Dilluns 19 de febrer de 2024

Número: 4.983 www.diarimes.com

DILLUNS 19 DE FEBRER DE 2024

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Cultura

9

Ballarins professionals i amateurs omplen Reus de dansa per participar en els Premis Òrbita

Opinió

Solidaritat 10 El Reus Trail Solidari participarà per quinzena vegada en l’Oxfam Intermón Trailwalker, que se celebrarà a Girona

20 Rubén Viñuales. El llegat de Josep Poblet: «Alguns que es diuen hereus polítics de Poblet no actuen amb el mateix sentit de la responsabilitat»

Futbol

Energia

Al Camp de Tarragona hi ha 53 noves plantes solars pendents d’aprovació La superfície que ocuparien les noves instal·lacions fotovoltaiques supera el miler d’hectàrees

Pablo Fernández intentant rematar una centrada. Sestao River

Al Tarragonès hi ha 12 projectes pendents, però la majoria de superfície prevista és a l’Alt Camp 2i3 Gerard Martí

Tarragona 8

Caminar per visibilitzar l’Asperger

El Nàstic esgarrapa un punt contra el Sestao i es manté líder (1-1) Els grana van treure profit de la pilota aturada després de veure’s superats per l’estil de joc travat dels bascs 16 i 17

Centenars de persones van participar en la caminada d’hivern coincidint amb el Dia Mundial de la síndrome d’Asperger

Agricultura

Busquen al voltant de Reus varietats agrícoles que siguin autòctones per recuperar-les 9

Cinema

Sequera

El Govern estaria estudiant portar aigua dels pous de Tarragona a Barcelona per evitar usar la de l’Ebre 5

Sandra Pascual, a l’esquerra, durant el rodatge a Sierra Nevada. Cedida

Tarragona

La construcció del nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau li permetrà guanyar cinc vestidors a la piscina

4

Dues tarragonines, a l’equip de rodatge de ‘La sociedad de la nieve’ de Bayona 6 i 7

2

Dilluns 19 de febrer de 2024

Els promotors busquen terrenys barats en zones amb població envellida què no hi ha cabuda a la xarxa elèctrica. No hi ha prou demanda. Les nuclears no s’aturen mai i no hi ha espai per a tothom», conclou el professor.

El que Saladié denomina com «canibalització del sistema».

L’energia solar fotovoltaica només representa l’1,1% de tota l’energia elèctrica que es genera a Catalunya, segons les dades de Red Eléctrica. ACN

La Conca de Barberà i l’Alt Camp acullen el 86% dels projectes solars al territori Energia La caiguda de la demanda elèctrica condiciona les grans instal·lacions Oriol Castro La instal·lació de plantes solars fotovoltaiques és molt desigual entre comarques al Camp de Tarragona. El 46% d’aquests projectes es troben a l’Alt Camp, mentre que el 40% els acull la Conca de Barberà. El Tarragonès i el Baix Camp aixopluguen el 8 i el

6% respectivament, mentre que no hi ha cap a la comarca del Priorat, segons dades de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona (CTUT). «Hi ha un desequilibri territorial perquè els promotors busquen terrenys barats, sobretot en municipis petits, amb població envellida, on confien obtenir un mi-

llor acolliment», explica Sergi Saladié, membre del grup de recerca GRATET, professor del Departament de Geografia a la URV i membre de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.

Gairebé 1.000 Ha a l’Alt Camp i a la Conca de Barberà estan en tramitació per a instal·lar-hi projectes d’ener-

gia solar. El Baix Camp i el Tarragonès en sumen unes 135 Ha. «Fa 20 anys hi va haver una gran explosió al sector, però ara s’ha entrat en una fase de desacceleració i de debat entre els mateixos fabricants», apunta Saladié.

Aquesta situació es deu, d’una banda, a l’encariment dels productes, que ha provocat

La xifra

1.092 Hectàrees

És la superfície que ocuparien les plantes solars fotovoltàiques que estan actualment en tramitació al Camp de Tarragona

problemes financers als fabricants dels equipaments. De l’altra, per la baixada en la demanda elèctrica. «Els instal· ladors s’adonen que moltes hores ara s’estan pagant a 0 euros i que tardaran molts més anys a amortitzar la inversió inicial», diu Saladié.

«Molts cops, els hi obliguen a aturar la seva activitat per-

No hi ha prou demanda Per aquests motius, els projectes de grans plantes solars estan «bastant parats» i les instal·lacions més petites, de les denominades comunitats energètiques, cada cop agafen més embranzida.

Aquest escenari s’evidencia amb els projectes que recentment s’han engegat o aturat al Camp de Tarragona. Grans infraestructures, com el parc solar Perafort Mapesol 1, amb més de 70.000 panells fotovoltaics als termes municipals d’Alcover, el Milà i la Masó, no són autoritzades. El parc solar previst a la zona de Bellisens a Reus, de 39,5 Ha, també s’ha desistit. A la contra, projectes més menuts, com dos a Riudoms de 3,15 i 6,1 Ha, han estat aprovats. O a la Selva del Camp, on el projecte Mas Colom, que preveu 6.448 panells fotovoltaics, ha rebut el vistiplau de la CTUT. «Es veuen molts projectes maldestres, de promotors amb capital internacional que no coneixen el territori», rebla Saladié. En aquest sentit, l’expert no creu que el procediment burocràtic per engegar aquesta mena de projectes sigui tendenciós, sinó que no hi ha un pla territorial d’or-

Dilluns 19 de febrer de 2024

Plantes solars fotovoltaiques al Camp de Tarragona Potència (Mw)

Número de plantes

Superfície (Ha)

En servei

Tramitació

En servei

Tramitació

En servei

Tramitació

% comarca

Alt Camp

-

303,45

-

26

-

510,59

46%

Baix Camp

Comarca

1,02

36,77

2

9

1,2

69,92

6%

Conca de Barberà

2

192,75

1

6

3

447,02

40%

Priorat

-

-

-

-

-

-

0%

Tarragonès

21,1

57,17

2

12

23,86

65,42

8%

Total en servei

24,12

590,14

5

53

2,06

1.092,95

100%

Distribució de la producció de plantes solars al Camp de Tarragona

La frase

«El 80% dels municipis amb parcs eòlics han perdut població» — Sergi

L’eòlica, encara més dispar Els comportaments dels agents involucrats a l’energia fotovoltaica es poden extrapolar als implicats en l’energia eòlica. Territorialment, la Conca de Barberà té a la seva comarca el 79% dels projectes eòlics, amb 78 aerogeneradors en servei i 11 més en tramitació. El total de les instal· lacions tindrien una potència de 218 MW. Al Tarragonès, no hi ha cap parc eòlic.

Saladié exposa que cada

cop «hi ha més ajuntaments que no veuen tan clar aquestes estructures». «Comencen a pensar que, per 50.000 euros a l’any d’IBI, potser no em surt a compte», apunta l’investigador. Entre els projectes eòlics en tramitació, destaca el parc eòlic de Trucafort, que busca una repotenciació amb 9 nous aerogeneradors, amb una potència de 29,85 MW. «Es tracta de buscar l’equilibri entre l’ocupació del sòl i l’impacte visual i paisatgístic», exposa Saladié. El professor afirma que els molins petits, a la llarga, poden ser més pràctics que les instal·lacions més grans. «Els primers molins eren petits, sense estar en una cadena de muntanya i que no arriben al megawatt, però que funcionen tot l’any perquè no necessiten un règim de vent molt alt. En canvi, com més grans, més vents de ponent o de mestral necessiten per a rutllar», sentencia Saladié.

El professor indica que s’han quantificat uns 74 ajuntaments que no estan d’acord amb la quantitat d’aquesta

Un projecte repartit en set municipis

40%

Saladié, membre del GRATET de la URV denació de renovables. «No s’està aplicant la Llei de Canvi Climàtic, de l’any 2021, que exposa que s’han de determinar uns criteris de repartiment territorial. En canvi, es va tramitant projecte per projecte», sentencia Saladié. Els promotors han d’esperar a la resolució dels Departaments d’Urbanisme i Acció Climàtica. «S’haurien d’establir unes quotes comarcals i habilitar certes zones per alleugerir la burocràcia i no anar fent modificacions puntuals d’urbanisme», diu l’investigador.

L’exemple

Conca de Barberà

Priorat

46%

0% 6%

Alt Camp

8% Tarragonès

Baix Camp

Al Tarragonès, hi ha una ràtio de 150 equips d’autoconsum per 10.000 habitants mena de projectes i que volen més autonomia a l’hora de decidir. «El 80% dels municipis amb aerogeneradors han

perdut població. Això demostra que els promotors no han aportat tot allò que es pensava, sobretot pel que fa als llocs de treball», apunta Saladié.

De cara al futur, l’expert creu que l’autoconsum serà la via més pràctica. «Els grans projectes ja no tindran cabuda. Hi ha un filó obert molt interessant amb l’autoconsum i

les comunitats energètiques, tot i que s’han de desenvolupar jurídicament», opina Saladié. Actualment, al Tarragonès hi ha 150 equips d’autoconsum fotovoltaic per cada 10.000 habitants, i al Baix Camp, la ràtio és de 174. «Tens un rendiment automàtic, des del primer dia tens benefici», conclou l’investigador.

Paradís Solar. Aquest és el nom que rep un pro· jecte de plaques foto· voltaiques al Camp de Tarragona que s’instal· laria en set municipis diferents. La iniciativa, en tramitació, es dividiria en dotze àmbits disconti· nus en diferents espais dels termes municipals de Renau, el Catllar, Nu· lles, Vallmoll, la Secuita, els Garidells i Perafort.

Les plaques solars ocu· parien 49,68 Ha en total, amb una potència nomi· nal de 25 MW. El promo· tor apunta que la inver· sió seria d’uns 4 milions d’euros i busca coinver· sors al territori. El projec· te fotovoltaic preveu una línia soterrada fins a una nova subestació com a forma d’evacuació. De moment, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha acordat emetre un informe desfavorable. Els projectes superiors a 5 MW, han d’acreditar per llei haver presentat una oferta de participació local.

3

4

Dilluns 19 de febrer de 2024

Imatge del ple municipal del passat divendres. ACN

Està previst que el nou gimnàs es construeixi entre el pavelló i la piscina del complex educatiu municipal que hi ha al barri. Cedida

La piscina de SPiSP tindrà 5 vestidors més amb el futur gimnàs Equipaments El complex esportiu comptarà amb una zona d’aigües i un ascensor per a persones amb mobilitat reduïda John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona ha reservat una partida d’1,1 milions d’euros al pressupost municipal per a l’execució del futur gimnàs de Sant Pere i Sant Pau. Més enllà de la construcció d’un nou edifici al complex esportiu municipal del barri, es faran altres actuacions importants per millorar les instal·lacions actuals. Entre d’altres, el projecte contempla l’ampliació i millora dels vestidors de la piscina, que passaran de ser

quatre a nou. Tres d’aquests seran col·lectius i la resta, de grup. D’aquesta manera, es passarà dels 101 metres quadrats actuals als 374.

El nou equipament inclourà bany de vapor, sauna i dutxes bitèrmiques

Diferents serveis El nou gimnàs s’ubicarà entre el pavelló i la piscina. Tindrà planta baixa, on es trobaran principalment els vestidors, i una primera planta, on hi haurà una sales de musculació, d’activitats i de rehabilitació. Ambdós nivells tindran una superfície de 592 metres quadrats. L’equipament tam-

bé comptarà amb un soterrani. El projecte també contempla la creació d’una zona d’aigües amb bany de vapor, sauna i dutxes bitèrmiques. A banda, s’instal·larà un ascensor per facilitar l’ús de l’espai a persones amb mobilitat reduïda. Aquest connectarà tant amb el gimnàs com amb

el pavelló, per tal que tot el complex esportiu municipal sigui accessible.

El conseller d’Esports, Berni Álvarez, assegura que «la creació del gimnàs i els nous vestidors de la piscina del pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau és una de les prioritats de Tarragona Esports». L’edil que és «un deute històric amb el barri que volem solucionar». De fet, el projecte es va presentar fa 13 anys, però ha passat més d’una dècada i encara no s’ha dut a terme.

L’anterior govern es va proposar recuperar la iniciativa. El 2022, van haver de fer una licitació per modificar el projecte per actualitzar les normatives mediambientals i elèctriques. A més, es va impulsar una partida d’1,5 milions d’euros per a la construcció del nou gimnàs. A aquesta quantitat se li han de sumar els 1,1 milions d’euros que s’ha previst en el pressupost del 2024 per fer realitat aquest esperat equipament.

El ple aprova destinar el magatzem 5 de la Tabacalera a un centre universitari Política El PSC, Esquerra i Junts van votar a favor de la cessió de l’espai per 40 anys ACN/Redacció El ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar divendres destinar el mòdul 5 de l’edifici de la Tabacalera a la construcció i gestió d’un centre universitari i de Formació Professional. Amb els vots a favor del PSC, ERC i Junts per Tarragona i els vots en contra de PP, Vox i En Comú Podem, el consistori ha decidit cedir l’espai) per un període de 40 anys: els primers 20 de forma gratuïta i els 20 darrers amb un cànon anual d’uns 212.000 euros. L’adjudicatària haurà de rehabilitar el magatzem 5, una intervenció que puja fins als 4,6 milions d’euros.

La Tabacalera fa 17 anys que està tancada. «La nostra prioritat és omplir espais buits», va afirmar el conseller de Patrimoni, Nacho García, que va defensar anar de la mà d’empreses privades per-

què el consistori no té prou recursos per arreglar tot l’edifici i no seguir «en el dia de la marmota». PP, Vox i En Comú Podem van ser els partits que hi van votar en contra, essencialment per la durada de la concessió, perquè consideren que se cedeix gratuïtament l’espai i perquè les obres que es facin ara per part de l’empresa no seran útils per la ciutat l’any 2066.

Tot apunta que el mòdul 5 de la Tabacalera acollirà estudis esportius, ja que va ser l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (Euses), un centre privat adscrit a la URV, qui va fer una petició a l’Ajuntament d’utilitzar algun dels magatzems per impartir el grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE).

Respecte a això, els comuns van criticar que l’empresa demanava una cessió de 20 anys i, finalment, serà de 40.

Dilluns 19 de febrer de 2024

El Port acull una exposició sobre els agents rurals al Refugi 1 Societat

El Refugi 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona acull, des del divendres i fins al 17 de març, la mostra Agents Rurals: guardians del medi natural. Aquesta exposició proposa un itinerari per la història del Cos d’Agents Rurals que fa més de 35 anys que treballa per a la protecció del medi natural i la biodiversitat des de totes les comarques de Catalunya i aprofundeix en les diferents feines que desenvolupa. L’exhibició dels prop de 24 plafons es complementa amb objectes històrics del Cos d’Agents Rurals i peces audiovisuals de divulgació.

L’horari de visita és de dimarts a dissabtes de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Els diumenges i festius d’11 a 14 h. El 24 de febrer, a les 11 del matí, el comissari de l’exposició oferirà una visita guiada i, seguidament, tindrà lloc un taller adreçat als més joves de la família. Redacció

5

El Govern es planteja dur a Barcelona aigua dels pous de la ciutat Sequera L’Agència Catalana de l’Aigua proposa aquesta mesura per combatre la sequera, segons ‘El Confidencial’ Redacció/ACN L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està avaluant totes les possibilitats tècniques per garantir la disponibilitat d’aigua al país. Una de les solucions que ha proposat i que pren força és la de portar aigua dels pous de Tarragona en vaixells a Barcelona, segons ha informat El Confidencial.

L’argument de l’ACA per justificar aquesta acció, tal com s’indica al diari digital, és que «extreure aigua dels pous no afecta la conca de l’Ebre».

Així, no seria necessari que el Govern estatal aixequés la suspensió del Real Decreto Ley 3/2008 amb el que es va treure aigua en vaixell des de

Tarragona durant l’anterior sequera, el 2008.

Cal recordar que el Govern de la Generalitat ha descartat el transvasament d’aigua de l’Ebre mitjançant la connexió entre les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona i de l’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL). Aquesta possibilitat va provocar moltes crítiques al territori, que també es podrien repetir amb la proposta d’extreure aigua dels pous.

