L’anuari 2024: les notícies que van marcar l’any en què la DANA ens va fer sentir molt petits
Reus 7
El projecte d’instal·lació de proteccions acústiques per part d’ADIF estarà enllestit l’any 2027
Opinió 20 Alfredo Clúa. Un any encarrilat, un any ple de reptes: «Ens espera un any amb grans projectes que començaran a caminar»
Hotels i càmpings van superar els 1,7 milions de pernoctacions i el consistori creu que es pot créixer 2
Educació 6
Més de 700 infants es van aplegar al Palau de Congressos de Tarragona i van compartir propostes per a resoldre conflictes
Turisme l L’Ajuntament considera que encara hi ha marge per a créixer de forma «sostenible» i busca atraure més visitants
Oriol Castro
Els hotels i càmpings de Tarragona van sumar l’any passat 1,7 milions de pernoctacions. Això es tradueix en què més de 520.000 persones van allotjar-se a la ciutat el 2024, un 2% més que el 2023. Cal destacar que en aquestes dades d’Eurecat Observatori de Turisme no entren les dades de creueristes ni dels visitants que s’allotjen en apartaments turístics.
«És un any de rècord. Estem contents perquè aconseguim créixer de forma sostenible«, va expressar Montse Adan, consellera de Turisme, ahir en l’acte de presentació de les dades. L’últim any, les pernoctacions als hotels han augmentat gairebé un 9% i les dels càmpings han baixat un 4%. «Sempre hem tingut un hàndicap amb les places dels hotels a la ciutat, que supleixen els càmpings», va expressar Adan. En total, a Tarragona hi ha 12.745 llits per a visitants. «La tendència general va a l’estabilització. L’ocupació mitjana és del 53,4%. Tenim més arribades i les estades són més curtes», va explicar Joana Conesa, tècnica del Patronat de Turisme. L’estada mitjana en càmpings és de 5 dies i en hotels de 2. «Actualment és viatja més cops l’any, però amb pernoctacions més curtes. Abans, es feia un viatge més llarg a l’any», va afegir Conesa. El principal client dels hotels és el turisme estatal, sobretot de
Madrid, el País Vasc i l’Aragó. Pel que fa als visitants internacionals, els francesos i els anglesos són els que més pernoctacions sumen.
Hello, USA!
«Cal destacar que per darrere es troba el mercat estatunidenc, que cada cop puja amb més força i té una tendència a l’alça», va indicar Conesa. Al Gener, arriben a la ciutat molts estudiants dels Estats Units i als mesos d’estiu i primavera venen amb els creuers. «Portem molts anys fent promoció allí amb el grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat i amb agències prèmium. Ara s’estan collint els fruits. És un tipus de visitant amb un gran interès cultural», va afirmar Conesa.
Pel que fa als càmpings, més enllà del turisme català i estatal, els mercats alemany i holandès són els que predominen. «El turisme francès
ha retrocedit una mica. Els alemanys i holandesos venen atrets pels entorns naturals i litorals que la nostra zona pot oferir i que estan a tocar dels càmpings. Busquen el contacte amb la natura», va explicar Conesa.
Davant aquest escenari, el govern municipal té clar que hi ha marge per a créixer de forma «sostenible» i vol apuntar la promoció que fa a determinats perfils de turistes. «La informació que tenim mostra que Tarragona és una destinació atractiva. El públic familiar i sobretot el sènior va a l’alça. Sabem què volem ser de grans i créixer sosteniblement. No volem viure l’exemple d’altres destinacions que han quedat saturades», va expressar la consellera de Turisme.
Turisme de negocis
En aquest sentit, es vol atraure més turisme de negocis
Els càmpings de la ciutat van sumar més de 1,2 milions de pernoctacions. Gerard Martí
a la ciutat amb l’acollida de congressos al Palau i Recinte Firal. «Creiem que és un turisme que pot aportar una gran injecció econòmica a la ciutat. Molts cops, no es tracta tant de quantitat sinó de la qualitat dels visitants», va afegir Adan. A l’hora d’acollir determinats congressos, un dels punts clau és l’oferta hotelera de la ciutat on se celebri.
«Actualment es viatja més cops a l’any però fent estades més curtes»
L’estada mitjana als càmpings és de quatre dies i als hotels de dos dies Origen de les pernoctacions durant l’any 2024
«Volem ser més ambiciosos.
És un objectiu prioritari per aquest govern i farem promoció per acollir aquells congressos que ens encaixin», va sentenciar la consellera.
A banda, també es vol seguir apostant i promocionant el turisme esportiu a la ciutat.
Per a créixer en aquest sector, el govern municipal està en converses amb diferents càmpings de la ciutat perquè obrin fora de temporada. «Ens poden ajudar a acollir els visitants de grans esdeveniments. Tot ajuda a la desestacionalització», va dir Adan.
L’apunt
Ajuda per a saber quants visitants totals té la ciutat
L’Ajuntament de Tarragona ha aconseguit una subvenció de gairebé un milió d’euros per a convertir-se en una «destinació turística intel·ligent». A la pràctica, això vol dir, entre d’altres coses, que es podrà quantificar quantes persones visiten les ciutats, en quines zones i a quines hores del dia. «Ens permetrà donar un salt qualitatiu, sobretot pel que fa a la planificació. Ara mateix, no sabem amb certesa com es mouen els visitants ni quanta gent arriba», va explicar la consellera de Turisme, Montse Adan. L’ajuda econòmica, que prové d’una convocatòria del Ministeri, permetrà instal·lar sensors de fluxos poblacionals en diferents espais de la ciutat. D’aquesta forma, es podrà discernir quants visitants
Mobilitat l El pàrquing Torroja s’habilitarà perquè puguin estacionar fins a 8 busos
Carlos Domènech Goñi
totals té Tarragona. «Si veiem que hi ha molts visitants en un monument o espai concret en una hora punta, podrem distribuir els visitants de millor forma», va afegir Adan. Més enllà, el projecte subvencionat, que s’anomena ConecTarragona, inclourà més d’una vintena d’accions. Algunes d’aquestes seran la creació d’una plataforma única de venda de serveis culturals i turístics, la gamificació i accessibilitat, quioscos d’autoservei a les oficines de turisme i atenció al ciutadà i un planificador intelligent de rutes. El període per a executar aquestes iniciatives és d’un any i mig. A banda, la consellera va avançar que s’està treballant en un nou Pla de Màrqueting de la ciutat, que es preveu poder presentar al març. «Volem veure què i com podem fer-ho millor i definir els productes de la ciutat», va concloure la consellera de Turisme.
Els autobusos dels creueristes ja no es podran aturar a la Via Augusta per a carregar i descarregar passatgers. Així ho ha decidit el govern municipal, després de valorar que la presència dels vehicles en hora punta provocava «col·lapse» circulatori. «Som conscients de la situació i per això hem decidit que els autobusos dels creueristes ja no puguin fer parada a la Via Augusta a partir d’aquest any», explica la consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT, Sonia Orts. Des d’aquesta temporada, les empreses que ofereixen el servei de bus als creuers hauran de carregar i descarregar al pàrquing Torroja, que tindrà capacitat per a vuit vehicles. A més, l’autobús s’estacionarà a l’aparcament i haurà de pagar la taxa de pàrquing, una quantitat que encara no s’ha decidit. Les queixes pel col·lapse que els autobusos de creuers provocaven a la Via Augusta es feien notar des de plataformes com Stop Creuers i van arribar al ple municipal de la mà de diversos grups com
i sortides al pàrquing. Gerard
En Comú Podem. Aquest inici d’any, l’executiu socialista ha decidit posar-hi remei, i ha escollit el pàrquing Torroja com a solució per a descongestionar l’entorn de la Via Augusta i la plaça Unesco.
Obres a Torroja El pàrquing Torroja, que va entrar en funcionament el mes de març de l’any passat, guanyarà utilitat amb l’arribada dels autobusos. «Ha de tenir més ús que el que té fins ara», reconeix Orts sobre la taxa d’ocupació del pàrquing, d’un 31,86% entre
juliol i novembre de 2024. Per assegurar-se que era viable dur els autobusos fins allà, l’Ajuntament ha fet un estudi i ha comprovat que el gruix de l’asfalt de l’aparcament és apte per a suportar el pes dels autobusos.
A partir d’aquest any, els vehicles sortiran del Port, es dirigiran a l’A-27, connectaran amb l’A-7 i entraran a la ciutat pel cementiri per, després, estacionar a Torroja. «Descongestionem la Via Augusta, però també avancem en el compliment de la futura Zona de Baixes Emissions», explica
Torroja ha tingut una ocupació mitjana del 31,86% entre juliol i novembre
la consellera de Mobilitat.
El que sí s’haurà de condicionar són les entrades i sortides del pàrquing, ara només pensat per a cotxes o furgonetes. L’Ajuntament habilitarà una entrada a la part inferior de l’aparcament, a tocar del barri dels Músics, i una doble entrada i sortida a la part superior.
Més autobusos
D’entrada, la prohibició d’estacionar a la Via Augusta serà només per als autobusos de creueristes. Per tant, escoles, instituts o altres visitants podran carregar i descarregar en aquest punt. Tot i això, no es descarta que, més endavant, la prohibició s’estengui a tothom. La resta d’autobusos que visitin la ciutat també tindran l’opció d’aparcar a Torroja si hi ha espai. Per altra banda, el més segur és que el Portal del Roser també s’elimini com a punt d’aturada.
Neteja l S’han incorporat tres treballadors que s’encarregaran de controlar el bon ús de la via pública
Tarragona tindrà un nou equip d’inspectors de proximitat que vetllaran pel bon manteniment dels carrers de la ciutat. Aquestes tres persones, que han passat a formar part del departament de Neteja Pública de l’Ajuntament, «treballaran per la neteja i el bon ús de la via pública per les diferents zones de la ciutat cada dia i ho faran també per fer més àgil i efectiva del que ja és», apunta la responsable de l’àrea, Sonia Orts. A més, ho podran fer, també, si s’escau, amb les tres bicicletes elèctriques de les que disposa el departament. Es tracta d’un nou sistema de gestió de les inspeccions de neteja pública, per tal de fer front a les necessitats detectades, tant les programades com les sobrevingudes en el dia a dia. El sistema ha de permetre gestionar directament les inspeccions, fer-ne el seguiment i donar resposta al resultat i fer-ho directament a
les corresponents empreses contractades per l’Ajuntament.
Les inspeccions poden anar des de control i elimina-
ció d’abocaments de voluminosos habituals, fins a investigació de contenidors de la via pública on sempre hi hagi bosses fora o per exemple,
espais molt bruts de manera reiterada, com places i carrers concrets. La intenció és que la resolució de cada incidència es pugui fer en menys de 2
Els inspectors es mouran en bicicletes elèctriques per tota la ciutat
hores per les inspeccions urgents i menys de 24 hores per les inspeccions menys greus o urgents, de manera que, si l’empresa contractada no l’ha solucionat, saltarà una alerta i l’inspector ho haurà d’anar a comprovar.
Informes diaris
Els resultats s’hauran de traslladar a informes diaris de la feina duta a terme i s’hauran de poder vincular a les peticions ciutadanes realitzades prèviament a través de l’EPP, el Telèfon Verd, la Guàrdia Urbana i la resta de canals disponibles. «Amb aquest nou servei esperem que la ciutat tingui una millor i encara més eficaç assistència a les necessitats diàries de tots i totes i en definitiva una ciutat més neta i més cívica», conclou la
consellera Orts. Les tasques de la nova unitat es dividiran en quatre zones de la ciutat: Nord, Ponent, centre i Llevant. Les rute es podran fer en diverses vies d’aquell sector, en una via sencera, en un tram d’una via, una plaça, un terreny o un solar, entre d’altres. Això anirà en funció de l’amplada, el nombre d’elements (contenidors i papereres), la intensitat d’ús, i les problemàtiques que hi tingui detectades Neteja. Les prioritats d’inspecció es mesuraran en alta, mitja o baixa, segons quina sigui la gravetat. Les rutes amb prioritat alta hauran de ser inspeccionades amb major freqüència que les de prioritat mitja, i així successivament. El departament de neteja donaria la informació de quines rutes d’inspecció s’assignen a cada prioritat i també quins dies a la setmana s’ha de fer cada sector i zona. Cada inspector s’encarregarà d’una zona de la ciutat.
Igualment, es faran inspeccions no programades, que seran aquelles que es requereixin sota demanda dels serveis tècnics departamentals, a partir de queixes rebudes o necessitats tècniques. També tindran prioritat alta, mitja o baixa, de manera que el sistema d’inspecció les pugui encabir en la programació de treball de cada integrant de l’equip. Amb aquesta iniciativa, es pretén donar una resposta més ràpida a aquestes incidències.
Cultura l La cita serà a l'Antic Ajuntament Aquest divendres es presenta el llibre ‘Enlairament i altres contes’, el Premi TINET 2024
El Centre Cultural Antic Ajuntament acollirà aquest vespre la presentació de l’Enlairament i altres contes, el llibre resultant del 27è Premi de narrativa curta per Internet TINET. La publicació, editada per Cossetània Edicions, recull el relat guanyador i els relats finalistes de la darrera edició del guardó convocat en el marc dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 20232024. Com a novetat d’enguany, les històries s’acompanyen amb il·lustracions creades per alumnat i profes-
sorat de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona.
La presentació tindrà lloc a les 19 hores a la sala d’actes del Centre Cultural Antic Ajuntament i coincidirà amb la inauguració de l’exposició que recull les obres que il·lustren el nou llibre i que romandrà al Centre Cultural Antic Ajuntament des d’aquest divendres fins al dia 20 de febrer. A l’acte, intervindrà la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos; i la diputada de Cooperació Municipal de la Diputació, Sílvia Puerto.
Encara som a l’hivern, però el grup municipal d’En Comú Podem ja està pensant en com ha de preparar-se la ciutatper a l’estiu. El seu portaveu, Jordi Collado, acompanyat pel conseller Toni Carmona, exposava ahir diferents problemàtiques que ha d’afrontar el consistori de cara als mesos més calorosos de l’any. L’edil va aprofitar per a reclamar al govern municipal que actuï amb «celeritat» en «tres àmbits prioritaris», com són la prevenció d’incendis forestals, la climatització i cració
d’ombres als centres escolars, i la millora del sistema de refugis climàtics. Collado recordava que, entre el pressupost del 2024 i el d’aquest 2025, hi ha 800.000 euros reservats per a actuar a l’Anella Verda. L’edil dubta que s’hagi gastat «ni la meitat d’aquests diners», qui apuntava que «no s’ha fet res, més enllà de netejar l’entorn del Pont del Diable». El portaveu reclamava a l’executiu socialista que «es gastin ja, perquè quan arribin els mesos de març i abril, les temperatures seran més altes i el risc d’incendis impedirà fer la feina».
Eurecat desenvoluparà microcàpsules optimitzades per a millorar la fertilitat del sòl
Ciència l El centre tecnològic Eurecat Tarragona ha començat el desenvolupament de noves tecnologies de microencapsulació per fomentar pràctiques hortícoles sostenibles, en el marc del projecte europeu SPIN-FERT, amb la finalitat de millorar la salut i la fertilitat del sòl, incrementar la productivitat agrícola i afavorir la mitigació
del canvi climàtic. En concret, a SPIN-FERT, Eurecat avançarà en «el desenvolupament de bioestimulants vegetals i microcàpsules innovadores biodegradables que contindran soques microbianes, amb formulacions basades en materials adequats en les pràctiques sostenibles d’agricultura», explica la investigadora de la Unitat de Tec-
Els espais culturals del Port de Tarragona reben prop de 150.000 visitants durant el 2024
Societat l Els espais culturals gestionats pel Port de Tarragona han tancat el 2024 amb unes xifres d’assistència positives, consolidant-se com un dels pols d’atracció cultural de la ciutat. Durant aquest any, un total de 149.352 persones han gaudit de les activitats programades als diferents espais de Port-Ciutat, una dada que reflecteix
l’interès per l’oferta cultural que s’hi desenvolupa. L’oferta cultural i lúdica que es desenvolupa a les instal·lacions del Moll de Costa, com els Tinglados i el Refugi 1, ha atret un gran nombre de públic, amb un total de 120.312 visitants. Aquesta xifra suposa un increment del 2,80% respecte a l’any anterior. Gran part d’aquest èxit rau
D’altra banda, el conseller d’ECP va demanar a l’alcalde, Rubén Viñuales, que demani l’actualització de l’informe de Bombers del 2019, en el qual s’altertava que, en cas d’incendi a l’Anella Verda, «no hi podrien accedir per l’elevada perillositat». En aquest document, segons Collado, s’exposa que «és urgent reduir la massa boscosa entre un 40 i 60% per evitar que la zona esdevingui un polvorí».
Ombres i refugis climàtics Des d’ECP, també han reclamat la millora de la climatització a les escoles i la creació
nologia Química d’Eurecat Magdalena Olkiewicz, coordinadora del projecte. SPINFERT «optimitzarà el procés de producció de productes fertilitzants seleccionats i en millorarà la formulació amb nous protocols que augmentin la seva eficàcia i sostenibilitat», assenyala la directora de la Unitat de Tecnologia Química d’Eurecat, Miriam Díaz de los Bernardos. El projecte també treballarà per transformar els subproductes agroalimentaris en recursos compostats valuosos per a la producció agrícola. Redacció
en les exposicions temporals organitzades als tinglados 1 i 2, i en les diferents jornades i activitats socials, empresarials i esportives que s’hi ha organitzat.
En total, s’han organitzat 324 activitats en aquests espais, on el Museu del Port ha estat el centre amb més activitat amb 68 esdeveniments, seguit del Teatret del Serrallo, que n’ha acollit 67, entre activitats pròpies i collaboracions amb entitats de la ciutat, seguit per totes les activitats que s’hi van organitzar al Serrallo. Redacció
Collado apunta que cal informar millor la ciutadania sobre els refugis climàtics
d’ombres als patis. El portaveu del grup apuntava que el pressupost contempla una
partida de 100.000 euros per a aquest fi. També instava a col·laborar amb L’Energètica —empresa pública de la Generalitat— per a instal·lar plaques solars als centres, un projecte que «es va tractar amb l’exconseller Berni Álvarez, però no s’ha concretat».
Finalment, Collado denun-
ciava «la manca de refugis climàtics adequats a Tarragona», sobretot a la zona del centre. En aquest sentit, l’edil proposava obrir les escoles com a refugi durant l’estiu. Igualment, remarcava que cal «millorar la comunicació» perquè la ciutadania n’estigui ben informada.
Societat l Més de 700 infants, joves i docents de centres escolars van compartir les seves propostes per a gestionar conflictes
Redacció
Més de 700 infants, adolescents i docents de centres escolars de la ciutat van celebrar ahir el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP) en un acte al Palau Firal i de Congressos, un esdeveniment que enguany va arribar a la tretzena edició. Sota el lema Caminem cap a la pau!, l’acte va començar a les 10.30 hores i va comptar amb la presència de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; i de la conselle-
ra d’Educació, Isabel Mascaró. L’alumnat participant va presentar i compartir els treballs i propostes que han dut a terme a les aules durant el primer trimestre escolar sobre la temàtica escollida enguany: la mediació, amb el convenciment que, com va dir Pau Casals, «La Pau existeix. Arribarà el dia en què la trobarem». La mediació pot ser considerada com un instrument d’aprenentatge, ja que facilita als infants, adolescents i joves el desenvolu-
pament de models de gestió de conflictes alternatius a la indefensió i a l’agressió, evitant, alhora, la intervenció constant de l’adult.
Les escoles participants L’obertura de l’acte va comptar amb la interpretació de la cançó Alheluya de Leonard Cohen, a càrrec de Lola Ortiz, professora de música de l’Escola de Pràctiques, al violí i José Álvaro Davi, professor de música del Col·legi La Salle Torreforta, al piano. L’alum-
nat de l’Institut Torreforta va ser l’encarregat de presentar l’acte, que forma part del projecte Educació per la Pau, organitzat per l’Ajuntament de Tarragona.
Aquesta iniciativa planteja línies de treball sobre l’educació per la pau, que puguin ser desenvolupades i assumides per la gran majoria d’escoles de la ciutat, a través d’activitats compartides i de l’avaluació d’aquestes. Aquest curs, en el que el projecte arriba a la seva 13a edició, ha comptat
amb la participació de prop de 2.000 alumnes d’Educació Primària, ESO, Batxillerat i Educació Especial, dels quals més de 700 alumnes i docents es van trobar ahir al Palau de Congressos per a commemorar el DENIP.
El Col·legi La Salle Tarrago-
La mediació pot ser considerada un instrument d’aprenentatge
Tarragona Greenbelt’26 obre un període de participació ciutadana
Medi Ambient l Es poden fer contribucions al web de l'Ajuntament
El projecte Tarragona-GreenBelt’26 obre un procés de participació ciutadana per obtenir opinions sobre com millorar els espais verds de la ciutat des d’una mirada més inclusiva, tant des de la perspectiva de gènere com de
la diversitat funcional, entre d’altres aspectes. De la mateixa manera, s’obre un segon formulari de participació centrat en conèixer la percepció i usos del riu Francolí, en ser aquesta l’actuació més extensa del projecte. El GreenBelt’26 preveu 15 actuacions de renaturalització d’espais
urbans i periurbans de l’Anella Verda durant el 2025. Algunes de les principals accions són la demolició de la plataforma del Miracle, la renaturalització del riu Francolí, la renaturalització d’ambients litorals de les platges del Miracle, l’Arrabassada, la platja dels Cossis, la Cala
na, Col·legi La Salle-Torreforta, Escola Marcel·lí Domingo, Escola de Pràctiques, Escola Pau Delclòs, Escola Tarragona, Escoles d’Educació Especial Estela, Sant Rafael i Solc, Institut Pons d’Icart, Institut Torreforta, STO Solc i Escola Municipal de Música han participat en l’edició d’enguany. Durant l’acte d’ahir, l’alumnat va poder gaudir de diferents actuacions amb cançons i balls de tota mena, amb la mateixa temàtica de la mediació i l’educació per la pau.
Capellans i la Llarga; la installació d’ancoratges ecològics a la Móra, l’ampliació de la desembocadura del riu Gaià, la naturalització de la llacuna de l’Anella Mediterrània, la restauració forestal del Pont del Diable i el projecte de foment de la biodiversitat al Parc de Sant Pere i Sant Pau. Els dos formularis ja estan publicats al portal Participa del web de l’Ajuntament de Tarragona dins del procés «Fes teva l’Anella Verda» i es podran respondre fins al pròxim 30 d’abril.
Mobilitat l L’empresa estatal acaba d’adjudicar el contracte per a la redacció del text, que permetrà acabar de definir l’actuació
Sergi Peralta Moreno
Els veïns de les zones residencials pròximes a les vies de tren reclamen des de fa anys la instal·lació de pantalles acústiques que mitiguin el soroll del pas dels combois. Adif ha escoltat les seves demandes i ja ha començat a treballar per posar solució al problema. Fonts de l’entitat estatal confirmen a Diari Més que s’acaba d’adjudicar, per 678.825,29 euros (IVA inclòs), el contracte de serveis per a la redacció del projecte que determinarà, entre altres aspectes, la tipologia de les barreres i la localització d’aquestes. L’empresa WSP Spain-apia tindrà 30 mesos per preparar el text. Per tant, haurà d’estar llest al voltant de l’estiu del 2027.
Les frases
«Crec que es farà el projecte i no hi renunciem: ho necessitem»
— Antonio Montoya. AV del barri Gaudí «I tant que considerem necessària la seva instal·lació» —
Joan Serena. AV Mas Abelló
Adif proposa posarne en punts com l’avinguda Saragossa o el carrer Lleó XIII
Adif va proposar, fruit d’un estudi acústic conclòs l’estiu del 2023, que es col·loquin les proteccions en un mínim de sis àmbits d’actuació considerats «de prioritat alta». En concret, apuntava a l’avinguda de Saragossa; les illes residencials del carrer de l’Alfàbrega i l’avinguda dels Jocs Olímpics; l’avinguda del Comerç; l’avinguda de l’Onze de Setembre, entre l’Escola Joan Rebull i la Fundació URV; el carrer de Sol i Ortega; i el tram entre el carrer de Lleó XIII i el passatge de Mare de Déu de Covadonga. A més, de forma complementària, s’analitzarà
La Banda Sones de Pasión convoca un concurs de logotips pel seu desè aniversari
Societat l La Banda de Cornetes i Tambors 'Sones de Pasión' celebra el seu desè aniversari aquest 2025 i un dels primers actes commemoratius ha estat la convocatòria d'un concurs de logotip de la banda. El concurs hi poden participar les persones majors de 16 anys fins al 28 de febrer i, el guanyador obtindrà com a premi 150
euros. El que quedi segon rebrà una dessuadora i el tercer una samarreta. La tècnica de dibuix és lliure i amb qualsevol color. Els interessats en participar ho han d'enviar a l'adreça electrònica logosones@gmail.com. Per una altra banda, durant el mes de març hi haurà una exposició amb imatges i cartells commemoratius. Redacció
la necessitat de cercar solucions per atenuar la reverberació del soroll originada pel pas per sota dels ponts del carrer del General Moragues i les avingudes de Tarragona i de Bellissens.
Després d’anys de lluita, els veïns anhelen que el seu somni esdevingui una reali-
tat. «I tant que considerem necessària la instal·lació de les pantalles, fa molt temps que estan demanades», explica Joan Serena, de l’associació de veïns (AV) de Mas Abelló. El secretari de l’AV del barri Gaudí, Antonio Montoya, recorda que, en el passat, «s’havia de fer», però la iniciativa
va quedar frenada. «Potser ens hi haurem de posar de debò, com amb el dispensari», esmenta. «Jo crec que es farà, que ara sí que ho veurem, i no hi renunciem; serem persistents perquè necessitem això», remata. Montoya comenta que el pas dels combois «fa molt de
soroll». «Quan passa un tren de mercaderies, has de posar la televisió al màxim o no t’assabentes de què diuen», expressa. Fins i tot, menciona que «a vegades, de nit, quan passa un tren d’aquests, et desperta». Serena assenyala que «al carrer de Lleó XIII i Mare de Déu de Covadonga tenen les vies a cinc metres de casa».
Una vegada la intervenció s’executi, Adif intentarà que s’integri al màxim possible amb l’entorn i que les afectacions que tingui en els serveis ferroviaris siguin mínimes.
Sergi Peralta Moreno
Actualitzar com es viu i es veu el càncer. És la gran voluntat de Som Heura, una entitat sense ànim de lucre que va néixer per dignificar la convivència amb malaltia. I és que amb el càncer s’hi conviu tota la vida. «Si mors un any després del diagnòstic, has viscut l’any de vida amb el càncer, però, si et cures i vius 50 anys més, aquest temps també hi convius, perquè hi ha revisions, afectacions, seqüeles», apunta un dels impulsors del projecte, Edgar Fernández. I no només aquí. «L’univers del càncer és molt més gran: cuidadors, amics, companys de feina, parelles, família, també conviuen amb la malaltia», reflexiona. Fernández comenta que després de la detecció del tumor, que cada vegada estan més diagnosticats i, també, en persones més joves, hi ha «molta vida», però que la gestió del seu impacte «s’acaba resumint a títol individual, privat i íntim». «Creiem que no hauria de ser així», considera. El coordinador de Som Heura va viure el càncer de ben a prop a través dels seus pares. «Veus l’afectació que té en el dia a dia, en les famílies, en les relacions, i és molt difícil de gestionar», apunta. Amb l’entitat, es vol «acompanyar les persones, sigui quin sigui el seu rol, actualitzant l’imaginari que hi ha, i intentar guanyar qualitat de vida, durant el tractament, però també després». Subratlla que «no substituïm mai el sistema públic de salut», sinó que es busca «complementar-lo per millorar la qualitat de la vida de la gent». Som Heura facilita el contacte de les persones que han de conviure amb el càn-
L’entitat sense ànim de lucre Som Heura neix per dignificar la convivència amb el càncer i renovar l’imaginari col·lectiu
cer amb fisioterapeutes, psicòlegs, nutricionistes o juristes. «Hem anat a buscar què pot necessitar la gent que no
ofereix l’hospital», valora Fernández. Som Heura compta, a més, amb col·laboradors, especialistes en alguna qüestió
Salut l El Círcol de Reus va iniciar el passat 15 de gener el Cicle per al benestar integral que ofereix diverses activitats al llarg de l'any relacionades amb el benestar físic i mental. La presidenta de l'entitat, Patrícia Terradellas, afirma que és la primera vegada que organitzen aquest cicle per donar resposta a "l'interès que han mostrat tant els so-
cis del Círcol com d'aquells que assisteixen a les nostres activitats a tot el que fa referència a aquests coneixements". Per tant, aquest cicle disposarà d'activitats relacionades amb les temàtiques d'alimentació, exercici físic, salut mental, descans i sexe. La pròxima activitat anirà a càrrec de Carla Scagliola, experta en Pilates, el pròxim
dimecres 5 de febrer amb una sessió d'entrenament suau amb l'objectiu de minimitzar el dolor físic. "Quan un se sent bé amb el seu cos, repercuteix en l'ànima", assegura Scagliola. Els interessats a participar d'alguna de les activitats previstes han d'enviar un correu electrònic a actes@elcircoldereus.cat, ja que l’aforament serà limitat. Miquel Llaberia
concreta, i voluntaris, «que estan a disposició del que convingui», sigui ajudar a fer la compra, cuinar el men-
jar de pacients oncològics o acompanyar-los a l’hora de sotmetre’s a les sessions de quimioteràpia i passar temps
Fernández subratlla que es «conviu» amb la malaltia més enllà del tractament mèdic
Creu que s’hauria de canviar el llenguatge bel·licista en parlar de qüestions de salut
amb ells. «Més enllà de la part professional, la humana és molt important», destaca. I la idea és que aquests serveis siguin gratuïts. «Volem que tothom ho tingui garantit: no pot ser que algú tingui dolor o no mengi bé per falta de recursos econòmics», assevera. També ajuda a crear xarxa i, de fet, el seu lema és Xarxa i vida davant el càncer
L’entitat és sense ànim de lucre i tots els diners que obté els reverteix en el mateix projecte. Per recaptar diners, hi ha l’opció de fer una donació o convertir-se en un mecenes, comprar marxandatge solidari o participar en les activitats que es programen. La informació està accessible al web somheura.org. «Tanta gent hi hagi, tanta necessitat hi hagi, tant farem», assenyala el coordinador.
