Tarragona 4
La gestió de les pintades al patrimoni de la Guàrdia Urbana serveix de model a altres ciutats
Tarragona 5
Després de cinc anys d’exploracions, localitzen diverses galeries i una nova sala de la Cova Urbana de Tarragona
govern de Reus no executa les inversions: «No hi ha ni planificació, ni gestió, ni ambició»
1,3 milions de passatgers previstos
44 connexions aèries a 7 països
6 aerolínies operant regularment
5 nous destins diferents al Regne Unit
Esports 16 i 17
L’equip grana es va imposar a la Ponferradina de manera contundent (5-1) i es col·loca segon a set punts del primer
El Reus FC Reddis guanya el Girona B i està a un pas de l’ascens (3-0)
Esports l 18
Societat l La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i l’Ajuntament d’Alcanar fiscalitzaran els treballs de desmantellament
ACN / J. Bugarin
Els treballs segellament definitiu i abandonament, en condicions segures, dels pous submarins del Castor es començaran a executar en les pròximes setmanes. Ahir, va arribar a la costa de Tarragona la plataforma d’operacions que durà a terme l’operativa, la qual va ser transportada en un vaixell especialitzat denominat Heavy Lift Vessel. Aquesta infraestructura de 150 metres d’altura, anomenada Noble Resolve, va aparèixer poc abans de les dues del migdia i es va situar a una milla de la platja.
La previsió d’Enagás és que la unitat jack up —provinent de Dinamarca i propietat de l’empresa Noble Corporation— sigui remolcada durant el mes d’abril fins als voltants de la plataforma Castor, situada davant de la costa de Vinaròs. Enagás disposa des de fa dos anys de la declaració d’impacte ambiental (DIA) per poder substituir els segells provisionals que es van instal·lar l’abril de 2016. Segons el projecte presentat per a l’avaluació ambiental, s’instal·laran 37 taps als tretze pous, 22 dels quals fent servir la perforació mecànica. En la resta, es faran detonacions al subsol marí.
A més, es netejarà el fluid
La infraestructura es remolcarà fins a la costa de Vinaròs durant el mes d’abril
«detectat el 2015 que impregna les parets interiors dels pous» per assegurar l’adhe-
rència del ciment. La companyia va apuntar en aquell moment l’existència de restes de petroli de producció. En una darrera fase, es restaurarà el fons marí i s’efectuarà la desmobilització, tant de la plataforma d’operacions com dels equips i el personal. Aquest serà el pas previ a
una segona fase que preveu el desmantellament de les infraestructures de superfície del fallit magatzem de gas submarí Castor. El manteniment d’aquestes instal·lacions ha costat més de 100 milions d’euros des de finals de 2014, quan la concessionària Escal UGS –societat controlada
pel grup ACS, la constructora de Florentino Pérez—, va renunciar al projecte. Enagás, la companyia a qui el govern espanyol va encarregar el seu manteniment, invertirà més de 70 milions d’euros addicionals en el segellament definitiu dels pous. Davant d’aquesta operativa, l’Ajuntament
d’Alcanar i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia han avisat que continuaran fiscalitzant el procés i han reclamat en roda de premsa «informació detallada de totes les possibles conseqüències que hi puguin haver».
«Riscos importants» Alhora, han tornat a alertar dels «riscos importants» com són «el possible vessament d’hidrocarburs», restes de cru que no es van extreure quan Shell va explotar la plataforma petroliera Amposta, o «nova sismicitat» pels «moviments estructurals» que es preveuen en el segellat. En la mateixa línia, l’entitat ha demanat transparència en els costos del Castor, que ara són declarats «confidencials», a més d’un calendari del desmantellament de la plataforma terrestre d’operacions. La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia també ha instat a revisar els sismògrafs instal·lats per controlar la injecció del gas del Castor, ja que són els aparells que han de vetllar l’Institut Geogràfic Nacional per controlar la sismicitat durant el segellament. En cas de registrar terratrèmols per sobre de 2,5 a l’escala de Richter o bé cinc sismes seguits de menor intensitat, els treballs s’aturarien.
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona va aconseguir un estalvi de 5,6 milions d’euros durant el 2024 gràcies al pagament de deutes i la reestructuració del préstec que tenia pendent de pagar l’Empresa Municipal de Transports (EMT) a Dexia Bank pel pàrquing Jaume I. «Això permet alliberar despesa corrent i aquests diners es podran destinar, per exemple, a la prestació de serveis públics», assenyala la consellera d’Hisenda i Serveis Interns, Isabel Mascaró, qui ha posat en valor la «feina» i «bona gestió» que està fent el consistori. En el darrer exercici, es van destinar uns 7 milions d’euros del romanent del 2023 per a amortitzar quatre préstecs que s’arrosseguen des del 2007, 2006 i 2015 amb diferents entitats bancàries. Amb aquest moviment, l’Ajuntament deixarà de pagar 1.250.681,04 euros en interessos. Dels prop de 10 milions que es van ingressar l’any passat de la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE) del 2022, també se’n van utilitzar 5 per al pagament de dos crèdits sol·licitats el 2009 i 2015. En aquest cas, ha suposat un
estalvi de 990.020,77 euros. La reestructuració del deute de l’EMT amb Dexia Bank va ser també una operació clau. L’estiu passat, el consistori va pactar amb l’entitat financera —que es trobava en procés de dissolució— una quitança del 18% dels 13,9 milions d’euros que restaven per
pagar del préstec demanat l’any 2008. D’aquesta manera, l’Ajuntament s’estalvia 2,5 milions en amortització del crèdit i 927.000 euros en interessos bancaris.
«Complint els objectius» «Si tu amortitzes anticipadament, és una despesa que
l’any vinent no tens», explica la consellera Mascaró, qui destaca que «s’estan complint els objectius marcats». En aquest sentit, afirma que «els comptes estan sanejats» i la ràtio de deute viu se situa actualment sobre el 65%. A més, l’Ajuntament guanya capacitat inversora.
En el ple del passat 21 de març, es va aprovar un modificatiu de crèdit que permetrà destinar 8,7 milions d’euros del romanent del 2024 a pagar deute. Aquesta operació implica un estalvi d’1,2 milions en interessos. Tot i això, l’amortització definitiva serà només de 4 milions d’euros,
«Permet alliberar despesa corrent i destinar més diners a serveis públics»
ja que el consistori demanarà, aviat, un nou préstec per valor de 4,5 milions. Aquests serviran per a la compra de deu autobusos híbrids, entre altres. El superàvit total de l’Ajuntament i els organismes autònoms, que ascendia fins als 14,7 milions d’euros, van generar crítiques entre alguns grups de l’oposició, com ERC i PP, que denunciaven que la pujada d’impostos del 2024 era innecessària. Sobretot, perquè es van acabar ingressant 9,7 milions de la Participació en els Ingressos de l’Estat. La consellera d’Hisenda reitera que «hi havia un informe de Viceintervenció» on s’afirmava que «faltaven 14 milions d’euros». «Per quadrar el pressupost i no haver de retallar serveis públics, es va apujar l’IBI», diu.
D’altra banda, recorda que l’aportació que rep l’Ajuntament de la PIE «no és un ingrés estructural, sinó extraordinari» i no arriba fins a la tardor. «No pots arreglar la teva economia pensant que t’arribarà una herència a final d’any», apunta. «La xifra exacta no la saps fins al mes de maig», detalla Mascaró, qui assegura que «avui dia encara estem pagant PIE negatives del 2008 i 2009». Per aquest motiu, remarca que «s’ha de planificar una ciutat i la gestió de serveis amb ingressos que han d’estar des del mateix dia que aproves el pressupost i que poden ser consignats».
Entrevista l Arqueòleg i caporal de la Guàrdia Urbana, Font és el principal impulsor d’un nou protocol d’actuació sobre les pintades a espais patrimonials. La nova metodologia ha permès frenar l’auge d’aquest tipus de delictes a Tarragona
Oriol Castro
La Guàrdia Urbana de Tarragona viatjarà a Salamanca aquesta setmana per a presentar un protocol d’actuació pioner sobre les pintades a monuments i espais patrimonials. Compartirà la seva experiència amb els cossos de seguretat de les diferents ciutats del Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad de Espanya. David Font, arqueòleg i caporal de la Guàrdia Urbana, és el principal impulsor del protocol. Anem a l’inici. Com va néixer aquest nou protocol?
«Jo vaig entrar a l’oficina de denúncies el 2018. Llavors, vam tenir un primer cas de pintades que no vam poder resoldre després d’uns anys a la Font del Centenari. A partir d’aquí va arribar la pandèmia i vam constatar que s’havien incrementat molt els grafitis al casc antic. Aleshores vam parlar amb el fiscal de medi ambient i li vam dir que crèiem que podíem resoldre algunes de les pintades. I vam començar la investigació amb molt treball d’oficina. Hi havia dos guàrdies que eren perits i analitzaven els grafitis». Com és aquest procés?
«Miraven les signatures, feien un estudi grafològic. I comparatives tant del text com de la tinta que apareixia. Per exemple, un dibuix d’una cara al costat de la signatura amb la mateixa tinta. Vam fer un arxiu de totes les pintades que vam trobar. Llavors relacionàvem el grafiti amb els autors. I vam imputar un delicte contra el patrimoni a tres persones. Aquest va ser el primer cas».
Sempre es troben els autors?
«Gairebé sempre. A vegades són les càmeres, a vegades els agents els troben amb la pintura. És una feina després de mirar l’arxiu, Estudiem la lletra, la forma de les A o les T. També per com i on s’ha produït. Podem buscar amb el padró». Entenc que això abans no
L’apunt
Incidència en el patrimoni cultural
Durant les jornades de Salamanca organitzades pel Grupo Ciudades Patrimonio, hi haurà també conferències que que tractaran sobre els actes vandàlics en els entorns urbans i la seva incidència en el patrimoni cultural. Es tractarà aquesta problemàtica des del punt de vista normatiu, jurídic, de la restauració i de neteja de danys.
es feia? Quin era el recorregut judicial?
«Aquest tema ha tingut un recorregut una miqueta sinuós. Abans de la pandèmia, la majoria de casos s’arxivaven. Per la via administrativa no podem denunciar una persona si no la veig fent una pintada. I llavors no se’n tramitaven gairebé gens. Vam buscar alternatives llavors per la via penal perquè són delictes contra el patrimoni històric. Hi ha un títol específic del codi penal que ens permetia instruir-ho perquè sempre es causava un dany».
Van trobar la tecla.
«Sí. Els jutjats són molt reticents a instruir diligències per un delicte de danys. Què passa? Si nosaltres com a policia entrem un atestat al jutjat, és molt probable que s’arxivi.
Però si li entregàvem al fiscal i entra a través de Fiscalia, obliga el jutjat a fer la investigació. I així, després ho vam fer extensiu a tota la ciutat, més enllà del casc antic».
En quin sentit?
«Vam fer un model per a la ciutadania i empreses que facilités tramitar denúncies per pintades. Havien de posar el pressupost de la reparació i una fotografia del grafiti. I així vam recollir bastants denúncies».
Investigació
«Gairebé sempre trobem els autors. Estudiem les lletres de les seves signatures»
Pioners
«Els policies locals no ens ho creiem. Però tenim la capacitat i els mitjans per a fer-ho»
Van aconseguir millorar la situació?
«Totalment. Recordo un cas al Pont del Diable que vam resoldre ràpidament. Ara ja no s’arxiven i es tramiten moltes més denúncies que fa uns anys. Al final, la justícia està
molt saturada i els casos i els judicis s’allarguen anys, però ja tenen un recorregut. També treballem de la mà dels arqueòlegs municipals, que ens ajuden a detectar ràpidament si les pintades s’han fet en es-
pais protegits». Depenent de la catalogació dels espais o monuments les multes o penes són diferents?
«No. Venen a ser les mateixes. Hi ha quatre tipus de catalogació. Bé d’Interès Local, de Façana d’Interès General i Patrimonial. Amb això es donen casos com a la plaça dels Carros de Tarragona, on un home va pintar en una façana, on abans hi havia una caixa de pensions. Diries que no és cap fet extraordinari, però tota la plaça està protegida. I és un
delicte contra el patrimoni històric».
Interès de França
El problema amb els grafitis els tenen totes les ciutats històriques. Però aquest modus operandi no s’havia aplicat enlloc.
«No. La conservadora d’Aranjuez ens va contactar perquè des de Lió els hi havien preguntat què feien amb les pintades. I ella sabia com estàvem treballant aquí. I per això vam escriure el protocol i el vam traduir al francès i l’anglès. No ho havia regulat mai ningú i no hi havia cap document de guia». I tot això és el que exposareu a Salamanca?
«Sí. S’organitzaran diverses taules rodones. El nostre protocol marca totes les actuacions a fer pels agents. El que és primordial és que la pintada es retiri com més aviat millor. Per evitar l’efecte dels miralls trencats. També marca què fer si no es troba cap autor, etc».
Un guàrdia urbà ensenyant a Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil...
«El problema que tenim els policies locals és que no ens ho creiem. Però les bases d’alimentació, de les dades, les tenim nosaltres. Tenim les patrulles, les càmeres i les catalogacions. Tot això ho tenim i tenim els mitjans i la capacitat per utilitzar-ho».
De cara al futur, la voluntat és seguir per aquest camí, oi?
«Totalment. Hem entrat en una dinàmica on s’han agilitzat molt els tràmits perquè la gent està conscienciada i implicada. I les actuacions donen resultat. És cert que a Tarragona ens coneixem tots i la comunicació entre els diferents organismes és molt fàcil. És una feina molt orgullosa i a mi com a arqueòleg des del primer moment em va interessar. L’any vinent en principi tindrem ja la primera sentència ferma amb el nou protocol».
Marta Omella Blanco
La Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) ha descobert una nova sala dins de la Cova Urbana. L’espai, batejat com a Sala Porpra, es troba en una zona fins ara inexplorada, paral·lela i lleugerament enrere respecte al recorregut principal de la cavitat. L’existència d’aquest nou espai, explica Albert Mañé, president de la SIET, es va intuir fa cinc anys, però no va ser fins a l’any passat quan, després de diverses campanyes d’exploració i desobstrucció, es va aconseguir obrir un accés practicable, és a dir, sense necessitat de busseig.
El descobriment es va fer durant una exploració subaquàtica a la Sala Benso, quan un dels espeleòlegs, Xavi Puértolas, va localitzar un pas estret submergit que semblava connectar amb una nova galeria. En una exploració posterior, l’equip es va adonar que des d’aquest nou espai podien donar-se la mà amb Mañé, que es trobava en una altra petita sala inundada. Això va confirmar la connexió entre els dos punts. «La sala es troba en una posició una mica apartada, com si estiguéssim retrocedint respecte a les altres sales, però al mateix temps segueix una trajectòria paral·lela a la que hem anat trobant fins ara», indica Mañé.
Davant aquesta troballa,
Topografia de la Cova Urbana de Tarragona
Planta Sala Porpra Galeries de Riudarenes
l Espeleologia
Després de cinc anys d’exploració, la SIET obre un nou pas a la ‘Sala Porpra’
l’equip va iniciar les tasques per eixamplar el pas i fer-lo practicable. «Vam començar amb eines manuals, diversos socis del club baixàvem a picar durant hores», relata el president. Finalment, l’equip va optar per transportar un compressor de 30 kg fins a l’interior de la cova per fer ser-
vir una pistola percutora. «Va ser així com l’any passat vam aconseguir obrir dos passos. Un és molt complicat, i per això li diem la ‘Gola del Llop’,; l’altre, que és més accessible, l’hem batejat el ‘Pas Cobra’», explica Mañé.
Malgrat aquest nou descobriment, la investigació a la
sala Porpra es troba condicionada pel nivell d’aigua de la cova, que ha pujat considerablement en l’últim any. Aquest increment, assenyala el president, es deu a les filtracions del terreny i a les pluges acumulades. «Ens trobem davant el nivell més alt en la darrera dècada. Això vol dir que
moltes zones que fins ara es podien accedir sense la necessitat del busseig, han quedat pràcticament inundades», remarca.
Una millor topografia
Tot i l’actual aturada, la SIET es marca diversos objectius pel futur pròxim, com conti-
L’exploració es troba aturada pel nivell de l’aigua, el més alt en deu anys
nuar la investigació de la sala Porpra, així com millorar la descripció topogràfica de la Cova Urbana. «Volem documentar la cavitat amb la tecnologia actual», explica Mañé. «Ja fa més de vint anys que es va crear el mapa que fem servir i creiem que és necessari renovar-lo amb eines més modernes per aconseguir una visió molt més detallada d’aquestes cavitats», afegeix. A més, s’estan realitzant exploracions en altres punts de la cova, com ara una zona elevada on s’han fet escalades per accedir a possibles continuacions superiors.
Isabel
«La nova Llei d’eficiència
de la Justícia reforça que el primer camí no hagi de ser necessàriament el del litigi»
Entrevista l La presidenta de la comissió MASC i Justícia Restaurativa de l’ICAT és optimista amb la legislació que arrenca aquesta setmana i que ha d’evitar que molts casos civils i mercantils arribin al jutjat
D. Prats
El tres d’abril entra en vigor la nova Llei d’Eficiència del Servei Públic de la Justícia, un text que aposta per un canvi de paradigma a l’hora de tractar molts casos, sobretot de dret civil i mercantil. Així, des d’ara, caldrà afrontar una fase inicial de Mètodes Adequats de Solu ció de Controvèrsies (MASC) abans d’entrar al jutjat. L’Il· lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) compta amb una comissió presidida per Isabel Morales per gestionar l’aplicació de la llei i col·laborar amb els advocats.
Hi ha molt d’optimisme amb la nova llei. Està justificat?
«Entre els que ja fan camí en la mediació hi ha optimisme, perquè es potencien els mèto des alternatius de solució de conflictes i se’ns diu que no anem a litigar a la primera. A més, ja des de 2002, es treballa en aquest àmbit a nivell euro peu (amb el Llibre Verd sobre Modalitats Alternatives de Re solució de Conflictes). L’essèn cia és com gestionar una cosa innata a la humanitat, que és el conflicte. Fins ara la forma de solucionar conflictes s’ha plantejat, per part del sistema de Justícia, des d’una perspec tiva merament tècnica, apli cant el Dret, i per això, la mi rada d’un advocat molt tècnic, pot resultar més escèptica».
Objectiu
«El que ara es resol als passadissos ja no hauria ni d’entrar als jutjats»
Entenc que la mediació requerirà una atenció diversa per part dels professionals «Jo no veig més dificultats en la
mediació o la conciliació, però sí que requereixen dedicació. La clau del seu èxit és que, si es fa bé, descongestionarem els jutjats i podrem disposar d’una millor qualitat de la jus tícia per tractar aquells casos amb unes necessitats més exigents a nivell tècnic que ara es veuen compromesos per la resta».
A partir d’ara en tot hi haurà mediació?
«No en tot es pot mediar. La llei parla d’una resposta ‘ade quada’, alternativa, i, tot i que això d’adequada no s’esmenta en la normativa europea, en tenc que el legislador espanyol hi ha volgut afegir un toc de qualitat. L’advocat haurà d’es tudiar què necessita el client i
L’apunt
Un dels aspectes que treballa l’ICAT és la formació i el suport als seus col·legiats de cara a oferir els millors serveis en mètodes de solució de conflictes. A més de cursos i jornades, s’ha creat en un registre per a experts en MASC amb l’aspiració d’arribar a crear un centre de gestió de conflictes tarragoní amb formació continuada.
de quina manera pot acompa nyar lo d’una manera eficaç, tècnica i sense que el camí afecti a la possibilitat d’acabar anant a litigi. I això és un servei de qualitat». Això canviarà també la imatge que el ciutadà té de l’advocat...
«El canvi hauria de ser que el ciutadà no vegi l’advocat només per a litigar, sinó com un suport per a resoldre un problema. El paper de l’advo cat assessor no canvia, però la nova llei diu que el primer camí no ha de ser necessàri ament el del litigi. A vegades potser sí, però altres no».
Un acord sempre implica cedir alguna cosa. Com afectarà si s’arriba a judici?
«Aquest és el gran tema i a nosaltres se’ns obre una do ble feina, perquè caldrà fer les coses ben fetes per arribar a un acord de bona fe, però també haurem de fer la fei na ben feta per si acabem a litigi. La llei parla que s’ha de partir d’un principi de bona fe i limita l’abús del sistema. Com advocats, aquesta llei ens obre la porta a ser encara molt més tècnics, a polir conductes i a intentar oferir al client un millor servei sense perdre de vista que el litigi continuarà sent una opció, però caldrà arribar hi d’una manera molt més tècnica i polida».
Quan es parla d’alliberar pes als jutjats, en quin horitzó s’està pensant?
«L’horitzó és que els conflictes es resolguin sense entrar hi. Molts temes es podrien resol dre abans i, de fet, es resolen a les portes del judici; per tant, si podem resoldre casos als pas sadissos, podem fer ho abans i estalviar recursos humans i tècnics per a dedicar los a al tres. La llei ens ve a dir que el que ara es resol als passadis sos ja no hauria ni d’entrar als jutjats».
El que sembla clar és que la nova llei dóna un paper més actiu al ciutadà.
«Totalment. Ara estem acostu mats que ens donin la solució a través de la sentencia. Tant si em donen la raó o no, el ciuta dà gairebé no intervé. En can vi, ara s’haurà de participar de la solució, hauràs d’oferir, d’ac ceptar o rebutjar, més o menys segons el mètode escollit, i s’haurà de ser més proactiu». En el fons, tot dependrà de l’assessorament rebut... «Per això l’advocat és tan im portant. Tenim la clau per fer veure al ciutadà una altra ma nera de resoldre conflictes».
La caminada va passar per diferents racons de la ciutat. Ari Lucena
Societat l La Caminada de Primavera per l'Autisme es va celebrar ahir per diferents zones de Tarragona amb la participació d'unes 650 persones. La caminada, organitzada per Tarragona Esports i l'associació Todos en Azul, va sortit a les 10 hores des de la Rambla President Lluís companys i va oferir dos recorreguts per diverses vies del
centre i de l'Anella Verda de la ciutat. El de 9,4 quilòmetres i el d’aproximadament 5 quilòmetres que va estar adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. La direcció tècnica dels circuits va anar a càrrec del Club Excursionista Alliberadrenalina. L’objectiu és donar visibilitat a l’autisme i promoure’n la sensibilització social. Redacció
Recurs didàctic l L’acció vol fomentar la inclusió i la pertinença al grup dels infants amb el servei del TASTA
Redacció
L’Ajuntament del Morell va ser l’escenari de la presentació de l’àlbum de cromos col·leccionables del TASTA, el Servei d’Atenció Diürna del SIS Itinerant del Tarragonès. A la presentació hi van estar presents infants i adolescents del TASTA del Morell i del TAS la Pobla de Mafumet, alhora que de forma telemàtica es van poder connectar altres integrants dels TASTA i dels Centres Oberts d’altres municipis de la nostra comarca.
Aquesta iniciativa es presenta com un nou recurs didàctic i per fomentar la inclusió i la pertinença al grup, així com la identificació dels infants i les famílies amb el servei del TASTA des de la perspectiva de la diversitat. Els personatges de Colla Tastera són un total de 7 infants amb diverses capacitats i procedències culturals que tenen en comú que tots van al TASTA i comparteixen uns determinats valors com a colla. Tots tenen al voltant dels 10 anys. Les accions i aventures que els hi passen als protagonistes de la Colla Tastera també ajuden a reforçar hàbits, valors i conductes positives.
Hi ha un total de 72 cromos que permeten col·leccionar i intercanviar, i també jugar amb ells. N’hi ha de dos tipus: els de personatge en què els
protagonistes tenen 6 ‘superpoders’ com són l’amistat, la força, l’emoció, la creativitat, la destresa i la ciència. I l’altre tipus són els cromos de l’àlbum, de tipus adhesiu per complementar, col·leccionar i intercanviar.
A més, el projecte també ofereix altres recursos com poden ser un taulell de joc de la comarca del Tarragonès amb tots els seus municipis i accidents geogràfics; els retallables dels daus necessaris per a poder jugar; o els Tàsters, els adhesius circulars per posar als taps de plàstic d’ampolla i que, a través del reciclatge, permeten reproduir jocs tradicionals infantils.
A través de tots aquests jocs i de l’intercanvi de cromos es permet desenvolupar habilitats socials; facilitar la construcció de la identitat
Des dels seus inicis l’any 2013 han passat pel TASTA uns 3.000 infants i les seves famílies
personal, el reconeixement de les emocions, l’adquisició i foment de valors i normes; alhora que promou l’aprenentatge a través del joc i un millor coneixement de la comarca.
Com s’aconsegueixen?
L’àlbum, que es treballarà durant tot el curs, s’aconseguirà en el moment de la inscripció a l’EBAS, amb uns quants sobres de cromos. La resta de cromos, fins a completar el col·leccionable, s’aconseguiran a les assistències a les activitats promogudes pel
TASTA, entre altres accions i esdeveniments que es duguin a terme.
Referents en l’àmbit de Catalunya
Els orígens del TASTA es remunten al 2013 quan aquest servei va iniciar les seves passes. En aquell moment, els municipis més grans de la comarca tenien els Centres Oberts, però els més petits no tenien ni recursos ni espais on poder dur a terme intervencions socioeducatives amb els infants, adolescents i les seves famílies.
Inicialment, el TASTA va començar en quatre municipis: el Morell, Vilallonga del Camp, el Catllar i la Riera de Gaià. Però a poc a poc ha anat creixent i desenvolupant un servei pel qual el Consell Comarcal del Tarragonès ha apostat fermament fins a arribar al TASTA d’avui en dia, que té la capacitat de donar cobertura a les necessitats de tots els municipis de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials, sent l’única comarca de Catalunya que està present en tots els municipis amb caràcter itinerant.
En tots aquests anys han passat pel TASTA aproximadament uns 3.000 infants i les seves famílies i més d’una seixantena de professionals. El TASTA també ha servit d’escola per a professionals de l’educació i la integració social. Tot això s’ha fet amb la col·laboració de tots els agents socials del territori amb els quals el TASTA està fortament connectat, treballant estretament amb els serveis socials d’atenció primària. Els Ajuntaments són elements essencials en el desenvolupament del projecte proporcionant espais de suport a les activitats i infraestructures.
Les instal·lacions de la capital del Baix Camp van rebre ahir els primers passatgers que aterraven a Reus o volaven des d’allí.
Un nou permís per viatjar al
A partir del 2 d’abril, serà necessari disposar de l’Autorització Electrònica de Viatge per volar al Regne Unit. El document, que es pot demanar a través de la pàgina web del govern britànic, permet visitar el país tantes vegades com es vulgui, per estades inferiors als sis mesos. El tràmit té un cost de 10 lliures —apujarà a 16 lliures a partir del 9 d’abril— i una validesa de 2 anys des de l’aprovació de la sol·licitud, que pot tardar uns tres dies. Tots els viatgers, inclosos els menors d’edat, requereixen el permís, amb l’excepció de qui ja tingui un visat o estigui de pas a l’aeroport.
Mobilitat l L’aeròdrom permet viatjar a una trentena de destins diferents i és porta d’entrada del turisme a la Costa Daurada
Sergi Peralta Moreno
L’Aeroport de Reus ja ha ence tat la temporada 2025. Fins al novembre, sis aerolínies con nectaran la capital del Baix Camp amb una trentena de destins diferents, a través de 44 connexions. La majoria de les propostes es troben al Reg ne Unit i a Irlanda, els princi pals mercats de què s’abasteix l’aeròdrom, amb gairebé un 85% de la quota d’usuaris (el 2024), si bé també s’habilita ran enllaços amb països com Alemanya, França, Bèlgica o els Països Baixos. En l’àmbit estatal, l’únic vol directe unirà amb Palma de Mallorca, de la mà d’Air Nostrum, amb dues freqüències setmanals —di marts i dissabtes— d’anada i tornada entre el 17 de juny i el 13 de setembre.