Tal com exposa El Confidencial, Tarragona compta amb 12 punts de subministrament d’aigua potable al subsol: Renau, Soler Bas, Boella, P. Park. Mina Puigpelat, Mina P-II, Bonaigua Vell, Bonaigua

L’ACA defensa que extreure aigua dels pous no afecta la conca de l’Ebre Nou, Cinc Estrelles, Miró II, Ferran i Franquès. Segons consta a la memòria de Sostenibilitat d’Ematsa, d’aquests pous s’extreu cada any 1,2 milions de metres cúbics.

Contactes amb el Port El director de l’ACA, Samuel Reyes, en una entrevista a TV3 ja va parlar de la possibilitat d’extreure aigua dels pous, ja que ara per ara no s’utilitzen.

En els darrers dies, l’ACA ha mantingut reunions amb el

Tarragona té 12 punts de subministrament d’aigua al subsol. Ematsa

Port de Tarragona i l’empresa municipal i Ematsa per estudiar quines inversions serien necessàries per portar aigua de l’Ebre en vaixells d’aquesta àrea a la de Barcelona en cas que acabés sent necessari davant la situació d’emergència per sequera al Ter-Llobregat.

Fa una setmana, el Port de

Tarragona va iniciar els treballs d’adequació d’una canonada que permetria carregar vaixells amb aigua, per estar així preparat en el cas que es requerís. La Generalitat es reserva la possibilitat que vaixells puguin portar aigua tant de Sagunt com de Tarragona al voltant del mes de juny.

6

Dilluns 19 de febrer de 2024

Cristina Cuadrat Gonzalez

U

n total de cent quaranta dies. Això és el que va durar l’expedició de les dues tarragonines que van formar part de l’equip de la pel·lícula del moment, La Sociedad de la Nieve. El seu recorregut va començar el desembre de 2021.

Sandra Pascual, auxiliar de vídeo al film, explica que «en aquest món et mous pel boca a boca, has de tenir sort i estar en el lloc i el moment adequat». Pascual havia compartit projectes amb Guillem Huertas, «un foquista reconegut a la indústria», el qual treballa amb el director de la pel·lícula, Juan Antonio Bayona. «Va ser ell qui em va trucar i em va dir: serà un projecte molt gran i serà dur perquè gravarem a la muntanya, però crec que pots encaixar, i no m’ho vaig pensar. Quan em va donar la notícia vaig valorar que em truqués a mi per treballar en un projecte tan gran». Per la seva banda, Marta Vives, ajudant de producció, estava endinsada en els actes de Santa Tecla quan va rebre la notícia: «La que un dia va ser la meva cap em va trucar i em va dir: vull que m’acompanyis a Granada a fer aquest projecte i que siguis la meva ajudant. Vaig haver de sortir de la plaça de la Font per pair la notícia».

Un cop dins, van començar els preparatius. Per Vives van ser dos els mesos que va estar a Barcelona gestionant tot el que s’havia de dur a Sierra Nevada, on es va gravar gran part del film. En canvi, Pascual va passar un mes fent comprovacions i adaptant el material per la neu, i va fer les primeres proves de càmera amb els actors. Passat Cap d’Any, començava el viatge.

Les tarragonines van posar rumb a Puertollano (Granada) on van viure quatre mesos i mig. En aquell moment, les restriccions de la covid encara eren vigents i, amb el repunt de casos a l’Estat, el virus va entrar a l’equip. «El dia que arribàvem a Sierra Nevada els actors van donar positiu», narra Vives. A partir d’aquell moment els plans van canviar. Durant aquella setmana es van buscar dobles per poder rodar i «no perdre temps».

Pascual va ser un dels casos positius: «Jo em vaig incorporar dos dies després. Vam caure molts, entre ells el director, que el van haver d’aïllar en una caseta, perquè no es volia perdre el primer dia

Sandra Pascual durant el rodatge del film al costat de l’avió que es va traslladar a Sierra Nevada, a 3.000 metres d’altura. Cedida/Quim Vives

Cinema

L’expedició tarragonina de ‘La sociedad de la nieve’ Sandra Pascual i Marta Vives van formar part de l’equip de la reconeguda pel·lícula de J.A. Bayona

de rodatge, i donava indicacions a través d’un micròfon».

Treballar a alta muntanya «El fred, el clima i la neu».

Aquests factors van ser els principals hàndicaps de les tarragonines durant el rodatge, tot i que les vivències van ser diferents. Per la seva banda, Vives gestionava l’equip de transports. «Per mi va comportar molta més feina.

En un rodatge normal, molts cops es fan servir cotxes propis, aquí tots eren de lloguer.

A més, es van canviar les rodes i van posar les especials per la neu. També vam haver de comprar cadenes perquè la gent es pogués moure, ja que cada departament tenia, mínim, un cotxe. A part, són quasi cinc mesos que estàs vivint en un poble molt petit.

Sandra Pascual durant el rodatge del film. Cedida/Andrea Campillo

Per tant, també calien cotxes pel dia a dia», explica.

Pel que fa a la part del rodatge, Pascual apunta que hi havia dos sets: «Van construir un plató a peu de pista i un altre a dalt de la muntanya, on

A l’inici del rodatge van buscar dobles perquè els actors van donar positiu en covid

hi van traslladar un avió». «Jo he format part dels dos sets, tot i que majoritàriament he estat a exteriors, on rodàvem a 3.000 metres d’altura», assenyala. «Els dies a la muntanya són durs», apunta, «inclús els dies de sol, on em vaig arribar a cremar de la retina». Entre els mesos de feina, Pascual destaca el mes de març, quan «em va tocar anar amb la unitat que feia les expedicions que els personatges duen a terme per creuar la serralada.

Mentre feia mal temps estàvem a plena muntanya. Allò va ser molt dur, sobretot pel que fa al material. Havíem de vigilar les càmeres, ja que no es poden mullar. Jo crec que m’he tret un màster en cuidar la càmera fent la pel·lícula», afegeix rient. D’altra banda, també destaca els desplaça-

ments: «Aquí no era com una pel·lícula normal on portes el material a producció i ells el mouen d’una unitat a una altra. Aquí, un cop estàvem a la muntanya, no podíem baixar.

Tant els actors com l’equip tècnic pujàvem junts, i això mai passa, els actors sempre arriben més tard. Per mi el més complicat va ser la pressió de no cagar-la en res, perquè al final estava a les meves mans, si em deixava alguna cosa ja no es podia muntar».

Les dues cares del rodatge Vives relata que no va ser dur l’aïllament, ja que disposava d’un cotxe i «al principi fas excursions i turisme per conèixer la zona, però també cansa anar amunt i avall i al cap de quatre mesos el que vols és tornar a casa».

Dilluns 19 de febrer de 2024

7

La tarragonina Marta Vives a Sierra Nevada, durant els mesos de rodatge de la pel·lícula ‘La Sociedad de la Nieve’, gravada entre el gener i l’abril de 2022. Cedides

Per la seva banda, Pascual comenta que, al final del rodatge, «em van donar un dia de festa perquè vaig arribar al meu límit». La tarragonina va formar part de l’equip de les expedicions: «Van venir uns noruecs especialment per gravar aquestes escenes, que eren les més bèsties a nivell físic. A més, venien descansats, jo portava quatre mesos.

Vam fer ràpel, descens... Eren professionals. Amb ells vaig passar dos dies i vaig petar», explica. «Llavors em van passar de nou a exterior. Allà vam rodar el rescat, on sentia que havia explotat i que, d’alguna manera, l’helicòpter també era un rescat per mi», apunta rient. Alhora, afegeix que aquell dia «era complicat per la logística, ja que vam rodar

amb una pel·lícula antiga, però quan l’equip treballa bé, tot surt bé. Amb el rescat crec que tots vam empatitzar amb aquella felicitat, tots marxàvem de la muntanya».

«Amb el rescat, tots empatitzàvem amb la felicitat, tots sortíem de la muntanya»

L’estrena i els premis Totes dues apunten que amb la magnitud del rodatge ja s’augurava una gran pel·lícula.

Vives insisteix que ella viu «la

síndrome de l’impostor. Jo li vaig preguntar molts cops a la meva cap per què m’havia trucat a mi. No et creus el que està passant i que has estat

allà». Però, d’altra banda, diu que «el reconeixement ha sigut emocionant. Sembla que s’ha recuperat la sensació de quan tothom anava al cinema i es parlava d’una pel·lícula durant molt temps. La nostra es va estrenar al desembre i ara encara se’n parla». D’altra banda, Pascual creu que és un reconeixement a la feina feta.

«Tot el que hem fet i el que

hem viscut ha valgut la pena.

Mai penses que et pot passar a tu i que pots treballar en un film que va als Oscars», explica la tarragonina afegint que «amb el projecte vaig créixer molt, per mi és un abans i un després. Haver tingut l’oportunitat d’aprendre tant és el que m’emporto, però el reconeixement fa que encara valgui més la pena».

INTERACCIONS ALIMENTS - MEDICAMENTS ............................................................... És el resultat de les interferències que es poden donar entre fàrmac, nutrient o aliment i el pacient.

El consum de certs aliments pot modificar l’eficàcia i la seguretat d’alguns medicaments de forma inesperada, disminuint l’efectivitat o provocant efectes no desitjats i, fins i tot, afectar en l’estat nutricional d’una persona.

Hi ha dos tipus d’interaccions entre aliments i medicaments:

• Begudes alcohòliques: no és recomanable el consum d’alcohol amb qualsevol medicament en general, però es desaconsella especialment en el cas d’àcid acetilsalicílic (Aspirina®), paracetamol i antiinflamatoris no esteroidals, com per exemple Ibuprofè, així com qualsevol antipsicòtic o alguns depressius.

• Café, te, begudes energètiques i refrescos amb cola: aquestes begudes amb cafeïna, teïna o similars estimulen el sistema nerviós i poden

• Interacció de l’aliment sobre el medicament (IAM): on l’aliment, o els seus components, provoquen un augment o una disminució de l’efecte terapèutic del medicament o provoca efectes indesitjats.

• Interacció del medicament sobre l’aliment (IMA): en aquest cas, és el medicament el que influeix en com el cos aprofita els nutrients alterant l’estat nutricional del pacient. Aquestes interaccions són més problemàtiques en l’ús de fàrmacs crònics i en poblacions més vulnerables, com les persones grans.

Si coneixem els aliments que poden provocar interaccions amb la nostra medicació, normalment no és necessari deixar de consumir-los, sinó que l’haurem de prendre per separat, deixant unes dues hores de separació entre la seva ingesta.

No obstant, alguns aliments i begudes de consum habitual compten amb interaccions amb alguns medicaments:

interaccionar amb medicaments que també l’estimulin.

• Llet i derivats: el calci d’aquests aliments dificulta l’absorció de medicaments com alguns antibiòtics o medicaments per l’osteoporosi, el que pot debilitar el seu efecte.

• Sal: pot afectar l’acció dels medicaments antihipertensius. Si s’evita la sal en la dieta per recomanació mèdica, cal vigilar amb els medicaments que tinguin un contingut alt en sodi, com els medicaments efervescents.

• Aliments rics en potassi: quan els medicaments que prenem augmenten els nivells de potassi del cos, es recomana no ingerir certs aliments per no sobrepassar els límits que necessitem. Aquests aliments són, entre altres: plàtan, meló, kiwi, espinacs, alvocat, ametlles, nous, tomàquet o xocolata.

Recomanacions • Si prens acenocumarol hauràs de vigilar el consum de vitamina K existent, principalment, en verdures de fulla verda (espinacs, col arrissada, col de cabdell, enciam romana, etc.), per no modificar-ne l’efecte anticoagulant.

• Si tens un dèficit d’hormona tiroïdal i ets dels que comencen el dia amb levotiroxina, fes-ho sempre en dejú, ja que els aliments en disminueixen l’absorció i, per tant, l’efecte.

• En el cas del ferro passa una cosa curiosa: per una banda, ajudem a la seva absorció i el seu efecte si ho prenem amb una fruita o verdura amb vitamina C (kiwi, taronja, pebrot…) però farem el contrari si ho prenem amb una font de calci (llet, formatge, iogurt…).

• Si utilitzes freqüentment laxants o antiàcids, vés amb compte perquè poden disminuir l’absorció de minerals tan necessaris com el potassi i el calci.

• I, qui no ha pres mai un antiinflamatori-analgèsic de la família dels AINE com l’ibuprofè, naproxè o ketoprofè? Aquests sempre s’han de prendre amb aliments sòlids i densos, per protegir la mu cosa gàstrica del possible dany que poden produir.

• Fins i tot aliments i plantes medicinals que semblen innocus, com l’aranja i l’herba de Sant Joan, tenen la capacitat d’influir en el metabolisme de molts medicaments, augmentant el risc de toxicitat. Així mateix el consum excessiu de regalèssia pot disminuir l’efecte d’un tractament antihipertensiu.

• Finalment i molt important, amb els tractaments farmacològics els efectes secundaris dels quals provoquen diarrea, vòmits, disminució de gana..., és imprescindible vigilar el nivell de nutrients (vitamines, minerals, aminoàcids…) per evitar una possible desnutrició per interacció del medicament sobre l’estat nutricional.

I recordi: Davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic BIBLIOGRAFIA DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. Com afecten els aliments a alguns medicaments.

[En línia]. Barcelona. <https://seguretatdelspacients.gencat. cat/ca/detalls/noticia/Com-afecten-els-aliments-a-alguns-medicaments-00001> [Consulta: 7 febrer 2024] CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS DE FARMACÉUTICOS

• Has de saber que certs components dels aliments (fibra, calci, ferro…) poden atrapar al medicament al llarg del sistema digestiu i provocar la pèrdua del seu efecte, com passa amb alguns antibiòtics.

DE ESPAÑA. Campañas sanitarias. Interacciones entre alimentos y medicamentos.

[En línia]. Madrid <https://www.farmaceuticos.com/farmaceuticos/farmacia/campanas/interacciones-entre-alimentos-y-medicamentos/> [Consulta: 6 febrer 2024]

8

Dilluns 19 de febrer de 2024

Pedro Redondo: «Ajuntar-se amb altres entitats ajuda a tenir una veu més clara i compartida» Entrevista Redondo és membre d’una de les cooperatives fundadores de La Teulada, xarxa que aglutina algunes de les entitats de Tarragona per fer front, de manera conjunta, a diferents reptes Helena Viñas Com sorgeix La Teulada?

«Es tracta d’una agrupació de cooperatives de tota la província i de diferents sectors, que s’enfoquen en el model d’economia solidària.

La Teulada busca que petites organitzacions amb objectius similars, puguem unim forces per enfortir-nos. D’altra banda, també es va crear per buscar i solucionar necessitats conjuntes. Una d’aquestes va ser que algunes entitats no tenien un local; n’hi ha molts de buits a la ciutat, però, en la realitat immobiliària en què vivim, és complicat aconseguir-ne un en condicions.

Tenir el nostre propi local ha ajudat en aquest aspecte. El vam obrir a principis del 2023, i hi estan allotjades La Teulada i les seves treballadores, però també quatre cooperatives: l’Escamot (de la que formo part), El Far, Cuentropía i Actua. Si la resta de membres de La Teulada necessiten un ús puntual de l’espai, tenim una sala polivalent».

Has mencionat el concepte ‘economia solidària’. Què

és, exactament?

«L’economia solidària és allò que fem les empreses i entitats que volem treballar amb una lògica no capitalista. Oferim serveis i productes, però ho fem amb uns valors en els quals intentem posar les persones en el centre. Amb tot, volem crear un model de societat en què es respectin les condicions d’una vida digna».

Quins són els principals reptes amb què us enfronteu com agrupació?

«Principalment, els econòmics. Hi ha unes necessitats comunes de començar una empresa jove, i, per això, necessitem accés a finançament. En general, som equips petits, però, si demanem un crèdit com a xarxa, et veuen amb més bons ulls. Després està la dimensió més política i transformadora. El que volem és construir un món més just, solidari i sostenible. Ajuntar-nos amb més gent ajuda a tenir una veu més clara i compartida a l’hora d’anar a parlar amb les diferents administracions com a grup».

Com us organitzeu?