Un dels factors que acostuma a semblar banal, però que Som Heura considera prioritari, és el llenguatge. D’una banda, toca trencar tabús. De l’altra, amb la covid, va quedar palès que s’acostuma a emprar terminologia bel·licista. La pandèmia era un enemic que s’havia de combatre. Tocava anar contra ell. «No pot caure tot en la responsabilitat individual ni que la perspectiva sigui de guanyar o perdre», apunta el membre del grup impulsor. I menys encara quan toca conviure amb ell. S’ha de canviar el llenguatge.
Entre benzineres i empreses del polígon Agro-Reus destaca la presència d’una llar d’infants. El Lligabosc va néixer amb la voluntat d’oferir una millor conciliació a les famílies treballadores del Polígon Agro-Reus que haguessin de deixar els seus nens a l’escola bressol i ara aportarà una mica de verd a la zona. Famílies, professorat i alumnes de l’Escola Bressol Municipal el Lligabosc es van reunir ahir a la tarda al pati per inaugurar un nou espai al seu centre, un jardinet. Aquests van estar acompanyats per diferents regidors del consistori reusenc i entre ells el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, qui ja coneixia el centre per haver estat pare d’alumnes d’aquest. Un espai localitzat a l’extrem nord del recinte del centre educatiu on creixeran espècies aromàtiques i mediterrànies. L’encarregada d’inaugurar el jardí amb una plantada simbòlica d’algunes de les plantes, acompanyada d’infants amb ganes de conèixer el nou espai, va ser l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. La creació d’aquest nou jardí ha comptat amb la col·laboració no tan sols de l’Ajuntament de Reus, sinó també de l’Associació Empresarial dels Polígons Industrials de Reus (APIR). «Serà un lloc d’aprenentatge i gaudi pels nens i és un clar exemple de què es pot integrar la natura en els espais urbans i industrials», va afirmar Vicenç Ferré, president de l’APIR, durant l’acte d’inauguració celebrat ahir.
No obstant això, aquest centre inaugurat l’any 2009 amb la voluntat de facilitar la vida als pares i mares que treballen al polígon va estar a prop de tancar fa uns anys per falta de demanda. Tanmateix, la seva comunitat va defensar la seva pervivència i avui ho han volgut recordar amb premis de reconeixement a la direcció del centre, a l’APIR i a Misericòrdia Dosaiguas, regidora d’Educació durant
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, acompanyant en la plantada simbòlica del jardinet de l’EBM el Lligabosc. Gerard Martí
Educació l El nou jardí l’EBM el Lligabosc serà un espai natural i d’aprenentatge pels nens
el govern socialista que va impulsar el centre. «Des de l’Ajuntament es va fer una aposta molt important, però no hauria estat possible sense l’equip tècnic, l’APIR i les famílies que van confiar en l’escola bressol», va valorar Dosaiguas. «La principal desigualtat comença amb les desigualtats educatives. El que no volíem és que una criatura, fos per raons econòmiques o per on havia nascut, no tingués dret a una plaça en una escola bressol», va reflexionar l’exregidora.
La directora del centre, Mònica Tortajada, va assegurar que, després d’una època complicada, en els últims temps en el centre «ha rebrotat tota aquesta vida i estem molt contents de mantenir la nostra relació amb l’APIR». «Quan van anar passant els anys semblava que potser l’escola bressol no tenia sentit, però la lluita de l’escola i les seves famílies va fer que no es tanqués i avui dia ens han demostrat que la idea original tenia molt de sentit», va reconèixer la batllessa de Reus. «Les escoles de bressol municipals són un referent a la nostra ciutat i ho demostra el fet que quan surten les inscripcions les famílies corren a apuntar-se i algu-
Laboral l Buquera estudia presentar recurs davant del resultat
Miquel Llaberia
La comissió d’assetjament que investigava el presumpte cas d’assetjament laboral denunciat per Anton Buquera, treballador dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, va dictaminar per unanimitat que els fets denunciats no tipifiquen com un cas d’as-
setjament. La reunió per exposar els fets es va celebrar el passat dimecres 29 de gener i l’informe final es va emetre ahir dijous 30 de gener. Fonts de l’Ajuntament de Reus consultades per Diari Més confirmen aquest resultat. «La investigació sobre possible cas d’assetjament a Serveis Fu-
neraris Reus i Baix Camp s’ha tancat. Els membres de la Comissió han dictaminat que, en els termes del protocol, no s’aprecia que hi hagués hagut assetjament. Per tant, Serveis Funeraris Reus i Baix Camp continua sent una empresa pública sense cap cas d’assetjament demostrat», afirmen
Conciliació
El Lligabosc va néixer per ajudar a les famílies que treballen a l’Agro-Reus
nes es queden fora, per això esperem que l’escola bressol l’Ametller estigui llesta el 2026», va afegir Guaita.
Concurs de pastissos?
Per un altre costat, la trobada també va servir per llençar a l’aire algunes idees. «Potser s’hauria d’estudiar si amb altres polígons amb un suficient volum d’empreses es podria obrir una llar d’infants», va proposar Ferré. Una proposta que, mig de bro-
des del Consistori. Per la seva banda, el denunciant no s’ha mostrat sorprès amb el resultat i ja estudia amb la seva advocada «la possibilitat de presentar un recurs» o, fins i tot, traslladar-ho als tribunals. Buquera assegura que des de l’empresa municipal li han denegat la possibilitat de fer cerimònies: «Puc acceptar que em prohibeixin fer cerimònies a la feina, però no puc acceptar que si en el meu temps lliure fer una cerimònia per un familiar o amic, m’ho prohibeixin».
ma, va recollir el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges: «Prenem nota, hem de fer una escola bressol al polígon Dyna, per exemple». I parlant de propostes, fins i tot el president de l’APIR va recordar el concurs de pastissos organitzat fa anys en el centre en què directors de les empreses del polígon formaven el jurat. «Esperem tornar a retrobar-nos en totes aquelles col·laboracions que abans hi havia amb el centre, com amb el concurs de pastissos. Ens posem a disposició de l’escola», va comentar el president de l’APIR, alhora que la directora del centre prenia nota de la idea.
Política l La consellera Romero afirma que hi ha molts «elements positius» lligats al projecte
ACN
La consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, va defensar el Hard Rock l’endemà que el Parlament hagi aprovat revertir els beneficis fiscals a aquest projecte. En una entrevista ahir a Catalunya Ràdio, Romero va remarcar que hi ha «molts elements positius» lligats al turisme de reunions, negocis i congressos. «Hard Rock no és només un casino. Vol complementar Port Aventura, hi ha un espai per a congressos i una part comercial. Un entorn que probablement necessita aquests elements», va afegir la consellera. D’altra banda, va valorar com una «molt bona notícia» la inversió de Repsol a Tarragona que, segons va dir, feia 6 anys que es treballava. Romero va insistir que la decisió de si el Hard Rock continua endavant després del canvi fiscal està en mans dels inversors del projecte. «Veurem que decideixen els inversors amb l’augment de la fiscalitat i nosaltres haurem de treballar amb ells en funció de la decisió que prenguin», va dir la consellera. El Parlament va aprovar aquest
El president de la Generalitat, Salvador Illa, la consellera d’Economia, Alícia
Aturem Hard Rock veu la modificació d’impostos als casinos «necessària» però «insuficient»
La plataforma Aturem Hard Rock ha celebrat la modificació parlamentària d’impostos als casinos per evitar bene-
ficis fiscals a aquests complexos, una mesura que veu «necessària», però «insuficient» per «acabar amb el macroprojecte». Lamenten que algunes esmenes que posaven «més entrebancs» a la seva construcció no s’han aprovat. L’entitat recorda que la recuperació de la fiscalitat del joc és una reivindicació «històrica», però conside-
Política l El diputat critica el «silenci» del Govern i altres formacions
Álvaro Rodríguez
Josep María Cruset, diputat de Junts al Congrés, reivindica la inversió de 800 milions d’euros de Repsol per l’Ecoplanta destacant que és «la més important de la història a Tarragona». El diputat recorda que aquest projecte «garantirà el futur de les pròximes dècades
al polígon i generarà un gran nombre de llocs de treball».
No obstant això, Cruset ha volgut remarcar que la inversió «va estar en risc» per l’impost a les energètiques que defenien el PSOE i Sumar. Així, el diputat considera que aquesta ha estat «una batalla molt dur» liderada des del seu
grup polític.
En aquesta línia, el de Junts critica que la resta de representants tarragonins al Congrés dels Diputats «han fet absolut silenci mentre les seves formacions votaven reiteradament en contra del teixit industrial del país». Igualment, Cruset critica la maca
ra que és «urgent enterrar» el Pla Director Urbanístic i «revocar» la llicència de casino a l’empresa. Així, opina que aquesta llicència és «nul·la de ple dret» per «l’incompliment de requisits de la companyia». Aturem Hard Rock també ha convidat a «seguir amb l’oposició popular per tots els mitjans» per acabar definitivament amb el projecte.
de posicionament del Govern de la Generalitat. El diputat assegura que els set vots de Junts «estaran posats al servei del país i de les necessitats del territori».
Per la seva part l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, afirma que la inversió aportarà «futur a la indústria química i al Camp de Tarragona». El batlle ha qualificat un projecte d’un «tren que passa» i agreix que «l’hàgim pogut agafar». Calbet detalla que l’Ecoplanta veurà la llum d’aquí a quatre anys i s’espera que la construcció comenci el 2026.
Romero afirma que Hard Rock serà un complement de Port Aventura
dimecres de manera definitiva la proposició de llei d’ERC i els Comuns per retornar el tipus impositiu al joc del 10% al 55% en macrocasinos. Es tracta d’un acord d’investidura del PSC amb aquests dos partits.
Línia de diàleg
Pel que fa al decret sobre la pròrroga pressupostària que aquest dimecres es va aprovar al Parlament amb els vots d’ERC i Comuns, Romero va agraïr el suport dels socis d’investidura. Així i tot, va admetre que «queden moltes coses per fer» en l’àmbit dels pressupostos. «Si finalment no tenim pressupostos caldrà obrir una línia de diàleg amb els grups parlamentaris per intentar també aprovar aquest decret llei», va afegir.
Impost neutre
Preguntada per si Repsol va decidir la construcció d’una Ecoplanta a Tarragona després que el Congrés tombés l’impost a les energètiques, la consellera d’Economia va respondre que no sap si aquest element ha estat cabdal per a Repsol. Però va subratllar que feia molts anys que s’estava treballant. Així mateix, va dir que el PSC ha defensat que l’impost tingui «deduccions importants» per a les inversions estratègiques i que sigui «neutre» per a les companyies que aposten per la descarbonització.
Industria l L’empresa canongina ha estat una de les guardonades amb un PERTE d’aquesta tecnologia
Redacció
El Ministeri d’Indústria i Turisme ha aprovat la resolució provisional de la tercera convocatòria del PERTE de bateries elèctriques amb un valor de 50 milions d’euros en ajudes. L’empresa de la Canonja Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE) ha estat una de les dues beneficiàries amb més d’onze milions d’euros. L’altra empresa seleccionada ha estat Iberpotash, a Sallent, que rebrà més de 20 milions d’euros.
Concretament, l’ajut atorgat a l’empresa canongina correspon al projecte de fabricació de solvents per a la producció de polielectròlits, que són un dels components de les bateries de vehicles elèctrics. Aquest producte, que és un derivat de l’òxid d’etilè, té l’afegit de consumir CO₂ du-
rant la seva fabricació, amb la consegüent disminució de la petjada de carboni de tot el procés.
La notícia ha estat acollida amb satisfacció per l’empresa, ja que «suposa un aval al treball que s’està desen-
volupant a la companyia i a les possibilitats de futur que hi ha de desenvolupar nous productes». Cal destacar que
IQOXE assegura que el projecte es troba encara en fase d’estudi incipient
IQOXE és l’únic productor d’òxid d’etilè a la península Ibèrica.
No obstant això, IQOXE detalla que «el projecte es troba en una fase d’estudi molt incipient en què encara falten resultats i conclusions que permetin parlar amb més detall del projecte». L’empresa apunta que «l’evolució de l’últim any en el VEC dificulta la realització d’inversions fins que no hi hagi una aposta definitiva per aquestes tecnologies». A més, la companyia indica que «aquests tipus d’iniciatives actualment, estan dominades per la Xina,
tant en la producció com en la tecnologia, amb les conseqüències que això té en costos i en competència».
L’interès d’IQOXE en aquesta tecnologia fa temps que existeix perquè aquests solvents són produïts a partir d’òxid d’etilè, perquè consumeixen CO₂ -amb l’avantatge que això suposa en termes de reducció de la petjada de carboni- i per l’auge dels vehicles elèctrics.
Aposta per l’elèctric
Aquesta ajuda ha estat anunciada pel ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, durant un esmorzar de premsa organitzat per Europa Press. Hereu ha fet valdre «l’eficàcia dels PERTE en els seus diferents àmbits» i ha avançat que el dedicat a descarbonització industrial ja porta adjudicats 371 milions d’euros per un total de 60 projectes. A més, el ministre ha assegurat que el Govern espanyol està treballant en un nou paquet amb ajudes de 7.000 euros per la compra del vehicle elèctric. Aquesta línia d’ajuts estava contemplada dins el decret òmnibus i s’espera que es recuperi aviat.
Societat l El Casal de la Dona de Salou es va omplir ahir per retre homenatge a Danièle Fähndrich, una figura rellevant en l’àmbit educatiu i cultural del municipi. L’acte va estar presi dit per l’alcalde Pere Granados, i va comptar amb la presència de la regidora d’Igualtat Júlia Gómez i la presidenta del Casal de la Dona Sílvia Rovira, veïns i autoritats. Redacció/Cedida
Urbanisme l L’Ajuntament ha engegat l’arranjament d’un greuje històric al barri
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Cambrils ha iniciat les obres per arranjar alguns dels carrers del barri de la Llosa, principalment a Josep Iglesias. D’aquesta manera el consistori dona resposta a una promesa elec toral i soluciona alguns dels problemes més reclamats pel veïnat.
«Ara almenys poden cir cular cotxets i cadires de roda per la vorera», celebra Montse Barnet, presidenta de l’Associació de Veïns del Barri de la Llosa, tot indicant que aquests «havien de baixar a
la carretera», fins ara. Els tre balls iniciats han posat fi a ra joles malmeses, forats i altres desperfectes que eren el dia a dia per molts dels residents. Aquest és un districte cons truït durant l’inici del mil· lenni i Barnet assegura que «des de llavors no s’havia fet una acció com aquesta». Els treballs de millora de la pa vimentació de Josep Iglesias ha tingut un cost de prop de 70.000 euros, on s’estan mi llorant les voreres i els acces sos. Pel que fa als carrers Liles i Margarides, s’ha actuat en l’asfaltat.
El Palau d’Esports de Cambrils tindrà una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum
Equipaments l L’Ajun tament de Cambrils ha tret a licitació la instal·lació d’un sistema d’energia fotovol taica per l’autoconsum del Palau Municipal d’Esports. Es preveu la instal·lació de 240 plaques fotovoltaiques a la coberta del palau 1, que subministraran 111,600 kWp energia elèctrica als serveis que s’hi allotgen.
Es tracta d’una actuació valorada en 121.761 euros finançada íntegrament pel fons europeu Next Generati on través del projecte Cambrils. Vila Marinera Sostenible. El termini per presentar ofertes romandrà obert fins al pròxim 5 de febrer i les obres tindran una durada es timada de vint dies des de la seva adjudicació. A.Rodríguez
Tot i això, la presidenta de l’associació destaca que «encara queda molt per mi llorar», tot i que entén que els canvis s’han de donar «de mica en mica». En aquesta lí nia, el consistori té en marxa un projecte per la remodela ció integral de carrer Orquídi es, una de les artèries princi pal del barri i que el comunica amb el centre del municipi. Aquesta iniciativa, la qual podria arribar durant aquest any, ampliarà la calçada fins a una amplada constant de sis metres i una nova zona verda davant del càmping.
Cotxets i cadires de rodes es veien obligats a circular per la carretera
Barnet remarca que aques tes són unes de les obres més esperades per la Llosa, desta cant que aquest és un «barri molt antic i amb voreres peti tes». La remodelació del car rer Orquídia està pressupos tada en més de dos milions d’euros i també milloraran enllumenat, la xarxa d’aigua i el clavegueram.
Retrospectiva Eleccions, escàndols polítics, conflictes armats i projectes de futur van omplir els titulars de l’any passat
Anna Ferran
Tragèdia i esperança. Canvi i estabilitat. Aquestes són algunes de les dicotomies que es van viure el 2024, un any que tristament serà recordat per tothom per la terrible DANA que el 29 d’octubre va arrasar principalment la província de València, deixant 223 víctimes mortals i més d’una vintena de poblacions de l’Horta Sud devastades. La fatídica DANA deixava imatges de destrucció que seran
difícilment esborrables de les nostres ninetes, però també deixava espai per a l’esperança. Una esperança que estava representada pels milers de voluntaris que es van mobilitzar al terreny o des de qualsevol punt de l’Estat, incloses les comarques tarragonines, per a recollir en un temps rècord tota mena de material de primera necessitat per a enviar-lo als afectats. La classe política no estava a l’altura en la gestió de la DANA, cosa que incremen-
tava encara més la crispació i la polarització envers els màxims responsables de l’administració i els poders públics. La DANA, però, no era l’únic fet que feia minvar més la poca confiança envers els polítics. Els diversos casos de presumpta corrupció vinculats a l’entorn del president del govern, Pedro Sánchez, omplien rius de tinta i demostraven a la ciutadania que hi ha coses que no canviaran mai.
El que sí que canviava l’any
passat era el panorama polític a Catalunya. Pere Aragonès es veia obligat a convocar eleccions anticipades després de no poder tirar endavant els pressupostos de la Generalitat. ERC es desfeia i el PSC de Salvador Illa s’erigia com a vencedor. Si bé l’aritmètica parlamentària feia necessaris pactes d’investidura, Catalunya tornava a tenyir-se de vermell. Al territori, aquest canvi d’etapa política permetia avançar en projectes estratègics per al futur, com el tram-
via, gràcies a la confluència de governs socialistes a nivell català i tarragoní.
El futur tramvia i totes les negociacions que comporta un projecte intermunicipal de la seva magnitud van ocupar molts titulars de la informació local, però no van ser l’únic
El canvi de rumb polític a Catalunya va ser una de les notícies de l’any
gran tema de l’any. El tall de Rodalies per les obres al túnel de Roda de Berà va ser, sens dubte, una de les notícies de l’any al Camp. Altres temes com la sequera continuaven fent-ho. I n’apareixen de nous com les mobilitzacions de pagesos, pescadors o personal penitenciari per a reclamar millors condicions i un futur digne. Aquest futur que reclamen és el que ja estem escrivint des de l’1 de gener. Abans d’entomar-lo amb energia, fem una darrera ullada a tot el
Política Biden es retira a mitja campanya i Kamala Harris no pot vèncer el magnat
Redacció
2024 era any de presidencials als Estats Units. Amb l’inici de l’any començava un compte enrere per una de les cites més rellevants dels passats dotze mesos. Donald Trump guanyava cada vegada més popularitat davant d’un Joe Biden dèbil políticament i que despertava preocupació internacional pels seus lapsus en actes de tota mena. Trump aprofitava aquesta situació per a enfortir-se en els mesos decisius de la campanya electoral.
El debat electoral entre els dos candidats celebrat a finals de juny aixecava les alarmes sobre Biden i posava en evidència la seva candidatura. Dins de les files demòcrates la pressió perquè l’encara presidents dels Estats Units fes un pas al costat i renunciés a la seva candidatura eren cada vegada més intensos. Finalment, el 21 de juliol, a només quatre mesos dels comicis, Biden decidia abandonar la cursa cap a una possible reelecció. L’encarregada d’agafar el relleu de Biden era la seva vicepresidenta, Kama-
la Harris. La seva candidatura era validada per les files demòcrates i així engegava una contrarellotge per fer capgirar totes les enquestes.
L’efecte Kamala es feia notar. Aconseguia retallar les distàncies amb Trump i retornava la il·lusió als demòcrates que no ho donaven tot per perdut. El magnat, però no perdia popularitat. I els dos atemptats que patia, un d’ells al juliol durant un míting i el segon al setembre al se propi camp de golf de Florida, feien augmentar encara més la popularitat del candi-
La nova era Trump: nous aliats, aranzels i deportacions
dat republicà.
Les urnes finalment parlaven i li donaven una clara victòria a Trump, que prometia des del minut zero aranzels, mà dura contra els il·legals, treball braç a braç amb Israel en la lluita contra Hamas i que deixaven a Europa i a Ucraïna en una posició complicada.
Incerteses i confusió amb els resultats de les eleccions a Veneçuela
Política
Redacció
La població veneçolana estava cridada a les urnes el passat 28 de juliol. Aires de canvi i renovació política es respiraven al país llatinoamericà, però també molta tensió pel que pogués passar després de les eleccions. Nicolás Maduro no es mostrava disposat a deixar el poder i això dificultava ja abans dels comicis, un possible canvi de govern.
L’ens electoral donava la victòria novament a Maduro, però l’oposició assegurava que el seu candidat, Edmundo González Urrutia, havia estat el vencedor. Per a demostrar-ho, mostraven còpies del 83,5% de les actes electoral que avalaven la seva victòria. El govern de Maduro ràpidament deia que eren documents falsos i s’obria una nova crisi política al país caribeny. Protestes multitu-
dinàries als carrers, repressió policial i militar i molts membres de l’oposició a Maduro salvaguardats en les ambaixades de nombrosos països. La comunitat internacional reclamava a Maduro que mostrés les actes electorals i que deixés que un organisme internacional reconegués la seva validesa. Maduro s’hi negava en rotund i això feia que molts països no reconeguessin la seva victòria, tot i que era ratificada al seu país. Les pressions internacionals servien de poc i finalment González Urrutia acabava sol·licitant asil polític a Espanya i arribant a Madrid a principis de setembre, sumant-se a una llarga llista d’opositors a l’exili, com Leopoldo López, que també és a Madrid, o Juan Guaidó, als EUA. María Corina Machado es convertia en la nova líder dels opositors a peu de carrer.
Conflicte Els bombardejos a Gaza no s’aturen i, malgrat les noves negociacions, no s’aconsegueix cap alto el foc
Redacció
Lluny d’afluixar les tensions i trobar vies de diàleg que permetessin aturar la guerra oberta entre Israel i Hamàs, el conflicte s’intensificava durant el 2024 sumant nous objectius per a l’exèrcit hebreu en una clara escalada internacional de conflicte. L’any començava amb nombrosos atacs a la Franja de Gaza, que veia com dia rere dia les víctimes mortals pujaven. La situació de desesperació era màxima entre una població que ho havia perdut tot i que es trobava atrapada sense tenir refugi ni futur.
Especialment crues eren les imatges de la «massacre de la farina», on més d’un cente-
nar de palestins que recollien menjar d’un comboi humanitari eren assassinades a trets per les tropes israelites. També commocionaven el món la història dels set voluntaris de World Central Kitchen, l’ONG de José Andrés, que morien a mans de l’exèrcit hebreu. Al març, es reprenen les negociacions per a una segona treva i l’ONU, gràcies a l’abstenció dels EUA, aconsegueix demanar un alto al foc a Gaza. A l’abril, però, Israel atacava el consultat de l’Iran a Damasc (Síria) i les amenaces sobre una guerra oberta a tota la regió creixien. Pocs dies més tard l’Iran llençava un atac amb més de 300 drons i míssils contra Israel al qual aquest últim responia amb un
atac amb drons contra Isfahan, una ciutat iraniana, sense causar víctimes. Després de dies de tensió, i amb el temor de la comunitat internacional, que l’escalada d’atacs pogués anar in crescendo, les aigües es calmaven entre ambdues potències militars. Al maig, l’exèrcit israelià aconseguia entrar a Rafah, l’única ciutat que els quedava per conquistar de la franja. Aquest mateix mes la Cort penal Internacional sol·licitava la detenció contra Benjamin Netanyahu i del seu exministre de Defensa per possibles crims de guerra.
Espanya reconeix l’Estat Palestí
Aquesta situació, però, pro-
La guerra a Ucraïna: estancament i la mirada posada en el 2025
Conflicte
Ucraïna llençava una ofensiva contra la regió russa de Kursk
Redacció
Després de gairebé tres anys de conflicte, la guerra a Ucraïna vivia al llarg de 2024 una situació d’estancament.
L’exèrcit rus aconseguia al novembre fer els seus màxims avenços en dos anys, però el poc valor estratègic dels ter-
ritoris guanyats deslluïa la gesta.
Ucraïna sorprenia a l’estiu amb una incursió a la regió russa de Kursk, sent el primer país a entrar dins de les fronteres russes des de la Segona Guerra Mundial. En poques setmanes, dominaven un centenar d’assentaments i
obligava l’exèrcit rus a canviar el focus i centrar-se més en la protecció dels seus territoris que no pas en guanyar posicions. Si bé, Ucraïna perdia part del territori dominat a Kursk, l’èxit de l’operació era una injecció de moral per un exèrcit exhaust després de tres anys de lluita.
La tensió a tot Orient Pròxim va anar a l’alça durant 2024
piciava que Espanya fes un pas polític important i reconegués l’Estat Palestí amb
Rússia, per la seva part, sumava el suport de Corea del Nord i tropes de Pyongyang es mobilitzaven cap a Kursk i esdevenien clau en la recuperació dels territoris perduts. La seva presència suposava un nou gir de guió en el conflicte.
Així mateix, Biden aixecava la prohibició a Ucraïna d’utilitzar els seus míssils en territori rus. França i Regne Unit prenien decisions similars. Ara bé, la victòria de Trump augurava canvis en el curs de la guerra; uns canvis que arribaran aquest 2025.
les fronteres anteriors a 1967, cosa que desfermava una crisi diplomàtica amb Israel.
Objectiu: Hizbol·là
A l’estiu, la tensió a tota la regió del Pròxim Orient torna a incrementar-se. El líder polític de Hamàs, Ismail Haniya, mor en un atemptat a Tehe-
ran, que tot apunta ha estat comès per Israel. Les forces hebrees acaben amb la mà dreta del líder del grup territorista libanès Hizbol·là. Els atacs entre Hizbol·là i Israel s’intensifiquen fins al límit que esclati una nova guerra. Al setembre, l’ofensiva al Líban passa al següent nivell. Primer, amb un atac que fa esclatar aparells electrònics utilitzats per Hizbol·là i que deixa una trentena de morts i desenes de ferits, molts civils. Després, comencen els bombardejos que causen centenars de morts i fan que més d’un milió de persones que vivien a la zona sud d’aquest país fugin per evitar ser víctimes de la nova ofensiva d’Israel. Els bombardejos, però, arriben fins a la capital, Beirut, i un d’ells acaba amb la vida del líder de Hizbol·là, Hasan Nasrala. A principis d’octubre, l’exèrcit hebreu entra amb els seus tancs al sud del país veí i a hores d’ara encara hi continuen.
L’any acaba amb la sollicitud la Cort Penal Internacional de detenir a Netanyahu per crims de guerra. Països com França ja avisen que no ho faran.
Un tanc ucraïnès a la regió russa de Kursk. EFE
Pròxim Orient Després de 14 anys de conflicte, prop de 500.000 morts, desenes de milers de torturats, ferits, refugiats i exhiliats i d’un país totalment destrossat, les forces rebels aconseguien derrotar el govern de Bashar Al Assad a principis de desembre i el mandatari acabava fugint cap a Rússia, un dels
pocs aliats que tenia. Així es posava el punt final a la guerra de SÍria, un dels conflictes més durs que s’han viscut en els darrers temps, i també al govern d’una dinastia, els Al Assad, que havien controlat el poder durant 54 anys.
L’ofensiva rebel es duia a terme en poc més de 10 dies i acon-
França L’aliança d’esquerres va acabar sent la força més votada
Redacció
Les eleccions al Parlament Europeu causaven un veritable terrabastall polític a França. Reagrupament Nacional, la formació d’ultradreta liderada per Marine Le Pen era la clara vencedora dels comicis. Davant dels resultats, Macron decidia avançar la convocatòria electoral de les legislatives. En la primera volta, el partit ultra era la força més votada i arribava a la segona volta com el favorit segons totes les enquestes. Els resultats a les urnes, però, capgiraven les prediccions i acabaven donant la victòria
a l’aliança d’esquerres Nou Front Popular. El cordó sanitari a Le Pen
s’imposava i Nou Front Popular aconseguia 182 escons. El bloc de centre, liderat per Macron, es feia amb 168 representants i Reagrupament Nacional quedava com a tercera força amb 143 representants. Els resultats vaticinaven un escenari de difícil governabilitat.
Es constitueix un govern liderat per Michel Barnier, El primer ministre francès, però, era destituït per la moció de censura del front d’esquerres amb el vot del partit de Le Pen. Macron nomena el centrista François Bayrou nou primer ministre i li encarrega la formació de govern.
seguia fer-se amb les zones controlades pel govern d’Al Assad fins a arribar a la capital. Es van alliberar tots els presos i els carrers es van omplir de persones que celebraven la recuperada llibertat. Els rebels engegaven un període de transició per a instaurar finalment la democràcia al país. Redacció/EFE
Els laboristes arrasen a les eleccions al Regne Unit després d’anys hegemonia conservadora
Política El Partit Laborista arrasava en les eleccions generals britàniques celebrades el 4 de juliol. El seu líder, Keir Starmer assegurava que el canvi havia començat, mentre que el candidat conservador i fins al moment primer ministre, Rishi Sunak, manifestava que calia fer una profunda reflexió. Els tories obtenien el seu pitjor resul-
tat electoral des de la creació del partit, amb un total de 121 diputats, 250 menys que en els anteriors comicis. El Partit Nacional Escocès també vivia una gran derrota. Per contra, els Liberals Demòcrates passaven de 8 a 71 representants i eren tercera força. Els verds també milloraven resultats i l’ultra Nigel Farage aconseguia finalment l’escó.
20 anys de presó pel marit de
Pelicot
Judicial Gisèle Pelicot es convertia en un dels personatges de l’any a França i en un veritable símbol de la lluita contra la violència vers les dones. Pelicot havia estat víctima de reiterades violacions per part del seu exmarit i d’una cinquantena d’homes durant 10 anys. Dominique Pelicot drogava a la seva dona i quan estava inconscient per
l’efecte de les drogues la violava. Així mateix, contactava amb altres homes mitjançant una web i aquests eren convidats a la casa del matrimoni i allí violaven a Gisèle. El judici va tenir un gran seguiment i una gran repercussió i va convertir a la víctima en una heroïna, especialment perquè decidia no avergonyir-se i donar la cara públicament.
Cinc morts en un atemptat al mercat de Nadal de Magdeburg
Alemanya Cinc persones perdien la vida el 22 de desembre i dues-centes resultaven ferides en un atemptat produït al mercat de Nadal de la ciutat alemanya de Magdeburg. Un cotxe envestia tot allò que trobava al seu pas, revivint la tragèdia que el país ja havia viscut el 2016 quan un camió va fer un atropellament massiu en un mercat nadalenc de Berlín. Aleshores, l’atemptat era reivindicat per Estat Islàmic, però en aquesta ocasió, les investigacions apuntaven que el presumpte autor dels fets era Taleb A., un metge saudí de 50 anys amb un permís de residència permanent, perquè havia estat reconegut com a refugiat. L’autor de l’atemptat tenia un clar comportament antiislàmic, havent abandonat la seva antiga fe i apropant-se a les ideologies més radicals de la ultradreta, cosa que aixecava les alertes policials.
Successos Errors en la prevenció, gestió i sistema d’alertes agreugen els efectes de la catàstrofe
Redacció
Una tragèdia que ningú que l’hagi viscut mai podrà oblidar. València, però també Castella la Manxa i Andalusia, veien el 29 d’octubre com la força de l’aigua s’ho pot endur tot per davant i deixar únicament destrucció i mort. Una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) es formava al Mediterrani i deixava anar una tromba d’aigua sense precedents que causava fortíssimes riuades que acabaven inundant bona part de l’Horta Sud. La manca d’avisos i alertes agafava a la població totalment desprevinguda i el resultat era fatal. Dues-centes vint-i-tres persones perdien la vida i quatre encara ara estan desaparegudes.
L’AEMET havia avisat uns dies abans de la possibilitat que es generés una DANA al litoral mediterrani. El mateix dia 29 emetia una primera alerta taronja i poca estona
després augmentava el nivell fins a alerta vermella per risc de pluges torrencials, primer a l’interior de la província de València i més endavant també al litoral. La DANA s’alimentava a si mateixa a mesura que descarregava i ja al matí començava a descar-
regar aigua amb força en municipis com Requena, Utiel o Xiva. En aquesta última localitat, es desbordava el barranc del Poyo a la tarda i era en aquest moment quan la tragèdia es desfermava. La barrancada arrossegava cabals d’aigua pels quals no tenia
capacitat i això suposava desbordaments i inundacions al llarg de tot el seu recorregut, afectant municipis com Torrent, Alfafar o Paiporta, que, tristament va ser l’epicentre de la desgràcia. L’aigua va pujar més de dos mestres, inundant cases
Una onada de solidaritat omplia de voluntaris els pobles afectats
convertien en una trampa mortal.
Alertes a destemps
Després que l’aigua ja ho hagués arrasat tot els veïns de la zona afectada rebien les alertes al mòbil que indicaven quedar-se a casa o en zones altes i no moure’s. Els avisos, però, arribaven tard i posaven de manifest una greu descoordinació que acabava costant la vida de desenes i desenes de persones. Això posava en el punt de mira el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, que dies després es feia públic que havia arribat tard a la reunió del comitè d’emergències i que havia estat il·localitzable bona part de la tarda quan la tragèdia ja era un fet. Això generava una enorme indignació entre una població que en qüestió de minuts ho havia perdut tot i que veia molt difícil sortir-se’n quan l’únic que l’envoltava era destrucció i fang.
Les alertes a la població arribaven després de la riuada
Els reis, Sánchez i Mazón eren escridassats i agredits amb fang
i locals comercials, enduent-se vehicles, molts buits, però d’altres amb gent dins. Alguns aconseguien sortir i mantenir-se aferrats al que trobaven. La gent que es va troba atrapada a les carreteres s’enfilava a la part superior dels camions a l’espera que els equips de rescat els anessin a buscar. Els veïns dels blocs més alts feien cordes improvisades per a poder pujar a les persones que anaven a la deriva en uns carrers plens d’aigua i fang que es
La desesperació es materialitzava el diumenge posterior quan Mazón feia la visita junt amb Pedro Sánchez i els reis. La població, absolutament desesperada, els increpava, insultava i els hi llençava fang. Pedro Sánchez marxava ràpidament, abans de començar la visita a Paiporta, després que el seu cotxe fos atacat. Els reis Felip i Letizia es quedaven al lloc dels fets per escoltar els testimonis.
Onada de solidaritat
Si la ineficàcia de la classe política es feia palesa en la gestió de la catàstrofe, la solidaritat de la població en general també. Milers de persones de tota Espanya van apropar-se als municipis afectats per ajudar primer a rescatar persones i localitzar víctimes i després per treure l’aigua i el fang que ho omplien tot. La resposta tan massiva i la falta de coordinació des de les autoritats generaven situacions de caos, que a mesura que passaven els dies s’anaven resolent, en gran mesura per la capacitat d’autoorganització del voluntariat, que s’acabava convertint en un dels fars d’esperança per milers de persones que aquell fatídic 29 d’octubre ho van perdre tot.
Judicial L’exministre acaba expulsat del PSOE i relacionat amb l’empresari Víctor de Aldama
Redacció
Koldo, Aldama i Ábalos. Aquests van ser tres dels noms que van ocupar més titulars el 2024. Tots tres són peces clau en l’anomenat cas Koldo, de presumpte corrupció que saltava a la llum en descobrir-se possibles cobraments il·legals en operacions de compra de mascaretes en plena pandèmia i que acabava ramificant-se cap a altres presumptes activitats il·lícites.
El cas sortia a la llum quan el 21 de febrer de 2024 Koldo García, assessor i mà dreta de l’exministre José Luis Ábalos, quan aquest ostentava la cartera de Transport, era detingut. Koldo era acusat d’haver cobrat comissions il·legals per l’adjudicació de contractes en la compra de mascaretes en plena pandèmia. Segons
les investigacions policials, Koldo hauria estat treballant braç a braç amb l’empresari i president del Zamora, Víctor de Aldama en el cobrament de nombroses comissions.
Ábalos, que havia estat l’home de confiança de Pedro Sánchez durant una llarga etapa, però que ja feia mesos que havia estat rellevat d’aquestes funcions, assegurava que tot s’havia fet correctament i volia explicacions. El rebombori mediàtic, però, ja estava engegat. El cas arriba al Congrés, Ábalos descarta dimitir i davant del seu posicionament el PSOE li demana que entregui la seva acta de diputat i acaba expulsat del partit per les sospites que ja pesen sobre la seva persona. L’exministre, però, decideix mantenir la seva acta de diputat i passa al Grup Mixt.
Després de l’esclat de l’escàndol, la investigació sobre el cas s’aprofundeix i és a l’octubre quan es fa públic l’informe de la Unitat Centra Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil
Judicial Hauria fet pública informació sobre la parella d’Ayuso
Redacció
La guerra política i la polarització s’elevaven a un altre nivell el 2024. El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, era investigat per revelació de secrets, concretament per fer públiques dades sobre Alberto González Amador, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
González Amador admetia a principis d’any un frau a Hisenda per a evitar el judici, però a principis de febrer començaven a aparèixer notícies sobre una possible investigació d’Hisenda a González Amador. Algunes de les notícies publicades indicaven que Hisenda li hauria proposat un pacte a la parella d’Ayuso i davant d’aquestes informacions, Fiscalia de Madrid emetia un comunicat aclarint que l’únic pacte que hi havia hagut sobre la taula
El fiscal general de l’Estat, en una imatge d’arxiu. ACN
Era la primera vegada que un fiscal general era investigat
era el plantejat per la defensa de González Amador.
Difondre aquesta informació, sense el permís de
l’afectat, era vist un delicte de revelació de secrets per la parella de Díaz Ayuso i el Colegio de la Abogacía de Madrid, que denunciaven el cas, que acabava esquitxant el fiscal general. Aquest descartava la seva dimissió, emparava l’actuació en la voluntat d’esclarir notícies falses. La investigació continua oberta.
que complica, i molt, les coses a Ábalos. Les investigacions policials vinculen clarament les adjudicacions irregulars amb el ministre, però no només això, sinó que comencen
El cas posa llum sobre la visita de Delcy Rodríguez a Espanya el 2021
a posar llum a un fet ocorregut l’any 2021: la visita de la vicepresidenta veneçolana Delcy Rodríguez a Espanya.
Llum sobre el cas Delcy Rodríguez tenia una ordre de detenció de l’Europol un cop posés els peus en terra europeu. Aquesta, però, no va arribar a baixar mai de l’avió que va aterrar a Barajas, motiu pel qual no es va poder efectuar la detenció. Els fets, però, van generar una gran polèmica que va quedar sense esclarir-se, fins que l’informe de l’UCO sobre el cas Koldo va determinar Aldama
exercia, de manera habitual, d’intermediari entre Espanya i Veneçuela. Aquest i Koldo haurien organitzat el viatge de Delcy Rodríguez. Ábalos va sol·licitar permís a Pedro Sánchez, que el va donar. Ábalos es va reunir amb la vicepresidenta veneçolana, si bé en les seves compareixences davant dels jutges no va esclarir què es va tractar en aquesta reunió.
Les ‘bombes’ d’Aldama Si l’informe de l’UCO ja deixava a Ábalos i Koldo en una posició molt complicada, la declaració i autoinculpació de Víctor de Aldama es convertia en una veritable bomba. Aldama assumia el seu rol de comissionista i «nexe corruptor» de la trama, però corroborava el cobrament de comissions per part de Koldo i Ábalos, a la vegada que esquitxava a pesos pesants del PSOE, com Maria Jesús Montero i el seu cap de gabinet, Pedro Sánchez i la seva esposa Begoña Gómez. Els socialistes ràpidament engeguen una campanya de descrèdit contra Aldama, però les investigacions continuen el seu camí.
Polèmica S’investigaven les adjudicacions guanyades per Barrabés
Redacció
Els fronts judicials del PSOE sumaven un de nou i que tenia implicació directa amb l’entorn més proper a Pedro Sánchez. Manos Limpias denunciava a Begoña Gómez per haver utilitzat «el seu estatus personal» per afavorir l’empresari Carlos Barrabés en diversos concursos públics. En fer-se públiques les acusacions, Pedro Sánchez anunciava que s’agafava cinc dies de reflexió per a pensar si continuaria o no al capdavant de l’executiu davant la «campanya d’assetjament» contra ell i la seva dona. Finalment, es mantenia al poder i la investigació prosseguia. En plena campanya de les europees, el jutge Peinado, que instruïa el cas, anunciava que cita a declarar a Gómez el 5 de juliol. Abans que arribi la cita, la Fiscalia Europea assumeix la investigació sobre
Sánchez s’agafava cinc dies per a reflexionar si seguir al càrrec o no Begoña Gómez en una de les seves compareixences. ACN
tigació però continua oberta i a l’octubre, el jutge li imputa nous delictes vinculats a l’apropiació d’un software de la Universitat Complutense i d’intrusisme professional.
les licitacions guanyades per Barrabés, deixant poc clar què és el que investiga Peinado sobre Gómez. El 5 de juliol, Begoña Gómez s’acull al seu dret a no declarar. La inves-
A aquests casos, cal sumar-hi les sospites sobre una possible mediació de Begoña Gómez per afavorir el rescat públic d’Air Europa. Els casos continuen seguint el seu procés a la justícia.
Eleccions autonòmiques El PP revalidava la majoria absoluta amb Alfonso Rueda i PNB i Bildu empaten a Euskadi
Redacció
En un panorama polític tan polaritzat i crispat com l’actual, qualsevol cita electoral es converteix en un termòmetre per saber l’estat de salut d’un partit polític. I així va ser com l’any passat la gran majoria de formacions polítiques van encarar les dues primeres cites electorals que tenien pel davant: les autonòmiques a
Galícia i al País Basc. Els comicis van deixar resultats diferents i moltes lectures a nivell nacional. Galícia era la primera cita electoral de l’any. El PP portava un candidat amb un perfil més tècnic i menys mediàtic, Alfonso Rueda, el substitut de Feijóo al govern de la Xunta quan aquest va fer el salt cap a la política nacional. Malgrat el desgast del govern, els
populars revalidaven la majoria absoluta i reafirmaven la seva hegemonia en terres gallegues. El BNG registrava els seus millors resultats de la història, fent-se amb 25 diputats i convertint-se en segona força. Els socialistes gallecs, en canvi, patien una forta davallada i es quedaven com a tercera força amb 9 diputats; uns resultats que molts tertulians ja començaven a ex-
Esports La Roja tornava a regnar a Europa. No partia com una de les seleccions favorites, però, l’equip liderat per Luis de la Fuente anava deixant bocabadats els milers d’aficionats que seguien cada vegada amb més ganes el torneig. Les victòries contra seleccions consolidades, com la italiana o l’alemanya o la francesa, feien que els joves talents com Lamine Yamal o Nico Williams es convertissin en una revolució. La final es disputava contra l’Anglaterra de Bellingham. Els anglesos, però no podien contra la combinació de joventut i experiència de la selecció espanyola que s’imposava 2-1 i conquistava la quarta Europa. /EFE
Núñez Feijóo amb Alfonso Rueda, en un acte electoral. ACN
trapolar al panorama estatal fent vaticinis d’un possible canvi de cicle polític al conjunt de l’estat.
Empat de PNB i Bildu Dos mesos més tard, es duien a terme les eleccions al Parlament basc. Per primer
cop, PNB i Bildu empataven amb 27 escons cada formació i un creixement notori dels segons. PNB però, al final pactava amb el PSE i els socialistes bascos afavorien la governabilitat i que el candidat del PNB, Imanol Pradales, fos investit lehendakari.
Esports Rafa Nadal, llegenda viva del tenis i el millor esportista espanyol de tots els temps s’acomiadava definitivament de l’esport professional. Ho feia el 19 de novembre, als 38 anys, en un partit de Copa Davis, on queia derrotat. Les lesions que acumulava en els darrers anys, no li permetien retirar-se amb una victòria, però el seu impressionant palmarès ja havia fet d’ell un mite i una inspiració per a molts. Redacció/EFE
Política Després de cinc anys de controvèrsia i una situació totalment anòmala –que havia alarmat organismes europeus–, el PSOE i el PP tancaven l’acord per renovar el Consell General del Poder Judicial. El pacte incloïa la presentació d’una proposició de llei orgànica per «reforçar la independència del poder judicial» i el nomenament de José María Macías Castaño com a nou magistrat del Constitucional. El renovat CGPJ trigava setmanes en escollir presidència, que acabava en mans d’Isabel Perelló, catalana i la primera dona a ocupar el càrrec.
Errejón deixa la política després de la denuncia per agressió sexual
Judicial Íñigo Errejón, portaveu de Sumar al Congrés, abandonava la política a finals d’octubre després que diverses denúncies públiques a xarxes socials li atribuïssin comportaments masclistes i d’assetjament sexual. Després de fer-se públics aquests primers testimonis, l’actriu i presentadora Elisa Mouliaá, donava a conèixer el seu testimoni d’una agressió sexual comesa, presumptament per Errejón el 2021 i interposava una denúncia. Un cop es coneixia el testimoni, Errejón desapareixia de l’escena pública. El judici s’està duent a terme actualment.
Política El dia de la investidura apareix Carles Puigdemont i acaba fugant-se de nou
Redacció
Gir polític i sorpreses en el camí. Aquest és el resum del que va donar de si 2024 en el panorama polític català. L’any arrencava amb les negociacions dels pressupostos. L’aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès, no assolia consensos ni amb els Comuns ni amb el PSC, els seus dos possibles aliats, al Parlament i es veia abocat a convocar eleccions anticipades. La data pels comicis: el 10 de maig.
El PSC guanyava amb claredat les eleccions aconseguint 42 escons. Junts+ se situava en segona posició amb 35 representants i Esquerra, que el 2021 estava empatada
Redacció
Een escons amb els socialistes amb 33 escons, patia un fort retrocés i en sumava 15. El PPC (15) se situava en quarta posició pujant 12 escons, mentre que Vox es mantenia amb els 11 del 2021. Comuns Sumar amb 6 diputats en perdia 2 i la CUP se situava amb 4, perdent-ne 5. Aliança Catalana entrava al Parlament amb 2 escons i Cs, que n’havia tingut 6 al 2021, desapareixia de la cambra catalana.
Amb aquest nou panorama polític, s’evidenciava un nou escenari polític en el Parlament de Catalunya, en el qual l’independentisme perdia força. Això, junt amb els resultats, feien que Salvador Illa, el candidat del PSC, engegués la ronda de contactes per a
n dues paraules, sostenibilitat i eficiència resumeixen l’any del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). El 2024, l’ens inaugurava dos parcs fotovoltaics per a l’autoconsum que produeixen un 10% de l’energia que requereix per a captar, potabilitzar i subministrar aigua potable als municipis i indústries consorciades de la demarcació. Una instal·lació que va entrar en servei al mes d’octubre i que és la fotovoltaica més gran de tot l’estat espanyol del sector del transport d’aigua. Una fita
la formació de govern. La negociació amb Junts+ quedava descartada, ja que Carles Puigdemont intentava mantenir fins al final la possibilitat oberta d’esdevenir de nou president de l’executiu català, si bé les converses amb les diferents formacions polítiques i l’aritmètica parlamentària no donaven els resultats volguts per l’expresident. Illa al final trobava en Esquerra i els Comuns els seus dos companys d’investidura, repetint pactes similars als que ja s’havien dut a terme al Congrés dels Diputats.
Illa president; Puigdemont reapareix i es fuga de nou El 8 d’agost era el dia D. I ho era tant per a Salvador Illa,
INSTITUCIÓ DESTACADA
Illa pactava amb Esquerra i els Comuns la seva investidura
com per a Carles Puigdemont. El primer acabava sent investit president de la Generalitat. El segon protagonitzava una de les imatges de l’any. Puigdemont havia promès durant la campanya que tornaria a Catalunya per a assistir al ple d’investidura. Al ple no hi compareixia, però a primera hora del matí participava en un acte a l’Arc de Triomf davant de milers de persones. Després d’un breu discurs, desapareixia i se li perdia el rastre. Els Mossos activen un operatiu gàbia per
Sostenibilitat i eficiència, l’any del CAT
El Consorci d’Aigües de Tarragona inaugurava, durant el 2024, la fotovoltaica d’autoconsum més gran del sector hidràulic de tot l’estat
històrica en la descarbonització de la gestió de l’aigua a escala nacional que demostra, de nou, el compromís del CAT amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.
Durant el 2024, també s’anunciava que l’índex d’eficiència hidràulica de la xarxa d’abastiment del Consorci supera el 99,6%, cosa que significa que pràcticament tota l’aigua que es
a localitzar-lo, però és fallit, ja que Puigdemont torna a Waterloo. El Suprem demana explicacions als Mossos d’Es-
capta arriba al seu destí. No és qüestió menor, ja que el CAT gestiona un recurs finit, pel qual és prioritari reduir al mínim les fuites al llarg del procés que aquest du a terme.
Des del 2024, l’Espluga de Francolí ja disposa permanentment d’aigua potable gràcies a la nova connexió amb el CAT, un abans i un després per al seu veïnat.
Amb tot, el Consorci continua treballant per consolidar un model de gestió pioner, modern i altament eficient, al servei dels municipis i indústries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
quadra sobre el dispositiu i tot plegat acabava deslluint el dia gran de la tornada del PSC al govern català.
~ CONsorci d’aigües de Tarragona ~
Economia El BBVA
llençava el 9 de maig una opa hostil per prendre el control del Banc Sabadell. Una setmana abans, l’entitat financera basca havia fet una oferta amistosa que el banc català havia rebutjat i, davant de la negativa, apostava per fer una OPA hostil, la primera en el sector bancari en més de tres dècades. El Sabadell es mostrava totalment en contra dels moviments del BBVA i considerava que l’oferta «infravalora» el valor de la seca entitat. Davant de la situació, organismes com e Banc Central Europeu o la Comissió Europea ràpidament mostraven el seu vistiplau. Per la seva part, la Comissió Nacional del Mercat de Valors està estudiant l’OPA i es preveu que a mitjans d’aquest 2025 emeti els informes finals validant o no l’operació. A partir d’aquí, els accionistes seran els qui hauran de decidir.
Societat L’auge dels pisos turístics, el lloguer d’habitacions i els lloguers de temporada dispara els preus
Redacció
Accés a l’habitatge i que sigui digne. Aquesta va ser una de les grans preocupacions socials durant tot el 2024. L’increment dels pisos turístics reduïa cada vegada més les opcions de trobar habitatge residencial, especialment a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. A tot això, calia sumar-hi que l’aprovació de la Llei estatal de l’Habitatge comportava l’establiment de les zones tensionades, és a dir, àrees o municipis on hi havia molta demanda i poca oferta. Mitjançant la nova legislació, es limitava el preu del metre quadrat en aquests punts, per a evitar l’especulació. Però, feta la llei, feta la
trampa. Els inversors immobiliaris buscaven alternatives per saltar-se les limitacions al preu i apostaven pel lloguer d’habitacions i el lloguer de temporada. Aquestes noves fórmules encara feien pujar més el preu i convertien la cerca d’un pis de lloguer en missió impossible. Malgrat l’anunci del pre-
sident Illa de construir de 50.000 pisos públics i injectar 1.000 MEUR anuals en ajuts, la situació no afluixava i això acaba motivant manifestacions multitudinàries en defensa de l’habitatge digne, com la que es va viure a Barcelona el 23 de novembre i en la qual van participar desenes de milers de persones.
La sequera s’aguditza i es decreta l’emergència al sistema
Medi ambient El Govern decretava l’1 de febrer de 2024 l’entrada en fase d’emergència al sistema TerLlobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. La mesura arribava després que l’executiu català convoqués de manera urgent la Comissió Interdepertamental de Sequera arran de la baixada de les reserves d’aigua dels pantans que formen l’àmbit. Entre les
mesures que van entrar en vigor amb la nova fase, hi havia la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% de l’aigua en els usos agrícoles, d’un 50% en la ramaderia, i d’un 25% a la indústria i en els usos recreatius. Les restriccions es van aixecar a finals de primavera, gràcies a un important escenari de pluges que va alleugerir, momentàniament, la sequera. Redacció
Procés El text s’aprovava amb els vots dels socis d’investidura el 30 de maig
El Congrés dels Diputats aprovava definitivament el 30 de maig la llei d’amnistia. Després de cinc mesos de tramitació i d’un veto del Senat, la llei obtenia 177 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, Podem, PNB, BNG i Ábalos) i 172 en contra (PP, Vox, CC i UPN). Les forces que donaven suport a la norma celebraven la llei qualifi-
cant-la «històrica» i, segons el PSOE, necessària per facilitar un canvi de cicle. L’independentisme català remarcava que l’amnistia suposava un acte imprescindible de reparació durant la «repressió» al procés independentista. Després de l’aprovació de la llei, l’amnistia quedava en mans dels jutges que tenien causes relacionades amb el procés. En aquest sentit, el
Suprem declarava aministiat el delicte de desobediència, però declarava que el delicte de malversació de fons públics no era amnistiable i el deixava fora de l’àmbit
d’aplicació de la llei, cosa que afectava a Puigdemont, Junqueras, i als exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
El Disfrutar, coronat com el millor restaurant del món
Gastronomia El restaurant Disfrutar es convertia en el millor del món, segons ‘The World’s 50 Best Restaurant’. L’establiment seguia els passos d’El Bulli, escola de formació dels seus xefs Mateu Casañas, Oriol Castro i el vila-secà Eduard Xatruch, i portava la cuina catalana fins a l’Olimp gastronòmic.
Esquerra viu una crisi interna que acaba amb Congrés i Junqueras revalidat
Política Aragonès renuncia al seu escó
Redacció
Esquerra Republicana de Catalunya resultava la gran perdedora de les eleccions al Parlament del 10 de maig. Just l’endemà, el seu número 1, i aleshores president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, anunciava que no agafaria l’acte de diputat al Parlament i que deixaria la primera línia política. Aragonès feia un pas al costat i la formació s’endinsava en un procés d’anàlisi i debat intern per a trobar un nou lideratge. Els republicans obrien un procés congressual per reno-
var la direcció en el qual competien tres candidatures. Una d’elles estava encapçalada per Oriol Junqueras. La segona, Nova Esquerra Nacional, estava liderada per Xavier Godàs i era pròxima a Marta Rovira. Per últim, Foc Nou, amb Helena Solà i Alfred Bosch com a cares visibles. Els mesos de campanya van estar marcats per les picabaralles internes i els retrets i acusacions. Finalment, en la segona volta de les votacions la candidatura de Junqueras s’imposava amb el 52% dels vots, qui mantenia el lideratge del partit.
La Copa Amèrica de vela a Barcelona: show esportiu i crítiques veïnals
Societat Barcelona acollia la Copa Amèrica de vela. La competició omplia la façana marítima d’aficionats, participants i curiosos. Els organitzadors defensaven el gran impacte econòmic, però moviments veïnals es mostraven contraris i finalment es tancava la porta a acollir de nou. Redacció/ACN
Camp de Tarragona Els efectes al territori de les negociacions per investir Illa també van ocupar titulars
Redacció
El tall ferroviari per les obres al túnel de Roda, amb la seva afectació a milers de viatgers, els efectes de la sequera, l’impacte de la DANA a principis de novembre, les protestes de pagesos i pescadors per la situació límit del sector primari, les negociacions per avançar en la construcció del TramCamp, els resultats de les eleccions al Parlament català i europeu, o l’assassinat d’una cuinera de Mas Enric a mans d’un pres i l’onada de protestes del personal penitenciari a tot Catalunya. Aquests són alguns dels temes que van protagonitzar més titulars al llarg de 2024; un any, novament intens des del punt de vista informatiu, en el qual el Camp de Tarragona ha fet passes per anar configurant el seu futur.
L’inici de les obres per a la construcció d’un tercer carril al túnel de Roda i el tall que aquestes estan suposant en el transport per ferrocarril entre Tarragona i Sant Vicenç han estat un dels temes de l’any. La magnitud i durada del projecte per si sol mereixien grans titulars, però era l’afectació en uns viatgers cansats i fastiguejats per un servei de Rodalies deficient els qui patien l’odissea de fer transbords amb bus en els seus trajectes
des de o cap a la ciutat de Barcelona.
El TramCamp, més a prop La mobilitat, en general, ha ocupat un gran espai informatiu, principalment a causa de les negociacions del projecte del futur Tramvia del Camp de Tarragona. La
El pla especial del tramvia s’acaba aprovant a finals d’any
Generalitat presentava un projecte, però no convencia a tothom. L’Ajuntament de Salou era especialment contrari a la proposta plantejada, ja que incloïa la instal·lació de catenària en tot el recorregut urbà. Després de mesos de negociacions i amb un canvi de govern català pel mig, fi-
nalment, a finals de desembre s’aconseguia aprovar el pla especial del tramvia.
Negociacions i pactes
El canvi de govern a la Generalitat de Catalunya i els pactes d’investidura deixaven efectes col·laterals que afectaven de ple la demarcació.
D’una banda, els Comuns que demanaven a Illa reduir el nombre de creuers. Dee l’altra, Esquerra que planteja un augment de la fiscalitat al joc, cosa que impactaria de ple en el projecte de Hard Rock. de fet, determinats sectors veien l’acord com un nou impediment per fer que finalment el projecte sigui una realitat.
Dues cares de la moneda
Així mateix, 2024 tornava a ser un any on tocava estar pendents del cel. La sequera continuava causant estralls, deixant a la pagesia, especialment a la del Camp de Tarragona en una situació d’emergència, que alguns consideraven de no retorn. Enmig d’aquest context, sorgeixen nous projectes que busquen pal·liar els efectes, com el transport d’aigua de l’Ebre cap al pantà dels Guiamets per a garantir el reg dels cultius de la zona. Enmig d’aquest context i amb unes regulacions cada vegada més estrictes, els pagesos protagonitzaven mobilitzacions i talls de carreteres en un moviment que es va autoanomenar Revolta Pagesa. També protestaven els pescadors del territori per una nova normativa europea que els limitava encara més els dies de pesca, fent la seva activitat del tot insostenible.
Si la sequera era una de les cares de la moneda, l’altra era la DANA mortal que va impactar a València a finals d’octubre, però que també causava estralls al Camp de Tarragona a principis de novembre. Inundacions, pluges torrencials, fortes afectacions en cases i la via pública i dues jornades de confinament que feien més que evident que el canvi climàtic és una realitat que el 2024 ja causava greus perjudicis.
La situació de sequera extrema viscuda al 2023 i que continuava en l’inici del 2024 propiciava la cerca de solucions per a garantir la supervivència dels territoris més afectats. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya presentava, a mitjans de gener, dos projectes per garantir un reg de suport al Priorat. En ambdós casos, la proposta
passava per captar aigua del riu Ebre per abastir els pantans de la comarca i assegurar l’activitat agrària. D’una banda, es va proposar portar l’aigua des de Garcia (Ribera d’Ebre) fins al pantà dels Guiamets i després, al de Siurana. D’altra banda, es plantejava connectar el pantà de Margalef al canal Garriguessud.
L’actuació tindria un pressupost de 60 milions d’euros
i hauria d’estar en funcionament el 2027. Ara bé, des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, organisme encarregat d’autoritzar aquesta acció, explicaven que caldria esperar fins a finals del 2027, moment en el qual entrarà en vigor el pròxim cicle de planificació hidrològica, per a iniciar les obres, de manera que fins al 2030 no es podria començar a derivar aigua. Amb tot, ambdós organismes van
Reus Després d’algun retard en la seva posada en marxa i que les carrosses de la Cavalcada de Reis les duguessin carregades, com un regal per a la ciutat, el 29 de gener es donava el tret de sortida a La Ganxeta, el servei de bicicleta compartida de Reus. En total, es van
posar a disposició dels usuaris 250 bicicletes repartides en 21 estacions. El servei, actiu 24 hores 365 dies a l’any, el poden utilitzar les persones majors de 14 anys. En la seva estrena es va oferir un mes de viatges gratuïts i després s’han ofert bons i promocions. Redacció/G.Martí
mantenir trobades i reunions de caràcters tècnic al llarg de 2024 per a estudiar i entrar en detall en aquest projecte.
Ecologistes, en contra Grups ecologistes, com GEPEC, van mostrar la seva
oposició als projectes des de la seva presentació, ja que consideren que al Priorat no li caldria aigua de l’Ebre si no es derivessin 7hm³ a l’any cap a altres comarques, especialment, cap al Baix Camp via el pantà de Riudecanyes.
Societat La Societat El Fènix de Vila-seca recuperava a principis d’any l’edifici que havia estat la seva seu, situada al carrer de la Font, després d’haver estat llogada per empreses privades. L’entitat, la més antiga de Vila-seca, també va canviar de junta i engegava una nova etapa amb un espai reformat on fer-hi actes i amb el 150è aniversari a l’horitzó. Redacció/G. Martí
GBI Paprec guanya el nou contracte de la brossa
Tarragona L’empresa
francesa GBI Paprec guanyava el concurs públic del lot 1 del nou contracte de la brossa de la ciutat de Tarragona, que inclou tant el servei de transport i recollida de residus urbans com la neteja viària, de platges, terrenys i camins municipals. La companyia va imposar-se a les altres tres que es van presentar: Urbaser, Valoriza i FCC Medio Ambiente (actual adjudicatària). Si bé la proposta de GBI Paprec era la més cara, va ser també la millor tècnicament. Per aprovar definitivament l’adjudicació, però, encara calia la votació del ple. Redacció
Commoció per la mort del pilot tarragoní Carles Falcón al Dakar
Obituari El pilot tarragoní Carles Falcón moria el 15 de gener després de patir un greu accident en la segona etapa del Dakar, una setmana abans. El pilot, de 45 anys, tornava al Dakar a complir el seu somni amb l’equip TwinTrail Racing, competint en la categoria Original, amb el vallenc Isaac Feliu. . Va ser trasllat de Riyadh a Tarragona en un avió medicalitzat i va ser ingressat a Joan XXIII, però no va poder superar les lesions de l’accident. Autoritats locals, catalanes i estatals així com personalitats com Carlos Sainz o Jesús Calleja van lamentar la tragèdia.
Es reobre el debat sobre el trasllat de la Laboral a Ponent
Urbanisme El govern municipal de Tarragona arrencava l’any presentant les seves propostes per al nou Pla d’Ordenació Urbanística de la ciutat. Entre elles, en destacava una futura nova ubicació per al Complex Educatiu, l’antiga Universitat Laboral. Si bé l’anterior executiu municipal havia plantejat ubicar-la entre Campclar i Bonavista, ara es presentava una nova ubicació: el PP-9, darrere dels barris de l’Albada, la Floresta i Parc Riu Clar, ja que el lloc escollit inicialment, hauria d’esdevenir una gran zona verda a Ponent. Si bé aquesta era una ubicació provisional, ja que el trasllat s’ha de negociar amb la Generalitat, el consistori assegurava que el trasllat s’acabaria efectuant. Aquesta mateixa opinió es defensava des del Port, que apostava per dedicar els terrenys de la Laboral a projectes logístics i de transició energètica. Redacció
Institucional L’immoble de la plaça Imperial Tarraco acollirà la seu operativa de la corporació, unificant la seva seu
La Diputació de Tarragona anunciava que compraria l’edifici de l’antiga seu de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tarraco, amb l’objectiu de convertir-lo en la seva seu operativa a partir de 2027 i traslladar-hi uns 300 treballadors que ara són al Palau del passeig de Sant Antoni. Amb la compra de l’edifici, que es va aprovar en el plenari de febrer i es va efectuar el mes de març, la corporació supramunicipal podia iniciar la unificació de la seu operativa i corporativa, que es troba a l’immoble del costat, l’edifici
Síntesi del carrer Pere Martell.
De fet, la compra es produ-
Es va comprar per 4,5 MEUR. G. M.
ïa gràcies al fet que la Diputació conservava el seu dret de retracte des de 2013 per a poder adquirir l’immoble de la Imperial; una potestat que van fer efectiva més de 10
anys després. Des de la Diputació explicaven que cada vegada que mostràven intenció de comprar l’edifici, el preu es disparava, així que van decidir esperar fins que arribés l’oferta d’un tercer, que els va permetre activar el mecanisme i poder fer-se amb l’edifici per 4,5 milions d’euros.
A aquests, caldrà sumar 5,5 milions d’euros per a rehabilitar tota la propietat. L’edifici té un espai útil de 7.000 metres quadrats, amb un àtic, cinc plantes i tres plantes més soterrades, on encara hi ha caixes cuirassades i material tecnològic de l’entitat bancària. La idea de la Diputació seria transformar un dels soterranis en un aparcament per als treballadors.
Les inversions permetrien reduir les emissions de CO2
Repsol inverteix 150 MEUR en la parada de 52 dies de la planta de química derivada
Indústria Repsol va iniciar el 15 de gener una parada programada de 52 dies en la planta de química derivada del seu Complex Industrial a la Pobla de Mafumet. Amb una inversió de 150 milions d’euros, cosa que la converteix en la parada més gran de la història de l’empresa a Tarragona, la parada li va permetre substituir i renovar ele-
ments productius amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i evitar l’emissió de 104.000 tones de CO2 anuals. L’actualització tecnològica del cremador de la torxa, els treballs per a l’electrificació d’elements clau de la planta i la instal·lació de nous Oxidadors Tèrmics Regeneratius són algunes de les actuacions fetes. Redacció
Mobilitzacions Els pagesos van protagonitzar nombroses protestes
Si hi va haver unes mobilitzacions destacades el 2025, aquestes són les que van protagonitzar els pagesos durant el mes de febrer. A principis d’anys, la pagesia de països com Alemanya o França començava protestes en els seus respectius països i algunes marxes cap a Brussel·les per alerta de la dramàtica situació que viuen, amb preus a la baixa, competència deslleial i excés de burocràcia exigida per la Unió Europea. Pocs dies després la pagesia catalana –i també al conjunt d’Es-
La URV presenta el projecte de reforma de la Facultat d’Educació
Formació La URV presentava al febrer el projecte de reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia. La universitat anunciava una inversió de 7,2 MEUR per a una reforma integral, que es preveu enllestida pel 2026 i en la qual es millorarà l’eficiència de l’edifici i se li donarà una nova estètica. /URV
panya– se sumaven a les manifestacions. A Catalunya, les protestes es van agrupar sota la plataforma Revolta Pagesa. El 6 de febrer es van produir els primers talls de carretera, que al Camp de Tarragona es van dur a terme a Montblanc i a Vila-rodona. Després d’una primera jornada de vaga, els pagesos van decidir moure les protestes cap a Barcelona l’endemà.
Mobilització històrica
Més de 2.000 tractors van collapsar el 7 de febrer la Ciutat Comtal; un centenar dels quals provenien de la colum-
Es van convocar tractorades i marxes lentes en diverses ubicacions de tot Catalunya. Gerard Martí
na del Camp de Tarragona. Les marxes lentes de tractors van arribar fins a la Diagonal, la Meridiana i Gran Via. Els pagesos van aparcar allí els tractors per anar a peu cap a diferents seus institucionals com la representació de la Comissió Europea o la Generalitat. A la tarda, l’ambient festiu i reivindicatiu regnava i els pagesos van amenaçar de fer nit, si bé abans de la mitjanit
tots els tractors van acabar marxant.
Talls al Port
La següent setmana, les mobilitzacions es van centrar en algunes instal·lacions estratègiques com Mercabarna o el Port de Tarragona. El 13 de febrer centenars de tractors van tallar els accessos al Port, impedint el pas de més d’un miler de camions.
Troben les restes de 10 nobles catalans dels segles XIII i XIV a Santes Creus
Cultura Troballa sense precedents a Santes Creus. Arqueòlegs van localitzar les restes d’una desena de persones de la noblesa dels s. XIII i XIV, durant les obres de restauració del claustre. L’excepcionalitat es devia al fet que els sarcòfags no havien estat espoliats i es conservaven intactes. /Generalitat
Les mobilitzacions es van allargar per altres punts de Catalunya durant tot el mes de febrer. El dia 29, finalment es va produir una reunió entre representants i el conseller d’Acció Climàtica del moment, David Mascort, en la qual es van arribar a acords (canvis en la gestió de l’ACA i el subministrament de l’aigua, ajuts, etc.), que van servir per aixecar les protestes.
Salou s’oposa al projecte
Mobilitat L’Ajuntament de Salou presentava un escrit d’al·legació a la Generalitat sobre el projecte constructiu del TramCamp. El govern salouenc considerava que el traçat projectat del futur tramvia del Camp de Tarragona suposaria «una barrera física» amb un «elevat impacte visual paisatgístic». I afegien: «El tramvia ha de ser absolutament inclusiu perquè el futur Eix Cívic volem que sigui una rambla dedicada a les persones». I criticaven que el sistema plantejat no fos dels «més actuals», ja que s’havia apostat, en un primer moment, per un tramvia que funcionés amb catenària. Així mateix, Salou es mostrava contrària amb el canvi del traçat en la zona que limita amb Vilaseca i amb el canvi de la ubicació del centre operatiu, fet que impediria la connexió de l’estació de Port Aventura amb el Corredor. Redacció
Pla de xoc per a transformar i dinamitzar la Part Baixa
Tarragona L’Ajuntament de Tarragona presentava a principis de febrer el Pla Integral de la Part Baixa. Després d’un any d’anàlisi i treball, el consistori ja tenia a punt el full de ruta per a transformar una de les zones més degradades de la ciutat. El pla contemplava 25 actuacions de millor en l’àmbit urbanístic, comercial, social i cultural, per a activar el barri i que la gent pugui gaudir-lo. Dins dels treballs que inclou el pla, en destaquen la reforma dels carrers Reial i Apodaca i la transformació de l’entorn de l’estació de tren, així com la reforma de la plaça dels Carros (projecte a banda a càrrec de l’Autoritat Portuària). Així mateix, també es volia impulsar la rehabilitació d’habitatges, dotar d’un espai comunitari per al barri del Port, desenvolupar programes de modernització del comerç i de revitalització de locals buits. Redacció
Polèmica Altafulla reclamava 70 hectàrees de terme dins dels límits de Tarragona i Viñuales els proposa annexionar-se
Redacció
Una de les primeres grans polèmiques de 2024 arribava al febrer. Els governs locals de Tarragona i Altafulla havien de mantenir una reunió, en la qual un dels termes a tractar era la modificació dels límits entre ambdós municipis. Altafulla reclamava 70 hectàrees de la zona coneguda com el Pla del Vinyet. La reunió es va cancel·lar no una, sinó dues vegades i el front obert entre les dues poblacions va estar ben viu durant bona part de l’any. En conèixer les intencions del govern altafullenc, l’alcalde de Tarragona. Rubén Viñuales, va plantejar que si el que Altafulla volia era com-
partir serveis, que Altafulla «formés part» de Tarragona. Aquestes declaracions van avivar la polèmica i van ser considerades com una falta de respecte pel coalcalde, Jor-
di Molinera, qui va criticar la poca predisposició al diàleg. Altafulla va celebrar un ple extraordinari, en el qual es va aprovar inicial el procés per a alterar el terme municipal i sumar aquestes 70 hectàrees del Pla del Vinyet, si bé l’última paraula la tenia la Generalitat. En el plenari, Molinera va reiterar que és Altafulla qui ofereix a aquest sector serveis diversos com per exemple seguretat o recollida de brossa. Al mes de maig, es feia públic que Tarragona no presentaria cap al·legació al procés, per «no entrar al joc». Els que sí que havien presentat allegacions havien estat alguns dels propietaris afectats, si bé la majoria eren a favor. Aquest 2025 es resoldrà l’expedient.
L’arbre que va caure a sobre de l’atracció TomaHawk. Cedida
arbre a causa del vent sobre una atracció de PortAventura
Successos Catorze persones van resultar ferides l’11 de febrer per la caiguda d’un arbre a sobre de la muntanya russa TomaHawk de PortAventura a causa del fort vent. Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació per esclarir els fets, mentre que els afectats asseguraven que la resposta del parc no havia «estat a l’altura». De fet, es
feia públic que PortAventura tenia el Pla d’autoprotecció homologat, però caducat des de 2021, si bé es trobava fent els tràmits administratius per a actualitzar-lo. Diversos afectats van denunciar el parc per negligència i perjudicis, però al cap dels mesos el cas es va arxivar i, tot i la voluntat de reobrir-lo, va acabar tancant-se. Redacció
Successos Es van viure protestes i tensió entre els col·lectius marroquí i gitano
Un home de 35 anys, d’origen marroquí, era atacat per individu a la Rambla Ponent de Campclar i, després de caminar malferit uns 50 metres, queia desplomat i acabava perdent la vida el 3 de març. Aquesta era la segona mort violenta que es vivia al barri en sis mesos i la situació aixecava totes les alertes. Els veïns alertaven de la situació d’inseguretat que sentien al barri i demanaven actuacions per a revertir-la, més enllà de la
Diari Més celebra el 20è aniversari en plena etapa de renovació i lideratge
Comunicació Diari Més celebrava l’1 de març el seu 20è aniversari i la publicació del número 5.000. La celebració servia per a reafirmar, una vegada més, el lideratge informatiu del mitjà al Camp de Tarragona i, a la vegada, per presentar algunes de les principals apostes de futur de la capçalera. /G. Martí
presència policial. En aquesta línia, l’alcalde, Rubén Viñuales, reclamava a la Generalitat un «pla especial i integral per a Campclar», amb accions en serveis socials, educació o drogodependència i més efectius policials, que ajudessin a dignificar el barri. Mentre es produïen aquestes reclamacions, el barri vivia una situació de conflicte social, especialment entre els col·lectius gitano i marroquí, als quals pertanyien el presumpte assassí, a qui s’estava buscant, i el mort.
L’ambient al barri, amb tres nits consecutives amb manifestacions, però també a les xarxes socials, vaticinava una possible escalada de violència a la zona. Amb l’objectiu d’evitar-ho, el mateix Viñuales va erigir-se com a mediador entre ambdós col·lectius, tot mantenint converses amb els líders gitanos del barri i amb la cònsol del Marroc amb la voluntat de «posar pau». Finalment, l’11 de març es presentava un jove de 19 anys a la comissaria dels Mossos, junt amb el seu advocat per.
Va ser arrestat i després enviat a presó provisional.
Dignificar Sant Salvador Paral·lelament, l’Ajuntament feia pública la seva aposta per a incloure el barri de Sant Salvador dins del pla de barris de la Generalitat, per a evitar la seva degradació.
Ajuntaments i veïns van reclamar un pla especial a la Generalitat
El Museu Casteller de Valls, més immersiu amb ‘Enxaneta 360’
Cultura El Museu Casteller de Valls sumava, al març, un nou atractiu a la seva proposta: Enxaneta 360. Aquesta és la primera experiència immersiva castellera i permet que els visitants del Museu puguin reviure en primera persona les sensacions, emocions i vertigen de la diada de Santa Úrsula.
Pacificats els carrers López Pelaez i Josepa Massanés de Tarragona
Urbanisme Els carrers López Pelaez i Josepa Massanés de Tarragona lluïen un nou aspecte a partir de mig març. Els treballs de pacificació han permès que els vianants guanyin protagonisme i que ara siguin un espai més amable. /G. Martí
Sis municipis compartiran una app de seguretat
Camp Cambrils, la Canonja, Constantí, Mont-roig, Reus i Tarragona impulsaven la creació d’una app de seguretat ciutadana conjunta i gratuïta, que durà un botó del pànic per a alerta als cossos policials en cas d’alerta. Aquesta aplicació està inspirada en una ja existent en municipis de Barcelona. El 2025 es posarà en marxa. Redacció
Reus comptarà amb un centre d’art tecnològic
Cultura La New Art Foundation, una institució dedicada a conservar i promoure art tecnològic, anunciava el projecte per a crear un espai expositiu a Reus, en una nau a la carretera de Constantí. L’objectiu és fer visible el seu patrimoni artístic, posar-lo en valor i donar-lo a conèixer mitjançant l’exposició permanent i altres activitats. Redacció
Sucessos El personal penitenciari de tot Catalunya convocava mobilitzacions
Redacció
Un pres del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar, matava a una de les cuineres del centre i després se suïcidava. L’autor del crim complia condemna per l’assassinat a ganivetades d’una prostituta a Valls. Això va aixecar ràpidament les alertes i fins i tot va arribar a suposar l’obertura d’una investigació per part del síndic de greuges, ja que no s’entenia per què una persona condemnada per un assassinat amb arma blanca treballava en un indret de la presó on tenia accés a ganivets i altres objectes tallants. El personal de la presó així com d’altres centres catalans van mostrar la seva consternació pels fets ocorreguts i van reclamar més seguretat, que es revisessin els protocols i, a la vegada, van exigir
la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart.
Les protestes dels treballadors penitenciaris es van allargar diversos dies a les portes de Mas d’Enric i la vaga va obligar a decretar serveis mínims a presons i a mantenir tancats a les seves cel·les a més de 4.000 presos. Els sindicats van deixar plan-
tat al govern en més d’una de les reunions convocades per a negociar la resolució del conflicte, ja que exigien unes dimissions que no arribaven. Al maig, començava a aplicar-se una nova normativa interna sobre les ocupacions laborals dels reclusos. Els llocs de treball han quedat classificats en quatre nivells segons
L’assassí
complia condemna per matar una dona a punyalades
el seu risc per a la seguretat i han de passar un informe de seguretat preliminar abans de l’informe de l’equip multidisciplinar i la Junta de Tractament. De fet, sindicats com CSIF denunciava que aquests dos mecanismes van fallar i que van oferir tracte de favor a l’assassí que mai havia volgut participar en cap programa individual de tractament ni havia pagat la responsabilitat civil de l’assassinat anterior. A més, se sabia que uns mesos abans havia agredit un altre intern i només havia passat unes hores al mòdul de sancionats abans de tornar al seu lloc de treball.
El CAT instal·la més de 1.900 panells solars a la seva seu de Constantí
Energia El Consorci d’Aigües de Tarragona instal·lava 1.902 panells solars a la seva seu de Constantí. La instal·lació genera el 18% de l’energia consumida a l’espai i esdevenia l’equipament fotovoltaic d’una infraestructura hidràulica més gran d’Espanya . /G. Martí
Societat Salou es convertia en la capital de la bellesa. El municipi acollia l’abril passat la semifinal i la final del concurs Miss RNB España. La gala final es va celebrar al Teatre auditori de Salou i s’hi van aplegar més de 500 persones que van veure com la tinerfenya Elizabeth Laker era coronada. /Cedida
Mobilitat Unes 200 persones es manifestaven per reclamar un servei ferroviari digne. Ho feien sota la convocatòria d’una nova plataforma, Dignitat a les Vies. Més enllà de protestes i reclamacions, l’entitat naixia amb la voluntat de fer un monitoratge de les línies per a presentar resultats empírics sobre les deficiències del servei. Redacció/OC
Equipaments S’adjudica un contracte vinculat a la redacció del projecte del futur edifici
Redacció
Noves passes per a desencallar la construcció del futur Fòrum de la Justícia de Tarragona. La Generalitat adjudicava un contracte menor consistent en l’assistència tècnica per a la redacció d’un estudi de fluxos del funcionament interior que tindrà l’equipament. Aquest estudi seria la base del disseny de projecte executiu del Fòrum Judicial. L’objectiu del Govern era aconseguir que el Fòrum fos una realitat el més aviat possible. De fet, es preveia que al maig de 2024 arribés l’aprovació provisional del projecte i que el treballs de construcció es licitessin a finals d’any. L’inici d’obres es
El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau puja a la Superlliga 1, la màxima nacional
Esports El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau veia com el seu somni es feia realitat: es feien amb el títol de campions de lliga i pujaven a Superlliga 1, la màxima categoria del voleibol nacional. L’equip havia perdut la categoria a la temporada 2017-2018 i des d’aleshores havia lluitat per recuperar-la.
Render de l’exterior del futur Fòrum
fixava en el 2026 amb la idea que quedés enllestit al 2028.
Cal destacar que es va començar a treballar en la creació del Fòrum de la Justícia el 1998 i al 2009 es va fer un pro-
jecte executiu, que es va recuperar i refer per adaptar-lo a la normativa actual. La generalitat invertirà més de 70 milions d’euros en aquest equipament.
La compensació perquè CLH marxi superarà els 48 MEUR
Urbanisme Els estudis tècnics de l’Ajuntament xifraven en 48 milions d’euros les compensacions econòmiques que hauria de rebre l’antiga CLH, ara anomenada Exolum, a través del Pla de Millora Urbana dels seus terrenys. L’objectiu era que l’empresa deixés la seva ubicació actual, a tocar del Francolí i s’ubiqués fora de la ciutat; i, a la vegada, aprofitar aquest espai lliure per a aixecar-hi el futur barri tecnològic. L’elevat preu de les compensacions, al qual se li hauria de sumar el preu del sòl, feia inassumible per a l’Ajuntament la compra dels terrenys. Per això, obria la porta a poder ubicar hotels de luxe en el futur barri tecnològic, perquè l’empresa tingués uns terrenys més atractius per als inversors i així pogués fer front al seu trasllat, que tot a punta que seria als terrenys portuaris del Complex Educatiu. Redacció
L’N-340 de la Móra a Ferran serà autovia
Tarragona El Ministeri de Transports redactava a l’abril el projecte perquè el tram de l’N-340 entre la Móra i Ferran es convertís en autovia i enllacés, a través d’una nova rotonda amb l’AP-7. En conseqüència, l’Estat aprovava la revocació de l’estudi per a fer una nova autovia entre Altafulla i Vilafranca, tenint en compte la gratuïtat de les autopistes.
La gestió dels residus encareix les obres de la Hispània
Reus Les obres de l’aparcament de la Hispània s’encarien més del que estava previst en un primer moment. Concretament, el seu cost augmentava 372.000 euros a causa de la presència de més superfície de sòl amb residus que s’havia de gestionar. En incrementar l’àmbit a tractar i el volum de residus, incrementaven també les taxes definides al projecte original. Malgrat tot, des de l’Ajuntament de Reus se subratllava que els residus identificats no comportaven risc per a les persones. Així mateix, cal destacar que el plec de condicions de la contractació ja contemplava la possible modificació del projecte en relació de l’àmbit a tractar, ja que en l’estudi preliminar de qualitat del sòl ja s’identificaven residus per sobre dels nivells de referència que obligaven a ser gestionats correctament al llarg del procés. Redacció
Territori Es va suspendre el procés de compravenda inicial i es va engegar tot el procediment de nou
Redacció
Terrenys del CRT. G. Martí
Després de més de tres anys sense cap moviment, el projecte de Hard Rock es reprenia de nou. A l’abril, es feia públic que feia unes setmanes que el govern de la Generalitat havia decidit aturar i deixar sense efecte l’operació de compravenda dels terrenys del Centre Recreatiu Turístics de Vila-seca i Salou i tornar a engegar el procés de zero. Aquesta operació va quedar en stand by quan, l’any 2020, el Tribunal Superior de Justícia deixva parcialment sense efecte el Pla Director Urbanístic (PDU) del projecte. La Caixa, propietària dels terrenys, havia mantingut la seva disposició «incondicional» a efectuar l’operació, però no manifestava cap compromís. Hard Rock quedava aturat i no es tornava a tractar en cap sessió de Govern des de 2020 i fins a 2024,
quan l’executiu mantenia l’encàrrec a l’Incasòl de formalitzar la compravenda dels terrenys i, per tant, iniciant de nou el procediment.
Tot plegat, causava polèmica i desacords. D’una banda, des de la plataforma No Juguem, Aturem Hard Rock, que consideraven que s’hauria pogut aprofitar que els contractes estaven caducats per a enterrar definitivament Hard Rock, però que el govern en lloc d’aprofitar l’oportunitat, havia mirat de mantenir el projecte viu. Així mateix, des dels Comuns acusaven a ERC i PSC de mentir durant les negociacions dels pressupostos, ja que creien que aquest tema s’havia tractat durant el procés.
Imatge virtual aèria del projecte de la plaça dels
El Port fa pública la proposta de reforma de la plaça dels Carros i l’Ajuntament la veu amb bons ulls
Urbanisme Un amfiteatre per a fer-hi actes culturals, una guingueta, pèrgoles, arbrat, arbrat, la supressió de part de les vies per a trànsit rodat i el pas del tramvia. Aquestes eren les principals actuacions a fer a la plaça dels Carros, segons la proposta que presentava a l’abril, l’aleshores president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta. Les idees, en termes generals, agradaven a l’Ajuntament, que també havia contemplat una inter-
venció a la plaça dins del seu pla de xoc de la Part Baixa, si bé obrien la porta a negociar la creació d’un aparcament subterrani. Ambdues institucions es proposaven a crear una comissió bilateral per tractar l’assumpte, a la vegada que quedava pendent que l’Ajuntament fes una mutació demanial al Port de Tarragona, un tràmit administratiu que li permetria a aquest últim fer-se càrrec de les obres, ja que no té competències en aquest espai. Redacció
Mobilitat Salou presenta al·legacions a un projecte que considera «obsolet»
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat pactaven quin seria, arribat el moment, el camí que seguirà el TramCamp en el seu pas per la ciutat. El futur tramvia no passarà per la plaça Imperial Tarraco; arribarà fins a la plaça de les Amèriques de Sant Pere i sant Pau i entrarà al terme municipal pels barris de Ponent, on hi haurà doble traçat. A més, arribarà a l’estació de trens pel carrer del Mar, travessant la plaça dels Carros i, per la zona nord, s’estirarà fins al Camp de Mart.
La negociació i acord del traçat del TramCamp arribava a Tarragona abans que en altres municipis, com Reus, Salou o Cambrils. Aquests dos pertanyents a la primera fase de desenvolupament d’aquest nou mitjà de trans-
port que suposarà un abans i un després en la mobilitat de tot el Camp de Tarragona i, en especial, de la futura Àrea Metropolitana.
L’acord pel traçat es produïa sense saber encara si el TramCamp funcionaria amb o sense catenàries. De
fet, aquest es convertia en la principal qüestió a negociar. L’alcalde de Salou, Pere Granados, es convertia en el principal opositor al projecte presentat per la Generalitat, que incloïa la instal·lació d’un sistema de catenària per alimentar els tramvies.
Sanitat El Govern de la Generalitat autoritzava al departament de Salut concedir una subvenció a la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, mitjançant la subscripció d’un conveni destinat a finançar l’ampliació i reforma de l’Hospital del Vendrell, per un import de 45 milions d’euros, amb la finalitat de promoure una millora en un equipament essencial per al
sistema públic de salut de la Regió Sanitària Penedès.
L’ampliació suposarà l’increment de 9.500 metres quadrats cosa que permetrà sumar 19 despatxos de consultes internes, 19 boxs i tres consultes per a urgències, 40 llits per a hospitalització, 36 llits per a atenció intermèdia i quatre places més d’hospital de dia, a més de dos quiròfans polivalents, dos de CMA, dues
sales d’endoscòpia, dos llits per semicrítics, crítics i reanimació postquirúrgica.
Des de la Xarxa Santa Tecla se celebrava l’anunci, que responia a una necessitat real d’un dels territoris que més ha crescut en població del conjunt de Catalunya, motiu pel qual l’hospital actual resultava insuficient per atendre als pacients potencials de la zona. Redacció
El batlle defensava que aquest model és «obsolet» i que suposava la creació de noves barreres arquitectòniques. Per això, el plenari salouenc aprovava presentar al·legacions al Pla Especial Urbanístic del Tramvia i instava a buscar alternatives.
El nou accés al Mercat Central no agrada i el projecte s’acaba refent
Reus La transformació de l’accés del Mercat Central de Reus despertava crítiques i un gran descontentament entre els paradistes per un mur opac. La desaprovació era tal que al final l’Ajuntament decidia refer la intervenció i substituir aquesta paret per una de vidre amb menys impacte. G. Martí
La Secuita farà un pàrquing de baix cost a tocar de l’estació de l’AVE
Mobilitat La Comissió d’Urbanisme del Camp de Tarragona aprovava la construcció d’un aparcament de baix cost per a 650 cotxes a tocar de l’estació de l’AVE. Així s’aconseguia desencallar un projecte engegat el 2017. Redacció/ACN
La URV, 5a millor universitat de Catalunya
Formació La consultora dels Emirats Àrabs Units World University Rankings (CWUR) situava la Universitat Rovira i Virgili en la posició 558 del món. A nivell espanyol, se situava com a setzena de les 53 universitats espanyoles que apareixen al rànquing i a escala catalana com a cinquena, per darrere de la UB, UAB, UPC i la UPF. Redacció
Reus cedeix l’app Aparcar per a expandir-la
Mobilitat Reus decidia cedir la gestió de la seva app Aparcar a la Diputació, perquè aquesta la pogués expandir a la resta de Catalunya, que comptava amb més de 150.000 usuaris i 350.000 matrícules donades d’alta. Municipis de l’Ebre ja havien mostrat interès en l’aplicatiu que acabaria canviant de nom en la seva nova etapa. Redacció
Eleccions al Parlament Va sumar un total de 6 escons i Junts es va quedar amb 5
Redacció
El PSC guanyava per primera vegada unes eleccions autonòmiques a la demarcació de Tarragona. Els socialistes es van imposar amb més de 80.000 vots i van aconseguir sumar 6 dels 18 escons en joc, un 30% dels vots. Per darrere, i com a segona força, quedava Junts+, amb 5 escons, un més que en els comicis de 2021. Per la seva banda, ERC en perdia dos i es quedava amb 3. El PP, per la seva part, va poder refer-se dels mals resultats
La Fira d’Abril torna per la porta gran, després d’anys sense celebrar-se
Oci Bonavista recuperava, després de quatre anys, la Fira d’Abril. El barri es vestia de festa per a celebrar la 30a edició d’aquest esdeveniment que va tenir com a protagonista una gran nòria de 33 metres i una nova ubicació a l’aparcament del Mercadet, per on van passar-hi milers de persones. Redacció/G. Martí
de feia tres anys i finalment aconseguien dos diputats. La mateixa xifra obtenia VOX, que consolidava els resultats anteriors. Per contra, Ciutadans, la CUP i els comuns perdien la seva representació del territori.
La cap de llista dels socialistes, Rosa Maria Ibarra, ressaltava els bons resultats aconseguits per la formació i assegurava que aquest era l’inici d’«una era més positiva». I afegia: «La ciutadania volia passar pàgina i començar una altra era».
L’alegria també es palpava a la seu de Junts+. La seva cap de llista, Mònica Sales, es mostrava satisfeta per mantenir el vot ebrenc i sumar tant al Penedès com a la Conca i constatava que aquest era el resultat de la feina feta pels equips territorials.
Les cares felices també es veien al Partit Popular. Pere lluís Huguet ressaltava que tornaven a ser «el partit que més puja en vots a la demarcació». I posava l’accent en el treball fet «porta a porta».
El contrapunt es veia a la
seu d’Esquerra. Els republicans perdien 17.000 vots i cridaven a fer una «reflexió profunda», per a poder capgirar la mala situació.
La participació a la demarcació creixia un 6,66% en comparació amb el 2021 i l’abstenció se situava en el 44,48%.
ERC era la gran derrotada amb una pèrdua de 17.000 vots
La Canonja enderroca l’antic prostíbul Vicente Ferrer
Urbanisme L’Ajuntament de la Canonja començava, al maig, l’enderroc de l’edifici on s’ubicava l’antic prostíbul Vicente Ferrer, ubicat a l’entrada del poble, a tocar de l’N340. L’Ajuntament va adquirir l’immoble per a dignificar l’entrada al municipi i poder-hi ubicar algun equipament d’interès.
Tarragona La guanyadora queda fora i el contracte s’hauria d’atorgar a Urbaser
Redacció
L’adjudicació del contracte de la brossa a Tarragona es convertia al juny en un veritable culebrot. El Tribunal Catañà de Contractes del Sector Públic (TCCSP) obligava a excloure l’empresa guanyadora, GBI Paprec, del concurs. Malgrat haver obtingut la màxima puntuació en el procés i que el ple de l’Ajuntament hagués aprovat al març atorga el serveu de neteja urbana i recollida de residus a aquesta empresa, al juny tot quedava aturat i totalment capgirat. Urbaser, la segona classificada al concurs, i FCC, actual prestadora del servei i tercera classificada, van interposar recursos per a anul·lar l’adjudicació. El Tribunal de Contractes va estimar-los en considerar que la guanyadora havia inclòs variants no per-
meses al plec de condicions. Al conèixer la decisió del tribunal d’excloure a GBI Paprec del concurs, però no d’anul·lar-lo, el govern municipal decidia acatar la resolució judicial i proposar la següent empresa classificada, Urbaser, com a nova adjudicatària d’aquest concurs, que és el més gran que mai ha fet
l’Ajuntament de Tarragona.
La decisió, però, no convencia l’oposició, ja que consideraven que els tècnics municipals havien fet correctament l’adjudicació. De fet, en l’informe jurídic que es va encarregar després de la resolució judicial, s’indicava que el Tribunal havia incorregut en «una errada interpreta-
Una tècnica vinculada amb el concurs va ser espiada
tiva dels plecs». Finalment, l’Ajuntament decidia fer marxa enrere en la seva idea de proposar Urbaser i recorria la resolució del Tribunal contra l’adjudicació a GBI Paprec; a la vegada que començava a demanar documentació a Urbaser per si finalment se li acabés adjudicant.
Espionatge
Paral·lelament, es feia públic que una tècnica municipal vinculada a aquest procés havia estat espiada i que hi havia nombrosos indicis que també ho havia estat el telèfon de l’alcalde, motiu pel qual es va iniciar una investigació.
El PSC és el partit més votat a Tarragona a les Europees del 9 de juny amb el 28,9% dels vots
Política
Junts va ser segona força
Redacció
Segona cita electoral en menys d’un mes. Les eleccions al Parlament Europeu portaven la ciutadania a expressar les seves opinions a les urnes. A la demarcació de Tarragona, es refermava el resultat obtingut als anteriors comicis, celebrats just un mes abans amb una clara victòria de Partit Socialista. En total el PSC sumava el 28,9% del total i més de 68.400 vots, amb victòries en ciutats com Tarragona i Reus. Junts quedava en segona posició a la demarcació, amb
el 17,7% del total i més de 42.000 paperetes. Esquerra esdevenia tercera força amb el 14,7% dels vots i 39.890 vots. Ambdues formacions independentistes patien un fort sotrac respecte als últims resultats trets a les Europees, on sumaven, juntes, més de 52% dels vots. El PP es feia amb 35.000 paperetes i el 14,76% de representació. Vox amb 18.700 vots i un 7,89%. La formació ultra Se acabó la fiesta arreplegava 8.000 vots i un 3,37% del total, cosa que els donava millors resultats que a Podem (3%) i als Comuns (2,84%)
Política La cap de llista d’ERC per Tarragona a les eleccions del maig, Raquel Sans, era escollida com a vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, sumant 59 vots. La cap de llista del PSC, Rosa Maria Ibarra, era escollida com una de les secretàries de la Mesa. Redacció
La Casa Navàs comença el procés per recuperar la torratxa i l’aspecte original
Patrimoni Casa Navàs recuperarà el seu aspecte original. Aquest era l’anunci que es feia al juny. La guapa del Mercadal engegava el procés per a tornar a lluir la seva torratxa i mostrar-se de nou, tal com era abans que una bomba de la Guerra Civil hi impactés. La torre es construiria primer en un taller i ja al 2025 es faria el muntatge in situ. Redacció/Cedida
Les colles de Valls obren temporada amb gamma extra per Sant Joan
Castells Les colles vallenques engegaven temporada amb gamma extra i molt bones sensacions, que auguraven un estiu amb diades emocionants. La Vella carregava un 5d9f i descarregava un 2d9fm, un 3d9f i un Pd7f. Per la seva banda, la Joves descarregava un 3d9f, 4d8p i un P8fm, feien un intent de 4d9f i carregaven un 4d9f . Redacció/ACN
Esports L’actuació arbitral, clarament desfavorable, impedia l’ascens a Segona A
Redacció
Un juny més, el Nàstic de Tarragona es jugava l’ascens a Segona A en un play-off carregat de polèmic i, per a molts, injust. Els granes s’enfrontaven, primer, contra el Ceuta. Tot i tenir dos gols en contra, aconseguien remuntar i empatar el partit, cosa que donava ales als tarragonins. La primera eliminatòria dels play-off es decidia a casa. Amb un Nou Estadi ple, el Nàstic acabava imposant-se 2-1 a l’equip ceutí. Les esperances estaven posades en els jugadors, que eren només a dos partits de pujar novament de categoria. La visita dels granes a Màlaga acabava amb un resultat 2-1, no exempt de polèmica, ja que un dels gols que fa fer l’equip andalús es va produir quan hi havia dues pilotes al camp. El partit era molt in-
Inaugurada la nova terminal de creuers del moll de Balears del Port
Turisme El Port de Tarragona inaugurava la nova terminal de creuers situada al moll de Balears. Amb una inversió de 30 MEUR, l’equipament suposava un salt qualitatiu en les operatives, que permetria que tant la ciutat com el territori creixessin com a destinació de creuers. Redacció/G. Martí
L’afició va ser al costat de l’equip grana fins al final. Gerard Martí
tens i al final els malaguenys s’enduien un lleuger avantatge de cara al partit decisiu que es disputava a Tarragona. El Nàstic s’avançava en el marcador i arribava a posar el marcador 2-0. El somni era a tocar, però els gols de Dioni i Cordero acabaven donant la victòria al Màlaga. Aquest era el desenllaç futbolístic, però, no representa tot el que va succeir camp. Al minut 63
Nacho era expulsat per segona groga. Posteriorment, es feia públic que hi havia «predeterminació» a fer que el partit finalitzés tal com ho va fer. De fet, l’àrbitre no va treure cap targeta als malaguenys, mentre que en va treure 7 als granes, dues d’elles vermelles. Amb l’ambient caldejat, l’afició nastiquera va llençar objectes al camp, hi ha haver invasió de gespa i alguna pi-
El president ja tenia presa la decisió de fer un pas al costat
cabaralla entre jugadors. Tot plegat, va suposar al Nàstic unes sancions històriques amb quatre partits a porta tancada i 12.000 euros de multa. I tot envoltat per una polèmica que feia d’aquest el més injust dels play-offs.
El comiat d’Andreu Pocs dies després de la fatídica final, Josep M. Andreu, el president del Nàstic, anunciava que deixava el càrrec. Andreu explicava que ja tenia presa la decisió d’abans de disputar la final. El directiu lamentava no haver pogut deixar l’equip de nou al futbol professional.
Fàbregas i
Esports Lluís Fàbregas era nomenat el 10 de juliol, en la Junta General Extraordinària d’accionistes del Nàstic de Tarragona, nou president. Malgrat el canvi evident, després que Josep Maria Andreu decidís fer un pas al costat, el nomenament de Fàbregas suposava un punt i seguit en la trajectòria del club. Així ho assegurava ell mateix: «Co-
La Diputació
millora la seguretat viària entre el Vendrell i St Vicenç
Infraestructures
La Diputació inaugurava les obres de condicionament de les carreteres
TP2044 u TV2048 entre el Vendrell i Sant Vicenç de Calders. Els treballs pacificaven el trànsit i impulsaven la mobilitat sostenible, gràcies a la construcció d’un itinerari segur per a ciclistes i vianants. /Cedida
mença una nova etapa, però no ha de ser massa diferent respecte a la feina perquè he assumit la responsabilitat executiva màxima des de fa 15 anys». La Junta Extraordinària també va servir per acceptar una ampliació de capital de més de 3 milions d’euros, mitjançant l’emissió de més de 30.000 accions nominatives. Redacció
Política El PSC i SOM Els Pallaresos (ERC) presentaven una moció amb l’objectiu de «redirigir el rumb del municipi»
Redacció
Els grups municipals del PSC i SOM Els Pallaresos registraven el 15 de juliol una moció de censura contra el que aleshores era alcalde del municipi, Xavier Marcos. D’aquesta manera, ERC (SOM) trencava el pacte de govern que hi havia al govern municipal. En un comunicat conjunt, ambdues formacions asseguraven que prenien la decisió amb l’objectiu de «redirigir el rumb del poble i encarar el futur amb optimisme i renovades energies». Així mateix, des de SOM explicaven que s’havien viscut «bastantes desavinences» entre els signants del pacte sobre decisions del dia a dia del consistori, motiu pel
El ple dels
qual decidien trencar l’acord i propiciar un canvi de govern. Jordi Sans, cap de llista del PSC, explicava que la seva formació i SOM Els Pallaresos havien arribat a l’acord de
Cambrils projecte el tram final de l’avinguda Baix Camp
Urbanisme L’Ajuntament de Cambrils aprovava inicialment el projecte d’obres del tram final de l’avinguda Baix Camp, entre l’av. Vidal i Barraquer i la rotonda de la cruïlla amb la carretera de Montbrió. El projecte, que suposaria una inversió d’1,59 MEUR, suposaria tota la pacificació de l’entorn.
repartir-se l’alcaldia i dividir el mandat al 50%, de manera que cada formació encapçalaria el govern un total de 17 mesos.
La moció es va votar el 29 de juliol en una sala de plens a vessar. I és que molts veïns i veïnes van fer seguiment del canvi de govern. El ple aprovava per majoria absoluta la moció i Jordi Sans es feia amb la vara de batlle. Sans remarcava, una vegada més, la necessitat de la moció davant de la inacció de l’anterior govern. Per la seva banda, el ja exalcalde, Xavier Marcos, assegurava que aquell era un dia «molt trist» tant per la seva formació com per al poble i que mai s’havia viscut un fet «tan desagradable».
Pobles del nord de la demarcació negocien rebre aigua de l’Ebre
Sequera Una desena de pobles del Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès negociaven amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) poder abastir-se amb aigua de l’Ebre. Els diferents ajuntaments mantenien reunions amb el CAT, però també amb la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua per a estudiar les necessitats de cada poble i analitzar com es podria oferir el subministrament. Els pobles que es trobaven en aquesta situació eren Alió, Aiguamúrcia, Bràfim, Puigpelat, Vila-rodona, Vilabella, Masllorenç, el Montmell i Salomó. Parallelament, s’accelerava el procés per a connectar el pantà dels Guiaments i l’Ebre. El projecte, que es preveia que tindria un cost d’uns 9 milions d’euros, va ser adjudicat de forma directa a l’empresa Tragsa, cosa que permetia accelerar el procés i tenir la connexió feta al llarg d’aquest 2025.
Política Viñuales li oferia una ‘contraoferta’ i Dies acabava deixant plantat a Reus
Redacció
Jordi Dies Monclús era designat a mitjans de juliol com a nou Director General Municipal de Reus. El fins aleshores gerent de l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) de l’Ajuntament de Tarragona, que abans ja havia estat gerent de l’Empresa Municipal de Transports de la capital, guanyava el concurs per a ocupar aquest nou càrrec. El govern local reusenc plantejava a principis de 2024 una reestructuració directiva dins de l’Ajuntament que suposava l’eliminació de diferents gerències i la creació d’aquesta nova figura.
Malgrat haver-se fet amb la plaça, la incorporació de Dies a l’organigrama de la corporació reusenca no estava encara assegurat. El guanyador de la plaça havia de presentar la documentació acreditativa
que permetria finalitzar el procés. Durant aquest període, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, feia una contraoferta a Jordi Dies, que el feia canviar d’opinió. Així doncs, l’alt directiu deixava plantat a l’Ajuntament de Reus i es quedava a Tarragona. «És lògic que Reus vulgui un gran professional com Jordi Dies, però també és lògic que nosaltres li oferim formar part important de tots els canvis a nivell organitzatiu que estem duent a terme», explicava Rubén Viñuales, qui assegurava estar «molt content» Des de l’oposició, es considerava que era una «bona notícia» per aconseguir mantenir a algú de la casa, però es criticaven els «invents en l’estructura organitzativa» i animaven a reflexionar perquè algú que duia tants anys a la casa s’havia plantejat marxar.
El nou projecte de transformació del Carrilet presenta un mercat més «obert» i habitatge per a urgències
Urbanisme Una transformació que aniria més enllà de la renovació del mercat. Aquesta era l’aposta del govern de Reus per a transformar el barri del Carrilet. El projecte s’articulava sobre cinc eixos: el mercat, la nova estació d’autobusos, que deixaria la seva ubicació actual i passaria a sota del parc de Mas Iglesias, l’espai que deixaria la termina actual, un nou habitatge i un edifici anomenat Pèrgola, de planta baixa, per a donar la benvinguda als visitants. Per al Mercat es plantejava una reforma per a fer-lo més obert i una rehabilitació que permetria que s’hi incorporessin
usos culturals, cívics i de serveis municipals. El trasllat de l’estació, un dels grans canvis proposats, s’hauria de negociar amb la Generalitat. Per a l’Ajuntament, es plantejava com a cabdal, ja que permetria la construcció d’un edifici dedicat a habitatge d’urgència i serveis municipals, anomenat Belvedere. Pel que fa a l’edifici Pèrgola, s’hi podria ubicar l’Oficina de Turisme, serveis de mobilitat i usos culturals. A més, el projecte incloïa la vianalització del carrer Escultor Rocamora, la pacificació de les avingudes Francesc Macià i Pere el Cerimoniós i el canvi d’ubicació de la locomotora del Carrilet.
Política L’hostaleria esclata davant de la intenció d’augmentar la fiscalitat al joc
Redacció
Agost començava amb els acords del PSC amb Esquerra Republicana i amb els Comuns per a investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. A mesura que es coneixien els detalls dels pactes d’investidura, el sector turístic, i especialment el de la demarcació de Tarragona, reaccionava amb malestar davant d’alguns dels punts aprovats. Concretament, eren dos els aspectes que aixecaven polseguera: la intenció d’incrementar l’impost sobre el joc, ja que posaria en perill el futur del Hard Rock, i la reducció del nombre de creuers.
Hard Rock en perill?
Un dels temes més polèmics de l’acord assolit entre el PSC i Esquerra era l’increment de la pressió fiscal sobre el joc
El Calot i la seva maça cobren vida i fan més gran la Festa Major
Cambrils La Festa Major de la Mare de Déu del Camí guanyava un nou personatge cridat a convertir-se en un emblema: el Calot. El capgròs sorgia arran d’una llegenda sobre un fuster que trobava una maça plena de monedes d’or. La presentació de la figura va causar entre els assistents. /G. Martí
vinculat als casinos. Aquesta mesura era vista per a molts actors del territori com un nou fre al projecte del Hard Rock. La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) considerava la mesura un nou «atac al projecte». El seu portaveu, Xavier Guardià recordava que «el PSC defensava totalment el projecte» i que en les últimes eleccions només dues formacions s’hi havien oposat clarament, Comuns i CUP, i ressaltava Guardià que cap de les dues havia obtingut representació tarragonina al Parlament, cosa que per a la FEHT s’interpretava com un suport de la ciutadania al projecte del Hard Rock. En una línia similar, l’alcalde de Vila-seca assegurava que aquesta era una nova «plantofada» al projecte i sentenciava que el Camp de
El pacte de govern amb els Comuns inclou reduir els creuers
Tarragona ja n’estava «fart de ser una moneda de bescanvi per a qüestions polítiques d’àmbit nacional». Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, rebaixava el to i es mostrava convençut que aquest augment de la fiscalitat no faria tirar enrere els inversors.
Menys creuers i creueristes L’augment de la fiscalitat al joc i les possibles afectacions al Hard Rock, però, no eren l’únic punt acordat en els pactes d’investidura que tenia afectació sobre el turisme de la demarcació. I és que l’acord entre els socialistes i els Co-
muns comportava un compromís per part dels primers per a reduir el nombre de creuers i creueristes que arriben en general a Catalunya i, per extensió, al Port de Tarragona i al territori. Si bé l’acord no detallava com es faria per aconseguir-ho, sí que ja s’incloïa l’elaboració d’un «estudi sobre la capacitat de càrrega turística del país».
Davant d’aquesta voluntat recollida en l’acord entre ambdues formacions polítiques, el Port de Tarragona remarcava que l’activitat de creuers a la ciutat i a la demarcació és «incipient» en comparació amb altres destinacions de la Mediterrània. Així mateix, l’aleshores president del Port, Saül Garreta, recordava que el model tarragoní era un projecte consensuat amb el conjunt del territori.
El campanar de Valls veu la llum
Patrimoni Després d’un any de treballs, els obres del campanar de l’església de Sant Joan Baptista de Vall es donaven per a finalitzades. La intervenció, que va suposar una inversió d’un milió d’euros, va permetre restaurar un dels emblemes arquitectònics de la capital de l’Alt Camp i assegurar l’estabilitat de la torre. Redacció/Cedida
Les diades de l’Arboç i el Catllar deixen 15 gamma extra en un cap de setmana
Castells Un recital de gamma extra. Així es podia definir el cap de setmana del 24 i 25 d’agost. Les diades de festa major de l’Arboç, Igualada i el Catllar sumaven una quinzena de castells de gamma extra, entre els quals en destacava un altre 10 dels verds, estrenes sense folre de la Vella i la recuperació del pilar de 8 de la Jove de Tarragona. Redacció/Gerard Martí
Finalitzen les obres del barranc de Barenys
Salou La fase 1 de les obres de canalització del barranc de Barenys de Salou quedaven finalitzades a principis d’agost. El projecte es va dur a terme amb l’objectiu de mitigar el risc d’inundació del barri de la Salut. De fet, l’Ajuntament va modificar el POUM per a augmentar la capacitat de drenatge del barranc fins als 274 m3 per segon. Redacció
Les funeràries privades volen aturar FuneCamp
Judicial Les funeràries privades no veien amb bons ulls la creació de la funerària supramunicipal FuneCamp, impulsada pels Reus, Salou, Vila-seca i Constantí. Per això presentaven dos recursos contenciosos administratius contraris. A més, Mémora presentava mesures cautelars per a aturar el procés mentre es resolguessin els recursos . Redacció
Medi ambient La pagesia acumulava diverses temporades amb molt males collites i la situació s’agreujava encara més
Redacció
La pagesia del Camp de Tarragona alertava de la greu situació que estaven patint dos dels cultius més característics del territori, com són el de l’avellana i l’olivera. La sequera acumulada en els darrers anys i la impossibilitat de regar els camps, especialment en totes aquelles finques que depenien de l’aigua del pantà de Riudecanyes deixaven les plantacions en una situació crítica.
Pel que fa al sector de l’avellana, els pagesos alertaven que 2024 era el tercer any consecutiu de males collites. La sequera, les altes temperatures dels estius i la falta de fred a l’hivern feien que els
Un camp d’avellaners. Gerard Martí
arbres generessin molt poc fruit, tant en les plantacions més elevades a les muntanyes de Prades i el Priorat com a la plana del Camp de Tarragona. De fet, molts pa-
gesos preveien que només tindrien un 10% de collita. A més, en zones dependents de l’aigua de Riudecanyes ja es veien molts arbres morts. El sector de l’olivera tampoc es deslliurava dels estralls ocasionats per la sequera. A l’agost la pagesia del Camp i l’Ebre ja feia una estimació de la collita que hi hauria en la següent temporada que patiria pèrdues d’entre el 60 i el 80% respecte a una collita normal. I alertaven que en alguns casos podria arribar a ser nul·la. A aquesta caiguda de producció, calia sumar-hi una caiguda de preus, ja que a Andalusia –regió que marca la cotització de l’oli– s’havien registrat pluges intenses que garantien la seva collita.
Cultura El tarragoní
Berni Álvarez es convertia en el primer conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya. Álvarez, que fins al moment ocupava la cartera d’Esports, Educació i Salut de l’Ajuntament de Tarragona, feia el salt cap a la política nacional al capdavant de la primera conselleria destinada exclusivament a l’esport
del govern català. El nomenament comportava el seu comiat de la plaça de la Font, que es produïa el 22 d’agost en un plenari extraordinari on va rebre aplaudiments i elogis per part dels seus companys de consistori i fins i tot alguns encàrrecs. La vacant que deixava Álvarez a l’Ajuntament la passava a ocupar el senador Mario Soler.
Reus Opinaven que seria una font de soroll i que el trànsit generaria inseguretat
Els veïns de l’entorn de Mas Iglesias van engegar tot un seguit de protestes i mobilit zacions per a mostrar el seu rebuig al trasllat de l’estació d’autobusos de la seva ubi cació actual a la nova que contempla el pla de transfor mació del Carrilet presentat pel govern reusenc a finals de juliol. Pancartes a les façanes dels edificis, protestes al car rer, una intensa campanya als mitjans de comunicació i a xarxes i tot amb l’objectiu
d’aturar els plans de remode lació urbanística del sud de la ciutat.
La Plataforma al·legava que el trasllat de l’estació su posaria reduir la superfície d’espais verds de la ciutat. I és que aquesta passaria a estar ubicada en l’extrem sud del parc de Mas Iglesias, davant de l’Institut Roseta Mauri i l’escola Eduard Toda. De fet, la proximitat de l’estació amb els centres educatius era un altre dels motius que aixeca va les alertes, ja que els veïns consideraven que el movi
Valls aprova el projecte que convertirà Ca Padró en l’Escola de Música
Equipaments
L’Ajuntament de Valls aprovava el pro jecte executiu de rehabilitació, reforma i ampliació de l’edifici de Ca Padró, un immoble històric situat al carrer de la Cort i declarat Bé Cultural d’Interès Local, que es transformarà de manera integral per a convertir se en l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard. Els treballs suposaran una inversió de 4,9 milions d’euros i rebran una subvenció d’1,8 milions dels fons europeus Next Generation. Redacció/Cedida
ment constant d’autobusos en una zona escolar suposa ria un perill. Així mateix, al· legaven que un dels atractius del barri de recent construc ció era justament disposar d’espais verds i tranquil·litat i consideraven que el canvi d’ubicació de l’estació ho tras tocaria tot i esdevindria una «condemna» pels veïns. Davant del malestar crei xent, l’equip de govern de l’Ajuntament va organitzar dues xerrades informatives per a explicar en detall el pro jecte als veïns i esclarir dub
tes. La primera es va fer a la zona del Carrilet i va desenvo lupar se sense incidents, però en la segona, dirigida als veïns de Mas Iglesias, va haver hi escridassades i molta tensió. La Plataforma va presentar altres propostes i va anunciar més accions per aconseguir els seus objectius.
Es va constituir una plataforma per defensar els objectius veïnals
Constantí desbloqueja, catorze anys després, el Centre Cultural i Teatre
Equipaments L’Ajuntament de Constantí feia un pas important per a desencallar les obres de construcció del Cen tre Cultural i Teatre. En el plenari de setembre, s’aprovava el projecte bàsic i executiu d’aquest equipament que des de 2011 que tenia l’estructura finalitzada. Catorze anys després de fer l’esquelet, el projecte es reactivava gràcies a un pla d’inversions de més de 12 milions d’euros fins al 2030, 4,9 dels quals es desti naran a aquesta instal·lació. Redacció/Cedida
La regidora canongina Lucía López, nova delegada del Govern de la Generalitat
a Tarragona
Política Atreure inversions, el seu objectiu
Redacció
Després de la presa de posició del govern d’Illa a la Generali tat, tocava acabar de designar les vacants pendents. Una d’aquestes era la de delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona. La canongina Lucía López era nomenada nova delegada del Govern a principis de setembre. López era fins al moment primera tinent d’alcalde de l’Ajunta ment de la Canonja i respon sable de les àrees de seguretat ciutadana i protecció civil, co municació social i indústria i turisme. Nascuda a Tarra
gona el 1990, és graduada en Turisme per la URV i tècnica superior d’agències de viatge. La nova màxima repre sentant de la Generalitat al territori explicava que el seu principal objectiu era «tornar a posar el Camp de Tarragona en el mapa de les inversions» i per fer ho apostava per a promoure sinergies entre les diferents administracions es tatals, catalanes i locals, totes en mans d’equips socialistes. Així mateix, reivindicava que el territori ha de ser l’únic qui esculli quina mena de projec tes vol, fent referència a Hard Rock.
Viñuales vol que Santa Tecla sigui Patrimoni Mundial
Cultura L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, anunciava, després dels Pilars Caminant que iniciaren els tràmits per fer que les festes de Santa Tecla siguin declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. L’anunci trobava al moment sectors crítics, que consideraven que era una acció «desproporcionada». Redacció
Mor l’històric jugador del Nàstic Santi Coch
Obituari L’històric jugador del Nàstic, Santic Coch, moria el 12 de setembre als 64 anys. Coch havia dedicat tot la seva trajectòria esportiva al club grana i era el jugador que més vegades havia defensat la samarreta del Nàstic en tota la història del club. L’etern número 3 va disputar 528 partits oficials durant 17 temporades, 11 com a capità.
Successos Els focs es van declarar amb menys d’una hora de diferència, el primer a Cabacés i el segon a Porrera
Redacció
El Priorat vivia amb alerta les últimes jornades d’estiu. El dia 12 de setembre es declaraven dos incendis amb només una hora de diferència, un a Cabacés i l’altre a Porrera. La situació de sequera, les altes temperatures i el vent es convertien en el còctel perfecte perquè les flames poguessin avançar ràpidament entre cultius i zones boscoses i acabessin devorant part del Parc Natural del Montsant. En una primera avaluació del potencial risc que podia tenir l’incendi es parlava d’una afectació que podria arribar a superar el miler d’hectàrees. Amb tot, el treball dels Bombers va fer que finalment
Les flames van cremar un centenar d’hectàrees a Cabacés. Bombers
fossin un centenar en el cas de l’incendi de Cabacés i prop d’una quinzena a Porrera. Pocs dies després dels incendis el president de la Generalitat visitava el Priorat.
A Cabacés era rebut amb una forta xiulada i les crítiques dels veïns que demanaven mesures urgents per a fer front a la sequera i als seus efectes.
El traçat
Mobilitat Noves passes en el projecte del TramCamp. A principis de setembre, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Silvia Paneque, anunciava que les obres de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona començarien el 2025 i que es preveia licitar-les a finals de 2024 amb un pressupost de
150 milions d’euros. L’anunci arribava després de tenir el traçat de la primera fase que unirà Cambrils amb Vila-seca passant per Salou. El dibuix final incloïa les reivindicacions fetes per aquest últim municipi i això ja permetia donar llum verda al projecte que tindria un total de 14 quilòmetres de tramvia amb 14 parades.
Mobilitat Un pla alternatiu cobreix el transport des del Camp fins a Sant Vicenç
Redacció
L’1 d’octubre de 2024 serà una data que difícilment oblidaran els usuaris habituals del transport per ferrocarril. I és que aquesta va ser la data en la qual va començar el tall de Rodalies a causa de les obres
del tercer fil. Els treballs se centraven especialment en el túnel de Roda de Berà, on s’afegiria una tercera via d’ample internacional. Això obligava a tallar el trànsit ferroviari directe entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, afectant de manera directa a
les línies que connectaven el Camp i l’Ebre amb Barcelona.
Per a mantenir el servei, Renfe organitzava un pla alternatiu amb servei per carretera, que permetria salvar el tram afectat pel tall. Més de 600 expedicions d’autobús i més de 30.000 places diàries
es posaven a disposició dels viatgers de les línies R14, R15, R16, R17 I RT2. S’habilitaven dues parades per a aquests busos a la ciutat de Tarragona, així com parades a les estacions de tren de Reus, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i Vila-seca, per a connectar-les
El bus directe entre Tarragona i Barcelona creixia en usuaris
amb Sant Vicenç i així poder efectuar el trajecte.
La primera jornada de talls es vivia sense caos i amb un servei de bus alternatiu força buit, ja que la desconfiança feia que molts dels usuaris habituals del tren optessin per al vehicle particular. El que sí que registrava un creixement exponencial era el servei de bus exprés entre Tarragona i Barcelona, que multiplicava per cinc els seus usuaris. La puntualitat i la fiabilitat del servei feien que alguns dels viatgers habituals apostessin per aquest sistema de transport, que encara es veia més reforçat gràcies a la creació de targetes de 10 viatges a un preu reduït.
Vaga de busos Quan feia quatre setmanes que el tall de Rodalies estava en marxa, els usuaris de transport públic patien un nou sotrac. Els conductors d’autobusos convocaven una vaga per a demanar que se’ls apliquessin les mateixes condicions laborals que a xòfers d’altres tipus de transport rodat. Tot plegat deixava serveis mínims, situacions de caos a les estacions i els viatgers de tren que utilitzaven el servei alternatiu de bus encara més afectats.
Repsol atura les seves inversions per l’«impuestazo» a les energètiques
Indústria L’impost al final no tira endavant per l’oposició de Junts
Redacció
Repsol anunciava a finals d’octubre que totes les seves inversions al conjunt de l’Estat, incloent-hi els més de 1.100 milions d’euros que anava a destinar al Complex Industrial de Tarragona quedaven en standby. El motiu darrere d’aquesta dràstica decisió era la intenció ferma del govern de l’Estat de fer permanent l’impost sobre les grans companyies energètiques i la banca.
Repsol feia temps que alertava que aquesta mena de fiscalitat feia d’Espanya un estat menys competitiu i, en
conèixer-se les intencions del govern central la companyia multienergètica feia un pas important, anunciant que tots els seus grans projectes en matèria de descarbonització i energies alternatives a l’Estat quedaven en suspens. Així mateix, la companyia feia públiques inversions a Portugal relacionades amb l’hidrogen verd, una de les seves apostes de futur clau per a la descarbonització.
Tarragona era un dels complexos de la companyia més afectats. I és que la decisió deixava enlaire projectes estratègics pel territori com la construcció d’un electro-
litzador per a la producció d’hidrogen verd (el més que s’havia projectat al conjunt de l’Estat) i també l’Ecoplanta del Morell. Davant d’aquest panorama, el territori demanava seny per a evitar que projectes tan destacats acabessin marxant.
Paral·lelament, les companyies afectades iniciaven un treball de lobby amb contactes amb diversos grups polítics a la Cambra baixa. Junts, que ja havia mostrat les seves reticències, acabava votant en contra de l’impost a les energètiques, cosa que augurava que les inversions finalment es mantindrien.
Urbanisme L’Ajuntament de Vila-seca aprovava la demolició de l’edifici d Pacha la Pineda. La històrica discoteca, que havia obert portes el 1991, va tancar durant el confinament i ja no havia tornat a obrir. La concessió que tenia l’empresa d’oci nocturn per ocupar l’espai del camí del Racó va caducar el 2022 i van decidir no renovar-la per l’elevat cost que hauria suposat posar-la en marxa de nou. El cost dels treballs es quantificava per gairebé 450.000 euros i l’enderroc suposaria un pas més per avançar en la creació d’un projecte de turisme i oci avançats.
Mor el periodista tarragoní Agustí Forné
Obituari El periodista tarragoní Agustí Forné moria sobtadament el 16 d’octubre als 62 anys. Referent del món casteller a TV3, a l’any 1989 ja va incorporar-se a la delegació a Tarragona de TV3. Durant 20 anys va ser-ne el delegat a la demarcació La retransmissió de les diades castelleres el va convertir en un referent d’aquest món. Redacció
Un turista tira a terra el Gegant Indi i li causa danys
Successos El Gegant Indi de Reus patia greus danys, especialment a la cara, després que un turista l’agafés i l’intentés aixecar sense permís i la figura li caigués a terra. La colla era a Barcelona participant en els actes del 600 aniversari dels gegants a la Ciutat Comtal. El turista va preguntar si podia aixecar-lo i, malgrat la negativa, ho va fer i pel darrere, ensopegant amb el travesser, cosa que va desestabilitzar la figura que va caure a terra. Davant de la gravetat dels fets, l’Ajuntament de Reus decidia presentar-se com a acusació particular contra el turista.
Els Verds tornen a regnar al Concurs
Castells Els Castellers de Vilafranca revalidaven la victòria de feia dos anys al Concurs de Castells. Feien una jornada colossal i la Vella de Valls els plantava cara fins al final. La Jove de Tarragona acaba tercera, fent història. Redacció/G. Martí
Tarragona avança per a tenir una taxa turística municipal
Turisme Tarragona presentava a l’octubre la seva intenció de tenir una taxa turística municipal. La idea era afegir un recàrrec de 4 euros a la taxa actual, igual com fa Barcelona, que anirien directament a les arques de l’ajuntament, amb l’objectiu de destinar-se a turisme i patrimoni. Redacció
Urbanisme La transformació urbanística de l’entorn de les seus de l’Autoritat Portuària començava a agafar forma. Les obres començaven a l’octubre amb els treballs inicials i la plantada dels primers arbres del futur Parc del Port. /G. Martí Comencen les obres del Parc del Port
Equipaments Durant 2024 es van fer concrecions sobre els nous usos de l’espai
Redacció
El futur de la Tabacalera anava prenent forma al llarg de 2024 i era a l’octubre quan començava a haver-hi concrecions. Revitalitzar l’antiga fàbrica de tabacs és un dels objectius d’aquest mandat per a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i un any després d’arribar a la plaça de la Font el dibuix sobre com quedarà la Tabacalera del futur quedava força perfilat. La Biblioteca provincial serà la joia de la corona d’aquest complex d’equipaments formatius i culturals. També tindrà un pes destacat el nou Conservatori de la Diputació. El trasllat de l’ICAC i l’obertura de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport completarien el dibuix. Totes aquestes incorporacions se sumarien als equipaments ja existents com ara la seu de Tarragona Impulsa o la Capsa de Música. El primer dels projectes en materialitzar-se s’espera que sigui l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport. Les previsions són que aquest 2025 ja comencin els treballs a la zona assignada (mòdul 5).
Es preveu una inversió de 4,9 milions d’euros i que el centre formi a més d’un centenar d’alumnes per curs.
Un nou espai pels Xiquets Al costat, al mòdul 6, hi haurà l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), que deixarà la seva ubicació actual, a la plaça del Fòrum per a traslladar-se a tocar de la Necròpolis. La Generalitat es comprometia a invertir 300.000 euros per a la redacció del projecte execu-
tiu i 5 milions per a les obres. Aquest moviment permetria, a més, que els Xiquets de Tarragona ocupessin l’actual seu de l’ICAC com a nou local de la colla. L’espai de la Part Alta, a més, serviria d’espai per a les entitats de la zona.
La futura Biblioteca Provincial està cridada a ser un dels grans equipaments del futur complex de la Tabacalera. Ocuparia els mòduls centrals així com l’ala esquerra. Les estimacions de l’Ajunta-
ment marquen l’inici d’obres entre el 2026 i el 2027, si bé encara falta que es concreti amb el ministeri de Cultura la ubicació final. L’ala dreta d’aquesta zona central serà ocupada pel Conservatori de la Diputació. Això comportaria el trasllat del Conservatori actual del carrer Cavallers a aquest nou indret on es crearia un auditori, si l’estudi de viabilitat encarregat per l’ens supramunicipal valida el trasllat.
Meteorologia En punts com Vallmoll van caure 172 l/m2 en menys d’una hora
Redacció
DANA. Aquesta va ser, tristament, la paraula de 2024. Els efectes devastadors i mortals que aquest fenòmen meteorològic extrem deixaven a la Comunitat Valenciana i Castella la Manxa, on s’acabaven comptabilitzant més de doscents morts, sacsejaven la societat d’arreu de l’Estat, que ràpidament es mobilitzava per a donar resposta a la situació d’emergència límit que vivien milers de valencians. La forta pertorbació mediterrània que havia causat una de les pitjors tragèdies que havia
viscut Espanya en les últimes dècades, però, no acabava d’allunyar-se ni desfer-se i el 4 de novembre acabava impactant amb força a les comarques tarragonines. Davant de la previsió d’unes pluges torrencials i amb les imatges de la desgràcia de València ben vives a les ninetes, la Generalitat de Catalunya suspenia totes les activitats educatives i esportives d’aquell 4 de novembre. Recomenava el teletreball per tothom qui pogués i que no es fessin desplaçaments a no ser que fossin estrictament necessaris. El Camp, el Penedès i
Bombers fent tasques d’evacuació d’aigua a la zona de la Móra, a Tarragona.
l’Ebre vivien una situació que recordava el confinament, però que evitar lamentar cap víctima mortal arran dels aiguats que el territori acabava registrant. Localitats com Vallmoll registraven més de 172 litres per m² en poc menys d’una hora, durant la matinada de diumenge a dilluns. L’A27 quedava tallada a causa de les esllavissades, però si hi ha-
via una zona que patia inundacions aquesta és la Móra, a Tarragona, i en conjunt els barris de Llevant. Aigua dins les cases, arbres i mobiliari urbà arrossegat per l’aigua, moltes destrosses i una nit de veritable terror. Aquest acabava sent el balanç del pas de la DANA per Tarragona.
La situació meteorològica, però, no acaba d’aixecar-se i
pocs dies després una nova DANA amenaçava amb més pluges torrencials a la zona. La Generalitat tornava a restringir la mobilitat i les activitats a algunes comarques. Al final, però, gairebé no plovia, cosa que aixecava crítiques per part de l’empresariat i obria novament el debat sobre la fiabilitat de les prediccions.
La Disfressa d’Or no es podrà fer a la TAP perquè està ocupada
Societat La gala de la Disfressa d’Or, un dels actes centrals del Carnaval tarragoní, estava en perill. Al novembre, es coneixia que la Tarraco Arena, el recinte que l’acull any rere any, estava ocupat per un altre esdeveniment en la data que estava prevista la celebració de la gala, el 23 de febrer de 2025. Davant d’aquesta situació, s’obrien dues alternatives: o bé es buscava un espai alternatiu o bé es canviava la data, avançant o ajornant l’esdeveniment unes tres setmanes. Les comparses i agrupacions de Carnaval no estaven d’acord a canviar de data i així li manifestaven a l’alcalde en les reunions informatives mantingudes per a resoldre la situació. Al llarg de novembre i principis de desembre es va treballar conjuntament per a trobar una solució i finalment a mitjans de desembre es feia públic que la gala es faria el dia 23 al Palau Firal.
Santi Castellà, nou president del Port
Política El nomenament de Santiago Castellà com a nou president de l’Autoritat Portuària, en substitució de Saül Garreta i després de la victòria socialista a les eleccions del maig es coneixia a l’agost, però el relleu no es produïa de manera oficial fins al novembre. Castellà agafava el timó del Port amb l’objectiu de fer de la institució una generadora de consens. /TVDM
Licitats els treballs al Fòrum de la Colònia, que el convertiran en un parc
Tarragona L’Ajuntament licitava al novembre les obres de reforma del Fòrum de la Colònia. Els treballs transformaran el recinte patrimonial en un gran parc urbà amb l’objectiu de fer-lo més assequible a la ciutadania. El projecte té un pressupost de 3 MEUR i està finançat pels Next Generation.
Tret de sortida a la celebració dels 25 anys com a Patrimoni Mundial
Tarragona Un any d’actes per a celebrar el 25è aniversari de la declaració de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat. Al novembre, es donava el tret de sortida a aquesta programació especial amb un espectacle nocturn de drons i durant 2025 es duria a terme el gruix principal d’actes. Redacció/Cedida
Redacció
El Grup Impulsor defensava que seria clau per fer el territori competitiu
Si 2023 va ser l’any d’establir consens territorial sobre la necessitat de materialitzar l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, 2024 era l’any de posar fil a l’agulla i concretar els àmbits en els quals es desplegaria. Al novembre, el Grup Impulsor feia públic que el futur ens territorial comptaria amb un instrument encarregat de captar inversions claus per al conjunt del territori. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, explicava que la creació d’aquest instrument seria una «prioritat».
Aquesta aposta del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana havia d’estudiar-se des d’un punt de vista tècnic per veure la seva evolució si bé tot ja apuntava que acabaria constituint-se com un ens
amb personalitat jurídica pròpia, com per exemple, una agència. Amb tot, no serà fins a aquest 2025 quan es concretaria el model de governança i les funcions específiques d’aquest futur ens metropolità.
Llauradó també comen-
La Canonja mostra el projecte del futur planetari adjunt al Mammhutus
Ciència La Canonja feia passes importants en el projecte del planetari digital. Aquest equipament, que serà un complement de l’Espai Mammhutus, contribuirà a posicionar el municipi com «un referent de la ciència i el turisme educatiu». L’equipament suposarà una inversió de mig milió d’euros.
tava que dur a terme una tasca de promoció conjunta permetria oferir «molts més atractius turístics i d’oci» així com un ecosistema de polígons industrials consolidat. En una línia similar, l’alcalde de Tarragona assenyalava que l’aposta per aquest ens
El futur ens de promoció s’anirà perfilant al llarg d’aquest 2025
tenia «tot el sentit del món». I afirmava: «Coordinem-ho d’una vegada i podrem vendre molt millor el nostre territori».
Accedir a ajuts europeus
Un altre aspecte en el qual també s’avançava al novembre era en la creació d’una Estratègia de Desenvolupament Integrat Local (EDIL). Aquest mecanisme és «un requisit indispensable» per a optar a finançament europeu. El document fixarà les grans línies de desenvolupament del territori a partir dels criteris que estableix la UE: ordenació, cohesió i sostenibilitat.
Energia El Ministeri per la Transició Ecològica decidia arxivar els dos expedients per a construir línies d’alta tensió entre Aragó i Catalunya. La Generalitat emetia un informe de biodiversitat negatiu que suposava l’enterrament del projecte de Forestalia. Aquestes línies, conegudes pels seus traçats com Valmuel-Begues i Iso-
Inaugurat el nou intercanviador d’autobusos de Battestini
Tarragona Després de mesos d’obres, l’intercanviador de Battestini entrava en funcionament a mitjans de desembre. En un primer moment era utilitzat pels busos del servei alternatiu del tall de Rodalies i no serà fins al març de 2025 quan comencin a ocupar aquest espai els busos municipals. /TVDM
na - Conca Dellà, planificaven una construcció de 180 quilòmetres dins del Camp i l’Ebre, gairebé la meitat del traçat per Catalunya. Tot plegat feia que diverses entitats mostressin el seu rebuig i que la Diputació presentés un informe desfavorable pel seu impacte mediambiental. L’arxivament era rebut amb satisfacció.
Municipal L’Ajuntament ho atribuïa a problemes tècnics i a dues baixes; l’alcalde n’assumia la gestió
L’Ajuntament de Cambrils vivia tensions i protestes a causa del retard en el pagament de les nòmines de desembre, els increments pendents de les nòmines i la paga doble. Aquests s’havien d’efectuar el dia 20, però, l’alcalde, Alfredo Clúa, es reunia urgentment amb els treballadors per a informar-los que el pagament no es podria efectuar en la data establerta. Així mateix, el batlle assumia la gestió de l’àrea de Recursos Humans. Els motius del retard eren diversos, segons explicaven des del govern local. En primer lloc, hi havia problemes tècnics amb el programari utilitzat, que estava obsolet,
que impedien fer els ingressos puntualment. A més, calia sumar-hi dues baixes del personal de l’àrea que ho dificultaven més. Els treballadors, però, explicaven que feia mesos que es patien retards i amenaçaven en fer vaga. Alfredo Clúa garantia que tots els pagaments s’efectuarien abans del 31 de desembre i remarcava que no es tractava d’un problema de liquiditat.
Suport unànime a la vaga de pescadors contra la nova regulació de la UE
Economia Els pescadors del Camp de Tarragona feien dos dies de vaga per protestar contra la proposta de regulació de la Comissió Europea, que els hi escurçava els dies de pesca a l’any. La protesta va anar acompanyada d’actes polítics on no van faltar els alcaldes i altres representants públics.
El Vendrell homenatja els Lax’n’Busto
Música El Vendrell organitzava un homenatge a un dels grups musicals més destacats del rock català, els Lax’n’Busto. Els vendrellencs feien una tornada momentània als escenaris i el consistori aprofitava per a fer aquest acte que posava en valor la seva trajectòria. Així mateix, se’ls hi dedicava la plaça del Tívoli, amb la col·locació d’una placa.
Un concurs d’idees per a renovar el Gaudí Centre
Reus L’Ajuntament de Reus convocava un concurs d’idees per a elaborar el projecte bàsic i executiu per a la reforma integral dels continguts del Gaudí Centre. La renovació, que comptaria amb un pressupost de 3,7 MEUR, hauria de donar un tomb a la museïtzació actual i incloure un espai immersiu, que hauria d’estar disponible el 2026.
La Generalitat finançarà amb 15 MEUR l’Eix Cívic
Salou L’Ajuntament de Salou aprovava el conveni de col·laboració amb la Generalitat per determinar la implementació del tramvia dins del seu nucli urbà. Aquest pacte també comportava el compromís d’invertir 15 milions d’euros per part del Govern català en les obres d’urbanització de l’Eix Cívic, convertint aquest espai en una nova centralitat.
La Cooperativa cancel·la el deute de 13 MEUR
Cambrils La Cooperativa de Cambrils cancel·lava els seus deutes hipotecaris de 13 milions d’euros que tenia pendents des que es van formalitzar el 2016. Diverses operacions financeres, que rebien el suport unànime de l’assemblea i el vistiplau dels creditors. Amb la nova situació, la Cooperativa podia continuar amb el pla de refinançament fins al 2036.
Urbanisme Aquest era el pas previ perquè les obres de construcció del tramvia poguessin començar Render d’una futura parada del tramvia. Cedda
Redacció
La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona votava i aprovava definitivament el 4 de desembre el pla especial urbanístic del tramvia del Camp de Tarragona. L’aprovació del pla suposava superar un dels esculls pendents de la primera fase del projecte, ja que permetia reconèixer un espai d’aquests tres municipis com una plataforma segregada de transport i això, a la vegada, suposava que en un futur poguessin començar les obres per aixecar el futur tramvia. Les al·legacions que havien presentat els diferents municipis afectats pel traçat feien dilatar en el temps la part ur-
banística del projecte. Un dels principals era l’oposició de Salou a que la part urbana del traçat tingués catenària, ja que no s’integrava amb l’entorn. Amb el canvi de govern
El centre afronta un període de quatre anys d’obres sense interrompre la seva activitat assistencial
L’esperada ampliació de l’Hospital del Vendrell ja és una realitat. El passat mes de desembre va començar el moviment de terres previ a l’inici de les obres estructurals d’edificació, que arrencaran el primer trimestre de 2025 i que tindran una durada aproximada de quatre anys, dividides en diverses fases i sense interrompre l’activitat assistencial del centre. Un cop finalitzada l’ampliació, l’Hospital del Vendrell haurà duplicat la seva capacitat amb més sales d’operacions, més llits d’internament, més boxs d’urgències i més consultes especialitzades, entre altres millores.
El moviment de terres s’ha iniciat a la part posterior del centre, que era la zona de creixement prevista des
del primer moment perquè tingués la mínima afectació possible en el funcionament diari. Coincidint amb l’inici dels treballs i amb l’entrada de maquinària pesant al recinte, la Xarxa Santa Tecla, propietària del centre, i l’Ajuntament del Vendrell han impulsat accions contretes per millorar tant les zones d’estacionament al voltant del centre com el desplaçament de la ciutadania fins a l’hospital en transport públic gratuït.
Bus gratuït cada 30 minuts
D’una banda, el passat 2 de gener es va posar en marxa un servei gratuït d’autobús llançadora que connecta el nucli urbà del municipi del Vendrell amb l’hospital. La freqüència de pas és de 30 minuts, amb ruta circular i amb un total de tres parades: tanatori, estació d’autobusos i hos-
La signatura dels convenis es va produir a finals d’any. DM
Energia
a l’executiu català s’arribava a un acord que era celebrat per tothom i que feia que el futur TramCamp fos cada vegada més una realitat consolidada al territori.
Els ajuntaments de Reus i Castellvell signaven, a poques hores que s’acabés 2024, els dos convenis pel soterrament de la línia d’alta tensió en el seu pas per la urbanització del Pinar. El primer era signat entre els dos consistoris i determinava com s’executaria l’obra i com es repartiria la despesa. El segon conveni incloïa també
pital del Vendrell. Les dues parades ubicades al centre de la població, al tanatori i l’estació d’autobusos, estan al costat d’àmplies zones d’aparcament, així com de l’estació de tren del municipi, cosa que també facilita el desplaçament fins a l’hospital d’aquelles persones que venen de fora de la capital penedesenca.
L’autobús llançadora dona servei
de dilluns a divendres (excepte festius) en horari de 07:30 h a 16:30 h i de 19:45 h a 22:15 h.
230 noves places d’aparcament L’ampliació de l’Hospital del Vendrell també millorarà l’accessibilitat a l’equipament en vehicle privat. Així, gràcies a un conveni recentment signat amb l’Ajuntament del Vendrell,
a Endesa, a través de l’empresa E-distribución, com a encarregada de fer els treballs. Aquest era un «dia històric» per ambdós municipis, que feia prop de vint anys que intentaven assolir aquest acord, molt reivindicat pels veïns. El soterrament tindria un cost de 3,5 MEUR, que estarien finançats per l’ICAEN i els dos ajuntaments.
l’hospital disposarà d’una nova zona d’aparcament amb 230 places que incrementaran les ja existents. Les noves places s’ubicaran a la part posterior de l’edifici i la previsió és que estiguin a disposició de la ciutadania a finals del primer trimestre de 2025, un cop les obres d’ampliació de l’hospital hagin superat la fase inicial de moviment de terres. Quan aquesta acció estigui completada l’Hospital del Vendrell disposarà d’un total de 368 places per a la ciutadania.
Futura ciutat sociosanitària
L’ampliació de l’Hospital del Vendrell donarà resposta a una reivindicació històrica del Baix Penedès, la comarca catalana amb més creixement demogràfic en les darreres dècades; però, a més, obre la porta al futur desenvolupament d’una ciutat sociosanitària de referència a Catalunya. L’Ajuntament del Vendrell ha manifestat la seva voluntat que, en aquest marc i de manera progressiva, al voltant de l’hospital s’ubiquin equipaments com la base comarcal del servei d’emergències mèdiques, un heliport, residències per a gent gran, centres per a analítiques i espais per a estudis universitaris i de formació professional dels àmbits sanitari i social.
Subministraments l Un estudi de la UPC demostra un mínim històric de 0,3 hm³ anuals d’Aigua No Registrada al CAT
Redacció
Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya –Barcelona Tech (UPC) conclou que l’eficiència hidràulica de la xarxa de distribució del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) és del 99,66%.
D’aquesta manera, el rendiment de la infraestructura de subministrament d’aigua potable en alta del CAT millora un 0,3% respecte a l’últim informe emès per la UPC de l’any 2022, quan va quantificar-lo en un 99,3%, «una xifra que ja era molt difícil de superar i de mantenir», segons asseguren els responsables de l’estudi.
Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’anàlisi duta a terme per l’equip dirigit per l’investigador Joseba Quevedo, del Centre Específic de Recerca en Supervisió, Seguretat i Control Automàtic (CS2AC) de la UPC, a partir de les dades recollides durant el 2023 de tots els cabalímetres, tant de les canonades com dels sensors de nivell dels dipòsits del Consorci.
Així, s’han analitzat un total d’1.822.080 dades horàries originals provinents de 208 sensors de cabal repartits pels més de 400 quilòmetres
de xarxa de subministrament del CAT.
El president de l’ens, Marc Brunet, s’ha mostrat satisfet pels resultats de l’estudi assegurant que «les dades demostren objectivament que les diverses inversions que impulsem per millorar l’eficiència de la xarxa de distribució del CAT donen els seus fruits».
Menys pèrdues Segons l’anàlisi dels experts de la UPC, l’índex d’Aigua No Registrada (ANR) també millora respecte a l’exercici previ. Durant el 2023, dels gairebé
Festes Les celebracions arrenquen avui i s’estendran fins al dimarts
Redacció
L’Ametlla de Mar dona avui el tret de sortida a la Festa Major de la Candelera, que s’estendrà fins al dimarts vinent.
Les celebracions arrencaran oficialment aquest vespre a les 20 h amb el pregó, que enguany anirà a càrrec de
Vicenç Bouquera i Alcalde. Tot seguit es presentaran i es proclamaran les Pubilles i els Hereus de la Candelera 2025 i dels Quintos i Quintes de 2005. La primera nit de festes clourà amb un concert a càrrec de la xaranga Suquet Calero i una sessió amb els Dj’s Òscar Sánchez, Lluís Ramírez
i Sam The J. Enguany la programació arriba farcida de música que acompanyarà cada jornada amb vermuts musicals, concerts de tribut i sessions de Dj. per acabar les nits ballant. També es podrà gaudir de campionats de futbol i activitats gastronòmiques
L’estudi ha analitzat 1.822.080 dades horàries de 208 sensors del cabal
78 hm³ distribuïts pel CAT als seus consorciats, només es va registrar un volum de 0,3
com la degustació de tonyina roja de Balfegó, el maridatge amb vins de la Terra Alta, o la botifarrada popular que se celebrarà el darrer dia de festes. Tampoc hi podran faltar les cercaviles i xarangues que recorreran els carrers del poble cada matí. Els actes més tradicionals arribaran diumenge amb el dia de la Patrona. Aquest, com és costum, acollirà la missa i la Solemne Processó en honor a la Mare de Déu de la Candelera. Dimarts, un gran castell de focs serà l’encarregat d’acomiadar la Festa Major.
hm³ d’ANR. Això representa una davallada de més del 50% respecte al 2022, quan aquest índex es va situar en 0,6 hm³. Sobre aquesta millora, els responsables de l’estudi conclouen que «els resultats demostren el bon treball i l’esforç continuat per part del personal del CAT per la vigilància
de les dades dels cabalímetres i els sensors de nivell».
D’acord amb el conveni signat l’any 2024 entre el CAT i la UPC, els experts d’aquesta universitat duran a terme la mateixa anàlisi enguany amb l’objectiu d’estudiar l’evolució de l’eficiència hidràulica de la xarxa d’abastiment del CAT.
Imatge d’arxiu d’una cercavila de capgrossos. Cedida
Programa d’actes
Festes La capital de la Costa Daurada viu aquest cap de setmana els dies centrals de la Festa Major
Zona Diver-Xic’s amb xocolatada - Jocs i tallers 10.30 h: Cap Salou (pl. Cala Crancs).
O Seguici petit
12.00 h: Sortida plaça del Carrilet i nucli antic.
O Gran festa del Cós Blanc Xic’s! Gran show Camaleón 17.30 h: Envelat.
O Concert corals Salou- Coral Eixàrcia i Coro Vasco Amalur 19.00 h: Sala Xavier Turull l’Escola Municipal de Música.
O Gran ball Orquestra Swing Latino 23.00 h: Envelat.
O Cós Blanc Night 03.00 h: Envelat.
O dissabte
Dia Xic’s a la Fira
Tot el dia: Plaça Comunitats Autònomes.
O Diana florejada - Matinada jove amb xaranga 06.30 h: Sortida plaça Carrilet i arribada C. Advocat Gallego.
Cercavila lluïment carretel·les 10.30 h: Sortida C. Advocat Gallego, C. Barcelona, Pg. Miramar, Pg. Jaume I, C. Mar, C. Major.
O Zona jove - Sessió de DJ 14.00 h: Pg. Jaume I.
O Concert de Festa Major amb
l’Orquestra Maravella 17.00 h: Envelat
O Desfilada i festa del Cós Blanc
19.00 h: Pg. Jaume I, C. Mar, C. Major, C. Josep Carner, Pg. xJaume I, C. del Mar i C. Major.
O Gran Ball amb l’Orquestra Maravella
Festes Aquest dissabte, 1 de febrer, Salou acull una nova edició del Cós Blanc, la festa del confeti més gran del sud de Catalunya. Per facilitar la participació en aquest esdeveniment emblemàtic de la Festa Major d’Hivern, l’Ajuntament ha habilitat un servei especial de busos per garantir un accés còmode i una mobilitat molt més segura.
Horaris del servei especial de busos:
Sortides cap a Plaça Europa a les 16.30 h (primer servei) i 17.30 h (segon servei).
Tornades des de Plaça Europa a les 22.00 h (primer servei) i les 23.00 h (segon servei) Les parades són a la Crta. de la Costa, C. Replanells, Ctra. del Far, Urb. Mirador, C. del Racó, Xalets de Salou i plaça
d’Europa (destí final). El servei de tornada es realitzarà seguint el mateix itinerari en sentit invers.
Tots els autobusos estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda (PMR), assegurant que tothom pugui gaudir de la festa. Es recomana utilitzar el servei de bus per evitar problemes de trànsit. Redacció
23.00 h: Envelat.
Festa disco
A continuació: Envelat
Matinades de grallers 09.00 h: Per diferents carrers de Salou.
XV Trobada Scooterista
11.00 h: Pg. Jaume I
O Espectacle hípic - Luis Sanahuja
11.00 h: Platja Llevant
O Portes obertes i activitats nàutiques
11.00 h: Club Nàutic de Salou
O Missa de Festa Major
12.00 h: església Santa Maria del Mar
O Desfilada Cós Blanc per a Mascotes - concurs de disfresses.Primer Cós Blanc amb els animals com a protagonistes. Inscripcions el mateix dia, d’11 a 12 h.
O 11.00 h: Espigó del Moll
O Fideuada popular
13.30 h: Club Nàutic Salou (preu 2€, tiquets al Teatre Auditori, de 10 a 14 h).
O Fira amb cotó de sucre
17.00 h: Plaça Comunitats Autònomes
O Concert de Festa Major Orquestra Rosaleda 17.00 h: Envelat Correfoc
18.00 h: Via Roma, amb Diables Maleïts, Bruixes ‘Latemó’, el Xaloc i La Morena de Salou + colles convidades. Recorregut: Sortida Via Roma, C.Barcelona i ballada final al C. Carrilet.
O Castell de focs A continuació: C. Advocat Gallego.
O Ball de Festa Major Orquestra Rosaleda 20.30 h: Envelat.
O
Rebaixes Xic’s a la Fira (Totes les atraccions a 1,5 € el viatge) Durant tot el dia: Plaça Comunitats Autònomes.
O Taller de pintacares
11.00 h: Fira Xic’s
O Taller de teatre amb contacontes - Espectacle itinerant de la companyia
Traüt Espectacles 12.00 h: Passeig Jaume I
O Cinema - ‘Gru 4, el meu dolent preferit’ 17.30 h: Teatre Auditori de Salou.
O Cinema - ‘Gru 4, el meu dolent preferit’ 17.30 h: Teatre Auditori de Salou (obertura de portes a les 17 h fins a completar aforament).
O
Torneig de dòmino local 09.30 h: Club Dòmino Salou
busos
Festes Un total de vint-i-vuit colles formaran la desfilada
Gran expectació per celebrar, aquest dissabte, dia 1 de febrer, l’espectacle del Cós Blanc, amb una previsió d’assistència d’unes 50 mil persones.
Vint-i-dos canons llançaran unes 25 tones de confeti ecològic i biodegradable. Cal destacar que s’han adoptat mesures de protecció de la sorra de la platja, amb 500
metres de malla que divideix el passeig Jaume I, del punt d’inici de l’arena.
Un total de 28 colles formaran part de la desfilada, que s’iniciarà a partir de les 7 de la tarda al passeig Jaume I i realitzarà un recorregut pel C. del Mar, el C. Major, el C. Josep Carner, el Pg. Jaume I, el C. del Mar, i finalitzarà al C. Major. Es calcula que unes 4.000 persones participaran de la festa, com a integrants de
les colles. Hi haurà 29 torres de llum; el so sortirà de 200 punts, i els flaixos que pintaran la nit, de 250 llocs. A la plaça davant de l’Hotel Blaumar s’hi instal·larà un espai adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda.
També és important destacar el Punt Violeta i Multicolor, que romandrà obert a l’envelat, (passeig Jaume I) les nits del 31 de gener i 1 de febrer. I durant tot el dia del Cós Blanc,
Les xifres del Cós Blanc són gegantines, amb vint-i-vuit colles i vint-i-dos canons de
per informar, assessorar i acompanyar davant de situacions de violència sexista o qualsevol situació de discriminació que es pugui produir
en el decurs de la Festa Major. Hi haurà talls i restriccions de trànsit al carrer Major i al passeig Jaume I, que ja porta tancat diversos dies amb mo-
tiu dels treballs d’instal·lació de tota la infraestructura.
També hi haurà un reforç especial en l’àmbit de la seguretat.
Futbol l Els grana tornen tres anys després de la tràgica final per jugar contra el Celta Fortuna
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic tornarà demà a Balaídos gairebé tres anys després de la tràgica final contra el Villarreal B. Els grana viatjaran de nou a Vigo aquesta vegada per enfrontar-se al Celta Fortuna en el que serà el primer partit a domicili de la segona volta. Els tarragonins aterren al duel amb necessitats de sumar una victòria fora de casa que es resisteix des del novembre.
Des que els de Dani Vidal van guanyar el Barça Atlètic per 0-2 no han sigut capaços de tornar a Tarragona amb els tres punts a la butxaca en els tres partits a domicili que s’han disputat fins ara. Demà, els grana intentaran capgirar la dinàmica contra un equip que només ha perdut un duel com a local.
Els de Dani Vidal s’han mostrat especialment encertats en els darrers tres encontres contra el filial gallec. De fet, han sigut un ple de victòries. Això sí, l’any passat, els grana van guanyar a domicili, però ho van fer al municipal de Barreiro, un camp molt més petit al de Balaídos.
El rival
Celta Fortuna
Com arriba?
El Nàstic no suma una victòria a domicili des del novembre
Els grana acumulen una ratxa de tres victòries contra el Celta Fortuna
El Celta Fortuna ha trobat la seva millor versió aquesta temporada, precisament, a l’estadi de Primera Divisió. A més, a Balaídos estan invictes, perquè l’única derrota com a local va arribar contra la Cultural Leonesa al novembre a Barreiro.
El conjunt de Fredi Álvarez manté una línia molt similar a la dels anys anteriors. L’amplitud de Balaídos dona ales a l’atac incisiu de les joves promeses gallegues, que destaquen especialment
en els seus contraatacs amb carrilers ràpids com Tincho. A més, també brillen per les seves individualitats, com la de Fer López. El Nàstic ja va patir la nova perla gallega en el partit al Nou Estadi. López va ser l’autor d’un golàs que va posar, momentàniament, l’empat al marcador. Des de Vigo cuiden el seu potencial i
El Nàstic espera estrenar el nou
videomarcador contra el Bilbao Athletic
Futbol l L’actual presenta uns problemes de nitidesa importants
Redacció
El Nàstic s’acomiadarà de l’actual videomarcador en les pròximes setmanes. Des de l’entitat grana apunten que de cara al següent partit a casa, el del Bilbao Athletic del 15 de febrer, el Nou Estadi estrenarà un nou videomarcador. El Nàstic es va posar
en marxa en la renovació de l’equipament el passat mes d’estiu, des de llavors, el producte, procedent d’Àsia, va patir diferents problemes de logística que van endarrerir una instal·lació que en primer moment estava prevista al mes de setembre i després al gener. Aquest mes de febrer
s’espera una renovació total, amb una nova pantalla d’última generació, per un videomarcador que en els darrers anys ha presentat uns problemes de nitidesa importants que dificultaven als espectadors del Nou Estadi llegir la informació mostrava. L’actual lluïa al Nou Estadi Costa
el darrer dilluns va jugar amb el primer equip. El punt fort dels de Fredi Álvarez és la fase ofensiva, des de les destacades transicions al joc associatiu, als remats des de fora de l’àrea. Això sí, les jugades a pilota aturada no són una de les eines més efectives. Amb tot, també compten amb un punt feble. Amb
Daurada des de fa divuit anys. Des de llavors, l’equipament ha viscut situacions de tota mena. Per exemple, durant la primera temporada en actiu, els nastiquers tenien a tapar amb banderes el cantó on es mostrava els minuts que restaven de partit perquè, en aquell moment a Primera Divisió, els grana tendien a perdre punts rebent gols en els últims cinc minuts de partit. Tots els nastiquers esperen poder veure estrenat el nou videomarcador al febrer i poder celebrar un ascens amb ell a final de temporada.
PG 8 28 punts PE 4 PP 8 GF 30 GC 27
Dissabte, 16.00 h Balaídos
Esport 3 i FEFtv 9è
L’apunt
El final del culebrot Alan Godoy
Sembla que el culebrot de l’hivern, el del fitxatge d’Alan Godoy, arriba a la seva fi. Després que una desena de clubs, entre ells el Nàstic, intentessin fer-se amb els serveis del davanter canari, Godoy estaria molt a prop de ser traspassat al Barça B. Segons va informar ahir el periodista Gerard Romero, Alan Godoy passarà avui revisió mèdica i signarà el contracte per a convertir-se en jugador del filial blaugrana.
27 gols en contra, el Fortuna s’ha convertit en un equip que té dificultats a l’hora de deixar la porteria a zero. El Nàstic ja va posar a prova la seva defensa en l’anada. De fet, la va perforar amb un golàs des de gairebé el mig del camp d’Álex Jiménez i un de David Concha des de segona línia que va posar el 2-1 final en un partit que es va disputar el dimecres 27 de novembre, un duel que va ser ajornat per la DANA.
Pendents d’Óscar Sanz Dani Vidal prepara el partit contra el Celta Fortuna amb un ull posat en el seu home de confiança: Óscar Sanz. El migcampista va demanar el canvi al minut 20 del matx de Copa Catalunya del darrer dimecres després de sentir molèsties al genoll esquerre. El jugador se sotmetrà a unes proves que determinaran concretament l’abast de la lesió, fet que gairebé el descarta per complet, de moment, de cara al partit del dissabte contra el Celta Fortuna. En cas de confirmar-se, seria una baixa sensible per al conjunt de Dani Vidal, perquè Sanz és un fix a l’onze tant al mig del camp com a la rereguarda.
El CV SPiSP torna al pavelló per enfrontar-se al CV Melilla
Voleibol l El CV Sant
Pere i Sant Pau torna demà al seu pavelló per enfrontar-se al CV Melilla, equip que brega a la part alta de la taula. Els rojillos afronten el duel amb l’ambició de convertir la pista en un fortí d’on esgarrapar punts de camí a la salvació. En els darrers tres partits a Sant Pere i Sant Pau, els d’Stevovski han sumat dues victòries. De fet, només el líder CV Guaguas va poder superar completament els rojillos. D’aquesta manera, els cooperativistes esperen sumar una victòria contra un equip que arriba endollat en el play-off AMQ
El CB Salou afronta un duel clau a la pista del Bàsquet Llíria
Bàsquet l L'OCA Global
CB Salou afronta dissabte un duel clau per la tranquillitat. Els de Jesús Muñiz van començar el 2025 amb tres derrotes consecutives, en gran part acusant les baixes per lesions d'Adrià Aragonès i de CJ Barksdale. Aquestes han situat l'equip en la fina línia d'estar a una victòria del play-off, però també a una derrota d’entrar al playout. Els salouencs necessiten recuperar les bones sensacions i ho hauran de fer a la pista del segon classificat, el Bàsquet Llíria, un rival especialment temible al seu pavelló tot i arribar en ratxa de dues derrotes AMQ
Hoquei l Els roig-i-negres es van enfrontar de tu a tu contra el líder del grup
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu va sortir golejat immerescudament contra el Barcelos. Els roigi-negres es van enfrontar als portuguesos de tu a tu, però el porter Conde Acevedo no va deixar filtrar ni un gol i el potencial ofensiu del Barcelos va acabar per posar un 0-4 irreal a l’electrònic contra un Reus que va meréixer més. El conjunt reusenc va encetar amb força un duel clau amb l’ambient de la Bombonera esperonant-los. Amb tot, el joc accelerat el va aprofitar el Barcelos per fer mal en el pitjor moment possible. Tot just començar el partit, el conjunt portuguès va aprofitar una bola perduda per armar una ràpida transició. Miguel Rocha va entrar en escena. L’home gol del Barcelos va caçar la bola i, davant de Càndid Ballart, no va perdonar i va avançar els visitants en el marcador. En les primeres de canvi, el Reus va rebre un gol d’un Miguel Rocha que semblava, com sempre, endollat de cara a porta.
Malgrat el cop, ningú va abaixar els braços a la Bombonera. Ni l’afició va parar d’animar un segon ni van
Hoquei Patins l L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el president de la Federació Catalana de Patinatge, Benjamí Pons i Ciurana, van signar ahir l’acord d'intencions entre l'Ajuntament de Reus i la Federació Catalana de Patinatge per a l'organització, els anys 2025, 2026 i 2027, del Campionat de Catalunya d’Hoquei Base. Enguany, el
torneig es portarà a terme del 10 al 28 de maig al Pavelló Olímpic Municipal i als polilleugers Cèlia Artiga i Joan Rebull. S’espera la participació d’aproximadament 600 esportistes de tot Catalunya que competiran en les categories aleví, juvenil, fem 11 i fem 15. A més de donar suport des de la base per tal de formar jugadors d’aquesta
Els dos porters Ballart i Acevedo van ser els més destacats
especialitat esportiva, la Regidoria de Salut i Esports va refermar «l'aposta per atreure a la ciutat nous esdeveniments d’esport base com aquest aprofitant el potencial de les instal·lacions esportives municipals». Des del consistori apunten que aquest tipus de tornejos es calcula que cada participant ve acompanyat per 2,5 persones, una ràtio més elevada que en altres casos i que fa que resultin «especialment atractius des del punt de vista de l’impacte econòmic i la promoció de ciutat». Redacció
frenar els roig-i-negres sobre la pista. Els reusencs van ensenyar els queixals i les ocasions no van trigar en arribar. Marc Julià es va inventar una passada des de darrere de la porteria a Martí Casas que, a la mitja volta, va rematar, però es va topar amb Conte Acevedo El porter argentí del
Barcelos va mostrar la seva millor versió aturant-lo tot, però el Reus no es va cansar de posar-lo a prova. La més clara, però, va arribar de bola aturada. El Barcelos va cometre penal i Maxi Oruste va ser l’encarregat d’executar-lo. Amb tot, l’argentí, davant Acevedo, va
enviar el tir lluny de la porteria. El nou cop d’errar una pena màxima no va abaixar els ànims. El Reus continuava atacant feroçment fins a convertir el partit en un duel de transicions constants. Amb el partit embogit, Càndid Ballart es va fer gegant sota els pals i el Reus ho va aprofitar per reorganitzar-se. En una nova contra, Maxi Oruste va rebre un cop amb l’estic entrant a l’àrea. Era penal. Així ho va reclamar Martí Casas, que era l’home més a prop de l’acció, però l’àrbitre no va veure res. Entre Ballart i l’esforç defensiu, els roig-i-negres van reduir al mínim l’impacte ofensiu del Barcelos, però van arribar al descans sense poder moure l’electrònic.
A la represa, La tendència es va mantenir. El Reus Deportiu va tenir les ocasions clares per sumar un merescut empat en el marcador. Marc Julià es va endinsar per la dreta, però, davant Acevedo, el perill va cessar. Poc a poc, el Barcelos aconseguia travessar el mur reusenc. Rocha es va plantar amb Càndid Ballart, però el reusenc li va guanyar la partida en el mà a mà. El Barcelos va assumir el seu paper. Va esperar l’oportunitat per trencar el Reus quan els roig-i-negres estaven més entregats. Oliveira marcar el segon aprofitant una bola perduda que Rocha va fer bona i, en els darrers minuts, el Barcelos va ficar el dit en la ferida per marcar el tercer i el quart per consumar una derrota que ajusta la lluita per la classificació a la següent ronda de la Champions.
Poliesportiu l Els esportistes de la demarcació es preparen per sumar un nou any d’èxits
Arnau Montreal Quesada
Després d’un 2024 ple d’èxits esportius, els esportistes de la demarcació de Tarragona afronten el 2025 amb l’objectiu de repetir gestes i sumar nous campionats, trofeus i medalles en els seus historials. Avui, l’any s’acomiada un primer mes que ja ha servit per posar de nou a la demarcació sota el focus. Futbolistes, ciclis-
tes, jugadors d’hoquei, de bàsquet, tiradores, judokes, patinadores, atletes... es preparen per ser protagonistes en la primera temporada després de la ressaca dels Jocs Olímpics de París.
En aquest abecedari es repassen, de la A a la Z, diferents noms propis de la demarcació de Tarragona que apunten a sumar un any destacat. Entre els quals hi ha esportistes
individuals, així com d’altres que representen tot un projecte de club que treballa com una sola peça. Des de campionats del món a europeus i campionats d’espanya, sense deixar enrere també aquells que brillen a un àmbit més local.
Tarragona és una demarcació de talent en l’esport i els representats en aquestes pàgines només són una petita mostra. Tarragonins d’arreu
de la província repetiran gestes i es consolidaran, mentre que d’altres brillaran per primera vegada amb llum pròpia.
Tarragona es prepara per un any esportiu ple de noms propis que brillaran en les seves disciplines
Adrià Aragonès
La vallenca afronta un any il·lusionant.
Marta Galimany ja ha guanyat la Cursa dels Nassos i el Campionat de Catalunya 10 K. Amb tot, busca enguany tornar de la millor manera en el món de la marató, la seva especialitat i en la qual conserva el rècord d’Espanya. Tot això amb el mèrit d’arribar de la maternitat.
Albert Quesada és el nom propi del futur del món de l’handbol. El jove porter de Castellvell del Camp afronta aquest cap de setmana la Copa d’Espanya amb el juvenil del Barça. Ja ha entrenat amb el primer equip i enguany aspira a jugar la Champions juvenil i a ser seleccionat per disputar els Jocs Mediterranis.
La ciclista vilasecana es va quedar a les portes dels Jocs Olímpics de París. Malgrat això, l’especialista de les proves keirin de ciclisme de velocitat en pista espera iniciar enguany un nou camí que té com a destí els Jocs Olímpics de Los Ángeles. Primer toca tornar a brillar a nivell europeu.
Ricard Sánchez
El lateral de Sant Jaume dels Domenys està vivint els seus dies daurats. Després de créixer als planters del Barça i el Atlético de Madrid, ha aconseguit ser el titular indiscutible del Granada, un projecte que té l’objectiu de l’ascens a la Primera Divisió. Enguany, ell vol arribar a l’elit i el camí és brillant a Granada.
El tenista format al Club Tennis Tarragona afronta el seu segon any de creixement als Estats Units. Després de ser el Freshman of the Year de la Universitat de Quincy, el millor debutant, afronta l’any de sophomore, atleta de segon curs, amb l’objectiu d’acumular experiència i un nom en el circuit universitari.
Ari Sánchez
La reusenca fa un any que és la millor padelista del món. El talent d’Ari Sánchez ha inspirat a molts en el món del pàdel i enguany vol allargar la seva llegenda. El seu talent no té sostre i, de la mà de Paula Josemaría, vol tornar a regnar en el rànquing mundial del pàdel tant a nivell individual com amb la selecció.
Joan Salvat, capità i emblema del Reus Deportiu està vivint una de les temporades més golejadores. El conjunt reusenc ha començat amb bon peu el curs i lluitarà aquest 2025 per aixecar títols. Salvat, un dels jugadors de la casa, actua com un mentor d’un vestuari jove que ambiciona amb aixecar trofeus.
David García
Pablo Völker
Adrià Aragonès afronta un any ambició al capdavant del CB Salou. Malgrat començar amb el peu esquerre amb una lesió, aquest curs s’ha destapat com el nou referent de l’equip. Des de l’entitat blava ja l’esperen perquè els lideri de nou cap al playoff d’ascens a la LEB Or per tancar un nou any per recordar.
El regatista argentí Pablo Völker, de la mà de Fede Polimeni, ja va guanyar el mundial de la categoria F18 l’any passat. Enguany, espera continuar la trajectòria portant més èxits al Reial Club Nàutic de Tarragona. La seva meta també és arribar als Jocs Olímpics, així que ara només queda treball i això està assegurat.
El judoka David García Torné és l’emblema de l’esport a la Canonja. El municipi es va reunir per veure’l en els seus primers Jocs Olímpics. Malgrat no assolir el somni de la medalla, el guardonat judoka ja té el seu full de ruta, i això passa per tornar a acumular medalles per Europa.
El jove migcampista és un dels talents del Nàstic. Ell, de la mà d’Oriol Subirats, Guillem Barrés i Agus Gutiérrez afronten la Divisió d’Honor com les futures perles grana. Cardona, com la resta, ja ha entrenat amb el primer equip i, com un dels capitans del Juvenil, comanda un equip que no para de créixer.
Stella Beazzutti
Carles Coll
Dani Vidal
Si hi ha un nom propi en el món de l’atletisme de Tarragona ciutat és Stella Beazzutti. L’àmbit local sol oblidar-se, però ella s’ha gravat el seu nom al més alt del podi guanyant la Women Race, la Tarraco Health Race i la 10 K Tarragona. Beazzutti ho guanya tot a la ciutat i des de fa anys. Aquest no serà diferent.
La tarragonina Mireia López és el present i futur del Club Atletisme Tarragona. L’any passat es va penjar el bronze als 100 metres tanques amb la seva millor marca al Campionat d’Espanya. Enguany, vol millorar aquesta gesta en un estatal especial, perquè es disputarà a Tarragona, a la pista on va créixer.
Carles Coll es va catapultar el 2024 participant en els Jocs Olímpics de París i proclamant-se campió del món de 200m braça a Budapest. Enguany, Coll espera continuar la trajectòria ascendent amb proves al davant com les finals de les lligues universitàries dels Estats Units així com el nou campionat del món.
La tiradora morellenca es va quedar a les portes de la medalla als Jocs Olímpics de París. Va ser una aposició merescuda, però també una espineta que pensa treure’s. Molné ja mira cap a Los Ángeles 2028, i té el camí planificat sumant èxit rere èxit per arribar de la millor manera a la lluita per l’or.
Fredrik
Wester
Dani Vidal comanda el Nàstic de Tarragona en un nou any amb un únic objectiu ambiciós: pujar a Segona Divisió. Vidal representa un projecte amb 6 jugadors del territori. En el seu primer any al càrrec, es va quedar a les portes en una final tràgica i polèmica. Enguany espera completar la feina.
La snowboarder d’Almoster ja ha encetat el 2025 amb força. Núria Castán va pujar aquesta setmana en el seu primer podi de la Freeride World Tour i té l’objectiu de fer història: convertir-se en la primera rider espanyola en guanyar el circuit mundial d’snowboard. Un que fa anys que persegueix.
Xavi
Jaime
Elia Canales va ser un dels noms propis dels Jocs Olímpics de París. La tarragonina, del Club Tir amb Arc Constantí, es va emportar el diploma olímpic. Enguany vol consolidar la seva trajectòria ascendent amb l’arc recorbat amb el punt de mira a la Copa del Món i els Campionats d’Espanya al juliol.
Abdessamad
Oukhelfen
Carla Plana
El corredor reusenc és un dels atletes que ja han començat el 2025 amb medalles. El reusenc es va proclamar subcampió d’Espanya de cross amb Catalunya el darrer cap de setmana. L’olímpic a París 2024 apunta a coronar-se en els 10.000 metres en el Campionat d’Espanya que se celebrarà a Tarragona.
Yassine Ouhdadi
La jove patinadora en línia tarragonina va tancar un 2024 per al record amb el tricampionat d’Espanya. La jove de 15 anys, que forma part de la secció de patinatge del Nàstic des de fa anys, espera tornar a acumular ors i, sobretot, amb l’objectiu de competir a la pròxima copa del món a la categoria júnior.
La tiradora en modalitat d’aire comprimit d’Ascó va començar l’any amb victòria. El 20 de gener va guanyar la Copa Federació a Logroño. En el passat ja va demostrar que és la millor tiradora en la seva modalitat i enguany vol tornar-ho a demostrar també amb la selecció, després de mesos de no competir. Vlado
Vlado Stevovski és el màxim representant del voleibol a Tarragona. Ell, de la mà del seu germà Axa i el president Alfonso Periáñez són el cor del CV Sant Pere i Sant Pau. L’any passat van assolir l’ascens a l’elit del voleibol estatal i, enguany, aspiren a consolidar-se entre els equips més grans.
No és un esportista, però podria ser important en el món de l’esport tarragoní. El suec Fredrik Wester és un dels màxims accionistes del Nàstic i, a finals del mes de maig, augmentarà el seu pes. El seu paper està com a membre del Consell d’Administració grana i el 2025 serà esclaridor de les seves intencions.
Xavi Jaime, el capità i símbol del Reus FC Reddis representa com ningú el present i futur del club. L’equip de Marc Carrasco és líder del seu grup de Tercera Federació i busca aconseguir enguany l’ascens a Segona Federació. Xavi Jaime porta quatre gols enguany i comanda el mig del camp a les mil meravelles.
L’any 2024 va ser molt important per Yassine Ohdadi. L’atleta establert a Tortosa va poder revalidar l’or paralímpic i, per aquest motiu, va rebre un premi en la gala de l’esport espanyol per a les persones cegues. La seva és una història de superació que espera enguany continuar ascendent.
La migcampista Zoe Bonet va ser un dels reforços de luxe aquest estiu del sènior femení de la Fundació Futbol Base Reus. Bonet, de la mà de Carme Cendra i Gemma Salvat, entre d’altres, representa un equip que aspira enguany a continuar la trajectòria ascendent del femení a Reus pujant a Tercera Federació.
k Carta dominical k
Benvolguts i benvolgudes, en el context de l’any Jubilar, l’Església celebra el 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor, la Jornada de la vida consagrada, amb el lema «Pelegrins i sembradors d’esperança». Amb tot el poble de Déu, els religiosos i religioses celebren i es comprometen a treballar per l’esperança activa, que els converteix en testimonis humils del Déu que fa camí al costat dels qui més ho necessiten, alliberant i trencant les traves que lliguen als béns materials i afeixuguen el cor de l’home.
Ak Editorial k
Tarragona es van allotjar l’any passat més de 520.000 persones, un 2% més que el 2023. Tot plegat, sense comptar el nombre de creueristes i els pisos turístics, dades que l’Eurecat Observatori de Turisme no comptabilitza. Sobre aquesta tendència a l’alça de visitants, l’Ajuntament manifesta que hi ha marge per a créixer de forma «sostenible». Però cal mesurar molt bé fins a quin punt es pot créixer perquè la ciutat, i sobretot la ciutadania, no se’n ressenti. Tot just avui expliquem que els autobusos dels creueristes ja no es podran aturar a la Via Augusta, on durant mesos es va col·lapsar el
carrer en hora punta per la presència d’aquests visitants. Si s’ha trigat un any a resoldre aquest problema, més val planificar amb antelació quin creixement volem i com podem assumir-lo. En cas contrari, l’arribada de més turistes comportarà que una part de la ciutat, segurament aquella que no es guanya el pa amb la presència dels visitants, només vegi defectes i deficiències en un camp que pot obrir moltes oportunitats. Cal ser curós amb les polítiques turístiques i fomentar que els milers de persones que visiten la ciutat aportin i generin benefici real a la gent que hi viu.
HEl camí al qual els obre el baptisme és un camí de pelegrinatge, un camí que suposa la recerca de Déu i d’allò que ell vol
El baptisme, com a primer sagrament de la iniciació cristiana, els posa en moviment, i els consagrats viuen la seva especial consagració dins la consagració baptismal que comparteixen amb tots els cristians. El camí al qual els obre el baptisme és un camí de pelegrinatge, un camí que suposa la recerca de Déu i d’allò que ell vol. El pelegrinatge suposa anar darrere d’algú, que per a un cristià és seguir Jesús. Pelegrinar suposa també caminar amb els altres, acompanyar, caminar junts; és un exercici de sinodalitat. Peregrinar deriva etimològicament del llatí per ager, que significa ‘a través del camp’. És, doncs, una invitació a sortir de la comoditat i seguretat de la casa o de la ciutat, a transitar per llocs desconeguts, a explorar nous camins, a ser aquesta Església «en sortida» a la qual ens anima el papa Francesc. El caminar dels consagrats i consagrades no és deambular sense rumb i sense sentit. Estan convidats a caminar amb la mirada posada en el Senyor, a esperar-lo, sabent que «l’esperança no enganya» (Rm 5,5). És així com s’enforteixen mútuament en aquesta esperança, que no és optimisme ingenu ni tancar els ulls a un món ferit i moltes vegades injust, sinó precisament una ajuda segura per posar-se en camí i avançar cap al bé. Des d’aquí són cridats a ser sembradors d’esperança, a acompanyar els altres i enfortir-los en l’esperança, especialment els pobres, els qui pateixen i els qui no coneixen l’Evangeli. La seva esperança no es fonamenta en ells mateixos, ni en les seves forces o capacitats, o en els seus propis projectes. L’esperança es fonamenta únicament en el Senyor, en la seva Paraula.
La vida fraternal ajuda els consagrats i consagrades a sentir el proïsme com un germà, tot generant la cultura de l’acompanyament. És això el que mou el bon samarità a parar la marxa per apropar-se i atendre el malferit a la vora del camí (Lc 10,3035). És un gran motiu d’esperança veure consagrats i consagrades totalment lliurats a la cura dels seus germans: dels malalts, dels pobres, dels qui estan sols i dels qui pateixen les conseqüències de l’egoisme i l’individualisme. L’esperança està en el testimoniatge, en la compassió i l’ajuda, que són signes visibles de la comunitat. L’esperança s’alimenta de l’experiència de Déu i té com a meta Déu mateix.
Preguem avui perquè els consagrats i consagrades puguin experimentar l’esperança en el Senyor i, animats per la invitació jubilar del Papa, avancin com «pelegrins i sembradors d’esperança».
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
o deia en el meu discurs de felicitació de la nova entrada d’any i ho continuo mantenint. El 2025 serà un gran any per Cambrils. Tenim dotze mesos al davant amb molta feina per fer i moltes ganes de poder dur-la a terme. Malgrat que hem dedicat bona part del primer tram del mandat a gestionar problemes estructurals de fa anys, els resultats de la planificació ja comencen a ser evidents. Ens espera un any amb grans projectes que començaran a caminar després de molt de temps encallats.
Tot i que ja estem acostumats a llegir articles d’opinió apocalíptics i catastrofistes sobre la situació del municipi, nosaltres continuem endavant amb compromís, força i sobretot amb ganes d’executar els projectes previstos en el Pla d’Acció Municipal. Ho fem amb positivisme, compromís i instint de servei públic, defugint dels discursos fatalistes que acusen l’actual equip de govern de comprometre greument el futur del municipi. Totes les opinions són lícites, però sovint cal ser curosos amb determinades afirmacions. Nosaltres som més partidaris de mirar les dades i defugir d’afirmacions i discursos tan fatalistes.
Com deien els romans, acta non verba, és a dir, fets i no paraules. Hem ini-
ciat el 2025 amb la visita del president de la Generalitat, Salvador Illa, per donar el tret de sortida, ara sí, del projecte del TramCamp. Un projecte que transformarà la fisonomia del municipi, fomentarà una mobilitat més sostenible i ens ajudarà a vertebrar encara més Cambrils i el conjunt del territori. Com bé sabeu les prioritats més urgents d’aquest govern passaven per executar millores reals en l’estat dels carrers i la neteja. Dos problemes que no han sorgit del no-res, sinó que fa anys que arrosseguem i pels quals calien solucions reals. La inversió d’aquest equip de govern en aquest any i mig de mandat en millorar l’asfaltatge dels carrers arriba gairebé als 600.000 euros mentre que la inversió durant els quatre anys del darrer mandant no va arribar als 80.000 €. I els
ciutadans, al final, el que volen són fets i no paraules.
La neteja és també prioritària. Sabem que és una de les principals preocupacions dels veïns i no hi podem estar més d’acord. Sabem que sovint ha generat queixes i inconvenients, per aquest motiu estem treballant en el nou conveni amb Secomsa que contemplarà millores destacables i que s’han elaborat després de l’escolta activa que hem fet a través de les queixes dels veïns però també amb els seus suggeriments.
Com bé sabeu les prioritats més urgents d’aquest govern passaven per executar millores reals en l’estat dels carrers i la neteja
El mateix estem fent amb el servei de la recollida de residus a domicili dels barris de Vilafortuny i el Molí de la Torre del qual s’estan avaluant les dades per ben aviat poder oferir algunes novetats.
I no vull acabar sense mencionar altres projectes que aquest 2025 seran una realitat com el Mercat de la Vila, la Casa de la Festa, la finalització de l’avinguda Baix Camp, l’asfaltatge del carrer Orquídies, o l’execució de la primera fase del projecte de l’Auditori, entre d’altres. Un any ple de reptes i d’oportunitats per fer de Cambrils aquell municipi que volem.
El 15 de juliol de l’any 2009 es va constituir el Consell de Modernisme, amb la presidència de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, al ‘Saló dels Tarragonins Il·lustres’. Cada partit polític té un representant, encara que tingui un sol conseller i, a més, hi ha quatre ciutadans. Des del primer dia sempre hem tingut dos temes recurrents: El Centre Jujol i el Mas de Sorder/MdS, El primer crec que, d’una vegada per totes, tindrà un futur prometedor a la Rambla Nova 46. No sé quan, però el tindrà. No sé quants anys passaran, però serà una realitat disposar d’una aproximació museïtzada de tot el llegat jujolià, que es complementarà amb la Casa de les Ànimes, propietat del Col·legi d’Arquitectes i probablement també amb un refugi portuari. Però d’aquest tema seguiré escrivint un altre dia.
El Mas de Sorder és una masia situada al peu de la carretera del Catllar, de dues plantes, rematada amb una cúpula de planta quadrada, revestida de ceràmica blanca i verda, executada amb trencadís. Sota la cúpula icònica tenim una espectacular sala de ball circular, amb paraments verticals tots esgrafiats, que estan molt malmesos. La finca era més que una masia d’estiueig, ja que tenia espai pels masovers, corrals, premsa d’oli, cups per al vi i celler. Era molt luxosa. Data de l’any 1913, està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local, el projecte és de Josep Maria Pujol de Barberà, del que tenim a la ciutat altres edificis modernistes: Mercat municipal, Rectorat de la URV, Cases Ripoll, Bofarull, Musolas, Mariano Ollé, la del carrer Apodaca 30, Col·legi i església de les Monges Carmelites, Torre de les Canteras, Cooperativa Obrera Tarraco-
Enginyeria i harmonia
El passat divendres, emmarcat en una sala a vessar de públic al Círcol de la nostra ciutat i de la mà de l’Associació de Concerts de Reus, varem gaudir d’una gala musical de primer ordre: Joan Arnau Pàmies, reusenc, ens va oferir un reguitzell fabulós de les seves obres que ens va captivar la seva destresa com a enginyer de tècniques elèctriques i “electrofòniques” combinat tot amb el seu virtuosisme de músic i pianista. Melodies de “meditacions i improvisacions”.... sentiments de planys , melangia, joia i
k Tribuna k
nense, entre altres.
L’actualitat urbanística de la ciutat passa per l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal/ POUM, que està prevista per aquest primer semestre de 2025, quan tots els informes sectorials estiguin redactats. El mas modernista és un paràmetre que pot decantar els “sis” o els “nos”, per aprovar el nou POUM. El govern del PSC torna a posar sobre la taula la construcció de 236 habitatges en els terrenys al costat del camp de golf Costa Daurada, que a finals del darrer mandat de Ballesteros, 2023, ja tenien habitatges venuts amb ‘pagues i senyals’, que van haver de ser tornades amb el primer govern de l’alcalde Pau Ricomà/ ERC. Això pot significar una indemnització als promotors de 7/8 milions d’euros. El temps dirà. Per ERC el pla d’habitatges de ‘MdS’ no entra dintre ‘dels objectius estratègics de l’avanç del POUM ... Per la qual cosa si hi ha qualsevol impugnació podria passar que dintre uns anys tornés a haver-hi una sentència que decreti la nul·litat’. També En Comú Podem manifesta que «... crear un barri despenjat té les seves conseqüències importants en l’àmbit
disbauxa, magníficament dibuixats amb les tonalitats adients i encertades majors i menor que requeria el moment A títol personal (potser) va sobrar alguna reminiscència local d’ultramar. Compensada per l’acceptació d’un públic selecte i entès que li va agrair amb forts i sonors aplaudiments. Dues propines de qualitat que ens va fer gaudir a més a mes. Felicitem a tant virtuós músic de casa i agraïm a l’Associació de Concerts de Reus l’encert d’escollir virtuosisme per a la programació d’aquest curs. Josep-Enric Peris i Vidal Reus
El Mas de Sorder és una masia situada al peu de la carretera del Catllar, de dues plantes, rematada amb una cúpula de planta quadrada, revestida de ceràmica blanca i verda, executada amb trencadís
de gestió dels serveis de la ciutat». A més del PSC, tant el PP com Junts per Catalunya i els dos regidors no adscrits, que totalitzen 18 vots, defenen que és una peça indispensable. Junts creu que de la mateixa manera que la ciutat creix per Ponent, també, «... ho ha de fer Llevant ... Incloent el desenvolupament de la Vall del Llorito com a element de cohesió entre Sant Pere i Sant Pau i el centre». El PP manifesta que “... si no es construeix a Llevant que és a on vol anar a viure la gent, se’n va a altres municipis, com el Catllar. Tenim gairebé 15 kilòmetres de costa i volem concentrar la població on no hi ha litoral, que és la zona més pròxima a la indústria, i és la que hauria d’oxigenar-se”. Els estudis d’inundabilitat condicionen l’inici de la redacció de l’estudi econòmic. Ambdós són vitals i poden hipotecar el calendari definitiu per aprovar el nou POUM, abans que caduquin les normes subsidiàries actuals.
L’any 1997, ja fa més de 25 anys, una empresa hotelera alemanya volia construir un hotel i recuperar el Mas de Sorder, com restaurant i suites de luxe, però no va ser possible. Ara la realitat és que l’estat de conservació de tot el conjunt arquitectònic és molt lamentable, gairebé ruïnós. Emprendre la seva rehabilitació és més que urgent. Si és condició prèvia vendre habitatges entorn del club de golf, significarà que no s’arribarà a temps per salvar el Mas de Sorder. Exclamo: Salvem Mas de Sorder!
Por pedir que no quede Estoy dándole vueltas a la situación en que ha llevado a los vecinos del primer tramo de la Rambla Nova a tener estos problemas de movilidad, que tanto apuro les causa. Por mucho que el Ayuntamiento diga que quiere mejorar este tramo, parece que nadie lo tiene claro. Y lo que sí sugieren los vecinos, es que mientras se estudia el tema, se podría devolver a la Rambla su movimiento habitual con los vehículos de carga y descarga, taxis, coches de vecinos y otros que tengan que acudir para lo que les convenga. En fin, no dejen la Rambla
k Dona-li una volta
Defensa i Pensions, drets o obligacions?
Apunt d’acabar el mes de gener, les misèries nacionals segueixen sent les mateixes, per desgràcia de tots, mentre el món i l’ordre internacional conegut mostra símptomes evidents d’esgotament i canvi de cicle. Només els més devots del sistema, enlluernats per anys de creixement, encara defensen que res ha de canviar i que el manà públic és infinit.
Si alguna cosa ens ha mostrat el 2025, ni que sigui amb dues setmanes, és que en l’ordre internacional les maneres de fer han canviat. La força, l’arrogància i la realpolitik s’obren pas a marxes forçades mentre l’Europa decadent gemega i plora perquè comença a prendre consciència que part del seu èxit ha estat a costa del pare, entenguis els Estats Units, país admirat fins fa dues setmanes.
L’Europa de la segona meitat del segle XX es pot entendre de moltes maneres, però l’econòmica és una mirada imprescindible perquè en tot debat públic i polític, també social, el que més importa i menys es reconeix és qui paga les factures.
I sap greu dir-ho, però al sud d’Europa la factura ens l’ha pagat el nord. I a la Unió Europea, el compte l’han pagat els EUA. Probablement, i segurament inconscientment, a costa del seu estat del benestar, que mai els ha preocupat, però tampoc han tingut pressupost disponible per gestionar-lo millor.
En canvi, a la Unió Europea – i a Espanya en particular – ens hem dedicat a construir un ampli estat del benestar, liderat per socialdemòcrates, socialistes i fins i tot partits de centredreta, a costa dels estalvis internacionals. Problema? Ara toca pagar la factura.
En aquest país hem malbaratat recursos públics sense prendre consciència de quin era l’origen real dels diners que empràvem per construir un estat del benestar únic al món.
Entenguis que reflexionar sobre la sostenibilitat del sistema no és criticar la conquesta social que representa. Ara bé, qüestionar el concepte ‘conquesta social’ crec que és legítim quan el mantra central de la política estatal es fonamenta en la inqüestionabilitat del sistema de salut, d’educació, de cobertura laboral, pensions...
Convindria reflexionar sobre si el constructe social que representen els drets, atès que no són més que convencions que una part de la humanitat ha pactat, són realment drets o són beneficis socials que ens hem donat aquells ciutadans que vivim en un estat que els pot costejar. A ningú se li escapa que reclamar pensions o subsidis en alguns països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament és un exercici màxim d’hipocresia perquè no se’ls poden permetre.
En canvi, la vella Europa, que ha viscut de rendes i del colonialisme, que de fet encara hi viu, no es planteja dues qüestions cabdals: la primera, qui finança els dèficits públics creixents; la segona, qui li costeja la defensa en un moment crucial per a la seguretat internacional.
abandonada tal como está ahora que da pena. Ver mesas y sillas de bares instaladas donde pasaban los vehículos y dejar la acera libre, causa una extraña sensación, que solo provoca tristeza. La verdad, es que se puede observar, al menos por la tarde-noche, que no apetece llegar hasta Roger de Lauria, por lo inhóspito que se ve. María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Només a Espanya, el dèficit de la Seguretat Social –bàsicament les pensions– va arribar als 60.000 milions d’euros el 2024. Dèficit que es va finançar a càrrec dels PGE en detriment d’altres necessitats sistèmiques, menys populars però bàsiques per al sosteniment de l’estat de dret.
Així mateix, que Espanya costegés –com a estat sobirà que és– la seva pròpia defensa li suposaria destinar més de 50.000 milions d’euros anuals, aproximadament.
Francament, ja no parlem de drets. Ara parlem d’obligacions, pesades i costoses, que no sabrem com afrontar.
Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Necrològiques
Torredembarra
Josep Blanch Olivar.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral
serà avui a les 12 h a la parròquia de la Riera de Gaià.
Reus
Pere Ferré Roig.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral
serà avui a les 9 h al Tanatori.
Franyely Capote Herrera.
Ha mort als 37 anys.
Fermín Peña Cuenca.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral
serà demà a les 10.30 h a l’església de Sant Francesc.
Cultura l Cinc guitarristes de prestigi internacional actuaran demà al teatre
Redacció
La guitarra com a vehicle d’expressió individual per creuar fronteres musicals. Amb aquesta premisa el segell discogràfic tarragoní Philatelia Records presenta la segona mostra de guitarra contemporània, Guitarraco, a càrrec de cinc guitarristes de primer nivell i prestigi internacional dins l’escena guitarrística actual: Raphael Roginski, Joseba Irazoki, Buck Curran, Xisco Rojo i Paul Pèrrim. Tots ells actuaran demà a la tarda al Teatre Magatzem.
Ja sigui acústic o electrificat el so emès per les sis cordes de la guitarra continua embruixant a generacions de persones al llarg del temps. Des de llargues meditacions instrumentals, evocacions impressionistes, exercicis d’improvisacions instantànies, paisatges sonors, pelegrinatges sònics o introspeccions espirituals, la guitarra es continua oferint com a eina acollidora de la tradició i l’experimentació més moderna.
Les entrades ja es poden adquirir i tenen un preu de 10 euros anticipada i 12 euros a taquilla. L’espectacle
començarà a les 19 hores. Hi actuaran Raphael Roginski, guitarrista, compositor, improvisador i investigador musical polonès educat en jazz i música clàssica; Joseba Irazoki, músic inclasificable amb àmplia experiència en bandes com a guitarrista de Nacho Vegas, Petti, Mikel Erentxun,
Duncan Dhu o com a part fonamental de bandes com Atom Rhumba.
Per tots els gustos
Buck Curran és un guitarrista americà representant del psych folk de la New Weird America, formava part del duo Arborea amb el que va gi-
rar per tot el món. Per la seva banda, Xisco Rojo va començar el 2013 un projecte en solitari basat en el primitivisme, el folk de cambra i la psicodèlia, amb un fort component experimental heretat de la seva trajectòria anterior a les escenes jazzístiques, noise i d’improvisació lliure.
21/03 al 19/04 ÀRIES
No t’apesari llança’t a aquesta aventura que després seran molts els que et segueixin. El teu magnetisme et servirà per a triomfar.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Si desitges començar una nova unió de parella o intensificar la passió. Tot detall que tinguis amb la parella serà viscut de gom a gom.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Possibles despeses per sobre de les teves possibilitats o plans que es retarden per uns altres serà una mica la norma del dia.
10:30 Impuls
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
20/04 al 20/05 TAURE
No confiïs tant en la sort dedica’t a ser més observador a l’hora d’entaular una nova relació. La teva imatge personal és bona.
VERGE
23/08 al 22/09
Avui són majors les teves possibilitats de sortir guanyador en qualsevol joc amorós que et plantegis. Però tingues molt compte. Confia.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Sents un apassionament que et conduirà a buscar sense pensar en els mitjans experiències fortes en l’amor. Tracta de no ser tan impulsiu.
Qualsevol paraula dolça que sentis et farà vibrar l’ànima. Avui et trobaràs més sensible del normal i s’acostaran a tu intentant conquistar-te.
CRANC
21/06 al 22/07
21/05 al 20/06 BESSONS En un principi et donaran la raó en tot però més tard canviaran en les seves idees. Com més detallista et tornis menys complicacions trobaràs.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Fàcils els frecs males mirades amb germans o persones pròximes. Intenta centrar-te en els teus assumptes no enjudiciïs.
20/01 al 18/02 AQUARI
Serà una jornada de molt de relax on compartiràs el teu temps lliure amb la família i els més reunits de forma molt equilibrada. Nit passional.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Encara que ets una persona pacient avui et trauran fàcilment de les teves caselles. Cuida amb les crítiques no entris en la roda de les xafarderies.
19/02 al 20/03 PEIXOS
El teu magnetisme la teva perfecta imatge personal de t’ajudarà al fet que vives experiències excitants en l’amor. Controla la vanitat l’orgull.
TARRAGONA:
Font-Quer Pellicer, Maria. Av. Roma, 7. Telèfon 977 220 603.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors. Vía Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia. Avda Ramon Olçina, 40, 42.
ES LLOGA HABITACIÓ
A SALOU. Cèntric, nou i confortable per substituts, interins o estudiants, qualsevol àmbit. Trucar fora d’horari escolar o Whatssap Tel. 649.831.644
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 – 65 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
MASAJES A DOMICILIO. Tel: 603.223.483 SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 Va passar aquí. Catalunya
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Destí 2030 (r) CANAL REUS TV
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Saló de plens
11:00 In situ
11:30 Qui cuina avui!
12:00 L’Orsai
13:00 Saló de plens
13:30 In situ
14:00 Notícies 12
14:30 Notícies 12. Esports
15:00 Saló de plens
15:30 In situ
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Anem de Cap
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Notícies 12. Esports
21:00 Com la nit i el dia. Cabaret
21:30 Destí 2030
22:00 Notícies 12
22:30 Notícies 12. Esports
23:00 Com la nit i el dia. Cabaret
23:30 Destí 2030
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Agafar peix o altres animals aquàtics traient-los de l’aigua. Discussió a TV3. 2. Escoltaves els clients. Vaig per sobre de l’aigua. 3. Li han tallat la cua a la gent. Galls dindis. Enmig de París. 4. Treballa la terra darrere del tractor. Jupa tallada. És beat, però no té cor. 5. Inicial del nom. Penes per absències. Llences al riu. 6. Surt en entrar al gimnàs. Ferides en l’amor propi. 7. No es donin cap pressa. Soca de la vinya. 8.Tres catorze setze. Amant de la puresa. Suïcidis amb fum. 9. Talla dins de la boca. Esquilat. On aturen els taxis. 10. Serp. Estudiós de les signatures. 11. Sabata d’una sola peça. Porgui el gra. 12. Donarà un bon vi. Els atractius de la bellesa.
VERTICALS: 1. Idolatraven ídols de religions inventades. Adolescent. 2. Anestèsic al catèter. Una d’aprofitable. 3. Un de la cambra alta. Protagonista del derbi contra Roma. 4. Dues del cinema. Columna grega. Mil cinquanta que pugen. 5. Tal com abans. Poso paral·leles les barres. 6. Mor als escacs algun a la guillotina. Diners a canvi de feina. Rep molt malament. 7. Tus de mala manera. La mou qui li toca jugar. L’últim vagó del tren. 8. Cap de dimoni. Prenen una decisió. Ens deixa sense respiració. 9. Caps que subjecten els pals del iot. Zona verda acolorida. 10. Cal esperar-lo a les parades. Apleguen els fruits que queden escampats pel camp. 11. Arc trencat. Petonegem. Dret i enravenat. 12. Desviats del camí normal. Premis amb els peus.
Telèfon 977 376 521.
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes.
Moragas Barret, 2 local 2.
Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs).
Telèfon 977 608 842.
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors, 74. Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
MUJER. BUSCA TRABAJO EN TARRAGONA. Tel: 609.259.525
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SI TIENES DOLOR, FIBROMIALGIA, DEPRESIÓN, INSOMNIO, ANSIEDAD. Tel. 696.544.751
Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia cel serè o poc ennuvolat en general, amb el pas d’alguns núvols alts i mitjans, preferentment a la meitat est del país; a més fins a final del matí també hi haurà estrats baixos a punts del prelitoral sud i de l’altiplà central. Durant la tarda i sobretot a partir del vespre es formaran intervals de núvols baixos a punts del quadrant nord-est i litoral central on localment el cel quedarà molt ennuvolat o cobert. Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més baixa, si bé al Pirineu el descens serà moderat. La temperatura màxima serà similar.
La poesia no ens salvarà, però tampoc ens enfonsa. Aquest és el lema amb què les poetes Raquel Estrada (Constantí, 1984), i Montserrat Costas (Capellades, 1976) conviden el públic al recital de poemes que oferiran aquest mateix divendres a la llibreria El Soterrani de Tarragona.
En la trobada, ambdues autores llegiran poemes dels seus últims llibres: Natació (Cossetània, 2021), de Raquel Estrada, i Morir en hora punta (Lapislàtzuli Editorial, 2023), de Montserrat Costas. «El fil conductor de tot plegat és l’absurd, el fracàs», explica la Montserrat. «Sembla que la poesia hagi de parlar de coses grans, però aquests petits fracassos de cada dia, les desgracietes que ens passen, també són carn de poesia», afegeix la Raquel. «I no ens ho hem inventat nosaltres», avisa la Montserrat: «abans que nosaltres, altres poetes
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Poesia Aquest divendres a les 19 h Raquel Estrada i Montserrat Costas oferiran una lectura de poemes a El Soterrani de Tarragona
Una sessió de
han teoritzat i poemitzat sobre aquesta qüestió». És per això que durant la trobada les poetes també recitaran versos d’altres autors. I, encara més, convidaran el públic a «compartir els seus propis absurds en forma de poemes». A canvi, la Raquel i la Montse es comprometen a entregar-los un Carnet de fracassat. «Els fracassos són un
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
tema universal, podríem triar cent poetes, i tots en parlarien. A més, sempre t’ho pots fer venir bé: un poema que parli d’amor potser també t’està parlant d’un fracàs», apunta la Raquel.
Les dues poetes es van conèixer anys enrere, quan van coincidir en una antologia dones poetes dels Països Catalans i des de llavors s’han anat trobant i comunicant, sempre en l’àmbit de la poesia. «I, al final, vam pensar que podia ser interessant difondre els nostres poemaris de manera conjunta» explica la Montserrat.
Totes dues admeten que, tot i fer una poesia molt diferent, «connecten en algunes coses», i totes aquestes connexions es podran escoltar al Soterrani. «Serà la primera vegada que fem una presentació plegades, però la idea és que tingui continuïtat», admeten. «La Montse és més atrevida, no segueix tant les convencions, jo sento que he de seguir més la norma», explica la Raquel. La Montserrat, per la seva banda, apunta que la poesia de la seva amiga «té un caire més narratiu». Així i tot, coincideixen en el fet que tracten temes semblants. «Possiblement perquè hem viscut experiències vitals semblants, en els estudis, la professió, el moment de tenir les criatures… D’alguna manera expliquem les mateixes històries. La Raquel amb un estil més narratiu, i jo amb un estil més condensat», conclou la Montse.
Veus diverses
Les autores recitaran versos propis i d’altres autors i convidaran el públic a recitar
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
k Marge de confiança
El mes de gener sempre el marquen dos esdeveniments de referència en l’àmbit de l’educació i la tecnologia. El BETT, que se celebra anualment a Londres i l’Institute for the Future of Education Conference que se celebra a Monterrey. Al BETT, la presència de la Intel·ligència Artificial ha estat més notable que l’any passat, i també més aterrada en solucions pràctiques adreçades al professorat, els centres educatius i òbviament, els estudiants. Voldria parlar, però, d’una conferència que va tenir lloc a l’IFE de Monterrey, on la investigadora finesa Sanna Järvelä va parlar d’un concepte interessant: la intel·ligència híbrida, que combina les habilitats humanes amb la tecnologia per millorar l’aprenentatge. No es tracta de substituir els professors per màquines, sinó d’utilitzar la IA per reforçar el pensament crític, la creativitat i l’autonomia. La pregunta que sorgeix no és només què pot fer la IA per nosaltres, sinó com podem aprofitar-la sense perdre allò que ens fa essencialment humans. Järvelä argumenta que tenir molta informació a l’abast fa que creguem que aprenem, quan en realitat només consumim dades de manera superficial. A més, si ens acostumem que la IA ens doni respostes ràpides, podríem deixar d’esforçar-nos per pensar per nosaltres mateixos. Per això, el repte no és deixar que la IA ho faci tot, sinó trobar la manera d’integrar-la bé. Cal que aquest ens ajudi a reflexionar, prendre decisions i desenvolupar habilitats pròpies, en lloc de fer-nos més dependents de la tecnologia. El futur de l’educació -siguem a Londres, a Mèxic o a Korea- no estarà marcat únicament per la IA, sinó en la combinació intel·ligent entre la tecnologia i la ment humana. La pregunta és, però, si sabrem utilitzar la IA per millorar els nostres aprenentatges sense perdre la nostra capacitat de pensar.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