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarrago
na preveu que 1,3 milions de viatgers passin per les instal· lacions reusenques, una dada que permetria superar els 1,18 milions que es van registrar el 2024. «L’Aeroport de Reus és una infraestructura clau per a l’arribada de visitants a la Cos ta Daurada i Terres de l’Ebre procedents dels mercats internacionals. Per aquest motiu, des de la Diputació, i a través de la Taula Estratègica de l’Aeroport, continuem tre ballant amb l’objectiu d’aug mentar els vols i l’arribada de visitants per allargar la tem porada del març al novembre, així com en la diversificació dels mercats, les destinacions i les aerolínies que operen des de l’Aeroport», assenyala la presidenta de l’ens supraco marcal, Noemí Llauradó. En aquests moments, ja hi ha actius trajectes cap a França (París Orly), Irlanda
Sis aerolínies operaran durant aquesta temporada fins al novembre
Llauradó: «Continuem treballant per augmentar els vols i els visitants»
(Shannon, Dublín i Cork), el Regne Unit (Manchester, Glasgow, Leeds Bradford, East Midlands, Londres Stan sted i Birmingham) i Països Baixos (Eindhoven). Aquesta mateixa setmana, s’aniran incorporant propostes com Newcastle, Liverpool o Düs seldorf Weeze, a Alemanya.
En l’última temporada, Dublín, Manchester, Londres i Birmingham van ser les
connexions favorites. Per la seva banda, Belfast, capital d’Irlanda del Nord, va créixer en un 54,3%, situant se com la cinquena ruta que més pas satgers va moure. Jet2.com és una de les aerolínies que més se centra en el mercat anglò fon. Aquest 2025 oferirà dot ze vols directes, essent l’úni ca opció que permet anar a Edimburg des de Reus. Fonts de la companyia assenyalen que s’incrementarà en 34.000 places addicionals l’oferta de seients per a aquests mesos, arribant a un total de 190.000, un 22% més que el 2024. En el seu cas, estrenarà dos nous enllaços: amb Liverpool (des del 4 de maig) i Londres Lu ton (5 de maig). El pic esperat serà de 40 vols setmanals, en ple estiu.
Una de les principals no vetats del 2023 va ser l’opera tiva de Vueling entre Reus i
París Orly. La unió amb la ca pital francesa ha mogut unes 20.000 persones en les dues anualitats consecutives en què ha estat operativa i l’em presa ha decidit mantenir la, amb dues freqüències set manals —dimecres i diumen ges— durant la temporada d’estiu. Segons apunten fonts a Diari Més, hi ha programats més de 21.000 seients per a aquesta ruta fins a l’octubre. L’aerolínia més activa a la capital del Baix Camp serà TUI, que ofereix tretze con nexions a Escòcia, Irlanda del Nord, Anglaterra, Gal·les —l’única que permetrà anar a Cardiff—, Irlanda i Bèlgica. En segona posició arranquen, amb dotze enllaços, Jet2.com, amb la seva connexió amb el mercat anglòfon, i Ryanair, amb una proposta variada que unirà no només amb el Regne Unit i Irlanda, sinó
també amb Alemanya (We eze Düsseldorf s’està consoli dant després de dues tempo rades en actiu), Països Baixos i Bèlgica. EasyJet estrenarà operatives amb Londres Southend, Glasgow i Belfast, incrementant la xifra a cinc destinacions possibles. Final ment, Vueling i Air Nostrum només ofereixen un recorre gut, però són dues opcions altament sol·licitades, com París i Palma de Mallorca.
L’històric
Des de l’esclat de la pandèmia, l’Aeroport de Reus ha anat re cuperant progressivament el nombre de passatgers. El 2023 ja va tornar a assolir la fita del milió i, l’any passat, va arribar als 1,18 milions. Era la millor dada des del 2011, quan es van registrar 1,36 milions d’usuaris de les seves instal· lacions.
Aberdeen, Belfast, Birmingham, Bristol, Cardiff, Glasgow, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle, Shannon, Cork, Dublín i Brussel·les.
Londres Luton, Manchester, Londres Southend, Glasgow i Belfast *
Les xifres
44 connexions
aèries aquest 2025, de les quals 13 les realitzarà TUI
1,3 milions de passatgers
és la previsió del Patronat de Turisme de la Diputació
Palma de Mallorca continuarà sent l’únic destí oferit dins de l’Estat
Belfast, Birmingham, Bristol, Edimburg, East Midlands, Glasgow, Leeds, Londres-Stansted, Newcastle i Manchester, Liverpool i Londres Luton * París
* Noves destinacions temporada 2025/26
Birmingham, Brussel·les- Charleroi, Cork, Dublín, DüsseldorfWeeze, Eindhoven, Leeds-Bradford, Liverpool, Manchester, Londres-Stansted, Shannon i East Midlands Palma de Mallorca
Futures destinacions
Bournemouth s’estrenarà amb la temporada de 2026
Si bé la temporada acaba d’enlairar-se a l’Aeroport de Reus, ja es coneixen novetats que portarà amb ell l’any 2026. L’aerolínia Jet2. com estrenarà un nou enllaç entre la Costa Daurada i la localitat costanera anglesa de Bournemouth. A través de la seva pàgina web, ja es poden adquirir
Bournemouth és coneguda per les platges. Bournemouth Tourism
els bitllets, per vols a partir del 28 de juliol. Tot apunta que l’oferta serà d’una ope-
rativa setmanal d’anada i tornada, els dimarts, fins a l’octubre.
Cultura l L’Ajuntament va aprovar
Miquel Llaberia
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus va aprovar inicialment el passat divendres 28 de març el projecte bàsic i executiu per a rehabilitar el Centre Catòlic, que preveu un pressupost total de 2.631.235,96 euros. Un nou pas que acosta cada vegada més l’esperada reforma al moment de començar les obres que duraran 14 mesos. El regidor de l’àrea de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, apunta que fins ara s’està procedint sobre els terminis previstos i que les obres haurien de començar aquest 2025. «Fa molt de temps que parlem del Bravium, però això ha estat un procés. Ara tenim l’aprovació inicial, amb el projecte real, que vol dir que les obres cada vegada són més a prop», subratlla. Malgrat aquesta confiança, el regidor no s’aventura a definir dates més concretes: «Estem avançant segons el que vam dir en el seu moment. Això significa que començarem a veure gent treballant aviat? Sí, vol dir això, però no diré res més concret que 2025.
Quan arribi, ho anunciarem». En aquest sentit, Recasens assegura que està concentrat en continuar els terminis definits per l’administració i el següent pas; l’aprovació definitiva del projecte. Després d’aquesta aprovació i amb el
No s’ha concretat en quin mes d’enguany començaran les obres de reforma
projecte a la mà, serà moment d’iniciar les obres.
El projecte
El projecte ha estat redactat per la UTE formada pels equips d’arquitectura Soffito, NUA i Sandra Álvarez, on es
Cultura l Es van omplir la totalitat de les places per participar en les classes sobre aeris
Sergi Peralta Moreno
A poc a poc, el Giny va cobrant una nova vida amb energies renovades. Ja s’havia anunciat que esdevindrà una escola cultural feminista de gestió publicosocial i amb la participació de múltiples entitats, però, ahir, l’equipament va tornar als seus orígens. Nascut com a escola de circ, va esdevenir seu de la Marató de Disciplines Aèries, una trobada de classes simultànies per conèixer diferents disciplines relacionades amb el circ i les acrobàcies, organitzada per Circ de les Musaranyes i Icària Cooperativa. A l’interior,
es desenvolupaven durant tot el dia sessions de formació sobre aeris. Amb l’únic suport de dues teles que queien des del sostre, els participants van aprendre a enfilar-s’hi i a dur a terme girs que, abans, pensaven que eren impossibles. «Apuja el cul!», alertava la professora, revelant la clau per assolir l’èxit en un dels primers moviments. A mesura que s’anaven combinant tècniques i, com no podia ser d’altra manera, a certa alçada, la dificultat incrementava i els assistents intentaven sortir-se’n al millor possible. Bocabadada quedà la mestra amb una alumna que presta
desxifrà els secrets del circ i res no semblava tenir dificultat per a ella. «Ho fa molt de pressa», expressà, impressionada. L’organització estava encantada amb el desenvolupament de l’activitat i és que s’havien omplert les places que s’havien habilitat per a la totalitat de la jornada, i això que n’hi havia una desena per hora. Fins i tot, una mare va voler que fos un regal sor-
Una mare va decidir regalar per sorpresa l’experiència a la seva filla
presa per a la seva filla. «Estàs flipant, oi? No t’ho hauries pogut imaginar mai de la vida això», li comentava en veure la seva cara de sorpresa endinsant-se al Giny. En paral·lel, al matí, a la plaça de les Xiquetes i els Xiquets, va tenir lloc un taller de circ a l’aire lliure. Costava que petits i grans s’animessin a formar-ne part, desanimats pel fred i el vent que feien que no fos agradable esperar a l’exterior, però, a poc a poc, encara que fos com a sala d’espera improvisada abans del torn a cobert, més d’un va atrevir-se a grimpar i posar a prova les seves habilitats.
intensifiqui la coordinació, producció, treball i acompanyament de totes les disciplines escèniques que s’hi desenvolupin. Segons el que es va anunciar el passat mes de juliol, aquest indret es veurà definit per sis elements clau; l’obertura d’un atri vertical i de terrats, l’apropiació de l’exterior, la posada al dia del teatre, la incorporació de noves sales i la reserva d’espais per a l’Església.
La planta baixa de l’edifici estarà dividida per l’atri vertical que coronarà la globalitat de l’edifici, un element que permetrà relacionar els diferents espais. La primera planta estarà conformada per les dependències relacionades amb el desenvolupament artístic amb sales polivalents i d’assaig i camerinos. També hi haurà la biblioteca. El segon pis serà de caràcter administratiu, amb despatxos, oficines i la part reservada a l’Arquebisbat de Tarragona.
Bravium Teatre
proposa rehabilitar l’edifici per dotar-lo d’identitat. Alhora, es volen resoldre les patologies detectades per salvaguardar els valors històric, simbòlic i arquitectònic de l’immoble i definir un nou espai central que impulsi i
Per un altre costat, el regidor de Cultura referma el seu compromís en què el Centre Catòlic continuarà sent la casa de l’associació Bravium Teatre quan reobri les portes. «La voluntat és inamovible. El Bravium és una entitat històrica que fa molt per la ciutat i ara tindrà unes dependències senceres dedicades a l’escena. El Bravium tornarà si o si a l’espai i amb molta més fortalesa», sentencia Daniel Recasens.
Més de 2.000 persones van prendre part en la sortida de la I Cursa Fem Salut Sant Joan d’ahir diumenge 30 de març. Una primera edició exitosa d’un esdeveniment que ha tingut com a protagonistes als mateixos pacients del Salut Sant Joan Reus - Baix Camp, que no es van acovardir davant del vent gèlid matinal. Amb un ambient lúdic, bona estona abans de donar el tret de sortida a les 10 hores una gran quantitat de gent omplia l’avinguda del Doctor Josep Laporte, just davant de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR). Aquesta comitiva anava encapçalada per 86 pacients de l’hospital amb diferents malalties com fibromiàlgia, malalties oncològiques, Covid persistent o obesitat, que van dur a terme un recorregut d’un quilòmetre adaptat a la seva condició física i en tot moment supervisat per professionals de l’hospital i 200 estudiants de la URV voluntaris.
En donar-se el tret de sortida, els pacients van dur a terme el recorregut que va tombar pel voltant de l’hospital acompanyats per la Jana, la nova mascota de l’HUSJR. Aleshores, es van preparar a la línia de sortida els corredors. Un total de 2.000 persones que, minuts després, van sortir en massa per participar en un esdeveniment que va destinar els fons recaptats a la Unitat de rehabilitació cardíaca de l’HUSJR. Aquests van completar un recorregut de cinc quilòmetres que va connectar simbòlicament l’Hospital Sant Joan amb l’Antic Hospital.
La metgessa del Servei de Fisiologia Clínica i Avaluació Funcional de l’HUSJR i encarregada d’organitzar la cursa dels pacients, Paola Ugarte, es va mostrar gratament sorpresa davant la resposta ciutadana amb 2.100 inscrits. Una resposta que va ser instantània, ja que, després d’haver-se anunciat oficial-
Solidaritat l La I Cursa Fem Salut Sant Joan va recollir fons per la Unitat de rehabilitació cardíaca de l’HUSJR
ment l’esdeveniment el 12 de febrer, el 19 del mateix mes es van haver de tancar inscripcions en cobrir-se les 2.000 places previstes. «Sabem que s’han quedat moltes persones fora, esperem poder ampliar si ho podem tornar a fer l’any vinent», desitja. Ugarte també va destacar el fet que s’hagi animat a pacients a dur a terme una activitat esportiva que «per les seves patologies de base mai tindrien
l’oportunitat de participar en una
cursa». Entre aquests participants hi havia el Rubén Gómez, pacient de l’hospital que va completar el recorregut: «M’ha motivat molt fer-ho en grup. Quan ho faig sol sento que em costa molt i penso que no ho puc fer. Però quan veig més gent com jo, gent gran fins i tot, que li costa, però ho fa, a mi em motiva». A més, Gómez demostra que el missatge que els professionals de l’Hospital Sant Joan de Reus volien enviar ha arribat als pacients participants: «Si puc fer un quilòmetre avui acompanyat de més gent, per què no ho puc fer cada dia? És una motivació pel futur». Per un altre costat, Ugarte va fer valdre el gran esforç en dissenyar un
Hàbits saludables
La cursa volia motivar els pacients a fer esport com a activitat per fer salut
recorregut amb unes condicions que fossin segures perquè els pacients poguessin participar: «Vam creure que un quilòmetre era una distància lògica i vam dividir els pacients en vuit grups de deu pacients cadascun. Cada grup anava acompanyat de tres voluntaris dels graus de Medicina, Fisioteràpia, Infermeria i Nutrició de la URV i un o dos professionals de la casa». «Des de la Universitat ens van oferir ser voluntaris i ens
van explicar la nostra tasca. Ha estat una experiència molt gratificant i els pacients ens ho han agraït molt», va explicar Júlia Badia, estudiant de tercer any del grau de Medicina de la URV i voluntària de la cursa. Alhora, la seva companya, Lourdes Sánchez, també estudiant de Medicina i voluntària, va comentar que «els hem acompanyat durant el recorregut per si en qualsevol moment necessitaven alguna ajuda, però no hi ha hagut res greu». Durant la cursa hi havia diferents punts de control amb cadires de rodes i punts d’evacuació d’emergència, però no va ser necessari fer-ne ús i la cursa es va desenvolupar sense incidents.
Medi l L’espai demana mantenir la junta rectora dins del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades
Ariadna Escoda / ACN
Quatre dècades enrere, arran de la reivindicació ciutadana per aturar la promoció d’una urbanització a tocar del Monestir de Poblet, es va crear el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Una fita que s’ha acabat de celebrar aquest diumenge, amb tallers familiars, excursions i xerrades sobre la biodiversitat de la zona. El paratge mira al futur amb bones perspectives per la creació del Parc Natural Muntanyes de Prades, que suma un nou element de protecció a l’entorn. La directora Ester Trullols ha demanat mantenir la junta rectora per garantir el programa d’actuacions a l’espai. Actualment, el paratge té vuit itineraris i una de les masses forestals més importants al sud de Catalunya, amb l’única comunitat de
L’apunt
Pendents del Parc Natural de les Muntanyes de Prades
La commemoració dels quaranta anys del paratge arriba en un moment en què s’està perfilant la creació del Parc Natural Muntanyes de Prades, del qual el paratge també en formarà
roure reboll del país. La d’aquest diumenge ha estat l’última jornada d’activitats per commemorar el quarantè aniversari de la creació del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, que va ser declarat el 1984. Al llarg del dia s’ha organitzat un seguit
part. En aquesta línia, la directora del paratge Ester Trullols ha celebrat la nova eina de protecció que suposarà, si bé ha insistit en la demanda de mantenir la junta rectora actual. Segons Trullols, l’òrgan representa al territori i permet garantir el programa d’actuacions a l’espai. «Penso que és un projecte de futur molt interessant, el territori fa
molts anys que ho demana. Els que treballem en espais naturals creiem que és una bona opció pel territori tenir aquesta figura», ha asseverat. Amb aquest nou parc, el paratge confia poder fer front a reptes com la massificació d’espais naturals, a través d’un equip gestor, un pressupost i una norma que ajudi a controlar aquests aspectes.
de propostes per a tots els públics, totes amb el comú denominador de la biodiversitat de la zona. Així, l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella ha acollit xerrades centrades en el patrimoni cultural de l’entorn, els reptes als quals aboca el canvi climàtic o els arbres vells
del bosc de Poblet, a més de tallers familiars sobre ocells i una sortida interpretativa pel gorg de Castellfolit. D’aquesta manera, s’ha posat en relleu l’entorn que envolta la zona, amb el Monestir de Poblet, així com els boscos d’alzinars, pinassa i roure re-
S’han organitzat tallers i xerrades per commemorar l’aniversari
boll. De fet, aquesta és l’única comunitat d’aquesta darrera espècie a tot Catalunya. Una proposta que ha tingut bona rebuda per part dels participants, com la Gemma, veïna de l’Espluga de Francolí que aquest diumenge ha optat per conèixer de la mà d’experts tot el que engloba aquest paratge. «Hem aprofitat per sortir amb família i perquè les nenes puguin conèixer més la natura i fer activitats a l’aire lliure», ha apuntat. El paratge compta actualment amb vuit itineraris que es poden fer a peu i de moment, se seguirà treballant per mantenir-los protegits com fins ara.
Societat l La Diputació de Tarragona va aprovar divendres una declaració institucional en la qual es compromet a crear un grup de treball per «identificar les diferents problemàtiques i definir les futures línies estratègiques que garanteixin una mobilitat a l’alçada del territori» que asseguri «una correcta connexió amb la resta de Catalunya». El text s’emmarca en els problemes i retards a la xarxa ferroviària i la manifestació d’usuaris del 22 de març. Des de l’ens han reclamat «un augment de competències» per a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona, «el màxim òrgan amb competències per coordinar el sistema de transport públic de viatgers» de la regió. Així mateix, han expressat «preocupació per l’estat de les xarxes de mobilitat i la voluntat de treballar per millorar-les». El text aprovat per tots els grups posa de manifest que la mobilitat «esdevé un factor vital, estratègic i transversal» per la qualitat de vida dels habitants i per la «competitivitat social i econòmica». «Històricament la xarxa de Rodalies i Regionals ha patit un dèficit de finançament que ha deixat un servei de trens totalment obsolet i precari que fa que cada cop els usuaris es decantin per l’ús del transport privat amb l’augment d’emissions», han manifestat. Redacció
L’Escola de Música obrirà demà les portes
Cambrils l L’Escola Municipal de Música de Cambrils obrirà les seves portes demà a partir de les 18 hores per celebrar la tradicional Festa de la Primavera al pati de l’escola, amb diverses actuacions musicals a càrrec de l’alumnat del centre. La festa permetrà a tothom qui vulgui poder conèixer l’oferta educativa i les installacions. Redacció
Redacció
La connexió d’Albinyana amb la C-51 és més segura gràcies a les obres de millora efectuades a la carretera TV-2043 gràcies a l’ampliació de l’ample de la via, fins als 8 metres, i a la construcció d’un vial per a ciclistes i vianants paral·lel a la carretera. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i l’alcalde del municipi, Quim Nin, juntament amb la diputada delegada d’Infraestructures del Territori de la Diputació, Iris Castell, van inaugurar dissabte les obres de millora d’aquesta via que han suposat una inversió d’1,7 milions d’euros i que han permès garantir la seguretat per a tots els usuaris, potenciant la mobilitat sostenible.
«Aquesta obra és molt important per al veïnat d’Albi-
nyana i també per al conjunt del Baix Penedès, perquè millora la mobilitat, tot garantint la seguretat per a tots els
Successos l Un dispositiu d’emergències va rescatar ahir a la tarda una nàufraga que havia caigut del seu veler davant la costa de Cambrils. L’alerta es va rebre al 112 cap a dos quarts de tres, quan testimonis van informar de la desaparició d’un veler amb una tripulant que portava armilla salvavides. Diverses embarcacions i l’helicòpter
de Salvament Marítim van iniciar la cerca enmig de mala mar. A les tres, la salvamar Formalhaut va trobar el veler buit i la recerca va continuar. Uns quaranta minuts després, una embarcació particular va rescatar la nàufraga, que estava bé i sense ferides. Salvament Marítim la va traslladar al port per a una revisió mèdica. Marta Omella
usuaris, tant vehicles, com vianants i ciclistes», va afirmar la presidenta de la Diputació durant l’acte inaugural. Llau-
radó també va posar de manifest que «la Diputació és una eina de transformació i de motor econòmic del territori
Rescaten una excursionista ferida al Grau de Barrots, a la Morera de Montsant
Successos l Els Bombers van rescatar ahir al matí una excursionista de 44 anys que va patir una dislocació d’espatlla mentre feia una ruta de muntanya al Grau de Barrots, a la Morera de Montsant. L’operatiu va mobilitzar un helicòpter del Grup d’Actuacions Especials amb equip sanitari, així com diverses dotacions terrestres. Els efec-
tius van accedir fins al punt on es trobava la dona ferida i la van immobilitzar de manera segura abans de traslladar-la i posar-la a disposició dels serveis mèdics del Sistema d’Emergències Mèdiques. L’actuació es va dur a terme amb rapidesa i coordinació per garantir la seguretat de la víctima en una zona de difícil accés. Marta Omella
El nou vial fomentarà la mobilitat sostenible entre la Papiola i el nucli urbà municipal
en molts sentits i que la millora de les infraestructures viàries són clau per aquesta transformació».
L’alcalde d’Albinyana, Quim Nin, va manifestar que «estem molts agraïts de l’actuació de la Diputació a la carretera. És la inversió més gran dels últims anys al municipi. Articula la relació entre els ciutadans dels diferents nuclis de població i facilita la convivència pacífica i segura entre vianants, ciclistes i vehicles. Valorem molt positivament la sensibilitat de la Diputació en conservar els marges de pedra seca i tots els
acabats de l’obra».
Aquest nou vial, que transcorre entre la urbanització de la Papiola, la zona esportiva i el nucli urbà d’Albinyana, fomentarà la mobilitat sostenible en aquest punt de la xarxa viària de la Diputació de Tarragona. El conjunt de l’actuació de millora a la TV-2043 ha suposat l’eixamplament de la carretera fins arribar als 8 metres (una calçada de 6 metres i dos vorals a banda i banda, d’1 metre cadascun), al llarg de gairebé 2 km. També s’ha millorat la intersecció que dona accés a la urbanització de la Papiola, i s’ha millorat el sistema de drenatge de la via, entre altres accions que han suposat l’increment de la seguretat i la comoditat en aquesta carretera del Baix Penedès. Les obres han suposat, també, la reposició dels marges de pedra seca de sosteniment de les finques que toquen a la carretera, amb criteris de sostenibilitat i preservació del patrimoni natural i paisatgístic
Aquesta millora està inclosa en el Programa quadriennal d’inversions a la xarxa local de carreteres de la Diputació de Tarragona 2020-2023.
Mobilitat l L’alcalde pretén desempolsar l’avantprojecte de 2022, amb un cost previst de 3,5 milions
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Cambrils té la intenció de recuperar el projecte d’un aparcament soterrat al Parc del Pescador. Aquest és un dels plans de l’alcalde, Oliver Klein, per donar resposta a la transformació que està patint el municipi amb cada cop més espai pels vianants.
Klein reivindica que les obres com les de l’avinguda Baix Camp o els canvis vinculats a l’arribada del tramvia estan ajudant a construir «més agradable i pacificat», però assenyala que també s’ha d’apostar per nou aparcament. En aquest sentit, apunta que el camí és «fer aparcament a la vora del centre i que després la gent es pugui moure a peu».
Per fer-ho, l’alcalde vol desempolsar un dels projectes del seu darrer mandat. L’aparcament soterrat al parc del Pescador tindria una capacitat de més de 350 places i es construiria sota l’actual apar-
cament en superfície. D’altra banda, l’estacionament formigonat passaria a ser una zona verda com a extensió del parc limítrof.
El 2022, quan es va plantejar per primer cop el projecte, es preveia una sola planta soterrània de 9.000 metres quadrats. Aquesta obra tindria
Recursos l Aquest donarà servei a uns 400 regants
El nou sistema de reg de Valls abastirà 470 hectàrees de cultius i donarà servei a 407 regants. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va inaugurar el passat divendres les obres de la segona fase del projecte de Millora de regadiu per a la Comunitat General de Regants de Valls, la qual ha suposat una inversió de 4.354.645,54 euros. L’actuació ha permès la construcció de la xarxa de regadiu, una bassa de regulació d’aigua, amb una capacitat de 65.000 metres
cúbics, i també el sistema de telecontrol i automatització de 388 preses parcel·làries. Ordeig va assegurar que es tracta d’una infraestructura «molt important pel país» perquè «demostrem que l’aigua regenerada és una solució de futur».
La primera fase de modernització del sistema de reg de l’horta de Valls va comptar amb una inversió de 4.031.788,17 euros. Ara, amb la finalització de la segona, s’ha completat la infraestructura de reg. El projecte global beneficia 470 hectàrees, principalment al terme de Valls i en
un grau més baix de Vallmoll (6 hectàrees). Aquests treballs han rebut el finançament del Fons Europeu Desenvolupament Regional (FEDER) en un 40%.
En la inauguració, el conseller va subratllar que és «molt difícil» mantenir l’activitat agrària i tenir una posició competitiva en la producció d’aliments, sense aigua i sense un sistema «eficient» de regadiu. «Catalunya és una potència agroalimentària de primer nivell, però això requereix unes infraestructures preparades al segle XXI i, especialment, en aquests mo-
un pressupost de 3,5 milions d’euros, un dels quals estaria destinat a la renaturalització de l’aparcament en superfície. Per fer front a aquests tre-
L’actual aparcament asfaltat es convertiria en una zona verda adjacent al parc
balls, Klein pretén alinear-se amb una empresa privada, una forma de ser que ja comença a ser ‘marca de la casa’ de les seves propostes com a alcalde. En aquesta línia, apunta a empreses com Saba Infraestructures per tal de poder fer front a la despesa a través d’una concessió. Originalment, l’equipament estava previst per entrar en marxa l’any 2024, però el canvi de govern municipal ho va deixar aturat. Ara, Klein aposta per recuperar l’avantprojecte redactat per fer-ho realitat. L’alcalde considera que és «aviat» per parlar d’un calendari per desplegar aquest projecte.
Fontcoberta i la Llosa Paral·lelament a la construcció d’un nou equipament, Klein ha mostrat la seva voluntat per ampliar algunes de les zones d’aparcament actuals. D’una banda, confirma que tirarà endavant l’ampliació de Fontcoberta, un projecte iniciat per l’anterior govern. L’alcalde assegura que aquesta ampliació es podrà veure «immediatament» i destaca la seva importància per ser «l’accés a la platja del Regueral». D’altra banda, Klein afirma que també reforçaran l’aparcament de la zona de Ponent que connecta amb l’Horta de Santa Maria i la Llosa. Una operació que també hauria de començar aviat.
La bassa construïda en les obres de modernització del nou sistema de reg de Valls. Mar
ments de crisi de sequera i de crisi climàtica a què ens hem d’adaptar», va asseverar. També va recordar que es manté la situació de sequera,
tot i el procés de desescalada iniciat, gràcies a les darreres pluges, les quals han permès millorar les reserves d’aigua als embassaments. Tot i això,
remarcà que continuaran invertint en la creació de noves infraestructures de regadiu i modernització de les existents.
Castells l El nou president de la Coordinadora de Colles Castelleres parla amb el ‘Diari Més’ sobre els reptes dels pròxims mesos
Carlos Domènech Goñi
Enhorabona pel nou càrrec.
«Moltes gràcies».
Recentment s’ha anunciat l’estudi del nou casc casteller. Com serà?
«Serà un casc únic per a acotxador, enxaneta i dosos, que fins ara tenien cascs diferents. Serà més segur, amb més protecció en la zona del front i més parts ajustables.
A més, s’ampliarà el tallatge».
Hi ha va haver certa ‘crisi’ l’any passat arran de l’accident que va patir la Colla Vella?
«No. Es va demostrar que els mecanismes funcionen. La Coordinadora i la Vella van treballar conjuntament i va ser exemplar».
Es pot millorar encara més en termes de seguretat?
«Sí, i en això treballem. Estem parlant amb el Parlament per tal de regularitzar els dispositius sanitaris de les diades castelleres».
Què implicaria?
«Definir, segons el nombre de castellers que hi participen i el nivell de les colles, quantes ambulàncies hi ha d’haver, si cal un hospital de campanya...
Coses bàsiques que tenen, per exemple, els elements de foc, però no nosaltres». Un altre meló són els drets televisius... En quin punt es troba el nou conveni?
«S’ha caducat el conveni i s’ha de renovar. Hem portat el nou conveni redactat a les colles i només dues han dit que no el signaran, la Vella i els Verds.
Hem tornat a convocar la comissió per millorar el document i que hi hagi un consens i ho signi tothom». Quant pagarà la Xarxa?
«La Xarxa ha proposat un pagament de 140.000 euros anuals pels drets televisius, però sense acord no arribarem enlloc».
Aquests diners es repartiran entre les colles?
Patrimoni
«Reclamem que la Generalitat promocioni més el fet casteller»
Recentment, algunes colles han viscut casos d’agressions sexuals. Es pot fer més per part de la Coordinadora?
«Nosaltres ja tenim un protocol establert i que recomanem a totes les colles. El que passa a dins ja és el seu problema i nosaltres no hi podem fer res. Moltes colles tenen els estatuts antiquats i no han incorporat aquest protocol. L’únic que podem fer és recomanar que els actualitzin, l’incorporin i i el compleixin».
Ja s’han reunit amb el nou govern de la Generalitat?
«Sí, primer amb el president Illa i fa poc amb la Conselleria de Cultura».
Què els heu demanat?
Gastronomia l Menús i tapes permetran redescobrir aquest producte
Redacció La tonyina roja del Mediterrani és una veritable estrella internacional de la cuina, valorada arreu del món i amb un port de referència a casa nostra com és el de l’Ametlla de Mar. Un any més i ja en seran catorze, aquest municipi del Baix Ebre dedicarà deu dies a les jornades gastronòmiques de la tonyina roja i a l’especial preparació que en fan els seus cuiners. La festa de la tonyina roja se celebrarà des d’aquest divendres, dia 4 d’abril, fins al diumenge 13 d’abril i el protagonisme seran els cuiners de restaurants i bars caleros, amb plats i tapes especials on el protagonista serà aquest producte. Al llarg de tota aquesta setmana gastronòmica es podrà conèixer i gaudir de la tonyina roja amb activitats dirigides tant a professionals com al públic en general, amb gastronomia,
El port de pescadors de l’Ametlla és el centre de les activitats. Cedida
Els actes centrals seran el 5 i 6 d’abril, amb la novetat del Tuna Cooking
jocs, degustacions, mercat de productes, curses, menús exclusius. Els dies centrals de les jornades seran els del cap
«La nostra proposta és destinar-los al fons social (assegurances i seguretat) de la Coordinadora i una altra part a l’estudi del nou casc. Estem lluny de l’escenari en què les colles puguin rebre directament aquests diners, perquè ara mateix les seves aportacions només cobreixen el 18% del pressupost anual de la Coordinadora. Només la seguretat comporta el 60%. Però, com sempre, això ho decidiran les colles». Sou crítics amb la cobertura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)?
de setmana del 5 i 6 d’abril, quan se celebrarà la Diada de la Tonyina Roja del Mediterrani i la principal novetat d’enguany: el Tuna Cooking per tal de descobrir tècniques per preparar i degustar la tonyina com autèntics mestres de la cuina. L’epicentre del programa serà el port de pescadors de l’Ametlla de Mar.
«Amb els anys ha perdut con-
tingut casteller, però enguany es planteja que la Xarxa i TV3 comparteixin continguts a les seves plataformes. És a dir, documentals, resums, diades... Tot es podrà veure des de totes dues plataformes. I això és positiu».
«Més pressupost, però ens diuen que no poden. També que promocionin més els castells, i més quan enguany es compleixen 15 anys de la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat».
Nàstic. Rebollo, Migue Leal (Pol Domingo, 83’), Antonio Leal (Dufur, 86’), Gorka Pérez, Joan Oriol, Montalvo, Sanz, Roberto Torres (Gorostidi, 66’), Narro (Marc Fernández, 66’), Concha (Jaume Jardí, 66’) i Antoñín. Ponferradina. Prieto, Lancho, Sibille, Andújar, Ramón, Esquerdo (Doué, 80’), Lozano (Cortés, 80’), Carrique, Bustos (Ernesto, 84’), Álex Mula i Costa. Gols. 0-1, Mula (20’); 1-1, Joan Oriol de penal (43’); 2-1, Narro (50’); 3-1, Concha (61’); 4-1, Jaume Jardí (85’) i 5-1, Antoñín. Àrbitre. Jorge Díaz Escudero (murcià). Va mostrar la targeta groga als locals Óscar Sanz, Narro, Marc Fernández i Pablo, i als visitants Álvaro Ramón i Lancho. Incidències. Partit de la jornada 30 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 10.341 espectadors.
El partit Els grana van passar per sobre de la Ponferradina després de remuntar el 0-1 inicial amb una segona meitat excel·lent
Una victòria de les que creen afició. El Nàstic de Tarragona va passar per sobre de la Ponferradina i s’obre pas fins a la segona posició guanyant el gol average al conjunt del Bierzo. Els grana es van sobreposar al gol d’Álex Mula per un error defensiu i van començar a pujar marxes fins a executar una segona meitat perfecta amb una pluja de gols que va acabar amb el 5-1 final.
El Nou Estadi va rebre al seu equip vibrant d’emoció, però va ser la Ponferradina qui va agafar el timó. El conjunt visitant va trobar el seu forat dins de l’àrea i, en una conducció de Bustos, Antonio Leal el va trepitjar dins de l’àrea. L’àrbitre no va veure penal, i el Nàstic es va salvar d’un bon ensurt ben d’hora.
La Ponferradina va continuar amb el monòleg inicial. El Nàstic esperava al darrere amb dubtes, i el conjunt de Javier Rey insistia amb aproximacions tímides que no acabaven en ocasions, però poc a poc desgastaven la defensa grana. Amb els minuts, el Nàstic va millorar per la dreta. Migue Leal i David Concha insistien en atac i reactivaven el conjunt grana.
El Nàstic va assolir la possessió i la iniciativa, però, amb aquests recursos, no sabien com progressar. De fet, poc a poc anava cap al darrere. Gorka Pérez, davant la pressió rival, va perdre la pilota i la Ponfe no va perdonar. Contraatac i llei de l’ex. Álex Mula, sol per la dreta, va rematar amb potència al pal curt per posar el 0-1. El mastegot el va re-
bre el Nou Estadi al complet. Tocava aixecar-se i així es va fer. En la sortida d’un córner, Concha va posar el cap allà on ningú arribava per enviar la pilota al fons de la xarxa, però, com un gat, Prieto va saltar i va aturar l’ocasió.
El Nàstic ja s’havia despertat. Les aproximacions, poc a poc, es convertien en ocasions. Narro va tenir l’empat amb un tir creuat que va sortir per sobre en el travesser. La passada va ser de Roberto Torres. Pilota que tocava el mag d’Arre perill grana. La següent va ser clau. El navarrès va fer un canvi de sentit
amb una passada en llarg cap a Joan Oriol. Carrique va interceptar el centre amb el pit, però el capità, murri, va
aprofitar l’espai per encarar la porteria rival. Carrique va voler rectificar, però, en caure, va cometre un penal estúpid
i el de Cambrils no va fallar. Va posar l’empat amb un tir centrat que va enganyar a Prieto i va recuperar sensacions
Profunditat
Narro i Concha van demostrar que són experts trencant les línies enemigues
abans del descans. A la represa, alguna cosa va canviar. El Nàstic va començar a créixer i es va convertar en un tsunami imparable. Qui va trencar la igualtat va ser Narro. L’extrem va desmarcar-se i Antonio Leal el va veure per executar una passada en profunditat precisa. Narro, davant del porter, va definir de forma exquisida fent-li un barret que va suposar el 2-1. La Ponferradina va voler reaccionar amb un triple canvi, però ja era impossible. El Nàstic guanyava poder per l’esquerra. Narro, Antoñín i
Les declaracions
Dani Vidal:
«Guanyar d’aquesta manera és un escenari que no t’imagines mai»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir més que satisfet ahir després de la contundent victòria del seu equip contra la Ponferradina. Els grana es van sobreposar el gol inicial per acabar de golejar qui era el segon classificat per tancar una jornada rodona a un Nou Estadi amb més de deu mil aficionats. «Et prepares un partit per guanyar, però aquest escenari
Aixecar-se
Els grana van saber remuntar després d’un 0-1 provinent d’un error defensiu
Joan Oriol van començar a cuinar una jugada que va definir l’altra bala màgica grana. Concha va ser l’encarregat de trencar línies dins de l’àrea, va rebre la passada de Montalvo i va definir per sota de les cames del porter per ampliar la distància amb el 3-1. El Nou Estadi donava ànims als seus gladiadors. El gol average estava igualat i la Ponferradina buscava reaccionar. Però el Nàstic en volia més. Els grana es defensaven atacant. Amb el conjunt visitant Completament bolcat a l’atac, els tarragonins van tor-
no te l’imagines mai contra cap equip d’aquesta categoria. S’han donat una mica les coses de cara, però estic content perquè l’entrada del partit ha sigut bona i hem estat bé», va destacar Dani Vidal. El tècnic grana va afegir que «marxes content perquè hem aconseguit superar l’adversitat del 0-1 després d’un error». La clau, segons l’entrenador, ha sigut «donar profunditat als extrems. És el que ens caracteritza i a la represa ho hem aconseguit». Finalment, va subratllar que «estem contents pel resultat i ara toca gaudir, però això passa ràpid i dilluns toca tor-
nar-li el mastegot al seu rival. Tres jugadors grana van sortir al contraatac. Antoñín va liderar la comitiva i va servir en safata el gol a Jaume Jardí. L’extrem, amb sang freda va clavar el 4-1 amb la màxima efectivitat possible. La festa, però, no va acabar aquí. La Ponferradina estava completament fora dle partit i això es va traslladar amb el cinquè. EN un córner, Jaume Jardí va centrar al segon pal i, allà, Antoñín remata tot sol de cap per posar la manera i marcar el gol que tant mereixia després d’un partit d’extrema qualitat del davanter. El Nàstic va ser un tren inaturable que, acompanyat d’un Nou Estadi vibrant, va celebrar una victòria clau en la qual assoleix el gol average i escala a la segona posició.
nar a pensar en el següent partit». Dani Vidal va apuntar que «és un premi al treball
CLASSIFICACIÓ
del dia a dia. Els últims mesos han sigut durs. La temporada passada ha pesat molt tant a nosaltres com a la gent. Que això quedi enrere i veure la Preferent Superior oberta és un goig». El Nàstic ha tornat a rotar a l’onze i els de la banqueta han aportat gols, una tasca que Vidal va destacar perquè «som, probablement, l’equip que més reparteix els minuts de la categoria, Crec que és bo perquè facilita la feina, tots estan endollats i això fa que, en qualsevol moment puc fer canvis sabent que els de la banqueta sortiran per millorar o igualar el nivell que hi ha a la gespa».
1.CyD Leonesa 55 30 15 10 5 48 34
2.GIMNÀSTIC 48 30 13 9 8 42 32
3Ponferradina 47 30 13 8 9 43 32
4.R. Sociedad B 45 30 12 9 9 41 28
5.Zamora 44 30 12 8 10 37 27
6.Andorra 44 30 11 11 8 35 31
7.Barakaldo 44 30 12 8 10 41 33
8.Ourense 42 30 11 9
9.Arenteiro
10.Bilbao
12.Tarazona
13.Lugo
14.Celta
15.Real
16.Osasuna
17.Sestao
18.G. Segoviana 32 30 7 11 12 34 56
19.Barça Atlètic 30 30 5 15 10 38 46
20.Amorebieta 29 30 6 11 13 31 47
L’1x1
Jornada 30
Migue Leal
Insistent
Va obrir forat per la dreta després del 0-1 i no va parar d’intentar fer mal en tot el partit.
Joan Oriol
Astut
Va aprofitar l’oportunitat per forçar un penal i el va executar amb qualitat enganyant el porter rival.
Víctor Narro
Elèctric
És un dels millors jugadors de la categoria capaç de capgirar un partit en qüestió de segons.
RESULTATS
Jornada 30, Primera RFEF
Real Unión-Andorra 0-0
Barça Atlètic-CyD Leonesa 2-0
Lugo-Ourense 0-2
Tarazona-Bilbao Athletic 1-1
GIMNÀSTIC-Ponferradina 5-1
G.Segoviana-Amorebieta 1-1
Osasuna P.-Sestao River 1-5
Zamora-Unionistas 1-0
Arenteiro-Celta Fortuna 1-2
R.Sociedad B-Barakaldo 2-2
PRÒXIMA JORNADA
Celta Fortuna-Barça Atlètic CyD Leonesa-Arenteiro
Sestao River-GIMNÀSTIC
Barakaldo-Bilbao Athletic
Ponferradina-Real Unión
Andorra-Tarazona
Lugo-Gimnástica Segoviana
Amorebieta-Real Sociedad B
Ourense-Zamora
Unionistas-Osasuna P.
Entrenador
Dani Vidal
Feliç
Els ajustos en el pla de partit van sortir millor que bé per desquadrar el joc de la Ponferradina.
Gorka Pérez
Marcat
Va cometre un error que va costar un gol. Va haver de superar els nervis durant el partit.
Óscar Sanz
Amonestat
Es va carregar amb una groga ben aviat es va mostrar més centrat en l’ajuda defensiva.
David Concha
Màgic
Va provar-ho de totes les maneres fins que va ser recompensat amb un gol de qualitat.
Antoñín Cortés
Bèstia
Simplement, és el jugador en millor forma actualment. Pressiona, genera marca. Ho té tot.
Marc Fernández
Esforçat
Va aportar en la pressió i en la lluita mentre que els protagonistes van ser altres.
Dani Rebollo
Vital
Va realitzar aturades de gran nivell que el reafirmen com a titular a la porteria.
Antonio Leal
Assistent
Va executar una passada en profunditat perfecta perquè Narro marqués el 2-1.
Marc Montalvo
Pulmó
Va donar equilibri, oxigen energia a l’equip quan es necessitava. Va sumar una assistència.
Roberto Torres
Franctirador
No va errar ni una sola passada. Veu les jugades i ara té qui és capaç d’aprofitar-les.
Ander Gorostidi
Tàctic
Va entrar per donar més múscul al mig del camp i va ajudar en la millora de l’equip.
Pol Domingo
Sòlid
Va entrar per tancar la porteria grana i no va haver de patir gaire per aconseguir-ho.
Jaume Jardí
Crack
En el poc temps que va estar sobre la gespa, va marcar un gol, va assistir i va topar amb el travesser.
Unai Dufur
Reforç
Va entrar en el tram final de partit i no va tenir gaire temps per destacar en defensa.
Reus FC Reddis. Pepo Campanera, Alberto Benito (Raul Melo, 85’), Pol Fernández, Xavi Molina, Andy Alarcón, Sergi Casals, Ramon Folch, Xavi Jaime (Hugo Moreno, 85’), Sandro Toscano, Ricardo Vaz (Pau Russo 88’) i Joan Torrents (Aitor Serrano, 67’).
Girona B . Sergi Puig, Oriol Comas (Farres del Castillo, 83’), Antal Yaakobishvili, Hugo Anglada (Nil Calderó, 63’), Dawda Camara, Jastin Garcia (Iker Garcia, 67’), Papa Ba (Sánchez, 63’), Raul Martínez, Guillem Trilla (Mora, 46’), Kim Minsu i Jordana. Gols. 1-0, Joan Torrents (31’); 2-0, Aitor Serrano (82’) i 3-0, Pau Russo (89’). Àrbitre. Oriol Cartiel Arasa (Vallès Occidental). Va mostrar la targeta groga als locals Xavi Molina, Xavi Jaime i Sandro Toscano, i als visitants Jastin Garcia, Raúl Martínez, Dawda i Minsu. Incidències . Partit de la jornada 28 disputat a l’Estadi Municipal de Reus amb 3.516 espectadors
El partit l El conjunt roig-i-negre va dominar en tots els sentits al filial gironí i obre una bretxa de 12 punts
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis ho té a la mà. El conjunt roig-i-negre va dominar en tots els aspectes al Girona B per muntar tota una festa a un Estadi Municipal carregat d’afició roig-i-negra. Torrents, Serrano i Russo van posar els gols d’un partit rodó del Reus FC Reddis contra el seu màxim rival a la Tercera RFEF, una categoria que ja se’ls queda curta i que estan a un passet de deixar-la enrere amb un nou ascens.
El filial gironí havia de sumar de tres. No li quedava una altra si no volia despenjar-se de la primera posició. Per aquest motiu, uns primers minuts de control tranquil del Reus van acabar per trastocar el Girona B, que va encadenar un parell d’entrades molt dures i es va carregar amb dues targetes. La tensió era evident, i beneficiava al Reus. El Girona B es va fer amb la possessió, però no podien fer res amb ella. El Reus tenia ben controlada la zona amb els tres centrals i Pepo Campanera no va haver de patir en cap moment.
A partir d’aquí, el Reus va saber créixer allà on el filial gironí deixava escletxes. Sergi Casals es va apoderar de la banda i, quan va arribar a la línia de fons, va executar un parell de centrades precises La primera no troba rematador, però la segona va acabar amb xut de Ricardo Vaz que va obligar a estirar-se al porter Sergi Puig. Amb l’arquer batut a terra, Joan Torrents va activar l’olfacte de depredador i va caçar la pilota morta dins de l’àrea per posar l’1-0 en el marcador.
A la represa, el Girona B va prémer l’accelerador i ho van mostrar amb un contraatac de tres passades. De la defensa al mig del camp i, llavors, en profunditat a la dreta cap a Jordana. El lateral, en arribar a la frontal, no va tenir por en
Els jugadors del Reus FC Reddis celebrant el gol d’Aitor Serrano. Gerard Martí
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.REUS FCR 65 28 20 5 3 51 19
2.Girona B 53 28 15 8 5 57 37
3.Atlètic Lleida 48 28 13 9 6 46 27
4.Peralada 42 28 10 12 6 30 27
5.Tona 42 28 12 6 10 42 42
6.FE Grama 41 28 11 8 9 43 37
7.Badalona 41 28 12 5 11 38 34
8.Manresa 40 28 10 10 8 28 34
9.Europa B 37 28 10 7 11 38 41
10.L’Hospitalet 36 28 8 12 8 31 31
11.San Cristóbal 34 28 9 7 12 21 25
12.Mollerussa 33 28 9 6 13 40 48
13.L’Escala 32 28 8 8 12 27 36
14.Vilassar de Mar30 28 7 9 12 25 37
15.Cerdanyola 29 28 7 8 13 26 40
16.Montañesa 28 28 5 13 10 26 33
17.Sabadell B 27 28 6 9 13 34 42
18.AE Prat 23 28 5 8 15 26 39
RESULTATS
Jornada 28, Tercera RFEF
Tona-AE Prat 2-3
Cerdanyola-FE Grama 0-5
L’Escala-Vilassar de Mar 2-2
L’Hospitalet-Europa B 2-1
Mollerussa-Atlètic Lleida 0-4
Badalona-Manresa 2-1
Peralta-Montañesa 1-1
REUS FCR-Girona B 3-0
Sabadell B-San Cristóbal 0-2
PRÒXIMA JORNADA
FE Grama-Tona
Montañesa-Sabadell B
San Cristóbal-REUS FCR
Girona B-Cerdanyola FC
AE Prat-Badalona
Manresa-L’Escala
Atlètic Lleida-Peralda
Europa B-Mollerussa Vilassar de Mar-L’Hospitalet
Amb el 3-0, el Reus FCR també ha guanyat el gol average al Girona B
executar una rematada potent que va superar Pepo Campanera i que es va estavellar amb el pal i va sortir fora. El Reus va saber mantenir la postura en els millors minuts del Girona i, llavors, també va saber picar quan va fer falta. Els roig-i-negres, esperonats per a la seva afició, van establir de nou el domini del partit, ara permetent-se avançar a l’àrea rival amb floritures que van fer vibrar la graderia del Municipal. Era el moment de gaudir i la perseverança va tenir premi. Aitor Serrano, que va entrar per revolucionar el partit, va engegar el motoret. En el primer intent de regatejar el porter, Puig li va treure la pilota de les botes. Xavi Jaime va rematar el refús, però un defensa la va treure. El tercer refús no va tenir opció. Serrano va encarar porteria i va enviar allà on ni el porter ni els defenses arribaven per matar el partit amb el 2-0. Amb el Girona B vençut, Pau Russo va marcar el tercer per assolir l’average. La festa va continuar a la graderia. Amb ovacions als herois en la seva substitució i càntics amb un desig: l’ascens. Aquest, a 12 del Girona B amb només 18 punts en joc, està més a prop que mai. Així es va entendre al Municipal, que, en acabar el partit, van desfermar l’eufòria amb els seus.
Futbol l El Reus FC Reddis no va caminar sol ahir contra el Girona B. 3.516 espectadors van omplir les graderies de l'estadi reusenc per celebrar amb eufòria el triomf del seu equip, el que és l'entrada més gran de tota la temporada. El tècnic del Reus, Marc Carrasco,
va destacar que «estic content no només pel que em toca com a part de la plantilla, sinó també em sento orgullós i estic content com un aficionat reusenc més. No sé que passarà a partir d'aquí, però aquest ambient és ja un gran èxit». AMQ/Gerard Martí
Nacho: «El Nàstic va voler que renovés, però vaig decidir marxar»
Futbol l L’excentral grana, actualment a l’Intercity, trenca el silenci després de complir la seva sanció de sis mesos
Oriol Castro
Després d’estar a l’ull de l’huracà, canviar d’equip i de grup de Primera RFEF i de complir la sanció de sis mesos sense jugar, Nacho González ha trencat el silenci. En una entrevista a EmartSoccer, l’agència de futbolistes que el representa, l’excentral grana ha expressat com ha viscut els darrers mesos després de la seva sortida de Tarragona. «El Nàstic va voler que jo renovés, però per diferents motius contractuals vaig decidir canviar de club. Vaig conside-
rar que no eren les condicions després del que vaig demostrar al camp», diu González.
L’Intercity CF va apostar pel seu fitxatge, tot i saber que la primera part de la temporada no podria comptar amb el defensa. «Tenia esperança en el recurs presentat pel Nàstic perquè el que se m’havia aplicat com a sanció era un tema que no s’ajustava a la realitat. Hi havia proves bastant clares i concises en les quals es demostrava que jo no vaig agredir a ningú», expressa l’excentral grana. «Ha sigut molt fotut perquè s’ha tacat
El CB Salou supera el Mataró i s’obre pas cap al ‘play-off’ d’ascens en el retorn d’Aragonès (91-56)
Bàsquet l L'OCA Global CB Salou va assolir una victòria important ahir contra l'UE Mataró (91-56). El conjunt salouenc va superar el seu rival directe amb un últim quart demolidor per obrir-se pas cap al play-off d'ascens deixant enrere el play-out. A més, van sumar bones notícies, perquè va ser el retorn de Juanpe Jiménez i Adrià
Aragonès. El partit no va ser tan fàcil com va mostrar el marcador final. Després d’un primer quart igualat, el Mataró va marxar al descans amb un 32-37 a l’electrònic. Tocava remuntar i el Salou ho va fer de la millor manera en el tercer quart. En el darrer, la distància només va fer que ampliar-se per completar un partidàs dels locals. Redacció
«Hi ha proves que mostren que jo no vaig agredir ningú. Mai ho faria»
tament a l’àrbitre Eder Mallo. «Les primeres setmanes ho vaig passar molt malament. Vaig ser un dels més damnificats d’aquell partit. Una persona va decidir fer la seva i marcar-me el futur. Ningú sap que hagués pogut passar si jo no hagués patit la sanció. Això a nivell personal, perquè com a grup, equip i afició d’una ciutat sencera, aquell partit va marcar», exposa González.
No tocar el tema
Els jugadors
la meva imatge quan mai he agredit a ningú en un camp de futbol i se m’ha catalogat d’una cosa que jo mai seré», afegeix González.
El defensa sevillà també exposa que, arran de la sanció, se li han tancat «moltes portes», inclús de l’estranger, ja que, segons explica, tenia «moltes opcions» per escollir i que la gran majoria es van esfumar.
Marcar el futur
Nacho González fins ara no havia parlat del partit contra el Màlaga CF i apunta direc-
El futbolista andalús també es refereix a l’entrevista amb la seva agència al procés judicial d’Eder Mallo. «Prefereixo no tocar molt el tema perquè revius sentiments. Quan surt la notícia i la compartim a casa intentem no estendre’ns molt perquè ens afloren els sentiments i la ferida fa mal. Però, per altra banda, ens agradaria que es fes justícia i, si es determina que allò no va ser legal, han de pagar els culpables. Perquè, si és així, van tirar enlaire la il·lusió d’una ciutat i d’un club», sentencia González.
Més enllà de la sanció, l’aposta de Nacho per l’Intercity no li està sortint com desitjava. Amb només 28 punts, el conjunt valencià és l’últim a la classificació del grup 2 de Primera RFEF i està a sis punts de la salvació. «És difícil, però confiem a aconseguir salvar-nos. He passat moments difícils, però quan vaig tornar em vaig sentir un nen amb sabates noves», expressa González. Nacho va jugar un total de 35 partits amb el Nàstic i va marcar dos gols.
El Sant Antoni venç amb
contundència al CBT amb una exhibició de triples (121-71)
Bàsquet l L'Ibersol CB Tarragona va caure de forma contundent en la seva visita al Sant Antoni. Els blaus es van mostrar incapaços de contenir el vendaval dels illencs, que aconseguien la seva quinzena victòria consecutiva per un contundent 121-71. Els tarragonins es van veure desbordats pels locals ja en els primers minuts i el
partit quedava ja vist per sentència al segon quart, quan el Sant Antoni va superar els 20 punts d’avantatge, una diferència que va continuar incrementant-se a base de triples fins a arribar a la màxima dels 50 punts que reflectia el marcador al final. Els cebetistes tornaran al Serrallo el dissabte per jugar contra el Gandía. Redacció
Hoquei Patins l El
Reus Deportiu va superar amb contundència al PAS Alcoi ahir en el retorn a l'OK Lliga després de la jornada europea. El conjunt de Jordi Garcia va celebrar tota una festa a la Bombonera a costa del conjunt valencià (8-1). El partit aviat es va posar de color roig-i-negre. Martí Casas, Diego Rojas i Maxi Oruste es
van encarregar de posar el 3-0 a la primera meitat. Els joves Carles Casas i Roger Fargas van posar la maneta abans del descans. A la represa, amb un Alcoi totalment batut, Rojas i Casas van ampliar distàncies amb el seu doblet. De poc va servir el gol de l'honor de l'Alcoi, perquè Fargas va posar el 8-1 final poc després. Redacció
Món l Va ser detinguda amb divuit anys i complia una sentència de cadena perpètua per tràfic de drogues
ACN
La jove catalana Fàtima Ofkir, alliberada després de set anys de presó a Oman, va aterrar ahi al matí a l’aeroport de Barcelona, enmig de l’expectació de familiars i amics. Ofkir va ser detinguda l’any 2018 amb només 18 anys i estava complint una sentència de cadena perpètua per tràfic de drogues. El sultà d’Oman l’ha amnistiat coincidint amb la fi del Ramadà i la veïna de l’Hospitalet de Llobregat ha pogut tornar a casa. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va agraïr en declaracions a Catalunya Ràdio la «humanitat» del sultà i va assenyalar que es va gestionar una arribada «discreta» de la Fàtima. La jove va dir a través d’un vídeo que quan se senti «una mica millor i esti-
gui totalment estabilitzada» atendrà la premsa.
La jove va arribar a l’aeroport i l’abandonà sense ser vista. La seva mare i alguns amics l’esperaven a la porta de les arribades de la T-1. «Ja soc a casa i quan em senti una mica millor, quan estigui perfectament estabilitzada podré parlar amb tots vosaltres, però per ara ja soc a casa», va dir en un vídeo distribuït per Vosseler Advocats, que la representa.
Mònica Santiago, la seva advocada, va demanar disculpes a les persones que la van anar a rebre. «Ha sigut impossible», va dir, alhora que va demanar una «mica de paciència fins que la Fàtima pugui estabilitzar-se i afrontar una roda de premsa o una conversa».
En declaracions posteriors
Economia l El president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, va amenaçar ahir amb la imposició d’aranzels d’entre el 25% i el 50% a les importacions de Rússia si no hi ha un acord de pau per a Ucraïna. Ho va dir en una entrevista a la cadena NBC News en què va advertir que si no s’acaben les hostilitats serà «culpa de Rússia» i
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Avui, l’Oriol fa 19 anys, per molts anys!!! El nostre primer bebé ja és un noi cada cop més independent.
imposarà impostos a «tot el petroli que surti de Rússia». També va dir estar enfadat per la proposta del president rus, Vladímir Putin, de crear un govern provisional que rellevi l’actual president ucraïnès, Volodímir Zelenski. «Aquest tipus de comentaris no van en la direcció correcta», va dir el president dels EUA, Donald Trump. ACN
El sultà d’Oman, Haitham bin Tariq, l’ha amnistiat coincidint amb la fi del Ramadà
a Rac1, Mònica Santiago va explicar que la Fàtima està molt bé, però «no s’ho acaba de creure i encara està aterrant». Va explicar que van decidir que la jove marxés finalment de forma discreta de l’aeroport pel seu estat emocional, ja que l’arribada va ser una «mica caòtica».
La Fàtima s’ha hagut de fer passaport perquè no tenia cap documentació que la identifiqui i va ser «bastant complicat». Durant els aquests tràmits, va ser atesa pels serveis mèdics. «No parava de dir que tot li semblava que anava molt ràpid», va explicar.
Recursos l L'empresa té fins al maig per liquidar les seves operacions al país caribeny
EFE
La guerra comercial impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump, s’agreuja dia rere dia. Segons diversos mitjans nord-americans, el republicà va avisar ahir als socis de la petroliera veneçolana PDVSA que els seus permisos per exportar cru i derivats des de Sud-amèrica van quedar cancel·lats. L’anunci del mandatari es va sumar a una llarga llista de mesures hostils contra empreses estrangeres i afecta a una de les grans energètiques de l’estat espanyol, Repsol. Així mateix, entre les companyies perjudicades hi ha la nord-americana Global Oil Terminals, la italiana Eni, la francesa Maurel & Prom i la índia Reliance Industries, que
van rebre permisos per operar amb cru veneçolà a les seves refineries d’arreu del món de manera excepcional a les sancions contra el chavisme.
Les llicències de totes aquestes empreses van ser atorgades durant el mandat del demòcrata Joe Biden, però moltes de les petrolieres amb permís ja havien suspès les importacions de petroli veneçolà després que aquesta setmana Trump ordenés un aranzel del 25% als compradors de cru i gas veneçolà. No va ser el cas de Repsol, que va sol·licitar autorització per operar a Veneçuela i evitar així les sancions. L’energètica espanyola tenia, fins ara, una gran presència als Estats Units.
Els esforços de l’administració republicana per aïllar
Després es va traslladar al despatx d’advocats de Voseler, on es va reunir amb el seu pare i la seva mare. Santiago va reconèixer que li preocupava bastant l’estat emocional de la jove després d’estar set anys en una presó enmig del desert, sobretot amb el pas dels dies.
El ministre d’Exteriors va precisar que la jove catalana va aterrar a les 07.25 hores al Prat i que estava «bé i emocionada». «Hem gestionat que pogués passar per una zona discreta de l’aeroport. El més important ara és que pugui tornar a la normalitat al més aviat possible», va insistir Albares, que va tornar a agrair el «gest» del sultanat d’Oman i les «nombroses» gestions diplomàtiques per aconseguir l’alliberament de Fàtima Ofkir, arrestada el 2018 després de ser enxampada amb set quilos de morfina en un hotel de Masqat, la capital d’Oman. «Era una persona molt jove i a vegades es poden cometre errors. Però el més important és que ara té l’indult i que la condemna ha acabat», va valorar el titular d’Exteriors, UE i Cooperació, José Manuel Albares.
La petroliera no va paralitzar la seva producció davant les amenaces de Trump
Veneçuela no han cessat des del retorn del magnat a la Casa Blanca. Trump lliure una batalla en què també hi juga un paper fonamental la immigració: el país sud-americà s’ha oposat puntualment a acceptar ciutadans depor-
tats dels Estats Units amb doble nacionalitat, veneçolana i nord-americana.
El febrer passat, el país sota el règim de Nicolás Maduro va exportar 910.000 barrils diaris de cru i combustible, superant els 867.000 del gener.
En aquest context, les empreses són les que ara assumeixen les conseqüències, ja que tenen fins a finals del mes de maig per liquidar les operacions al país llatinoamericà.
k Editorial k
L’aeroport de Reus ha encetat aquest diumenge una nova temporada en la qual, segons la previsió del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, es pot assolir la xifra d’1,3 milions de passatgers. D’aquesta manera es confirmarà la progressió positiva que ha experimentat el trànsit de viatgers a la infraestructura reusenca. El 2023 ja va aconseguir superar per poc el milió de passatgers i ja l’any passat la xifra va pujar a 1,181 milions. Són xifres importants, però encara ho són més si es té en compte el dany que la pandèmia va provocar a la circulació de persones, en general, i
al trànsit turístic. En cas de complir-se la previsió, enguany l’aeroport estaria en xifres de rècord, que es va assolir el 2011, amb 1,36 milions. Un dels objectius clars del sector turístic sempre ha estat el de la desestacionalització i, en aquest sentit, també caldria aconseguir que la temporada aeroportuària també hi estigués vinculada, estirant-se fins al novembre. En qualsevol cas és una infraestructura que aconsegueix créixer malgrat que no s’ha aconseguit millorar cap aspecte de connectivitat o de quina manera podria esdevenir un complement tècnicament viable de l’aeroport del Prat.
k Tribuna k
El crit unànime de la societat civil catalana davant el greuge que suposa el fracàs logístic ferroviari al país, és només la punta de l’iceberg, que comporta, no solament la fallida dels trens, sinó també la gestió deficitària de les infraestructures, on cada dia podem veure com la paralització de l’AP2 i el seu entorn, deix aïllada Catalunya, no solament en perjudici de la seva ciutadania, sinó també, a efectes pràctics, a una indústria depenent del ‘camió’, i impotent davant la situació exposada.
El marc esmentat, malauradament, només mereix ‘fugides’ per part dels responsables polítics que, en tot cas, no plantegen cap solució real, dedicant-se a posar en pràctica ‘el tu més’, a l’hora de donar respostes, que ni són ni se les espera, en un exercici compartit d’impotència que ens col·loca en un model molt preocupant i al que, sembla ser, no es veu sortida.
Podem quedar-nos en els ‘discursos’ o les ‘promeses de futur’, però poc o res en la trobada d’alternatives possibles al respecte, que els diferents sectors implicats posen sobre la taula. És evident que ningú vol el marc vigent, però això no és excusa per trobar respostes pràctiques i viables al respecte; és cert que es volen buscar alternatives com els ‘autobusos’, però també aquí la cosa poc funcionarà pel que fa als viatgers ferroviaris, per tant, s’haurà d’analitzar objectivament perquè no és vàlida l’alternativa i buscar respostes; pel que fa a la infraestructura viària, amb milers de perjudicats, cues impossibles, queixes de tothom, etc., crec que és vital valorar el que suposava la situació abans de l’alliberament de tarifes i el problema d’avui, no sigui que les conseqüències de la derogació indu-
Lluís Badia
Advocat
ïda ens hagi col·locat en un marc cap a l’abisme.
Estem, per tant, davant un ‘repte logístic’, on els clients, ciutadans, empreses i autònoms, no reben cap proposta alternativa amb mínimes garanties, amb el que comporta que la ‘satisfacció’ d’uns i altres ens situa davant d’una anarquia, on res és segur, i tot està plantejat en funció d’una improvisació permanent, això sí, amb declaracions davant de la realitat i buscant en el ‘fet estadístic’ la justificació del que succeeix. No oblidem que les Administracions competents, en cada cas, són les responsables d’oferir un servei als seus ‘clients’, ciutadans o iniciatives d’ordre empresarial i, per tant, no es ‘poden amagar’ davant la situació de desfeta a la qual assistim. En logística són vitals conceptes com el ‘rendiment’ i la ‘rapidesa’, i aquí és on falla tot, ja que no solament es pot garantir quelcom indicatiu sinó que l’evidència ens deixa en un marc de sorpresa inacabable.
amb noves propostes; és de rebut parlar del tema, fent una anàlisi del perquè som aquí, inclusiu podem buscar responsables subjectius del perquè, però, en tot cas, aquesta dinàmica és un ‘pur brindis al sol’ que l’únic que vol és justificar i buscar responsables sense cap solució concreta, passant-se la pilota de manera irresponsable.
No puc estar d’acord, a més de tot l’esmentat, en què es busqui fer del tema logístic una gestió ‘d’ordre polític’, on totes les opcions partidistes puguin buscar la seva rendibilitat electoral, en una proposta sense cap solució urgent, seria millor esmerçar els esforços en buscar respostes possibles en el moment vigent, que segur que existeixen, si se sap aparcar el debat general per dedicar-nos a buscar sortides a curt termini.
Les Administracions competents, en cada cas, són les responsables d’oferir un servei als seus ‘clients’, ciutadans o iniciatives d’ordre empresarial i, per tant, no es ‘poden amagar’
Ja sé que el fàcil és teoritzar sobre el tema, manifestar-se, fer declaracions, etc., però el que és evident és que es fa necessari donar respostes a la ‘queixa compartida’ de tots els damnificats,
k Tribuna k
L’Ajuntament de Reus només ha executat un 19,6% de les inversions pressupostades l’any passat. Aquesta dada hauria passat desapercebuda, intencionadament per part del Govern municipal, si no fos perquè Junts vam posar-la damunt la taula. Evidentment, vam posar el crit al cel en el debat sobre la liquidació dels pressupostos durant l’últim ple al consistori. Sens dubte, és una xifra demolidora que constata dues realitats: la mala de ges-tió i la falta de transparència del tripartit de PSC, ERC i ARA. Anem a pams.
Per entendre millor el que representa aquest percentatge d’inversió, podem resumir-ho, gràficament, en què el tripartit reusenc només ha executat 2 euros de cada 10 pressupos-tats per inversions que haurien de servir per millorar la ciutat. I, per desgràcia, no és un fet puntual, sinó que és una tendència. En el primer any de mandat, tan sols va executar 3 eu-ros de cada 10. Això vol dir, que lluny de corregir el desgavell, la situació ara encara és més preocupant. L’Ajuntament va de mal en pitjor.
El motiu principal d’aquest desori és evident: PSC, ERC i ARA no poden executar inver-sions, si abans no han fet la feina prèvia. És a dir, definir els projectes, aprovar-los i licitar-los a temps. No ho han fet perquè no tenen ni criteri, ni estructura, ni capacitat per gestio-nar. Ara bé, la gota que fa vessar el got és que tampoc tenen cap pla per revertir aquesta situació insostenible per al present i el futur de Reus.
Lògicament, no poden excusar-se en una manca de recursos. Tenen 45 milions pendents d’executar del 2024 i han aprovat 22 milions més per al 2025. En total, doncs, 67 milions d’euros que podrien estar invertits a millorar els carrers, la seguretat, els equipaments i el conjunt de serveis de la ciutat, però que continuen bloquejats per la falta de planificació i lideratge d’aquest govern. A més, l’any passat va rebre 6 milions d’euros addicionals de l’Estat espanyol; una injecció extraordinària que qualsevol govern eficient hauria aprofitat. Però què en va fer el govern de Guaita?
No ho sabem.
Opcions publicitades com les prioritzacions de tràfic, en l’àmbit horari, intentant coordinar els interessos ciutadans i empresarials, millora real d’alternatives al tren, de manera efectiva, i no com fins ara, haurien de ser base per poder discutir, de tu a tu, amb els implicats, sense descartar valorar decisions preses que ens han portat al model vigent en la sobreutilització de l’AP7. Per tant, estic segur que existeixen decisions a prendre, segurament sorprenents, però que podrien ser un pas endavant per buscar respostes possibles. El que no és assumible és seguir ubicats en un marc de frustració compartida, amb costos d’accidents greus i vides que es perden, sense fer res i ‘declarant’ en funció de la justificació sense abordar alternatives.
I tampoc ho sap la ciutadania. De fet, aquesta és la segona qüestió a la qual volem referir-nos: la falta de transparència. PSC, ERC i ARA no han donat cap explicació pública als reusencs sobre la liquidació dels pressupostos del 2024. És inaudit, almenys des de fa molts anys a l’Ajuntament, quan lideràvem els anteriors equips de govern. Retre comptes és una obligació ineludible de tots els representants públics, que el tripartit se salta amb total lleugeresa. I només podem atribuir-ho a dos condicionants: la seva deixadesa o la seva mala fe. O a les dues alhora. En tot cas, hi ha una lectura que ens sembla inqüestio-nable: amaguen aquestes dades per intentar amagar la seva incompetència. En tot cas, el tripartit reusenc disposa de recursos econòmics —a costa també d’una puja-da d’impostos injustificada per segon any consecutiu—, té un ajuntament sanejat per part de l’anterior govern i, per tant, l’únic que hauria de fer és executar. Però, per part seva, no hi ha ni planificació, ni gestió, ni ambició. I tot això és conseqüència d’un pecat capital: PSC, ERC i ARA no tenen un projecte de ciutat. Que només hagin executat un 19,6% de les inversions, i en un percentatge similar durant el primer any de mandat, demostra que no saben on volen anar i, per tant, que no saben on volen portar la ciutat. És trist, però és així. I els reusencs en paguen els plats trencats. L’única part positiva de tot plegat és que cada dia que passa és un dia menys pel canvi que Reus necessita. Des de Junts, com a única alternativa possible, treballem perquè la nostra ciutat no tingui projectes aturats ni perdi més oportunitats.
Teresa Pallarès Cap de l’oposició i portaveu del Grup Municipal de Junts per Reus
Mariluz Caballero
Portaveu adjunta del Grup Municipal de Junts per Reus
Igualtat l A l’acte, celebrat dijous, hi van participar disset persones amb diverses discapacitats intel·lectuals
Down Tarragona i Parc Cen tral, amb la col·laboració de diverses marques presents al centre comercial, van cele brar amb gran èxit el passat dijous una desfilada de moda en el marc del Dia Mundial de la Síndrome de Down. L’es deveniment va tenir lloc a la plaça central del complex i va captar l’atenció de nombro sos visitants. Aquesta iniciati va, que es va dur a terme per primera vegada a la ciutat i va tenir com a objectiu promou re una societat més inclusiva a través de la moda.
La desfilada va comptar amb la participació de 17 persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals —la participant més jove amb tan sols 16 anys—, totes elles integrants
del projecte Blau d’inserció laboral de Down Tarragona. Dues d’aquestes persones van exercir com a presentadores,
mentre que la resta van llu ir els models a la passarel·la. Marques reconegudes com Botticelli, Jack & Jones, Mu
nich, Etam, FC Barcelona i JD Sports, totes presents al cen tre comercial, van col·laborar cedint peces de les seves col·
Mor als 90 anys l’actor Richard Chamberlain
Obituari L’actor nord americà Richard Chamber lain, conegut per ser l’es trella de produccions com la minisèrie Shogun (1980) o The Thorn birds (1983) ha mort als 90 anys, segons va informar ahir el seu agent.
La seva defunció va ocórrer a Waimanalo, a Hawaii, a causa de certes complica cions derivades d’un vessa ment cerebral. EFE
Necrològiques
Reus
María del Carmen Ruiz Egea.
Ha mort als 61 anys.
Aquilina Molina Ojeda.
Ha mort als 97 anys.
Ramon Compte López.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
la integració laboral de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.
L’esdeveniment es va celebrar per primera vegada a la ciutat i va servir per conscienciar
leccions per a la desfilada. A més, Parc Central va contri buir amb un val de 200 euros.
Tant els participants com els seus familiars i acompa nyants van valorar molt po sitivament aquesta iniciativa, i es va expressar el desig que pugui tenir continuïtat en fu tures edicions.
L’activitat es va emmarcar dins la setmana de sensibi lització impulsada per Parc Central i Down Tarragona amb motiu del Dia Mundi al de la Síndrome de Down. Aquesta setmana especial també va incloure una expo sició fotogràfica centrada en
A més, durant tota la set mana, deu persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals similars van participar de forma voluntària en diverses tasques diàries dins dels esta bliments comercials i empre ses ubicades a Parc Central. Entre aquestes empreses hi havia JD Sports, Encuentro Moda, Etam, Ikea, Botticelli i New Capital, que gestiona l’aparcament. Així mateix, el supermercat Esclat i la firma Munich van sumar se a la ini ciativa acollint participants durant el dijous i el divendres. Totes les activitats desen volupades durant la setmana de sensibilització van esdeve nir una experiència enriqui dora per als joves de l’associa ció sense ànim de lucre Down Tarragona, contribuint al seu desenvolupament d’habili tats professionals i personals com l’autonomia i la confian ça. L’objectiu d’aquestes acci ons és fomentar una societat més inclusiva i compromesa amb la igualtat d’oportunitats per a tothom.
Participants de l’activitat programada al municipi.
El Voluntariat per la llengua arriba a Ulldemolins amb un grup de conversa setmanal
Català l El Voluntariat per la llengua ha arribat a Ulldemolins amb un nou grup de conversa impulsat pel Servei Comarcal de Cata là del Priorat i una voluntà ria, amb el suport de l’Ajun tament. Aquesta iniciativa compta amb divuit partici pants que es reuneixen cada dilluns de les 18 a les 19 h a la Biblioteca del Centre Cívic. El
projecte, que es va engegar el 24 de març, complementa els grups ja existents a Vilaplana i la Vilella Baixa, oferint una oportunitat per practicar ca talà en localitats petites on no hi ha cursos específics per a nouvinguts i fomentant així l’ús social de la llengua, la co hesió entre els participants i la seva integració a la comu nitat local. Redacció
L’horòscop
21/03 al 19/04
Has de ser més ràpid que els altres, no tot t’ho donaran de la mà. Lluita pel que vols demostra amor a les persones que vols a prop.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Bona jornada per a avançar en el professional si domines una mica la inquietud mental. Aguditza el teu enginy posa-ho en pràctica.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Ves amb compte no en el que dius sinó com ho dius. Estàs en un període planetari on amb facilitat les teves paraules poden ferir.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Per molta bona voluntat que posis en tot no esperis una recompensa immediata. Només qui més t’aprecia tindrà unes belles paraules amb tu.
23/08 al 22/09 VERGE
Un sense nombre de bones ocasions se’t presentaran durant la jornada d’avui. El teu avanç és segur però treuli més partit mantenint fermesa.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Es prometen durant el dia diversos esdeveniments importants de cara al social professional. Tindràs una nit molt boja, passional ardent.
BESSONS
21/05 al 20/06
La signatura de contractes o la inversió de diners les propostes que et facin avui estan bé vistes pels planetes. No dubtis a actuar.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Càrregues laborals i frecs amb superiors podrien fer-te precipitar en les teves decisions. Ten calma tacte a l’hora de discutir els teus plans.
20/01 al 18/02 AQUARI
Els teus vols imaginatius estan a l’ordre del dia, intenta donar-los cos en una activitat artística però no els projectis en la teva vida.
21/06 al 22/07 CRANC
Dia bastant incontrolat per part teva. No es descansarà bé estaran els nervis alterats. Es plasmaran diversos canvis en les teves labors.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Sobretot el sexe oposat no es posarà d’acord amb les teves idees. Això dificultarà la teva expressió produirà diversos altercats.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Voldràs avançar més ràpid que tots en la teva tasca si el treball el fas de manera solitària però escoltant molt atentament el consell dels altres.
TARRAGONA:
Salomo Tuset, Oriol Plaça Ponent, 2 Telèfon 977 213 533 Pujol, Hereus de Artur
St. Pere St. Pau: Bloc S. Joan. Telèfon 977 200 413
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Pellicer, C. B. Av. Mediterrani, 1 Telèfon 977 757 623.
SALOU:
Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.
LLOGO PÀRQUING Avgda. Catalunya. Tel: 661.327.515
LLOGUER D’HORTS urbans tancats i preparats per cultivar amb reg automàtic. Accés restringit amb càmeres de vigilància. Cambrils (Carretera Misericòrdia). Tel. 600.235.572 WhatsApp
COMPRO PISO en REUS
PAGO AL CONTADO Tel. 640.966.732
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
ALBERT. MASAJE sensitivo en camilla. Tel. 678.858.418
MASAJES RELAJANTES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
TAROT
MAESTRO KINA AFRICANO
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Elles: tercera temporada
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Elles: tercera temporada
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r) CANAL REUS TV
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Connecticat
11:30 Com la nit i el dia. Cabaret
12:00 SPi+TV
12:30 Destí 2030
13:00 Connecticat
14:00 Notícies 12. Edició migdia
15:00 Com la nit i el dia. Cabaret
15:30 Destí 2030
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12. Edició migdia
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12. Edició vespre
21:00 La tertúlia del Dorsal 12
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies 12. Edició vespre
23:00 La tertúlia del Dorsal 12
23:30 Aventurístic
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Peça teatral per a ésser cantada en part, amb acompanyament orquestral. Lletra grega. 2. Que expressa libidinositat. Un rus sense cua. 3. Serf a l’antiga Esparta. Petita palmera. 4. El nostre planeta. Planta de les papilionàcies. Individu d’un poble de llengua indoeuropea. 5. Primeres nascudes. 6. Cap d’indi. Talonadora. Cinquanta. 7. D’una vall dels Pirineus. Satèl·lit. 8. Capacitat especial. Gala. Ànim a mitges. 9. Primer home, segons Moisès. País de l’Àfrica oriental. 10. Mort que no sabia nedar. Parlarà. 11. Una mica d’aigua. Sentència canònica d’excomunió. Comença la rauxa. 12. Aires forts. Escórpora. VERTICALS: 1. Conjunt d’esports d’origen grec. Marxa des del sud. 2. Orifici que comunica l’estómac amb el duodè. No és quadrat. Vocal. 3. Cautxú vulcanitzat. Afany incomplet. 4. Tret des del sud. Cadascun del preceptes del decàleg. 5. Pedòleg. Vapor que es produeix a l’estómac. 6. Quasi tinc. Molt atrevit, molt. 7. Marxaven de viatge. Luterà sense peus. 8. Oreneta que ens ve a visitar els estius. Pot ser la dreta o l’esquerra. 9. El ruc que sempre hi ha a tots els parlaments. Individu que viu a una illa a prop d’Anglaterra. 10. Una mica de llum. Cau, amagatall, lloc on sol fer cap a recollir-se algú. Peça en forma de casquet circular. 11. Eclesiàstic. Fer el niu. Final del dia. 12. Té ales i vola. Conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans. En aquest instant.
Màxima Mínima
23º 9º
Previsió pel Camp de Tarragona
VILA-SECA:
Mas Castelltort, Lourdes Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Vinyols i Els Arcs: Plaça de la Concòrdia. Telèfon 977 794 751.
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517.
EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Estat del cel Cel serè en general, amb algun estrat baix a punts de la meitat sud del prelitoral i de l’altiplà Central fins a l’inici del matí. Independentment, a partir de mig matí es podria formar algun núvol baix al litoral central i al sud de la Costa Brava, així com durant la segona meitat del dia al litoral sud.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament o localment moderadament més alta, tret de punts de l’Alt Empordà on baixarà moderadament. La màxima pujarà entre lleugerament i moderadament en general, sobretot a l’interior i en especial a punts del Pirineu, on l’ascens serà notable.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
DULCES MASAJES COMPLACIENTES. Tel. 613.458.067 SALIDAS
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual. ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! Llama al Tel. 638.320.349 ALTRES
El Niño de Elche: «Cantar a lo gitano és tot el que sigui confrontació amb el que és acadèmic»
Entrevista El pròxim dissabte 5 d’abril l’artista multidisciplinari presentarà ‘Cante a lo gitano’ al Fortuny en el marc del Festival Accents
Abans de parlar de l’espectacle que presentes, explica’m què és, per a tu, cantar a lo gitano. «Cantar a lo gitano té molt a veure amb acollir estètiques diferents que, molt sovint, es consideren antagòniques, però que per a mi tenen una estètica semblant. També té molt a veure amb una idea alliberada de les formes estilístiques predeterminades en el flamenc. És entendre el flamenc com una expressió sonora, amb les seves ru-
gositats i dissonàncies, amb els seus ritmes trencats… Tot el que sigui confrontació amb allò que és acadèmic, per a mi, també és cantar a lo gitano». Aquest espectacle es basa en la reescolta del repertori de Manuel Torre, el Niño de Jerez. Parla’m d’ell. «És el meu cantaor preferit. I, curiosament, també és el cantaor que enarboren els ortodoxos, tot i que intueixo que és perquè no l’han escoltat
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
gaire… Perquè el Niño de Jerez condensa totes les filosofies que precisament ells ataquen. Jo l’entenc com un trampolí des del qual puc seguir desenvolupant tota aquesta filosofia que et comentava abans. Els mites serveixen per a això, no? No tant per desmitificar-los com per remitificar-los. Manuel Torre concentra els clixés del gitano, del cantaor anàrquic, del cantaor de Jerez, pur, autèntic, amb enjundio, amb duende… I, per tant, em resulta una bona plataforma des d’on submergir-me en totes aquestes coses que té l’ideari del flamenc».
L’espectacle parteix d’un disc
homònim en què t’has envoltat de figures com Yerai Cortés, Rocío Márquez, Ylia, Perrate o Eric Jiménez (de Los Planetas) entre altres.
«Tots tenen aquest esperit de lo gitano. Yerai sempre ha sigut el meu company fidel, però és que, a més, sempre he pensat que ell era el guitarrista idoni per acompanyar totes les intuïcions que jo tinc. Roció i Perrate són dues veus estilísticament molt separades, però que conformen l’arc del que per a mi seria cantar a lo gitano I pel que fa a l’Eric o a la Susana Hernández, buscava persones que tinguessin una mirada més concreta sobre el que necessitava per a cada cançó».
Parlen de tu com una artista en constant procés de mutació artística. En quin punt ets, ara? «Mira, justament ahir vaig llegir un aforisme, que segurament me’l tatuaré, que deia que Mai som on som. M’hi sento molt reflectit. Ara estic fent moltíssimes coses i aquesta transmutació que comentes té a veure amb aquell clixé d’influències molt diverses. Ara mateix, entre altres coses, estic escrivint un llibre nou sobre el flamenc i petits assajos més sarcàstics, també estic treballant en un nou disc amb Refree que el presentarem al Sonar…». Explica’m què ens trobarem, els espectadors, al concert del Fortuny.
«No és tant un concert com un espectacle. Jo treballo més amb la idea d’espectacle, amb les seves narratives, els seus moviments, les seves llums, etcètera. Hi desenvolupo part del repertori, però és un repertori mòbil, perquè les persones que m’acompanyen en el directe no són les del disc, i perquè les necessitats escèniques sovint no tenen res a veure amb les del registre sonor. Veureu un recital de cante en el sentit del repertori, però amb molts elements teatrals i performatius, que és el que m’ha interessat més en els últims temps».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Un vehicle pateix un accident a la rotonda de les Gavarres, resultant il·lès el conductor Successos Desigualtats en els pantans de Tarragona: el de Siurana està al 22% i el de Riudecanyes al 49% Recursos
Hem sabut que el vermut Miró ha estat guardonat com el millor de Catalunya d’enguany per a orgull i joia de tot reusenc que s’ho valgui i, encara més, dels acèrrims seguidors de la cercavila del Masclet. Entre vermut i vermut, també celebrem l’èxit de l’hoquei del Reus Deportiu, recent campió de la Copa, o l’engrescadora trajectòria del Reus FC Reddis de futbol que va primer destacat del seu grup de tercera federació amb aspiracions fonamentades a pujar a segona federació. Es consolida, a poc a poc, la remuntada del nostre futbol després del desastre del Reus Deportiu a mans d’interessos de fora vila. Ara que s’acosta Setmana Santa i els armats ja preparen les llances –la teatralitat, plasticitat i iconografia de les processons catòliques és insuperable– m’ha vingut al cap el costum dels emperadors de l’antiga Roma de regalar blat i entrades per a les curses de carros i altres espectacles a fi de mantenir el poble distret dels seus trencacolls. Pannem et circemces (pa i circ) és una expressió creada per Juvenal, autor romà, al seu recull de poemes titulat Les Sàtires que, com sabeu, s’ha traslladat a l’època moderna amb la mateixa intenció de descriure com el poder manté el poble entretingut per tal que no s’interessi gaire per la política. No en coneixem gran cosa dels indicatius socioeconòmics locals però, si més no, d’esbarjo en tenim i no paro de trobar-me gent cofoia amb els assoliments esportius. Cap alegria no sobra quan la Unió Europea ens ha alertat d’un possible esclat bèl·lic a diversos països del continent. Tampoc no hi sobraria gens una ampolla de vermut de Reus a la ‘motxilla de 72 hores’ que tots hem de tenir enllestida per si dallonses.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