Pedro Redondo al local de La Teulada, ubicat en el número 22 del carrer de Pin i Soler. Gerard Martí

Economia solidària Redondo: «Oferim serveis i productes, però intentant posar la persona en el centre» «Ens reunim trimestralment en una assemblea general per avançar els diferents projectes, i també fem trobades pe-

riòdiques amb les sis comissions. Entre aquestes, es troba la comissió de projectes, que s’encarrega de liderar i coor-

dinar les diferents entitats socials per a dur a terme iniciatives. Després estan la comissió econòmica, que s’encarrega d’aconseguir el finançament dels projectes, i la de comunicació, que fa tota la feina de projecció i donar a conéixer la nostra tasca».

Des del 2023 formeu part de la Xarxa de Pols Cooperatius de Catalunya. Com en vau començar a formar part?

«Ens vam incorporar l’any passat, i hem estat els últims.

Ens vam unir perquè ens vam adonar que teniem molts reptes i idees, però no sabiem com organitzar-nos. Nosaltres ens hem anat organitzant sobre la marxa, i bé, una mica, potser poc ordenadament.

Hem tingut molts debats respecte a això, ens estem qüestionant contínuament com ho podem fer millor. Sabíem que existia aquesta xarxa i ens vam voler involucrar per conéixer-nos entre cooperatives i obtenir eines. Una altra de les motivacions va ser que quasi totes les agrupacions estaven a l’àrea metropolitana de Bracelona, menys algunes que es troben a Girona, i vam pensar que Tarragona també havia de ser-hi i dir la seva. Ens han acollit molt bé, i ens trobem de manera presencial i online».

Què us ha aportat formar part d’aquesta Xarxa?

«Sobretot hem iniciat un procés d’acompanyament amb altres agrupacions, més organitzades que nosaltres, per definir i posar en escrit la nostra governança. Aixó també ens facilita el fet d’afegir noves cooperatives, ja que tenim clar els documents necessaris i com potenciar la seva integració».

Més de 700 persones participen en la Caminada Popular d’Hivern Asperger-TEA Societat La jornada va començar al Camp de Mart amb la lectura conjunta del manifest Redacció Més de 700 persones van participar en la Caminada Popular d’Hivern Asperger-TEA, que va tenir lloc ahir 18 de febrer coincidint amb motiu del Dia Internacional de la síndrome d’Aspeger. La consellera d’Igualtat, Serveis a la Ciutadania i Serveis Socials, Cecilia Mangini, va ser l’encarregada d’obrir l’acte, amb la lectura del manifest, en el qual van participar diversos consellers municipals, membres d’Aspercamp i representants de diverses entitats patrocinadores de la caminada.

Els participants han pogut escollir entre un circuit llarg d’uns 9 quilòmetres i un altre de 5 quilòmetres. En ambdós casos, ha arrencat des del Camp de Mart. Amb aquest esdeveniment, que enceta el calendari d’activitats esportives a l’aire lliure d’enguany, Tarragona Esports suma esforços amb Aspercamp, una entitat que treballa des del 2010 per a totes les persones amb síndrome d’Aperger-TEA del Camp de Tarragona i que acompanya, amb més d’una desena de projectes terapèutics i divulgatius, més de mig miler de famílies del territori.

Centenars de persones es van citar al Camp de Mart per commemorar el Dia Internacional de la síndrome d’Asperger. Gerard Martí

Dilluns 19 de febrer de 2024

Les obres per realçar el Pont dels Calderons s’iniciaran aviat Patrimoni

Aigües de Reus ha adjudicat les obres de reparació, recuperació i posada en relleu de l’aqüeducte de l’antic rec d’Almoster que portava aigua a Reus i el Pont dels Calderons, així com del seu entorn. L’inici de les obres serà immediat i duraran tres mesos. Un dels objectius de l’actuació és realçar aquest element patrimonial amb la construcció d’un mirador per contemplar l’arc i el barranc. En l’actualitat, la zona presenta un important estat de deteriorament derivat de l’ús de la infraestructura, que és una zona GR emprada per esportistes i vianants, i el pas de vehicles pel pont.

El projecte incorpora tres tipologies d’intervencions.

D’una banda, l’arranjament i recuperació de la part superior del pont pel que fa a la seva qualitat estètica i funcional. D’una altra, hi ha previst el canvi de paviment del camí que permet l’accés a la infraestructura. Finalment, es durà a terme l’adequació d’una zona nova com a mirador, espai d’aturada, descans i refugi climàtic. El Pont dels Calderons, situat al camí antic de Castellvell, és un pont de pedra que just a tocar, i en un mateix nivell, compta amb un aqüeducte que es va construir entre el 1444 i el 1449 i que formava part del reg que conduïa l’aigua del minat d’Almoster per a abastar Reus. Redacció

Busquen varietats agrícoles autòctones de l’entorn de Reus

Agricultura Es volen posar en relleu les espècies locals per, en un futur, poder crear un banc de llavors Sergi Peralta Moreno El Col·lectiu Eixarcolant, amb la col·laboració d’entitats com la Comunalitat Reus Sud i GEPEC-EdC, està prospectant les comarques del Camp de Tarragona en la cerca de varietats agrícoles locals i plantes silvestres comestibles. L’anàlisi se centrarà en les comarques del litoral, des de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant fins a Bonastre, amb la Serra de Llaberia i Valls delimitant per l’interior, tot i que els primers estudis s’han dut a terme amb Reus com a epicentre i tenint en compte els municipis que es troben a pocs quilòmetres de distància —Riudecanyes, Botarell, Maspujols, la Selva del Camp i Riudoms—.

El projecte parteix amb la idea de «recuperar les varietats locals», es plantejarà configurar un banc de llavors i l’objectiu final és «donar valor a la pagesia i retornar la sobirania alimentària a la població», explica Paula Llaurador, tècnica del Col·lectiu Eixarcolant, qui subratlla que una varietat local és «un conjunt de poblacions d’una espècie vegetal cultivada ininterrompudament en una zona determinada les últimes dècades i adaptada de forma natural a les condicions am-

Un dels informants va parlar del tomacó de penjar ‘cap de moro’ de Solivella. Cedida

Un dels objectius del projecte és empoderar la pagesia i els consumidors bientals». En el territori, cita com a exemples el tomàquet del Benach i el fesol del carall.

En els primers compassos del

projecte, s’han efectuat onze entrevistes a informants clau, «persones que han tingut una relació amb la terra i han pogut conservar aquestes varietats». Amb aquestes converses, es vol recollir material genètic i anotar les característiques de les hortalisses que recordin, tant les que conservin com aquelles que es po-

La dansa contemporània conquereix diversos espais de la ciutat durant el cap de setmana Cultura La cultura ha deixat empremta aquest cap de setmana a la ciutat amb la celebració dels segons Premis Òrbita de dansa contemporània. Des del divendres, els ballarins, professionals i amateurs es van citar en diversos equipaments —el Teatre Bartrina, escenari de la gala de cloenda; el Castell del Cambrer i Cal Massó— per as-

9

sajar i exhibir les seves creacions i habilitats. En concret, van tenir lloc tres certàmens: el concurs amateur, per a ajudar els joves a orientar-se cap a la professionalització; el coreogràfic professional, perquè els experts mostrin les seves últimes creacions; i el de performance, amb una participació en el Festival COS com a premi. Redacció

El Castell del Cambrer va acollir algunes interpretacions. Gerard Martí

den haver perdut. Fins a 147 entrades s’han registrat amb les onze entrevistes, tot i que Llaurador matisa que s’ha diferenciat la procedència de cada element i, per exemple, el tomàquet del Benach conreat a dos pobles ha comptabilitzat com a dues varietats.

Llaurador explica que les espècies locals tenen «una

varietat genètica més gran» i això les fa «més resistents a variacions climàtiques i altres factors externs, com les plagues». D’altra banda, esmenta que, en les últimes dècades, s’han anat perdent exemplars arran de la comercialització «de llavors més estandarditzades i, suposadament, més productives», perquè el pagès «s’havia de guanyar la vida i el mercat demanava més producció». En cas de perdre les varietats locals, «seguirem molt dependents del mercat». «Si fóssim capaços de retornar el valor que tenen a aquestes varietats locals, contribuiríem a l’empoderament de la pagesia, que és la que està conservant el paisatge i el patrimoni local, i també al consumidor», expressa la tècnica d’Eixarcolant.

El futur banc de llavors del Camp de Tarragona permetrà «conservar i multiplicar llavors» i, més endavant, es voldria «posar-les a disposició dels productors per portar-les al mercat». La primera fase de la prospecció s’allargarà fins al maig o el juny i, durant l’estiu, es començarà a definir el banc de llavors. Així mateix, Llaurador destaca que, a banda de les entitats, «volem comptar amb la col·laboració de la gent del territori i aportacions voluntàries».

10 Dilluns 19 de febrer de 2024

Sergi Peralta Moreno

D

es de la seva primera edició el 2011, la prova esportiva i solidària Oxfam Intermón Trailwalker ha anat evolucionant, però dos elements s’han mantingut de forma pràcticament inalterable: l’objectiu de recaptar fons per garantir l’accés a l’aigua potable a comunitats vulnerables d’arreu del món i la participació del Reus Trail Solidari. «Jo feia caminades i sempre m’agrada tenir el cap posat a alguna cosa diferent», explica un dels membres de l’equip, Miguel Ángel Garcia.

Era el 2010. «Vaig intentar convèncer els amics de la colla per fer un equipet, vam recaptar els diners i vam anar a caminar a la primera marxa», prossegueix. La d’enguany serà la quinzena participació del conjunt. «En Miguel Ángel és una de les persones amb més Trailwalkers a les cames», afegeix Itxaso Ferreras, coordinadora de la iniciativa.

L’Oxfam Intermón Trailwalker, que se celebrarà el 6 i 7 d’abril a Girona, compta amb tres modalitats (10, 55 o 100 quilòmetres). Més enllà de la duresa i l’exigència física de la caminada, els equips han de completar un repte abans ni tan sols de prendre la sortida: han de recaptar 1.500 euros —500 euros en el cas de la prova més curta—. Tapeos, calçotades, classes de zumba, venda de loteria i marxandatge... Moltes són les activitats que han d’idear. «A nosaltres ens costa molt, no hem tingut mai patrocinadors», explica Garcia. Per assolir el repte, creu que és necessari «donar a conèixer la part solidària» i que la població s’acabi «fent seu» el projecte. Fins i tot, hi ha gent que ha acabat unintse a la competició. Per tot

El conseller Balcells, durant l’acte d’inauguració del laboratori. Govern

Fotografia d’arxiu del Reus Trail Solidari, participant en una de les marxes. Cedida

Solidaritat

100 quilòmetres contra la pobresa El Reus Trail Solidari és un dels equips amb més participacions en l’Oxfam Intermón Trailwalker, una prova solidària i esportiva plegat, la caminada és «el final de festa». «Estàs tot l’any organitzant actes i anem allí a gaudir, però no deixen de ser 100 quilòmetres que has de caminar i pateixes molt», expressa Garcia. «És una experiència brutal de superació, solidària i esportiva», valora.

A diferència de la majoria de certàmens atlètics, aquesta prova és per equips, amb els avantatges i dificultats que comporta. Hi ha quatre marxadors, que reben el suport de dos assistents, i no hi ha relleus. «Surten i arriben

junts», explica Ferreras, que defineix la marxa com un desafiament «únic». Si alguns membres no poden acabar el recorregut, es busca que els companys s’uneixin a una altra formació. «Aconseguir un repte comú és la forma més elevada de motivació», valora la coordinadora i anterior participant. «Et queda per sempre», conclou.

Amb 100 quilòmetres al davant, Garcia detalla que el moment més dur és quan cau la nit. L’experiència, en aquest cas, és un grau: l’equip

El conseller Balcells inaugura el nou Laboratori d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital Sant Joan Salut El conseller de Salut, Manel Balcells, va inaugurar divendres el Laboratori d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital Universitari Sant Joan.

L’equipament disposa d’una superfície construïda de 746 metres quadrats i està integrat pel laboratori d’urgències, que ja ocupava aquest espai, i el de rutina, anteriorment ubicat a l’edifici CEPID.

Amb una inversió de 650.000 euros, el projecte es va iniciar el maig del 2022 amb la implicació d’un gran equip de professionals. La integració del laboratori de rutina ha reorganitzat processos que en alguns casos es duplicaven arran de la separació física, optimitzant així els recursos i facilitant l’intercanvi d’informació. Redacció

Els equips han de recaptar un mínim de 1.500 euros per poder participar en la marxa reusenc té calculat fer una parada a un punt de control en les primeres hores de la matinada i reprendre el rumb «de seguida que es fa de dia».

Tot i haver estat present des dels inicis i faltar en edicions comptades, però, Garcia reconeix que el cos «comença a donar senyals que ja no arribarà a gaires més».

Imatge aèria del dispositiu policial que es va desplegar. Guàrdia Urbana

La Generalitat i l’Estat acorden construir un nou enllaç de l’AP-7 amb la carretera de Bellissens

El ple acorda concedir una menció honorífica municipal a l’Associació d’Alzheimer de Reus

Un dispositiu policial conjunt acaba amb cinc detinguts i més de 110 identificats dijous passat

Transport

Reconeixement El ple de l’Ajuntament va acordar concedir una menció honorífica municipal a l’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i el Baix Camp pels mèrits d’una entitat que té com a objectiu donar suport a les persones afectades per l’Alzheimer i altres malalties degeneratives i a les seves

Successos

La Generalitat de Catalunya i l’Estat han acordat políticament iniciar la tramitació del conveni que concretarà com es desenvoluparan accions per millorar la connectivitat de les autopistes AP-7 i AP-2. Entre les intervencions previstes, hi ha la construcció de set nous enllaços entre les autopistes i la xarxa viària. Un d’ells, lligarà

l’AP-7 amb la T-315, la carretera de Bellissens. Aquesta connexió no havia estat prevista inicialment pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Les actuacions previstes amb les negociacions sumen una inversió total de 250 milions d’euros per a la construcció de nous accessos de l’AP-7 i l’AP-2 i la millora d’enllaços existents. Redacció

famílies. És un reconeixement, segons l’Ajuntament, «a la tasca duta a terme pels professionals que hi treballen amb abnegació i eficàcia, impulsant projectes d’estimulació i rehabilitació per donar un tracte personalitzat i programes d’atenció innovadors i, de forma especial, per commemorar el 25è aniversari de la seva creació». Redacció

Cinc persones van ser detingudes dijous a la nit a Reus en el marc d’un dispositiu policial conjunt entre Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Guàrdia Urbana.

Dels cinc detinguts, un va ser per tràfic de drogues i els altres quatre, per estrangeria.

A banda de les cinc detencions, els cossos policials van

efectuar més de 110 identificacions. També es van aixecar una trentena d’actes per infraccions administratives, tinença d’armes i substàncies estupefaents. A banda, els agents van dur a terme una desena d’inspeccions a establiments de la localitat, situats a l’avinguda de Salou i els carrers de Macià Vila i d’Antoni Fabra i Riba. ACN

Dilluns 19 de febrer de 2024

El festival No Callarem torna el 15 de juny amb nova ubicació Música

El pròxim 15 de juny se celebrarà a l’antic Camp de Tir de l’Espluga de Francolí la tercera edició del No Callarem Fest, un festival autogestionat pel jovent de l’Espluga de Francolí, amb un cartell «que referma l’objectiu musical i reivindicatiu de l’organització». Xavi Sarrià, el valencià excantant d’Obrint Pas, amb la seva gira en solitari juntament amb el grup del Camp de Tarragona Crim esdevenen un referent del panorama musical català, i són el plat fort d’aquesta edició. Seguits de més música del territori amb Maria Jacobs, la cantautora Vallenca i els tarragonins Groggy Rude, amb el seu estil punk rock, el grup La Cara B de Uesca. Tancarà la nit DJ Trapella. Enguany, el No Callarem començarà amb el format No Callarem Canalla amb el grup Xiula, un grup referent de música infantil. També es faran xerrades de consciència social i cultural abans d’arrencar la tarda de concerts. L’entrada tindrà un cost de 6 euros si es compra anticipada. en canvi, si es compra a taquilla el cost serà de 10. Redacció

Torredembarra talla el trànsit de l’avinguda Catalunya Trànsit L’avinguda de Catalunya de Torredembarra estarà tallada a la circulació per obres aquesta setmana amb motiu d’unes obres per a la instal·lació d’una nova línia de subministrament elèctric que ha de dur a terme Endesa. La via alternativa per als vehicles que accedeixen al municipi des de l’antiga carretera de la Riera és el carrer de l’Onze de setembre. Pel que fa als contenidors que es troben ubicats a la cantonada de l’avinguda Catalunya amb Camp Vell, es traslladen provisionalment on es troba la bateria de l’avinguda amb Camí dels Munts. Redacció

Carme Prades, coordinadora pedagògica de l’institut Cal·lípolis de Tarragona, mostra una de les eines d’IA amb les que treballen. ACN

La URV porta la Intel·ligència Artificial a 11 centres escolars Ensenyament La iniciativa de la universitat busca formar el professorat ACN El projecte ‘AI Skills Lab’ de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha començat a introduir aquest curs la Intel·ligència Artificial (IA) a les aules d’onze centres educatius del Camp de Tarragona. La iniciativa busca formar el professorat en aquesta nova tecnologia per tal que la puguin utilitzar per l’elaboració de continguts educatius i en la gestió del centre. Així, mensualment tenen sessions virtuals amb experts d’abast mundial que els orienten i els donen claus per introduir la IA al centre. De retruc, també permet a l’alumnat iniciar-se amb alguns programes i aplicacions, fet que els permet en alguns casos desenvolupar la seva creativitat i aplicar-ho als seus projectes. «És una tecnologia que tenim en àmbits de la nostra vida. Pensem que era important acostar-ho a l’educació perquè allò que passa a la

vida no pot quedar lluny del que passa a les escoles», comenta Mar Camacho, doctora en tecnologia educativa, professora del departament de Pedagogia de la URV i directora del projecte. Es tracta d’una intervenció pionera que de moment està tenint bons resultats, segons valoren els impulsors. Entre els centres seleccionats hi ha escoles de primària, instituts de secundària i instituts de Formació Professional.

El projecte té una sèrie d’assessors que fan d’enllaç entre la universitat i els centres educatius. Una d’elles és Carme Prades, coordinadora pedagògica de l’institut Cal· lípolis de Tarragona. «Quan des de la URV ens van proposar formar part del projecte al claustre va tenir molt bona acollida», comenta. De fet, d’uns 180 docents, la meitat s’hi va afegir. Van començar al setembre i Prades reconeix que tots plegats encara estan

«en fase d’aprenentatge».

«Estem aprenent diferents coses d’IA, des de generació de textos o d’imatges, elements intermodulars o aplicacions, que poden interaccionar entre elles», detalla. Posteriorment, ho posen en pràctica a l’aula perquè l’alumnat ho utilitzi i aporti als docents nous coneixements i dades.

Entre les aplicacions que fan servir hi ha Chat GPT, que l’utilitzen «com un assistent que ajuda en la part més burocràtica de la feina», com ara la creació de documents. Això els permet guanyar temps i poder destinar esforços a preparar altres continguts.

Un altre àmbit en el qual estan investigant és en l’anàlisi de les dades. «Ens pot ajudar a veure tendències en grups, riscos d’abandonament o veure alguna situació de risc al centre en temes de gestió i posar-nos en marxa per contrarestar-ho», manifesta Prades.

Però una de les que més ha

El projecte el dirigeix Mar Camacho, doctora en tecnologia educativa sorprès professorat i alumnat és Stable Diffusion, una eina que permet generar imatges a partir d’indicacions que li dona l’usuari. Els estudiants del cicle formatiu d’Estilisme i Direcció de Perruqueria el valoren molt positivament.

Un d’ells és Raül Samper, que detalla que a l’hora de fer projectes l’ajuda per «agafar idees», per exemple, a l’hora de fer pentinats. «Quan busques a Google sempre surt el mateix», detalla. Prades concreta que l’aplicació és capaç d’arribar a un nivell de detall molt alt, sempre a partir de les diferents indicacions i correccions que l’usuari fa a la IA. Un altre exemple de la introducció d’aquesta tecnologia a l’aula el dona Ramon Cerdà,

11

professor del cicle formatiu de Farmàcia i Parafarmàcia.

Per avaluar els alumnes fa uns tests de diferents temes que han treballat. Per crear-los, passa un vídeo explicatiu o un text pel filtre de la IA, que li proposa una sèrie preguntes sobre el contingut perquè les traslladi als alumnes. Cerdà les revisa i les col·loca en una plantilla per introduir-les al programa Quizziz, que les presenta als estudiants com un concurs.

Per respondre cada pregunta els estudiants tenen uns pocs segons i instantàniament saben si han encertat la resposta. A més, el programa proporciona dades i estadístiques sobre quins alumnes ho han fet millor o quines han estat les preguntes que han tingut més encerts o errors.

El mestre afirma que preparar una activitat com aquesta li duia unes dues hores de feina. Amb l’ajuda de la IA ho pot fer en tan sols 30 minuts i destinar la resta del temps a elaborar altres mateirals pedagògics.

Cura Amb tot, tant des la URV com des dels centres són conscients que la IA és una tecnologia encara força desconeguda, amb potencial però també amb riscos. «Cal tenir en compte els límits i perills, com en el tema de la confidencialitat de les dades. Tot el que són notes o dades sensibles de l’alumnat només les introduïm en un ordinador que té IA local, no al núvol», destaca Prades.

En aquest sentit, també treballen en la conscienciació a l’alumnat per fer-ne «un bon ús». Camacho opina que «és una tecnologia complicada, amb riscos, però també hi ha oportunitats». De moment, assegura que no han tingut problemes «perquè s’ha fet una feina prèvia de treball amb els centres donant-los molta informació». A més, indica que «s’està empoderant els estudiants» perquè valora que «és important treballar amb el pensament crític a l’hora d’identificar ‘fakes’ i notícies que ja venen generades per IA». De moment, el projecte -que està finançat pel Departament d’Educacióes desenvoluparà únicament aquest curs.

12 Dilluns 19 de febrer de 2024

El conferenciant convidat al sopa col·loqui de la Fundació Gresol va ser Daniel Altimiras, president d’Eurecat. GRESOL

La Fundació Gresol reuneix més de 50 empresaris en un dinar col·loqui Empreses L’acte va comptar com a conferenciant amb el president d’Eurecat, Daniel Altimiras Redacció La Fundació Privada Gresol, entitat que reuneix més de 150 empreses i empresaris de la les comarques de Tarragona, i que enguany compleix 30 anys de trajectòria, va celebrar ahir de nou un dinar

col·loqui que va tenir lloc al centre de convencions de La Boella. En aquesta ocasió el convidat va ser Daniel Altimiras, president d’Eurecat.

Altimiras és empresari i directiu de Dicomol, empresa industrial familiar del sector del tooling i transformació

del plàstic, on lidera les àrees de desenvolupament de negoci i internacionalització. Ha estat vicepresident d’Eurecat des del 2016 i és membre del Directori d’Eurecat LATAM. Ha estst molt implicat en l’associacionisme empresarial des de fa més de 25 anys im-

pulsant la creació d’aliances i xarxes col·laboratives, ha estat president i actualment és vicepresident d’ASCAMM (Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius) i de FEAMM (Federación Española de Asociaciones de Moldes y Matrices).

Durant el dinar col·loqui es va parlar sobre el desenvolupament tecnològic, la innovació i de la importància de generar referents tecnològics per al futur del territori. Altimiras feia una crida a impulsar iniciatives, crear i vertebrar ecosistemes d’innovació.

La Fundació Gresol La Fundació Gresol de la Catalunya Nova arriba enguany al seu 30è aniversari d’activitats ininterrompudes. Durant aquests anys la Fundació ha tingut com a objectiu la construcció i l’enfortiment del teixit empresarial, mantenint el compromís amb les empreses i empresaris de la regió, a través de la promoció del talent empresarial, el lideratge, la formació, el networking i la realització d’esdeveniments que reconeixen l’esforç i la dedicació de les persones al voltant del món, el treball dur dels empresaris de la regió i el coneixement compartit.

La Creu Roja estrena seu a Salou per poder atendre a la demanda de serveis Societat Està ubicada a una baixos a prop de l’antiga estació Redacció El punt d’atenció de Creu Roja a Salou ha inaugurat aquest cap de setmana la seva nova seu ubicada al carrer Carril número 4. Aquest canvi d’ubicació es deu al fet que, a causa de la pandèmia, l’activitat de l’organització en el municipi va experimentar un creixement considerable i l’espai cedit per l’Ajuntament al Parc de la Ciutat, va resultar ser insuficient per atendre i dur a terme la tasca de l’entitat.

D’aquesta manera, les persones que, entre voluntariat i socis, col·laboren amb l’orga-

nització humanitària, tenen un nou espai de treball i atenció a les persones del municipi de Salou, gestionat quasi al 100% pel voluntariat de Creu Roja. «És una seu que és gestionada al 100% per voluntariat, és un espai on ells desenvolupen els seus projectes per a la ciutadania del municipi» destacaba durant l’acte d’inauguració Marina Peláez, referent del punt d’atenció de Creu Roja a Salou.

L’acte d’inauguració va reunir una cinquantena de persones, entre les quals estaven presents l’alcalde de Salou,

Pere Granados acompanyat dels presidents provincial i autonòmic de Creu Roja, Ramon Grau i Josep Quitet, i del delegat del Govern Generalitat de Catalunya a Tarragona, Àngel Xifré.

Les noves dependències, propietat de Creu Roja, permetran a l’entitat gestionar més eficaçment l’alt volum d’activitat que desenvolupa en el municipi, atenent a persones grans, famílies en situació d’extrema vulnerabilitat, infants i joves, entre altres.

Durant l’any 2023 es van arribar a atendre més de 1000 persones a Salou.

Imatge de grup de les persones que van assistir a la inauguració de la seu de la Creu Roja. Creu Roja Salou

Actualment, gairebé 500 persones col·laboren de manera desinteressada amb l’entitat humanitària al municipi, entre les 45 inscrites com a

voluntàries i les prop de 450 que contribueixen amb les seves aportacions econòmiques com a sòcies.

La nova seu de la Creu Roja

estarà oberta al públic els dilluns de 17:00 a 19:00 h, els dimecres de 09:30 a 13:00 h i els dijous de 09:30 a 13:00 h i de 17:00 a 19:00 h.

Dilluns 19 de febrer de 2024

Illa reclama «ambició» al Govern en habitatge, educació i seguretat El líder socialista ha defensat els serveis a l’abast: «la Catalunya dels 30 minuts»

refermat.

En aquest sentit, el líder socialista ha fet un balanç negatiu dels últims deu anys respecte aquesta qüestió. De fet, l’equilibri territorial ha centrat la jornada precongressual del PSC celebrada aquest diumenge a l’Espai Joan Moreira de Tortosa, on diversos ponents han reflexionat sobre aquesta qüestió en clau ebrenca. Així, s’han tractat qüestions com l’accés a l’habitatge o les comunitats energètiques.

xin les mateixes oportunitats per poder prosperar arreu del país.

En la seva intervenció, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha posat en relleu la «Catalunya dels 30 minuts», un model en què la ciutadania pugui comptar amb serveis de qualitat a l’abast.

«Ja sabem que no pot haver-hi un hospital a cada poble de Catalunya, però que hi hagi serveis sanitaris, educatius, de mobilitat, connectivitat i d’habitatge que permetin tenir la mateixa qualitat de vida que es pot tenir si es viu en àrees més poblades», ha

Illa critica el Govern per haver «perdut el pas» Illa també ha criticat el Govern per haver «perdut el pas» i ha apuntat que el PSC està disposat a «ajudar a recuperar-lo», amb la condició que es compleixin els acords signats. Així, ha carregat contra la gestió històrica que s’ha fet de qüestions com l’educació, la gestió de la sequera o les infraestructures.

Sobre els pressupostos, el socialista ha afirmat que la formació està «en converses» però alhora, ha reclamat al Govern que tingui «ambició» en polítiques d’habitatge, educació i seguretat.

Tortosa El primer secretari del PSC fa un balanç negatiu dels últims deu anys en cohesió territorial ACN El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha afirmat que la formació té la «mà estesa» per als pressupostos, però ha reclamat «ambició» al Govern en polítiques d’habitatge, educació i seguretat per aconseguir «una Catalunya de 10». Illa ha assegurat que actualment es troben en converses sobre els comptes del 2024 i ha reiterat que es compleixin els acords signats l’any passat. Illa ho ha defensat a Tortosa aquest diumenge en la jornada precongressual «Ara toca cohesió territorial», on ha fet un balanç negatiu de l’última dècada en aquesta matèria i ha asseverat que «s’ha anat enrere». El líder socialista ha insistit en la necessitat d’aplicar polítiques que garantei-

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, durant la jornada precongressual a Tortosa. ACN

13

ENOLOGIA

Castell d’Or organitza un tast de caves solidari amb la sommelier Anna Vicens Aquesta activitat s’emmarca en el Dia Internacional de la Dona

E

Redacció

n el marc del Dia Internacional de la Dona, Castell d’Or, amb el suport de la Cambra de Comerç de Valls, ha organitzat un esdeveniment exclusiu: un maridatge de caves amb la participació destacada de la sommelier Anna Vicens, presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers. Durant aquest tast exclusiu, en el qual es maridaran caves Castell d’Or amb formatges i embo-

tits que aportarà de manera solidària La Lluïsa Carnisseria de Vila-rodona, Vicens compartirà breument el paper fonamental de les dones en el món del cava i el vi, explorant la seva evolució al llarg de la història. A més, revelarà les claus per a identificar i gaudir d’un excel·lent cava, així com els secrets de la seva elaboració mitjançant el mètode tradicional.

Anna Vicens, amb una trajectòria professional impecable des de la seva graduació com a sommelier el

1997 a l’Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona. Actualment, exerceix com a coordinadora i Head Sommelier de les botigues Wine Palace. A més, és la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers des de 2016, consolidant-se com una figura destacada en el món del vi i el cava.

La Cambra de Comerç de Valls dona suport al tast solidari i reivindica el paper essencial de les dones en l’àmbit empresarial i directiu. Aquest

Vicens és presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers.

organisme vol reconèixer i celebrar el talent, la dedicació i la força de les dones en el món dels negocis i l’emprenedoria.

Els beneficis generats per aquesta activitat seran destinats íntegrament a la Llar Natalis, una entitat dedicada a l’assistència de dones gestants en risc d’exclusió social i mares amb nadons que requereixen suport. Així

CEDIDA

doncs, el tast no només celebra l’èxit i la influència de les dones en el món del vi, sinó que contribueix a una causa solidària. És una oportunitat única per gaudir, aprendre i donar suport a una causa que ens uneix.

Els tiquets per al tast solidari ja es poden adquirir al web Entradium: https://entradium.com/events/tastsolidari-amb-anna-vicens.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

EXPOSICIÓ

10% de descompte portant aquest anunci · Persianes · Portes · Mampares · Finestres d’alumini i PVC · Mosquiteres

Av. Verge Montserrat, 28 Cambrils

Tel. 977 360 877 Més de 30 anys d’experiència ens avalen www.aluminismorell.com

Prat de la Riba, 10.

Tarragona

Tel. 620 474 207

FINANCIACIÓ

10A MI0% DA

CONSULTI CONDIC IONS SENSE COMPRO MÍS

14 Dilluns 19 de febrer de 2024

Andorra investiga la mort d’un veí de Roda de Berà a Arinsal Successos Va aparèixer mort en un riu de la població ACN La Policia d’Andorra està investigant la mort d’un veí de Roda de Berà de 41 anys a Arinsal. L’home estava de turisme a la zona i va aparèixer mort dimecres passat en el riu que travessa la població, situada a 1.450 metres d’alçada i dins la parròquia de la Massana. Els serveis d’emergències van rebre l’avís pels voltants de les 11.00 hores de

la presència d’un cadàver al riu Arinsal, a uns 200 metres del telecabina que porta a l’estació d’esquí. Tot els indicis apuntaven que es tractava d’un turista que s’allotjava en un hotel proper, un extrem que s’ha confirmat amb l’autòpsia i la comparativa de les empremtes dactilars, segons la policia andorrana, que ha comptat amb col·laboració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola.

«L’intercanvi de dades ha permès als investigadors confirmar la identitat del difunt», ha corroborat la policia, que continua recopilant informació per aclarir les circumstàncies de la mort del veí de Roda de Berà i esbrinar si hi ha indicis criminals o va ser accidental. Segons publica aquest dissabte el Diari d’Andorra, la víctima feia una estada de tres dies al Principat per esquiar i havia de tornar dijous a casa a

Un agent de la policia judicial d’Andorra al riu d’Arinsal. ACN

Tarragona. La família va tenir una darrera conversa amb el difunt el mateix dimarts a la

nit. El pare i el germà de l’home mort s’han desplaçat aquest dissabte a Andorra per fer els

Vila-seca celebra la Festa del Seguici al Jardí del Castell Cultura Èxit rotund de la tercera edició de la Festa del Seguici de Vila-seca, organitzada per l’Ajuntament en col·laboració amb les entitats.

Desenes de famílies es van acostar ahir diumenge fins al Jardí del Castell per participar en els tallers organitzats pel Ball de Diables, els Trabucaires del Comú, el Cavall Alat, l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, els Xiquets de Vilaseca, la Cobla del Comú i els Gegants i Grallers. La festa es va cloure amb l’actuació dels elements i amb el Vermut organitzat per la Comissió de Carnaval. Redacció/C.S.

Exposició de les germanes Besolí per combatre la pressió estètica Cambrils

Les germanes Olga i Ester Besolí han inaugurat l’exposició multidisciplinària «Im-Perfectes» a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils. La mostra, que es podrà visitar fins el 28 de març, neix com una crítica i denúncia social sobre la manipulació i l’excessiva pressió existents en l’actualitat entorn al físic femení i als cà-

nons de bellesa imposats.

L’exposició compta amb el suport de la Fundació Pere Mata i s’emmarca en les Jornades per la Igualtat de Gènere amb l’objectiu de moure consciències i combatre aquesta pressió estètica, abordant preguntes com ara «Com es pot ser feliç i sentir-se satisfet amb el propi cos si cada dia ens diuen que

només hi ha un tipus de cos correcte?»

Durant el mes de març es realitzaran visites guiades amb estudiants de 1r de Batxillerat dels institus de Cambrils.

Els tallers que s’han ofert als centre eductius consten del recorregut per l’exposició, la projecció d’un audiovisual i una xerrada sobre trastorns de conducta alimentària.

Detall d’una d eles obres que pot veure’s a l’exposició ‘Im-Perfecte’. Cedida

tràmits de repatriació del cos i rebre més informació per part de la policia.

Dilluns 19 de febrer de 2024

15

Una observació d’estels condicionada per la boira és la base de la peça d’Humet El quartet va escollir les obres per les «textures» i «colors» que transmetien

Un moment de la presentació del disc ‘Ad Astra’ del Quartet Gerhard al Palau de la Música Catalana. ACN

El Quartet Gerhard presenta el seu nou disc ‘Ad Astra’ Música La formació, establerta a Tarragona, presenta a l’obra peces de Debussy i Humet ACN El Quartet Gerhard, formació establerta a la ciutat de Tarragona i que també són artistes residents al conservatori de música de Vila-seca, han presentat aquesta setmana a Barcelona el nou disc ‘Ad Astra’ (Klarthe Records). En aquest treball Lluís Castán, Judit Bardolet, Miquel Jordà i Jesús Miralles interpreten el ‘quartet de corda en sol menor, op.

10’ del compositor francès Claude Debussy i el quartet «I fa l’aire visible» de Ramon Humet. El treball s’endinsa així en les «textures», «colors» i «afinació» compartits entre Debussy i Humet. El Quartet Gerhard ha treballat amb Humet per l’enregistrament del disc. L’obra del compositor català té com a punt de partida una nit en la qual Humet va voler observar els estels però li ho va impedir la boira. L’artista ha explicat que a nivell tècnic ha anat a la recerca de «l’harmonia perfecte».

La violinista Judit Bardolet ha assegurat que el Quartet Gerhard va escollir les partitures de Debussy i Humet perquè els lligaven molt amb les «textures» i «colors» que volien explorar. Els membres

del quartet també han recordat que van buscar una obra que lligués amb Humet i que la de Debussy és «molt densa» i requereix «molt cos». «Funcionava molt bé», han assegurat. Amb tot, han sentenciat que aquesta experiència ha estat fruit de tot l’esforç fet al llarg de la carrera musical.

En roda de premsa, Humet ha explicat que la nit de l’observació va poder veure la lluna, des d’un dolmen, a través de l’aire perquè hi apareixia d’una forma translúcida.

«D’aquí venen els moviments amb les estrelles, va ser l’espurna inicial de la peça», ha afirmat.

Com que no va ser fruit de cap encàrrec, Humet va plantejar l’obra amb «llibertat total» i amb «tot el temps del món». «Es va donar la casuística que el Quartet Gerhard venien a assajar. Vam acordar que cada tres o quatre mesos ens trobaríem per fer un treball més d’intèrpret», ha explicat.

A partir d’aquí, Humet i els membres del quartet van iniciar una tasca de laboratori creatiu que va fer possible fer realitat les idees de cada banda. «No hi ha creació sense recerca de nous camins. Vaig

provar de treballar amb ells i la meva sorpresa és que va funcionar molt bé. No hagués escrit l’obra tal com ha quedat si no hagués pogut treballar amb ells», ha manifestat.

Pels membres del Quartet Gerhard, enregistrar el disc amb Humet ha suposat descobrir una nova manera de treballar respecte el que estaven acostumats amb els concerts. Així, han reconegut que l’enregistrament del disc va ser una tasca «intensa».

Durant la roda de premsa, s’ha reivindicat «l’esforç, l’emoció, l’experimentació i l’excel·lència» de la formació.

També s’ha apuntat que una de les claus del seu èxit és la bona sintonia i respecte entre els membres del quartet.

Taller de defensa personal a la Torre Societat

Obertes les inscripcions a un nou taller de defensa personal que organitza la Regidoria d’Esports de Torredembarra. És una activitat gratuïtaper a majors de 12 anys, Les inscripciosn poden fer-se online i ambé es poden realitzar presencialment al Pavelló Municipal, de dilluns a divendres, de 9 a 13 h i de 16 a 20 h. Redacció/Anna F-Aj. Torredembarra

ANUNCI Mitjançant decret d’Alcaldia 0249/2024, de 8 de febrer, s’ha incoat expedient de declaració de caducitat de les concessions dels nínxols i columbaris del cementiri municipal del Morell que es relacionen a l’annex d’aquest anunci, ordenant la recuperació dels drets funeraris i exhumació de les restes de les sepultures i posterior inhumació de les despulles a l’ossera comuna.

De conformitat amb el que disposa l’article 32.6 del Reglament regulador del cementiri municipal del Morell en relació amb l’article 44 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s’exposen al públic els expedients administratius durant el termini de 30 dies a comptar des de l’endemà de la data de la publicació d’aquest edicte al BOP o al BOE, prenent com a referència la darrera d’aquestes publicacions, per tal que els possibles causahavents i interessats puguin presentar les al·legacions i/o reclamacions que considerin oportunes.

L’expedient podrà ser consultat a les dependències de l’Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà d’aquest Ajuntament, de dilluns a divendres de 10h a 14h i els dimarts de 17h a 19:30h.

Eloi Calbet Ferran Alcalde El Morell a 12 de febrer de 2024

16 Dilluns 19 de febrer de 2024

1 Sestao River 1 Nàstic

Sestao River. Pere García, Álvaro Mateo (Corral, 60’), Jaso, Gaizka Martínez, Etxeberria, Azkue, Gorka Garai (Gete, 85’), Guruzeta, Aranzabe (Leandro Martínez, 85’), Kaxe (Dopi, 76’) i Cabo (Ozkoidi, 76’). Nàstic. Dani Parra, Pol Domingo (Tirlea, 80’), Iker Recio, Unai Dufur, Joan Oriol, Borja Martínez (Gorostidi, 68’), Óscar Sanz, Jaume Jardí (Marc Fernández, 68’), Alan Godoy (Mario, 80’), Andy Escudero (Álex Mula, 60’) i Pablo Fernández.

Gols. 1-0, Kaxe de penal (65’); 1-1, Óscar Sanz (92’). Àrbitre. Manuel Pozueta Rodríguez (Cantàbria). Va mostrar la targeta groga al local Garai, i als visitants Joan Oriol i Pol Domingo. Incidències. Partit de la jornada 24 disputat a Las Llanas.

Óscar Sanz rescata un punt El partit Els grana esquiven la derrota contra el Sestao en el temps afegit després d’un duel gris i es mantenen líders en solitari Si es pot guanyar, s’ha d’empatar.

Aquesta dita la va seguir el Nàstic a la perfecció després d’un partit difícil al camp del Sestao River. Óscar Sanz va rescatar un punt en el temps afegit en un duel que semblava dat i beneït en el qual els bascs van imposar la seva llei. El conjunt grana no va mostrar la seva millor versió, fins i tot va arribar a ser inferior, però va tenir l’ofici de sumar un punt que el manté líder en solitari, a dos del Deportivo i a un de la Ponferradina.

Per solucionar el problema defensiu, Dani Vidal va escollir la parella d’Unai Dufur i Iker Recio. També va haver-hi un canvi més. Óscar Sanz li va prendre la posició a Montalvo al mig del camp. L’objectiu d’aquest moviment estava clar, el tècnic grana sabia que li esperava un partit dur i amb poca circulació de la pilota i necessitava més contundènEl davanter del Nàstic, Pablo Fernández lluitant contra un dels defensors del Sestao River. Sestao River cia i menys toc a la medul·lar.

El Sestao va mostrar ràpid les seves cartes. A casa seva, pilota no circulava per terra va fer un pas endavant en atac Els perseguidors els bascs van oferir un joc i el duel es va transformar en i va aconseguir fer mal a piloLa Ponferradina i la controlat i directe, buscant, un partit de voleibol a base de ta aturada. Borja Martínez i sovint, la superioritat aèria. pilotades amunt, cops de cap i Andy Escudero van executar Cultural van empatar una jugada assajada habitual i el Deportivo es El conjunt d’Aitor Calle va centrades.

El conjunt basc es trobava aquesta temporada. Els llan- posa a dos del Nàstic controlar els primers minuts mentre que el Nàstic s’acaba- còmode en aquest escenari çadors de simular la centrada va d’adaptar al terreny de joc. i va trobar l’espai al segon en dues ocasions per forçar el multitud de cames dels deRecio i Dufur, parella no habi- pal. Després d’una centrada moviment dels rematadors i fensors. El Nàstic es va veure tual, van sortir amb les idees lateral, Gaizka va guanyar va funcionar. Pol Domingo la sorprès per la intensitat local clares i no van voler arriscar l’esquena de Dufur i va re- va enviar dins, però la jugada i el seu joc va minvar contra matar a boca de va quedar anul·lada per fora un Sestao protagonista. Finalni una passada. canó. Dani Par- de joc i els grana van anar al ment, la insistència va tenir Tot i que el Sestao premi. Kaxe va rebre una pasra va reaccionar descans amb empat a zero.

River va comenA la represa, el Sestao River sada filtrada massa senzilla a l’instant i, per çar a trepitjar àrea instint, es va fer va sortir més fort i això es va entre Recio i Dufur per plangrana aviat, el gran per tapar el traduir en ocasions de gol. tar-se davant de Dani Parra.

Nàstic es va mosmàxim possible i, Dani Parra va haver d’actu- En un intent per driblar el trar sòlid refusant d’aquesta mane- ar aviat per salvar l’equip en porter grana, va perdre l’angle cada pilota amb ra, va aturar el re- dues ocasions. Primer, desvi- de remat, però Parra, ingenu, contundència i ant un remat ajustat al pal i, va cometre un penal evitable. mat amb la cara. sense arriscar-se.

Aquesta acció després, reaccionant per in- El davanter no ho va perdoEl pas dels miva servir per des- terceptar amb el braç un xut nar i va transformar la pena nuts va evidencipertar de cop des de l’interior de l’àrea que màxima. Poc després, podria ar la realitat Arnau Montreal Quesada el Nàstic, que havia trobat un espai entre la haver arribat el segon. En una del partit. La

CLASSIFICACIÓ Equip

Pts

1.GIMNÀSTIC

46 24 13

RESULTATS

J G E 7

2.Ponferradina

45 24 12 9

3.Deportivo

44 24 12 8

4.Barça Atlètic

41 24 12

5.Cultural L.

41 24

5

11 8

P GF GC

Jornada 24, Primera RFEF

4 30 14 Cornellà-SD Logroñés

0-0

3 26 15 Real Sociedad B-Sabadell 0-1 1-0 4 37 19 Arenteiro-Osasuna P. Teruel-Lugo 1-2 7 34 26

5 23 15

Real Unión-Celta Fortuna

1-1

Unionistas-Fuenlabrada

2-0

Cultural L.-Ponferradina

0-0

6.Celta Fortuna 40 24 12 4

8 40 30

7.Arenteiro

36 24 10 6

8 30 22

8.Unionistas

34 24

8 10

6 20 18

9.Lugo

34 24

9

7

8 19 22

10.R. Sociedad B 32 24

7 11

6 26 24

11.Real Unión

30 24

8 6

10 32 33

12.Fuenlabrada 30 24

7 9

8 23 25

Sabadell-Real Unión Celta Fortuna-Sestao River

13.Osasuna P.

29 24

7 8

9 30 30

14.Cornellà

26 24

6 8

10 20 26

15.Sabadell

25 24

7 4

13 25 36

1-1

Barça Atlètic-Rayo M.

3-1

Deportivo-Tarazona

4-1

PRÒXIMA JORNADA

Ponferradina-R.Sociedad B Rayo M.-Cornellà SD Logroñés-Arenteiro

16.Tarazona

24 24

5 9

10

17.Rayo M.

22 24

4 10

10 20 31

18.Sestao River 22 24

4 10

10 16 30

19.SD Logroñés 22 24

6 4

14 19 37

Lugo-Fuenlabrada

20.Teruel

1 15

8 14 24

Osasuna P.-Deportivo

18 24

17 24

Sestao River-GIMNÀSTIC

Tarazona-Unionistas GIMNÀSTIC-Teruel Barça Atlètic-Cultural L.

Dilluns 19 de febrer de 2024

Dani Vidal Precís

Jornada 24

L’autor del gol, Óscar Sanz, defensant una acció. Sestao River

El CBT s’enfonsa a la pròrroga contra el Palmer i es complica la permanència (94-99)

Entrenador

L’1x1

Dani Parra Redimit

Va veure les carències Va cometre un penal de l’equip en el partit i les ingenu, però es va va solucionar amb els reivindicar amb dues canvis. aturades de mèrit.

Pol Domingo Segur

Unai Dufur Decidit

Iker Recio Senzill

En la seva línia. Va aguantar el carril dret i va donar un cop de mà als centrals.

Va sortir amb les idees clares, tot i cometre alguna errada. Va col· laborar en l’empat.

Va treure’s de sobre cada pilota que va tenir i va complir en la seva primera titularitat.

Les declaracions

Vidal: «El punt és bo. Hem esquivat la derrota i ara toca millorar perquè no arribi mai» El Nàstic va esgarrapar un punt contra el Sestao River després d’un partit difícil dominat pel joc del conjunt local. El tècnic grana, Dani Vidal, va destacar que «a la primera meitat ens hem pre· cipitat massa en el joc direc· te. Faltava una passada més en cada atac, més paciència, i això els he dit als jugadors al descans». A més, va afegir que «la nota positiva és que

El revulsiu L’entrada d’Álex Mula va posar ordre a l’atac del Nàstic i va ser clau per l’empat transició, Guruzeta va rematar tot sol a la porteria, però Dani Parra va treure la mà per evitar el gol i redimir-se de l’acció anterior.

Amb la feina feta, el Sestao River es va arreplegar en defensa i el partit, com el temps d’ahir a Sestao, es va enfosquir. Va començar a ploure a bots i barrals i el Nàstic, tot i recuperar la pilota, es notava perdut sense saber concretar les ocasions. Això es va arreglar amb l’entrada de Mula.

El fitxatge grana va començar a despertar l’atac grana i les centrades estèrils es van

l’equip hi ha cregut fins al fi· nal. Els dos gols estan ben anul·lats, però mostra que hem sigut capaços de cre· ar situacions d’avantatge».

Puntuar sempre és impor· tant, d’aquesta manera Vidal va subratllar que «el punt és bo. Hem esquivat la derrota i ara toca millorar perquè no arribi mai i s’allargui la ratxa».

Pel que fa a la nova parella de centrals, el tècnic va ex· plicar que «com tot jugador que fa temps que no juga, sempre hi ha alguna errada, però el partit no era fàcil i han fet un bon paper. D’aquí al final de la temporada els ne· cessitarem a tots».

convertir en ocasions de gol.

Precisament, una centrada de Mula la va rematar Marc Fernández al fons de la xarxa, però, de nou, estava fora de joc. El Nàstic havia tornat, l’ambient era diferent i els grana van extreure el seu esperit de lluita. Com no podia ser d’una altra manera, el gol va arribar de pilota aturada.

En el temps afegit, Dani Parra va enviar la pilota a l’àrea i, com una cursa de relleus, el gol va arribar en tres instants.

Primer Dufur va redirigir la pilota al punt de penal, allà Dufur, amb el clatell, la va acomodar al primer pal i el cap d’Óscar Sanz va aparèixer, miraculós, per enviar la pilota al fons de la xarxa. D’aquesta manera, el Nàstic va rescatar un punt de Sestao i es manté líder.

17

Joan Oriol Amonestat

Borja Martínez Centrador

Óscar Sanz Heroi

Partit sòlid per l’esquerra.

Va veure la cinquena groga i no podrà jugar contra el Teruel.

No va poder moure la pilota per terra, però va destacar amb la precisió de les centrades.

Es deixa l’ànima en cada partit i es nota. Impe· cable en defensa i va marcar el gol de l’empat.

Bàsquet L’Ibersol CBT va patir una derrota de les que fan mal contra el Palmer Bàsket. Els tarragonins van caure al Serrallo a la pròrroga contra l’últim i es van complicar el camí a la permanència.

Els blaus van fer el més difícil, van remuntar el Palmer en el tercer quart després de lluitar per sota en el marcador en els dos primers. Boonyasith des

de la línia de tres i un encertat Bright Mensah, que va acabar el duel amb 29 punts, van encarrilar el duel posant el +13 a falta de cinc minuts.

La lesió de David Fernández va deixar el CBT sense guia i el Palmer ho va aprofitar igualar el duel. A la pròrroga, també sense Mensah, els mallorquins es van emportar el duel. Redacció

Al CB Salou se li escapa la victòria en els últims segons contra l’Horta Godella (86-85) Bàsquet L’OCA Global CB Salou va caure a domicili a la pista de l’Horta Godella en un final de partit d’infart (8685). Des del primer moment, els de Jesús Muñiz van haver d’anar a remolc del Godella després d’un parcial inicial de 5-0. Amb tot, gràcies als triples de Bouzán, els blaus van poder retallar la distància a tres punts al final del primer

quart. La inèrcia positiva es va concretar en el segon quart amb la remuntada i un triple d’Aguilar va enviar el duel al descans 41-48. A la represa els papers es van intercanviar i va ser el Godella qui va prendre l’avantatge amb un 70-66. En el darrer quart la tensió era màxima i el Salou va veure com l’Horta remuntava a l’últim minut. Redacció

La Rapitenca s’emporta el derbi icontra la Pobla (2-1) i el Reus FC Reddis empata a casa (1-1) Jaume Jardí Esporàdic

Andy Escudero Tapat

Alan Godoy Corcoll

Ni el joc ni el camp el van afavorir. Va aparèixer en comptades ocasions, però no va tenir el dia.

Es va mostrar actiu a la primera meitat, però el joc travat de pilotades no el va afavorir.

Va ser un dels jugadors més actius al primer temps, però no va trobar la manera de rematar.

Pablo Fernández Vigilat

Álex Mula Desfibril·lador

Ander Gorostidi Anodí

Els centrals del Sestao el van saber mantenir ocu· pat lluitant per l’esfèric i no va poder rematar.

La seva entrada va revifar i ordenar l’atac del Nàstic. Va provocar un possible penal no xiulat.

La seva imprecisió en les passades va generar més d’un ensurt en defensa.

Futbol

Els equips tarragonins de Tercera Federació van signar un cap de setmana de contrastos. Per una banda, la Rapitenca es va emportar el derbi contra la Pobla de Mafumet per 2-1. Els ebrencs, que són els últims classificats, van aconseguir la quarta victòria consecutiva a casa i apropen la salvació a tres punts. Els trikitrí van remun-

El CV Sant Pere i Sant Pau recupera la contundència a domicili contra el Sabadell (3-0) Voleibol

Marc Fernández Intens

Alexandru Tirlea Reforç

Mario Rodríguez Proactiu

Va afegir més perill a l’àrea i, fins i tot, va mar· car, però va ser anul·lat per fora de joc.

Va sortir quan l’equip necessitava més cames a l’atac i va complir quan se’l va necessitar

En el poc temps que va tenir, va agafar la iniciativa per buscar la porteria rival.

tar el gol inicial de Juan Barragán amb una gran segona meitat que allunya la Pobla del play-off. D’altra banda, el Reus FC Reddis va empatar a casa contra el Peralada.

Ricardo Vaz es va estrenar per igualar un gol de córner del conjunt gironí. Els roigi-negres van sumar un punt contra un rival directe i estan a dos del play-off. Redacció

El CV Sant Pere i Sant Pau va recuperar la contundència a domicili contra el CN Sabadell. Els de Vlado Stevovski necessitaven un triomf lluny de Tarragona per recuperar confiança i, d’aquesta manera, van sortir concentrats des del primer moment. Samuel Pacheco i Rolando Hernández es van encarregar de trencar el

primer set a favor amb dos parcials de tres punts. En el segon, un parcial de set punts consecutiu va facilitar el 0-2 i, finalment, els vermells van liquidar el duel amb dos punts del jove Álex Llerena. Per a Vlado Stevovski, aquest ha sigut «el millor partit de la segona volta, recuperem confiança i ara toca continuar la projecció». Redacció

18 Dilluns 19 de febrer de 2024

El PP obté la cinquena majoria absoluta consecutiva a Galícia Eleccions El BNG aconsegueix 25 diputats i el PSdeG n’obté 9, insuficients davant dels 40 dels populars ACN El PP ha guanyat les eleccions al Parlament de Galícia amb 40 diputats i obté així la cinquena majoria absoluta consecutiva de la formació en aquesta comunitat autònoma. En el tancament d’aquesta edició, amb més del 97% dels vots comptats, els populars se situen per davant del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que n’obté 25, sis més que el 2020. El PSdeG-PSOE recula dels 14 que tenia fins ara a 9 i la formació Democràcia Ourensana irromp a la cambra autonòmica amb 1 diputat. El Parlament de Santiago de Compostel·la té 75 seients, així que amb el recompte d’aquest diumenge en queden fora Sumar, Podem i Vox, que aspiraven a estrenar-s’hi.La victòria popular implica que l’actual president de la Xunta de Galícia en funcions, Alfonso Rueda, s’assegura la continuïtat al càrrec després d’aconseguir la cinquena majoria absoluta consecutiva del PP a Galícia, tot i que amb dos escons menys. De fet, els populars han governat aquesta comunitat autònoma des de 1981 –aleshores com a Aliança Popular– amb l’única excepció de la legislatura 2005-2009, quan socialistes i BNG van aconseguir desbancar el PP per la mínima: un sol diputat.

Aquestes són les primeres eleccions a les quals es presentava Rueda, ja que les

Alfonso Rueda, candidat del PPG durant un míting de la campanya electoral gallega 3. ACN

Democràcia Ourensana irromp al parlament gallec amb un diputat anteriors les va encapçalar l’ara president del PP a l’estat espanyol, Alberto Núñez Feijóo, i les terceres en què Ana Pontón lidera la candidatura del BNG. La formació nacionalista ha passat de 6 escons el 2016 a 19 el 2020 i

ara n’ha obtingut 23. En canvi, els socialistes, que estrenaven candidat amb José Ramón Gómez Besteiro, ha perdut cinc diputats respecte dels comicis del 2020, celebrats en plena pandèmia de covid-19.

En el tancament d’aquesta edició, la llista del PP va ultrapassar els 680.000 vots i ha sumat un 47% de les paperetes, seguida del BNG (32%) i del PSdeG (14%). Aquests resultats no inclouen el vots del cens electoral de residents

absents, que correspon als gallecs que resideixen a l’estranger, perquè es començaran a comptar la setmana vinent.

La sorpresa de la nit va ser l’entrada de Democràcia Ourensana al parlament gallec. És una formació regionalista liderada per l’alcalde d’Ourense, Gonzalo Pérez Jácome, que va obtenir, en el tancament de l’edició, més de 14.500 vots, menys que els 31.000 que ha sobrepassat Vox. En el tancament

d’aquesta edició, la formació ultra, però, no va aconseguir superar el 5% mínim que exigeix la llei per treure almenys un escó per província, mentre que la candidatura de Pérez Jácome va superar el 8% a la seva demarcació. Tampoc no va reeixir Sumar, que presentava Marta Lois com a candidata a presidir la Xunta de Galícia. La formació de Yolanda Díaz no ha superat el 2% de suports al conjunt de la comunitat autònoma.

Desmantellen un grup que venia material robat de 4 MEUR Successos Els Mossos d’Esquadra van desmantellar un grup criminal que revenia material robat valorat en més de 4 milions d’euros. En total, es van detenir nou persones i es va recuperar material que es volia enviar al nord d’Àfrica o el mercat il·lícit espanyol.

Els detinguts estan acusats de delictes de receptació i pertinença a grup criminal dedicat a revendre material robat a Barcelona, provinent tant de delinqüents comuns com de grups especialitzats. Segons explica la policia catalana, la investigació va començar quan es va localitzar una furgoneta amb material sostret en el marc del Pla Tremall contra la multireincidència a Barcelona.Arran de la identificació del conductor d’aquesta furgoneta al barri d’Horta, es van detectar diversos pisos gestionats pel grup criminal, on els delinqüents acudien per vendre el que robaven. El grup comprava el material robat per un valor molt inferior als autors del robatori, i posteriorment el revenia obtenint un ampli marge de benefici.

A més, el grup també revenia material robat de grans magatzems per part de lladres més especialitzats. Els nou detinguts tenen entre 43 i 57 anys, i portaven un estil de vida «força ostentós», segons els Mossos. Així, durant les entrades per detenir-los es van intervenir fins a 7.000 euros en efectiu, una màquina comptadora de diners i un kit de comprovació d’or. ACN.

Més de la meitat d’explotacions agràries desapareixen en 40 anys Agricultura

La concentració progressiva del sector agrari a Catalunya ha reduït a més de la meitat les propietats que hi havia fa 40 anys.

Segons el darrer cens agrari de l’INE disponible (2020), s’ha passat de 127.285 unitats el 1982 a 54.972 instal·lacions agrícoles i ramaderes, un 10% de les quals han desaparegut durant l’última dècada. Re-

partida en menys mans, el 36% de la terra cultivada es concentra en el 3,5% de les explotacions, que tenen 100 hectàrees o més d’extensió.

Tot i així, l’explotació més habitual segueix sent la petita (2 a 5 hectàrees) i més de la meitat no arriben a les 10 ha.

D’altra banda, l’arrendament ja és el règim majoritari de tinença de la terra, amb un

55%, mentre la propietat ha caigut del 70% al 38% de les explotacions.

En paral·lel han crescut les propietats més grans i s’ha concentrat la producció: les grans explotacions, de més de 100 hectàrees de cultiu i/o activitat ramadera, han passat de 526 a prop de 2.000, segons reflecteix el darrer cens agrari. ACN

Les grans explotacions agràries han passat de 525 a prop de 2.000 segons el darrer cens. ACN

Dilluns 19 de febrer de 2024

Borrell aposta per augmentar la capacitat militar de la Unió Europea Seguretat El mandatari demana més unitat en el conflicte palestí, com la que hi va haver a Ucraïna «No podem jugar un paper geopolític si no ens podem defensar a nosaltres mateixos»

ACN «Per ser un actor en la geopolítica, hem de tenir els mitjans». Així es va expressar ahir Josep Borrell, l’alt representant de la Unió Europea, durant la Conferència de Seguretat de Múnic. Borrell va explicar que per fer front a les guerres que s’estan lliurant, Europa ha de tenir una capacitat de defensa «forta», i això vol dir disposar d’una «potent» indústria militar.

En l’últim any, aquest sector ha crescut un 40%. «Tenim un bon ritme, però no n’hi ha prou», va dir Borrell. Sobre el conflicte palestí, el mandatari europeu ha fet èmfasi en la necessitat d’unitat d’acció dels estats membres. «Hem d’anar més units com el que s’ha fet amb Ucraïna. Ara veig dispersió, sembla que cada

darrers anys Europa hagi perdut capacitat militar amb una indústria que ha anat perdent posicions. En el darrer any, però, aquesta situació ha canviat, va dir el mandatari, malgrat que va alertar que no és suficient.

L’alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell. ACN

estat jugui el seu propi joc», va lamentar.

Borrell va dir que Europa té tres grans reptes en la seva

agenda geopolítica. El primer assumpte és Ucraïna, el segon és Gaza i el tercer és el Sud Global. A més, hi ha un altre

assumpte estructural que els afecta a tots de manera global i és la defensa. Sobre això, Borrell va lamentar que en els

Situació insuficient «No podem jugar un paper en geopolítica si no som capaços de defensar-nos a nosaltres mateixos». Segons Borrell, millorar això comença per potenciar la indústria de la defensa, però també perquè els estats membres «treballin junts». L’alt càrrec de la UE

19

va posar en valor la capacitat dels estats membres de llançar missions «tots junts».

No va parlar d’una armada europea, perquè cada estat té les seves competències, però sí de la capacitat per mobilitzar els recursos de cada estat on calgui. En aquesta línia, Josep Borrell va anunciar que dilluns començarà una nova missió al Mar Roig per donar seguretat a la zona. Aquesta missió se suma a les set que ja s’han llançat sota el seu mandat.

Nova missió al Mar Roig Sobre la guerra a Ucraïna, Borrell va dir que cal continuar donant suport al país «militar i econòmicament».

«S’ha de fer més i més ràpid», va afegir. En aquest conflicte la tecnologia militar i de defensa s’està perfeccionant a una alta velocitat, amb l’ús de drons o intel·ligència artificial.

«Serà un nou tipus de guerra, que superarà tot el que coneixem», va alertar. «Ens hem de preparar per a un llarg període de tensions amb Rússia», va afegit el mandatari. Borrell també és partidari de trobar una solució al conflicte a Gaza que inclogui Cisjordània.

els usuaris pateixen les Les pintades als trens de Rodalies van que conseqüències dels trens vandalitzats: amb retards i suprimits per manca de costar 11,6 milions d’euros l’any 2023 trens visibilitat o grafitis en els ele-

Vandalisme Catalunya acumula el 50% dels actes vandàlics a l’Estat ACN Renfe ha quantificat en 11,6 milions d’euros el cost del vandalisme de les pintades als trens de Rodalies a Catalunya durant tot el 2023. Això suposa prop de 32.000 euros diaris. A més de la neteja, a aquesta xifra se sumen les

despeses indirectes com la inversió en seguretat, tant de personal com de sistemes de videovigilància. De fet, Catalunya acumula gairebé el 50% del total d’actes vandàlics a tot l’Estat el 2023 i es van denunciar fins a 2.340 intrusions de grafiters a les instal· lacions (amb una mitjana de

més de sis actes vandàlics al dia), segons ha informat la companyia ferroviària. «L’any passat es van emprar 7.500 hores de treball de neteja de grafitis i els vàndals van pintar prop de 70.000 metres quadrats de superfície en trens», ha detallat Renfe.

La companyia recorda

ments de seguretat que impedeixen la circulació, frenades d’emergència per a pintar enmig d’un trajecte o l’olor d’aquest producte químic que resulta molt molest als viatgers, entre altres. Finalment, Renfe assegura que la presència de personal de seguretat ha evitat que les pintades siguin de major dimensió, a més d’avortar 492 incursions grafiteres l’any passat.

Pla lateral de tot el vagó d’un tren de Rodalies ple de pintades. ACN

Aragonès espera «llum verda» per a l’amnistia i insta el PP a unir-se a l’acord si vol solucions

El PSOE demana al Congrés una prórroga per presentar el dictament de la llei d’amnistia

La Sala Beckett acusa l’Espanyol d’atacar «la dignitat del teatre» i «la llibertat d’expressió»

Política

Política

Cultura

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va dir ahir que espera «llum verda» per a la llei d’amnistia la setmana vinent i va instar el PP a sumar-se a l’acord si vol «solucions» per a Catalunya. Aragonès va recalcar que la normativa és «sòlida i robusta» i va avisar que «cada dia que passa sense amnistia és un dia que continua la re-

pressió», posant com a exemple el judici als membres de la mesa del Parlament per l’organització de l’1-O Natàlia Garriga, Josep Maria Jové i Josep Lluís Salvadó. A més, el president del Govern confia que hi hagi un acord «ràpid» dels pressupostos i va dir que vol portar-los al Parlament amb un pacte previ tancat amb els partits. ACN

El PSOE ha demanat una ampliació del termini per a la presentació del dictamen que la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats ha d’emetre sobre la llei d’amnistia. Per mitjà d’un escrit a la Mesa del Congrés, la portaveu adjunta del Grup Socialista, Montse Mínguez, ha demanat una pròrroga al termini inicial de 15 dies, que

finalitza el 21 de febrer. La Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social de Catalunya va ser rebutjada pel ple del Congrés el 30 de gener, moment en el qual la Mesa va decidir la seva devolució a la comissió de Justícia perquè debatés i votés un nou dictamen que satisfaci Junts perquè tiri endavant. ACN

La Sala Beckett ha acusat l’RCD Espanyol de cometre un «atemptat directe» contra la llibertat d’expressió i «la dignitat mateixa del teatre i l’art en general» en publicar un comunicat on critica que un dels personatges de ficció que es mencionen a l’obra Cacophony sigui un futbolista de l’Espanyol acusat i absolt de violació. Després

d’una sèrie de piulades crítiques, el club va expressar la seva «preocupació» i «enuig» amb la representació de la Beckett, que considerava una «falta de respecte». La Sala, però, ha lamentat que el club «alimenti irresponsablement una falsa polèmica» i opti per «atiar el foc, donar credibilitat i deixar-se portar pels missatges agressius». ACN

20 Dilluns 19 de febrer de 2024

Editorial

Preparar el futur amb intel·ligència

O

nze centres educatius de Tarragona estan participant en un projecte de la URV que està introduint la intel· ligència artificial en diversos àmbits del sistema educatiu. Hi ha escoles de primària, instituts de secundària i centres de formació professional i s’estan ensenyant, als docents, eines i oportunitats per utilitzar aquesta nova tecnologia, per a facilitar-los des de la gestió del mateix centre o dels alumnes fins a la realització de feines o treballs dins les matèries que es treballen a les aules. És més que evident que la IA ha vingut per a quedar-se i segurament ja caldria dir que ha vingut per a naturalitzar-se dins

la vida quotidiana de la població... De tota la població. D’una manera o altra es comencen a veure aplicacions d’IA en àmbits ben simples: caminar per la ciutat, a les eines de comoditat d’un cotxe o simplement fent preguntes al nostre telèfon. I la sensació/ evidència, és que fins ara tan sols hem vist una petita mostra del que ens ha d’arribar al futur. I el futur és dels joves que ara estan estudiant, així que preparar als docents que els han de preparar a ells és, ras i curt, una necessitat. Que es mantingui el projecte, o que no quedi en l’anècdota, dependrà dels recursos disponibles, però caldrà mesurar amb cura si ens podem permetre no fer-ho.

Tribuna

El llegat de Josep Poblet

M

algrat que mai vam militar al mateix partit sempre he admirat la manera de fer política de Josep Poblet, que vaig tenir l’oportunitat de constatar quan ambdós vam treballar conjuntament a la Diputació de Tarragona.

Durant aquells anys vaig tenir l’oportunitat de comprendre que a les institucions democràtiques havíem d’anar a defensar el territori i els seus habitants i no tant a pensar en clau de partit, i menys encara a exercir una oposició destructiva que tan sols sacsegi el greuge pel greuge, sense aportar res en positiu.

Us confesso que pensava en això quan la Diputació de Tarragona ha decidit adquirir l’antic edifici de Caixa Tarragona (el de la Plaça Imperial Tarraco).

De fet, aquesta opció ve donada gràcies a la compra de l’edifici Síntesi que va fer la Diputació presidida per Josep Poblet el 2013. Culminem ara, per tant, una actuació necessària de la que Josep Poblet, exercint com a president de la corporació, ja va tenir la visió fa deu anys.

I per a què? Doncs per aconseguir que els centenars de treballadors i treballadores d’aquesta casa puguin treballar en millors condicions i, en conseqüència, es guanyi en eficiència i la Diputació pugui prestar millors serveis. Soc conscient de què molta gent ho desconeix, però la feina que es fa a la Diputació de Tarragona és essencial per fer possible que els ciutadans de les comarques tarragonines –sobretot els que viuen en ciutats mitjans i en pobles petits– puguin disposar dels serveis, equipaments i inversions sense els quals la seva vida diària seria més complicada.

Fins aquí res que no sigui perfectament raonable. El que resulta sorprenent, paradoxal fins i tot, és que hi hagi ara alguns dels que es diuen hereus polítics de Josep Poblet que no actuïn amb

tica per fer que la gent visqui millor, no per insultar, estigmatitzar al considerat «altre», o posar pals a les rodes tan sols pel plaer de fer-ho. En conseqüència, defenso el trasllat de la Diputació a la futura nova seu perquè els treballadors Rubén Viñuales de la casa així ho demanden, perquè Alcalde de Tarragona treballaran en millors condicions i tots i totes –els més de 800.000 habitants de les nostres comarques– en sortirem, el mateix sentit de responsabilitat polí- potencialment, beneficiats.

En la mateixa línia ens comprometica que va demostrar l’aleshores presitem a seguir treballant per actuar equident de la Diputació.

Per posar només un exemple, és in- libradament al conjunt del territori, per exemple establint versemblant que El que resulta aquest mandat una aquells que han governat la Diputació sorprenent, paradoxal nova seu dels serveis durant 44 anys –és fins i tot, és que hi hagi de la Diputació a les ara alguns dels que es Terres de l’Ebre, així a dir, fins fa uns mediuen hereus polítics com en potenciar el sos– demanin ara de Josep Poblet que no diàleg amb els partits «celeritat» en ubicar actuïn amb el mateix de l’oposició per suseus institucionals a les Terres de l’Ebre, sentit de responsabilitat mar en positiu. política que va Un diàleg entre al Baix Penedès o a demostrar l’aleshores diferents que és el on sigui. Si era tan «urgent» fer-ho, com president de la Diputació terreny de joc de la democràcia. I això val és que durant dècatant per la Diputació des no van fer res en de Tarragona, com aquest sentit? per l’ajuntament, com No vull entrar en per la política catalarecriminacions, ni en na, espanyola i eurobatalletes de campapea. Seguir instal·lats nar. Estic convençut en una mena de conque la gran majoria de frontació permanent, vosaltres esteu farts tan sols per erosionar del «i tu més!» i de la qui pensa diferent a crítica estèril que no tu, no només és un porta enlloc. Per això error polític que els he volgut començar ciutadans rebutgen lloant la tasca política cada cop més sinó d’una persona que no és del meu partit. Així mateix, també és que, sobretot, és la negació de la bona just recordar que quan el PSC ha estat a política que ha escrit les millors pàgines l’oposició a la Diputació, sense anar més de la nostra història. I estic segur que lluny durant el passat mandat, ha actuat tots i totes enteneu del que estic paramb el mateix sentit de la responsabili- lant perquè és així com us comporteu en la vostra vida quotidiana. Ni més, ni tat que quan hem estat al Govern.

Sempre he pensat que estem en polí- menys.

Tribuna

Sequera (1)

L

es restriccions que s’acaben d’agreujar una mica més ja fa setmanes que estan en funcionament, per això el mot el vam fer rodar ara fa un mes (de fet va estrenar l’any). En canvi, la sequera que tenim a sobre des de fa tants i tants mesos encara no havia aparegut en aquesta columna, i això sí que no pot ser. De manera que aquesta setmana li toca (i tant de bo no hi torni mai més).

L’origen no té cap misteri: prové de sec, del llatí siccus (i aquí permeteu-me un breu excursus d’homenatge al mestre Camilleri: a la primera novel·la seva que vaig traduir hi sortia un mafiós que tenia per malnom u’ siccu, el sec, el magre, l’escanyolit. La llengua siciliana, menys evolucionada que el català per raons polítiques, manté una proximitat al llatí que paradoxalment la fa força entenedora). Ben mirat, es pot dir que tota la família n’és lliure, de misteri, perquè els derivats són força previsibles. Començant per la primera branca, la d’assecar, que si alguna curiositat té és la mala anomenada (merescuda) d’haver-li pres molt de camp semàntic a eixugar; de fet, si la interferència no fos tan poderosa és probable que avui, de la màquina que eixuga la roba un cop passada per la rentadora, no en diguéssim assecadora sinó eixugadora.

La mateixa previsibilitat es repeteix en el verb següent, dessecar (amb quatre derivats: dessecació, dessecament, dessecant i dessecatiu), un verb que, com a molt, podria tenir la gràcia d’haver anticipat artificialment el gran desastre que després ens ha arribat naturalment, via canvi climàtic (tot i que ben mirat, de natural el canvi climàtic en té ben poca La llengua siciliana, cosa). menys evolucionada Pel que fa als adque el català per raons jectius, que venen polítiques, manté una a continuació, no proximitat al llatí que desmereixen gota en paradoxalment la fa aquesta qualitat de força entenedora família sense sorpreses: ressec ens proporciona ressecar, ressecada i ressecament. Tot normal.

I, finalment, amb els substantius la cosa s’anima una mica. No pas quant a la forma però amb el contingut sí.

Secà, per exemple, és un mot de gran potència en contraposició a marina, molt més sonor que no pas interior. Per la seva banda, secall i secalló compten tant amb el sentit literal de ‘magre, prim’ com amb els figurats en el camp gastronòmic: un secall és un melindro i de secallona en són les figues, les olives i, per descomptat, les llonganisses.

I si no fos que se’ns acaba l’espai entraríem directament a matar amb el cas que afecta la sequera. O sigui que ho deixem per la setmana entrant.

Pau Vidal Filòleg i escriptor

Dilluns 19 de febrer de 2024

Dels lectors Cabals ambientals La Directiva Marc de l’Aigua (DMA), Directiva 2000/60 /CE de 23 d’octubre de 2000, es una norma del Parlament Europeu i del Consell de la UE. L’objecte de aquesta Directiva es la protecció de les aigües continentals, les de transició, les de les costes i les subterrànies, amb els següents objectius: Prevenir el deteriorament del estat dels ecosistemes. Promoure els usos sostenibles de l’Aigua. Protecció del medi aquàtic. Reducció de la contaminació de les aigües subterrànies. Pal·liar les inundacions i sèquies.

Garantí el subministrament de l’aigua en bon estat. No parla en cap apartat dels cabals ambientals segons la Federación de Regantes de España (FENACORE).

El Real Decret Legislatiu 1/2001 de 20 de juliol, tex refós de la Llei d’Aigües, fa menció en algun dels seus articles als cabals ecològics o mediambientals. Segons FENACORE sembla que vulguem demostrar davant d’Europa que som els més ecologistes.

A les Conques Internes de Catalunya estan establerts els cabals mediambientals en el Decret 91/2023 de 18 de maig, que son els mateixos del Decret anterior el 1/2017, si el cabals es compleixen en temps normal, en un any al tram final dels onze rius de la Conques Internes han de arribar 277 Hm3.

Tres afluents del riu Francolí, el Barranc de Vallmoll, el riu Glorieta i la Riera de la Selva, segons el Decret al tram final tenen que arribar a l’any durant 5 mesos 15 litres/segon, 4 mesos 18 l/s i 3 mesos 12 l/s, cada un dels tres prop de mig hectòmetre/l’any, m’agradaria saber quants dies a l’any ha arribat aigua, durant els últims deu o vint anys.

Josep Tombas Alcover

Noticias buenas y malas La buena es que harán una residencia de mayores en el edificio de los capuchinos,

21

Tribuna antes escuela de idiomas, por parte de la Xarxa Santa Tecla, para trasladar la que tienen en Llevant y asi poder ampliar las camas para hospital.

Otra bastante buena es que, en un edificio vacío de la calle del Mar, el Port y el Colegio de Medicos, proyecten una residencia para médicos que preparen el MIR, y para los que están ejerciendo de médicos residentes en Tarragona. De paso se va dignificando está zona que es una lástima ver cómo se va degradando.

Lo que ansiamos los tarraconenses, es ocupar con capital de donde sea, la Tabacalera, con la Biblioteca. El Conservatorio.

Bellas Artes. Escuela de Hostelería, y todo lo que quepa.

Las malas son dos. Una es querer usar la Savinosa para temas de educación ya que pilla lejos para todo el mundo. Además de la ingente cantidad de dinero que se usaría.

Y la otra es, según he leído, que la Diputació se podrían gastar 18 millones de euros en la compra y acondicionamiento del edificio de Caixa Tarragona, en la plaza imperial Tarraco.

Que fuera residencia de estudiantes, estaría dentro de toda lógica, por la gran carencia que tienen. Y además sería un servicio a todo el territorio. Hacer oficinas nuevas, habiendo ya unas de hechas, y costando lo que debió costar, no es servicio, es gasto.

Y hablando de tantos millones que quieren gastar, ¿por qué no se deciden de una vez a rehabilitar el edificio del Banco de España? ¿Hay alguna maldición entre partidos?

Aquí hay los sentimientos y quejas de muchos tarraconenses, que son además, parte del territorio.

En fin.

María Elisa Aragonés Domènech Cambrils Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

El dubte democràtic

É

s repetitiu el debat sobre la supervivència del nostre model de convivència, posant-se en dubte, fins i tot, que les seves lògiques negativitats i vicis, puguin fer trontollar una manera de conviure que, malgrat tot, és la millor per molt que es vulguin vendre il·lusions, en cap cas amb eficàcia pràctica per sobre del marc democràtic.

Malauradament, la vigència del marc de llibertat que gaudim, malgrat els defectes evidents, no és un model intocable i, per tant, en el dia a dia s’han de fer esforços compartits per garantir la seva vigència al preu que calgui; no fer-ho ens podria situar en un dubte raonable per una ciutadania que pot entendre la contradicció repetida, però que hauria de tenir clar quines són les alternatives al respecte.

Estem, per tant, en un exercici democràtic, on res es pot donar per fet, i on es faci necessari, especialment pels líders de referència, fer els esforços que calguin per garantir un demà on la nostra llibertat no es posi en dubte, ni sigui moneda de canvi per res, inclús drets que es poden veure en dubte si no es fa el que cal des del marc vigent. Però és que, a més, no hauríem d’oblidar, plegats, que democràcia és discutir i que, per tant, en cap cas es pot deixar de costat aquesta premissa fonamental, si deixem de debatre i parlar, malgrat les nostres diferències, ens endinsarem en un espai molt perillós, on el vot només serà excusa per poder imposar, amb tot el que això suposa; per tant, s’han de fer els esforços que calguin per reconduir el diàleg, encara que els perills evidents, pugin posar més pals a les rodes del que puguem sospitar; l’evidència de canals de comunicació, via xarxes

interpretacions esbiaixades, especialment per part dels líders d’aquells partits que perden el suport, fina ara garantit, i que no son capaços d’entendre el canvi, des de la lògica dels fets i la pròpia frustració d’una gent que ha Lluís Badia perdut la confiança davant la nul·la Advocat resposta als seus problemes reals, no socials, poden no ser garanties de la ideològics. veritat i ens posen en un marc fake que En base a tot l’anterior, crec que és el ens indueix a conclusions fora de la re- moment de parlar del que és noticia al alitat, però en tot cas, aquest perill, no carrer, malgrat que, a vegades, les noshauria de ser una excusa per la seva vi- tres confrontacions facin difícil poder gència, una altra cosa és buscar formu- arribar a acords i, el que haurà de ser les eficaces per fer-li front; per tant, la més positiu, trobar punts d’entesa els capacitat de divisió que avui està instal· més amplis possibles. lada en el nostre model comunicatiu, El cert és que viure en democràcia té pot suposar una eroels seus problemes, No hauríem d’oblidar, sió democràtica que i que es guanya en el solament superarem plegats, que democràcia dia a dia, per tant, res és discutir i que, per des de la subscripció es pot donar per tantant, en cap cas es pot d’acords majoritaris cat, ni inapel·lable, per afrontar-les amb deixar de costat aquesta sinó que és necessapremissa fonamental, ri parlar del bo i del garanties. si deixem de debatre Pensar que els vadolent, del que és i parlar, malgrat les lors democràtics es possible i el que no és nostres diferències, ens viable, és a dir, deixar limiten a l’exercici endinsarem en un espai del vot, és una conde costat els anunmolt perillós clusió fora de la reacis impossibles, per litat i, per tant, a més molt que sonin bé, i de triar electoralment, es fa necessari, donar respostes als problemes reals de més que mai, discutir acords, consen- la gent, amb respecte a les minories, suar, analitzar variables, etc., per arri- però no confonguem el que son petits bar al dret de vot des del coneixement col·lectius amb l’interès general de la ampli i lliure, és a dir, el vot és la pròpia societat. conseqüència del debat fet.

En definitiva, el vot, com centre vital Darrerament, podem veure com tò- del nostre model, no pot ser únic, sinó pics com el vot captiu deixa de ser ve- que es fa més necessari que mai parlar ritat absoluta i podem comprovar com i confrontar idees, com garantia pe la col·lectius importants, lligats a plante- trobada d’objectius comuns, només jament ideològics concrets, al llarg de així superarem els dubtes democràtics molts anys, canvien la seva confiança que es poden produir i que ens poden cap opcions totalment oposades, el que portar a situacions de bloqueig legal a havíem fet sempre, cosa que provoca les que es farà difícil superar.

22 Dilluns 19 de febrer de 2024

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

«L’única addicció de Carles Sabater era a la seducció» Cultura Pep Blay reconstrueix en el seu nou llibre la figura del líder de Sau ACN

MOLTES FELICITATS PEL TEU 9è ANIVERSARI!!! El petit de casa nos· tra ja fa 9 anys! Tens el cor més gran que la teva passió pel futbol i una alegria que es contagia. T’estimem fins a les lletres!

Oriol has fet 16 anys. Moltes felicitats de part de tota la teva família que t’estima molt.

El periodista musical Pep Blay (Tarragona, 1966) s’endinsa en la figura de Carles Sabater i en el misteri de la seva mort en el llibre Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater (Folch&Folch), un decés sobtat amb només 36 anys que va generar rius de tinta i va desfermar rumors.

Amb l’ajuda del testimoni de companys de professió, Blay posa llum a una figura calidoscòpica que anava més enllà d’una «icona del rock català». En declaracions a l’ACN, assegura que el líder de Sau era addicte a «la seducció i l’enamorament, als quals estava enganxat quasi de manera malaltissa». «Tenia el cor trencat perquè portava 3 anys d’estrès crònic. Això, barrejat amb esforços extraordinaris i l’ajuda d’estimulants pun-

tuals, va generar un còctel letal», diu.

Un quart de segle després de la mort del magnètic líder de Sau, el 13 de febrer de 1999, després d’un concert a Vilafranca del Penedès que donava el tret d’inici a la gira XII, Pep Blay es treu una «espina que tenia clavada» i busca respostes per explicar no només com i per què va morir, sinó com va viure. Per fer-ho, s’acompanya d’una trentena de testimonis de companys de teatre, música, amics i familiars per reconstruir els darrers mesos del músic i actor. En declaracions a l’Agència, Blay constata que darrere de Carles Sabater sempre hi havia una «cortina de fum, la del guapo que canta», un fenomen del rock català sense precedents rere el qual hi ha una quantitat de fans que «no s’ha tornat a veure». Rere

Segons, Blay, el cor el tenia trencat perquè portava tres anys d’estrès crònic

Imatge d’arxiu del periodista musical Pep Blay. ACN

el personatge, però, detalla s’hi amagava una persona polifacètica amb «molta sensibilitat, moltes inseguretats i una necessitat de complir i agradar quasi obsessiva».

«No era el típic roquer, li agradava molt Jacques Brel, Joan Manuel Serrat i el teatre», una

combinació que considera que permet descobrir per què era també un gran actor.

Malgrat no poder revelar la informació sobre l’autòpsia, ha explicat que no va morir com a conseqüència d’alguna substància tòxica ni pel consum d’alcohol, encara que això no significa que no en prengués. «L’estrès cronificat el va portar a una hipertensió bèstia. El detonant va ser un sobreesforç físic extraordinari. Ell ja s’havia desmaiat en diverses ocasions, estava tocat», insisteix. També concreta que tal com estava podria haver mort en qualsevol moment, aquell dia o un altre.

Necrològiques Tarragona Manuela Peñas Cuenca.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Reus Josep Mir Marsillach.

Ha mort als 91 anys.

Encarnación Imbernon Gutiérrez.

Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.

Josefina Gibert Busquets.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la parròquia de Crist Rei.

esqueles

977 21 11 54

Dilluns 19 de febrer de 2024

23

Avui felicita als que es diuen: Gabí i Conrad.

Espai patrocinat per:

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Els desitjos de No confiïs tant en Una paraula dolça Et donaran la raó canvis importants la sort i dedica’t que sentis et farà en tot però més es veuran poten- més a la labor. La vibrar en cos i àni- tard canviaran en ciats. Llança’t a teva imatge perso- ma. Avui et troba- les seves idees. aquesta aventura nal serà molt bona ràs més sensible Com més detallisque després se- i amb ganxo. Un del normal i s’acos- ta, més trobaràs la ran molts els que amor secret et cir- taran a tu intentant solució. Utilitza la et segueixin. cumda. conquistar-te. teva intuïció.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

De començar una Les teves possibi- Frecs i males mira- Encara sent una nova unió de pa- litats de sortir gua- des amb germans persona pacient rella o intensificar nyador en qualse- o persones pròxi- avui et trauran de la que tens, avui vol joc amorós que mes. Intenta cen- les teves caselles. és un dia especial et plantegis és avui trar-te en els teus Cuida més amb les per a això. Tot de- segur, però tingues assumptes i no en- crítiques i no entris tall que tinguis serà molt compte amb judiciïs per a res la en la roda de les molt viscut. el que promets. vida dels altres. xafarderies.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

D e s p e s e s p e r Un apassionament Dia tranquil on El teu magnetissobre de les te- interior et condui- compartiràs el teu me d’avui i la teva ves possibilitats o rà a buscar sense temps lliure amb la energia et faran plans que es retar- pensar en els mit- família. T’arribarà viure unes experiden per incompe- jans experiències una notícia que et ències inoblidables tència d’uns altres gratificants en el farà més feliç i que en el terreny amoserà una mica la que a passió es re- canviarà els teus rós. No desaprofitis norma del dia. plans. fereix. els moments.

6

TV local

9

7 8

10

CANAL REUS TV

TAC 12

14:30 Qüestió de fons 15:00 Notícies migdia 15:30 Caminant per catalunya 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Qüestió de fons 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre 21:30 Cercle central 22:00 Notícies vespre 22:30 Cercle central 23:00 Notícies vespre

14.30 Notícies 12. Esports 15.00 SPi+TV 15.30 Notícies 12 16.00 Notícies 12. Esports 16.30 Fet a Mida 18.30 Clipping 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180° 20.00 Notícies 12 20.30 Notícies 12. Esports 21.00 La tertúlia del Dorsal 12 21.30 Aventurístic 22.00 Notícies 12 22.30 Notícies 12. Esports 23.00 La tertúlia del Dorsal 12 23.30 Aventurístic 00.00 Notícies 12

23:30 Cercle central

5

TARRAGONA: Payo Sol, Anna.

Rambla Vella, 31.

Telèfon 977 233 119.

Creus, Araceli Escudero, Irene.Violant d’Hungria, 23-25 (SPiSP).

Telèfon 977 201 842.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Alsina Albert, Ginebra.

Carretera Alcolea, 27.

Telèfon 977 321 070.

SALOU: Besora Mallafre, Jordi.

Plaça Bonet, 1.

Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura.

Francesc Macià, 11.

Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS: Esqué Englund, Teresa.

Av. Vidal i Barraquer, 3.

Telèfon 977 791 702.

VALLS: Rull Ferre, Gabriel.

Abat Llort, 24.

Telèfon 977 608 717.

EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume.

Prat de la Riba, 8.

Telèfon 977 660 873.

Solucions

11 12

HORITZONTALS: 1. Que conté raons especioses calculades arterosa- ment per enganyar. Instrument de pesca. 2. Es trenca a l’escullera. Aixecadores de pesos. Prefix que significa fora. 3. Indret natural de la sal comuna. Ho faci per assenyalar la fi del partit. 4. Romans.Vàlvules del cor. Consonant. 5. Llengua de terra que uneix continents. Relativa a Troia. 6. Element no metàl·lic. Sense ni una gota d’aigua. Qualitat natural. 7. Deixen tocat de l’ala. Ensinistrar en algun treball. 8. La que produeix lisi. Forma sufixada que significa ull. 9. Patriarca bíblic.

Cadascun dels trossos de tela que formen una vela. Element de símbol Re. 10.

Menció. Esque- lètics. 11. Dues de la tasca.Aliments. Consonant. 12. Pous de ciència. Peça de vestir exterior amb faldons llargs.

VERTICALS: 1. De l’univers. Molt polits. 2. Vies d’entrada al recte. Cullera gros· sa. 3. A la porteria. Expulsàvem. Consonant. 4. Cap de colla. Gegantí. Gairebé evident. 5. Són de foc. Plats voladors. 6. Boig perdut. Fletxa de l’amor. 7. Costum capgirat. Molt temudes a la costa. En l’anca. 8. Lloen els mèrits d’algú. Cert poema. 9. Allotgi el refugiat. Ocells còr- vids de color negre. 10. Consonant. De tercera mà. Moviment del borrat- xo. 11. Petita quantitat de cabells. Tregui el cap per primer cop a la vida. Peu d’ànec. 12. Carregat de rovell. Via destinada a un ús molt específic.

11º 19º

Previsió pel Camp de Tarragona

DECORA-

DOR. Tel: 642.094.115

Venda/Lloguer

ELECTRICIDAD,

FON-

TANERIA, REFORMAS.

SALOU

Tel. 626.663.432 - Vicente.

ES LLOGA HABITACIÓ C/ Tarragona 22, Edif. Élite.

Nou i confortable.

REFORMES FACHADAS Y REFOR-

Tel. 649.831.644

MAS. Tel: 610.866.909 –

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989 BAR-RESTAURANT EN ALQUILER.

Totalmente

acondicionado.

Terraza

y

barbacoa. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977 21.79.50

977.33.03.83

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12 HELENA MASAJISTA profesional.

Tarragona.

Tel. 600.329.227 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

¡¡OPORTUNIDAD!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Tercero sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 98.000€ Tel: 650.939.822 Mª José

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 EBA-

NISTA. Tel: 623.387.479

MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445 MASAJISTA. Horas concertadas.

Segur – Torredembarra.

Tel: 678.086.847 MASAJES ANTISTRÉS. Salidas. Discreción. Tel. 673.838.453 MAYCA CATALANA. Descubre tus mejores masajes. Disfruta mis manos.

Tel. 692.780.087

AMISTAT CHICA 45a.

BUSCA CHICO para amistad.

Reus.

602.873.891

ALTRES Solució: nivell mitjà

ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes.

Tel: 679.716.085

OFERTES ANUNCIS

El temps Màxima

PINTOR

IMMOBILIÀRIA

CARPINTERO,

Solució dels mots encreuats

Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel De matinada el cel estarà o cobert. Al llarg del matí la nuvolositat minvarà ràpidament de nord a sud i el cel quedarà serè o poc ennuvolat; tot i això, persistiran algunes franges de núvols alts pel nord del país i es formaran intervals de núvols baixos al litoral i prelitoral central. A banda, fins al migdia hi haurà núvols baixos al vessant nord del Pirineu.

Precipitacions Fins a mig matí s’espera precipitació feble al vessant nord del Pirineu, i és probable a la resta del nord. La cota de neu rondarà els 1.900 metres.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

Dilluns 19 de febrer de 2024

Música El músic ebrenc actuarà aquest dimarts, 20 de febrer, al Teatre Fortuny, on presentarà el seu repertori de cançons pròpies

Noel Luna, el cantautor ampostí de la cançó ‘proposta’

E

ncara que va començar a tocar la guitarra passats els vint anys, Noel Luna ha viscut des de ben petit amb la música a casa. A Amposta, la seva ciutat de naixement, el seu pare hi havia tingut una botiga de discos. Eren els anys vuitanta.

Després de més de trenta anys tancada, el Noel va decidir apujar de nou la persiana, combinant la gestió d’aquest negoci amb l’ofici de cantautor. «Em vaig iniciar l’any 2016 versionant cantautors de referència», explica el Noel. Entre aquests referents, detalla, en destaca dos noms: Paco Ibáñez, «a qui dec moltíssim, perquè escoltar-lo és el que em va fer decidir a llençar-me al món de la música», i Silvio Rodríguez, «cantautor universalíssim amb qui vaig descobrir el vessant literari de la música, obrint-me les portes a l’univers de la poesia pròpia».

L’any 2021, Noel Luna va publicar el seu primer disc, un treball homònim en què recollia una selecció de poemes musicats, així com diversos temes compostos Noel Luna va començar musicant poemes i en l’actualitat està preprant dos nous treballs. Cedida per ell. Ara, ha desdoblat aquests Noel Luna oferirà un concert el camins i està treballant en dos bina amb un repertori més vincu- din a avançar cap a una societat lat al compromís i a la millor». En definitiva, subratlla, pròxim dimarts, a les 20.30 h, al nous treballs, «un que reflexió. Assegura que «la cançó entesa com una eina de teatre Fortuny de Reus. Actuarà recollirà aquest vesell tot sol, amb la seva guitarra, i les escriu amb una compromís i de proposta». sant més trobadoresc De Noel Luna es diu que és el presentarà el seu propi repertori, visió humanista de la o tradicional de musivida, tot afirmant que relleu natural d’Ovidi Montllor. El amb la promesa d’estrenar també car poemes», i un altre «la finalitat última cantant ebrenc assegura que «és un parell de temes fins ara inè«amb cançons d’autode les meves lletres molt afalagador que et compa- dits. ria pròpia». no és tant fer cançó rin amb persones a qui admires El Noel se sent còUna nova veu protesta com cançó tant», apuntant que una de les mode amb l’etiqueta proposta, en el sentit principals afinitats amb el d’Alcoi De Noel Luna es de cantautor. Les seves de buscar un mitjà podria ser el fet que «Ovidi Montlletres, detalla, parlen diu que és el relleu a través del qual es llor tenia la seva pròpia veu i una «de les coses senzilles i puguin vehicular personalitat pròpia, qualitats que natural d’Ovidi els petits plaers de Cristina Serret Alonso Montllor idees que ens aju- tots els cantautors perseguim». la vida», i les com-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Tijuana

Estrellats

L

’etern problema de l’home és haver de triar donat que, generalment, resulta impossible tenir-ho tot. Parella estable però poder anar picant flors. Viure al costat d’un campanar però que no ens destorbin les campanes. Que la fruita sigui barata però ecològica. Comprar-ho tot online però trobar els carrers plens de botigues quan hi volem passejar. Descobreixo que les Muntanyes de Prades i la Serra de Montsant són avui el territori més gran d’Europa protegit de la contaminació lumínica. Sé que hi tenim, sortosament, uns cels nocturns d’excel·lent qualitat per les característiques de la seva orografia i circulació d’aire i un Parc Astronòmic únic al món, idoni per a l’observació de l’univers, que atrau molts visitants de l’anomenat turisme d’estrelles. Certificat, a més, per la Fundació Starlight –pionera en el reconeixement dels indrets foscos més espectaculars per a veure estels– que treballa per «la defensa del cel nocturn i el dret a la llum dels estels» amb la qual combrego totalment. Per altra banda, també sé que la il·luminació és clau per a la seguretat tant en zones urbanes com en carreteres i que, on l’enllumenat públic és menor, augmenten, sobretot, els delictes contra persones.

Compatibilitzar ambdues coses és com la quadratura del cercle. Sempre s’ha d’acabar escollint i solem decantarnos per la vida moderna que té molts avantatges tanmateix ens priva, una gran majoria, de tantes coses meravelloses i també necessàries que gairebé ja hem oblidat.

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: