Mataró només ha obtingut dues victòries i arribarà a Tarragona després de caure contra el Cartagena, el segon classificat. El pivot de 2,11 metres Pape Sall i l’aler Jordi Juanola són els jugadors més destacats del conjunt rival. El darrer partit van anotar 23 i 19 punts, respectivament. Una de les claus del partit també estarà en el rebot, una de les especialitats de Pape Sall i a la que els cebetistes hauran de plantar cara. Els blaus buscaran la victòria demà a les 18.15 h per intentar sortir de l’última posició. Redacció

Divendres 17 de novembre de 2023

11

setmana europea de la prevenció de residus CONSCIENCIACIÓ

Revolució comença amb una triple R de reduir, reutilitzar i reciclar Demà comença la 15a edició de la Setmana per a la Prevenció de Residus

R

Anna Ferran

. Divuitena lletra de l’alfabet llatí. Pot semblar una grafia més, però el cert és que la R és la lletra de la transformació i el canvi.

Concretament, són tres les R que estan cridades a capgirar-ho tot. Són les R de reduir, reutilitzar i reciclar. El futur simplement no serà si la revolució de les tres R no triomfa. I no ho diem nosaltres, sinó que fa anys que els experts alerten de la necessitat de replantejar –una altra R– el nostre model econòmic i fer el salt cap a una societat més sostenible i res-

pectuosa amb el planeta.

Sovint, la R que tenim més present és la que fa referència al reciclatge. Si bé encara queda molt de camí per recórrer per assolir unes bones xifres de recollida selectiva en el conjunt de Catalunya, i especialment al Camp de Tarragona, el reciclatge és un fet ben visible. Sortim al carrer i veiem els contenidors que ens indiquen que hem de separar els residus perquè puguin ser manipulats i reincorporats de nou en el sistema productiu. Anem a comprar i ens ofereixen una bossa de paper que indica que és reciclada i reciclable. Potser fins i

tot alguna de les peces de roba que no reaprofitar i donar noque portem posades està feta ves vides a allò que ja teníem, amb teixits reciclats. Ara bé, escurçant el cicle de vida dels què passa amb la primera i la objectes. El resultat: menys segona R, les que fan referèn- qualitat, més residus, més procia a la reducció dels residus i ducció i més esgotament dels a la reutilització dels materials? recursos.

El nostre sistema productiu Són diverses les iniciatives i, per extensió, que treballen Enguany, la el nostre estil de per a contraresvida es basen Setmana posa tar aquest model i promoure una en un concepte el focus en la vida més responlineal, on comnecessitat de prem, utilitzem, sable. Una de les llencem i tornem reduir els envasos més destacades i els embalatges és la Setmana a començar. Les economies d’esEuropea per a cala han fet que la Prevenció de sigui més barat produir de nou Residus. Durant aquestes jor-

Comprar productes a granel ajuda a reduir els envasos.

nades, totes les institucions participants fan conscienciació sobre la importància de prevenir la generació de residus i ofereixen claus pràctiques per aconseguir-ho.

Cada any la Setmana posa el focus en un aspecte en concret. Enguany, ho fa sobre la

FREEPIK

necessitat de reduir els envasos i embalatges. A partir de demà i fins al dia 26 desenes d’activitats repartides per tot el territori català tractaran de presentar alternatives que ajudin a eliminar tots aquells envasos que són innecessaris.

Perquè menys és més.

12 Divendres 17 de novembre de 2023

setmana europea de la prevenció de residus CONSCIENCIACIÓ

La reutilització, clau per aturar la generació de residus d’envasos, un problema creixent Aquest tipus de residus han augmentat més d’un 20% en els últims anys i no es preveu que aquest creixement s’aturi

L

Redacció

a generació de residus d’envasos a la UE està disparada. Segons dades europees, ha augmentat de manera progressiva en els últims anys. Si el 2009 es quantificava en 66 milions de tones, el 2019 ja era de 78,5 milions de tones (una xifra que representa 173 kg per habitant), mentre que el 2020 es van produir un total de 79,3 milions de tones (177 kg per persona). En definitiva, els residus d’envasos han augmentat més d’un 20% durant els darrers 10 anys a la UE,

en particular els d’un sol ús, i augmentaran un 19% més fins al 2030. És per això que aquest any, la Setmana Europea de la Preenció de Residus es centrarà per segona vegada en els envasos.

El desembre de 2020, la Comissió va establir l’objectiu que tots els envasos haurien de ser reutilitzables o reciclables d’una manera econòmicament viable per l’any 2030. La finalitat era reduir els envasos, el sobreembalatge i, per tant, els residus d’envasos. En aquest sentit, els residus d’envasos generats continuent sent clau,

ja que no s’han reduït sinó que han augmentat, en part també, per l’auge del comerç electrònic.

La urgència per disminuir els residus d’envasos s’explica per l’impacte que aquest tipus de deixalla té sobre el medi ambient. En primer lloc, perquè els envasos provoquen emissions de CO2, i es preveu que aquestes emissions arribin als 66 milions de tones el 2030.

D’altra banda, també cal tenir present que els envasos contribueixen a la contaminació del sòl i de la terra i representen, aproximadament, la meitat de

Aquest tipus de residu té un fort impacte sobre el medi ambient.

les deixalles mariEs constata que marc de la Setnes. Una mesura part de l’augment mana Europea de clau de prevenció la Prevenció de d’aquest tipus de Residus vol donar seria la reutilitzaresidus es deu a a conèixer el fort ció dels envasos.

Això no obstant, l’auge del comerç impacte ambiental dels envasos, durant l’última electrònic aportant idees, dècada, s’ha produït una disminusuggeriments i ció important de la reutilitza- material de suport per proció. Per tot plegat, la campanya moure models de producció i que s’ha posat en marxa en el consum més sostenible. Així

PIXABAY

per exemple, ha preparat material per treballar a les escoles, i ha editat material informatiu sobre qüestions com l’economia circular o l’intercanvi de bosses, una iniciativa que promou la instal·lació de punts d’intercanvi de bosses que permeten als compradors deixar les bosses de compra utilitzades perquè estiguin disponibles per a altres compradors.

Divendres 17 de novembre de 2023

setmana europea de la prevenció de residus

13

GESTIÓ DE RESIDUS

I tu, què fas per una Tarragona més neta i cuidada?

L’incivisme costa més de 5 milions d’euros anuals a la ciutat i l’Ajuntament fa una crida a la responsabilitat ciutadana

Q

Anna Ferran

uina Tarragona volem? Volem una ciutat amable i neta que convidi a gaudir dels seus carrers i places? O volem una ciutat on l’incivisme domini l’espai públic?

La resposta a aquestes preguntes sembla òbvia. Qui voldria una ciutat bruta i caòtica? Ningú, evidentment.

Ara bé, els nostres actes quotidians no sempre ajuden a fomentar una Tarragona ben cuidada. Només cal donar una ullada a algunes de les dades sobre incivisme, per adonar-nos que, com a ciutadania, no estem fent els deures.

Segons xifres proporcionades pel departament de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, l’any passat es van recollir 2.428,91 tones de residus voluminosos fora de servei. Així doncs, van ser molts els tarragonins que, en lloc de dur els seus voluminosos a la deixalleria fixa del Polígon Riu Clar o bé demanar-ne la recollida trucant al telèfon gratuït 977 296 222 o mitjançant l’aplicació mòbil Epp!, van tirar pel dret i van dipositar els seus residus al carrer quan no tocava.

Més enllà de les afectacions en la via pública i les molèsties que ocasiona a la resta de veïns, aquesta mena de pràctiques van suposar l’any passat una despesa de més de 830.000 euros a les arques municipals. I la xifra no s’atura aquí.

El 2022, l’Ajuntament va haver de destinar més de 505.000 euros a reposar nous contenidors i gairebé 218.000 euros més en reposar i arreglar papereres i netejar pintades incíviques. Aquestes xifres, però, són peccata minuta si es comparen amb el sobrecost que any rere any ha de pagar el consistori per a la incineració de residus no reciclats. L’any passat, va ascendir a 3.634.059,11 euros.

Així doncs, l’incivisme costa més de 5 milions d’euros, que es podrien estalviar i invertir en altres partides si cadascú hi posés de la seva part.

Millorar en reciclatge

L’àmbit en el qual cal treballar amb més urgència és el reciclatge. Cada tarragoní genera, de mitjana, prop d’1 quilo i mig de brossa cada dia. I el gran problema és que no la recicla. Així ho evidencien els índexs de recollida selectiva. 2022 va tancar-se amb un índex del 36,79%. Aquesta xifra està molt lluny del 55% que cal

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, contenidors per a la recollida selectiva; actuacions del Pam a Pam i una de les deixalleries mòbils.

assolir a partir de 2025, segons esta- responsabilitat ciutadana per tal de bleix la nova Llei de Residus (LRS- millorar els índexs de recollida selecCEC), per a donar compliment als ob- tiva al municipi». jectius marcats per la Unió Europea.

Nou contracte de Queda poc més d’un neteja any i molt a fer.

L’any passat A aquest Pla de Gestió L’Ajuntament va es van recollir i Prevenció de Residus aprovar un Pla de Gesgairebé 2.500 tió i Prevenció de ReMunicipals, cal sumar-hi sidus Municipals, on les millores en el servei tones de es marquen les línies voluminosos fora que comportarà el nou i accions a seguir per contracte de neteja. El de servei a aconseguir una minou govern ha tingut en llora en la gestió dels compte les demandes L’índex de residus.

L’estratègia veïnals i ha ajustat el és clara: cal disminuir recollida selectiva contracte perquè doni la quantitat de rebuig és del 36,79% i resposta a les necessipresents i futures –que actualment s’inper llei s’haurà tats cinera– i augmentar la de la ciutadania. Entre recollida selectiva de d’arribar al 55% el les accions que s’han 2025 residus –per poder-los introduït en destaca la reciclar–. En paraules materialització del Pam de la consellera de Nea Pam, un projecte de teja, Sònia Orts, «el nou contracte neteja i reparació intensiva dels difede neteja, previst per l’any vinent, rents barris de la ciutat amb l’objectiu està pensat en clau sostenible i apli- de solucionar els dèficits existents ca mesures per millorar la recollida i facilitar el manteniment d’ara enselectiva. Tot i així, tots sumem. I és davant, perquè Tarragona sigui una importantíssim comptar amb la cor- ciutat més neta i cuidada.

ISAÍAS MENA / AJ. TGN / ALEJANDRO NAVARRO / AJ. TGN

en detall

Neteja, seguretat viària i dignificació de l’espai públic, les claus del Pam a Pam Intervenir en cadascun dels barris de la ciutat de manera intensiva per diagnosticar i reparar tot allò que sigui necessari. Aquest és l’objectiu del Pam a Pam. Les actuacions s’estructuren en tres àrees: la neteja, la seguretat viària i la dignificació. Cadascuna d’elles se sustenta en uns equips i feines determinades, que són independents les unes de les altres, cosa que permet treballar de manera simultània en diferents punts.

La primera pota serà la neteja i inclou la neteja de voreres i calçada, la retirada d’herbes, neteja de contenidors, el repàs de lluminàries, la retirada de pintades i adhesius de papereres, contenidors i façanes municipals així com la neteja i substitució de papereres.

La segona àrea és la seguretat viària, i consistirà en el repintat de marques viàries, d’aparcament i de parades de transport públic, repàs i nova senyalització vertical, reparació de clots a l’asfalt i de tapes de registres. La dignificació de l’espai públic conforma la tercera i última pota del Pam a Pam i engloba treballs de pintura de mobiliari urbà, reparació de panots a les voreres i dignificació i embelliment de parterres i parcs propers.

Parc Riu Clar, l’Albada i la Floresta han estat els primers barris en acollir la iniciativa, que s’estendrà per la resta de la ciutat progressivament, de Ponent a Llevant. De cara als pròxims anys, s’anirà repetint la roda amb les actuacions que siguin pertinents.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

14 Divendres 17 de novembre de 2023

setmana europea de la prevenció de residus Tribuna

DADES

No et deixis embolicar!

E

ls residus reflecteixen hàbits i estils de vida. La història de les civilitzacions s’escriu gràcies a les restes conservades: mentre les antigues eren ceràmiques, metalls o escultures, el nostre llegat seran envasos de plàstic. A la Unió Europea, els residus d’envasos han augmentat més d’un 20% en 10 anys. Van ser 79,3 milions de tones —177 kg/persona—, l’any 2020; sobretot d’articles d’un sol ús. I malgrat les directives, els ODS i els efectes de l’escalfament global, es preveu que augmentin un 19% per l’any 2030.

La majoria dels articles d’un sol ús que fem servir tenen alternatives reutilitzables. Cantimplora en lloc d’ampolles noves, tassa pel cafè de màquina o per emportar, carmanyola per a aliments frescos, productes de neteja o d’higiene reutilitzables o a granel. Els recursos naturals amb què es fa paper, plàstic, metalls o tela són limitats i és urgent aturar-ne l’extracció i aprofitar els que tenim: promoure’n la circularitat i separant

Armengol Grau Franquet Gerent de la MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS URBANS

per envasos reutilitzables, ja no tenen cap sentit.

Qui contamina haurà de pagar.

Consum responsable La UE demana que al 2025 els països rebé els residus per facilitar el reciclatge. ciclin el 55%. Una meta difícil. Al Camp de Tarragona, fa anys que es registra poc La muntanya dels envasos més del 40%. Cada cop més municipis Si la recollida selectiva es fa bé, la fracció implementen sistemes d’alta eficiència resta és la més petita. com el porta a porta Al contenidor gris hi o els contenidors amb Els residus d’envasos van restes de neteja, identificació, que perhan augmentat més d’un sanitàries, peces de meten establir una 20% durant els darrers 10 vaixella trencades i taxa justa: qui ho fa bé anys a la UE. L’any 2020 poc més, ja que pràcpaga menys i qui no, s’hi van generar 79,3 ticament la resta de penalització. Tant per milions de tones: una materials es poden reduir els residus com mitjana de 177 kg per recuperar a través de per evitar pagar, la habitant tractaments en planprevenció de residus tes especialitzades. i la reutilització són Fixar-se en les deixalles permet analitzar clau. Sense ampolles, safates i llaunes, la quants articles, ara residus, podríem des- bossa d’envasos es redueix molt. Impacte terrar de les nostres vides. Materials com positiu pel medi ambient, estalvi econòel paper d’alumini, fàcilment substituïble mic i de viatges al contenidor!

En l’última dècada el Camp només ha millorat un 6%.

ACN

El Camp de Tarragona s’estanca en el 42% de recollida selectiva La xifra se situa tres punts per sota de la mitjana catalana

L

ACN

a recollida selectiva de residus al Camp de Tarragona s’ha situat al 42,4% durant el 2022, tres punts per sota de la mitjana catalana (45,33%). En total, s’han reciclat 129.795 tones.

Segons el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, la situació de la vegueria és similar a la resta de Catalunya, on s’ha experimentat un «estancament» generalitzat. L’índex del 2021 a Tarragona va ser del 42,01%. Malgrat tot, la Conca de Barberà s’ha mantingut, per segon any consecutiu, com la comarca catalana amb les millors dades, un 77,24%.

Al territori, la Conca i el Priorat (58,92%) són els únics que superen la mitjana, seguits per

l’Alt Camp (43,58%), el Baix Camp (43,30%) i el Tarragonès (39,01%).

Peraire subratlla que la millora en la recollida selectiva al Camp de Tarragona aquest 2022 ha estat «insignificant».

«Continua estant per sota de la mitjana catalana (45,33%) i per sota dels objectius que ens marca Europa (55% el 2025)», ha lamentat. De fet, durant l’últim any, el territori ha generat un total de 299.300 tones de residus (sense runes), el que equival a 558 quilograms per habitant. D’aquests, només s’ha reciclat un 42,4%, és a dir, 237 quilos per persona.

Per la seva banda, el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, afirma que la vegueria només ha millorat un 6% en els últims deu anys i demana més esforç als municipis.

ESTUDI

La UE registra el creixement més gran en 10 anys de residus d’envasos

L

EFE

a Unió Europa (UE) va generar 188,7 quilos de residus per habitant el 2021, 10,8 kg més per persona que l’any anterior, segons dades d’Eurostat. Això suposa l’increment més gran dels últims 10 anys. En total, el 2021, la UE va generar 84 milions de

tones de residus d’envasos, dels quals el 40,3% era paper i cartró, el 19% plàstic, el 18,5% vidre, el 17,1% fusta i el 4,9% metall. Entre les causes de l’increment, Eurostat assenyala que els envasos es troben «gairebé a tot arreu», des dels paquets de compra online fins a les tasses de cafè per a emportar.

També ha crescut la generació de residus d’envasos de plàstic a la UE, amb una mitjana de 35,9 kg per ciutadà, un 4% més que al 2020. No obstant això, també es va registrar un increment de la quantitat reciclada per persona, 1,4 kg més, cosa que suposa un augment del 9,5% respecte a l’any anterior.

De mitjana, cada ciutadà comunitari va generar 188,7 quilos de residus d’envasos

GERARD MARTÍ

Divendres 17 de novembre de 2023

15

16 Divendres 17 de novembre de 2023

dia mundial del sanejament CONSCIENCIACIÓ

Tenir cura de la nostra xarxa de sanejament i evitar llençar-hi residus és fonamental per garantir una correcta gestió de les aigües residuals.

CEDIDA

Compte enrere activat: set anys per fer dels vàters un salvavides Diumenge és el Dia Mundial del Sanejament, una jornada que clama accés universal a la gestió de les aigües residuals

D

Anna Ferran

e la truita de patata, del io-io o fins i tot de l’orgull zombie. El calendari dels Dies Mundials en deixa jornades sorprenents i algunes que es poden arribar a qualificar com d’inversemblants. Aquest diumenge, dia 19, se celebra el Dia Mundial del Vàter, també conegut com a Dia Mundial del Sanejament.

Segur que molts, en llegir-ho, pensen que aquest és un altre dels dies mundials absurds que s’han instaurat. Però els més de 3.500 milions de persones que no tenen accés a un vàter segur no opinen el mateix.

UN Water, l’agència de les Nacions Unides encarregada de vetllar per la protecció de l’aigua com a recurs vital, fa anys que impulsa el Dia Mundial del Sanejament com una jornada per a generar consciència entre la població mundi-

al sobre aquesta problemàtica i aconseguir mobilitzar recursos per aconseguir que arribi el dia en el qual tots els ciutadans del planeta tinguin garantit l’accés a un lavabo amb condicions.

Xifres alarmants

De moment, les xifres que proporcionen tant UN Water, com altres organismes com UNICEF o l’Organització Mundial de la Salut són absolutament alarmants. I és que, com dèiem, més de 3.500 milions de persones al planeta –gairebé la meitat de la població total– no té accés a un vàter en condicions i més de 2.200 milions de persones no poden accedir a aigua salubre. Així mateix, es calcula que 419 milions de ciutadans encara es veuen obligades a fer les seves necessitats a l’aire lliure. A tot això, cal sumar-hi que més de 2.000 milions de persones –la quarta part de la població mundial– no dispo-

sen d’instal·lacions bàsiques a rivades de no disposar d’aigua, lluny d’assolir l’objectiu. Des casa per a rentar-se les mans sanejament i higiene salubres. de l’OMS asseguren que si seguim al ritme actual, de cara al amb aigua i sabó.

2030: la data límit 2030 3.000 milions de persoAl darrere d’aquestes xifres, s’hi amaguen conseqüències La gravetat d’aquesta situació nes continuaran vivint sense esfereïdores. La manca de sa- va fer que la crisi del saneja- un vàter segur; 2.000 milions nejament i d’higiene suposa la ment fos inclosa com un dels no disposaran d’aigua potable dispersió i contagi de malalties reptes als quals donar res- i 1.400 milions de ciutadans al mortals entre una població, posta abans de 2030. Al 2015, món no disposaran de serveis que pateix tota mena de difi- any en el qual es van acordar bàsics d’higiene. cultats i una manca És per això que la jortotal de condicions Més de 3.500 Cada dia moren nada que se celebra de vida dignes. En milions de un miler d’infants diumenge, lluny de ser un altre absurd aquest sentit, des persones no menors de 5 anys Dia Mundial, és una d’UN Water explité accés a un per no disposar jornada clau. El lema quen que la crisi del sanejament és vàter segur i en d’un sanejament que s’ha escollit enguany és «Accelerant una crisi global, que condicions correcte el canvi» i és una posa en risc la natura i la salut de les crida a passar l’acció, persones, especialment dels els disset Objectius de Des- posar-se les piles, revertir la grups més vulnerables, com envolupament Sostenible, es tendència actual i a fer els deuper exemple dones i infants. va marcar com a 6è objectiu res que ens vam posar el 2015 Seguint en la mateixa línia, des aconseguir aigua i sanejament per arribar al final de la dècada d’UNICEF denuncien que cada segurs per a tots al 2030. Hem amb un planeta més sostenible dia moren al món més d’un consumit més de la meitat del i més just per a tothom.

Davant d’això, ens podem miler d’infants menors de 5 temps que ens havíem donat anys per les complicacions de- com a humanitat i estem molt preguntar què podem fer nos-

altres per a contribuir a la causa. Prendre consciència és el primer pas. Altres opcions que tenim a l’abast són col·laborar amb ONG i iniciatives solidàries que tinguin programes centrats a donar resposta a la crisi del sanejament. Però hi ha una tercera forma d’actuar: tenint cura de la nostra xarxa de sanejament. Som afortunats per viure en un indret on el sanejament i l’accés a l’aigua es poden fer amb totes les garanties. Ara bé, comportaments com per exemple llençar pel vàter les temudes tovalloletes, pals per a netejar les orelles, olis, productes químics com pintures o dissolvents poden causar un gravíssim impacte en la nostra xarxa, ocasionant problemes en la gestió diària de l’aigua i suposant una inversió milionària que es podria destinar a altres finalitats si valoréssim allò que tenim. És a les nostres mans accelerar el canvi.

Divendres 17 de novembre de 2023

dia mundial del sanejament

17

MEDI AMBIENT

Accelerant el canvi: cuidem l’aigua Prop de 200 tones de residus arriben cada any a les estacions de depuració de Tarragona

E

Redacció

l Dia Mundial del Sanejament se celebra el 19 de novembre, una cita en el calendari que promou l’ONU per conscienciar sobre la importància de l’accés als serveis de sanejament de manera segura. Una fita que s’alinea amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 6 ‘Aigua Neta i Sanejament’ que persegueix garantir la disponibilitat d’aigua, la salut i la seguretat alimentària. Aquest any, la commemoració porta per lema Accelerant el canvi i convida a passar a l’acció per preservar i tenir cura del nostre entorn.

L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, Ematsa, com a

responsable de la gestió integral del cicle urbà de l’aigua s’encarrega d’assegurar el correcte funcionament del sanejament a Tarragona i la Canonja. Això significa disposar d’una xarxa de clavegueram adequada per a transportar l’aigua residual a les estacions de depuració. Es tracta de prop de 300 quilòmetres de xarxa per on circulen anualment més de 10 milions de metres cúbics d’aigua residual. Aquesta aigua arriba a les estacions depuradores on s’elimina la càrrega contaminant, per retornar-la al medi natural amb els mínims riscos ambientals o per destinar-la a altres usos secundaris.

Però, a més de l’aigua, les estacions de depuració reben una gran quantitat de residus impropis que

Operari de l’estació depuradora de Tarragona classificant els residus extrets de l’aigua residual.

hi arriben pel mal ús de la xarxa de clavegueram, ja que sovint s’hi aboquen deixalles per les aigüeres, les tasses del vàter, els embornals i altres punts de desguàs de la xarxa com si fossin una paperera. A Tarragona, es recullen de mitjana 200 tones de residus cada any, sobretot tovalloletes, i 6.000 tones de fangs deshidratats que cal extreure de l’aigua i que afecten de manera negativa en els processos de depuració.

CEDIDA - EMATSA

crida a tenir cura de l’aiPerò a més de l’imLes plantes pacte en els processos gua i del medi ambient. de Tarragona de depuració, aquests És important no llençar residus, especialment gestionen més de per la tassa del vàter o les tovalloletes causen 10 milions de m3 aigüeres medicaments, un greu impacte al medi d’aigua residual a olis, pintura o productes com dissolvents, ambient, ja que al no ser l’any fertilitzants, burilles o biodegradables s’acumulen als abocadors i d’altres residus sòlids afecten la biodiversitat. com tovalloletes, bastonets de les Per això en el Dia Mundial del Sa- orelles, etc. nejament, des d’Ematsa fem una És l’hora de la natura.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

18 Divendres 17 de novembre de 2023

dia mundial del sanejament MEDI AMBIENT

Cada gest suma, cada descàrrega compta El sanejament i la regeneració de l’aigua són essencials per a la resiliència hídrica dels municipis

L

Redacció

sis vegades més ràpid en les d’aigua i tres vegades més ràpid en les d’higiene, segons l’ONU. A molts països, el ritme d’acceleració ha de ser diverses vegades superior a la mitjana.

’emergència climàtica i l’esgotament de recursos naturals constitueixen un desafiament per a serveis essencials com l’aigua La responsabilitat col·lectiva potable i el sanejament, que són clau d’accelerar el canvi per a la sostenibilitat dels municipis.

Tenir cura d’aquests serveis és fona- L’activitat humana genera tot tipus mental per a la salut de les persones i de residus que són conseqüència la preservació del medi ambient. dels hàbits de consum, i que tenen El sistema de sanejaimpacte en la gestió ment, basat en la dispodel sanejament. El tracEl sistema de nibilitat de l’aigua i en la sanejament evita tament pel qual ha de innovació que van sul’aigua residual la transmissió de passar posar al seu dia el sifó hiurbana un cop arriba, dràulic i les cisternes do- malalties i facilita bruta, a les depuradomèstiques connectades la salubritat dels res pot ser molt dificultós si, des d’un bon a una xarxa de desguàs espais principi, no fem un bon comú, constitueix un del desguàs en la salvavides que evita la S’ha de treballar ús nostra vida diària. transmissió de malalties cinc cops més Per exemple, l’aboi facilita la salubritat dels espais. És una pedra an- ràpid en les metes cament directe al vàter gular de la salut pública de sanejament i de productes de desini té un paper fonamental sis cops més ràpid tegració difícil, com les tovalloletes higièen la protecció del medi en les d’aigua niques i altres residus ambient. que acaben abocats Tot i això, encara hi ha L’abocament al lavabo en lloc de la al món 3.500 milions de persones que viuen sendirecte al vàter paperera, provoquen se vàters segurs, i 2.200 de tovalloletes l’obstrucció i el deteriorament de la xarxa de milions sense aigua poi altres residus clavegueram, així com table. És una realitat que posa de manifest Naci- obstrueix la xarxa greus danys a l’entorn, ons Unides en el marc de clavegueram pèrdues econòmiques del Dia Mundial del Vài això suposa, a i múltiples problemes ter, el 19 de novembre, usuaris, que es troCatalunya, un als ben amb els seus desque enguany té com a sobrecost de guassos obturats. lema Accelerar el canvi. manteniment Aquests productes Perquè tothom disposi d’aigua potable i d’entre 32 i 48 M€ no són biodegradables, vàters segurs el 2030 encara que s’anunciïn i, així, es doni complien molts casos com a ment a l’ODS 6, el món ha de treba- tal, segons l’OCU. Estan fets de microllar, de mitjana, cinc vegades més plàstics en la majoria dels casos i, en ràpid en les metes de sanejament, d’altres, de microfibres de cel·lulosa.

Divendres 17 de novembre de 2023

dia mundial del sanejament

19

De dalt a baix i d’esquerra a dreta, un operari retirant residus de la xarxa de clavegueram; xarxes de retenció de residus a Rubí; i projecte LIFE REMAR a la depuradora de Cambrils de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp. CEDIDES-AGBAR

Contenen, per tant, fibres sintèti- economia circular, promou aquest ques i substàncies que impregnen el recurs alternatiu per desvincular teixit, com conservants, surfactants i l’abastament d’aigua de la sequera hidratants. Per això, les tovalloletes hidrològica. L’aigua regenerada peri altres residus que continguin plàs- met no dependre de la pluja, dismitics, a més de produir embussos en el nuir l’extracció d’aigua dels recursos sistema de sanejament, es van desin- superficials i subterranis (rius i aqütegrant en microplàstics que acaben ífers) i, també, i molt important, reduir la petjada hídrica, ja que no cal directament al mar. És un gest que surt car, tant des transportar-la de cap altre lloc.

Dues iniciatives de referència en del punt de vista econòmic com del mediambiental. Malgrat que és di- aquest àmbit en les quals participa fícil avaluar amb precisió, els sobre- Agbar són els projectes Plataforma costos d’explotació per l’augment de Mataró Reuse i LIFE REMAR. El priles neteges i les operacions de man- mer, promogut pel Consell Comarcal teniment en infraestructures públi- del Maresme juntament amb l’Agènques de sanejament, com cia Catalana de l’Aixarxes de clavegueram, La Plataforma gua, i operat per Ceequips de bombament i Mataró Reuse taqua en col·laboració SIMMAR, perestacions depuradores vol demostrar la amb segueix demostrar d’aigües residuals, se situen entre 4 i 6 euros per viabilitat tècnica la viabilitat tècnica i i econòmica de econòmica de la rehabitant l’any. En el cas de Catalunya, que té 8 la regeneració de generació de l’aigua milions d’habitants, esta- l’aigua tractada a tractada a la depuraríem parlant d’un cost exdora de Mataró. La la depuradora de iniciativa empra tectra d’entre 32 i 48 milions Mataró nologies innovadores d’euros a l’any. i sostenibles, tenint Respecte als danys en en compte la qualitat el medi natural, quan El projecte de l’aigua de cara als aquests residus abocats LIFE REMAR, futurs usos, criteris al vàter superen les barredesenvolupat a d’eficiència dels tracres de tractament i gestió d’aigües residuals i arrila depuradora taments i la sostenibiben als rius, acaben per litat de l’entorn. de Cambrils, enredar-se amb les branEl segon projecte, té per objectiu el LIFE REMAR, es ques i el fang, amb la qual la recàrrega de desenvolupa a la decosa retenen el corrent, alteren els hàbitats i acce- l’aqüífer del Baix puradora de Cambrils leren els processos d’eu- Camp mitjançant i té per objectiu millotrofització. Així mateix, l’estat de les masl’aprofitament rar ses d’aigua de l’aqüen alliberar els microplàsde les aigües tics que contenen, actuen ífer del Baix Camp, residuals com un poderós contaa través d’un procés minant que es transmet natural de recàrrega al llarg de tota la cadena mitjançant l’aprofitament de les aigües residuals. El protròfica. jecte, cofinançat amb fons del proLa urgència d’apostar per la grama LIFE de la Unió Europea, està reutilització de les aigües liderat per COMAIGUA i en ell també residuals hi participen el CSIC, la UPC, el CNRS El canvi climàtic i la pujada del nivell i Mejoras Energéticas. del mar poden danyar un sistema El Dia Mundial del Vàter no novital per als municipis. A Catalunya, més ens insta a reflexionar sobre la el context actual de sequera i escas- importància de disposar de serveis setat d’aigua estructural obliga a de sanejament bàsic per a tothom, buscar —i, sobretot, implementar— sinó que també ens recorda el rol que amb urgència solucions efectives i tenim cadascú de nosaltres a l’hosostenibles. Agbar aposta per noves ra de fer un bon ús dels sistemes de fonts com l’aigua regenerada, que és sanejament, ja que utilitzar la xarxa aquella que surt de les plantes depu- de clavegueram com una extensió de radores i se sotmet a un tractament les escombraries posa en risc, dificuladdicional per ser apta per a nous ta, encareix i, en alguns casos, fins i usos, com ara urbans, ambientals, tot fa inviable l’aprofitament eficient industrials o agrícoles. La compa- d’aquest nou recurs, les aigües resinyia, un referent internacional en duals.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

20 Divendres 17 de novembre de 2023

Pedro Sánchez, investit president amb els 179 vots de vuit grups parlamentaris Legitimitat El líder del PSOE recorda que el seu serà un govern plenament «legítim» i agraeix els suports ACN El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha estat investit de nou com a president del govern espanyol amb els 179 vots (tres per sobre la majoria absoluta) que sumen PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i CC. Vuit grups que han signat acords per a l’impuls de polítiques progressistes i per avançar en el diàleg i la desjudicialització del conflicte entre Catalunya i Espanya. El ‘no’ a l’elecció de Sánchez s’ha quedat en els 171 vots del PP, Vox i UPN, que mantenen el pols al carrer contra una investidura que «neix d’un frau» –en paraules de Feijóo al debat- i que ja han avançat la seva intenció de pressionar de forma permanent l’executiu amb tots els instruments al seu abast.

En el seu últim torn de paraula, el líder del PSOE ha agraït el suport dels grups que han fet possible aquesta legislatura, i ha recordat que –malgrat els discursos de la dreta- el seu serà un govern plenament «legítim» i constitucional.

Tan bon punt s’ha anunciat el resultat de la votació, Sánchez ha estat aplaudit pel seu grup i el lider del PP, Alberto Núñez Feijóo, s’ha acostat al seu escó per encaixar-li la mà. Segons fonts del PP, en

Govern amb Sumar La primera tasca de Sánchez, però, serà la conformació del nou govern de coalició. Es dona per fet que Sumar mantindrà el pes a l’executiu amb cinc ministeris (quatre si hi ha reducció de ministeris), i que Podem deixarà de tenir representació al Consell de Ministres.

El president rellevarà també ministres del PSOE i caldrà veure si el PSC manté la seva presència al govern amb dos ministeris.

La primera tasca del president serà conformar un govern de coalició aquest moment Feijóo ha dit a Sánchez: «Això és una equivocació».

Sánchez obre una legislatura marcada pels seus compromisos en l’avenç de polítiques socials com l’augment del Salari Mínim Interprofes-

sional (SMI) o la reducció de la jornada laboral, pactades amb Sumar, però també pels acords assolits amb les formacions independentistes catalanes, que passen, en primer terme, per l’aprovació de la llei d’amnistia.

L’objectiu del PSOE és que el mandat duri quatre anys, però Sánchez haurà de mantenir viva una majoria formada per partits amb interessos diversos per superar totes les votacions.

SMC No es preveuen pluges abundants ni a curt ni a mitjà termini

Catalunya està vivint l’episodi de sequera més greu des de l’any 1916, el primer des del qual es tenen registres.

La magnitud dels dèficits de precipitació, l’extensió de les zones afectades i la durada del fenomen fan que se supe-

ri el precedent més sever, la sequera dels anys 2005-2008.

La ratxa seca acumula ja 31 mesos (llavors van ser 19) i el 50% del territori català s’ha vist afectat de manera persistent, amb un dèficit global de precipitació de 446 mm. Per tornar a una situació de normalitat caldria una precipita-

ció equivalent a la pluja que cau de mitjana a Barcelona en tot un any. Però segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no es preveu cap episodi de pluja abundant en el curt i mitjà termini.

El SMC ha presentat aquest dijous un informe que confirma que Catalunya es tro-

Augmenta la constitució d’empreses a Catalunya Economia La constitució d’empreses a Catalunya durant l’octubre va augmentar un 15,9% en comparació amb el mateix mes de l’any passat, fins a les 1.640, segons l’Informe del Registre Mercantil del Col·legi de Registradors de la Propietat. Les empreses que van dur a terme una ampliació de capital van arribar a les 469, un 19,3% més, mentre que les que van haver de fer un concurs de creditors van caure un 7,5%, fins a les 111. Al conjunt de l’Estat, la xifra de constitució d’empreses va ser de 7.190, un 16,8% més que a l’octubre del 2022, amb 8.396. ACN

Nou candidates al Premi Òmnium a la Millor Novel·la Cultura

Aquest dimecres els portaveus d’ERC i de Junts, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, van recordar al president espanyol que haurà de complir els pactes per poder mantenir viva la majoria de la investidura.

Rufián va celebrar que els vots sobiranistes hagin «obligat» el PSOE a acceptar l’amnistia, i Nogueras va llançar un advertiment al president espanyol que haurà d’abordar «de manera diferent» la qües-

Sánchez prometrà el càrrec avui divendres L’elecció de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol activa un mecanisme protocol·lari i institucional que acabarà amb la formació del segon govern de coalició de l’etapa contemporània.

Un cop elegit Sánchez, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va comunicar el mateix dijous formalment al rei Felip VI el resultat de la investidura. Sánchez prometrà el càrrec aquest divendres davant el monarca i la cúpula de l’Estat i, des d’aquell moment, Sánchez tindrà a les seves mans la formació del nou executiu.

ba afectada per una sequera històrica. La magnitud dels dèficits de precipitació, l’extensió de les zones afectades i la durada sota condicions de sequera fa que l’actual episodi sigui el més greu mai enregistrat a Catalunya. I la situació «que encara la fa més complicada és que no es preveu pluja abundant que pugui revertir-la», avisa la directora de l’ens, Sarai Sarroca i Cervelló.

Catalunya acumula un dèficit pluviomètric de gairebé 500mm en els últims tres anys. L’episodi arrenca la tardor del 2020. Des d’aleshores

no hi ha hagut cap estació climàtica de pluges regulars o abundants (de “caràcter humit”), i només la primavera del 2022 i l’estiu del 2023 han estat climàticament «normals» a nivell de pluviometria. La resta, han estat seques, molt seques o extremadament seques, constata l’informe del SMC. El temporal Glòria (gener de 2020) va ser el darrer fenomen de pluja abundant. El dèficit de precipitació respecte la mitjana climàtica arrenca, com s’ha dit, a l’agost d’aquell any.

Borrell demana a Israel que la ira «no els venci»

Pedro Sánchez aplaudeix després de ser investit president. Javier Barbancho

Catalunya viu l’episodi de sequera més greu registrat mai ACN

tió catalana. «Amb nosaltres no provi de temptar la sort».

Sánchez també haurà de salvar les turbulències d’una possible ruptura entre Sumar i Podem, que disposa de cinc diputats al Congrés, i l’ofensiva total anunciada per PP i Vox, que portaran la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional. Les dues forces ja han avançat que mantindran el pols d’una oposició dura en els pròxims mesos, amb la vista posada a la meta volant de la legislatura que suposen les eleccions europees del juny del 2024.

Un total de nou novel·les han estat seleccionades com a candidates a guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2023, guardonat amb 25.000 euros. Concretament, aspiren al premi A casa teníem un himne de Maria Climent, Casada i callada d’Emma Zafón, Contra el món de Pere Antoni Pons, El dia de la balena de Melcior Comes, Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres d’Irene Solà, La dona més pintada de Màrius Serra, La mestra i la Bèstia d’Imma Monsó, Triomfador de Joan Jordi Miralles i Una vegada va ser estiu la nit sencera d’Elisabet Riera. ACN

Europa L’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va demanar a Israel que la ira «no els venci» i que actuï d’acord amb el dret internacional humanitari.

«Un horror no en justifica un altre», va apuntar. «Penso que això és el que el millor amic d’Israel (referint-se a la UE) us pot dir», va resumir Borrell. ACN

Divendres 17 de novembre de 2023

Carta dominical

Editorial

La visita pastoral

La tempesta perfecta

C

omença a esdevenir una tempesta perfecta. Des de fa setmanes estem assistint als greus problemes que els ajuntaments tenen per quadrar els nous pressupostos i com l’increment de la fiscalitat és un dels remeis recurrents al problema. Al mateix temps, la inflació, l’augment del cost energètic... Fins i tot l’augment de preus alimentaris a causa de la sequera. Tot això afecta de manera directa a les butxaques de les famílies. Les mateixes famílies a les quals se’ls demana que paguin més impostos per sostenir el sistema de benestar sobre el qual s’assenta el nostre model social. I en

aquesta tempesta perfecta, a més, se li sumen altres factors ‘ambientals’. Una població cada vegada més envellida, uns joves als quals cada vegada els costa més trobar treballs dignes i, també, un sistema educatiu que busca eliminar fracàs escolar a força de reduir les exigències. La base de la nostra estructura social, que administrativament, són els ajuntaments.

Si aquests ja no poden assumir eines bàsiques d’atenció al ciutadà —un exemple paradigmàtic és el tancament de la residència a les Borges del Camp— aleshores el problema pot començar a esdevenir dramàtic en un futur no massa llunyà.

Tribuna

Quo Vadis Ajuntament de Tarragona? (I)

V

ivim en una època d’incerteses que ens obliga a estar amatents als esdeveniments o successos que en qualsevol moment poden sorgir, siguin a nivell global o local.

La prova de tot plegat la tenim en aquests últims quatre anys: pandèmia, guerra d’Ucraïna, inflació, canvi climàtic evident, el conflicte a l’Orient Mitjà de difícil previsió o la sequera extrema que patim, entre altres; o l’aiguat del dia de Santa Tecla del 2022, on va caldre fer obres d’urgència de més d’un milió d’euros.

Si al món incert al que vivim li sumem la perplexitat a l’hora de predir l’economia, un encert en la predicció és un èxit rotund per a la ciutat. Tot plegat no ha de ser excusa per no tenir clar cap a on es vol anar ni per no assolir els objectius.

Cal agafar el timó ben fort, cal marcar un rumb clar i fixar uns objectius realistes coneixent els marges de maniobra prudents. El govern de Pau Ricomà ho tenia clar: reduir el deute de l’Ajuntament de Tarragona al més aviat possible i així ha estat. Es podia haver baixat més? Evidentment sí, però hauria suposat incrementar més la pressió fiscal a la ciutadania, deixar de fer inversions necessàries per a la ciutat i perdre les oportunitats de les subvencions Next Generation que impliquen que vagin acompanyades amb recursos propis.

En l’anterior mandat es va marcar un full de ruta econòmic ambiciós que es va veure desequilibrat i equilibrat cada dos per tres per les nombroses circumstàncies abans assenyalades. El pla de treball tenia un horitzó que s’allargava fins al 2027: arribar per sota del 60% del deute viu de la ciutat. Un objectiu possible.

Al 2019, el govern republicà va ser hereu d’un deute que superava el 102% del deute viu de l’Ajuntament i enguany es tancarà al 80%. Durant els 12 anys de mandat socialista, el deute de l’Ajuntament va créixer en 43 milions més. En els quatre anys de mandat de Ricomà, el

21

i cal actuar. Hem de pensar que si abans es pagava 1M€ d’interessos, ara n’acabes pagant 4M€.

Recuperar la salut financera és necessària per evitar deixar a les futures generacions un deute de les inversions ja Jordi Fortuny i Guinart amortitzades en la nostra generació. Un Conseller d’ERC a l’Ajuntament de fet que suposaria una estafa per als nosTarragona tres fills. Com a exemple, els faries pagar un crèdit que s’ha demanat per comprar vàrem reduir 24 milions d’euros, tot i les un cotxe de la Guàrdia Urbana que s’acabarà pagant quan ja faci temps que està condicions adverses.

Però per què és crucial baixar el deute? desballestat.

Estar al capdavant de l’Ajuntament Durant els dos primers decennis del segle suposa mesurar bé els XXI els tipus d’interès increments de pressió han estat molt baixos, Recuperar la salut fiscal i sobretot gestihem de recordar que financera és necessària onar els recursos. És fins i tot s’havia arriper evitar deixar a les imprescindible cercar bat a pagar per tenir futures generacions un ingressos i no carreels diners al banc i, deute de les inversions gar-ho tot a costelles per tant, la temptació ja amortitzades en la de la ciutadania, s’han a endeutar-se estanostra generació de cobrir totes les obliva servida. A més, la gacions, racionalitzar crisi del 2008 havia suposat una recessió, una davallada dels la despesa i no es pot caure en despeses ingressos que va venir acompanyada de populistes. En definitiva, s’ha de ser un més endeutament. Així dons, és impor- govern rigorós i seriós. Amb l’excés de tant baixar el deute perquè no serà etern deute atemptes contra la sobirania finanque els tipus d’interès estiguin tan baixos cera de la ciutat.

moerschy/Pixabay

B

envolgudes i benvolguts, des de fa un parell de setmanes he començat a fer la visita pastoral. Més enllà de les històries i les anècdotes eclesials que hi ha al seu voltant, la veritat és que es tracta d’un moment fort de la vida de l’Església diocesana. Fort i alhora important, com ho és també per a mi, com a bisbe. Certament que en l’era de les comunicacions instantànies, de la informació a l’instant i de la superació de les distàncies, pot ser que s’hagi diluït una mica la força comunitària de la visita pastoral. Abans sí que era una aventura i un fet extraordinari el desplaçament del bisbe amunt i avall per visitar tots els racons, les realitats i, sobretot, totes les persones de la diòcesi, perquè era, i encara és, la visita del pastor, del successor dels Apòstols. Però, com deia abans, la facilitat en les comunicacions viàries i en les telecomunicacions fan que sembli una acció d’allò més normal.

Precisament per això voldria fer-vos arribar aquest diumenge la profunditat eclesial que aquesta visita suposa. Evidentment que la importància no li ve del fet que vingui el bisbe revestit d’autoritat a inspeccionar les parròquies, evidentment que no.

Aquesta concepció pertany, sortosament, a les mentalitats antigues, les mateixes mentalitats que donaven autoritat infinita al rector o als clergues o càrrecs eclesials i s’oblidaven del fet que la responsabilitat compartida de tots els batejats ens venia donada precisament per aquest fet, el fet de ser persones batejades.

La visita pastoral és una oportunitat en ella mateixa per «reanimar les energies dels agents evangelitzadors, felicitar-los, animar-los i encoratjar-los; és l’ocasió per convidar el poble fidel a la renovació de la pròpia vida cristiana» (Directori per al ministeri pastoral dels bisbes, n. 220). I aquesta oportunitat que compartirem se centrarà en les trobades amb les comunitats del territori, amb les persones malaltes, amb els grups, associacions i moviments d’Església arrelats a cada lloc; en visitar les escoles, els La visita pastoral és locals de les Càritas parroquials, les ermi- una oportunitat en ella tes i els llocs singulars mateixa per «reanimar de la vida cristiana del les energies dels agents evangelitzadors, nostre territori. En una felicitar-los, animarparaula, serà el molos i encoratjar-los» ment de conèixer cada batec de la comunitat cristiana.

I també serà l’ocasió de trobar-se compartint una sessió de catequesi, de celebrar junts els sagraments, de compartir la Taula del Senyor en l’Eucaristia, de pregar per les necessitats del món. I, encara, serà l’oportunitat de conèixer-nos, i fer-ho a casa vostra. M’agradaria que en acabar la visita, hagi pogut visitar tots els pobles i les parròquies del bisbat (les 201 parròquies). Per tot això la visita pastoral resseguirà l’arxidiòcesi atenent la nova divisió territorial, és a dir, per Unitats pastorals.

Perquè aquesta acció és apostòlica en el sentit més profund del que és la caritat pastoral, voldria recordar i fer meves les paraules que sant Pau va dir a Bernabé i que recull el llibre dels Fets dels Apòstols: «Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula de Senyor i vegem com estan» (Ac 15,36). Ens veiem aviat.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

22 Divendres 17 de novembre de 2023

El Cor Lianna presentarà l’espectacle ‘Recordant els 70’ avui a la Selva del Camp Cultura

El Cor Lianna de Castellvell del Camp presentarà l’espectacle musical Recordant els 70 avui, a les 20 h, al Castell del Paborde de la Selva del Camp. El concert, sota la direcció de Rosa Sanahuja, reunirà una quarantena de membres del cor dalt de l’escenari en un viatge pels grans èxits musicals de la dècada dels anys 70. Al concert

no hi faltaran èxits tant variats com Pols en el vent (Dust in the wind) de Kansas, Imagine de John Lennon, Que tinguem sort de Lluís Llach, Un beso y una flor de Nino Bravo, Waterloo d’Abba, Highway to hell d’AC/DC o Rivers of Babylon de Boney M, entre molts altres. L’entrada al concert serà a través del sistema de taquilla inversa. Redacció

Necrològiques Tarragona Soledad Roig Pla. Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Reus Albert Salvat Rofes.

Ha mort als 76 anys.

Jackie Argany Jiménez.

Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la parròquia de Sant Francesc.

Gonçal Fernández Matías.

Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

Cornelio Cortés Martín.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

El Catllar El Cor Lianna en una de les seves actuacions. Cedida

Soledad Roig Pla. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia del Catllar.

Adopció d’animals

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡Muchas felicidades por tus 100 años! Deseamos que seas feliz junto a toda la familia. Eres muy especial para todos nosotros, estamos orgullosos de ti porque eres una gran mujer, madre y abuela. Te queremos mucho, yaya Rosa.

¡¡¡Muchísimas felicidades Enzo!!! ¡¡¡Que pases un día superestupendo!!! ¡¡¡Te queremos un montón!!!

Demà l’Abril fa 15 anys. Cada dia estàs més guapa. T’estimem. Els teus Pares!

Amaniu-vos que enguany a lo camp tenim festa grossa! Felicitats Xorxa!

Hoy cumple 5 añazos el señorito Hugo. Muchas felicidades de parte de toda tu familia. ¡Te queremos!

LA GATERA. Cuco, es un machito de 6 meses que busca una familia, quieres ser tu el afortunado. Se entrega desparasitado, vacunado, testado (negativo) y castrado.

Contacto: 666 676 021 (solo por WhatsApp)

Divendres 17 de novembre de 2023

23

Avui felicita als que es diuen: Isabel, Gregori , Iscle o Aciscle i Victòria.

Espai patrocinat per:

TV local

Sudoku

CANAL REUS TV

TAC 12

13:00 180 Graus 13:30 Fot-li 14:00 Notícies migdia 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia 15:30 Gaudeix la festa 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Fot-li 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Cercle central divendres 21:00 Notícies resum 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies resum 22:30 Cercle central divendres 23:00 Notícies resum 23:30 Destí 2030

10.00 Fet a Mida 11.00 Saló de Plens 12.00 L’Orsai 13.00 Saló de Plens 14.00 Notícies 12 14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Notícies 12. L’Entrevista 15.30 Saló de Plens 16.30 Fet a Mida 18.30 Gaudeix la festa 19.00 Connecta 10 Comarques.

Resum 19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.30 Notícies 12. Esports 21.00 Notícies 12. L’Entrevista 21.30 Destí 2030 22.00 Notícies 12 22.30 Notícies 12. Esports 23.00 Notícies 12. L’Entrevista 23.30 Destí 2030 00.00 Notícies 12

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2

L’horòscop

3

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

4 5 6

Avui, l’energia ar- L’estabilitat serà La teva ment in- La teva intuïció esdenta de Mart t’im- la teva major ali- quieta estarà en el tarà en el seu punt pulsarà a prendre ada. Centra’t en seu punt àlgid avui. àlgid. Escolta les decisions auda- reforçar els teus Aprofita la teva teves corazonaces. Confia en els fonaments profes- creativitat per re- des, especialment teus instints i avan- sionals. Tindràs un soldre problemes en assumptes fiça amb valentia en gest amable d’un en el treball. Nova nancers. Una sorels teus projectes. ésser estimat. perspectiva. presa et farà feliç.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

8 9

Anuncis classificats

TARRAGONA: Iáñez Burgos, Oliva Maria. Passeig Maritim Rafael de Casanova, 1.

Telèfon 977 591 384 Andreu Prats, Mª.

Dolors. Deltebre, 33.

Telèfon 977 547 870 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Plaça Mercadal, 8.

Telèfon 977 127 084 SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3.

Telèfon 977 380 788 VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24.

Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8.

Telèfon 977 364 512 VALLS: Rull Ferre, Consol.

De la Cort, 26.

Telèfon 977 612 517 EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia. Margalló, 13.

Telèfon 977 009 688

IMMOBILIÀRIA

Solucions

12

El teu esperit aven- Avui, el teu enfo- La teva ment in- Avui, la teva intuturer et portarà a cament en la dis- novadora t’impul- ïció i empatia et noves experiènci- ciplina et ajudarà a sarà a pensar fora ajudaran a reforçar es. Abraça l’explo- assolir els teus ob- de la caixa. Abraça les teves relacions ració i busca noves jectius financers. la teva originalitat personals. Escoloportunitats. Un Mantén la perse- i comparteix les ta els teus éssers consell d’un men- verança i colliràs teves idees amb estimats i ofereix tor et guiarà. recompenses. confiança. suport.

Venda/Lloguer BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977-21-79-50 REUS. ALQUILO HABITACIÓN. Tel: 630.618.862

COMPRO

PISO EN REUS LLAMAR AL

600 595 648 PAGO AL CONTADO ¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

PROFESSIONALS TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847 MAYCA MASAJES. Libera todo tipo de molestias y contracturas musculares. Tel: 692.780.087 MASAJISTA TITULADA. Bienestar garantizado. Tel: 677.516.595 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215

AMISTAT MUJER 73 años BUSCA hombre edad similar, para relación de amistad. Tel: 617.821.507

ALTRES ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

10 11

És un dia per bri- Avui, el teu enfoca- L’equilibri serà clau La teva intensitat llar en l’escenari ment meticulós et avui. Troba l’har- emocional t’imsocial. El teu caris- portarà a l’èxit en monia entre el tre- pulsarà a aconsema atreura perso- el treball. No estal- ball i la vida per- guir les teves menes influents. Una viïs esforços en la sonal. Un gest tes. No tinguis por oportunitat emoci- resolució de pro- romàntic o amistós d’enfrontar reptes onant podria sorgir blemes. Merescut et recordarà la sort difícils. Reforç de d’una connexió. descans. que tens. les teves relacions.

SAGITARI

7

Farmàcies

HORITZONTALS: 1. Tots els camins hi porten, diuen. Dels Estats Units d’Amèrica; estatunidenc. 2. Títol de cortesia. Obra d’Homer. Prefix que significa allunyament. 3. Cuixot dels pantalons. Certa pell sintètica. 4. Vocal. Que s’adhereix fàcilment. Cola de sabater. 5. Títol britànic. Veí de la Ribera. 6. Posar en marxa. Unital monetària del Perú. 7. Rodera del tren.

Fa perdre la fe. 8. Vocal. Criatura acabada de néixer. Estat de maduresa capgirat. Vocal. 9. Deessa. Molt emprenyat. La part més alta del cap d’un boví. 10. Sense cap record. Governar. 11. Nota. Con ducte femení. Breu dona famosa. 12. Natja. Força flexible.

VERTICALS: 1. Restablidora. 2. Elevació en la superfície d’un líquid. Prefix que significa contra. Banús. 3. Consonant. Que és als límits d’una cosa.

Consonant. 4. Al revés, tros de roba triangular per donar vol al vestit.

Ella sense una. Impost. 5. Amb una certa longitud. Refrany. 6. Queixa.

Finançador. Nom de lletra. 7. Cert jornaler. Capgirada, capital americana.

8. Al revés, famosa escola universitària de Barcelona per a economistes.

Vestit de capellà. 9. Un peix. Sorteig. Certa eminència animal. 10. Romà.

Fuster artesà del banús. Consonant. 11. Escalfada. Cereal. 12. Prefix. Gairebé un velocípede de dues rodes. Prefix que indica supressió. Romans.

PINTOR TITULAT AMB EXPERIÈNCIA. Preu econòmic. Trucar Tel: 677.001.310

TARIFES

Mostra d’anuncis 1

000.000.000

Solució: nivell mitjà

2

11º 22º

Previsió pel Camp de Tarragona

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

3 Classificat destacat color

0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

Solució dels mots encreuats

4

Màxima

0,37 € x paraula + 21% IVA

Classificat destacat

T. 000.000.000

El temps Mínima

Classificat bàsic

Estat del cel A la meitat est el cel romandrà molt ennuvolat, i a estones cobert, per núvols baixos que a la tarda s’estendran a altres punts del litoral i prelitoral central, del nord del Camp de Tarragona i de la Catalunya Central. A la resta del país, la jornada serà assolellada en general amb alguns núvols alts al llarg del dia i de mitjans al llarg de la tarda.

Precipitacions És probable algun plugim local a punts del litoral i prelitoral nord i central. La precipitació acumularà quantitats entre inapreciables i minses.

INSTAL·LACIONS REPARACIONS Electricitat, fontaneria, calefacció.

Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

Classificat mòdul

17 € x dia + 21% IVA

FORMA DE PAGAMENT

• Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268 Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona

Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres:

de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

Divendres 17 de novembre de 2023

Activitats L’Associació de Galeries d’Art de Catalunya organitza la tercera edició de la Setmana de l’Art a Catalunya, amb activitats a Reus i Tarragona

Objectiu: que l’art arribi a nous públics

Q

ue l’art modern i contemporani no sigui vist com una disciplina allunyada de la societat, reservada només a un sector de la població. Aquest és un dels objectius de la Setmana de l’Art a Catalunya, impulsada per Galeries d’Art de Catalunya (GAC), que enguany arriba a la tercera edició.

Un segon objectiu és mostrar la labor que es realitza a les galeries d’art de tot el territori. Per fer-ho, s’ha dissenyat una programació que inclou exposicions, debats, tallers, visites a tallers d’artistes i rutes. En aquest programa hi tenen un paper destacat les dues galeries d’art de Reus, Antoni Pinyol i Anquin’s. La primera acollirà, aquest mateix divendres, una taula rodona amb representants del GAC que servirà per donar el tret de sortida a la Setmana, la qual desplegarà les seves activitats entre el 23 de novembre i l’1 Albert Macaya és l’Artista Convidat de la Galeria Antoni Pinyol de Reus. Gerard Martí de desembre.

Una de les activitats més desta- jandro Quincoces, i la mateixa ribel Navarro, coordinadora del cades que se celebrarà a Reus és la Pilar Parcerisas presentarà l’obra Gremi de Galeries de Catalunya.

Ruta ArtBus, que es farà dissabte d’Antón Roca, convidat per An- La raó, detalla, és que «no només 25 de novembre, i que consisteix quin’s. Finalment, l’ArtBus porta- fan la feina de compravenda i proen una visita a les dues galeries rà els participants fins a Mas Miró, moció dels artistes, sinó que tamamb final a Mas Miró. La ruta on es farà una visita comentada. bé, i cada vegada més, organitzen arrencarà a les 10.30h a la gale- Com indica el seu mateix nom, el activitats que busquen connectar ria Antoni Pinyol, on es farà una programa Artistes Convidats con- amb un públic que, potser ara no sisteix a convidar a les és comprador d’art, però possiblevisita comentada de galeries artistes que ment ho serà en el futur». la mostra de Vanesa En aquest sentit, Navarro insisno treballen habituMuñoz No vine a ser alment amb aquests teix que «és el moment d’obrir les paisaje. Durant la visiespais perquè, en el portes a visitants que potser no ta, la comissària Pilar marc de la Setmana, coneixen què és una galeria d’art.

Parcerisas presentarà hi exposin alguna de I, amb la Setmana, el que fem és el seu projecte Artistes les seves obres, do- obrir aquestes portes».

Convidats, pel qual la A més de promoure les galeries, nant-los visibilitat. galeria ha convidat «Les galeries d’art la Setmana també posa el focus l’Albert Macaya. Desjuguen un paper molt en museus i fundacions del seu prés, el públic es trasimportant en aquest entorn. En l’edició d’enguany, per lladarà a la galeria Anmoment de can- exemple, el Museu d’Art Modern quin’s per visitar Cristina Serret Alonso vi», explica Ma- de Tarragona acollirà l’acció Visil’exposició d’Ale-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

tes inesperades, per la qual quatre obres d’art infiltrades conviuran durant unes setmanes amb la col· lecció permanent. Aquestes obres provenen de les rebotigues i magatzems de galeries i moltes són molt desconegudes per al públic.

En el cas de Tarragona, hi haurà una pintura de Guinovart, una obra de tela de Francesca Poza, una fotografia del pictorialista Joan Vilatobà i una imatge de la fotògrafa Julieta Ansalas. Més informació a www.setmanadelart. cat

De mòbils i altres històries

I

nicio aquesta col.laboració setmanal escrivint sobre una qüestió de gran actualitat i que fa molts anys m’acompanya en la meva carrera professional. He pensat que el meu primer escrit havia de ser especial i, perquè no,una mica fetitx, per això m’he decidit pel debat sobre la presència dels mobils a les aules.

Aquest debat no és pas nou, com tampoc ho és aquell que qüestiona l’educació digital i la presència de la tecnologia als centres educatius. Sentim parlar sovint de riscos però poc d’oportunitats, llegim als mitjans titulars negatius, pocs de positius, i clarament existeixen amenaces que generen preocupació, sobretot a les famílies: dependència, manca d’atenció, pèrdua d’habilitats, aïllament... Com a contrapunt voldria destacar algunes de les seves bondats, avalades per la recerca i institucions internacionals com la UNESCO o la Societat Americana de Pediatria que no son favorables a la prohibició, però si a la regulació del seu ús: l’adquisició de la competència digital, una competència clau del S.XXI, les oportunitats d’aprenentatge de la tecnologia mòbil, el desenvolupament de noves habilitats, la personalització, l’estímul cognitiu en etapes primerenques...

Deia John Dewey a inicis del segle XX: «L’educació és la vida; l’escola és la societat», treure els mòbils de les aules potser no és la millor solució, fomentar el seu ús educatiu, difondre casos d’èxit, promoure accions de conscienciació i sensibilització per a joves i famílies, potser si. En parlarem mes.

ArtBus

Una ruta connectarà les galeries Anquin’s i Antoni Pinyol amb Mas Miró

Directora: Sílvia Jiménez [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Marge de confiança

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa.

Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: