Dilluns 18 de desembre de 2023

Número: 4.941 www.diarimes.com

DILLUNS 18 DE DESEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Esports

16 i 17

El Nàstic guanya l’SD Logroñés amb un doblet de David Concha i torna al ‘play-off’ (0-2) Opinió

Reus 8 El Centre de Lectura cataloga més de 1.700 documents d’entre el 1859 i el 1900 pertanyents al seu arxiu

21 Lluís Badia. Organismes internacionals en crisi: «La capacitat d’influència d’aquests organismes internacionals és ‘menys o res’»

Sequera

Oposició frontal de Govern i territori a dur aigua de l’Ebre cap a Barcelona Enginyers i economistes han proposat unir la xarxa ebrenca amb la del Ter-Llobregat 12 Helena Viñas

Tarragona

Compromís municipal per posar policia a peu a tots els districtes 4

Camp de Tarragona

L’Alt i el Baix Camp és on s’acumulen més actuacions policials per ús d’arma blanca 10

Tarragona 2 i 3

Tarragona també se suma a La Marató La nova edició ha comptat amb multitud d’activitats pensades per recollir fons

2

Dilluns 18 de desembre de 2023

La Marató recull 3,7 MEUR i treu el vessant més solidari de Tarragona Salut El programa solidari es va dedicar enguany a recaptar fons per a la investigació de la salut sexual i reproductiva Redacció La demarcació de Tarragona es va involucrar un any més amb La Marató solidària de TV3. Els tarragonins van treure el seu vessant més solidari organitzant o participant en diferents esdeveniments esportius, culinaris o culturals per recaptar fons per la causa solidària.

La 32a edició de La Marató es va dedicar a tot un conjunt de malalties i problemes relacionats amb la salut sexual que encara estan sovint envoltats de tabús i estigmes que dificulten la seva visibilització i normalització.

Són malalties que tenen una prevalença de 3 milions de persones a Catalunya, especialment entre dones i joves, i una incidència de més de 210.000 casos nous cada any.

D’altra banda, des de l’organització també van fer saber que aquestes xifres suposen un cost sanitari considerable per al sistema de la salut, situat en el 12,2%.

Moltes entitats i associacions de la demarcació de Tarragona van organitzar ahir diferents activitats per recaptar fons per la causa. Per exemple, a Cambrils, diferents penyes esportives van organitzar un vermut solidari. A Torredem-

A l’esquerra, el Port de Tarragona va acollir el centre de rebuda de trucades. A la dreta, l’escola la Vitxeta de Reus va reunir més d’un centenar de tions. Helena Viñas/Gerard Martí

barra, el Club d’Excursionisme va fer una caminada pels voltants del municipi i a Valls l’Associació Esportiva Claret va impulsar una jornada de bàsquet i sensibilització.

També, a Constantí el Grup Retalls va organitzar un taller artesanal, la Colla Gegantera dels Pallaresos va fer una

fideuà solidària i a Cabra del Camp es va impulsar una pedalada solidària, també com a memorial Xavi Tondo.

Trencar tabús La presidenta de 3Cat, Rosa Romà, va destacar que 32a edició va ser molt femenina, però «també va molt amb els

homes i està enfocada en el concepte de la masculinitat».

«Volem trencar tabús i volem que tots puguem parlar de disfunció erèctil i de malalties que, tot i que pateixen les dones, també afecten els homes», va proclamar Romà.

Aquesta va ser la primera vegada que la Marató es dedi-

Hi ha 210.000 casos de malalties relacionades amb la salut sexual cada any ca a la temàtica en qüestió, la qual, segons els professionals mèdics de la salut, engloba el conjunt de patologies que afecten més la població, «en tots els aspectes de la vida i al llarg de tota la vida».

Un dels objectius que es va fixar la Marató d’enguany és posar especial atenció en la necessitat de «contemplar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la medicina i de

la recerca».

En concret, pel que fa a la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquestes malalties en la ciutadania, posant especial atenció en les dones, el col·lectiu més afectat.

A part, encara hi ha cinc vies disponibles per fer els donatius, que es mantindran obertes fins a finals de març.

Per telèfon, al 900 21 50 50, per Internet, per Bizum o per transferència bancària.

En el tancament d’aquesta edició, l’organització de l’esdeveniment va anunciar que La Marató d’enguany portava recaptat un total de 3,7 milions d’euros.

Dilluns 18 de desembre de 2023

3

A l’esquerra, la Geganta Frida adaptada; a la dreta, Jordi Mallol i Francesc Ors cuinant una fideuada al Serrallo.

Cedida / Helena Viñas

D

Romà: «Volem que tots puguem parlar de disfunció erèctil i malalties similars»

A Tarragona han predominat les trucades fetes per gent gran

es de fora el Tinglado 1 del La Marató Una fideuada i una trobada de tions són Port ahir s’escoltaven de tant en tant crits d’alegria i aplau- algunes de les activitats que va acollir Tarragona diments. Dins l’equipament, que va acollir la central telefònica de recollida de donacions per La Marató, els voluntaris alçaven el telèfon cada cop que algú feia una donació de 1.000 o més euros, perquè pogués escoltar la celebració de la seu.

L’entusiasme del voluntariat és una fórmula que es repeteix cada any, tal com va explicar una de les tècniques del Departament de Drets Socials de Tarra- aquí és on entra la part d’acompanya- a voluntari perquè el tema, salut cardiovascular, li tocava de prop, i enguany ho gona, encarregat d’organitzar el funcio- ment dels voluntaris».

Un total de 86 participants per cada havia tornat a fer pel bon ambient. nament de la seu des de fa quatre anys: «Els participants venen amb moltes torn, de 8 a 13 i de 18 a 21, van ser els ganes de col·laborar. És un goig tant per encarregats de recollir les dades de tots Una fideuada solidària ells com per qui truca». Una de les dife- els donants. Per alguns era el seu pri- L’Associació de Veïns i Veïnes del Serrallo rències que va notar es que cada cop hi mer any, com el de Maria Arrufat, qui hi va realitzar la cinquena edició de la fideha menys gent que empra les trucades va participar junt amb la seva mare i la uada solidària. El president de l’entitat, per a fer donacions, i que es decanta per seva germana: «Crec que és una bona David Martín, va expressar que esperaactivitat per a fer en família», ven arribar a servir tants plats com l’any altres vies, com el Bizum: va expressar. A d’altres, com passat, 500. D’altra banda, Jordi Mallol i «Hi ha hagut una davallada Abril Rebollar, els va cridar Francesc Ors, dos dels cuiners, van afirde trucades, però els ingresl’atenció el tema d’enguany mar que «mentre hi hagi gana, nosaltres sos són els mateixos». Marc de La Marató, la salut sexual continuarem cuinant, sense límit».

Garcia, un dels caps de taula A banda de la fideuada, d’altres activii reproductiva: «Crec que se de la seu des de fa 8 anys, va n’hauria de parlar més, i em tats que es van dur a terme amb motiu concordar, i va afegir que «la sembla genial que es visibi- de La Marató van ser una ballada a la majoria de gent que truca és plaça de la Font de la Geganta Frida, que litzi». gran. Això fa que hi hagi més Alguns dels ciutadans re- es va adaptar perquè la poguessin portar errors, perquè, per exemple, petien, com Sebastià Tribó, persones amb alguna discapacitat, i la són més propensos a equiqui va explicar que el 12a trobada de tions provinents de totes vocar-se amb el número 2022 es va presentar com parts del món a l’escola Vitxeta de Reus. de compte bancari. Però Helena Viñas

De les trucades al Bizum a La Marató

4

Dilluns 18 de desembre de 2023

Tarragona tindrà policia a peu a tots els districtes de la ciutat Seguretat El pròxim any arrencarà el servei de proximitat Oriol Castro El govern municipal té un objectiu marcat en matèria de seguretat: establir patrulles a peu en tots els districtes de la ciutat, cada dia.

L’executiu socialista aposta per un model policial de proximitat i treballa perquè aviat aquest tipus de servei sigui una realitat. Així ho van expressar els responsables del govern a la taula de segu-

retat de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT). «Aquest servei ha sigut una reclamació històrica dels veïns i per fi s’impulsarà», explica Lilian Fernández, vicepresidenta de la FAVT. El nou sistema arribarà en un procés d’augment de plantilla a la Guàrdia Urbana, tot i que el cos de Mossos d’Esquadra també hi treballarà coordinadament. «La nostra petició és que mitjançant

aquesta distribució la policia tingui més visibilitat», diu Fernández.

Fórmula antiga La fórmula de policia de proximitat no és nova. Anteriors governs han volgut promoure el sistema, tot i que amb diferents metodologies. «Sempre s’ha mostrat la voluntat de fer-ho, amb plans d’actuació d’un mes o amb oficines itinerants», exposa Fernández.

Totes les zones de la ciutat comptaran amb una patrulla policial a peu, cada dia. Cedida

Tot i això, la nova metodologia serà un pas més enllà, que s’emmarca en una reestructuració del funcionament intern de la Guàrdia Urbana

que està aplicant el nou cap del cos, Manuel Vázquez.

«L’objectiu és positiu i ara falta veure si els mitjans seran els suficients», conclou Fer-

Gaietà Jové és el nou president de l’Executiva Comarcal d’Esquerra Republicana al Tarragonès

Més agents a les zones comercials per Nadal

Política La seva candidatura es va imposar a la presentada per Virgínia Martínez i Torres

Festes

Redacció

Podem Tarragona aprova la nova executiva local Política L’agrupació local de Podem Tarragona ha escollit una nova executiva local en la nova etapa del partit a nivell estatal. L’executiu estarà format per 13 persones, que es distribuiran en sis secretaris i set àrees. Entre els canvis destacats, hi ha la incorporació de

Miguel Ángel Macías com a secretari de Participació, la designació de Laura Quiñones com a secretària d’Organització i Comunicació.

Isabel Cabello i Mercedes Baidez continuaran a l’executiva, mentre que Mariano Pescador assumirà Acció Política. Redacció/Cedida

nández.

D’altra banda, la taula de seguretat va tractar els darrers fets de vandalisme a Campclar i Sant Salvador.

El Congrés Comarcal d’ERC al Tarragonès va avalar la nova executiva comarcal del partit, que estarà encapçalada pel tarragoní Gaietà Jové.

La candidatura de Jové es va imposar per 53 vots favorables a l’altra llista presentada, encapçalada per la salouenca i fins ara presidenta de la Secció Comarcal, Virgínia Martínez i Torres, que va obtenir 52 vots.

«Volem ser una executiva pròxima amb les Seccions Locals d’arreu de la comarca, incrementar la presència

La nova executiva l’encapçala el tarragoní Gaietà Jové. Cedida

institucional i fer-nos més presents en el teixit social», va explicar Jové.

La Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos d’Esquadra incrementaran els seus dispositius de seguretat per la campanya de Nadal. La finalitat dels procediments serà de garantir la seguretat a les persones mitjançant la presència policial a les zones comercials per tal d’aconseguir una mobilitat àgil i segura. La unitat de Drons també serà present en actes més multitudinaris com la cavalcada de Reis i que requereixin vigilància aèria de la ciutat en els dies comercials més importants per garantir la fluïdesa i la disciplina del trànsit. Redacció

Dilluns 18 de desembre de 2023

COSMÈTICA

La ciència s’alça contra els ‘haters’ Parlem de la marca Sibari Republic, que va regalar a 20 dels seus ‘haters’ un exemplar del seu famós sèrum per a demostrar-los que realment funciona

S

Redacció

ibari Republic és la marca de científics amb seu a Vitòria Gasteiz que s’ha fet coneguda a tota la Península per l’alta efectivitat dels seus productes. La seva eficàcia ha arribat a l’oïda de tothom i, tant és així, que també ha estat criticada per uns quants incrèduls als quals la marca ha volgut respondre reptant-los a provar el producte i a comentar-lo una vegada l’hagin provat.

No és l’única acció disruptiva que ve de la mà d’aquesta marca; a diferència d’altres grans empreses del sector cosmètic, aquesta marca opta per anar a contracorrent. Mentre totes les firmes realitzen campanyes milionàries amb models que compleixen tots els estàndards de bellesa, Sibari Republic aposta per demostrar tots i cadascun dels resultats dels seus productes a través de proves instrumentals realitzats per laboratoris independents. I, en realitat, té tot el sentit del món, ja que la firma està formada, en la seva gran majoria, per científics de primer nivell que porten en el seu ADN recolzar tot el que fan amb evidències científiques.

La seva responsable de marca, Itziar Beitia, ens explica la importància d’avalar amb proves els seus productes: «Tenim moltíssims fans que ens segueixen cada vegada que obrim una nova botiga, però també acostumem a trobar-nos amb uns quants incrèduls que posen en dubte els nostres resultats; és, per això, que per a nosaltres és imprescindible tenir evidències que garanteixin els resultats dels nostres productes. Des dels inicis de la marca, sotmetem tots els nostres productes a tests instrumentals que mesuren els resultats en la pell dels voluntaris. És clar que no es pot agradar a tot el món, però ningú pot anar contra les evidències científiques».

Com us explicàvem a l’inici de l’article, aquesta marca té molts valors que no comparteix amb altres monstres del mercat. Raúl Pérez, el director científic de Sibari Republic, ens relata per què van decidir ser diferents de la resta del sector. «Vam fundar la nostra cooperativa fa més de 10 anys amb un objectiu molt clar: cuidar la salut de les persones a través de la cura de la pell. En el cas de Sibari, ho fem cuidant la salut de l’òrgan més gran del cos: la pell.

L’eficàcia de tots i cadascun dels seus productes ha estat validada per estudis científics independents que els avalen.

Serum Origin és jusCom a científics que Sibari s’ha fet el que els ha som, per a nosaltres és famosa pel seu tament portat a ser una de les essencial, demostrar tot Serum Origin, marques cosmètiques el que diem. Per això, és imprescindible tenir que es pot obtenir més famoses del país. proves que ho evidenamb un 50% de Els fans del producte ciïn. No volem ser una descompte fins al intenten comprar-lo marca més dient el noscada vegada que la 23 de desembre firma obre una nova tre claim, volem ser la marca a qui la gent crebotiga temporal. I no gui perquè tenim com és d’estranyar que sigui demostrar-ho», assegura. així. Aquest producte compta amb L’evidència científica del seu estudis realitzats per experts derma-

CEDIDES

tòlegs que asseguren que, després d’utilitzar-lo durant 28 dies, és capaç de reduir el 58% de les arrugues del rostre. Veient aquestes xifres es pot verificar que la fórmula d’aquest producte és realment efectiva i un regal segur per a encertar aquest Nadal.

Especialment ara, que la marca el continuarà oferint amb fins a un 50% de descompte fins al 23 de desembre, perquè tothom tingui l’oportunitat de regalar temps i cures als seus éssers estimats.

Actualment, aquesta cooperativa de científics continua sumant científics a la seva plantilla, que ja compta amb més de 70 experts, que dediquen tot el seu coneixement i experiència per a continuar creant nous productes que millorin l’aspecte de la pell, però que, sobretot, ajudin a mantenir-la sana i cuidada.

Per a poder continuar amb aquesta comesa, la firma està en ple procés d’ampliació dels seus laboratoris. La nova planta estarà ubicada al Parque Tecnológico de Álava i comptarà amb una planta farmacèutica dotada amb més de 4.000 m2 i les tecnologies més innovadores del camp farmacèutic. És clar que la marca ofereix molt més que simples productes de bellesa. Més encara si coneixem tot l’equip i la missió que hi ha darrere de la firma. Actualment, i només fins al dia previ al dia de la nit de Nadal, el 23 de desembre, la firma oferirà tota la seva gamma de productes antiarrugues amb fins a un 50% de descompte perquè totes les persones que vulguin regalar salut puguin ferho al millor preu.

A Tarragona, trobareu la botiga de Sibari Republic a Parc Central, de dilluns a dissabte de 10 a 14 i de 17 a 20 h, a la primera planta del centre comercial, al costat de Women’Secret.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

5

6

Dilluns 18 de desembre de 2023

Les acrobàcies més arriscades damunt les motos omplen el velòdrom municipal Motor

Durant tot el cap de setmana, el velòdrom municipal de l’Anella Mediterrània de Tarragona ha acollit l’esdeveniment de motociclisme anomenat Masters of Freestyle. Els espectacles tenien una hora i mitja de durada i es van celebrar divendres, dissabte i diumenge. En aquest temps, els pilots pro-

fessionals van fer tota mena d’acrobàcies arriscades damunt de les motos per l’espectacle dels assistents. Leo Fini, Saul Menual, Greg Rowbottom i Dani Martinez van ser els pilots encarregats de l’acció, que va embadalir el públic tarragoní. Va ser un esdeveniment de primer nivell en motociclisme i les previsions de

l’organització eren d’aplegar una afluència, durant els tres dies d’espectacle, d’un total de 2.500 persones. La competició de motor, que té la seva seu a Madrid, va comptar també amb la col· laboració de l’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Esports. Redacció/Gerard Martí

L’Antiga Audiència acull les celebracions del Dia del migrant Societat Avui és el Dia internacional de la persona migrada i l’Antiga Audiència de Tarragona serà la seu de les seves celebracions. A partir de les 18 h., s’hi organitzarà una mostra cultural, una lectura del manifest i l’entrega dels diferents certificats d’acollida. Redacció

PhotoKm0 divulga sobre l’epigrafia Cultura La Necròpolis romana va acollir ahir la presentació de l’obra BLOC, de l’associació PhotoKm0. La publicació vol divulgar el patrimoni històric des d’un vessant contemporani per arribar a nous públics. Redacció/Cedida

El Barrio actuarà a la TAP el 15 de juny

La Diputació acull idees pel col·lectiu sènior

Cultura

Empresa

El Barrio actuarà el 15 de juny del 2024 a la Tarraco Arena Plaça. Després de sis anys de la seva última visita, l’artista presentarà el seu treball Atemporal. El Barrio conserva el seu aire flamenc, que es va popularitzar el 1996, i el barreja amb els sons del rock andalús. Les entrades pel concert ja es poden comprar al web del recinte. Redacció

El Laboratori d’Innovació Social Rural Silver Lab de la Diputació de Tarragona ha conclòs la seva edició amb cinc propostes emprenedores adreçades al col·lectiu sènior.

Els objectius principals han sigut detectar les necessitats d’aquestes persones en l’àmbit del turisme i donar sortida a les inquietuds dels municipis rurals. Redacció

Els infants creen l’Arbre dels desitjos

El Teatre Tarragona estrena mural

Festes

Els nens de quart curs d’educació primària de totes les escoles i alumnes de tres centres d’educació especial van penjar els seus desitjos a l’arbre que presidirà el vestíbul de l’Ajuntament. Redacció/Tjerk van der Meulen

Cultura

S’obre la taquilla per a les invitacions als passejos a la golondrina al Port

El Port lliura material professional al cos de Bombers de la Generalitat

Oci

Seguretat El Port de Tarragona ha lliurat material específic a l’equip de Bombers de la Generalitat. Es tracta d’equips de respiració autonòma i de detecció de gasos. La cessió es realitza en el marc del conveni existent entre l’Autoritat Portuària i el Departament d’Interior.Redacció

El Port de Tarragona ha obert la taquilla per aconseguir invitacions gratuïtes pels passejos a la golondrina. Les sortides de caràcter familiar s’organitzaran del dia 27 al 30, a les 11 h., i les entrades ja es poden aconseguir a través de la plataforma web Entradium.Redacció

El Teatre Tarragona estrena un nou mural, obra de El Rey de la Ruina. La peça està basada en l’escultura Medea de William Wetmore i presenta una figuració possible d’una dona que es rebel·la. Redacció/Tjerk van der Meulen

Dilluns 18 de desembre de 2023

7

8

Dilluns 18 de desembre de 2023

El Centre de Lectura cataloga més de 1.700 documents del seu arxiu Cultura L’entitat gairebé ha acabat la primera fase del projecte, que comprèn entre el 1859 i el 1900 Sergi Peralta Moreno El Centre de Lectura gairebé ha acabat la primera fase del projecte de catalogació i digitalització del seu arxiu històric. Centrada en el període comprès entre l’any de la seva fundació, el 1859, i el 1900, són 1.751 els documents que ja s’han pogut inventariar i publicar al portal https://arxiu. centredelectura.cat. «Hem pogut recuperar documents que tenen molt valor», expressa la cap de la biblioteca de l’entitat, Montserrat de Anciola.

De Anciola comenta que hi ha hagut molta feina darrere del nombre d’entrades registrat fins ara. Per exemple, comenta que una carta pot estar composta per tres fulls i que s’han de digitalitzar els tres.

En altres casos, s’havia de dur a terme una investigació per determinar la data atribuïda als arxius, atès que no estaven datats, procés que ha permès trobar l’original d’una obra inèdita de Ramon Folch i Ca-

L’apunt

Recuperant les «joietes» de l’entitat El treball d’inventariar, catalogar i digitalitzar l’arxiu històric ha permès recuperar treballs de valor històric. Alguns exemples són una obra de teatre inèdita de Ramon Folch i Camarasa, els manuscrits que utilitzava la Sección Dramática de l’ateneu o un text de l’artista polifacètic Apel·les Mestres.

L’obra de Folch i Camarasa recuperada recentment. Cedida

marasa. «Aquesta primera fase ens ha donat diverses alegries i esperem que, en el futur, puguem anar recuperant altres joietes», expressa.

Tot plegat, s’ha completat en uns sis mesos, tot compaginant el projecte amb l’activi-

tat habitual de la biblioteca i amb la catalogació i el manteniment d’altres col·leccions que conserva l’ateneu.

L’objectiu del Centre de Lectura és desenvolupar la segona fase de la iniciativa durant el 2024, que abastarà

entre el 1900 i el 1936. «Del 1936 al 1939, preveiem que no hi hagi molta documentació, és el període de la Guerra Civil, però, si surten, també els analitzarem», explica la cap de la biblioteca. La idea és anar inventariant l’arxiu

El ple de l’Ajuntament dona llum verda al PAM 2023-27, que afegeix les propostes ciutadanes

El nou camp annex a l’Estadi es podrà utilitzar per entrenar o per jugar competicions oficials

Política El document definitiu incorpora les sis idees guanyadores del procés participatiu

Esport L’Ajuntament adjudica les obres de construcció del terreny de gespa artificial

Redacció El ple de l’Ajuntament va aprovar divendres el Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027, el document estratègic que defineix l’acció del govern durant el mandat, a partir de les aportacions del cos polític i tècnic del consistori, del ens dependents i de la ciutadania. El document recull unes 400 accions i s’estructura en tres eixos: l’escolta activa i les persones al centre; la ciència, la innovació i el creixement econòmic i la ciutat verda i sostenible. El document definitiu incorpo-

ra les propostes plantejades directament per la població a través de diversos tallers i que, posteriorment, van ser elegides en un procés de votació. Les iniciatives afegides al PAM són fomentar l’ajuda mútua, crear un protocol que garanteixi la tramitació i resposta a les queixes i suggeriments, potenciar el tractament de suport al mosaic agrari, facilitar que Reus pugui ser seu de l’MBA de la URV, promoure una millora del transport públic que connecti amb l’estació de l’AVE i fer una anàlisi de la visibilitat dels passos de vianants.

Redacció L’Ajuntament de Reus ha adjudicat les obres de construcció del nou camp de gespa artificial annex a l’Estadi Municipal a l’empresa Fieldturf Poligrass S.A., per un import de 716.935,64 euros (IVA inclòs). L’equipament es podrà utilitzar per a entrenament i per a disputar competicions oficials, i tindrà una superfície de 7.363,75 metres quadrats, en els quals s’emplaçarà un terreny de joc de 102,5 per 64,5 metres. El projecte constructiu detalla que la resta de superfície pe-

rimetral serà pavimentada amb formigó. Aquest espai serà fet servir per atendre totes les necessitats generades pel mateix espai, com passos de serveis, equips o manteniment. També està previst adequar les zones adjuntes al lateral i al gol nord per a l’emplaçament en el futur d’una graderia bàsica. Així mateix, s’arranjaran els accessos i es tancarà el perímetre. El termini per a l’execució de les obres serà d’entre 56 i 70 dies. El nou camp s’instal·larà al lloc que ocupava un dels camps d’entrenament de gespa natural de l’estadi.

La segona fase, que s’executarà el 2024, tractarà els arxius entre el 1900 i el 1936 històric. «Hem d’arribar a avui dia», assevera de Anciola, qui apunta que, «com més cap aquí vinguem, més volum d’informació hi haurà».

«Abans fer una carta era molt més lent, la tramesa també ho era, i menys volum tenia el Centre de Lectura», detalla.

Per aquest motiu, a partir de la tercera fase, els períodes d’anys a tractar s’escurçaran pel possible increment de l’activitat documentada.

En l’última setmana, diverses són les entrades de l’arxiu digitalitzat que sumen una desena o més de visites. Alguna, supera el centenar. «Es va consultant i això ens enorgulleix, perquè aleshores t’adones que la feina que estàs fent té el seu públic», conclou Montserrat de Anciola.

Batuda policial en una discoteca que acaba amb dos detinguts Policial

Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional van realitzar dissabte un operatiu al club La Chismosa, que va acabar amb un balanç de 95 persones identificades, dos detinguts per infringir la llei d’estrangeria i onze denunciats: tres per possessió d’armes blanques i vuit per drogues. La batuda es va produir entre les 1.30 i les 5 hores. La Guàrdia Urbana i Inspecció de Treball van aixecar també diverses actes per infraccions al local d’oci nocturn, que ja va ser clausurat l’estiu del 2022 per incomplir les condicions de seguretat i eludir controls periòdics. La discoteca va ser clausurada temporalment el juny del 2022 per diverses «faltes greus», com manca de senyalització i de llums d’emergència, i per la poca col·laboració d’uns propietaris que van anar eludint les revisions periòdiques. La discoteca ja va ser escenari d’un operatiu antidroga de Mossos, Urbana i policia espanyola el desembre de 2019 i es va enfrontar a una multa d’entre 1.500 i 5.000 euros. ACN

Romeu guanya el Premi Ciutat de Reus Cultura

Jordi Romeu, amb la novel·la L’últim transhumant, va guanyar el III Premi de Narrativa Ciutat de Reus Diré el que em fuig. La seva obra se centra en els canvis que ha sofert la vida de pagès en les darreres dècades. D’altra banda, els Premis Literaris Baix Camp van anar a parar a mans de Maria Bosch, Pau Bosch i Víctor Benavides. Redacció/Aj. Reus

Dilluns 18 de desembre de 2023

Mor l’home ferit dijous en l’incendi al carrer Wad-Ras Successos

L’home que va resultar ferit crític en l’incendi d’un habitatge dijous a la matinada a Reus ha acabat morint. La víctima va ser traslladada per efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a l’Hospital Universitari Sant Joan, juntament amb tres persones més, ferides lleus. Fonts del centre van confirmar el decés. El foc va afectar el segon pis d’un edifici del carrer de Wad-Ras, al barri Sardana.

L’avís es va donar cap a les 4.30 hores i els bombers van aconseguir apagar-lo poc després de les cinc de la matinada. Tot i que les flames no van ser de gran intensitat, el sinistre va deixar mot de fum i va afectar l’escala de l’immoble. Els bombers, que van mobilitzar set dotacions —entre camions d’aigua, una autoescala i un vehicle lleuger de comandament— van poder rescatar els ferits a través de la façana i l’escala. ACN

9

El projecte d’ampliació del CEE Alba, llest a inicis del 2024 Educació Aleshores haurà de ser aprovat i, després, es licitarien les obres Sergi Peralta Moreno La Diputació de Tarragona continua treballant en el projecte executiu d’ampliació del Centre d’Educació Especial (CEE) Alba. Fonts de l’ens supramunicipal apunten que el document «s’està redactant» i que es preveu que estigui enllestit durant el primer trimestre del 2024. El següent pas serà aconseguir l’aprovació per part de l’organisme competent i, aleshores, podran sortir les obres a contractació pública.

Va ser el passat mes de març quan la Diputació pre-

sentà l’avantprojecte sobre el futur del centre educatiu. En concret, es pretén ampliar les dependències amb la construcció d’un edifici annex a l’actual, amb una superfície total de 881,15 metres quadrats, repartits en una planta semisoterrani i una planta baixa. L’objectiu és disposar de més i millors espais que permetin adaptar-se a les necessitats i els serveis que requereixin els alumnes. El calendari dibuixat en aquell moment apuntava que els treballs estarien acabats a finals del 2026.

Està previst que la nova

Imatge virtual de com s’espera que quedi una de les sales del nou edifici, que serà annex a l’actual. Cedida

nau inclogui una sala polivalent, on es podran fer activitats com gimnàstica o exercicis de psicomotricitat. Al mateix temps, actuarà com a pati cobert o interior en cas de pluja o mal temps. En l’espai annex també es trobaran una aula verda, sales de reunions per a les famílies i

el professorat, despatxos per a tutories individualitzades i d’administració i direcció, entre altres serveis. En total, estan plantejades sis aules. A més, es vol instal·lar plaques solars fotovoltaiques, aïllaments tèrmics i una xarxa de calor alimentada amb una caldera de biomassa.

L’ampliació de les instal· lacions permetrà, de retruc, disposar de més espai a l’edifici actual, que s’adaptarà a diferents usos. Per exemple, el menjador podrà ser més gran i no caldrà fer-hi torns, i l’espai d’infermeria podrà ser independent en comptes de compartit amb fisioteràpia.

VIRUS RESPIRATORI SINCICIAL ...............................................................

• Què és el virus respiratori sincicial?

• Campanya immunització en infants

El virus respiratori sincicial (VRS) és un virus estacional que es presenta fonamentalment durant els mesos d’octubre a març.

Recentment, es va aprovar l’ús de nirsevimab (▼Beyfortus®), un anticòs monoclonal que confereix immunitat passiva contra el VRS durant almenys 5 mesos. S’administra en una dosi única i es pot administrar concomitantment amb altres vacunes infantils.

És la principal causa d’infecció de les vies respiratòries inferiors en la població infantil (bronquiolitis i pneumònia). És una de les principals causes d’hospitalització i la segona causa de mort mundial a aquesta edat.

El contacte amb el VRS no deixa immunitat permanent i no es disposa de cap vacuna per prevenir-ne la infecció.

A Catalunya, tal com estableix el Programa d’immunització contra el VRS en infants, està prevista la immunització dels nens: • nascuts entre abril i setembre de 2023, que es durà a terme en centres públics d’atenció primària, i

• dels nounats a partir de l’1 d’octubre de 2023 fins al 31 de març de 2024, que es farà als hospitals públics i privats.

Les reaccions adverses més freqüents observades en els assaigs clínics van ser l’erupció cutània, la febre i les reaccions en el lloc de la injecció. Van ser lleus.

Com a nou medicament que s’administrarà a un ampli grup de població i amb una limitada experiència d’ús, nirsevimab està sotmès a una vigilància intensiva de la seva seguretat. Per tant es demana que es notifiquin les sospites de reacció adversa relacionades amb l’administració d’aquest

medicament. Així, entre tots, aconseguirem identificar nous riscos potencials i fer-ne un ús més segur. Els pares, mares o tutors poden notificar-les a través de www.notificaRAM.es

I recordi: Davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic BIBLIOGRAFIA DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya. Vol. 21 núm.4· juliol -setembre 2023 CONSEJO COLEGIOS OFICIALES FARMACÉUTICOS DE ESPAÑA. Infografia Virus respiratorio sincitial. ¿Qué debes saber? Octubre 2023. Madrid.

10 Dilluns 18 de desembre de 2023

L’Alt i el Baix Camp, les comarques amb pitjor ràtio de delictes amb arma blanca Policial Les dades dels últims deu anys indiquen una ràtio de més de 200 procediments per cada 100.000 habitants ACN Les actuacions policials relacionades amb delictes on s’intervenen armes blanques s’han triplicat en deu anys a Catalunya, segons una anàlisi de l’ACN amb dades dels Mossos d’Esquadra. Els territoris amb més incidència d’aquests casos en proporció al nombre d’habitants són, en aquest ordre, l’Alta Ribagorça, l’Alt Camp, l’Alt Empordà i el Baix Camp. En el període 2013-2023 tots ells superen una ràtio de 200 procediments per cada 100.000 habitants, quan la mitjana catalana és de 136,4.

L’anàlisi territorial de les dades obtingudes per l’ACN mostra que les comarques amb més incidència acumulada des del 2013 són l’Alta Ribagorça (303,2 de ràtio), l’Alt Camp (221,8), l’Alt Empordà (220,1) i el Baix Camp (214,7), totes tres molt per sobre de la mitjana catalana. En nombre de casos, a l’Alta Ribagorça se n’han registrat 12, lluny dels 319 de l’Alt Empordà o el centenar de l’Alt Camp, però és la comarca amb més ràtio de Catalunya ja que la seva població no arriba als 4.000 habitants. La capital, El Pont de Suert, concentra gairebé tots els casos i és el tercer municipi català de més de 2.000 habitants en ràtio de casos des del 2013.

Conflictivitat post-pandèmia i més armes al carrer A la zona de l’Alt Camp i el Baix Camp, dues comarques que despunten en l’índex d’actuacions policials amb intervenció d’arma blanca, la capital de la primera (Valls) està al sisè lloc d’aquest rànquing amb una ràtio de 307 que també dobla la mitjana catalana i eleva la ràtio comarcal al tercer lloc de Catalunya.

Pel que fa al Baix Camp, i com succeeix a l’Alt Empordà,

diversos municipis es reparteixen els incidents registrats els últims anys. Casos de Mont-Roig del Camp (vuitè en el rànquing de municipis de més de 2.000 habitants amb 290 de ràtio), Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant (el desè) i, uns llocs més avall, el Vendrell.

El cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d’Esquadra a l’Alt Camp i a la Conca de Barberà, l’inspector Xavier Hervàs, diu a l’ACN que el seu diagnòstic respecte les ràtios elevades és, d’una banda, el deteriorament de la convivència veïnal després de la pandèmia. «El que abans podia ser una molèstia entre veïns que no anava més enllà, ara percebem més crispació en bastants casos, i és aquí on poden aparèixer més armes blanques. Per tant, hi ha també més intervencions policials on es localitza una arma blanca, hagi estat utilitzada o no».

L’inspector afegeix que s’ha produït «un canvi» els darrers cinc anys quant a la tinença d’armes. «La gent té més armes blanques que tenia abans, i a més les du al vehicle o a la via pública», exposa. En aquest sentit treu importància al fet que l’Alt Camp estigui «per sobre» de la mitjana perquè el que voldrien, diu, és haver-ne intervingut més encara perquè afloressin: «N’hi ha més de les que s’intervenen». Hervàs explica també que els caos habituals on s’intervenen armés són per discussió, amenaça, i baralla, tres graus on «pot haver-hi una exhibició de l’arma sense que finalment s’utilitzi». Les agressions amb ferits, són les menys freqüents, remarca.

Les agressions amb ferits són les menys freqüents, tot i l’increment d’armes

L’apunt

Un fenomen fronterer i de la costa En general, a Catalunya s’aprecia una major incidència de les actuacions policials per delictes i faltes penals relacionats amb la tinença d’armes a les zones costaneres i també als territoris de frontera. Un exemple és, a l’extrem sud, l’Ampolla (Baix Ebre) com a segon municipi de més de 2.000 habitants en incidència d’aquest tipus de casos.

Imatge de diverses armes blanques intervingudes pels Mossos d’Esquadra a Valls. ACN

Municipis tarragonins amb una ràtio superior a 200 procediments per cada 100.000 habitants MUNICIPI Mont-roig del Camp Pradell de la Teixeta Conesa Garcia l’Ampolla Vilaverd Rocafort de Queralt Rodonyà la Masó Marçà Solivella Aiguamúrcia Perafort Valls Constantí Pratdip Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant Vallmoll Riba-roja d’Ebre l’Ametlla de Mar l’Aldea Puigpelat la Bisbal del Penedès Ulldemolins Tivissa el Perelló Tortosa Roda de Berà el Vendrell Porrera Arnes Cunit Pira Flix el Pinell de Brai

COMARCA Baix Camp Priorat Conca de Barberà Ribera d’Ebre Baix Ebre Conca de Barberà Conca de Barberà Alt Camp Alt Camp Priorat Conca de Barberà Alt Camp Tarragonès Alt Camp Tarragonès Baix Camp Baix Camp Alt Camp Ribera d’Ebre Baix Ebre Baix Ebre Alt Camp Baix Penedès Priorat Ribera d’Ebre Baix Ebre Baix Ebre Tarragonès Baix Penedès Priorat Terra Alta Baix Penedès Conca de Barberà Ribera d’Ebre Terra Alta

Fets Totals (2013-2023) 38 3 1 4 18 26 1 2 1 2 32 3 4 5 20 2 76 11 3 19 11 3 10 5 1 7 1 18 92 1 1 31 1 7 2

Quadre elaborat per l’ACN amb dades provinents dels Mossos d’Esquadra.

Ràtio Període (2013-2023) 290,3 1744,2 917,4 759,0 505,2 441,5 414,9 395,3 350,9 337,3 318,5 312,2 309,6 307,4 299,2 288,6 281,5 265,7 265,3 263,6 253,9 250,2 246,2 244,5 243,5 242,6 239,0 237,1 235,5 233,1 223,2 212,0 204,5 204,3 200,0

Ràtio 2023 22,9 581,4 0,0 189,8 84,2 0,0 0,0 395,3 0,0 337,3 0,0 0,0 0,0 24,3 44,9 144,3 44,4 0,0 88,4 41,6 69,3 83,4 49,2 0,0 0,0 0,0 53,1 13,2 38,4 0,0 0,0 34,2 0,0 29,2 0,0

Ràtio 2022 Població 2022 53,4 13101 581,4 172 0,0 109 0,0 527 140,3 3563 220,8 453 0,0 241 0,0 506 0,0 285 0,0 593 0,0 628 104,1 961 77,4 1292 68,8 24727 44,9 6685 0,0 693 29,6 6750 0,0 1882 0,0 1131 69,4 7209 0,0 4332 0,0 1199 123,1 4062 0,0 409 0,0 1643 69,3 2885 41,3 33890 52,7 7591 46,1 39072 0,0 429 0,0 448 47,9 14622 0,0 489 0,0 3426 0,0 1000

Dilluns 18 de desembre de 2023

11

ALÍCIA I FERNANDO SIRVENT Mestres torroners de Casa Sirvent

«Des de fa més de 160 anys els tarragonins confien en els torrons de Casa Sirvent» La generació de mestres torroners més joves d’aquesta casa centenària ens explica com s’elaboren els seus productes

P

—Els torrons són principalment ametlla, mel i sucre, però no tots els torrons tenen el mateix gust. Quin és el procés d’elaboració dels torrons de Casa Sirvent que els fa tan especials i tan ben valorats?

—Es fabriquen a Xixona i per això tenen el segell de la D.O.P. Xixona.

Primer adquirim l’ametlla marcona ja sense closca, la passem per un pelador per treure-li la pell i la torrem.

El punt de torrat que li donem determina el color i el sabor del torró. Posteriorment, es barreja manualment l’ametlla, la mel i el sucre, aplicant-hi calor, perquè si no seria impossible.

Quan ja està ben barrejat, el torró es col·loca dins de les caixes de fusta que tenen la mida per poder tallar les barres. Es deixa reposar perquè expulsi l’oli d’ametlla sobrer i quan té la textura idònia, es talla, s’envasa al buit i es comercialitza. També es porten a la botiga les caixes de fusta amb el torró sense tallar per tallar-ho in situ davant del client.

Anna Ferran

ensar en Nadal és sinònim de pessebres, trobades familiars, llums i, per descomptat, torrons. La ciutat de Tarragona compta amb uns dels mestres torroners més antics de Catalunya: Casa Sirvent.

Amb gairebé dos segles de trajectòria, Sirvent és sinònim d’artesania i qualitat. Parlem amb Alícia i Fernando Sirvent sobre aquest emblemàtic producte.

—Ens trobem en els dies centrals de la campanya del torró. Com està funcionant enguany?

—Pràcticament igual que l’any passat. Tenim una clientela fidel, que any rere any, confia en nosaltres i els nostres torrons.

—Casa Sirvent és un dels indispensables del Nadal a Tarragona.

—De fet, fa més de 160 anys que ens vam establir a la ciutat, primer al carrer Major i pocs anys després ja ens vam ubicar en la nostra emblemàtica botiga de Portalet. I des d’aleshores, els tarragonins no han deixat d’adquirir els torrons que oferim als nostres cinc establiments. Mantenim la fórmula original que ja utilitzàvem aleshores, als inicis de Casa Sirvent, si bé hem introduït nous sabors que en aquella època no eren típics, com els de xocolata, que són un dels torrons preferits avui en dia.

—Si féssim un rànquing del top 3 dels torrons més demanats a Casa Sirvent, quins serien?

—El número 1, sens dubte, és el torró de Xixona. El segon és el de xocolata, que ha desbancat al d’Alacant i ara es consumeix més. Hi ha molta gent xocolatera i en el nostre torró troben un producte bo i de qualitat. A més, cal destacar que en fem de xocolata amb ametlles, de xocolata amb avellana i tenim dues intensitats diferents de xocolata: amb llet, que és més dolç i agrada molt als petits de casa, i sense llet, que té un punt més fort. El rànquing el tancaria el torró d’Alacant, que per nosaltres és un producte sublim, ja que només està fet amb ametlla marcona, mel i sucre.

—Parlaven dels ingredients, aposten per productes de proximitat?

—Sempre. Busquem el millor entre

Alícia i Fernando Sirvent a l’espai gurmet que Sirvent té al carrer Governador González, cantonada amb plaça Corsini.

el millor i aquí ho trobem. Hem de recalcar que tota l’ametlla que utilitzem és marcona. I això és importantíssim perquè aquesta varietat d’ametlla té una qualitat insuperable. Després utilitzem mel, que sempre és de taronger o de romaní, i sucre. Amb aquests tres ingredients fem el torró de Xixona i d’Alacant. El torró de gemma porta ametlla, rovell d’ou i sucre. El massapà es fa amb ametlla i sucre, i se li pot afegir fruita confitada. A banda dels torrons, és important destacar que els pinyons ensucrats que preparem, estan fets amb pinyó de Castella, què és el més valorat arreu del món.

—Ara mencionaven altres torrons com els de gemma o els de massapà, quins altres gustos podem trobar als seus cinc establiments, més enllà dels tradicionals?

—Com dèiem, tenim els torrons de gemma i de gemma cremada.

També en fem de massapà i de massapà amb fruita. I un altre dels nostres productes estrella seria el torronico, que avui en dia ja és un clàssic. El torronico està fet amb ametlla, mel, sucre cremat i ajonjolí, que són unes llavors de sèsam. Podríem dir que és una versió de l’antic guirlache. És un torró magnífic i qui el prova repeteix.

«Els nostres torrons estan fets només amb ametlla, mel i sucre; no tenen gluten. I també en tenim sense sucre afegit»

«Si un torró està envasat al buit, s’ha d’obrir entre 6 i 8 hores abans de menjar-lo, perquè s’airegi i recuperi —Les festes nadalenel seu veritable ques estan protagonitsabor» zades per moltes delícies, però les persones

GERARD MARTÍ

amb intoleràncies, sovint tenen problemes per a trobar productes que puguin consumir sense problemes. N’ofereixen a Casa Sirvent?

—Tots els nostres torrons són sense gluten.

A l’etiqueta indica clarament que són 100% naturals i sense gluten.

Per a les persones que siguin intolerants al sucre, tenim tres varietats que no porten sucre afegit. Es tracta dels torrons de Xixona, Alacant i de xocolata. Qui se’l menja diu que gairebé no es nota la diferència.

El gust és molt similar.

Hem tret una bona fórmula.

—Ara ja sabem quins són els passos que segueixen per a elaborar els seus torrons. Ara bé, a l’hora de menjar-los hem de fer-lo d’alguna determinada manera?

—Aquesta és una bona pregunta, perquè hi ha molta gent que es menja el torró malament. Quan els torrons estan envasats al buit, s’han d’obrir entre 6 i 8 hores abans de consumir; igual com es fa amb el pernil o els embotits envasats al buit. És importantíssim fer-ho. En envasar-lo al buit, traiem l’aire. Com que el torró és un producte dens i consistent, l’aire triga una bona estona en reintroduir-se a la barra. Per això és fonamental airejar-lo, ja que així recupera el seu veritable sabor.

—Enguany, hem vist com molts productes alimentaris experimentaven pujades de preu molt notòries. És també el cas dels torrons?

—No en el cas de Casa Sirvent. Pràcticament no hem apujat els preus. Han experimentat un lleuger augment de l’1%, si bé les matèries primeres han augmentat molt més; especialment de la mel, que ha patit una pujada bastant notable, de més d’un 14%.

Malgrat aquest augment no hem volgut que gent renunciés als torrons aquest Nadal pel preu i, per això, els hem mantingut.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

12 Dilluns 18 de desembre de 2023

Rebuig frontal del Govern i l’Ebre a connectar el riu amb Barcelona Sequera Diferents col·legis aposten per unir els corredors d’aigua tarragonins i barcelonins ACN La lluita contra la situació de sequera al país ha viscut un nou capítol polèmic en els darrers dies. Si fa unes setmanes el transport d’aigua en vaixell de Tarragona a Barcelona va causar un gran rebombori, ara, la interconnexió del sistema Ter-Llobregat i el del Consorci d’Aigües de Tarragona centra el debat.

Una polèmica que es va originar el passat divendres, quan l’Observatori Intercol· legial de l’Aigua de Catalunya, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes, va proposar connectar els corredors d’aigua tarragonins i barcelonins.

Per crear aquest corredor de l’aigua, els col·legis plantegen que cal començar per connectar el sistema Ter-Llobregat i el del CAT, ja que és el que té més viabilitat tècnica, financera i ambiental. «En cap escenari requeriria d’una ampliació del cabal d’aigua de l’Ebre concedit al CAT», apunten en un comunicat, on xifren que el pressupost

La canonada del minitransvasament, poc abans del túnel, amb la central tèrmica de la Plana del Vent al fons. ACN

aproximat per dur a terme aquesta obra seria d’uns 300 milions d’euros, amb una durada dels treballs de 18 mesos, amb una canonada entre Constantí i Olèrdola. «Som conscients del simbolisme que la primera proposta sigui

La PDE creu que l’objectiu és disposar de recursos per construir habitatges

la interconnexió de les xarxes del CAT i l’ATLL, però la situació a què s’ha arribat requereix valentia i grans decisions polítiques», va argumentar Carles Conill, president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi

d’Enginyers de Camins.

Tot i això, l’executiu català va rebutjar la proposta. La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, va assegurar que el desenvolupament de la infraestructura podria afectar la conca de l’Ebre de manera

«irreversible». Segons Barnadas, el país ha de ser «resilient» amb les pròpies conques i centrar l’estratègia en «adaptar la demanda a l’oferta».

Mesures estructurals «Agafar aigua d’altres conques no està previst. No és una solució que aquest Govern tingui sobre la taula», va defensar Barnadas. La secretària d’Acció Climàtica va exposar que l’aposta han de ser mesures estructurals amb aigua de les pròpies conques o que permetin «fabricar» aigua nova, en la línia que ja s’està treballant des de l’Administració. Si la sequera s’allarga, però, el Govern no descarta anar a buscar aigua d’altres conques, però seria de manera puntual, traslladant-la en vaixells de llocs on hi hagi sobrants, però no fent obres estructurals.

També, la Plataforma en Defensa de l’Ebre va rebutjar categòricament el sistema.

«La interconnexió de xarxes no resol la sequera existent com sí que ho poden fer altres mesures que hi ha. Nosaltres pensem que l’únic objectiu dels enginyers i economistes és disposar de recursos per fer els 217.000 habitatges previstos en el Pla Urbanístic Metropolità de l’àrea de Barcelona», va criticar la PDE, que també va parlar d’un projecte «immoral». «Estem totalment en contra perquè representaria un cop molt dur per a les Terres de l’Ebre», va recalcar l’entitat.

Dilluns 18 de desembre de 2023

13

Salou preveu enllestir al febrer el pàrquing de Pompeu Fabra Obres Comptarà amb 180 places i 4 punts de càrrega per a vehicles elèctrics «L’objectiu és alliberar els carrers cèntrics de la presència de vehicles»

Redacció

El públic de l’auditori dempeus per l’actuació de ‘Tomatito’. Aj. Vila-seca

‘Tomatito’ triomfa a Vila-seca i meravella a la Gala Benèfica contra la leucèmia Solidaritat

L’auditori Josep Carreras de Vila-seca va acollir divendres una nova edició de la Gala a benefici de la Fundació Josep Carreras Contra la Leucèmia, amb la col·laboració de la Fundació la Caixa. En aquesta ocasió, el concert va anar a càrrec de José Fernández Torres Tomatito, guitarrista dedicat a l’art de la guitarra flamenca,

descobert pel mític Camarón de la Isla i al qual va acompanyar durant molts anys. Més de 400 espectadors van ovacionar en diverses ocasions al músic, que va connectar amb el públic amb missatges com «des d’aquest excel·lent Auditori i en agraïment a la immensa tasca de la Fundació Josep Carreras, visca la música». Redacció

La segona fase de l’aparcament dissuasiu de l’avinguda Pompeu Fabra de Salou es preveu que finalitzi el febrer de 2024. Des del consistori apunten que, actualment, l’obra es troba al 75% de la seva execució. Així doncs, es preveu que l’aparcament estigui operatiu el mes de febrer.

Les obres són una ampliació del pàrquing ja existent, on es crearan 180 noves places per a turismes i s’afegiran quatre punts de càrrega semiràpida per a vehicles elèctrics.

La pavimentació és en asfalt i tindrà un accés a l’avinguda de les Pedreres. Alhora, el nou aparcament comptarà amb un itinerari exclusiu per a vianants i bicicletes que permetrà accedir al bosc de les Pedreres, així com a la part nord-est de Covamar, des de

Les autoritats visitant l’aparcament dissuasiu. Aj. Salou

l’avinguda Pompeu Fabra.

Des del consistori recorden que aquest aparcament queda integrat paisatgísticament mitjançant espècies arbòries més adaptades a les noves condicions climàtiques i una nova zona verda. Pel que fa

a l’enllumenat, s’utilitzaran punts de llum de tipus LED per reduir el consum energètic i mantenir la seguretat durant les hores nocturnes. El projecte forma part de l’estratègia de sostenibilitat turística en destinacions, dins del

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat pels Next Generation.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va remarcar el compromís del govern municipal en «avançar cap a un nou model de mobilitat sostenible que redueixi l’ús del cotxe privat i millori la qualitat de vida de les persones i del medi ambient». Segons Granados, «l’objectiu d’ampliar l’oferta d’aparcaments dissuasius, especialment a la perifèria, és alliberar els carrers més cèntrics de la presència de vehicles, per donar prioritat als vianants» i fomentar la mobilitat a peu i en bicicleta.

14 Dilluns 18 de desembre de 2023

Cambrils entrega 804 litres d’oli solidari de les oliveres municipals Societat Les 402 garrafes s’han lliurat a Caritas i Creu Roja Redacció L’Ajuntament de Cambrils ha lliurat 804 litres d’oli solidari provinent de les oliveres municipals a les tres entitats que formen part de la Xarxa de Distribució d’Aliments: Caritas Sant Pere, Caritas Santa Maria i Creu Roja. L’oli verge extra, extret d’olives arbequines, es distribuirà entre les famílies de Cambrils derivades a la Xarxa perquè passen per

una situació de vulnerabilitat o exclusió social. Des del consistori expliquen que les 402 garrafes de dos litres han estat molt ben rebudes per les organitzacions, ja que es tracta d’un producte que ha patit una gran pujada de preu.

El projecte, que es porta a terme per primera vegada a Cambrils, ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de diverses empreses locals. Jardineria

Bordera ha estat l’encarregada de recollir 5.462 quilos d’olives arbequines d’oliveres de diferents zones verdes municipals i transportar-les a la Cooperativa Agrícola, que ha elaborat l’oli i l’han envasat en garrafes de 2 litres per distribuir entre les famílies. Per últim, l’empresa Gràfiques Ortiga ha dissenyat les etiquetes.

Per tirar endavant la iniciativa, l’Ajuntament, com a titular de les finques, ha re-

Autoritats municipals i representants de les empreses locals amb les capses de l’oli solidari. Aj. Cambrils

gularitzat l’activitat agrària, donant-se d’alta del registre de productors, i ha autoritzat l’empresa de jardineria per recollir les olives. Des del con-

sistori destaquen que les mesures de traçabilitat d’obligat compliment per la venda de productes que entren a la cadena alimentària impliquen

el registre del codi del titular de la parcel·la de procedència i la declaració agrària que assegura l’origen del producte i la seva legalitat.

Els XX Premis APPORTT reconeixen l’èxit i la tasca del sector portuari Premis

Els Premis APPORT, organitzats per l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona, van arribar a la vintena edició premiant, un any més, la tasca de persones, entitats i empreses que contribueixen al desenvolupament del sector portuari del Port de Tarragona.

Enguany, el premi a l’empresa més activa en la projecció

exterior del Port de Tarragona se’l va endur Next Maritime. Pel que fa a la innovació i l’emprenedoria, els premis van reconèixer a l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA). Fruport Tarragona va ser guardonada per la professionalitat i l’especial dedicació i AITASA (Aguas Industriales de Tarragona) per la qualitat i la sostenibi-

litat. Els premis també van voler fer mencions especials a Manuel López, agent de duanes i representant duaner, «pel seu compromís en la gestió de serveis i clients», i a Pilar Tarramera, veterana del sector portuari, «per la seva dedicació constant i la seva contribució a l’Associació d’Estibadors, Consignataris i Transitaris». Redacció

Els premiats de la XX edició dels Premis APPORTT juntament amb les autoritats. APPORTT

SOLIDARITAT

ELIX Polymers elabora un calendari solidari en col·laboració amb AFANOC Tarragona Les imatges del calendari són dibuixos fets per la canalla vinculada a l’entitat

E

Redacció

n el marc de la seva Estratègia de Responsabilitat Social Corporativa, l’empresa ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, ha elaborat un calendari solidari en col·laboració amb AFANOC Tarragona (l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya), una entitat privada que ofereix atenció psicosocial integral als nens i adolescents

amb càncer i a les seves famílies.

Amb motiu de la realització dels calendaris corporatius 2024, ELIX Polymers ha sol·licitat la col· laboració de les famílies d’AFANOC Tarragona per a la seva elaboració a través d’un concurs de dibuix solidari titulat Dibuja tus sueños. Entre tots els dibuixos rebuts, s’han seleccionat els 12 dibuixos que donaran vida a cadascun dels mesos de l’any. Per cada dibuix rebut, ELIX Polymers fet una donació a AFANOC Tarragona,

amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents amb càncer i les seves famílies i millorar la salut psicosocial de tots ells.

«Amb l’elaboració d’aquest calendari, volem agrair a ELIX Polymers la seva col·laboració perquè AFANOC tingui més visibilitat en la nostra societat. Una col·laboració que, a més, es veu reforçada amb una aportació econòmica que ens ajuda a finançar els projectes que duem a terme amb els infants i adolescents amb

A l’esquerra, el coordinador d’AFANOC Tarragona, Jordi Rodríguez, i la responsable de comunicació de l’entitat, Anna Robert. A la dreta, Sandra Castanedo, de l’àrea de comunicació d’ELIX Polymers, i el coordinador del programa d’RSC de la companyia, Sergi Pérez. CEDIDA

malalties oncològiques i les seves famílies, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida», destaca Jordi Rodríguez. I afegeix: «També volem destacar l’alegria i il·lusió dels nens i nenes que han participat, aportant els seus dibuixos i compartint els seus somnis».

L’any passat ELIX Polymers va elaborar el seu calendari 2023 en col· laboració amb la Fundació La Muntanyeta. L’objectiu de la companyia és continuar apostant per la solidaritat, col·laborant i aportant el seu gra de sorra de la mà d’associacions del seu entorn més proper.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dilluns 18 de desembre de 2023

15

Busquen pastors pel sector de la ramaderia extensiva a Gandesa Ramaderia És una iniciativa de l’Espai Test Agrari ACN Es busquen pastors i pastores que vulguin incorporar-se al sector de la ramaderia extensiva des de l’Espai Test Agrari de Gandesa. La iniciativa vol incentivar les noves generacions ramaderes a emprendre en un entorn de prova. Així, se’ls facilita accés a la terra, un corral i material per desenvolupar la feina, així com acompanyament legal i personal durant un mínim de tres anys. De moment, hi ha cinc persones interessades en ser part de la proposta; una d’elles és la Vanessa Salvador, una veïna d’Horta de Sant

Joan formada com a pastora en l’últim any i que ha visitat les instal·lacions aquest dissabte. «Poder provar el projecte abans d’engegar-lo és un luxe», ha afirmat. El termini per presentar candidatures s’esgota el 22 de desembre. És el primer cop que les Terres de l’Ebre acullen un Espai Test Agrari, que estarà dedicat a la ramaderia, més concretament d’un ramat de cabra catalana. El pastor o pastora que acabi liderant el projecte en un entorn de prova disposarà d’una finca forestal de mig miler d’hectàrees a Gandesa, a la Terra Alta, una zona on es concen-

tren boscos de pi i matollar.

Segons la tècnica de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, Maria Díaz de Quijano, la implicació de l’Ajuntament de Gandesa en el projecte ha estat «essencial» per escollir aquesta localització.

D’aquesta manera, es proporcionarà un ramat de cabres d’entre 70 i 150 animals, a més d’unes instal·lacions que consten d’un corral d’uns 300 metres quadrats i la maquinària necessària per treballar. Tot i que els cabrits es destinaran majoritàriament a la producció de carn, també s’ocuparan del servei del control de la càrrega de combus-

Corral que es proporcionarà al projecte guanyador de l’Espai Test Agrari de Gandesa. ACN

Es proporcionarà un ramat d’entre 70 i 150 animals, maquinària i un corral

tible del sotabosc i la prevenció d’incendis de la zona.

Tot plegat, sota la mirada i acompanyament tant tècnic

com personal de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, així com l’assessorament legal per aprendre a gestionar una activitat com aquesta. Díaz de Quijano ha posat l’accent en aquesta iniciativa com una fórmula per tal que les noves generacions ramaderes puguin provar, en un termini d’un mínim de tres anys, els seus projectes pro-

fessionals.

De moment, el termini per presentar candidatures continuarà obert fins divendres vinent, 22 de desembre. A partir de llavors, el procés de selecció continuarà al llarg del gener, amb la previsió que la persona escollida pugui engegar el seu projecte entre finals de març i principis del mes d’abril de 2024.

~ BELLESA I SALUT ~

COSMÈTICA

Sis passos per escollir la base de maquillatge i no equivocar-se La clau és obtenir un efecte perfeccionador, sense caure en l’artifici i en l’aspecte màscara

E

AMIC

ls dinars i sopars de Nadal estan cada vegada més a prop a. Per a aquestes celebracions, ens ve de gust apostar per maquillatges que ens treguin de la rutina. Una de les claus del makeup nadalenc és la base de maquillatge. Si tu també et sents perduda en el moment d’escollir-la, et presentem les sis claus a tenir en compte per a prendre aquesta elecció Analitza el teu to de pell.

Sense complexos. Quin és el teu to natural de pell? Per als cutis més blancs són recomanables els tons rosats, i per a les més brunes els daurats.

Tria un to menys i aposta per la naturalitat. Per a evitar l’efecte màscara, és fonamen-

Per a les pells brunes, els tons daurats i per les blanques, els rosats.

tal que triïs una base semblant al teu to natural, fins i tot un més clar. Pensa que pots donar-li una mica més de color amb colorets i pols. Si uses un to més fosc que el teu el resultat serà més artificiós.

Una base de maquillatge per a estiu i una altra per a hivern.

Continuant amb l’objectiu de la

CEDIDA

naturalitat, és lògic que no fem servir la mateixa base de maquillatge en època estival que durant els mesos més freds de l’any, en els quals estem molt més pàl·lides. Adequar la base de maquillatge al nostre to de pell serà clau per a aconseguir un resultat optimitzat i natural en el repte de cobrir d’un vel

lleuger el nostre cutis i d’atenuar les imperfeccions.

Rossa, bruna, castanya o pèl-roja. El color del cabell també ajuda a decidir quina tonalitat ens quedarà millor.

On provem el to? Per a emetre un bon veredicte, és fonamental que provem les bases de maquillatge sobre el rostre completament net i que apliquem una petita quantitat en la zona del mentó.

Qüestió de preferències: Quin tipus de cobertura vols?

Quin tipus de textura prefereixes? Si vols un acabat més natural, apostaràs per una cobertura baixa o mitjana, mentre que les que aspiren a cobrir totes les imperfeccions confien en bases de maquillatge més denses (com les que es presenten en barra).

Una pell lluminosa i plena de vitalitat amb l’última tecnologia de R-evolution

T

’agradaria lluir un rostre lluminós i ple de vitalitat? I un coll amb la pell tersa? La fototeràpia és la clau. Les diferents longituds d’ona de la llum led de colors penetren en totes les capes de la pell, estimulant l’absorció de sèrums i altres cosmètics, multiplicant el seu efecte. A R-evolution trobaràs una àmplia selecció d’aparells punters de fototeràpia a preus assequibles. En destaca un dispositiu efecte lífting per al coll i la barbeta que estimula la creació de col·lagen o un aparell per al rostre amb quatre funcions: neteja, absorció nutritiva, lífting i cura del contorn d’ulls. No te’ls perdis!

~ CONTINGUT especial ~

16 Dilluns 18 de desembre de 2023

0 SD Logroñés 2 Nàstic

SD Logroñés. Ander Iru, Cova, Trespalacios, Murua (Ezkurdia, 84’), Paredes (Manny, 65’), Jannick Buyla (Óscar Fernández, 54’), Arratia, Damià Sabater, Escobar, Toni García i Jaráiz (Luzzi, 54’). Nàstic. Varo, Tirlea, Trigueros, Nacho, Joan Oriol, Borja Martínez (Iker Recio, 87’), Óscar Sanz, Concha (Marc Montalvo, 61’), Jaume Jardí (Gorostidi, 78’), Andy Escudero (Marc Fernández, 61’) i Pablo.

Gols. 0-2, David Concha (4’) i 0-2, David Concha (56’). Àrbitre. Gorka Etayo Herrera (basc). Va mostrar la targeta groga als locals Trespalacios i Toni Garcia, i als visitants David Concha, Nacho, Óscar Sanz i Alberto Varo. Incidències. Partit de la jornada 17 disputat a Las Gaunas.

Joan Oriol, Nacho González i Jaume Jardí felicitant David Concha pel seu golàs i celebrant la primera diana del partit. SD Logroñés

Concha avança el Nadal El partit El Nàstic va retrobar-se en el joc i amb els tres punts a domicili per tancar l’any amb un nou triomf a Las Gaunas Las Gaunas és l’estadi taDavid Concha va avançar el Nadal lismà del Nàstic des de la al Nàstic de Tar- temporada passada, però, ragona amb un amb tot, Dani Vidal va adapdoblet per tancar l’any amb tar l’equip en previsió d’un una victòria necessària a do- SD Logroñés que volia ser el micili. Els grana van mantenir protagonista. Óscar Sanz va la bona ratxa personal a Las ser l’única novetat de l’onze i, Gaunas per superar l’SD Lo- d’aquesta manera, els grana groñés en un partit seriós i van guanyar força per displàcid en el qual els de Dani putar el control del mig del camp.

Vidal van recupeEl partit va corar el seu estil. mençar frenètic.

Sense tensió i nerEls dos equips viosisme carrenecessitaven els gant les cames tres punts per dels jugadors, el guanyar tranquil· Nàstic es va retrolitat i així ho van bar per sumar tres traslladar sobre punts que reafirla gespa. L’SD Lomen el treball de groñés va avisar Dani Vidal i deiel conjunt grana xen a l’equip en amb un atac posicions de Arnau Montreal Quesada per la banplay-off.

da esquerra que va acabar amb un centre lateral a l’àrea petita. Era una passada enverinada, però Joan Oriol va respondre amb contundència per treure’s el perill de sobre.

En aquest punt, el Nàstic es va mostrar canviat. Els grana no arriscaven si no feia falta i, en més d’una ocasió durant el partit, les pilotes dividides acabaven amb una puntada de peu per evitar qualsevol perill.

La rèplica dels de Dani Vidal va ser contundent. Com no podia ser d’una altra manera, tot va començar a partir d’un servei de pilota aturada, però aquesta vegada no va brillar l’estratègia, sinó la potència. La defensa local va refusar tallar l’acció a l’aire, però la pilota va quedar morta a uns metres de la frontal de

El ‘crack’ David Concha es va estrenar de grana amb dos autèntics golassos

La dada El Nàstic suma la seva quarta victòria consecutiva a Las Gaunas

l’àrea. David Concha estava preparat per engegar la segona jugada i, sense pensar-s’ho, va engaltar la pilota i amb una canonada ajustada al pal dret va marcar un golàs al minut quatre de partit. L’extrem s’estrenava amb la samarreta grana i, que la primera ocasió del partit acabés al fons de la xarxa amb tot un golàs, va enaltir el joc dels de Vidal. Tot i avançar-se en el marcador, el Nàstic no es va fer enrere i va encetar una pressió alta al control de pilota del Logroñés. El conjunt visitant no podia fer res més que retroce-

dir fins que, el porter Ander Iru va errar en la passada i va cedir la pilota a Jaume Jardí.

Amb tota la llibertat dins de l’àrea, el reusenc es va fer un forat i va rematar a porteria buscant l’escaire, però el xut va marxar fora i el Nàstic no va poder posar el 0-2 un minut després del primer.

Amb el gol, els grana es van relaxar. Els moviments nerviosos i precipitats del Nàstic en l’anterior partit van desaparèixer i això va permetre veure un equip més decidit i amb l’objectiu de marcar el segon entre cella i cella. La bona en-

trada en el partit dels grana va continuar amb un calc del primer gol contra el Tarazona. De nou, Andy Escudero i Borja Martínez, van marejar una pilota aturada, però Pablo, que va rematar sol, estava en fora de joc. Aquesta vegada la centrada va anar molt ajustada, però va demostrar que és efectiva.

Després d’aquest tram de vint minuts potents, l’SD Logroñés va fer un pas endavant. Els locals van recuperar la pilota i es van reorganitzar en atac, però només es van trobar un mur. Tot i els intents en buscar la porteria de Varo, els de la Rioja no van poder fer ni una esquerda en la defensa grana liderada per un Nacho pletòric.

Els grana van acabar la primera meitat a camp con-

L’1x1

17

Entrenador

Dilluns 18 de desembre de 2023

Dani Vidal Satisfet

Jornada 17

Borja Martínez durant el partit contra el seu exequip. Logroñés

L’apunt El Nàstic guanya fora de casa, fet que no aconseguia des del 30 de setembre trari i, de nou, amb polèmica.

De la mateixa manera que en els minuts finals contra el Tarazona, Andy Escudero va posar una centrada a l’àrea que va topar amb les mans d’un defensor. Era penal, però l’àrbitre no el va xiular. Amb tot, el Nàstic va insistir i Jaume Jardí va tenir una última ocasió de gol amb un tir creuat dins de l’àrea que Ander Iru li va aturar. Així que els grana van haver de marxar al descans sense poder matar el partit.

A la represa, els de Dani Vidal van saber mantenir el tipus. Aquesta era una tasca pendent, perquè en els darrers partits els inicis de les segones meitats s’havien convertit en un punt dèbil. Els grana van començar a camp contrari. Fins i tot, van fregar el gol en una acció estranya. Óscar Sanz va penjar una pilota des d’un servei de cantonada. La centrada va anar amb potència i es va colar fins a l’àrea petita sense que ningú toqués l’esfèric i es va estavellar a l’escaire sense arribar a travessar la línia de gol. Ander Iru gairebé no va arribar a fregar l’esfèric, i, d’aquesta manera, si hagués entrat el gol no seria vàlid. Amb tot, el segon no va trigar en arribar. Una passada en llarg d’Alberto

L’equip va tornar a l’estil reconeixible del tècnic.

Precís en els canvis per anestesiar el duel.

Alberto Varo Redimit

Alexandru Tirlea Millorat

Pablo Trigueros Sòlid

No va tenir gaire feina, però es va mostrar encertat i segur en els tirs que va aturar.

Va anar de menys a més De la mà de Nacho va durant el partit, sobretot tornar a alçar un mur i va es va mostrar participa- deixar pocs dubtes en tiu amb la pilota. defensa.

Nacho González Líder

Joan Oriol Exprimit

Óscar Sanz Enfangat

Ha tornat a l’onze i es nota. És l’ànima de la defensa i va estar atent durant tot el partit.

Juga tots els minuts i se l’espera en atac i en defensa. Ahir va tornar a complir.

Va treballar per dinamitar el mig del camp del rival i cobrir les espatlles dels companys.

Borja Martínez Director

Andy Escudero Lliure

Jaume Jardí ‘Crack’

Va tornar a la seva casa la darrera temporada i va tornar a ser el guia del Nàstic.

Es va moure per on va voler en l’atac grana i va mantenir la seva precisió en les centrades.

Va ser el principal perill del Nàstic malgrat que va tenir a tocar dos gols.

El seu talent creix.

David Concha Canó

Pablo Fernández Desemmascarat

Marc Fernández Poderós

Va ser diferencial i va signar dos golassos, un amb potència i un altre amb un toc de qualitat.

Sempre fa la seva feina i sempre és diferencial en el terreny de joc amb la seva lluita i entrega.

L’equip necessitava múscul i experiència en la pressió i ho va aportar amb qualitat.

Marc Montalvo Revulsiu

Ander Gorostidi Reforç

Iker Recio Momentani

Va entrar amb energia per dominar el mig del camp i va fer un pas endavant de cara a porta.

Gairebé no va tenir minuts per destacar. Es va disfressar d’extrem per liderar un contraatac.

No va tenir temps per entrar en joc, però el seu canvi es necessitava per esgarrapar minuts.

Les declaracions

Dani Vidal: «Hem tornat a ser l’equip que volem» El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir més que satisfet després de la plàcida victòria del seu equip a Las Gaunas contra l’SD Logroñés. Els grana en van tornar a sumar tres fora de casa i l’entrenador va destacar que «hem fet un gran partit. Estic content perquè hem competit i hem tornat a ser l’equip que nosaltres volem. El resultat és positiu i ens dona tranquil·litat i felicitat per passar les vacances». En concret, Vidal va assenyalar que «hem donat continuïtat al triomf Varo es va enverinar per convertir-se en una assistència. El bot el va agafar David Concha i, amb un xut subtil i bombejat, va aprofitar la mala sortida d’Ander Iru per marcar el segon gol del partit.

Amb el 0-2 en el marcador, Dani Vidal va procedir a anestesiar el partit. D’aquesta manera, va entrar a Marc Fernández per afegir múscul en la pressió de la sortida de la pilota rival i, amb Marc Montalvo, va afegir més cames per controlar el mig del camp del Logroñés. La fórmula va funcionar. Els grana van desconnectar el conjunt local i, tot i que va tenir algun intent de retallar distàncies, els grana van saber tancar el partit amb un còmode 0-2 i marxar cap a les festes nadalenques amb un Nàstic recuperat i en posicions de play-off.

Després de superar l’ultimàtum i de sumar una nova victòria, l’entrenador grana va subratllar que «ara toca descansar amb la família, que les últimes setmanes ho hem passat malament i no he tingut temps per veure molt a la meva dona i al meu fill». De cara al pròxim mercat d’hivern, Vidal va destacar que «som ambiciosos, des de la direcció esportiva s’estan mirant opcions, però està clar que qui arribi ho farà per millorar el que tenim. Prioritzem la qualitat a la quantitat». Finalment, com un desig per al 2024, el tècnic grana va assenyalar que «demano victòries i regularitat».x

Dani Vidal a la banqueta del Nàstic. Gerard Martí

de la setmana passada. A casa som excel·lents, però si només guanyem a l’estadi no ens dona per estar a dalt, que és on volem ser».

CLASSIFICACIÓ Equip

Pts

1.Celta Fortuna 35 2.Cultural L.

33

3.Ponferradina 33 4.R. Sociedad B 30

RESULTATS Jornada 17, Primera RFEF

J G E

P GF GC

17

4 32 19 Cornellà-Lugo

11

2

17 10 3

4

17

2

17

9 6 7 9 5

19 11 Tarazona-Rayo M. 18 10 Unionistas-Teruel

1 21 13 11

2-1

SD Logroñés-GIMNÀSTIC 0-2

29

17

8

6.Barça Atlètic

28

17

8 4

5 25 18

7.Deportivo

26

17

6 8

3 18 14

8.Lugo

26

17

7

5 15 16

9.Fuenlabrada

24

17

6 6

5

10.Arenteiro

23

17

6

5

6 22 17

11.Osasuna P.

22

17

6 4

7 22 23

PRÒXIMA JORNADA

12.Cornellà

21

17

5 6

6 18 17

Lugo-Celta Fortuna

13.Real Unión

21

17

6 3

8 24 26

17 15

0-0

Sestao River-Osasuna P.

5.GIMNÀSTIC

5

4 18

1-0 2-0

R. Sociedad B-Real Unión

2-2

Fuenlabrada-Celta Fortuna 0-2 Barça Atlètic-Ponferradina

1-1

Arenteiro-Deportivo

1-2

Cultural L.-Sadabell

3-0

Sabadell-Tarazona Ponferradina-Arenteiro

14.SD Logroñés 19

17

6

1

10

17 23

15.Unionistas

19

17

4

7

6

9 15

16.Tarazona

18

17

4 6

7 13 15

17.Rayo

15

17

3 6

8 14 23

Barça Atlètic-Unionistas

18.Sestao River

15

17

3 6

8

Deportivo-Real Sociedad B

19.Sabadell

11

17

3

11 16 31

Rayo M.-Fuenlabrada

20.Teruel

10

17

0 10

7

Osasuna P.-SD Logroñés

2

9 20 7 17

Real Unión-Sestao River Teruel-Cultural Leonesa GIMNÀSTIC-Cornellà

18 Dilluns 18 de desembre de 2023

La Pobla torna a somriure i el Reus perd el derbi a la Ràpita Futbol Els equips tarragonins tanquen l’any amb contrastos a Tercera RFEF. Per una banda, la Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines va recuperar el somriure per aconseguir una victòria abans de les festes nadalenques. Després de sis partits sense guanyar, els pobletans van recuperar les bones sensacions. Amb Hamza Bellari convocat amb el primer equip, Santi Guzmán es va posar l’equip a l’espatlla. Va assistir a Pavón perquè marqués el primer i, deu minuts després, ell mateix va marcar el 0-2.

A la segona meitat, el San Cristóbal va retallar distàncies, però els grana van matar el partit amb l’1-3 de Luiz per col·locar-se a cinc punts del play-off d’ascens. D’altra banda, el Reus FC Reddis de Marc Carrasco va caure en el derbi provincial contra la Rapitenca per 3-2. Els roigi-negres no van tenir el seu millor duel i els locals ho van aprofitar per posar-se 2-0. Amb tot, els reusencs només van necessitar tres minuts per igualar l’encontre, però Gerard Vergé va acabar marcant el 3-2 final.

Els ebrencs deixen de ser el fanalet vermell i es troben a tres punts de la salvació.

Redacció

Roger Bonet ‘Ruxi’: «Als Estats Units, el futbol està en creixement i cada partit és una festa» Entrevista El jugador vallenc explica la seva experiència després de jugar un any a l’USL, la Segona Divisió dels EUA Arnau Montreal Quesada Després de tres anys a Finlàndia va agafar les maletes per jugar als EUA l’any passat. Per què va decidir agafar el camí del futbol estranger?

«Va ser després de no aconseguir l’ascens a Segona B amb el Formentera. Era el meu últim any amb fitxa sub 23 i, per aquest motiu, era difícil jugar a Segona B. Volia ser professional, així que vaig mirar cap a l’estranger. A través de José Perales, exporter del Nàstic, vaig trobar un representant que em va trobar un equip a la segona d’Islàndia. D’allà vaig créixer fins a arribar a la Primera Divisió de Finlàndia on vaig jugar a l’Inter Turku, l’equip on, fins i tot, vaig disputar les fases prèvies de la Conference League. Sentia que la meva etapa s’havia acabat, així que vaig fitxar pel FC Tulsa i he jugat aquesta temporada a l’USL, la Segona Divisió dels Estats Units».

Què li va atraure del futbol dels Estats Units?

«Tenia ganes de provar noves

experiències. M’estic preparant per ser entrenador, així que vull adquirir coneixements i noves formes de veure el futbol. Aquest esport està en creixement als Estats Units. Cada vegada hi ha més ciutats on sorgeixen clubs nous que es construeixen els seus estadis. A nivell d’instal· lacions estan a un nivell superior i jugar a ciutat que només has vist a les pel·lícules, com Las Vegas, fa que sigui una lliga molt maca per jugar al futbol».

L’USL és una lliga franquiciada. No hi ha descensos i ascensos, però cada any hi ha un club nou.

«Formar part de la lliga exigeix uns paràmetres que els clubs han d’assumir, com els estadis. Ara, l’FC Tulsa és l’únic club professional d’Oklahoma. Anys enrere, la capital també tenia un equip, però va desaparèixer per problemes de disponibilitat amb l’estadi. Ara es diu que l’any que ve tornaran a jugar perquè ja tenen un estadi nou.

Això a Europa és realment estrany. És com si el Nàstic de-

cidís no competir durant dos anys mentre s’està construint un estadi més gran i, quan estigui acabat, tornés a la lliga».

A l’NBA, els jugadors gairebé són una peça d’intercanvi. Funciona igual a l’USL? «Enguany ens ha passat. Després de perdre per 1-2 contra el Memphis, el nostre president va trucar el rival per canviar el seu davanter pel nostre número 10 i una quantitat de diners. Rodrigo era amic meu, però va haver d’agafar les maletes volgués o no. Així mateix, al dia següent de barallar-me amb Phil Goodrum al camp, el tenia assegut a les instal·lacions com un company nou a l’equip».

Quina diferència hi ha del futbol nord-americà a l’europeu?

«Allà cada partit és una festa.

Abans dels duels sona l’himne i hi ha focs artificials, la gent va a passar-s’ho bé, com qui va al cinema, i no importa tant que el teu equip guanyi. Al camp hi van moltes famílies i, tot i haver jugat a camps de 5.000 i 10.000 persones, no sento la pressió que

Roger Bonet ‘Ruxi’ ha tornat per passar les festes. Gerard Martí

El detall «La gent va als partits a divertir-se i no se sent la pressió del futbol europeu» hi ha a Europa. Per exemple, tot i que aquest any ha estat decebedor a nivell col·lectiu perquè no vam entrar al playoff, em sentia molt estimat per l’afició, tothom animava i ningú xiulava. El futbol és més un espectacle i un negoci. Els clubs estan centrats en buscar jugadors que venguin samarretes i tenen molt cuidades les xarxes socials.

Cada partit té una promoció

diferent de les entrades. Si guanyes, al moment hi ha un descompte en les entrades de cara al següent partit. Si algú marca un golàs, al moment es penja un clip editat des de tots els angles. A més, a nivell de joc, se centren més en la tècnica i el físic i potser es troba a faltar una tàctica més profunda, però és normal en una lliga en creixement».

Com veu el seu futur?

«Vull ser entrenador perquè és el que m’apassiona des de petit. De moment, vull continuar la meva carrera. Jugaré un any més als EUA i, en un futur, m’agradaria provar el futbol asiàtic».

El CBT cau al tercer quart contra el Benicarló i el Gran Canària talla la ratxa del CB Salou Bàsquet Els salouencs de Jesús Muñiz van perdre a la pròrroga Redacció

El CV Sant Pere i Sant Pau tanca l’any amb excel·lència (0-3) Voleibol El CV Sant Pere i Sant Pau va tancar l’any amb una victòria contundent per 0-3 contra el Barça. Els cooperativistes van aconseguir completar la

primera ronda perfecta guanyant tots els partits. Ahir, els d’Stevovski van haver de remuntar un 9-3 inicial per tancar un primer set igualat per 31-33. El Barça no va

mantenir el ritme dels cooperativistes i va caure per 20-25 en el segon i 16-25 en un tercer set amb quatre júniors tarragonins a la pista. AMQ/CV SPiSP

L’Ibersol CBT i l’OCA-Global CB Salou van viure un cap de setmana negre amb dues derrotes. Els tarragonins van caure al tercer quart contra un Benicarló superior, mentre que els salouencs es van veure sorpresos pel Gran Canaria i van perdre a la pròrroga. Els de Jorge Serna no van poder refermar les bones sensacions a domicili. Els cebetistes van aguantar el pols del Benicarló en els primers quarts. Bright Mensah va debutar i va agafar la iniciativa, tot i ser superat de vegades

per la defensa local. Amb tot, els tarragonins es van posar 39-37 al descans. A represa, els cebetistes van tornar a defallir i el Benicarló ho va aprofitar per esclafar els blaus i posar el 87-63 final. D’altra banda, el Salou va veure com el Gran Canària tallava la ratxa de victòries. En els primers dos quarts, els salouencs van passar per sobre dels rivals marxant al descans amb 25 punts d’avantatge. Amb tot, el Gran Canària va aconseguir igualar el marcador a l’últim quart. Amb la dinàmica a favor, els canaris van guanyar a la pròrroga per 78-82.

Dilluns 18 de desembre de 2023

Una missió de l’Eurocambra visita Catalunya per analitzar el sistema d’immersió lingüística Llengua A la delegació, qüestionada pel «biaix polític», la majoria són de la dreta, la ultradreta o liberals ACN La missió del comitè de Peticions del Parlament Europeu encarregada d’analitzar el sistema d’immersió lingüística comença avui i acabarà dimecres a Catalunya per reunir-se amb les associacions que han qüestionat el sistema, amb famílies, mestres, la societat civil, representants de la judicatura o la consellera d’Educació Anna Simó, entre d’altres. A més, demà visitaran dues escoles del Prat de Llobregat: el Centre d’Educació Especial Can Rigol i l’Institut Salvador Dalí, on s’aplica el 25% de les classes en castellà.

Els eurodiputats dels grups socialdemòcrates, els Verds i l’Esquerra Unitària van boicotejar obertament la missió per denunciar el seu «biaix polític» i no hi envien membres de forma oficial, sinó només com a «acompanyants».

Fa temps que socialdemòcrates, verds, l’esquerra unitària i Junts, que està als no-adscrits, denuncien al Parlament Europeu que la presidenta de Peticions, Dolors Montserrat, fa un «ús partidista» del comitè, especialment en temes relacionats amb la llengua catalana o la situació interna a l’Estat espanyol. De fet, ja el 2020 diversos eurodiputats van enviar una carta a l’aleshores president de la cambra, David Sassoli, per denunciar aquesta situació.

Aquest passat mes de febrer, diversos membres del Parlament Europeu també van decidir abandonar la sala del comitè de Peticions durant un debat sobre la immersió per denunciar que estava esbiaixat, i que només compareixen experts de part. Durant la discussió al Parlament Europeu, alguns d’aquests experts van demanar aplicar un «155 educatiu» i van dir

Imatge d’arxiu d’una pancarta a favor de la immersió lingüística davant l’escola Turó del Drac de Canet de Mar. ACN

Es reuniran amb famílies, mestres, societat civil, la judicatura i Educació Visitaran un institut del Prat de Llobregat on s’aplica el 25% de classes en castellà que s’estava «perseguint» als castellanoparlants.

El mateix Govern de la Generalitat ha denunciat en més d’una ocasió que aquesta comissió «està sent manipulada amb finalitats partidistes» i

amb debats que no responen a arguments «ni pedagògics ni lingüístics». Aquest divendres, Plataforma per la Llengua va enviar una carta a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, per queixar-se de l’ús «partidista» que Montserrat fa de la comissió de Peticions.

Els detalls de la visita Segons va apuntar ahir l’Agència Catalana de Notícies (ACN) fonts dels Verds denuncien que l’agenda de reunions de la missió d’aquesta setmana a Catalunya tampoc està «equilibrada» perquè només es visiten dos centres del Baix Llobregat amb una realitat molt específica. La missió

L’apunt

Un expedient obert des del 2017 La petició es va obrir el 2017 arran d’una queixa de la Assemblea por una Escuela Bilingüe (AEB).

L’assemblea denuncia que «la discriminació dels castellanoparlants a Catalunya és contrària als principis de no discriminació per raó de llengua». A més, diu que la immersió suposa una restricció a la llibertat de circulació dels nens i de

les famílies dins de l’Estat.

Quan es va confirmar la visita, l’AEB va assegurar que confiava que servís com a «punt d’inflexió» per acabar amb el model d’immersió lingüística obligatòria en català. «Estem segurs que els resultats confirmaran el caràcter perjudicial, injust i il·legal del sistema educatiu català que es basa en l’exclusió del castellà, llengua majoritària dels catalans, a l’escola des de fa més de tres dècades», va dir l’AEB.

comença avui a la tarda amb reunions amb els peticionaris de l’Assemblea por una Escu-

ela Bilingüe que van portar la situació de la immersió lingüística a l’Eurocambra el

19

2017, i amb pares «afectats» pel model d’ensenyament a Catalunya. Avui mateix, la missió d’eurodiputats també es reunirà amb Iolanda Segura, del sindicat de mestres USTEC-STEs. Demà al matí la delegació del comitè de Peticions es reunirà amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Barrientos, i visitarà les dues escoles del Baix Llobregat seleccionades. A la tarda es reuniran amb la Fundació Bofill i l’associació Docentes Libres, i mantindran una reunió amb la consellera d’Educació, Anna Simó, el Consell Escolar o la Inspecció, entre d’altres. Dimecres, els eurodiputats mantindran reunions a l’Oficina del Síndic de Greuges i faran una roda de premsa per valorar el conjunt de la visita.

La delegació oficial La delegació d’eurodiputats que serà aquesta setmana a Catalunya compta amb dotze membres, però només sis són oficialment de la missió del comitè de Peticions, i la majoria són de la dreta, la ultradreta o el grup liberal. Així doncs, constitueixen aquesta delegació la presidenta de la delegació és Yana Toom, liberal d’Estònia, que anirà acompanyada del popular alemany Peter Jahr; el també popular polonès Jaroslaw Duda; un altre polonès del partit ultranacionalista Llei i Justícia, Kosma Zlotowski; una eurodiputada francesa del partit de Marine Le Pen, Virginie Joron, i la italiana del Moviment Cinc Estrelles Maria Angela Danzi.

Els altres sis membres de la delegació són eurodiputats que aniran com a acompanyants a la missió són tots de l’Estat espanyol: la presidenta del comitè de Peticions, la popular Dolors Montserrat; la també eurodiputada del Partit Popular Rosa Estaràs; la socialista Cristina Maestre; Maite Pagazaurtundúa, de Ciutadans; Diana Riba, d’Esquerra Republicana; i Jorge Buxadé, de Vox. Com a acompanyants, aquests eurodiputats no poden participar oficialment ni a les rodes de premsa ni als informes de la delegació, però sí que en poden fer de propis.

20 Dilluns 18 de desembre de 2023

Salut espera fer efectiva la prohibició de fumar a les terrasses el 2024 Política Apunta que és per «protegir» els fumadors passius ACN El conseller de Salut, Manel Balcells, espera que el Govern pugui portar al Parlament «ben aviat» la modificació de la llei del tabac per prohibir fumar a les terrasses perquè pugui ser efectiva el 2024. Així ho va dir ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio, on també va explicar que estan en converses amb el gremi de restauració per aplicar una moratòria perquè existeixi «un espai d’explicació i conscienciació». D’altra banda, Balcells es va referir a la vaga indefinida convocada pel sindicat Infermeres de

Catalunya, que el conseller va titllar de «minoritària». Balcells va anunciar divendres que demanaria a l’Estat que es reconegui les infermeres en la categoria professional A1, però va lamentar que «no és una prioritat» per a ells.

Durant l’entrevista, Balcells va insistir en la necessitat de prohibir el tabac a les terrasses i en espais tancats per, segons va dir, «protegir» tots els fumadors passius. «Hem d’anar erradicant el tabac dels llocs. La gent que vulgui fumar té la seva llibertat individual, però no pot perjudicar a tercers», va argumentar. El conseller va celebrar que el

Ministeri de Sanitat també hagi plantejat aquesta aposta i ha posat en valor que puguin ser «un aliat» en aquest camí.

Vaga a infermeria Coincidint amb la vaga convocada per Infermeres de Catalunya, Balcells va afirmar que ja han demanat a l’Estat el canvi de categoria professional per a les infermeres, però ha dit que «no és una prioritat» per al govern espanyol. Tot i així, va garantir que sí que ho és per a la Generalitat i que, per tant, ho seguiran reclamant. El conseller va explicar que no ha parlat amb la nova ministra de Sanitat,

Professors de Secundària demana prohibir el mòbil almenys a l’aula Educació També retreu a Simó que s’inhibeixi sobre la problemàtica ACN El secretari del sindicat Professors de Secundària, Xavier Massó, va recriminar ahir a la consellera d’Educació, Anna Simó, que s’inhibeixi sobre els mòbils als instituts i ha demanat prohibir-los, almenys a l’aula. «Això què és? Això és

un guirigall. El departament no es pot inhibir en això, el que hauria de fer és prohibir-lo d’una vegada», va exclamar a RAC1 Massó, que va acusar Educació de no «atrevir-se a decidir». Al seu parer, deixar la decisió en mans dels instituts «crearà més problemes dels que hi ha», perquè

hi pot haver un centre que el prohibeixi i el del costat no ho faci.

Massó va defensar que el mòbil «distorsiona» la feina a la classe, «es fa servir per coses que no tenen res a veure amb el que s’està explicant» i, per tant, a l’aula «no hi pinta res». «El que s’ha de fer és

Motoristes disfressats de Pare Noel circulen per Barcelona sense permís Societat Eixample Respira ha tallat la Gran Via per barrar la marxa ACN Un any més desenes de motoristes disfressats de Pare Noel van circular pels carrers de Barcelona malgrat no tenir permís. La plataforma Eixample Respira va convocar una protesta veïnal ahir per tal de mostrar el desa-

cord amb la marxa per la «contaminació i soroll que genera». En total, una vintena de persones van tallar la confluència de la Gran Via amb el carrer de Llançà i van desplegar una pancarta amb el lema Prou Papanoelada motera a Barcelona. La Guàrdia Urbana va desviar el tràn-

sit abans del túnel de la plaça d’Espanya, i els motoristes van esquivar aquesta protesta per continuar el recorregut pel Paral·lel i seguir per altres punts cèntrics de la ciutat. «És contradictori voler ajudar els infants amb joguines i, per altra banda, fer una ruta contaminant que va en

El conseller de Salut, Manel Balcells, en una roda de premsa al departament. ACN

«La gent que vulgui fumar té la seva llibertat, però no pot perjudicar a tercers»

ció a la vaga, el titular de Salut va explicar que avui el departament té prevista una reunió amb Infermeres de Catalunya. Balcells, que va remarcar que el sindicat convocant és «un sindicat minoritari», va subratllar que tenen un diàleg obert amb tots els representants del sector.

Mónica García, sobre aquesta qüestió. Balcells espera que els propers dies es pugui

celebrar una reunió amb el ministeri. En qualsevol cas, Balcells va remarcar que el nou conveni de l’ICS «és bo», perquè ja hi ha «millores» salarials. Així, va subratllar que «el dia que s’arribi a l’equiparació professional, la pujada salarial no serà tanta perquè se n’ha fet una part». En rela-

prestar atenció a les explicacions en lloc d’estar amb el mòbil. És que és tan evident que fins i tot el debat sobre si s’ha de portar o no el mòbil és relativament absurd», va rebre el secretari del sindicat. Pel que fa al pati, Massó va reconèixer que no té una posició tan clara, perquè és la forma que tenen els nois de comunicar-se ara. «El departament té una sèrie de responsabilitats com a màxima autoritat educativa, i aquest és un tema sobre el qual s’ha de pronunciar», va insistir el secretari del sindicat.

La plataforma recrimina a la consellera que no s’atreveixi a decidir. ACN

contra de la salut dels nens», va dir el portaveu d’Eixample Respira, Genís Domínguez.

La plataforma denuncia les conseqüències «d’un esdeveniment innecessari» per a la salut a causa de la contaminació atmosfèrica i acústica.

L’entitat va afegir que «les motos contribueixen a la toxicitat de l’aire de la ciutat, són la principal font de soroll i la principal causa d’accidentalitat greu». Per això, van dir que «és inacceptable que s’organitzin activitats innecessàries que perjudiquen la salut del veïnat i dels participants».

Desenes de motoristes disfressats de pares noels ahir a Barcelona. ACN

Dilluns 18 de desembre de 2023

Editorial

Sense aigua, millor repensar el creixement

N

o cal ser molt gran per tenir present el nus a la canonada que servia per identificar el moviment que va lluitar contra el Pla Hidrològic Nacional durant la primera dècada dels 2000. L’oposició al projecte que en aquell moment el Partit Popular va aprovar al Congrés dels Diputats va ser generalitzada al conjunt de les Terres de l’Ebre, però també va aconseguir el posicionament contrari de població de la resta del territori català i dels representants polítics. El pla preveia aleshores el transvasament d’aigua de l’Ebre cap a les províncies de Castelló, València, Alacant, Múrcia, Almeria i Barcelona. El

pla, en aquests termes, va diluir-se amb l’arribada del govern Zapatero. Ara, gairebé una vintena d’anys després, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (sorgida precisament arran del Pla Hidrològic), ha hagut de tornar a sortir a oposar-se a una proposa d’enginyers i economistes, per lluitar contra la sequera portant aigua de l’Ebre cap a la xarxa del Ter-Llobregat. Els ebrencs consideren la sequera una excusa per fer arribar aigua on, el que es pretén, i això sembla una evidència, és no renunciar a nous projectes urbanístics i al creixement de població. No pot, altre cop, preveu créixer a costa de treure recursos d’altres territoris.

Tribuna

Organismes internacionals en crisi

E

ls recents conflictes bèl·lics a Ucraïna i al Mig Orient, posen en evidencia la nul·la existència de ‘discursos públics’, conjunts, per part dels líders de torn, a tots els nivells, que el que fan és posicionar-se en funció de la seva situació personal o ideològica, per damunt del que hauria de ser una resposta unànime, fruit del seny i l’objectivitat a desitjar per la ciutadania.

Des d’una visió general, podrien acceptar-se les discrepàncies, si això deixes pas a una opinió global, que neixes de la síntesi de la lògica dels fets, malauradament, el que veiem son opinions contraposades, on els diferents blocs de poder’polític i econòmic globals, van a la seva, oblidant-se de les víctimes i les conseqüències que, per la gent, suposa la conseqüència directa de qualsevol enfrontament per la seva supervivència diària.

Em pogut veure, sobre la nostra realitat quotidiana, com les conseqüències de la guerra, en sí mateixa, suposen sacrificis per una ciutadania que cada cop pot entendre menys les raons d’uns i altres, i els suports, explícits o no, al respecte.

Davant el mapa objectiu, podríem entendre els plantejaments d’uns i altres, fins i tot, podria fer-se l’esforç de validar els interessos contraposats, el que no és de rebut, és que no existeixin organitzacions globals capaces de buscar i incidir, amb contundència, quan els oposats traspassen determinats límits inapel·lables. És aquí on la cosa comença a trontollar,

comunitat internacional, com un fet evident, fa que la seva vigència no tingui cap valor electiu, i el que és més greu, la seva pervivència ha entrat en una via de caducitat, més o menys propera.

Lluís Badia Certament, es fa difícil imaginar el resAdvocat sorgiment de noves formules que puguin superar el moment que vivim al respecte del problema, però no estaia de més codoncs podem veure que la capacitat d’in- mençar a pensar-hi, ja sé que les potències fluència d’aquests organismes internacio- voldran escriure aquest futur i que la manals és menys o res, a efectes pragmàtics, joria d’Estats son purs satèl·lits, amb poc malgrat la bona voluntat i la implicació que dir, però si no es fa l’esforç de manedels seus representants, que poden veure ra urgent, l’existència de confrontacions, com els seus crits de responsabilitat que- potser serà un càncer sense límits, que no den aparcats en funció de l’interès parti- només afectarà a petites lluites, sinó que cular dels que es troben enfrontats i qui arribarà a cotes insospitades. És evident que el els dona suport.

Em pogut veure, sobre que esmento és un deDesprès de la sela nostra realitat bat complicat i incongona gran guerra, la quotidiana, com les trolable en el temps, societat va pensar que conseqüències de la però imprescindible la creació d’instituguerra, en sí mateixa, per la nostra pervicions, a nivell munsuposen sacrificis per vència, continuar en dial, podrien evitar noves temptacions una ciutadania que cada la línia vigent, ens posa bèl·liques, i es van cop pot entendre menys en mans dels que realconstituir formules al les raons d’uns i altres, ment mouen els fils, en respecte en una voca- i els suports, explícits o funció del seu interès no, al respecte puntual, on els negocis ció d’entesa comuna; globals dicten la seva passats uns anys, el bons auguris han quedat en entredit repe- formula per sobre de qualsevol altre ratidament, inclús avui, podem veure com onament. El marc objectiu, és el que és, i la seva veu, té poca incidència pràctica a per molt que donin quota de pantalla, els organismes internacionals estan cadul’hora de marcar límits pels enfrontats.

La impotència dels organismes interna- cats, i seran altres els que decidiran per cionals, que crec que ja és assumida per la tots nosaltres.

21

Tribuna

Recordant a Josep Maria Jujol Jr

A

les portes de conmemorar l’any 2024 el 75è. aniversari de l’òbit de l’ínclit, il·lustre i prodigiós arquitectartista modernista tarragoní Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona 1879-Barcelona 1949), el dijous passat la ciutat de Tarragona es va despertar amb la mort del seu fill, l’historiador Josep Maria Jujol Junior, que dirigia l’Arxiu Jujol a Els Pallaresos. De fet, difondre i reivindicar l’obra i llegat del seu pare ha estat un dels pilars de la seva vida i ha sigut La intervenció de Josep Maria Jujol als edificis d’Antoni Gaudí va marcar un abans i un després en l’obra gaudiniana de manera decisiva. Josep Maria Jujol junior, en el llibre Jvjol & Gaudí (Triangle Postals - 9788484788362) retrata les relacions personals i artístiques dels dos arquitectes al llarg dels 20 anys de col·laboració, iniciada a la Casa Batlló, el 1906, i que va acabar de forma tràgica per la mort accidental de Gaudí el 1926. Gràcies al treball de recerca constant de Jujol Jr. tant de fonts directes (el seu pare mateix, entrevistes amb ajudants i deixebles de Gaudí) com documentals, pot assenyalar i posar en valor les intervencions determinants de Jujol en l’obra de Gaudí. També el documental de Lluís Campo Vidal, Jujol-Gaudí, dos genis de l’arquitectura, també reforcen la implicació dels dos arquitectes. Jujol va ser, és un gran col·laborador de les obres de Gaudí, no un deixeble com es diu i s’escriu moltes vegades.

L’any 2019, 140 anys del naixement i 70 de la seva mort, va significar un important punt d’inflexió en el reconeixement i difusió de tota l’obra de l’arquitecte Jujol. Quinze municipis catalans, entre ells Tarragona, també es van implicar amb exposicions, xerrades i jornades científiques. Darrerament també hem de citar que al nostre territori la població dels Pallaresos com a focus jujolià: 1. El seu Arxiu, amb dos historiadors col·laboradors de Jujol Jr, com han estat/son Jordi Amenós i Manel Callao, per un costat i 2. L’Ajuntament, amb el tàndem del alcalde Xavi Marcos i Elíes Torres, que des de l’any 2021 promouen les conferències i el cap de setmana modernistes a la tardor, per un altre.

Sobre Jujol tenim moltes publicacions, recordo, entre altres, la de Carlos Flores (Gaudí, Jujol i el Modernismo catalán), d’Ignasi de Solà-Morales, de Perejaume (Ludwing Jujol), de Joan Bassegoda i Nonell, de Motserrat Duran (Sant Joan Despí), de Josep M. Vall (Vallmoll), de Montserrat Salort (Vistabella), de M. Dolors Bocanegra (obra dispersa) A més no puc pas obviar les edicions de l’imprenta Virgili de Tarragona amb l’ingent feina que fan amb publicacions sobre Jujol com arquitecte, la seva obra a Tarragona, a Sant Joan Despi i a Barcelona, sobre la fauna de J., els tresors i a les passejades a peu de J., entre altres. El 2024 espero que sigui el definitiu per conèixer, d’una vegada per totes, on està Tarragona respecte la seva identificació amb tot el llegat jujolià, com arquitecte, escultor, dibuixant, artesà i pintor. Hi haurà novetats al núm. 46 de la Rambla Nova, Centre Jujol? I a la Casa de les Ànimes del COAC? Crec que ja toca. Som-hi doncs. Per Jujol Jr i tota la família «adoptiva jujoliana».

Josep Maria Buqueras Bach

22 Dilluns 18 de desembre de 2023

Felicitacions

Necrològiques

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Tarragona Maria Calvet Domenech.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avuia les 10.30 h a la parròquia de Sant Joan.

Miguel Ángel Martínez Maese.

Ha mort a 60 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

Constantí Matías Ruiz Santaella.

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avuia les 10.30 h a la parrò-

¡Martí, muchas felicidades!

Papá y yayos.

quia de Constantí.

esqueles

Ariadna Feliz cumpleaños, eres uno de mis ángeles caído del cielo, gracias a ti conocí el amor incondicional, eres una de las cosas más profundas y bonitas que Dios me dio.

T’estimo molt fins a la lluna, I love so much, Friends for ever.

La Masia Catalana acull la tradicional felicitació de Nadal Salou La Masia Catalana va ser ahir l’escenari de la tradicional felicitació de Nadal salouenca. L’alcalde, Pere Granados, va destacar que «només amb la col·

laboració de tots es reforçarà Salou com un espai obert i acollidor». Els assistents van gaudir del brou de Nadal, del qual se’n va repartir 96 litres, a més de 450

racions de pa, assortiment d’embotits, vi, i fruita seca de la terra. Tot plegat, el cor Duorum de l’Escola Municipal de Música va amenitzar la jornada. Redacció/Aj. Salou

977 21 11 54

Dilluns 18 de desembre de 2023

23

Avui felicita als que es diuen: Esperança, Gracià i Adjutori

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

L’energia ardenta Destaca la teva La dualitat gemi- La teva intuïció de Mart és la teva sensibilitat avui. nenca està al seu està en el seu punt empenta per per- Aprofita aquest apogeu avui. Mos- àlgid avui. Confia seguir les teves temps per con- tra la teva versati- en les teves cometes amb valen- nectar amb tu ma- litat enfrontant-te ratjoses intuïcions, tia. Sigues intrèpid teix i amb els altres. als reptes. La co- especialment en en les teves deci- Hi haurà una con- municació clara qüestions emocisions. versa significativa. serà clau. onals.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

L’energia brilla, im- La precisió i l’aten- La harmonia regna El teu magnetisme plicant-te a des- ció als detalls són avui en la teva vida. personal està al tacar en els teus avui els teus aliats. Aprofita aquesta seu punt més alt, esforços. Sigues el Centra’t en orga- energia per refor- Escorpió. Aprofita líder audaç que ets nitzar la teva vida çar les teves relaci- aquesta energia i veuràs com els al- de manera efec- ons personals. Un per abordar reptes tres s’inspiren en la tiva. Un petit canvi gest amable pot personals i profesteva determinació. en la teva rutina. fer la diferència. sionals.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

L’aventura et crida La determinació et La teva creativitat La intuïció pisciaavui. Atreveix-te a portaran lluny avui. està al seu punt na et guiarà avui, explorar noves ide- Centra’t en les te- àlgid avui, Aqua- Peixos. Confia en es i llocs. Una con- ves metes a llarg ri. Aprofita aques- els teus instints en versa estimulant termini i no et des- ta energia per ex- assumptes persopodria obrir la teva pistis. Un petit sa- pressar les teves nals i professionals. ment a emocio- crifici donarà grans idees de manera Connexió profunnants possibilitats. recompenses. única. da amb algú.

6

TV local

9

CANAL REUS TV

5

7 8

10

TAC 12

11

09:00 Fet a mida 10.00 Fet a Mida 11:00 Programa especial 11.00 La Setmana infants i pantalles 12.00 Aventurístic 11:30 Connecticat 12.30 Teló de fons 12:30 Gaudeix la festa 13.00 Connecticat 13:00 Aventurístic 13:30 Vinum. De la vinya al 14.00 Notícies 12 paladar 14.30 Notícies 12. Esports 14:00 Notícies migdia 15.00 Aventursític 14:30 Programa especial 15.30 Notícies 12 infants i pantalles 15:00 Notícies migdia 16.00 Notícies 12. Esports 15:30 Caminant per catalunya 16.30 Fet A Mida 16:00 Notícies migdia 18.30 Aventurístic 16:30 Fet a mida 19.00 Connecta 10Comarques 18:30 Programa especial 19.30 180 graus infants i pantalles 19:00 Connecta 10 20.00 Notícies 12 comarques 20.30 Notícies 12. Esports 19:30 180 Graus 21.00 La Tertúlia del Dorsal 12 20:00 Notícies vespre 21.30 Aventurístc 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre 22.00 Notícies 12 21:30 Cercle central 22.30 Notícies 12. Esports 22:00 Notícies vespre 23.00 La tertúlia del Dorsal 12 22:30 Cercle central 23.30 Aventurístic 23:00 Notícies vespre 00.00 Noticies 12 23:30 Cercle central

12

HORITZONTALS: 1.Tolerància que molesta els autoritaris i els feixistes. Extremitat. 2. Fas una lloança. Riuada. 3. Europa. Planta.

Estimi algú. 4. Camí ample. Nota musical girada. Per sobre i girat. 5. El pitjor acte. Enmig del peu. 6. Nitrogen. Una de totes. Fet sense cap. Mira sense límits. Entrada a Granada. 7. Tàntal. Però no té vocals. Cine també sense vocals. Centre d’intel·ligència. 8.

Estudi dels peixos. Fòsfor. 9. Existiran per la dreta. Centre de llum.

Habitual a les barques. 10. Llença per l’est. Cobalt. Europa girada.

Vocal. 11. Pensaments assenyats. 12. Purs i sense mescla. Societats limitades i girades. Receptacles de roba, ordinàriament de xarpellera.

VERTICALS: 1. Relativa al vent del sud. Primera de mil. 2. Nom d’home. Acarrera i no acaba. 3. Iot tallat. Tija de ferro. Escollir entre moltes. 4. Igual que una Venus. Té compassió. 5. Peso i me’n deixo una. Semblant al sèrum. Fons del forn. 6. Una del mar. Provatura. Un angle recte. És neces- sari. 7. Condimenti amb tòfones. Volen per les ciutats. 8. Van amb els uis. No és.

Vocal. 9. Tabac tallat. Mig tàrtar. Una de feble. Aquells. 10. Oposat a baix. Alguns la porten sempre. 11. Xucla. Girona antiga. Una de res. Quasi sóc. 12. Una d’oberta.Tamqui mitjançant una paret una persona per sota. Final inevitable de qualsevol mes de l’any 33.

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Larrea Clausell, Maria Isabel i Elena.

Enginyer Cabestany, 2.

Telèfon 977 216 959.

Ciutat, Rosa M. Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta).

Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Buenafuente Sans, Juan. Wad -Ras, 1.

Telèfon 977 312 548.

SALOU: Besora Mallafre, Jordi.

Plaça Bonet, 1.

Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA: Jansa Gran, Carles.

Plaça de Voltes, 4.

Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca.

Golf Sant Jordi, 2.

Telèfon 977 365 153.

VALLS: Seró Martí, Rosa Mª.

Castells, 55 (El Fornàs).

Telèfon 977 608 842.

EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume.

Prat de la Riba, 8.

Telèfon 977 660 873.

IMMOBILIÀRIA

5º

Màxima

17º

Previsió pel Camp de Tarragona

BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado.C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977-21-79-50

¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

TRASPÀS TARRAGONA TRASPÀS BAR RESTAURANT. CÈNTRIC I BEN EQUIPAT. PREU: 90.000€ (Negociables) Tel. 679.352.837

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

Solució dels mots encreuats

Estat del cel La visibilitat serà entre bona i excel·lent en general. Tot i això, hi haurà alguns bancs de boira o boirina a punts del Pla de Lleida, del nord de la depressió Central i de la Vall de l’Ebre fins al final del matí.

Temperatura La temperatura, tant mínima com màxima serà semblant o lleugerament més alta, si bé a punts del Pla de Lleida i de l’altiplà Central podrà baixar lleugerament.

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TREBALL SE NECESITAN CAMARERAS para fines de semana. Tel: 642.736.181 BUSCO TRABAJO cuidar personas mayores y limpieza por horas. Tel. 672.877.666

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215 MAYCA CATALANA. Un masaje , un placer, una relajación total. Tel: 692.780.087 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 PROFESSIONAL. MASSATGES DESCONTRACTURANTES. En camilla.

Tel: 645.108.589 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847

ALTRES PINTOR – EMPAPELADOR. Tel: 642.094.115

Solució: nivell mitjà

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

MASAJES TOTALMENTE DESESTRESANTES. Tel: 631.954.528

Solucions

El temps Mínima

Venda/Lloguer

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià.

Precio a convenir. Tel: 616.568.908 ALQUILO HUERTOS EN TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

Dilluns 18 de desembre de 2023

Gessamí Caramés: «La mare em va dir: Les receptes són sagrades, no ho ‘xerris’ mai»

Tijuana

Desubicats

T

Llibres La popular cuinera i presentadora acaba de publicar el seu nou receptari, ‘Els Ranxos de la Gessa’ (Cossetània edicions) Explica’m el títol del llibre. Per (i també m’ha parlat d’un ranxo què en dius Ranxos, de les re- d’a bordo que no l’havia sentit. ceptes de peix i marisc?

M’ha dit tres o quatre cosetes que «Això té una mica d’història. m’han interessat molt…)».

Quan vam parlar de fer un llibre El iaio cuinava? de peix i marisc, em va passar pel «Mon iaio portava la part a casa: el cap donar-li una mica la volta. Són peix que no es venia o que era de productes molt nobles, que s’han poc valor. Ell el cuinava a la barca de treballar lo just, amb coccions i a casa. I ma iaia Quimeta també concretes (una miqueta de plan- el cuinava a casa. Això vol dir que xa, un mica de forn, fregidets…), ma mare neix sabent cuinar peix, i amb coccions curtes, tocant-los i jo també neixo menjant peix. Les poquet. Conservant aquestes tèc- receptes, ma mare me les transniques, vaig pensar a fer-ho una met com algo secret i sagrat. No mica més divertit. El llibre havia ho xerris mai, em va dir». de tenir un capítol sobre els ran- I les receptes del llibre són les xos d’a bordo, que són les bases de de casa, les del restaurant, o la cuina marinera, i al final vam són noves? pensar que donessin nom a tot el «La majoria les vaig pensar noves receptari, però no com a ranxos per al llibre, tot i que n’hi ha algude barca, sinó com a Ranxos de na del primer any del restaurant. I la Gessa. També és veritat que al a l’inrevés, alguna de les que he fet meu poble [l’Ametlla] diem ranxo per al llibre ara la faig allà, perquè per dir que el menjar és bo: Anem funciona superbé». al ranxo, Va, que el ranxo està fet, No hi podia faltar un capítol Avui hi ha bon ranxo… Vol dir sa- dedicat als arrossos. Com vas ciar l’estómac amb fer la tria? producte de qualitat».

«Ensenyo tres tècQuina relació personiques: l’arròs sec, el nal tens amb el peix cremós i el melós. I i el marisc? dono idees d’arrossos «Mon iaio Manel era una mica diferents, pescador, li deien lo com l’Arròs sec d’anBicho, i de fet a l’Ametguila, pato, maçana i lla encara hi ha la fafoie, que és espectamília dels Bichos que cular. O el de Gamba van a la mar. Avui, al roja, que és molt senSerrallo, ens hem trozill però molt gustós. bat un pescador O un de molt Cristina Serret Alonso que els coneixia atrevit, el de Rap

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Gessamí Caramés a Tarragona, la setmana passada. Gerard Martí

amb taronja confitada, all negre i espardenyes».

Digues-me el secret perquè un arròs surti bé.

«La veritat és que és una qüestió de pràctica. Sobretot, cal dominar el foc i la quantitat de caldo.

Això és el més important, perquè el temps de cocció ja te’l dic jo: entre 15 i 20 minuts. Si vols fer per exemple un arròs sec, has de saber controlar el foc. Si veus que està xupant tot lo caldo, has d’abaixar-lo i solament afegir-ne una mica. Però això ho saps quan ja l’has fet moltes vegades. Quan saps controlar el foc ja saps la quantitat de caldo, i te n’aniràs i l’arròs se farà sol, no caldrà ni que te’l miris. Però per a saber-ho fer, ho has d’haver fet tres o quatre vegades abans».

Explica’m alguna recepta que t’agradi especialment.

«N’hi ha una amb què hem fet una volta brutal. Les arepes de reina pepiada de llobarro. Vaig agafar un llobarro, que se sol coure al

forn o al vapor, i el vaig treballar com un pollastre de la reina pepiada, transformant-lo en una arepa. Va ser un viatge genial».

També has volgut donar una part del protagonisme als peixos humils. Amb quin et quedaries?

«El gatet o gatvaire, que és de la família del cazón. És un peix petitet, de color salmonat i amb la pell molt dura. El vaig agafar a la llotja, que entra pelat i a un preu que va dels 3 als 7 euros el quilo, i el vaig marinar i fregir, com un fish and chips. Va ser una provatura, però funciona superbé, perquè agafa molt el sabor de la marinada, però conserva bé la textura i el gust. És increïble».

Abans d’acabar, explica’m si en aquest llibre has acabat xerrant alguns dels secrets de la mare.

«Sí. Però ho vaig parlar amb ella i li va semblar bé. Tampoc volia fer les receptes tal qual, i per això els he donat una mica la volta».

Directora: Sílvia Jiménez [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

ant de rebombori per l’informe PISA quan fa temps que és evident la davallada formativa de la nostra canalla. Pandèmia, sobrepoblació, pocs recursos, docents desmotivats, mòbils, caos programàtic.

D’acord. Però qui pren les decisions n’és el màxim responsable i no m’estic referint a la classe política perquè vivim en una democràcia (encara que precària) i som nosaltres qui hi ha confiat. Malgrat això, per a mi, les carències en mates o comprensió lectora no són el problema més greu. La situació es podria redreçar si hi hagués voluntat. Allò que no s’arregla amb pressupost és l’actitud. En tenim la prova, per exemple, als llocs on hi ha més sentiment de pertenença.

Els resultats dels alumnes hi són millors perquè estan més vertebrats i motivats.

Des d’uns anys ençà, faig un exercici amb els joves que em vaig trobant.

Molts han passat per centres amb el nom de catalans insignes (majorment locals), que, a més d’excel·lir en els seus oficis, tenien caràcter: Gaudí, Fortuny, Ferrater, Artiga, Toda… Els demano que em diguin alguna cosa d’aquests personatges icònics. Com més allunyats estan de la cultura que representen tals prohoms, menys en saben perquè hem fallat a l’hora d’ensenyar-los a vincularse, a apassionar-se, a ser part d’aquesta terra, història i esperit que és el principal esperó per voler-s’hi construir. Que el nostre futur vagi curt de ciències, m’amoïna relativament. El pecat original és que vagi curt d’anclatges, referents i implicació. BON NADAL!

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: