Número: 4.958 www.diarimes.com
DILLUNS 15 DE GENER DE 2024
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Penedès
9
Els Pastorets del Vendrell han començat les representacions, que s’allargaran fins el febrer Opinió
13 Lluís Badia. Fons i forma en la política
Municipal
Tarragona destinarà enguany 24 MEUR a deute i interessos El romanent de tresoreria també servirà per amortitzar prèstecs i farà augmentar la xifra Gerard Martí
2
Esports
Joan Oriol defensant l’esfèric durant el partit d’ahir. Celta Fortuna
La connexió Fernández dona la victòria al Nàstic al camp del líder (0-1)
Camp de Tarragona 8
Tres voltes Valls
10 i 11
Equipaments
El velòdrom de Campclar tindrà pistes de bàsquet 3x3
La capital de l’Alt Camp torna a acollir els Tres Tombs, una de les seves tradicions més arrelades
5
Medi natural
Reus
Eurecat busca famílies El Govern català presenta dos projectes per dur aigua de l’Ebre que vulguin participar en un estudi alimentari fins els pantans del Priorat 7
6
2
Dilluns 15 de gener de 2024
L’Ajuntament de Tarragona pagarà 3,8 milions d’euros per sufragar interessos de crèdits bancaris, 1,7 més que l’any passat. Aj. de Tarragona
L’Ajuntament dedicarà més de 24 MEUR a eixugar deute i pagar interessos aquest 2024 Economia Cal sumar-hi el romanent, que també s’usarà per amortitzar préstecs John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona ha previst 188 milions d’euros de despesa corrent per aquest 2024. Del total, un 9% correspon als pagaments que efectuarà el consistori a les entitats financeres. És a dir, gairebé 17 milions d’euros. D’aquests, 13,1 milions
serviran per amortitzar 14 préstecs que el consistori té concertats des de fa anys. Els altres 3,8 milions es destinaran a sufragar interessos de diferents crèdits. A banda, el govern municipal ja va comunicar que 6,7 dels 9 milions que calcula rebre a través de la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE) també ser-
viran per eixugar deute. Així, durant aquest any, Tarragona pagarà, com a mínim, 23,6 milions d’euros als bancs. Pendents del romanent Aquesta xifra, però, acabarà sent superior. El dia que la consellera d’Economia i Hisenda, Isabel Mascaró, va presentar el pressupost, es
El govern municipal va dir que 6,7 MEUR de la PIE serviran per reduir el deute viu va anunciar que els diners del romanent de tresoreria es faran servir per amortitzar deute. El sobrant no es dona-
rà a conèixer fins a la liquidació de l’exercici del 2023, que arribaria a la primavera. De moment, el que és segur és que 13,1 milions d’euros del pressupost d’enguany serviran per a reduir el deute viu. És una quantitat inferior a la de l’any passat, quan es van destinar 14,7 milions per amortitzar 19 préstecs. En els comptes del 2023 també es preveia gastar 2,1 milions per pagar interessos. En canvi, enguany se n’abonaran 3,8. Cal recordar que, el passat mes de setembre, el Banc Central Europeu (BCE) va decidir apujar 25 punts bàsics els tipus d’interès, elevant-los fins al 4,5%, el nivell més alt des del 2021. Quan es va anunciar que l’Ajuntament tenia un dèficit de, suposadament, 14 milions d’euros, l’alcalde, Rubén Viñuales, va atribuir la delicada situació de l’Ajuntament a aquest augment, així al del preu de l’energia, de la inflació o dels sous dels funcionaris. Finalment, amb una pujada important d’impostos i una reducció de despesa considerable, es van poder quadrar els comptes. El pressupost compta amb 21 milions per a inversions, dels quals 14 provenen d’un crèdit bancari. Tot i això, enguany es tornarà a reduir el passiu municipal, ja que es pagaran més de 20 milions a amortitzar préstecs. L’Ajuntament ha tancat l’any situant el deute viu en el 78,3% i tot indica que aquest 2024 aconseguirà baixar-lo per sota del límit legal del 75%. Aquesta fita permetria al consistori concertar crèdits en el futur sense la necessitat que la Generalitat de Catalunya avali les operacions.
El PSC preveu que 178.660 pensionistes rebin l’augment Política El Partit Socialista de Catalunya creu que més de 178.000 pensionistes de la província de Tarragona es beneficiaran del nou augment del 3,8% del subsidi. Aquests números els defensa la diputada socialista per Tarragona, Valle Mellado, qui afirma que «l’increment de les pensions a la província de Tarragona des del 2018, any en què va arribar a la presidència Pedro Sánchez, és, de mitjana, d’un 28%». D’altra banda, la diputada del PSC va subratllar que «de forma absolutament incomprensible PP i Vox van votar en contra d’aquest augment de les pensions. Igual com ho han fet en relació a la rebaixa de les factures de la llum i el gas, dels descomptes del transport públic o de la rebaixa de l’IVA dels aliments bàsics». En aquest sentit, la diputada socialista va afirmar que «el Govern de Sánchez segueix dignificant les pensions i revertint la situació de pèrdua de poder adquisitiu que vàrem heretar dels temps del PP. I no ho diem de paraula, es constata amb els números i ho pot comprovar cada pensionista de les nostres comarques». En relació a la nova legislatura Valle Mellado va lamentar que la dreta i l’extrema dreta «continuïn intentant enervar la ciutadania, sense aportar res en positiu». Redacció
Dilluns 15 de gener de 2024
ERC acusa el PSC de no informar dels nous preus dels pàrquings Política El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona denuncia la «manca de transparència i comunicació del govern del PSC davant dels ciutadans» i afirmen que «han tornat les maneres de fer opaques». Els republicans exposen que els abonats dels aparcaments municipals «s’han emportat una desagradable sorpresa després de les festes de Nadal». «Apujar els impostos i els preus dels aparcaments per part del govern i dels seus socis ja ho trobàvem desmesurat però ara a tot això li hem d’afegir que no s’ha informat els abonats dels aparcaments municipals que s’apujaven les tarifes. És molt trist que se n’assabentin quan els arriba la notificació del banc», lamenta la consellera Gemma Fusté. La republicana posa de manifest que aquest augment del preu, com a tall d’exemple, es tradueix en què els abonats que fins ara pagaven 55 euros ara ja en paguen 66, «sense avisar, sense publicitat i sense enviar cap mena d’informació que permeti a l’abonat conèixer quant els costarà aparcar en els pàrquings municipals». Davant aquest escenari, l’edil remarca que el grup municipal «està totalment en contra de la política recaptatòria del govern municipal». Redacció
3
L’Estat redactarà enguany el projecte de la futura Biblioteca Provincial Equipaments L’Ajuntament aposta per ubicar-la a la Tabacalera, però encara ho ha de negociar ACN El govern estatal s’ha compromès a licitar enguany la redacció del projecte pe la futura Biblioteca Provincial de Tarragona. Aquest va ser un dels acords que van segellar divendres la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en una trobada que han mantingut al Departament de Cultura. «L’Estat té l’obligació de fer una biblioteca a cada demarcació i, ara, és el torn de Tarragona», apuntava Garriga, qui assegurava que «durant el 2024 el Ministeri convocarà el concurs pel projecte arquitectònic». Respecte a la ubicació de l’equipament, que estarà gestionada per la Generalitat de Catalunya, encara no s’ha pres cap decisió. L’Ajuntament de Tarragona aposta per l’edifici de la Tabacalera. «És una qüestió de justícia, d’una necessitat real i d’una reivindicació històrica disposar d’una gran biblioteca, la qual ha de ser una realitat a la Tabacalera, la ubicació més idònia per la gran superfície de la que es disposa», afirmava l’alcalde, Rubén Viñuales. La nova biblioteca, que tindrà un mínim de 8.000 metres quadrats, «ha de ser una peça més de l’actuació global que
L’alcalde, Rubén Viñuales, creu que la Tabacalera és la ubicació més idònia per «la gran superfície de la que es disposa». ACN
L’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat acabaran de decidir la ubicació final rebrà la Tabacalera» els pròxims anys. La seva ubicació final es decidirà a la comissió mixta conformada per l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament.
L’apunt
El Ministeri de Cultura destinarà una partida de 3 MEUR al MNAT Durant la reunió entre Natàlia Garriga i Ernest Urtasun, també es va acordar que el
Ministeri de Cultura destini 3 milions d’euros per a la museografia del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L’equipament, ubicat a la plaça del Rei, va tancar les portes el 2018. En els darrers anys, s’ha dut a terme la primera fase
d’obres de condicionament arquitectònic i climatització de la seu. Entre d’altres, s’ha arranjat la façana i la cornisa exterior. La segona fase consistirà en l’execució del projecte museogràfic, que comptarà amb la inversió del Govern estatal.
4
Dilluns 15 de gener de 2024
L
Els ordinadors no reconeixen errades gramaticals trivials i senzilles pels humans
Redacció
a intel·ligència artificial és un dels temes més candents darrerament. L’auge d’aquesta tecnologia, que sembla omnipotent i amenaça llocs de treball en molts sectors, esdevé una de les grans transformacions socials actuals. Tot i això, el seu funcionament òptim encara està per arribar. Per exemple, en els darrers anys s’ha avançat molt en intentar ensenyar el llenguatge als ordinadors, i això ha donat lloc a l’aparició dels anomenats grans models de llenguatge, tecnologies entrenades a partir d’enormes quantitats de dades que són la base d’algunes aplicacions d’intel·ligència artificial (IA): motors de cerca, traductors automàtics o conversors d’àudio a text. Però com són les capacitats lingüístiques d’aquests models? Es poden equiparar a les d’un ésser humà? Un equip investigador liderat per la URV amb participació de la Universitat Humboldt de Berlín, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) va posar a prova aquests sistemes per comprovar si realment tenen capacitats lingüístiques equiparables a les de les persones. Per fer-ho van comparar l’habilitat humana amb la dels tres millors grans models de llenguatge dispo-
La Universitat Rovira i Virgili ha posat a prova les competències lingüístiques de la Intel·ligència Artificial. Cedida
Recerca
La URV troba el taló d’Aquil·les de la IA Un estudi evidencia les deficiències d’aquests sistemes en qüestions gramaticals
nibles actualment: dos basats en GPT3, així com ChatGPT, basat en GP3.5. Se’ls va assignar una tasca
fàcilment executable per a les persones: a partir de molts tipus diferents d’oracions havien d’identificar al moment
si aquesta estava gramaticalment ben formada en la seva llengua materna o no. Tant als humans que van participar
en aquest experiment com als models de l’estudi se’ls va fer una pregunta molt simple: «Aquesta oració és gramati-
calment correcta?». Els resultats van demostrar que els humans van respondre correctament, mentre que els grans models de llenguatge van donar moltes respostes errònies. De fet, es va detectar que van adoptar una estratègia predeterminada que consistia en respondre «sí» la majoria de vegades, independentment de si la resposta era correcta o no. «El resultat és sorprenent, ja que a aquests sistemes se’ls instrueix segons el que és gramaticalment correcte o no en un idioma», explica Vittoria Dentella, investigadora del Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys, que ha liderat l’estudi. La recerca, doncs, posa de manifest que hi ha un doble desajust entre humans i IA. Les persones no tenen accés a «evidència negativa», mentre que els grans models de llenguatge tenen un ampli accés a aquesta informació a través de la retroalimentació humana, però tot i així no poden reconèixer errades gramaticals trivials, mentre que els humans poden fer-ho instantàniament i sense esforç. «Pensem que cal una reflexió crítica sobre les afirmacions que atribueixen a les IA capacitats lingüístiques similars a les de les persones», conclou Dentella.
El Port instal·la panells fotovoltaics al Refugi 1
Una dama ibera arriba al parc Riu Clar
Energia El Port de Tarragona ha començat les obres per dur a terme la instal·lació dels panells fotovoltaics al Refugi del Moll de Costa. L’adjudicació d’aquesta instal·lació ha recaigut sobre l’empesa BOSIR, SA per un import total de 630.301,1€ (IVA inclòs). Tal com es redacta
Cultura
al document d’adjudicació es preveu que les tasques es finalitzin d’aquí a quatre mesos i mig i, per tant, a començaments de l’estiu 2024 ja podrà estar en funcionament. Es tracta d’una instal·lació fotovoltaica de 223 kWh sobre la coberta del refugi. Redacció/Cedida
El parc Riu Clar de Tarragona estrena nou mural, pintat per l’artista mexicà Héctor Valencia. L’obra pren el nom de Tarracon Iberum Opus i mostra una dama ibera. Aquesta nova instal·lació mural és la número 10 de la ruta d’art urbà iniciada el 2019 i amplia
així el projecte Murs que Parlen. La proposta és fruit d’una col·laboració amb l’artista local Darío Cobacho i ha estat coordinada, produïda i comissariada per l’entitat Polígon Cultural amb el suport de la conselleria i l’AAVV de Parc Riu Clar. Redacció/Cedida
Dilluns 15 de gener de 2024
5
El velòdrom de Campclar tindrà dues pistes de bàsquet 3x3 Instal·lacions L’espai lluirà nou paviment en dos mesos Redacció L’Ajuntament de Tarragona té la intenció de crear dues pistes de bàsquet 3x3 a la conca central del velòdrom municipal, ubicat a l’Anella Mediterrània, aquest any. La creació d’aquestes instal·lacions s’emmarca en el procés de remodelació del velòdrom, un dels pocs espais municipals d’aquest tipus que existeixen a Catalu-
nya. Els treballs de renovació s’han adjudicat a l’empresa Complementos y Materiales Varios, S.L., per un import de 46.555,80 euros, IVA inclòs. Nou paviment Les obres se centraran en la millora del paviment de l’equipament esportiu i el seu termini d’execució és de 45 dies. L’actuació preveu el muntatge d’un nou paviment i se centra a la zona destinada
a la pista ciclista i la superfície objecte d’intervenció està formada per una plataforma contínua i inclinada amb una superfície aproximada de 2.280 metres quadrats. «És la primera actuació de gran envergadura que rep el velòdrom municipal i consistirà, principalment, en el muntatge d’un nou paviment que substituirà l’actual, desgastat pel pas del temps», va explicar el conseller d’Esports
La superfície del velòdrom estarà totalment canviada amb una inversió d’uns 50.000 euros. Cedida
de l’Ajuntament de Tarragona, Berni Álvarez. El conseller també va apuntar que aquests treballs s’enfoquen en «el conjunt
d’accions encaminades a posar a punt, adequar i millorar les instal·lacions esportives municipals». Mitjançant les noves pistes
de bàsquet 3x3, l’edil socialista espera poder «completar la millora de l’equipament esportiu i fomentar que hi hagi encara més activitat».
El Trio Ludwig interpretarà el Triple de Beethoven al Teatre Tarragona Cultura El Trio Ludwig, integrat per la pianista HyoSum Lim i els germans Abel i Arnau Tomàs, fundadors i membres del reconegut Quartet Casals, actuarà aquest divendres al Teatre Tarragona a les 20 h. El grup interpretarà el Triple de Beethoven amb la Franz Schubert Filharmonia. A més, el principal director convidat de la
Franz Schubert Filharmonia, Salvador Mas, interpretarà la Quarta Simfonia de Brahms. Creat l’any 2009, el Trio Ludwig és considerat com una de les formacions de cambra més destacades de l’actualitat. El Trio té com a vocació principal aprofundir en l’obra de Beethoven i han actuat en els teatres i sales més impor-
Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com
tants del món. A part d’haver interpretat la integral dels seus trios en diverses ocasions, han gravat un primer CD amb els trios Op.1 nr.1 i Op.97 Arxiduc. Les entrades es poden adquirir tant al web franzschubertfilh.com i al web de la sala del concert, com a les taquilles del teatre, en els horaris habituals. Redacció
El Trio Ludwig és considerat com una de les formacions de cambra més destacades. Franz Schubert Filharmonia
6
Dilluns 15 de gener de 2024
Eurecat busca vuitanta famílies per fer un estudi d’hàbits alimentaris Salut Se sumaran a les altres vuitanta de Tarragona, Barcelona i Reus que ja participen en el projecte Redacció El centre tecnològic Eurecat Reus cerca, aquest gener, 80 famílies, amb un fill o filla menor de 12 anys i un adolescent de 12 anys o més, que vulguin participar a l’estudi d’intervenció nutricional del projecte europeu SwitchToHealthy, per millorar els seus hàbits alimentaris en base a la dieta mediterrània i reforçar els coneixements en alimentació sostenible. Fins a la data, 80 famílies de Tarragona i Reus ja han participat en l’estudi, és a dir, la meitat del total de les 160 que es busquen. Les famílies formen part d’un programa educatiu dissenyat per dietistes-nutricionistes en el qual es farà ús de recursos digitals interactius, com una aplicació per rebre plans alimentaris personalitzats, activitats educatives per als adolescents i preparats saludables d’origen vegetal per als berenars dels infants. Com explica la coordina-
Les famílies participants rebran plans alimentaris personalitzats. Cedida
El projecte busca que la dieta mediterrània tingui més presència a les famílies
dora científica del projecte SwitchToHealthy, Noemi Boqué, i investigadora de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat, «el projecte busca millorar l’adherència a la dieta mediterrània de tots els
membres de la família, tant infants com adolescents i adults, a través de la promoció d’un canvi de comportament dietètic generat des de la pròpia família». L’estudi SwitchToHealthy,
conduït per la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat a Reus i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) a Castelldefels, es va posar en marxa el passat novembre i tindrà una durada total d’un any. Les famílies interessades disposen del correu electrònic estudis@eurecat.org i el telèfon 636 944 723 (WhatsApp) per demanar més informació o inscriure’s en aquest estudi d’intervenció nutricional. Durant la seva participació, les famílies fan tres visites de seguiment a un dels centres d’Eurecat o a les seves escoles i instituts de la província de Tarragona i Barcelona. A la visita inicial, s’avaluen els patrons de consum alimentari, mentre que a les visites que es realitzaran al setembre i novembre de 2024 es mesuraran paràmetres addicionals com el pes i l’alçada i es realitzaran qüestionaris en línia per avaluar l’estil de vida, factors alimentaris i socioeconòmics.
El carril bici de l’avinguda Falset, llest per circular-hi Mobilitat L’Ajuntament de Reus ha finalitzat darrerament les obres del carril bici de l’avinguda de Falset, en el marc del desplegament del pla de la bicicleta. El tram de l’avinguda de Falset circula entre el carrer de Recasens i Mercader i el carrer de Joan Fuster i dona continuïtat al carril per a bicicleta que actualment està en servei entre l’avinguda dels Països Catalans i el carrer de Recasens i Mercader. Durant els treballs s’ha executat un carril bici per a cada sentit de la circulació, segregat de l’espai destinat a la resta de vehicles. La secció del vial defineix una amplada dels carrils per a bicicletes d’entre 1,5 i 1,8, segons el tram de l’avinguda, mentre que els carrils per a la resta de vehicles varien entre els 3,25 i els 3,40m. L‘espai per a bicicletes estarà separat de la dels vehicles amb elements d’abalisament de cautxú per reforçar la seguretat viària. L’obra va ser adjudicada a l’empresa Edifisa SA per un pressupost de 129.545,30 euros (IVA inclòs) i està subvencionada per la Unió Europea. Redacció
L’AV El Santuari demana millores al bus
El Tomb de Reus replanta els avets de Nadal en pro de la sostenibilitat Medi Ambient
L’associació comercial El Tomb de Reus va replantar, per primer any, alguns dels avets que els establiments subscrits han utilitzat com a decoració de Nadal. Per fer-ho, ahir prop de 15 associats es van dirigir als Masos d’En
Galzeran, situat entre Siurana i Prades. El president de l’entitat, Jacint Pallejà, va exemplificar el treball en equip: «Alguns associats han deixat els seus locals per guardar els avets recollits, i, un altre, el remolc per a transportar-los». Redacció/Gerard Martí
Mobilitat
L’Associació de Veïns El Santuari de Reus va demanar al govern municipal en una trobada que s’anul·lin parades que ja no es fan servir, així com que es col·loquin marquesines en els espais on hi manquen. També, els veïns van exigir una nova parada per a Misericòrdia, després que s’eliminés la de Països Catalans de Misericòrdia 1. Redacció/Cedida
Dilluns 15 de gener de 2024
L’AVE a França compleix sis mesos a l’estació del Camp
7
Segons el Govern els projectes són de suport, no per ampliar regadius
Mobilitat
L’AVE Espanya-França ha complert els primers sis mesos de funcionament a l’estació ferroviària Camp de Tarragona. El balanç d’aquest període per part de Renfe és «positiu» i s’ha arribat a la xifra de 300.000 viatgers transportats. El 13 de juliol va ser la primera vegada que un maquinista espanyol va prestar el servei comercial d’un tren AVE més enllà de Perpinyà. Renfe va aconseguir iniciar les seves operacions AVE en solitari al mercat francès en temps rècord en completar tots els tràmits tècnics, operatius i administratius amb personal propi. El desplegament operatiu es va realitzar de forma gradual durant l’estiu per garantir l’estabilitat del servei, fins a arribar a les 28 circulacions setmanals a l’octubre. Aquests viatges s’organitzen en dues rutes. Una connecta Barcelona amb Lió, passant per Girona, i l’altra connecta Madrid, Barcelona i Marsella, fent parada a Tarragona. Aquests trens també s’aturen a les estacions de Girona i Figueres, entre d’altres. Redacció
L’Hospital del Vendrell crida la ciutadania a donar sang Salut L’Hospital del Vendrell acollirà demà una campanya de donació de sang. La iniciativa començarà a les 17 h i acabarà a les 21 h. Durant aquest període, tots els ciutadans que ho desitgin podran donar sang i d’aquesta forma ajudar a restablir les reserves de sang, que s’han vist afectades per les festivitats de Nadal. També es pot reservar cita al web donarsang. gencat.cat. La campanya solidària compta amb la col·laboració de la Xarxa Santa Tecla, l’Ajuntament del Vendrell i l’Associació de donants de sang del Baix Penedès. Redacció
Reunió entre el conseller David Mascort i diferents agents de municipis i l’agricultura del Priorat. ACN
Acció Climàtica planteja abastir els pantans del Priorat amb aigua de l’Ebre Medi natural Es portarà aigua de Garcia al pantà de Guiamets i al de Siurana ACN El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat dos projectes per garantir un reg de suport al Priorat. Les dues propostes independents captaran aigua del riu Ebre per abastir els pantans de la comarca i assegurar l’activitat agrària. D’una banda, es proposa portar l’aigua des de Garcia (Ribera d’Ebre) fins al pantà dels Guiamets i després, al de Siurana. Segons el conseller David Mascort, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre n’està al corrent i en paral·lel, les obres de l’EDAR de Reus obriran la porta a «deixar de fer servir la concessió» de Riudecanyes. D’altra banda, es planteja connectar el pantà de Margalef al canal Garrigues-sud. La previsió és enllestir-ho tot el 2027 i utilitzar 5 hm³ d’aigua anuals.
Falset va ser el punt de trobada aquest diumenge entre els representants del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i els principals actors del Priorat. Així, alcaldes, comunitats de regants i representants de les denominacions d’origen de vi han escoltat de primera mà els dos projectes amb què es planteja garantir un reg de suport per a la comarca. Segons el conseller David Mascort, es tracta d’una «solució estructural» per assegurar el futur del sector primari de la zona, especialment pel cultiu de vinya i olivera. Enguany, cap dels tres pantans prioratins ha tingut suficients recursos per a la campanya de reg. El punt en comú entre els dos projectes és l’origen de l’aigua; en ambdós casos provindria del riu Ebre. D’una banda, es proposa la connexió del pantà de Margalef
amb la xarxa de regadiu del canal Garrigues-Sud. Aquesta infraestructura, que es calcula que s’enllestirà pel 2026, beneficiarà els municipis de Palma d’Ebre Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Vilella Baixa i Cabacés, el que es tradueix en unes 1.400 hectàrees agràries de la conca del riu Montsant. La previsió del departament és licitar la redacció del projecte executiu aquest any i licitar les obres l’any vinent. El segon projecte, més «costós» segons el conseller, consisteix a bombar aigua des de Garcia (Ribera d’Ebre) fins al pantà dels Guiamets en primer terme i posteriorment, al pantà de Siurana. Aquesta proposta afectarà una superfície de reg de 1.588 hectàrees, repartides entre els municipis Cornudella de Montsant, el Lloar, Falset, Gratallops, la Morera del
Montsant, la Vilella Alta, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta i Torroja del Priorat. En aquest cas, Mascort ha puntualitzat que el projecte depèn que entri a la pròxima planificació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), amb la qual assegura que ja han parlat i «sembla que ho veuen amb bons ulls». La previsió de la conselleria és que el projecte s’enllesteixi en tres anys, el 2027. 60 MEUR de pressupost i tres anys d’obres En conjunt, el departament calcula que es requerirà un pressupost de 60 milions d’euros i un volum anual d’aigua de cinc hectòmetres. Segons el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, es tracta d’una captació de volums «molt baixos» per garantir el futur agrícola de la comarca.
«No estem parlant d’ampliar regadius ni de donar més extensió al que hi ha ara, simplement seria garantir la supervivència del nostre model agrari», ha defensat. En aquesta línia, ha descartat que els projectes despertin el rebuig per part de les entitats ecologistes, «sobretot si se solucionen els problemes de les conques internes» amb l’aposta de la regeneració d’aigua de l’EDAR de Reus. Aquesta ha estat una de les altres qüestions a les quals s’ha referit el conseller Mascort, qui ha posat èmfasi en el reaprofitament de l’aigua residual per a regadius per obrir la porta a acabar amb el transvasament entre el pantà de Siurana i el de Riudecanyes. «És evident que la comunitat de Regants de Riudecanyes té una concessió i que hem de veure si podem deixar de fer-la servir, per tant, deixar de portar aigua de Siurana cap a Riudecanyes, que seria l’òptim», ha asseverat. Dues hores de reunió Després de dues hores reunits amb els diferents agents de la comarca, alcaldes i comunitats de regants han valorat positivament les dues propostes, si bé han coincidit a dir que la problemàtica de la sequera ja està tenint un efecte directe en els cultius. Així ho ha alertat l’alcalde de la Bisbal de Falset, Òscar Vidal, qui ha celebrat la proposta de connectar el pantà de Margalef amb el canal Garrigues-sud, però ha advertit que en cas que la manca de pluges s’allargui, tindrà una afectació directa en la supervivència dels arbres. Per això, ha reclamat una solució per al conjunt de la conca del riu Montsant, encara que provisional, de cara als pròxims dos mesos. «Els municipis de Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Figuera i la Vilella Baixa pengem d’un fil. Si no tenim aigua al març, no sé què passarà amb l’economia d’aquests cinc pobles», ha lamentat.
8
Dilluns 15 de gener de 2024
Els carrers de Valls s’omplen de carros i cavalleria en la festa dels Tres Tombs Tradició Enguany s’ha recuperat la Rifa del Porquet Redacció Els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls, declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional, han tornat a omplir els carrers de Valls de carros i cavalleria. Enguany, 45 anys després de la seva represa, l’entitat va voler recuperar la Rifa del Porquet, ja que, segons apunten, «el projecte permetrà recuperar aquest ritual d’arrels històriques i agrícoles lligat a les celebracions de Sant Antoni i Carnaval». La jornada d’ahir va omplir la capital de l’Alt Camp de tradició. El matí arrencava a les 11.30 h des del barri del For-
nàs, tot endinsant-se pel Centre Històric, que comptava amb diversos punts d’interès, en especial el pas espectacular de cavalls, carros i carruatges per la plaça del Blat i l’estret i complicat retomb amb el carrer Major. Enguany els vallencs van poder gaudir de quatre carros nous d’entre els 30 carros de recreació històrica. Entre aquests, va destacar el de Cal Xolo, carregat d’ampolles d’Anís Magriña. A més, també es va estrenar un carro carregat amb caixes pel transport de gallines i un de carregat de carabasses, així com un de pagès típic amb vela que
s’utilitzava antigament per anar a mercat. D’altra banda, la Cobla Momentània de Valls i el repic de campanes van amenitzar la benedicció a l’església de Sant Antoni. La Rifa del Porquet La Rifa del Porquet, documentada a Catalunya al llarg del segle XIX i XX, s’ha recuperat enguany actualitzant la normativa. Així doncs, no ha comptat amb un animal viu, sinó que el tradicional porc s’ha substituït per una escultura, d’estil realista i amb les dimensions d’un porc natural que es va col·locar damunt del carro que tradicionalment el
El 55% de la despesa total de Salou mitjançant TPV correspon al turisme Economia S’ha registrat un increment del 26% respecte al 2022 Redacció El 55% de la despesa total de Salou l’any 2023 correspon al turisme. En aquesta línia, el municipi va registrar l’any passat un increment del 26% en la despesa turística mitjançant TPV –targetes bancàries– en comparació amb l’any
E
anterior. Des de l’Ajuntament de Salou apunten que hi ha hagut «un èmfasi notable fora de la temporada estiuenca». Albert Pascual, responsable de negoci de Turisme de CaixaBank va evidenciar que en els mesos d’abril, maig, setembre, octubre i novembre és on s’evidencien els aug-
Redacció
LIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, ha tornat a impulsar l’Arbre dels Desitjos, coincidint amb les festes nadalenques, que tot just acabem de deixar enrere. Aquesta acció, que s’emmarca dins de la seva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa, és una iniciativa solidària, humana i emotiva que té com a objectiu recollir i complir els somnis de totes les persones grans de la Residència de Vila-seca, amb el fi de ferlos realitat.
ments més significatius en aquesta despesa, reflectint així «l’èxit de les estratègies municipals per atraure visitants durant tot l’any». Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va ressaltar aquest progrés, assenyalant «la importància del turisme per a l’economia lo-
Un carro durant un dels trams dels Tres Tombs de Valls, ahir. Gerard Martí
La proclamació dels guanyadors de la Rifa del Porquet es farà el dia 13 de febrer passejava. La rifa tindrà tres premis, que consistiran enun lot de productes de carn i emcal», ja que també s’ha registrat un augment del 5,7% en el nombre de visitants anuals. Granados va posar èmfasi en el fet que «Salou és un municipi que no s’esgota mai, pel fet que sorprèn i no deixarà mai de sorprendre». Des del consistori destaquen que, analitzant les dades «més en detall», es pot observar que «Salou guanya importància a mesura que es focalitza en el territori». Comparant amb el 2022, «els resultats són extraordinàriament positius, superant les xifres en tots els indicadors».
Autoritats municipals durant la roda de premsa. Ajuntament de Salou
EMPRESES
ELIX Polymers compleix desitjos de la gent gran de la Residència Vila-seca Un any més han impulsat la iniciativa l’Arbre dels Desitjos L’Arbre dels Desitjos ha consistit en la instal·lació de tres arbres de Nadal en les oficines d’ELIX Polymers, un de virtual i dos de físics, formats per targetes amb el nom i el desig de
de la Unió Anelles de la Flama i la Societat de Sant Antoni van vendre les butlletes durant el recorregut. Durant la jornada d’ahir es va seguir el mateix protocol El sorteig i la proclamació dels guanyadors se celebrarà setmanes més tard, en concret el 13 de febrer, dimarts de Carnaval.
botits i un val monetari per gastar a les diverses carnisseries i xarcuteries de Valls. El ritual de la Rifa del Poquet va començar dissabte amb la sortida de la comitiva amb l’escultura del porquet que, acompanyada de cercavila i música, va recórrer el Centre Històric. Components
cadascuna de les persones de la residència. Les persones que treballen a ELIX han estat les encarregades de fer realitat aquests desitjos adquirint un regal per a cadascuna d’elles,
aconseguint treure’ls un somriure i recordant-los com de bonic pot ser Nadal. «Volem expressar el nostre agraïment sincer a l’equip d’ELIX Polymers pel seu temps, dedicació excepcional i valuosa col·laboració amb el projecte de l’Arbre dels Desitjos. Esperem continuar treballant junts en futures iniciatives i continuar construint i aconseguint fites col· lectives», afirma Silvia Mirete i Bara, directora de la Residència Vila-seca, valorant una acció, que ja fa temps que la companyia impulsa i amb la qual està plenament compromesa.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Dilluns 15 de gener de 2024
9
Tallat el trànsit a Altafulla per substituir embornals Municipal
Altafulla ha tallat avui el pas per sota del tren de la rotonda de la Rasa per substituir els embornals. Des del consistori apunten que dimecres al matí s’hi podrà tornar a circular. A més, dimecres es tallarà un carril a Via Augusta també per la substitució dels embornals. En aquest cas tallaran la meitat del pas, i s’obrirà el 19 de gener. Aquesta mateixa actuació es farà a l’altra meitat de Via Augusta i se substituiran els embornals restants. L’inici d’aquesta darrera actuació serà el 22 de gener i obriran el pas el 25 de gener. Aquests treballs tenen com a objectiu reduir l’impacte dels aiguats al barri de Baix a Mar i les inundacions periòdiques que provoquen. Des del consistori apunten que entre les inversions per aquest exercici 2024, hi destaca la bassa de laminació per minimitzar els efectes d’aiguats. Redacció
Vila-seca estrena l’Engrescada i canta a Sant Antoni per la Festa Major Tradició Aquest diumenge 14 de gener es va celebrar a Vila-seca per primera vegada l’Engrescada de la Festa Major. L’acte, impulsat per la Colla Gegantera i Grallers, juntament amb El Cavall Alat, va congregar una multitud de persones que van acom-
panyar els elements en cercavila, acompanyats de la Txaranga Tocats de La-la, fins al carrer de Sant Antoni. Un cop allà, es va interpretar la Invocació a Sant Antoni, una tonada inspirada en la melodia de l’Hereu Riera, escrita per Joaquim Vives. «Des de la
Colla vam pensar que podríem cantar a Sant Antoni, igual que es fa a Pamplona abans de San Fermín. Aquest és el primer any, però la idea és que es repeteixi a partir d’ara», va explicar Enric Barrulles, president dels Gegants. Cristina Serret/Gerard Martí
Els Pastorets del Vendrell encaren la recta final de les representacions a Catalunya Cultura La companyia va fer l’estrena ahir i el 4 de febrer clourà la temporada del territori català Redacció Els Pastorets sempre són una cita clau al calendari. Els del Vendrell van donar el tret de sortida ahir, encarant la recta final del calendari de les representacions a Catalunya. Així i tot, el Vendrell gaudirà de quatre representacions els dies 21, 27 i 28 de gener i el 4 de febrer al Teatre Municipal Àngel Guimerà. Enguany l’entitat celebra els 58 anys d’escenificacions ininterrompudes dels Pastorets llevat de l’any 2021, que arran de la covid no es van representar, si bé es va dur a terme un projecte alternatiu. Quant als Pastorets InfantilsJuvenils, enguany fa 20 anys de la primera representació. En l’últim butlletí de l’entitat, el president, Pep Bargalló, afirmava que en aquest vintè aniversari es celebra un projecte que «sembla que tindrà continuïtat i proporcionarà
Un carril bici de Salou a Cambrils Mobilitat Les obres del carril bici a l’avinguda Pompeu Fabra de Salou «van a bon ritme», segons el consistori. Alhora, indiquen que és «un tram molt necessari» perquè connectarà Salou amb la Pineda i Cambrils. Redacció/Aj. Salou
Imatge d’arxiu d’una de les representacions dels Pastorets del Vendrell. Pastorets del Vendrell
Encara queden quatre funcions més els dies 21, 27 i 28 de gener i el 4 de febrer
un bon planter als Pastorets del Vendrell». Bargalló va insistir que «cal continuar mantenint les tradicions centenàries, com els Pastorets, i que la gent aposti per la cultu-
ra de casa nostra, ja que això ens donarà a entendre que anem pel bon camí, que la tradició per la qual apostem encara està vigent i que hem de continuar potenciant-la».
10 Dilluns 15 de gener de 2024
0 Celta Fortuna 1 Nàstic
Celta Fortuna. César, Javi Rodríguez (Manu, 46’), Javi Domínguez (Hugo Álvarez, 46’), Yoel Lago (Durán, 84’), Joel López, Tincho, Damián, Román, Alfon, Raúl Blanco (Fer López, 56’) i Dani González (Manu Garrido, 56’). Nàstic. Varo, Pol Domingo, Trigueros, Nacho, Joan Oriol, Borja Martínez (Dufur, 78’), Óscar Sanz, Jaume Jardí (Recio, 78’), David Concha (Marc Fernández, 28’), Andy Escudero (Gorostidi, 46’) i Pablo Fernández (Montalvo, 70’). Gols. 0-1, Pablo Fernández, (51’). Àrbitre. Alexandre Alemán Pérez (canari). Va mostrar la targeta groga als locals Javi Domínguez, Raúl Blanco i Tincho, i als visitants Domingo, Escudero i Óscar Sanz . Incidències. Partit de la jornada 19 disputat al Municipal de Barreiro.
El Nàstic es fa d’or a Vigo El partit Els grana aconsegueixen una victòria treballada en defensa contra el Celta en un partit on van brillar els Fernández El Nàstic ho va tornar a fer. Els grana van demostrar que són l’equip més en forma de la categoria sumant la quarta victòria consecutiva al camp del líder en un partit treballat sota la pluja. Per una banda, la connexió de Fernández entre Marc i Pablo va aportar la màgia per marcar el gol. Per l’altra, els grana van mostrar una faceta més del seu estil de joc aguantant el xàfec d’ocasions del Celta Fortuna amb seguretat per certificar una victòria que consolida l’equip en les posicions de play-off. El duel va començar marcat pel xàfec que estava caient. La pluja constant va fer que la gespa de Barreiro generés tolls d’aigua que dificultaven la proposta futbolística dels dos equips. De fet, els primers minuts de partit van passar sense cap perill a cap de les dues àrees, com si els dos equips analitzessin què Els jugadors del Nàstic formant una pinya per celebrar el gol de Pablo Fernández. Celta Fortuna podien fer sota la pluja. La primera acció del duel la va tenir el Celta. És l’equip Trigueros i Nacho van alçar més golejador de la categoria un mur que va aconseguir tai va demostrar per què. Amb par les accions del Celta. Després del primer quart tres passades ràpides es van plantar a l’àrea grana. Raúl del partit, el Nàstic va comenBlanco, el capità, era l’eix çar a fer un pas endavant en connector de tot l’atac grana. atac. Les accions van venir Totes les pilotes passaven per per la banda esquerra amb un les seves cames i per un motiu Concha especialment actiu. ben concret. La visió de joc Malgrat això, l’únic tir entre de Blanco era excepcional i, els tres pals el va tenir Jaume Jardí, però el només aixecant seu remat des de el cap un instant, la frontal va anar localitzava un fomassa tou cap a rat per habilitar el les mans de César. joc dels seus comDesprés d’aquesta panys. Amb tot, acció, el Celta va el Nàstic va sortir contestar amb ramés que seriós en pidesa. En un con- Pol Domingo defensant una acció per la banda dreta. Celta Fortuna defensa. Domintracop de manual, go va tornar de la Javi Domínguez descuidat tant per Concha no va arribar a rematar Dani seva lesió i va reva trobar un espai com per Joan Oriol. El lateral González. D’aquesta manera, sultar més que nedins de l’àrea del Celta va fer un centre en- el filial gallec va mostrar que cessari per la Arnau Montreal Quesada en un punt verinat que, per sort i per poc, no se’ls podia deixar ni una banda dreta.
L’heroi Alberto Varo va volar per salvar el Nàstic en els darrers minuts de partit
escletxa, perquè les aprofiten per generar ocasions de gol. La pluja continuava caient i el Nàstic va rebre un cop. Da-
vid Concha va sentir molèsties i va demanar el canvi. Marc Fernández el va substituir, però, sense l’extrem de Santander, els grana van perdre la seva millor eina. El Celta ho va aprofitar per agafar la iniciativa per bombardejar la porteria de Varo amb accions de tots els tipus. Amb tot, el Nàstic va aguantar el xàfec amb confiança i va enviar el partit al descans amb l’empat a zero en el marcador. La pluja va desaparèixer a la represa per donar pas al sol i, també es va il·luminar el joc del Nàstic. Vidal va moure
CLASSIFICACIÓ
RESULTATS
Equip
Pts
J G E
P GF GC
1.Ponferradina
39
19
2 23
11 6
2.Celta Fortuna 38
19 12
3.Cultural L.
19
4.GIMNÀSTIC
37 35
5.R. Sociedad B 31
19 10 19
2
11 4 5
7 10
Jornada 19, Primera RFEF
11 Sestao River-Teruel
5 33 20 Arenteiro-Barça Atlètic 4 20 11 Tarazona-Lugo 4 22
11
2 24 17
6.RC Deportivo 29
19
7 8
4 20 16
7.Barça Atlètic
28
19
8 4
7 25 19
8.Arenteiro
26
19
7
5
7 25 19
9.Osasuna P.
26
19
7
5
7 27 25
10.Fuenlabrada 26
19
6 8
5
17 15
2-1
Fuenlabrada-Real Unión
0-0
Celta Fortuna-GIMNÀSTIC 0-1 SD Logroñés-Ponferradina 0-3 Cornellà-Sabadell
0-1
Cultural L.-Deportivo
1-0
26
19
7
5
7 15 18
PRÒXIMA JORNADA
25
19
7 4
8 28 28
Cultural L.-Fuenlabrada
13.Unionistas
25
19
6
6 13 16
Alberto Varo Heroi
Va arriscar en les substitucions, però l’èxit va ser evident en els darrers minuts de partit.
No és ni la primera ni la segona vegada que salva al Nàstic. Faci el que faci, transmet seguretat.
Teruel-Cornellà GIMNÀSTIC-Lugo
14.Cornellà
21
19
5 6
8 18 21
15.Tarazona
21
19
5 6
8 15 18
16.SD Logroñés 19
19
6
1
12
17.Sabadell
17
19
5
2
12 20 32
18.Rayo
16
19
3
7
9 15 25
Osasuna P.-Tarazona
19.Sestao River
16
19
3
7
9 12 25
Sestao River-Unionistas
20.Teruel
12
19
0 12
7
Deportivo-Ponferradina
8 18
Jornada 19
Dani Vidal Encertat
R. Sociedad B-Osasuna P. 2-2
12.Real Unión
17 29
L’1x1
1-0
Unionistas-Rayo
11.Lugo
7
1-1 2-0
Real Unión-Arenteiro
L’equip del CV Sant Pere i Sant Pau durant la Copa Príncipe. Marcos Fierro
Sabadell-Celta Fortuna Barça Atlètic-R. Sociedad B Rayo-SD Logroñés
Pol Domingo Necessari
Pablo Trigueros Seriós
Va tornar després de la Es va mostrar contunlesió i va ser un dels mi- dent, en cap moment llors del partit. Impecable va dubtar. Va ser un dels en defensa. seus millors partits.
Nacho González Contundent Sap quan pot forçar la màquina en cada acció i això l’ha convertit en un dels referents.
El tècnic, Dani Vidal, va sortir ahir més que satisfet per la victòria del seu equip contra el líder. De fet, Vidal va destacar que «el que em fa sentir més orgullós és tenir un equip que té la capacitat de jugar diferents estils. Podien aparèixer diferents escenaris, ha tocat defensar i ho hem fet a la perfecció». També va tenir bones paraules per Varo: «El necessitem
El més destacat Pol Domingo va tornar a la titularitat i va brillar en el lateral dret a nivell defensiu fitxes per controlar el mig del camp donant pas a Gorostidi, però els protagonistes dels primers minuts van ser la parella Fernández. Marc va recuperar sensacions amb un remat potent des de la frontal. Aquest va ser només un avís, perquè el de Corbera de Llobregat va sortir endollat. Poc després, murri, Fernández va interceptar una passada a la defensa rival i, davant el regal, va cedir l’ocasió a Pablo. La connexió es va establir a l’instant, l’asturià no va dubtar i, al primer toc, va enviar la pilota al fons de la xarxa. Deu mi-
El CV Sant Pere i Sant Pau s’acomiada amb honor de la Copa Príncipe 2024 Voleibol Va caure a la fase de grups
Les declaracions
Dani Vidal: «La capacitat de jugar diferents estils em fa sentir orgullós de l’equip»
11
Entrenador
Dilluns 15 de gener de 2024
per aquests moments», va dir Vidal. Amb aquesta victòria, el Nàstic tanca la primera volta igualant el rècord de l’equip de Vicente Moreno, que va assolir l’ascens a Segona i el tècnic grana va subratllar que «em fa sentir molt orgullós que ens comparin amb el millor equip de la història recent del Nàstic, però anem partit a partit, ara toca gaudir i preparar-se per al duel contra el Lugo». Pel que fa al mercat de fitxatges, Vidal va mantenir el discurs: «Si fem moviments, que siguin de qualitat i que pugin el nivell de la plantilla. No s’ha de sacsejar l’equip».
nuts després l’acció gairebé es va repetir. Marc va tornar a pispar una pilota i Pablo, amb un moviment de qualitat, es va desfer dels defensors per rematar a porteria, però el porter rival va estar atent. El Celta va posar una marxa més per buscar l’empat, i el Nàstic es va defensar amb tot el que tenia. En primera línia, Vidal va carregar el centre del camp amb Montalvo i, després, Recio i Dufur van establir un altre mur amb una defensa de sis homes. Quan el Celta va aconseguir superar els dos, va aparèixer l’heroi. Varo va tornar a volar per salvar l’equip aturant un remat de falta directa a l’escaire per certificar la quarta victòria consecutiva del Nàstic i igualar , els 35 punts de l’equip de Vicente Moreno.
Arnau Montreal Quesada
Joan Oriol Combatiu
Óscar Sanz Motivat
Borja Martínez Decidit
El capità es va barallar tant com va voler per la banda dreta per evitar el perill del Celta.
Sent cada minut que juga com una oportunitat i es nota. Va al límit i es deixa la pell.
No va tenir el millor rival ni el millor terreny de joc, però va tornar a dirigir l’equip.
David Concha Lesionat
Andy Escudero Sacrificat
Jaume Jardí Remullat
Era l’home més actiu en atac de la primera meitat i la seva absència es va notar.
Sense Concha, va acabar a l’esquerra i, amb una groga va haver de ser substituït.
Només va poder aparèixer en una acció a l’atac, però es va fondre en ajuts defensius.
Pablo Fernández Referent
Marc Fernández Assistent
Ander Gorostidi Oportú
Amb la pilota es va mostrar superior. Va reviure la connexió amb Marc Fernández.
Va ser clau durant el partit i el Nàstic celebra que torni a agafar el nivell de l’any passat.
Va sortir per donar múscul al mig del camp i ho va aconseguir. Va oferir bones pinzellades.
Marc Montalvo Arriscat
Unai Dufur Múscul
Va establir un mur al Va reforçar l’eix defensiu mig del camp, però va del Nàstic en els darrers cometre una falta perillo- minuts i va tenir bones sa als últims minuts. accions.
Iker Recio Detallista Va ajudar en defensa i també va tenir temps per mostrar alguns bons moviments en atac.
El CV Sant Pere i Sant Pau es va acomiadar de la Copa Príncipe després de tancar la fase de grups amb dues derrotes. Els de Vlado Stevovski van afrontar la competició amb les baixes sensibles d’Elio Carrogeguas, membre del trident ofensiu dels vermells, i també del col·locador Carlos Mora. Tot i que aquestes absències les van cobrir amb nota els juvenils Pablo Rosales i Álex Llerena, sumat a la darrera incorporació del veneçolà Rolando Hernández, els cooperativistes no van poder superar el CV Leganés ni el San Sadurniño, però si que van plantar cara. El primer duel va ser conra el CV Leganés, finalista de la competició. Tot i començar perdent el primer set, els cooperativistes no es van fer enrere i van arribar al final del segon perí-
ode amb possibilitats d’igualar el marcador. Amb tot, les tres pilotes de set que van obtenir no les van aprofitar i, finalment, els madrilenys van posar el 0-2. En el tercer, els tarragonins van remuntar un 3.8 inicial per guanyar el set 25-23 amb un bloqueig de García-Torres. Amb tot, el Leganés es va emportar el partit. El guió es va repetir en el següent partit contra el San Sadurniño, que es van emportar el duel i el bitllet per a les semifinals amb un 3-0. Tot i el resultat, afectat per les baixes sensibles a la rotació tarragonina, el tècnic Stevovski es va mostrar satisfet pel rendiment de l’equip i ja centra totes les atencions de cara al primer partit de la segona volta. Aquest serà el pròxim dissabte a la pista de l’Ibiza, el segon classificat, que també va caure a la fase de grups de la Copa Príncipe.
Tres equips del Golf Costa Daurada disputaran l’Interclubs de ‘Pitch & Putt’ 2024 Golf El Golf Costa Daurada arrenca amb força la temporada de Pitch & Putt. Tres equips de l’entitat participaran en el Campionat de Catalunya el pròxim 27 i 28 de gener. L’equip liderat per Toni Del Águila, a la Segona Divisió Oest, buscarà, per segon any consecutiu, situar-se a les places d’honor de la classificació. També
participaran l’equip Paulson AM Costa Daurada, de Tercera Divisió, i l’equip dels Puputs del Golf Costa Daurada, del primer grup de la Quarta Divisió. Fins a 12 jugadors i jugadores prendran part en aquest campionat per equips que s’allargarà fins al cap de setmana del 21 i 22 de setembre i constarà de vuit proves. Redacció
12 Dilluns 15 de gener de 2024
El CB Tarragona presenta els seus equips en una jornada de victòries al Serrallo Bàsquet
El Club Bàsquet Tarragona va presentar el darrer dissabte els equips de l’entitat que competeixen aquesta temporada 2023-2024. Un total de 33 equips i uns 350 jugadors van desfilar per la pista del pavelló del Serrallo després del partit del sènior masculí corresponent a la 16a jornada de la LEB Plata, que va suposar la quarta victòria consecutiva a casa de l’Ibersol CBT i el triomf de l’equip femení. Davant d’una grada
plena a vessar, la presidenta de l’entitat, Núria Grados, es va referir al club com «una gran família» i va destacar «el compromís i els valors de tots els seus integrants», des de jugadors i entrenadors als patrocinadors i organitzacions que donen suport al club. Grados va posar en valor l’aposta per l’equip inclusiu dels Originals i la de continuar potenciant el bàsquet femení com a exemples d’un club que «es preocupa pels reptes espor-
tius, però també pels socials». Durant l’acte de presentació dels equips, el club va retre fins a tres homenatges: a Berni Álvarez, per l’ascens a LEB Plata del primer equip masculí el passat mes de juny, quan era l’entrenador; a Pep Bertran, pel seu suport al club des de les seves responsabilitats a l’empresa Repsol; i a Eugeni Tolosana, per la seva dilatada trajectòria com a entrenador al Club Bàsquet Tarragona. Redacció/Gerard Sala
El Cartagenna evita que el CB Salou doni la sorpresa (77-70) Bàsquet
El Barça s’emporta el clàssic contra el Reus (3-6)
Oukhelfen, rècord d’Espanya de 10K
Hoquei Patins
Atletisme
El Reus Deportiu no va poder superar el Barça en el clàssic de l’hoquei català. Els roig-i-negres van caure per 3-6 en un partit que va ser una celebració per l’homenatge a l’exjugador reusenc Raúl Marín. A nivell esportiu, el Reus va colpejar primer amb
Martí Casas, però l’alegria no va durar gaire perquè Barroso va marcar l’empat i Pau Bargalló l’1-2 abans del descans. Els de Jordi Garcia van aguantar, però el Barça va obrir una bretxa de tres gols que els roig-i-negres no van poder remuntar. Redacció/Cedida
L’atleta reusenc Abdessamad Oukhelfen va batre ahir el rècord d’Espanya de 10K amb un temps de 27’44’’ en la 10 K València. Oukhelfen va superar la millor marca nacional que posseïa Toni Abadía amb un temps de 27’48. En la categoria femenina, la keniana Agnes Ngetich va batre el record del món de 10K amb una marca de 28’46’’. Redacció/Cedida
L’OCA Global CB Salou es va quedar a les portes de donar la sorpresa al camp del líder (77-70). Els salouencs van plantar cara al Cartagena CB. A més, van enviar el partit al descans amb avantatge a l’electrònic gràcies a un apoteòsic d’Isaac Mayo. L’escorta va anotar un total de 28 punts i, de fet, va ser l’únic que va superar els 20 punts de tot l’equip salouenc. En el tercer quart, els de Jesús Muñiz van aguantar l’escomesa local, però la victòria se’ls va escapar al darrer quart quan el conjunt murcià va establir un parcial de 20 punts. Redacció
Dilluns 15 de gener de 2024
Editorial
Evitar la mort del Priorat
E
l Govern català ha posat sobre la taula dos projectes per solucionar, de manera definitiva, els problemes de reg a la comarca del Priorat. Les propostes representen un cost de 60 milions d’euros i, si es compleixen tots els terminis sense entrebancs, estaran en marxa en tres anys. La solució, finalment, depèn d’aprofitar l’aigua de l’Ebre fent-la arribar als embassaments que permeten sobreviure els conreus prioratins. No es tracta d’aprofitar sistemes naturals, ja que fins i tot caldrà forçar el bombament d’aigua perquè pugui arribar des de Garcia fins als Guiaments, però és la solució més ràpida que des
del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’ha trobat per no veure morir lentament el Priorat. Perquè, en realitat, si l’agricultura no aconsegueix sobreviure a la comarca, res no sobreviurà. No hi ha una indústria desenvolupada que no estigui vinculada, precisament, a l’agricultura i, l’alternativa turística, que poc o molt també subsisteix, no tindria cap mena de sentit sense la capacitat d’atracció que exerceix l’enocultura a la zona. Plantejar aquestes noves infraestructures sembla, a més, inevitable. La perspectiva de què la sequera i la caiguda de recursos hídrics actual sigui circumstancial ja no se la creu ningú.
Tribuna
Fons i forma en la política
E
n el nostre viure quotidià es confon, repetidament, el fons i la forma, és a dir, no es distingeix el desig de la manera en que es conquereix, per molt que les variables al respecte siguin més importants del que puguem creure, especialment pel que fa al que ens envolta, i que, vulguem o no, forma part de la nostra supervivència i suposen contrapunts més definitius del que poguéssim suposar des d’una visió individualista, tant de moda. Pel que fa al apartat de la política, la cosa encara és més emblemàtica, i masses vegades, dintre de la pròpia contradicció evident, que envaeix la cosa pública, es fa vital, sobre tot en el moment en que les decisions s’han de compartir amb la gent o els potencials votants, que podrien o no subscriure determinades posicions, segurament més polèmiques que el que s’havia previst. Si aprofundim en el tema, podem veure com, repetidament, la manera de comunicar és fa viral per la seva capacitat d’influència, sobre una comunitat, cada cop més fragmentada i, el que és més evident, farta de paraules buides, que el que volen és confondre en funció d’un fer repetidament contradictori. Assentant el principi de la influència de la forma, podem veure com, cada cop es fan més esforços per vendre el producte, encara que poc es parli de les conseqüències directes del resultat en sí mateix; és a dir, el realment important es la forma per damunt de qualsevol altre
ideologia, l’economia, la situació social, la dels mercats, o l’evidència d’una globalització inexorable; per tant, quedar-nos en el titular de la forma, no pot amagar el fons i les connotacions que suposa la decisió emprada. Lluís Badia Tenim exemples de tot tipus en la vida Advocat pública, a tots els nivells, des del mes proper, el municipal, fins el que dissenya el punt, inclús el resultat de cada una de les país; on repetidament no veiem el que suposa decidir, especialment pel que és decisions que s’adopten. El tema, fins i tot, pot arribar a cotes referència al nostre futur, la nostra llid’incomprensió insospitades, doncs de bertat i el que és més evident, la vida en vegades es pot amagar el que es proposa, sí mateix, que pot mutar en funció de reara bé, amb arguments de tot tipus, per solucions allunyades i que es fan difícils justificar la seva vigència, com s’ha fet re- de comprendre. Segurament, el fàcil és continuar conpetidament en política, forma i fons, són solidant el camí de la el mateix, qüestió que massa silenciosa, que ens posiciona en un L’evidència ens porta marc de difícil entesa irremeiablement a una tàcitament no posa problemes, assumeix si es mira de manera societat ‘domada’, on objectiva cada deci- quasi tot és vàlid a l’hora sense dir ni piu i que, sió, especialment si de buscar les adhesions en tot cas, opina quan vota cada x temps, un s’atenen els condiciode tota mena altre cosa és si ens ponants que ens porten dem permetre aquest a la mateixa. Es pot justificar tot, una altra cosa és panorama de nul·la comunicació, o relat si això s’instrumenta amb dades a les desviaxat , al que ens acosten i que té en que tots puguem tenir accés, o es fruit de el portaveus mediàtics el punt de justififonaments aliens a la gran majoria i que cació desitjada. Com quelcom deia, la realitat és que només competent als que decideixen per forns i forma coincideixen, i l’evidència nosaltres. És evident que, d’entrada, la majoria ens porta irremeiablement a una societat pot subscriure determinades solucions, domada, on quasi tot és vàlid a l’hora de una altra cosa és explicar totes les con- buscar les adhesions de tota mena, per traprestacions que això comporta, des aquells que ens lideren en tots els aparde vessants tant diferents com pot ser la tats de la nostra convivència.
13
Dels lectors Posar en valor a les persones de més edat Iniciem 2024 amb propostes i reivindicacions on volem posar en valor el col.lectiu de la Gent Gran en aquest gener que inicia convuls on no hem après la lliçó i un futur insegur situa a les persones grans en ciutadans de tercera, volem reflexionar sobre els reptes polítics, socials i sobre l’envelliment, aquelles actuacions que poden afectar a les persones grans. Un gran repte la longevitat, amb un 5,7 % majors de 80 anys i una població centenària de 2.538 persones a Catalunya segons Idescat, vivim molt més, determinat per molts condicionants, però aquest augment no pot ser vàlid si no l’acompanyem de bona salut, qualitat de vida i millora de drets. Proposem un replantejament de la mirada de l’envelliment a les noves realitats i crear noves fórmules per orientar la vida de les persones grans en totes les etapes de la vida. Eines per treballar la seva autonomia, impulsant iniciatives que promoguin la participació dins de la societat, ja sigui en nivell polític, associatiu, comunitari, cultural, sanitari... Treballar per enfortir les ‘Relacions Intergeneracionals’ aquelles que garanteixen valors, trencant estereotips envers la gent gran i com a transmissors de coneixements, sempre en un benefici positiu ambdues parts. Ajudar en la constitució de l’estat de Benestar per treballar per les cures de llarga durada que respecti el dret a decidir com envellir, ajudar per no tenir que renunciar a la seva identitat sexual o expressió de gènere, disminuir la Soledat no volguda, treballar en la direcció de la prevenció, els valors de la solidaritat i els personals. Cerquem la complicitat de les institucions i que les actuacions polítiques no siguin determinants per la sensibilitat personal del polític de torn, creure en el sector, planificació en la direcció del Baby Boom, reduir llistes d’espera en la Dependència, com simplificar la burocràcia que l’acompanya, dotar de finestres úniques on realitzar els tràmits ja siguin bancaris,
mèdics i socials, complir per part d’organismes les promeses i acords establerts en el sector, destinar recursos econòmics i dotar de conselleries de gent gran independents en ajuntaments on es treballi de forma integral, amb accions preventives, informatives, que posi en valor la figura dels Seniors i crear xarxes de voluntariat que treballi de la mà de la comunitat, que no realitzi duplicitats amb altres entitats, fugint de la caritat i el paternalisme. Volem propostes que persegueixin millorar la qualitat de vida de les persones grans que empoderin i que de ben segur influiran positivament en la salut integral del col. lectiu. Volem polítiques imaginatives , reals i que escoltin a les persones grans. Volem compromís i que pensin en les persones de més edat.
Jerusalem Torra Torredembarra
Ja fa quatre anys Passen els dies, mesos i anys. La teva petita ja és una doneta i té moltíssimes coses de les que feies tu. La teva dona, com sempre, va de bòlit tot el dia per arribar a tot, i nosaltres, ja ho saps, anem fent, mirant sovint al passat recordant amb un somriure algunes de les coses que ens passaven. Potser el més just seria que demà o passat ens veiéssim per la tarda, potser. Ja saps que fa poc més de dues setmanes vam venir a celebrar el nostre cap d’any a Constantí, amb tu. Potser la gent ja no es sorprèn quan ens veu bevent una cervesa a aquelles hores i, sobretot en aquell lloc, però l’única cosa que volem és estar una estona amb tu. El que és injust és el que passà fa quatre anys al polígon sud de Tarragona, aquell maleït dia en el que treballaves de tarda i el cel es tornà taronja just després de l’explosió. En aquelles hores a l’hospital ens vam poder acomiadar de tu, però saps que quan ens vas deixar també vas prendre un trosset de tots nosaltres. Et trobem a faltar, Òscar Atance.
Els teus Tarragona Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com
14 Dilluns 15 de gener de 2024
Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Mor als 65 anys Carme Saldaña, coordinadora esportiva del Club Esportiu Alba Reus Obituari
Per molts anys, Maria dels Àngels! Qui t’havia de dir que arribaries als noranta-sis amb aquesta vitalitat. Continues amb l’esperit jove, recordant aquelles cançons que ballaves a l’envelat les nits d’estiu. Desitgem que tinguis molta salut i puguis compartir moments especials amb la família. T’estimem molt! David, Àngela, Marc, Ainara i Biel.
La coordinadora esportiva i una de les fundadores del Club Esportiu Alba Reus, Carme Saldaña, va morir dissabte als 65 anys. Des de l’entitat lamentaven ahir la seva pèrdua a través de les xarxes socials. El Club Esportiu Alba Reus destaca que Saldaña «ha estat la peça central en la creació i evolució del nostre club», afegint
que «ha dedicat tota la seva vida a ajudar a les persones, especialment compromesa amb les persones amb discapacitat, defensant els seus drets i millorant les seves oportunitats». Saldaña va acompanyar als esportistes del club reusenc el juny passat a Berlin, on se celebraven els Special Olympics World Games. Redacció
Necrològiques Tarragona José Torres Hurtado. Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avuia les 11 h al Tanatori. Maria López Yagüe. Ha mort a 94 anys. El seu funeral serà avui a les 11.45 h al Tanatori. Marta Quevedo Blanco. Ha mort a 65 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Reus
Saldaña en una sèrie documental de Canal Reus.. Canal Reus
La Women Race fa una donació de més de 18.000 euros per a l’Associació Contra el Càncer Solidaritat
La vuitena edició de la cursa Women Race El Corte Inglés ha fet una donació de 18.209 euros a favor de l’Associació Contra el Càncer de Tarragona. L’objectiu de la cursa és promoure hàbits de vida saludables i recaptar els màxims fons possibles. Des de l’organització apunten que s’ha fet realitat gràcies a la participació
de més de 2.500 corredors i les donacions de particulars i empreses. L’organització ha aprofitat l’ocasió per confirmar una nova edició i posar data: el 20 d’octubre. La cursa es durà a terme amb la col· laboració de l’Ajuntament de Tarragona, Guàrdia Urbana, Protecció Civil, Creu Roja i l’Associació Contra el Càncer a Tarragona. Redacció
Josep Maria Torrens Nolla. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori. Carme Saldaña Marsal. Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la parròquia de Sant Francesc. Josep Maria Fabregat Armengol. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà demà a les 10.30 h a la parròquia de Sant Francesc.
Salou Antonio Planas Ruiz. Ha mort a 78 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia Santa Maria del Mar.
Torredembarra Josep Maria Grifol Vicente. Ha mort a 94 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori. Julian Calzada Rodriguez. Ha mort a 62 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Cambrils Isabel Porcar Aparici. Ha mort a 76 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h. al Tanatori.
Dilluns 15 de gener de 2024
15
Avui felicita als que es diuen: Pau, Maur (Maure o Mauri), Plàcid i Secundina.
Espai patrocinat per:
Farmàcies
L’horòscop
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
És el dia per pren- La paciència serà La teva ment cu- Avui és el dia per dre decisions au- la teva millor aliada. riosa et portarà cuidar de tu madaces. Confia en Evita prendre deci- a descobrir al- teix, Càncer. Dela teva intuïció i en- sions precipitades i guna cosa fasci- dica temps a refronta’t a aquests dedica temps a re- nant avui, Gèminis. laxar-te i rejuvenir. reptes. Una sor- flexionar. Una con- Abraça la diversitat Una oportunitat presa agradable nexió especial po- d’idees i mantén la emocionant al tret’espera. dria florir. ment oberta. ball podria sorgir.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
La creativitat està L’organització serà L’harmonia regnarà És el dia per exal seu punt àlgid clau avui, Verge. en les teves relaci- pressar les emociavui, Lleó. Deixa Estableix prioritats ons. Resol qualse- ons. Obre el teu cor que el teu costat i completa tasques vol conflicte amb i comparteix els artístic brilli i sor- pendents. A l’àmbit diplomàcia i gau- teus pensaments prèn a tothom amb personal, una sor- deix de moments amb algú proper. la teva enginyo- presa agradable et especials amb els La teva determinasitat. farà somriure. teus estimats. ció et portarà lluny.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4
L’aventura et es- La perseveran- La originalitat et La intuïció et guiarà pera avui, Sagitari. ça serà clau. En- destacarà. No tin- pel camí correcte. Atrèveteix-te a ex- fronta’t als reptes guis por de mos- Confia en les teves plorar alguna cosa amb determinació trar el teu veritable corrents i estaràs nova i emocionant. i veuràs resultats jo i sorprendre els en el lloc i moment A l’àmbit financer, positius. En l’amor, altres. Una oportu- adequat. Al treball, una inversió podria la comunicació re- nitat social et obrirà la teva creativitat donar fruits. serà reconeguda. forçarà els llaços. noves portes.
6
TV local
9
CANAL REUS TV
5
7 8
TARRAGONA: Payo Sol, Anna. Rambla Vella, 31. Telèfon 977 233 119. Creus, Araceli Escudero, Irene. Violant d’Hungria, 23-25 (SPiSP). Telèfon 977 201 842. REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. M. Mercè Maduell M. Mercè Estapé. Ctra. de Riudoms, 49. Telèfon 977 332 501. SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761. VILA-SECA: Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 395 086. CAMBRILS: Barcelona Marti, Frederic. Av. Independència, 1. Telèfon 977 360 466. VALLS: Miquel Alonso, Angeles. Plaça del Pati, 9. Telèfon 977 600 606. EL VENDRELL: Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors, 74. Telèfon 977 664 422.
10
TAC 12
IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer ¡¡OPORTUNIDAD!! VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo. Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Tercero sin ascensor. Zona privada con parquing exterior. Tel: 650.939.822 Mª José
TRASPÀS TARRAGONA TRASPÀS BAR RESTAURANT. CÈNTRIC I BEN EQUIPAT. PREU: 90.000€ (Negociables) Tel. 679.352.837
15º
Previsió pel Camp de Tarragona
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total. Tel: 692.780.087 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 MASAJISTA TITULADA. Relax cuerpo-mente. Tel: 722.823.696
TREBALL experiencia en
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
za hogar. Tel: 697.667.097
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
OFERTA DE FEINA
cuidado
personas mayores y limpie-
LA SELVA DEL CAMP
Operari per fabricació, muntatge i reparació de portes de garatge i automatismes. Telf: 667.869.334
TAPICERO ECONÓMI-
Solució: nivell mitjà
CO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879 PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
Solució dels mots encreuats
Estat del cel Fins a migdia el cel romandrà molt ennuvolat o cobert pel pas de bandes de núvols alts i mitjans; amb estones de nuvolositat més compacta durant el matí i sobretot al terç oest de Catalunya. A partir de llavors s’obriran clarianes i a partir de mitja tarda quedarà poc ennuvolat en general. Precipitacions Fins a primera hora de la tarda és probable precipitació feble a punts del terç oest i nord del país. Anirà quedant restringida a punts del Pirineu occidental i al final del dia minvarà. La cota de neu voltarà els 2.100 metres al Pirineu.
OFERTES 4 DIES +1 GRATIS
977.33.03.83
7 DIES +3 GRATIS
ALTRES
................
REFORMES MAS. Tel: 610.866.909 –
8º
MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847
JORNADA INTENSIVA
El temps Màxima
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
PROFESSIONALS
FACHADAS Y REFOR-
Mínima
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
SE OFRECE CHICA con
12
HORITZONTALS: 1. Poblat fortificat preromà del nord i del centre de la península Ibèrica. Ha deixat enrere la infantesa. 2. Fabriqui euros. Casa rural russa. 3. Té molts braços. Feia piscines amb estil. La Quinta del Biberó. 4. Banyut esquerp. Tou i deformat. Límits a la gratitud. 5. Una dins de la carta. Imitava un rictus sardònic. Petita tassa de xocolata. 6. Conjunt de coses amassades. Llançarà un missatge. 7. Col·locaràs les nanses. Taca greixosa. 8. Mig groc. Príncep àrab. Es repeteix al final del concert. 9. Grata. O carn o peix. N’hi ha dues per barba. 10. El pedal del mig. Entremaliat. 11. Terra semblant a un erm. Objectiu de somni. 12. Sol ser força càustica. Destral de llenyataire. VERTICALS: 1. Aspirant a comandant. Sense pares. 2. Tenen propietats. Pasta. 3. Ompliran el pap abans de dormir. Pansits. 4. Delimiten un torn. Massa prim o masa eixut. Vocals de moda. 5. Mostrà la bandera blanca. Estimats. 6. Deessa sense cap ordre. Un pont de molt alta volada. Discurs musical. 7. Aversió en alça. Una pell d’abric. Fuig d’estudi. 8. Necessita plom per mantenir la sang freda. Ciris que inciten a anar endavant. Pica esmicolada. 9. El número necessari per assolir la majoria. La més fleuma de l’hort. 10. La simbologia ianqui. Encreuaments circulatoris. 11. Mig calb. Furóncols. Cansat. 12. Mor cada capvespre. Timbal gros que atabala.
TERÀPIES
PRECIO: 98.000€
Solucions
11
11:30 Connecticat 11.00 Aventurístic 12:30 Desolasol 11.30 Destí 2030 13:00 Aventurístic 12.00 SPi+TV 12.30 Aventurístic 13:30 Gent de riu 13.00 Connecti.cat 14:00 Notícies migdia 14.00 Notícies 12 14:30 Qüestió de fons 14.30 Notícies 12. Esports 15:00 Notícies migdia 15.00 SPi+TV 15:30 Caminant per catalunya 15.30 Notícies 12 16:00 Notícies migdia 16.00 Notícies 12. Esports 16:30 Fet a mida 16.30 Fet a Mida 18:30 Qüestió de fons 18.30 Clipping 19:00 Connecta 10 19.00 Connecta 10Comarques comarques 19.30 180° 19:30 180 Graus 20.00 Notícies 12 20:00 Notícies vespre 20.30 Notícies 12. Esports 20:30 Cercle central 21.00 La tertúlia del Dorsal 12 21:00 Notícies vespre 21.30 Aventurístic 21:30 Cercle central 22.00 Notícies 12 22:00 Notícies vespre 22.30 Notícies 12. Esports 22:30 Cercle central 23.00 La tertúlia del Dorsal 12 23:00 Notícies vespre 23.30 Aventurístic 23:30 Cercle central 00.00 Notícies 12
Anuncis classificats
VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià. Precio a convenir. Tel: 616.568.908 ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085
Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com
Dilluns 15 de gener de 2024
Jimmy Piñol: «Els participants del Campus Rock no volen lleure, volen música i tocar»
Tijuana
L’habitació segura
C
Entrevista El director i cofundador del Campus Rock explica la història d’aquesta veterana escola itinerant de pop-rock Acabeu d’anunciar les dates Inicialment, aquest campus l’ofedel Summer Camp del Campus ríem a joves a partir de 12 anys, Rock 2024 a l’Espluga de Fran- però a ran d’haver començat a fer colí. Ja sou una proposta del tot els Minicampus, que són caps de consolidada. setmana per a nens de 8 a 11 anys, «Vam començar l’any 2001, i al ens vam trobar que molts pares començament ens va costar molt ens demanaven fer la mateixa arribar a les famílies i que aquesta oferta musical a l’estiu, però amb oferta s’entengués. Ara, durant el una mica més de lleure. Així que curs, fem campus de caps de set- l’any passat també vam posar en mana a Sant Cugat i a Manacor, i marxa el Campus Rock Kids, on un a l’estiu de tres o quatre dies a els participants fan música, però Girona. Però el Summer Camp de també activitats de lleure relaciol’Espluga de Francolí és l’únic que nades amb aquesta. Igual que els inclou l’allotjament. Havíem estat grans, fan instruments, combos i a Montblanc, a Castellterçol i a un concert final, però tot una mica Prades, però des de l’any passat el menys intens. I tot per demanada fem a Villa Engràcia, a l’Espluga, dels pares, perquè si bé és cert que perquè l’equipament és molt xulo, hi ha alguna altra oferta de colòi les aules on treballem estan al nies musicals, com la que fa Camateix recinte, fet que ens facilita merata XXI aquí a Tarragona, les molt la producció. A més, l’entorn nostres són una mica diferents: és idíl·lic. A Prades també hi vam fem una mica més de soroll». estar molt bé, però era diferent». En aquests vint anys han proAl Campus Rock s’hi treballa liferat les escoles de música i molt, no és una cosa d’anar a s’han revalorat els estudis mupassar uns dies… sicals. Heu notat si «Sí, amb els anys hem la canalla tenen més anat temptejant els i millor formació participants per saber musical? si volien més lleure «Sí, des que vam coo no, i la conclusió és mençar hem vist que que no. Ells demanen les edats han anat tocar i passar-ho bé baixant molt. Això és amb altres nois i nosimptomàtic d’aquesies d’arreu dels Països ta formació que coCatalans (o de fora: mentes. Quan jo vaig l’any passat ens van començar a fer músivenir de Suïssa i ca, en el context Cristina Serret Alonso de Tailàndia…). de Lax’n’ Busto,
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan
Jimmy Piñol és bateria i membre fundador del grup Lax’n’ Busto. Aina Piñol
Alumnes ‘il·lustres’ «Membres de Doctor Prats o Stay Homas han sigut alumnes del Campus Rock» al meu poble no hi havia cap escola de música moderna, ni tan sols una botiga de música. Avui dia, n’hi ha a totes les comarques. I estem veient que, com que hi ha molta més canalla que comença a tocar de més jove, hi ha més coneixement de l’instrument. I també més ganes fer coses, de compartir la música. I és per això que propostes com la nostra tenen sentit. Nosaltres vam engegar aquests campus perquè en la nostra activitat musical havíem descobert les coses a base d’hòsties, per encert i error. I per això en els primers campus també vam programar xerrades de professionals del sector, de premsa, ràdio, del món de la producció i músics. Després, també ens hem trobat que la tecnologia ha afavorit que
hi hagi gent que aprengui sense professors, però el cert és que, al final, la música no l’acabes fent mai sol, hi ha un moment que l’has de compartir amb altres instruments i companys, posar-la en comú per tocar-la en directe». Al Campus Rock heu vist néixer formacions que ara estan en actiu? «Hem tingut alumnes que en podríem dir il·lustres: des de Doctor Prats a Stay Homas, la Maria Hein, la Clara de Renaldo i Clara, la Ivette Nadal, el grup Oxigen… Hi ha molts artistes per als quals el Campus ha sigut important. En el món de la música, normalment et sents una mica rara avis si no tens amics del teu entorn a qui també els agradi. Per a molts, el Campus ha sigut aquest punt de trobada, el dir no estic sol al món, hi ha més gent com jo, i mola. Fins i tot alguns ara són professors, perquè volem que els alumnes també vegin altres maneres d’ensenyar i veure la música».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
om cada gener, el termòmetre ha caigut sota zero a molts dels nostres pobles de muntanya. Llocs amb tant d’encant com Prades, Siurana, Escaladei o Santa Coloma de Queralt que, en aquesta època de l’any, a més, recuperen l’atmosfera de temps més salvatges gràcies als matins gebrats, les boires i l’aiguaneu. Tot plegat, tan melancòlicament màgic i inspirador que m’ha fet pensar en la relació d’amor-odi que vaig mantenir amb el fred de petita. Perquè tot, àdhuc els hiverns, resulta més intens durant la infantesa. Quan anava a escola, recordo que, malgrat tenir un radiador a l’habitació, sempre em vestia sota les mantes de manera que gairebé sortia del llit amb l’abric posat i la motxilla a les espatlles. Els nostres tiets vivien en un edifici antic del centre de Reus d’aquells immensos amb sostres alts. Normalment, només engegaven l’estufa d’una gran cuina-menjador on hi feien tota la vida. Allí s’hi estava al setè cel però, quan havies d’anar a altres parts de la casa, també per la por que feia aventurar-se pel fosc passadís, se’t glaçava la sang. Mai no he corregut tant, ni practicant l’atletisme, com quan els dies més crus havia de salvar la distància entre bastions càlids. No crec que sigui l’única de la meva generació que atresora aquests records i sensacions hivernals que, al contrari del que pugui semblar, són reconfortants. La felicitat d’entrar en una estança segura, aquella sensació inesborrable de refugi, ben a resguard del monstre de l’alè que gelava.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la col·laboració de: