Societat 4 i 5
Els ciutadans omplen les zones verdes per gaudir un any més de la tradició de la mona
Societat 2 i 3
El Govern central i la Generalitat decreten tres dies de dol oficial
El conclave de cardenals, que en designarà el successor, començarà entre el 6 i l’11 de maig
El Ministeri de Transports licita l’estudi informatiu dels nous accessos ferroviaris al Port que eliminarà les maniobres dels trens de mercaderies que ara es fan al front marítim 6
La Plataforma de Mas Iglesias ja supera les 5.000 signatures per fer la consulta popular Reus
l 12
Laboral
Els treballadors de PortAventura convoquen vaga pel pont del Primer de Maig
l 14
Societat l Els dotze anys de càrrec s’han caracteritzat per un acostament a les classes populars i als col·lectius vulnerables
Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, ha mort aquest dilluns als 88 anys d’edat. Ho ha anunciat en una compareixença des del Vaticà el cardenal Kevin Farrell, que ha detallat que la defunció ha estat a les 07.35 hores. «El bisbe de Roma Francesc ha tornat a la casa del pare», ha dit. El pontífex, que va estar diverses setmanes hospitalitzat per problemes respiratoris, va reaparèixer diumenge al balcó per impartir una benedicció als assistents a la plaça de Sant Pere del Vaticà. També va rebre durant el dia el vicepresident dels Estats Units d’Amèrica, JD Vance.
El Papa va ingressar a mitjan febrer a l’Hospital Gemelli de Roma per una insuficiència respiratòria aguda provocada alhora per virus, bacteris i fongs. Després de rebre l’alta, seguia un tractament farmacològic des del Vaticà i els darrers caps de setmana s’havia anat mostrant en públic.
Nascut a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, va ser escollit cap de l’Església Catòlica el 13 de març del 2013 després de dos dies de conclave i cinc votacions. Amb 76 anys es va convertir en el primer bisbe de Roma d’origen americà, el primer de l’hemisferi sud, el primer no europeu des del segle VIII i el primer jesuïta que ha tingut la Santa Seu. Ha estat el 266è pontífex i els 12 anys de càrrec s’han caracteritzat pel gir que va marcar a l’Església cap a les classes populars i cap als col·lectius vulnerables, com ara els homosexuals.
Fill d’un matrimoni d’italians, als 17 anys va patir una greu afecció respiratòria que va obligar a extirpar-li una part del pulmó. Es va diplomar com a tècnic químic en una escola secundària industrial i va treballar un temps en un laboratori analitzant la higiene d’aliments.
Amb 21 anys, el 1957, va prendre la decisió de convertir-se en sacerdot i va ingressar al seminari. L’any següent es va traslladar a un noviciat
Jorge Mario Bergoglio es convertia en el papa Francesc el març de 2013
El seu papat ha estat marcat per una clara obertura de l’església
jesuïta de Santiago de Xile, on el 1963 es va llicenciar en Humanitats. Va tornar al seu país i del 1964 al 1965 va ser professor de Literatura i Psicologia en una escola jesuïta de Santa Fe. Va fer estudis de Filosofia i Teologia fins al 1970, i va ser aleshores quan va rebre una gran influència de la Teologia de l’Alliberament, un corrent progressista i alternativa de l’Església molt difosa a l’Amèrica Llatina als anys 60. Va ser ordenat sacerdot el
13 de desembre del 1969, poc abans dels 33 anys. Entre el 1970 i el 1971 va estudiar al col·legi jesuïta d’Alcalá de Henares (Madrid) i el 1973 va jurar els vots d’aquesta orde, del qual va ser superior provincial a l’Argentina entre el 1973 i el 1979.
A partir de llavors va fer una llarga carrera que no es va veure estroncada ni per la dictadura militar argentina (1976-1983), durant la qual va continuar progressant. En aquells negres anys de la història argentina, va intentar salvar alguns sacerdots perseguits pel govern. Després d’una breu estada a Alemanya el 1986 per acabar la tesi doctora, va tornar a Buenos Aires i després va ser enviat uns anys a la província argentina de Córdoba. El 20 de maig del 1992 va ser consagrat bisbe titular d’Auca per exercir com un dels quatre bisbes auxiliars de Buenos Aires. El 3 de
juny del 1997 va ser designat bisbe caodjutor a l’arxidiòcesi de Buenos Aires i va prendre el càrrec d’arquebisbe de Buenos Aires el 28 de febrer del 1998.
El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va fer cardenal i va ser president de la Conferència Episcopal argentina del 2005 al 2011. Durant el seu mandat a la capital argentina, va ser conegut i reconegut pel seu apropament als pobres i als malalts. Es va oposar a la legalització de l’avortament i el matrimoni homosexual que promovia el govern de Néstor Kirchner, però va intentar que l’Església admetés les unions civils entre persones del mateix sexe, tot i que la majoria de mandataris catòlics del país s’hi van oposar.
En el conclave papal del 2005 després de la mort de Joan Pau II, Bergoglio va ser el cardenal més votat després de
Joseph Ratzinger, que es convertiria en el papa Benet XVI. Finalment, i arran de la renúncia de Ratzinger, va ser escollit el 13 de març del 2013 després de dos dies de conclave i cinc votacions.
Etapa papal
Trets destacats del seu papat han estat la postura a favor del dret dels homosexuals a formar una família –per bé que el 2010 s’havia manifestat en contra de la llei sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe que promovia el govern de l’Argentina–; el suport a l’ús d’anticonceptius en les relacions sexuals –tot i mantenir la postura oficial de l’Església contrària a l’avortament i a l’eutanàsia–; les crítiques a la desigualtat econòmica –tot considerant la pobresa una violació dels drets humans–; l’aposta pel diàleg interreligiós, o –en un moviment poc habitual en
la diplomàcia vaticana– la promoció de la pau davant la guerra entre Rússia i Ucraïna, enviant dos cardenals al país envaït per l’exèrcit rus amb ajuda humanitària.
En els seus viatges fora d’Itàlia, el papa Francesc també ha volgut remarcar la importància del que ell anomena les «perifèries» i ha visitat països amb poca tradició catòlica o poc visitats per anteriors pontífexs. El primer viatge, però, va ser a la Jornada Mundial de la Joventut de Rio de Janeiro (Brasil), pocs dies després del seu nomenament. En els següents anys va visitar països com Cuba, Geòrgia, Armènia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, l’Azerbaidjan, Turquia, Egipte, el Marroc, els Emirats Àrabs, l’Iraq, Bahrain, Dubai, el Kazakhstan, Sri Lanka, Birmània, Bangladesh, Tailàndia, el Japó, Corea del Sud, les Filipines, Mongòlia, Indonèsia, Singapur, Timor Oriental i Papua Nova Guinea, Kènia, Uganda i la República Centreafricana, Moçambic, Madagascar i Maurici, el Sudan del Sud i la República Democràtica del Congo, entre molts altres.
A part de la missió apostòlica, com a cap d’Estat de la Ciutat del Vaticà també ha fet visites més polítiques, com a les illes de Lampedusa (Itàlia) i Lesbos (Grècia) per tractar del drama humà de la immigració, a Israel i Palestina, a l’ONU, a les institucions comunitàries europees o a cimeres contra el canvi climàtic.
Al llarg de la seva vida, Bergoglio va tenir diverses complicacions mèdiques, com un problema de còlon que el 2021 el va obligar a passar pel quiròfan. Del 14 de febrer al 23 de març va estar ingressat a l’hospital de la Fundació Policlínic Agostino Gemelli de Roma per una infecció respiratòria greu amb diversos empitjoraments i millores de salut fins a rebre definitivament l’alta. Des d’aleshores rebia ajuda respiratòria i un tractament farmacològic.
Religió l El conclave començarà entre el 6 i l’11 de maig i la ‘fumata blanca’ necessita un consens de dos terços
Guifré Jordan / ACN
El successor de Francesc com a papa serà decidit pels 135 cardenals que poden participar del conclave, és a dir, aquells que tindran menys de 80 anys el dia que comenci l’elecció. Un 80% dels candidats van ser escollits durant el pontificat que ha acabat aquest dilluns. El nombre d’homes que escolliran el nou pontífex és superior al límit de 120 fixat per Joan Pau II el 1996, en una norma que dona entre 15 i 20 dies d’ençà de la mort del Papa per a l’inici del conclave. Així, la successió de Jorge María Bergoglio començarà entre el 6 i l’11 de maig a la Capella Sixtina de Sant Pere del Vaticà. Les discussions donaran pas a tantes votacions com sigui necessari fins a assolir un consens mínim de dos terços dels cardenals al voltant d’un nom.
El Col·legi Cardenalici està format per 252 homes, però només 135 d’ells –els menors de 80 anys– podran votar i ser escollits Pontífex. Un 39% dels papables són europeus, mentre que els asiàtics són els segons amb major presència (17%), per davant dels africans (13%), els de l’Amèrica del Sud (13%) i els de l’Amèrica del Nord (12%). Els quatre de l’Amèrica Central i els quatre originaris d’Oceania repre-
La plaça de Sant Pere, a la Ciutat del Vaticà. Albert Segura
senten en total el 6% del total dels cardenals elegibles.
Per països, Itàlia continua sent la nació que aportarà més candidats a succeir a Jorge María Bergoglio, amb 17 dels 135 papables, mentre que els Estats Units són els segons, amb 10, i el Brasil tercer, amb 7.
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és l’únic elegible entre les diòcesis catalanes, i és un dels més grans entre els participants del conclave, ja que aquest dilluns ha complert 79 anys. El candidat més jove és Mykola Bychok, un pre-
lat ucraïnès que exerceix a Melbourne (Austràlia) i que va ser nomenat cardenal pel papa Francesc el desembre passat.
Fa quatre mesos el pontífex va escollir una vintena de nous cardenals, i amb aquestes incorporacions, 108 dels 135 elegibles, un 80%, han estat escollits pel líder de l’Església Catòlica que ha mort aquest dilluns.
La norma feta pública el 1996 estableix que tots els cardenals elegibles han de personar-se al Vaticà com a molt 15 dies després de la mort del Sant Pare.
«Ha estat el papa de la misericòrdia i el d’una
Religió l Condol de l’arquebisbe de Tarragona per la mort del papa Francesc
Redacció
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha expressat auest dilluns, en nom de tota l’arxidiòcesi, el seu condol per la mort del papa Francesc. El Dr. Planellas, ha convidat tots els diocesans i tota l’arxidiòcesi «a pregar per ell, i també a donar gràcies per tot el llegat que ens ha donat durant aquests anys del seu pontificat; i també per tota l’Església universal, perquè sigui sempre fidel a l’Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist».
Del papa Francesc, l’arquebisbe Joan destacava diversos aspectes importants: «en primer lloc, el d’una Església en sortida –deia que preferia una Església que surt, que s’enfanga en el fang del camí, que no pas una Església tancada en ella mateixa o reclosa
en una sagristia–; en segon lloc, parlava molt de l’alegria, de la dolça i confortadora alegria d’evangelitzar; i, en tercer lloc, ha estat el papa de la misericòrdia». «Va promulgar l’Any de la Misericòrdia i en els seus escrits sempre ha tingut com a norma clau l’evangeli del Bon Samarità o les paràboles de la misericòrdia de Déu. Misericòrdia vol dir perdó i, per tant, ha estat un promotor de la pau mundial, anant en contra de la barbàrie de la guerra». I, finalment, el l’arquebisbe Joan Planellas recordava que Francesc ha estat el Papa dels Pobres: «te-
S’ha anunciat una eucaristia a la catedral en record del papa Francesc
nia predilecció especial pels pobres i pels marginats, pels migrants, per tots aquells que no tenen les condicions de viure d’una manera digna. Ha estat el Papa de l’Església dels Pobres».
En els propers dies es farà una Eucaristia en record al papa Francesc a la catedral de Tarragona, que serà presidida per l’arquebisbe Joan.
Record de l’alcalde de Tarragona
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, s’ha sumat a les mostres de dol per la mort del papa Francesc, destacant la seva figura com a líder espiritual i com a persona propera.
En una emotiva publicació a les xarxes, Viñuales ha recordat la seva trobada amb el Sant Pare i ha subratllat la profunda impressió que li va causar: «Conèixer al papa i veure el gran ésser humà que era, va ser meravellós.»
L’alcalde ha volgut agrair públicament al Pontífex «les seves paraules, la seva manera de ser i el seu sentit de l’humor», remarcant que «ha estat un gran papa i passarà a la història pel seu tarannà».
Estat i Generalitat decretaran tres dies de dol oficial, que afectarà la diada
Societat l El Govern central ha declarat tres dies de dol oficial a Espanya per la defunció del papa Francesc, al qual l’Executiu ha qualificat d’«un home bo» amb el qual considera que l’Església ha començat a recórrer un camí que ha de continuar.
Ha estat el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, responsable de les
relacions del Govern amb l’Església, qui ha anunciat els tres dies de dol i ha expressat el dolor i el condol de l’Executiu en una declaració institucional en el Palau de la Moncloa amb motiu de la mort del pontífex.
Per la seva banda, el Govern català també decretarà tres dies de dol oficial. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha avançat que
l’executiu se sumarà al dol oficial de tres dies anunciat pel govern espanyol. «Ens hi sumarem per recordar al papa Francesc i sobretot per recordar el seu missatge i els seus ensenyaments», ha dit Illa. Es preveu que el decret es publiqui aquest dimarts a primera hora del matí i que, per tant, els dies de dol afectin la diada de Sant Jordi de dimecres. Redacció
Tradició l Diverses famílies van celebrar aquest dia al Pont del Diable i al Parc del Francolí
Marta Omella Blanco
Després de dies de processons i escapades, la Setmana Santa va viure ahir el seu tradicional i dolç final. Com ja és costum, moltes famílies tarragonines es van organitzar ben d’hora per reservar el millor espai on menjar la mona i gaudir de la natura. Al Pont del Diable, una fila constant de gent pujava cap a la zona de pícnic
carregant cadires de càmping en una mà i la mona a l’altra. La Mercedes Alcañiz va ser una de les primeres d’arribar, a les nou del matí. «Vinc aquí des que era petita i ho faré fins que els nens se’n cansin», explicava. Els seus fillols, de 12 i 14 anys, ja no es conformen només amb la mona de xocolata. «Ara també els hi poso uns dinerets, que els va
millor», confessava.
La família de la Mari Carmen Sánchez també va arribar d’hora. «Bé, ha estat la tieta Matilde qui ha guardat la taula, els més dormilegues venim després», reconeixia. «Ens agrada estar aquí, i el dia acompanya», apuntava. Tot i l’encant, enguany el preu de la mona va fer repensar opcions. «No descarto fer-la a
Mercedes Alcañiz
«Fa moltíssims anys que vinc al Pont del Diable a celebrar la Mona, des que era petita, i mantindrem la tradició fins que els nens se’n cansin»
Mari Carmen Sánchez
«La veritat és que cada any la mona és més cara. N’hi ha que la fan a casa, no ho descarto per l’any que ve. Podria ser maco fer-la amb el meu fillol»
casa l’any vinent», comentava. Al seu fillol, l’Èric Sánchez, li semblava una bona idea. «Seria divertit fer-la junts!», assegurava. Just al costat, un grup de famílies de la mateixa escola celebraven la seva pròpia tradició. «Organitzem una cerca d’ous i després el conill de Pasqua els portarà un regalet», explicava la Beatriz Defez.
Èric Sánchez
Al Parc del Francolí, les taules de pícnic també es van omplir ràpidament. Per a l’Àngels Molins, aquest era un dia especial, ja que celebrava la primera mona amb tota la família. «A mi m’agrada el tortell de tota la vida», explicava. La seva cunyada, la Ramona Espinal, vivia la tradició per primer cop. «A la República Dominicana és bastant dife-
«No m’importa ser l’únic nen de la família perquè aquí és molt fàcil fer amics. L’any passat vaig portar la pilota de futbol i vam acabar jugant un partit»
Àngels Molins
«Celebro la mona des que era petita però feia anys que la feina m’ho impedia. Enguany és la primera vegada que estem tots junts aquí i em fa molta il·lusió»
La GUT va desplegar un dispositiu per evitar incendis i conductes incíviques
rent. Les processons em van semblar espectaculars», comentava. La Guadalupe Rizocantos, d’origen equatorià, ja fa 24 anys que celebra la tradició amb els seus nebots. «És un costum molt maco i als nens els fa molta il·lusió», assegurava. «Jo sempre la demano del Barça, és el meu equip favorit», explicava en Dylan amb una gran pilota de xocolata a les mans. Ahir els espais naturals de la ciutat també van comptar amb la presència de la Guàrdia Urbana, que van desplegar un dispositiu especial per evitar incendis i conductes incíviques durant la celebració.
Guadalupe Rizocantos
«Soc d’Equador però celebro la mona des que vaig arribar fa 24 anys. M’encanta seguir les tradicions catalanes i barrejar ambdues cultures»
Dylan Rizocantos
«M’encanta celebrar la mona i m’agrada molt venir al Francolí perquè mentre els adults parlen puc jugar al parc amb els meus cosins»
Carlos Domènech Goñi
Pas endavant per a l’eliminació dels trens de mercaderies de la ciutat. El Ministeri de Transports licita avui l’estudi informatiu dels nous accessos ferroviaris del Port de Tarragona. Aquest estudi permetrà trobar la solució al pas dels trens de mercaderies per zones com el barri del Serrallo. L’objectiu és suprimir les maniobres que els trens de mercaderies del port realitzen al frontal marítim de la ciutat i, per tant, eliminar els sorolls, les vibracions i el risc d’accidents a la zona urbana.
Segons ha pogut saber Diari Més, la redacció de l’estudi informatiu es licita aquest dimarts per 907.500 euros (IVA inclòs). Aquest document definirà i analitzarà les actuacions tècniques necessàries per a comptar amb noves connexions en els accessos al Port, que permetran disposar de sortides directes des de les diferents terminals a la Xarxa Ferroviària d’Interès General o a la terminal de Tarragona Mercaderies.
Es tracta del primer pas necessari perquè les mer-
caderies abandonin el front marítim. L’estudi determinarà les noves connexions del Port i millorarà els moviments ferroviaris a la ciutat. Segons explica el Ministeri de Transports, tal com marca la legislació vigent del sector
ferroviari, primer es redactarà un estudi de viabilitat i, posteriorment, es redactarà i es tramitarà l’estudi informatiu que penjarà de l’estudi de viabilitat. Per tal de coordinar aquest projecte, s’ha creat un grup de treball entre Adif,
Tarragona presentarà el seu primer Pla Local de Salut durant el pròxim plenari
Societat l Es portaran a terme 89 accions definides en els pròxims quatre anys
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona disposarà, per primera vegada, d’un pla de salut. Serà el Pla Local de Salut 2025-2028 que s’elevarà al Consell Plenari d’aquest mes d’abril per a la seva aprovació. «Ha de ser un full de ruta a seguir, amb una proposta d’accions encaminades a millorar, promoure i protegir la salut de la ciutadania», va subratllar el conseller de Salut Pública, Mario Soler.
L’elaboració del Pla Local de Salut s’ha dut a terme mitjançant sis fases. Les primeres tres fases van consistir en
una diagnosi amb la recopilació, tractament i anàlisi de dades, així com amb cinc tallers participatius per recollir la situació actual en l’àmbit de la salut pública; i la identificació dels punts forts, les debilitats i els reptes.
Les tres fases posteriors han consistit en la proposta d’accions a desenvolupar. Del total de les 153 accions plantejades, es portaran a terme 89 d’elles en els propers quatre anys per donar resposta a les necessitats detectades. Entre aquestes destaquen la creació d’un protocol i una
nar els trens de mercaderies del front marítim. Garreta va proposar l’any passat desviar els combois que passen pel Moll de Costa amb una nova connexió entre els Molls de Llevant i l’Estació de Classificació d’ADIF. Aquest desviament es faria amb un nou pont, paral·lel al pont mòbil, i un nou viaducte per sobre del riu Francolí.
La segona fase preveia la connexió cap al sud de la terminal de la Boella amb un nou ramal que connectaria amb l’antiga línia TarragonaValència. Per últim, la tercera fase proposada, consistia en unir aquesta antiga línia amb el ramal plantejat per unir l’estació de Salou-PortAventura a la xarxa general de ferrocarril.
Està per veure si alguna d’aquestes propostes s’acabarà incloent en el pla definitiu. Una de les opcions per a tirar endavant el projecte era que el Port redactés un pla director, però ha estat l’Estat qui finalment ha acabat tirant pel dret amb l’estudi informatiu.
Els veïns, farts
Puertos del Estado i l’Autoritat Portuària de Tarragona.
La proposta del Port Durant la presidència de Saül Garreta (ERC), el Port de Tarragona ja va exposar una proposta de tres fases per a elimi-
El passat mes de maig, un estudi de la URV evidenciava que el soroll dels combois nocturns al seu pas pel Serrallo estava provocant problemes de salut en alguns veïns. Per aquest motiu, es va exigir a l’Ajuntament que pressionés el Port i Adif per a trobar una solució. La licitació de l’estudi convida a pensar que l’alternativa arribarà aviat.
La prevenció del suïcidi és una de les necessitats destacades
campanya de prevenció de la conducta suïcida; tallers i xerrades sobre hàbits saludables i prevenció d’accidents, en llars municipals de gent gran i centres cívics; entre d’altres.
Oriol Castro
La fundació Llar Natalis es va fundar fa deu anys amb l’objectiu d’ajudar les dones embarassades que, pels motius que siguin, es troben en una situació desfavorida però que volen continuar endavant amb l’embaràs. «Vam creure que era necessari perquè no hi havia cap entitat d’aquestes característiques a Tarragona», explica Carmen Cumplido, assistenta social i una de les impulsores de la fundació.
Llar Natalis propociona, amb l’ajut de l’Arquebisbat, espais de residència i acompanyament durant el procés a les dones que així ho desitgin. «Nosaltres no anem a buscar a ningú. Sempre arriben derivades. Poc a poc ens vam donar a conèixer i hem anat creixent. Aquí se senten protegides», indica Cumplido. La fundació també els hi ofereix formació laboral en diferents àmbits. «Tenim nou places disponibles i no sempre podem atendre les peticions», explica Cumplido. Es queden a la Llar des que tenen la criatura, el final d’embaràs, fins que troben feina. Des de la pròpia entitat se’ls facilita algun pis, si hi ha possibilitats de lloguers baixos. Llar Natalis dona a altres entitats els excedents que li
l Societat
La fundació Llar Natalis ofereix un acompanyament integral per a dones desfavorides embarassades
La fundació demana més ajudes per a poder afrontar les seves despeses
«Tenim nou places disponibles i no sempre podem atendre tothom»
arriben. Necessita, per això, donatius regulars de persones, entitats, a més de l’aportació que fa l’arquebisbat cada mes. Cristina Velencoso, que s’encarrega de la comptabilitat de Llar Natalis, explica que ha de fer molta paperassa per aconseguir una mínima subvenció, però que ho fa de gust,
perquè la finalitat és molt bonica. Li toca gestionar tots els pagaments i les peticions que li fan des de l’entitat. «Fer un cop de mà a l’Obra Pia Mont-
serrat en aquesta matèria m’omple molt, perquè davant la vulnerabilitat d’aquestes noies si no reben un suport extern ho tindrien molt ma-
lament per tirar endavant». «Necessitem donar una mica de nosaltres, que la societat fos més solidària per ajudar causes com aquesta», afirma
Velencoso. «Fa 10 anys et diria que no estava preparat per fer la tasca que faig, però em vaig implicar i vaig conèixer la feina que es fa a Llar Natalis. A base de conèixer la realitat, les persones canviem», expressa Mossèn Josep Masdéu, responsable de Llar Natalis i patró de l’Obra Pia Montserrat. Masdéu diu que només que les grans parròquies -de més de 1.000 habitants- de l’arxidiòcesi donessin 10 euros cada mes ja se solucionarien molts problemes econòmics de Llar Natalis, com la llum, aigua o el gas.
«La Llar sempre és l’últim recurs. Es troben molt soles i arriben enfadades amb el món. Un cop aquí, ja es relaxen. Volem continuar fent aquesta feina», conclou Cumplido.
Redacció
Tarragona ja està preparada per gaudir de la diada de Sant Jordi. Un any més, la Rambla acollirà 132 parades de llibres i roses. Com a novetat, aquest dimecres, els partits polítics amb representació municipal s’instal·laran a la calçada entre els carrers Adrià i Sant Agustí i carrers Unió i Sant Francesc. Aquest nou emplaçament permetrà als vianants gaudir de major amplitud en les coques centrals.
A més de la Rambla, el Sant Jordi també s’estendrà per altres racons de la ciutat i s’instal·laran 24 parades en altres ubicacions. La Guàrdia Urbana s’encarregarà un any més de verificar les ocupacions autoritzades a la via pública durant la jornada i vetllarà per una diada segura. Pel que fa a la programació, la Casa de les Lletres i Tarragona Ràdio tornaran a unir esforços per oferir una diada de Sant Jordi enfocada a homenatjar les lletres tarragonines, amb la participació activa de les seves protagonistes: una trentena d’escriptors, escriptores i editores del Camp de Tarragona que passaran
per l’estand durant tot el dia perquè tota la ciutat pugui veure i sentir les darreres novetats que presenten. L’activitat arrencarà des del bell mig de la Rambla Nova a les 9 del matí i s’allargarà fins a gairebé les 20 hores.
La Biblioteca Pepita Ferré també serà present a l’estand de La Casa de les Lletres aquest dimecres, amb la instal·lació d’uns prestatges on es podran consultar els llibres guardonats pels Premis Literaris Ciutat de Tarra-
gona durant els darrers anys. La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona i presidenta de Tarragona Ràdio, Sandra Ramos, també hi participarà a les 9.45 hores per tal de difondre i promocionar l’activitat cultural de la
Uns 30 escriptors i editors passaran per l’estand de la Casa de les Lletres
ciutat.
Com a novetat, el vestíbul del Teatre Tarragona acollirà entre les 17.30 i les 20.30 h, l’activitat Desiderata!, un hospital de llibres dissenyat per inspirar i educar les persones sobre la importància de les cures, a través de la lectura i la reparació de llibres i elements d’escriptura. Aquest contenidor d’art serà una oportunitat única perquè els assistents descobreixin la bellesa i el poder de la lectura, i com pot ser una eina per a la curació i el creixement personal.
A més, aprendran habilitats útils i pràctiques sobre com reparar llibres que després podran aplicar al seu dia a dia. L’activitat està adreçada a tots els públics en torns cada 20 minuts. Tampoc hi faltaran a la cita la tradicional ballada de sardanes a la plaça Verdaguer, a les 19 h, i una hora després es farà l’actuació castellera de les quatre colles
de la ciutat a la Rambla Nova, al tram del Teatre Metropol.
Signatures de llibres
Com és habitual, les llibreries de la ciutat també oferiran una sèrie de signatures de llibres d’autors reconeguts en les seves parades de la Rambla perquè tots els lectors que vulguin tinguin l’oportunitat de conèixer els pares de les seves obres favorites. La Capona convida a viure una «diada màgica» amb més de 20 signatures des de les 11 del matí fins a les vuit del vespre. Passaran pel seu estand Josep Gironès, Clara Rodríguez, Xavier Ferré Martí, Álex Saldaña, Ramon Marrugat, Margarida Aritzeta, Jordi Bertran, Enric Pujol, Trinidad Fuentes, Rosa Ayxendri i Edu Polo, Joan Climent, Maria José Carrión i Mireia Marchena, Jaume Benages i Jaume Fontanet o Meritxell Blay, entre altres. Alguns d’ells també passaran per la parada de la llibreria Adserà, que comptarà amb escriptors «quilòmetre 0» per «convertir el localisme en universalisme». Alguns dels autors que faran la signatura de llibres seran Maria Lluïsa Amorós, Jordi Nogués, Roser Guasch, Rafael Muñoz, Francesc Valls-Calzada, Enrique Gómez-León, Gloria Llatser, Lucia Boronat, Olga Salcedo, Clara Brull o Coia Valls. Per la seva banda, Abacus Cooperativa convidarà José Luis Espina, Albert Saludes, Jordi Nogués o Alejandra Zúñiga, entre altres.
Patrimoni l La intervenció se centrarà especialment en les cobertes per evitar humitats i filtracions
Sergi Peralta Moreno
El gruix del projecte de rehabilitació del Temple de la Puríssima Sang de Reus començarà «ben aviat». Si bé no s’ha fixat encara una data d’inici, la Reial Congregació té intenció de desenvolupar les obres «al llarg d’aquests pròxims mesos, amb tots els permisos i la seguretat pertinents», de forma que ja no interferiran amb els actes de Setmana Santa, tal com detalla el clavari de la Puríssima Sang, Antoni Olmos. Es tracta de la principal actuació que s’hi du a terme des de la reconstrucció del 1940.
Olmos assenyala que la intervenció se centrarà, especialment, en les cobertes,
«que s’han de repassar, perquè amb els anys s’han anat degradant i provoquen que hi hagi sediments que provoquen que l’aigua, quan plou, no flueixi». Això causa el risc que apareguin humitats o, fins i tot, filtracions a l’interior de l’immoble, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), edificat el 1577 fora muralles, cremat durant la Guerra Civil i reconstruït després de l’episodi bèl·lic. «No és només per l’edifici, sinó també pel patrimoni que estem preservant a dins, que és el més important», apunta el clavari. «Les obres les volem fer per arranjar la casa i que pugui continuar preservant-se molts anys més; els nostres continuadors n’hau-
ran de fer, d’obres, però així es podran fer bé», reflexiona, tot afegint que la voluntat és que afectin «al mínim possible el culte».
En l’anterior clavariat, es va encetar la fase d’arranjament de teulades i façanes. «Vam decidir, en comptes de fer petites fases, fer un projecte
L’apunt
Que es reconegui la Processó del Sant Enterrament
Cal recordar que la Puríssima Sang està treballant perquè la Solemne Processó del Sant Enterrament sigui distingida per la Generalitat. L’entitat considera que s’ho mereix per la gent que hi participa i pel ric patrimoni que presenta. La Solemne Processó de les Tres Gràcies i la Funció de la Coronació del Senyor ja disposen de reconeixements públics.
L’actuació és necessària per preservar l’immoble i el seu patrimoni
A finals del 2024 ja es va dur a terme una fase inicial per retirar runa i pedres
integral que agrupés totes les actuacions», explicita Olmos. A través de les donacions dels congregants, ajudes de les administracions públiques i actes per recaptar fons —com un sopar benèfic o concerts— es finançarà l’«enorme» cost que implica. La tramitació de
les subvencions i les llicències d’obres també han endarrerit el calendari d’execució, tot i que Olmos agraeix a les institucions «que col·laboren amb nosaltres i ens ajuden que tots els tràmits siguin fàcils». Tant tècnics municipals com de la Generalitat han estat en contacte amb la Reial Congregació per concretar l’abast de les obres i treballar en equip. Entre setembre i novembre del 2024, ja es va completar una fase inicial del projecte, consistent en la retirada de runa, pedres i altres revestiments amb risc de despreniment. Es va efectuar un repicament preventiu de les parts que presentaven despreniments puntuals, es van netejar els canals de recollida d’aigües pluvials, es van sanejar determinades zones, i es van arrancar les herbes que havien sortit als murs perimetrals de la coberta. A més, es va portar a cap l’arranjament de la cornisa de la façana lateral esquerra, corresponent al carreró de la Puríssima Sang, perquè presentava risc de despreniment i filtracions. En la iniciativa s’està treballant des de fa anys i, de fet, a finals del 2022, ja s’havia detallat l’abast del problema amb l’accés a la coberta. Així mateix, l’entitat va dur a terme dies enrere les obres d’arranjament de la porta principal del Temple per tal de deixar-la «amb la màxima dignitat possible» per a la celebració dels actes litúrgics de Setmana Santa.
Redacció
L’Ajuntament de Reus incorpora a noves entitats de la ciutat i el territori en la taula de treball per a la redacció del nou Pla d’Acció de l’Economia Social, Solidària i Cooperativa. Aquest pla, impulsat des de la regidoria d’Empresa, Ocupació i Formació de l’Ajuntament de Reus, pretén fixar els objectius en l’àmbit de l’economia social i cooperativa de la ciutat fins al 2027. L’últim pla elaborat sobre aquesta temàtica contemplava el període entre 2019 i 2023 i està pendent l’arribada del nou.
Fa uns quants dies es va dur a terme la segona sessió de dinamització que va comptar amb la participació dels nous agents incorporats. Concretament, els nous membres d’aquesta taula
de treball són l’associació la Moixonada, Calmecac, Senior Lab, Enernou i Ada. Aquestes entitats s’afegeixen a les ja
participants que són l’empresa municipal Mas Carandell, la Comunalitat Reus Sud, Cooperativa Icària, Cooperativa
El Brot, Fundació Pere Mata, Formació i Treball, Cooperativa Les Abelles, Cooperativa La Caseta de l’Arbre, Taller Baix
Entitats com la Moixonada o Senior Lab s’han afegit a la taula de treball
Camp, Fundació Intermedia, Coopcamp, Gepec i Ennatura’t.
El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, afirma que «la participació activa de les entitats és fonamental» per fer realitat el pla i també destaca que «l’economia social i solidària és una eina clau per a la transformació econòmica i social del nostre territori». «Amb aquest nou pla d’acció, volem donar continuïtat i més força a una línia de treball que posa les persones al centre i que genera oportunitats reals des
de la cooperació, la sostenibilitat i la innovació», afegeix el regidor.
Els objectius del pla
El pla té la voluntat de satisfer les necessitats socioeconòmiques detectades a la ciutat de Reus i de les seves entitats dedicades a l’economia social i solidària. Per aquest motiu, l’anterior pla, que contemplava el període entre 2019 i 2023, va establir diferents objectius com fomentar l’articulació de dinàmiques col·laboratives i la cooperació entre entitats i organitzacions de l’àmbit. A més, també es pretenia impulsar la creació, consolidació i enfortiment d’organitzacions, promoure la visió de l’economia social i solidària de forma transversal a les accions i polítiques municipals i apropar el model i pràctiques de l’economia social i solidària a la ciutadania, especialment en els espais educatius. Finalment, el pla també tenia la intenció d’impulsar iniciatives que permetessin afrontar les desigualtats socials i atendre les necessitats de col·lectius específics, a més de fomentar un consum responsable.
Miquel Llaberia
L’Associació de Veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias supera l’objectiu de les 5.000 signatures necessàries per poder convocar una consulta amb dos mesos de marge. La consulta no referendària pretén plantejar a la ciutadania reusenca la qüestió de si la nova estació d’autobusos podrà ser ubicada al Parc Mas Iglesias o no. L’entitat va recollir els plecs de signatures el passat 14 de març amb el termini de tres mesos per recollir un mínim de 5.000, una fita que han superat en un mes. Per tal d’aconseguir-ho, l’entitat ha estat present en espais públics de la ciutat per recollir signatures com, per exemple, la plaça Prim. El president de l’associació, Òscar Mendoza, fa una valoració «molt positiva» i comenta que «gràcies als mesos que fa que ens reivindiquem tot ha estat molt fàcil». «Hem aconseguit que la veu de la ciutadania tingui ressó i no mitjançant un partit polític, sinó gràcies a un moviment veïnal i ciutadà. La gent de Reus ha de poder opinar i decidir no només cada 4 anys»,
assevera Mendoza. A més, el president de l’AV Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias argumenta que «tota persona que se senti demòcrata estarà signant per precisament exercir aquest dret d’opinió i decisió en el que els governants
Societat l En total, 196 joves van participar en les activitats que l'entitat va organitzar l'any passat
Redacció La Fundació Bara va acompanyar a un total de 178 menors en el seu programa d’infància, adolescència i joves durant l’any 2024. Això suposa un increment considerable en comparació a l’any anterior, que van ser 149. A més, si es tenen en compte els adolescents i joves que van participar en activitats en l’àmbit de carrer a través de la figura de l’educador de carrer, estaríem parlant de 196 en total. Aquesta ha estat una de les dades principals que es van mostrar durant la presentació dels resultats financers i de gestió
de l’exercici 2024 per part de l’entitat que, actualment, es troba en ple procés de renovació dels seus vocals i càrrecs de gestió amb la paritat de gènere com un dels eixos principals. Durant aquesta presentació, el president de la Fundació Bara, Felip Vidiella, va apuntar que l’increment dels menors atesos també ha suposat un increment de les despeses per part de l’entitat. A la vegada, també va destacar el creixement dels ingressos procedents de donacions particulars, fet que demostra el compromís creixent de la
ciutadania amb la labor de l’entitat. Per un altre costat, el director de la Fundació, Javier Veraguas, va explicar que l’entitat acull a un total de 95 famílies les quals han rebut assessorament a través de la treballadora social de l’entitat. D’aquesta manera, 417 persones pertanyents a aquestes famílies es van beneficiar de l’assessorament en gestions d’àmbits com l’habitatge, jurídic, formacions o gestions telemàtiques, entre altres.
Per un altre costat, en el balanç també es va explicar que més d’una seixantena de per-
tenen la falsa creença que és només seu un cop guanyen les eleccions».
Següents passos
Per un altre costat, tot i que ja han assolit l’objectiu que, en principi, els atorgaria la ca-
pacitat de reclamar la convocatòria de la consulta, des de l’entitat veïnal tenen previst continuar recollint signatures en els mesos que els queda: «Tenim més de 5.000 signatures a la butxaca en només un més i a nosaltres ens agrada-
ria poder recopilar-ne moltes més, però ja ens han dit que no podrem tenir gaires plecs més». Així i tot, Òscar Mendoza afirma que «esgotarem el termini dels tres mesos encara que ja tinguem les signatures i aprofitarem per fer campanya d’informació». «Ens agrada parlar amb la gent perquè ens esperonen a seguir i no rebem només una signatura, sinó energia que ens dona força per això i molt més», afegeix.
Els terminis Amb l’inici de la recollida de signatures el rellotge establert pel Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Reus va començar a contar el temps. L’entitat té 3 mesos per recollir signatures, és a dir, a mitjans de juny. En presentar-se les signatures al consistori, aquest tindrà el marge d’un mes per validar-les i descartar les que no siguin aptes, ja que només poden signar aquelles persones empadronades a Reus majors de 16 anys.
En confirmar-se que hi ha un mínim de 5.000 signatures aptes, s’obrirà el termini de tres mesos perquè l’Ajuntament convoqui la consulta a través d’un decret d’alcaldia. La data del referèndum no vinculant haurà de ser en un termini d’entre 30 i 60 dies després de la publicació del decret de convocatòria. La consulta podria arribar a finals d’enguany o a principis del vinent.
sones voluntàries col·laboren en diferents projectes que duu a terme la Fundació Bara. A més, des de l’entitat també es va refermar el seu compromís
en la inclusió de mecanismes per a mesurar l’impacte social que generen els diferents projectes. Aquest compromís s’ha iniciat amb la mesura de l’impacte social que genera l’acompanyament als menors en l’àmbit social, reduint molt considerablement el fracàs escolar prematur.
Cultura l Les activitats de la diada donaran protagonisme als joves autors locals
Redacció
Reus viurà novament una diada de Sant Jordi amb dife rents activitats programades. Demà 23 d’abril hi haurà una vuitantena de parades pels carrers de la ciutat, de les quals onze són floristeries i nou llibreries. Com és habi tual, la festa es concentrarà especialment a la plaça del Mercadal. Prèviament, avui dimarts 22 d’abril tindrà lloc la Revetlla Literària amb els autors locals que han presen tat un nou llibre aquest any a la Biblioteca Central Xavier Amorós a les 19 hores que re trà homenatge a l’intel·lectual Joan Ferraté. Pel que fa a la diada de Sant Jordi, a partir de les 9.30 hores es faran contacontes a les places pels escolars dels centres educatius. A la vega da, al Castell del Cambrer se
Marta Magrinyà, a la tercera tertúlia literària amb vermut de la Mineta
Veïnal l L'associació de veïns La Mineta va cele brar, el 13 d'abril, la tercera edició de la seva Tertúlia Literària amb Vermut. En aquesta ocasió, l'escrip tora convidada a l'acte de la plaça de la Fumera del Llevat va ser Marta Magri nyà, qui va parlar amb els assistents de la novel·la La diligència Redacció/Cedida
La vesta de la Confraria dels Sants
Just i Pastor, feta ara de xocolata
Pasqua l El Forn de Pa i Pastisseria Huguet va ela borar una figura de xoco lata per Pasqua de la vesta de la Confraria dels Sants
Just i Pastor, amb motiu del 75è aniversari de la benedicció del grup escul tòric penitencial de l'Ecce Homo. S'uneix a una col· lecció amb l'Armat Blanc de l'entitat. Redacció/Cedida
celebrarà un espai de debat entre lectors i lectores joves del Premi Protagonista Jove i, a partir de les 10 hores, a la
parada de l’Ajuntament instal· lada al Mercadal començarà la signatura de llibres dels au tors i autores locals fins a les
20 hores. Per un altre costat, a les 10 hores també s’iniciarà la lectura de fragments dels llibres finalistes de Protago
Durant la tarda hi haurà cercaviles i una actuació castellera dels Xiquets de Reus
nista Jove, a càrrec de joves participants. A les 11 hores la Llibreria Gaudí presentarà L’evolució de la festa de Sant Jordi en els darrers anys, amb motiu del 60è aniversari de la llibreria, i a partir de les 12 ho res es faran breus presentaci ons de les noves publicacions a càrrec dels autors i autores locals. Finalment, a les 16 ho res hi haurà un espai de reco manació dels lectors i lectores sobre llibres per poder regalar durant aquest Sant Jordi, mo derat per Teresa Vilà.
Pel que fa als elements més tradicionals de la festivitat, hi haurà les cercaviles del Supe
raDrac i de la geganta Arlet a les 17 i 18 hores respectiva ment i la cercavila de la Ví bria, el Drac de Reus i el Drac Petit a partir de les 19.30 ho res. A continuació, els Xiquets de Reus duran a terme una exhibició castellera a partir de les 20 hores a la plaça del Mercadal i, un cop finalitzin els castells, es farà l’encesa del Drac Petit, la Víbria i el Drac de Reus.
Per un altre costat, l’enti tat juvenil La Crispeta també participarà d’aquest Sant Jor di i col·laborarà amb el Casal de Joves La Palma per orga nitzar una jornada cultural el dissabte 26 d’abril. Aquest tindrà una durada de 15 hores de programació continuada i gratuïta i començarà a les 11 hores. Per l’escenari de la Pal ma hi passaran músics com Dan Peralbo, Alosa I Trèvol o els guanyadors i nominats als premis Enderrock d’en guany. A més, també hi haurà espai per a l’humor amb els monologuistes de L’altre mic i els pòdcasts Llegir i Deus i simis. Durant el matí i la tar da, la Palma també acollirà un mercat de roba de segona mà amb parades d’entitats i particulars.
Laboral l Uns 500 treballadors es van concentrar al parc dissabte i xifren el seguiment de la vaga en un 80%
ACN / Redacció
Els treballadors de PortAventura han estat cridats a dues noves jornades de vaga els dies 1 i 2 de maig. Així ho va decidir l’assemblea de treballadors reunida a l’entrada de personal del parc durant l’aturada del passat dissabte.
Aquesta nova convocatòria no sols coincidirà amb el pont del dia de treballador, sinó també amb la celebració dels 30 anys de PortAventura. Es preveu que aquesta setmana els sindicats comuniquin la nova vaga al departament de Treball i s’obri un nou procés de mediació.
El secretari general de la secció sindical UGT PortAventura, Paco López, xifra el seguiment de la vaga del 19 d’abril en un 80%. A l’entrada de personal es van poder veure reunits uns 500 treballadors. Fruit d’això, a primera hora només van poder obrir quatre atraccions: Shambala, Dragon Khan, Street Mission i Furius Baco.
Posteriorment, també van entrar en funcionament altres atraccions com Silver River Flume, Tutuki Splash, Wild Buffalos, Carrusel o la Serpiente Emplumada. A
Treballadors concentrats a l’accés de personal de PortAventura el darrer dissabte. Ariadna Escoda/ACN
UGT va fer públiques 27 sancions del departament de Treball contra el parc
més, des del parc assenyalen que la majoria d’espectacles, botigues de records i punts de restauració van operar amb total normalitat.
Prèviament a la jornada de
Mobilitat l Es tracta del primer municipi català en incorporar la mesura
Redacció
L’Ajuntament de Salou ha iniciat la incorporació gradual de 45 noves llicències estacionals de taxi, convertint-se en el primer municipi de Catalunya a posar en marxa aquest nou model de gestió, emparat per la Llei del Taxi. L’objectiu d’aquesta iniciativa és adap-
tar el servei a la realitat d’una ciutat que viu grans pics d’afluència, especialment durant la Setmana Santa i els mesos d’estiu.
Aquesta Setmana Santa ja han començat a circular els primers cinc taxis amb llicència estacional. Aviat, dos nous vehicles estaran en marxa,
adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Així es doblarà el nombre de taxis que circulen al municipi durant la temporada més alta, que s’allargarà fins al pont de Tots Sants.
A diferència dels taxis convencionals, aquestes noves llicències són temporals i res-
vaga, PortAventura va suspendre la venda d’entrades per dissabte i les reserves d’hotels. Durant el dia també es va suspendre la venda d’entrades a les taquilles.
ponen a la demanda puntual que es genera durant l’època alta, oferint una resposta adaptada a les necessitats del municipi. Per facilitar-ne la identificació, els nous taxis duen un número de tres xifres en vermell, mentre que els habituals mantenen el seu número de dues xifres en negre.
Amb aquesta mesura, l’Ajuntament de Salou vol «millorar l’experiència dels usuaris, evitar esperes i reduir l’impacte de pràctiques illegals com els VTC que operin fora del marc legal».
els diners als clients o modificar el dia de la seva visita. En paral·lel, des del ressort remarquen el «respecte» al dret fonamental de vaga dels seus empleats i el «compromís amb el diàleg» per arribar a assolir un acord amb els treballadors.
Els sindicats van decidir anar a la vaga per «dignificar el conveni», signat el 2020 i en negociacions per un de nou des del passat desembre. Paco López assenyala que molts treballadors es troben «per sota del salari mínim». El secretari general apunta que en la mediació, duta a terme al departament de Treball, PortAventura els va oferir «engrunes» i defensa que els treballadors van proposar «vuit punts bàsics». López precisa que van concentrar el gruix de les reivindicacions «per intentar desbloquejar la vaga», però la proposta de la companyia «empitjorava les seves condicions».
Tot i això, des del parc asseguren que els allotjaments van estar «pràcticament plens» el dissabte. L’empresa va posar en marxa mesures compensatòries per tornar
Sancions contra el parc Tot just un dia abans de la convocatòria de vaga, UGT va fer públic un llistat amb 27 sancions i advertiments del departament de Treball a PortAventura. Paco López apunta que aquest llistat fa referència al col·lectiu d’empleats entre el 2010 i el 2024. Entre les infraccions exposades pel sindicat hi ha excessos de jornada no reconeguts ni retribuïts, incompliments de descansos, exposició a factors psicosocials greus o molt greus, manca de mesures de prevenció o vulneració de drets d’informació dels representants dels treballadors, entre altres.
Turisme l Les destinacions de platja de Tarragona reporten els millors resultats catalans d’aquests dies
ACN
Els allotjaments del Camp de Tarragona tanquen una Setmana Santa d’ocupacions elevades. Que el període de vacances hagi arribat la segona quinzena d’abril ha estat clau per impulsar el turisme de proximitat, al qual s’hi han sumat moltes reserves derivades de diverses competicions esportives i també l’arribada dels primers turistes estrangers per l’inici de la temporada a l’aeroport de Reus.
A la Costa Daurada l’ocupació mitjana ha estat del 90%, amb pics de ple absolut. En general, el sector ha detectat una despesa més elevada dels clients en comparació a l’estiu, i també moltes reserves de famílies que buscaven «quelcom diferent» a les vacances que fan al juliol i agost.
De fet, la marca turística tarragonina és la que ha registrat una millor ocupació de Catalunya, segons els di-
Habitatge l Són procedents d'execucions hipotecàries on viuen famílies vulnerables
El Govern, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, formalitzarà al llarg d’aquesta setmana la compra de 743 habitatges per a destinar-los al lloguer social. Són pisos adquirits a partir del dret de tanteig i retracte, és a dir, el dret d’adquisició preferent per part de l’administració. Serà la compra més gran en nombre de pisos que haurà fet mai la Generalitat exercint aquest dret. El cost de l’operació és de 71.263.594 euros.
D’aquests 55 estan ubicats al Camp de Tarragona, 34 al Penedès i altres 6 a les Terres de l’Ebre, tot i que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya no ha detallat la seva ubicació concreta. El Camp de Tarra-
gona se situa com la tercera demarcació amb més pisos dins aquesta compra per darrere de Barcelona (487) i Lleida (59).
Es tracta de pisos on majoritàriament hi viuen famílies que havien perdut el pis per execucions hipotecàries i que ara hi continuen vivint, però de lloguer, emparats pel programa Reallotgem, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. És a dir, l’Agèn cia paga el lloguer directament al propietari i després els llogaters paguen a l’Agència una renda mensual que es calcula en funció dels seus ingressos.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, qui va anunciar aquesta operació el passat mes de febrer, explica que «els llogaters tindran la
ferents representants del sector. Així, la Costa Daurada se situa per sobre d’altres destinacions costaneres com la
demarcació de Barcelona, al voltant del 70%, o les comarques gironines, amb un 85% d’ocupació.
La Generalitat destinarà 71 milions a la compra més gran d’aquest tipus
tranquil·litat de poder continuar vivint als pisos amb el mateix contracte de lloguer que tenien fins ara. Amb la venda a un gran tenidor aquestes famílies vulnerables corrien el risc que el nou comprador no renovés els contractes».
Paneque afegeix que aquesta transacció respon a la voluntat del Govern «d’incrementar el parc públic d’habitatge de protecció oficial i, sobretot, de preservar el dret a l’accés a l’habitatge».
En aquest cas, es tracta també «de protegir els llogaters i aconseguir un estalvi per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que així pot redistribuir en altres polítiques», remarca Paneque.
guin oberts per enllaçar amb l’estiu, a diferència d’altres anys en què obren només per aquesta època i tanquen unes setmanes fins que arriba la temporada forta.
L’ocupació mitjana ha estat del 90% amb pics de ple absolut durant els festius
El portaveu de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme a Tarragona (FEHT), Xavier Guardià, assegura que la Setmana Santa «sempre és bona» perquè es considera l’arrencada de la temporada turística. «Però quan cau a mitjan abril sempre és millor», admet. «Això fa que hàgim afrontat aquests dies amb el 95% de l’oferta oberta, mentre hi ha anys que la Setmana Santa és al març i només estan operatives el 75% de les places», detalla Guardià. El calendari d’enguany, afegeix, fa que la majoria d’hotels ja es mantin-
Des de la FEHT també relaten que un any més han funcionat molt bé les vacances escolars prèvies a Setmana Santa, amb reserves d’entre tres i quatre nits en què Port Aventura és el gran reclam pels estudiants que s’esvaeixen de la rutina d’escoles i instituts. Guardià assenyala que aquesta setmana que comença ara hi ha vacances escolars a altres comunitats autonòmiques com el País Valencià, fet que espera que també els beneficiï.
Dades positives a l’Ebre
En el cas específic de les Terres de l’Ebre, aquests darrers dies l’ocupació mitjana ha estat al voltant del 85%. El sector es mostra satisfet de l’activitat registrada.
On estan especialment orgullosos és a la Terra Alta, on les reserves de turisme rural s’han catapultat fins a un històric 97%, millorant els resultats d’altres destinacions rurals catalanes.
Religió l Les congregacions de l’orde del Cister de l’estat treballen per unificar-se en una de sola
ACN
La comunitat de monjos del Monestir de Poblet es troba en una situació «crítica». En una entrevista a l’ACN, l’abat Rafel Barruè ha explicat que actualment hi ha disset monjos, quatre dels quals es troben a infermeria. En 25 anys, el nombre de religiosos s’ha reduït a la meitat. A més, des del 2020 que no s’ordenen nous monjos i des de la pandèmia que no hi entren novicis. Tot i això, Barruè està «il·lusionat» gràcies al ‘We Work’, un nou programa que han iniciat per despertar vocacions entre el jovent. Paral·lelament, les cases de l’orde del Cister de l’estat espanyol i el monestir de Boulaur, a França, treballen per unificar-se en una sola congregació el 2027.
L’abat recorda que quan ell va entrar al monestir l’any 1999 era el número 33, i en poc més de 25 anys, el nombre ha caigut a la meitat. «A vegades vas al cor i som deu, onze, dotze, tretze a vegades, però és que no en podem ser més», lamenta.
Els dos últims monjos que van fer la professió solemne va ser el gener del 2020. Durant la pandèmia, van accedir a Poblet set nous novicis, coincidint amb l’etapa d’ERTO i de confinaments, però cap s’ha quedat. Els altres monestirs cistercencs del país (Vallbona de les Monges a l’Urgell, Valldonzella a Barcelona i Solius al Baix Empordà) es troben en una situació encara «més crítica», comenta el president de l’orde cistercenc a Catalunya.
L’abat assenyala que «a Catalunya la religió està molt freda» i destaca la caiguda de la pràctica religiosa. «Si la gent no va a missa, per què ha de fer-se monjo?», es pregunta. Barruè defineix la vida monàstica amb la paraula «radicalitat», i descarta flexibilitzar el reglament per atreure noves vocacions. Explica que molts cops li pregunten per
«Si la gent no va a missa, per què ha de fer-se monjo?», es pregunta l’abat
quin sou cobra, i que sempre respon «la vida eterna». «Jo diria que tenim més sou que els altres, perquè ho fas per amor a Déu», afegeix.
Futures vocacions
L’any passat van iniciar el programa ‘We Work’. Es tracta d’una experiència de cap de setmana en què un grup reduït de persones joves s’allotgen a l’edifici per conèixer la vida monàstica. Aquest programa el fan seguint l’exemple de les monges cistercenques franceses del monestir de Boulaur, que els últims anys han aconseguit atreure noves vocacions.
Amb aquesta iniciativa la
El programa ‘We Work’ permet donar a conèixer la vida monàstica
comunitat està «il·lusionada». «N’hi ha uns quants que estan plantejant-se la vida monàstica», afirma Barruè. Comenta que hi ha joves que «van a l’església», però desconeixen què hi passa dins un monestir. Ho veuen com una «cosa extraterrestre», diu. El ‘We Work’ també s’ha desenvolupat a Vallbona de les Monges.
Unificació de congregacions Per fer front a aquesta falta de relleu, les dues congregacions de l’orde del Cister de l’estat espanyol, la de la Corona d’Aragó i la de Castella, estan treballant per unificar les congregacions. D’aquesta manera volen «ajudar-se»,
explica l’abat. També volen afegir el monestir francès de Boulaur, que ara per ara no té congregació i amb qui fa anys que tenen una estreta relació. Aquesta unió podria ser una realitat en el capítol general de l’orde, que s’ha de celebrar el 2027.
Actualment, l’abat general de la congregació de la Corona d’Aragó és l’abat de Poblet. Barruè assenyala que quan es produeixi la unificació de les congregacions, ell és partidari que l’abat general el voti tota la comunitat, i que pugui ser tant un monjo com una monja. Cal tenir en compte que la congregació de Castella està formada només per comunitats de monges.
Josep Poblet, nou president de la Fundació Poblet Paral·lelament, fa unes setmanes, s’ha recuperat la Fundació Poblet per impulsar el
Una altra de les fundacions al voltant del monestir és la Populus Alba que s’encarrega de la gestió econòmica de Poblet. Després d’anys de pèrdues econòmiques i de la pandèmia, el 2021 va anunciar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectava una desena de treballadors vinculats als serveis turístics del monestir. Segons l’abat, les arques de la fundació s’estan recuperant i calcula que el 2032 podria estar sanejada.
Recuperació del turisme L’any passat, el Monestir de Poblet va assolir els 91.000 visitants, recuperant xifres similars d’abans de la COVID-19. Tot i això, entre els anys 2012 i 2015 es van arribar als 100.000 visitants. «La gent es torna a moure», diu Barruè destacant les recepcions d’escolars i de l’IMSERSO. Tot i la millora, l’abat comenta que el punt màxim es va assolir entre els anys 2003 i 2005, però des de llavors ha caigut l’afluència de turistes. Dels tres monestirs de la Ruta del Cister (Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus), el de la Conca de Barberà és el que rep més públic, sobretot de Catalunya i del País Valencià. També d’altres territoris de l’estat espanyol i francès.
Comissió bilateral amb la Generalitat
vessant cultural del monestir. La fundació va anar minvant la seva activitat just abans de la pandèmia, i fins ara no s’ha tornat a posar en marxa. El nou president és Josep Poblet, expresident de la Diputació. A la junta també hi ha altres noms destacats com Octavi Bono, que va ser director general de Turisme (2016-2021), la presidenta de la Fundació Bofill, Isabel Vilaseca, i el periodista especialitzat en música, Pep Gorgori. L’entitat gestionarà l’àmbit cultural de Poblet, perquè no recaigui sobre els monjos. Per exemple, es farà càrrec del Festival Internacional d’Orgue de Poblet o treballarà per fer un llibre, una guia, que repassi la història del monestir, entre altres iniciatives.
Sanejament de la Fundació Populus Alba
Aquest any també s’ha creat una comissió bilateral amb la Generalitat, concretament amb el departament de Cultura per adequar les installacions del monestir, tant els béns mobles com els immobles. Amb aquesta comissió, l’abat també vol que es faci un calendari d’inversions per millorar els espais de Poblet. La titularitat del monestir és de l’Estat, mentre que la Generalitat es fa càrrec de les millores patrimonials. El 2011, el Govern va immatricular el monestir, però el 2019 un jutge de Tarragona va declarar nul·la la inscripció. El traspàs del monument va ser un dels punts de l’ordre del dia de la comissió bilateral de cultura Estat – Generalitat, però de moment no s’ha avançat en aquesta direcció. A Barruè li «convenç» més l’opció de continuar en mans de l’Estat per poder seguir rebent subvencions del govern espanyol i mantenir l’edifici, segons indica.
Tribunals l No consten antecedents de violència entre la víctima i l’agressor, que eren parella
ACN
El jutge de guàrdia de Tarragona va decretar ahir presó provisional, comunicada i sense fiança, per a l’home detingut divendres passat a Constantí amb el cos sense vida d’una dona al maleter del cotxe. Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la víctima era la seva parella i veïna de Calafell, i no consten antecedents judicials de violència entre ells. La causa està oberta per assassinat i s’ha traslladat al jutjat del Vendrell, pel lloc de residència de la víctima. La investigació, a càrrec de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de Tarragona, continua sota secret de les actuacions. Els fets van tenir lloc divendres a la tarda a l’AP-7 a Constantí. Segons fonts policials,
l’home, de 43 anys, es va acostar a una patrulla dels Mossos d’Esquadra que donava suport a una grua i va confessar
que portava el cos de la seva parella morta al maleter. Els agents van comprovar-ho immediatament i el van detenir
com a presumpte autor d’un homicidi. Posteriorment, aquest dilluns, va passar a disposició del jutjat de guàrdia
El
torna al Morell amb la ‘festa major’ de la cultura de carrer
Més d’una desena de companyies ompliran els carrers del Morell entre el 24 i el 27 d’abril durant la 10a edició del PrimaverArt, la mostra d’arts escèniques a peu de carrer. Aquest 2025 el festival està d’aniversari i «es consolida com una cita de referència a les nostres
comarques i a tot el territori català, després d’haver començat com un projecte local», destaca l’alcalde del Morell, Eloi Calbet. Per altra banda, el regidor de Cultura, Miquel Roig, creu que cal valorar «que un municipi petit com el nostre faci una aposta tan gran per la cultura durant tot l’any i, especialment, amb el PrimaverArt». Una de les imatges d’aquesta 10a
edició és el cartell, un dibuix inèdit de l’artista Pilarín Bayés. La il·lustració retrata l’essència del festival en un dels seus espais habituals, la plaça de l’Era. La programació inclou des de circ a teatre, música i dansa, destacant les propostes de La Forzuda o el teatre de text ‘Susto’, de la Cia. Maite Guevara, sense oblidar la Fàbrica de Talents amb els artistes locals.
Més d’un centenar de persones es van concentrar diumenge per recordar la víctima
de Tarragona, que va dictar la seva reclusió provisional.
A falta de confirmació oficial sobre el lloc on es van produir els fets, si s’acaba constatant que van ocórrer a Catalunya, aquest cas es convertiria en el segon feminicidi de l’any 2025 al país.
La comunitat de Calafell va mostrar diumenge el seu rebuig en una concentració celebrada a la plaça de Catalunya, on es va guardar un minut de silenci en record de la víctima. L’acte, que va aplegar prop d’un centenar de persones, va comptar amb la presència de la consellera
d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Eva Menor, la consellera Alícia Romero i l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, entre altres autoritats locals.
En una atenció als mitjans, la consellera Menor va condemnar el feminicidi i va afirmar que la violència masclista «hauria d’avergonyir» la societat, alhora que va reafirmar el compromís del Govern per reforçar els serveis d’atenció i suport a les víctimes. Per la seva banda, l’alcalde Ramon Ferré va lamentar profundament els fets i va expressar que Calafell «encara no s’ha fet a la idea del que ha passat». Ferré també va destacar que la víctima no constava com a usuària dels serveis socials municipals i va afegir el desig que «aquesta víctima sigui l’última, no només a Calafell, sinó a tot arreu».
El cas es manté sota secret d’actuacions per protegir la investigació en curs i assegurar la protecció dels drets de totes les parts implicades. Les pròximes setmanes podrien ser clau per aclarir els detalls de l’homicidi i determinar on i com es van produir exactament els fets.
Futbol l Els granes es convertirien en l’equip amb més participacions en el Play-off de Primera RFEF, tot i que encara sense èxit
Pep Santos Alasà
La derrota del Nàstic el passat diumenge a Lleó descarta, si no matemàticament, sí virtualment, les opcions d’ascens directe dels granes. Aquest es disputarà ara entre la mateixa Cultural Leonesa i el seu rival local, la SD Ponferradina.
Amb aquesta porta pràcticament tancada, el Nàstic té clar que totes les opcions de pujar passen pel Play-off, un format en què l’equip ja té una àmplia experiència. Tot i que la classificació per a la promoció encara no està assegurada, si els granes mantenen la solidesa mostrada enguany, especialment al Nou Estadi, tot fa pensar que tornaran a disputar una nova oportunitat d’ascens.
Des de la creació de la Primera RFEF, el Nàstic ha participat dues vegades en el Playoff, i aquesta, seria la tercera. Si es confirma la classificació, es convertiria en l’equip amb més presències en aquesta fase. A més, en les dues ocasions anteriors, els tarragonins van aconseguir arribar fins a la final, tot i que el somni de l’ascens es va truncar de manera traumàtica.
El Nàstic depèn d’ell mateix per aconseguir disputar la fase d’ascens
Una de les grans lliçons que ha deixat l’experiència dels Play-offs és la importància de la posició a la lliga regular. Una
millor classificació garanteix disputar la tornada a casa i superar l’eliminatòria en cas d’empat, dos factors que les estadístiques demostren que augmenten significativament les opcions de passar ronda. Per tant, és fonamental afrontar la fase final amb la millor puntuació i posició possibles.
Amb això dit, i coneguts ja els possibles rivals del grup 1, donem un cop d’ull al grup sud per analitzar, a grans trets, els potencials adversaris dels granes en la promoció.
El Ceuta ocupa amb autoritat la primera posició i tot indica que té a les seves mans l’ascens directe, fet que evita-
ria una reedició de la duríssima semifinal de l’any passat contra l’equip de José Juan Romero.
El segon classificat és actualment el Real Murcia, un històric del futbol espanyol amb una gran afició i un estadi imponent. L’equip compta amb una plantilla plena de noms
destacats i és, a més, el millor visitant del seu grup. Curiosament, el seu rendiment a casa és més irregular, possiblement afectat per la pressió dels gairebé 30.000 aficionats que omplen l’Antonio Roca. En tercera posició hi trobem l’Antequera, una de les revelacions de la temporada. L’equip andalús ha mostrat un creixement constant els darrers anys i, amb una gran primera volta, s’ha consolidat com un rival molt difícil de batre. Tot i una segona volta menys brillant, mantenen un joc combatiu i compten amb el màxim assistent de la categoria: Chema Núñez.
També en zona de promoció trobem l’UD Ibiza, un habitual en aquestes fases que disposa d’una estructura, pressupost i plantilla de nivell superior. La temporada passada van caure a les semifinals del Play-off contra el Barça Atlètic.
L’última plaça de moment és per al Mérida, un conjunt molt fort a casa, però que baixa considerablement el rendiment com a visitant. De fet, és l’equip que més gols encaixa del seu grup.
A l’aguait, esperant qualsevol oportunitat per colar-se al Play-off, hi ha tres filials molt potents: l’Atlético, el Sevilla i el Reial Madrid.
Rússia l El Kremlin reprèn els atacs a Ucraïna després d’una treva de Pasqua amb acusacions creuades
El president rus, Vladímir Putin, va assegurar ahir que estudiarà la proposta ucraïnesa de declarar una treva als atacs contra tota la infraestructura civil, després de posar fi la passada mitjanit a l’alto el foc de 30 hores durant la Pasqua.
«Pel que fa a la proposta de no atacar les instal·lacions de la infraestructura civil, això cal estudiar-ho», va dir Putin en declaracions al periodista pròxim al Kremlin, Pável Zarubin, que les va reproduir en el seu canal de Telegram.
Va assegurar que Kíev, en proposar estendre la treva per trenta dies, cerca recuperar la iniciativa, encara que Putin es va mostrar a favor de pensar-ho i analitzar els resultats del compliment de la treva, on tots dos bàndols es van acusar mútuament de violacions.
Putin va recordar els brutals atacs russos contra les regions de Sumi i Dnipropetrovsk, on van morir més de mig centenar de civils.
Va reconèixer que, en el cas
de Sumi, la instal·lació era civil, però, al mateix temps, va destacar que tenia lloc una cerimònia de lliurament de medalles a militars, als quals
Gairebé mig milió de vehicles tornen a l’àrea
Mobilitat l El Servei Català de Trànsit va preveure que el nombre seria de 580.000
Uns 462.000 vehicles van tornar a l’àrea metropolitana de Barcelona fins a les 17.00 hores d’aquest Dilluns de Pasqua, en el marc de l’operació tornada de Setmana Santa. Aquesta xifra va representar el 79,6% del total de 580.000 vehicles que el Servei Català de Trànsit (SCT) preveia que retornessin a la capital catalana i rodalia durant aquesta jornada festiva. Segons el balanç actualitzat del SCT, les cues i retencions a la xarxa viària catalana es van concentrar principalment
a la tarda, amb afectacions destacades a l’A-2 a Vilagrassa (Urgell), on un accident va provocar uns set quilòmetres de retencions en sentit Barcelona. A l’AP-7, una de les vies més transitades aquests dies, es van acumular fins a trenta quilòmetres de circulació lenta en diversos trams. En van destacar els set quilòmetres i mig d’aturades entre Sant Jaume dels Domenys i Santa Margarida i els Monjos, els cinc quilòmetres de congestió a la Roca del Vallès i els cinc quilòmetres d’intensitat de trànsit a Ulldecona, en direcció a Barcelona.
va anomenar «criminals» per suposadament cometre malifetes a la regió russa de Kursk. «I ells van rebre el seu càstig. Això es va fer precisament
per a castigar-los», va dir. També va recordar que els militars ucraïnesos van utilitzar un restaurant per a reunions, com en el cas de Krivi
El PP veu «difícil» donar suport al pla anti-aranzels si Sánchez cedeix al «xantatge» de Junts
Política l Critiquen que el 25% dels ajuts vagin a parar a empreses catalanes
La portaveu del PP, Ester Muñoz, va advertir ahir que és «molt difícil» que la seva formació participi en un acord d’Estat de suport al pla de resposta als aranzels si el govern espanyol cedeix al «xantatge de Puigdemont». En roda de premsa després de la reunió del comitè de direcció dels populars, Muñoz va fer referència a l’acord entre Junts i el govern espanyol perquè el 25% de les ajudes vagi a parar a empreses catalanes. «Evidentment, nosaltres no tancarem cap porta,
però és molt difícil que el PP pugui estar al mateix lloc on el govern cedeix a un xantatge, i per tant intentarem fins al final que el pla del govern vagi encaminat als espanyols i no a Puigdemont, i si no ens en sortim ens quedarem al costat dels espanyols», va dir. Muñoz va fer aquestes manifestacions en referència als contactes que el vicesecretari d’Economia dels populars, Juan Bravo, manté amb el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, per acabar de configurar el pla i obtenir el suport majoritari de la cambra quan se sotmeti al Congrés.
Des de Kíiv han proposat estendre la treva de Pasqua durant trenta dies
civil? Civil. Però, quin era l’objectiu? Militar», va assenyalar. Per això, va cridar a analitzar la situació «detalladament», pot ser que «inclòs de manera bilateral».
«Nosaltres no ho descartem com a resultat d’un diàleg. Així que, ho analitzarem tot i prendrem la corresponent decisió», va afirmar.
Fi de la treva de Pasqua Paral·lelament, Rússia va anunciar ahir la represa de les accions militars a Ucraïna després del terme la passada mitjanit de la treva de Pasqua ordenada pel president rus, Vladímir Putin, i secundada per les autoritats de Kíev.
«Al final del vigor de la treva, les Forces Armades russes van continuar l’operació militar especial», informava el Ministeri de Defensa de Rússia. Segons el comunicat castrense, durant la treva, les tropes russes «van complir estrictament el règim d’alto el foc i es van mantenir en les posicions que ocupaven».
Rig, ciutat natal del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en Dnipropetrovsk. «Celebren, beuen vodka i altres. És una infraestructura
Al mateix temps, Defensa va acusar la forces ucraïneses de continuar els seus atacs contra les posicions de les tropes russes, així com a infraestructures civils a les regions de Bélgorod, Briansk o Crimea.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
977 21 11 54
Felicitacions
publicitat@mestarragona.com
Tota la família us desitgem que gaudiu del vostre 80è i 90è aniversari. Quin gran recorregut heu fet... i el que us queda encara! FELICITATS!
¡¡¡Tomaso!!! ¡¡¡Ya queda menos para la jubilación!!!! Muchas felicidades de parte de tus compañeros del «xalet». Mañana esperamos desayunar cookies.
k Editorial k
El papa Francesc, el successor de Sant Pere, ha mort aquest dilluns després de 12 anys al capdavant de l’Església catòlica. Ha estat un pontificat segurament irregular, però amb moltes més llums que ombres en el seu balanç final. En una institució mil·lenària, qualsevol moviment per a tocar estructures importants mai no pot ser ràpid ni brusc si el que s’intenta, al capdavall, és preservar-ne la integritat. El papa Francesc ha deixat com a llegat una reforma de la gestió de les arques del Vaticà més transparent i controlada, ha lluitat de manera decidida per escoltar aquelles víctimes de la pederàstica vinculada
a l’església que fins aleshores havien estat silenciades i pràcticament ignorades. També va fer passos cap a una obertura de l’església cap a col·lectius com el dels homosexuals i també, de manera especial, va voler que el seu missatge ressonés en favor dels més desvalguts, considerant la pobresa com una violació dels drets humans. Hi ha aspectes, com el de la incorporació de la dona en l’església, on probablement hauria pogut fer més per tenir un debat més modern que l’actual, però en qualsevol cas, Francesc serà recordat per voler fer una església pròxima a uns fidels cada vegada més escassos als bancs dels temples.
k Tribuna k
L’administració neutral
L’anunci, per part d’un Ajuntament de referència a casa nostra, de la creació d’‘inspectors’ per vigilar determinades actuacions, és una referència obligada a la voluntat intervencionista, via actuació administrativa. El tema en si mateix pot tenir moles lectures, i obra un espai de discussió, on el conflicte ‘ciutadania – administracions’, és un fet més real del que poden sospitar.
Des d’una lectura constitucional, article 103, la tasca de l’Administració Pública s’ha de fonamentar en uns serveis objectius… als interessos generals de la societat, amb tota mena de garanties, per una ciutadania que no pot veure a la seva representació democràtica institucional, com un ‘enemic’ al que ha de tenir per a tots els sentits, malgrat que compleixi amb les seves obligacions.
Habitualment rebem i veiem com, des de les diferents Administracions, requisits, resolucions, notificacions, precedents, etc., que ens col·loquen en un espai d’inseguretat quan hauria de ser tot el contrari, si l’actuació individualitzada és correcte; però és que a més, no oblidem que també la relació normal amb aquesta opció institucional, es fa difícil amb obstacles de tota mena, amb telèfons que no responen, o amb funcionaris que obliden que estan al servei de la gent i no a la inversa. Acceptant o no el que plantejo, l’evidència és que estem davant uns paràmetres que s’assenten la nostra societat a l’hora de veure la ‘burocràcia pública’, com un problema absolut al qual és molt difícil fer front, encara que gaudim de tota la raó i en funció de tots els nostres drets, posicionant-nos en un marc complicat de superar. Les valoracions que es fan del que poso de manifest, són les mateixes conseqüèn-
Lluís Badia Advocat
cies del crit unànime dels desitjos de buscar alternatives a la mateixa burocràcia que, en massa ocasions, posen en perill la mateixa viabilitat de projectes i compromisos que es veuen aturats per una estructura feixuga i que va a la seva sense cap escrúpol. Que lluny quedarien aquells anhels per trobar una Administració transparent, que suposes que és valorada per la ciutadania, com una part més de l’estat social de dret que ens hem donat. Malauradament, la pràctica camina cap a una altra opció a efectes de pràctica diària.
al seny, en un marc d’entesa que no s’hauria de trencar; ja sé que se’ns poden dir que existeixen mecanismes per fer front a les decisions errades de les institucions, via ‘recursos i sentències’, però no seria bo oblidar que això exigeix despesa i temps, cosa que sempre és favorable per l’administració, en perjudici dels administrats dèbils i ‘petits’.
No vull oblidar aquí la tasca feta pels Tribunals Europeus, en defensa dels consumidors davant els ‘totpoderosos’
Darrerament, hem pogut sentir veus que parlen de la necessitat de què ‘l’administració sigui neutral’, a tots els efectes, i en cap cas vegi als administrats com ‘culpables’ sense resposta
Conseqüència de l’esmentat és que la mateixa societat, entesa com la suma de persones amb noms i cognoms, es troba en una posició de feblesa absoluta, per allò que comporta al seu paper real; per tant, crec que segueix sent vital buscar alternatives al respecte, si no volem veure com aquesta divisió existent va augmentant i concloent en una divisió absoluta entre administrats i administracions.
Darrerament, hem pogut sentir veus que parlen de la necessitat de què ‘l’administració sigui neutral’, a tots els efectes, i en cap cas vegi als administrats com ‘culpables’ sense resposta, com un punt de partida per tornar
k Roda el món i torna el mot k
Igual que el pol·len i la cridòria dels veïns a les festes de terrassa i/o jardinet, la primavera ens tornarà a portar una de les mostres més clares de la involució que hem viscut com a societat: la diada de Sant Jordi, el Dia del Llibre (que no de la Lectura). De les moltes crítiques i sarcasmes que es poden dedicar a aquest festival de la xaroneria (totes merescudes), a mi una de les que m’interessa més és la del terme que he mig transcrit al títol.
Bancs o altres entitats d’ordre financer, que podria significar un punt de partida per afegir lògica al que tenim vigent com una mostra de donar suport a una societat massa castigada per la pràctica que es fa.
En aquesta reflexió que afecta el problema, no estaria de més meditar per part dels nostres responsables polítics, a l’hora de fixar uns principis ‘nous’ que ens tornés l’esperança cap a una manera de fer que hauria de ser compatible amb els drets i els deures, d’uns i altres.
Tornant a la meva primera referència a casa nostra, amb la creació ‘d’inspectors’, crec que seria desitjable, a més de la mesura via funcionarial, esmerçar esforços perquè els suposats incompliments que es volen perseguir, fossin flagrants respecte a aquells que actuen de mala fe i no general, per una collectivitat, que estic segur que el que vol és manifestar els seus plantejaments des de la legitimitat compartida, amb una Administració, com a mínim ‘neutral’ i, en cap cas, ‘parcial’ per molt que tingui el pes inapel·lable del poder d’execució.
Començo per aquí, va. L’he transcrit a mitges per no confondre el benvolgut lector, però en realitat això de betseler, aglutinat en una sola paraula, caldria escriureho amb dos accentes gràfics, si fa no fa així: bétséler, per indicar la pronúncia amb què els parlants catalans demostren per enèsima vegada (com si calgués) la submissió mental al castellà. És l’anomenant ‘efecte guàsap’ (que en català comdeumana hauria de sonar guatzap) que arrossega tants i tants parlants insegurs cap a la pronúncia majoritària, dissortadament la del veí. He dit «caldria escriure-ho» per mor de rigor filològic, no pas perquè sigui la grafia destjable; de fet, l’ideal seria, com sempre, intentar anostrar la locució anglesa en un so com ara /bèssèler/, amb les dues primeres E obertes (els occidentals no), la S sorda reforçada i la tercera E neutralitzada. Ja sé que això és somiar truites, però per intentar-ho que no quedi.
Els autors que venen més exemplars el Dia del Comprador d’Un Llibre són, efectivament, uns senyors i senyores que presten la seva imatge a canvi d’uns quants duros que la indústria editorial els garanteix. És a dir, segons la formulació popular, uns venuts
Ara bé... ara bé, tot això, és clar, en el benentès que ens interessi o ens convingui mantenir la denominació anglesa, que tant de forat ha fet els darrers vint-icinc o trenta anys. La meva impressió és que últimament ha reculat i que tant els mitjans com (potser una mica menys) les editorials estan redignificant l’etiqueta catalana, els Més Venuts. En cas que s’acabés imposant, cosa que no podrem confirmar fins d’aquí a quatre, cinc, sis anys pel cap baix, tindria dues virtuts: primera, treure’ns un poc de sobre el complex d’inferioritat en relació amb l’anglès quant a la creació d’eslògans, etiquetes i conceptes breus, un camp específic en què aquesta llengua és la reina indiscutible; i dues, consolidar un joc de paraules que revela molt clarament la veritable natura d’aquesta festa cada dia menys literària i més comercial: que els autors que venen més exemplars el Dia del Comprador d’Un Llibre són, efectivament, uns senyors i senyores que presten la seva imatge a canvi d’uns quants duros que la indústria editorial els garanteix. És a dir, segons la formulació popular, uns venuts. Apa, bona diada de la rosa a tothom.
Redacció
El projecte Renergy, la marca de bosses veganes de luxe de Xènia Pérez i l’arquitecte
Albert Samper van ser reconeguts amb els Premis Gresol Jove al Talent Emprenedor, que destaquen el talent de joves professionals de les comarques de Tarragona en els àmbits tecnològic, de màrqueting i acadèmic. La gala, celebrada a l’Hotel Olympus Palace de Salou, va reafirmar
el compromís de la Fundació Gresol amb l’impuls del talent emergent. L’acte va comptar amb una conferència d’Helena Torras, inversora i consellera independent. La trobada a més de reunir més de 130 assistents i ser presentada per Ariadna Casas, va comptar amb la presència del rector de la URV, Josep Pallarès; el diputat de Projectes Europeus i Talent de la Diputació de Tarragona, Vale Pino,
Els nens i nenes de Mas d’en Pastor de Tarragona celebren una dolça i alegre festa de Pasqua
Gent l Els nens i nenes de la urbanització de Mas d’en Pastor de Tarragona van viure ahir una jornada plena d’alegria amb la celebració de la festa de Pasqua. Acompanyats de familiars i veïns, van compartir una tarda de jocs, rialles, música i tradició. El moment més esperat va ser el de menjar la mona, decorada amb xocolata, plomes de colors i figures de sucre, que va fer les delícies de petits i grans. La trobada va reforçar els llaços entre les famílies de la urbanització i va omplir de vida i il·lusió l’inici de la primavera. Entre somriures, abraçades i records, la festa va esdevenir un moment màgic que quedarà gravat en la memòria de tots els presents en la celebració. Joan Lizano
i el responsable d’Ibercaja a Reus i Salou, Josep Lluís Castillo.
En Talent Tecnològic, l’equip WaveWatt, format per estudiants de la URV i la UPC, va presentar el projecte Renergy, una boia que transforma l’energia de les onades en electricitat per a embarcacions petites i mitjanes, de manera assequible i sostenible.
En Talent en Màrqueting, Xènia Pérez va ser recone-
Els guardonats han sigut Albert Samper, el projecte Renergy i la marca Xènia Pérez
guda per la seva marca de bosses veganes de luxe, un projecte nascut en un garatge familiar que ha arribat a Qatar i col·labora amb dissenyadors de renom.
Finalment, en Talent Acadèmic, Albert Samper va ser guardonat per la seva trajectòria en recerca i digitalització. Ha coordinat l’àrea d’Expressió Gràfica Arquitectònica de la URV i cofundà Scandraw SL, la primera spinoff d’arquitectura dedicada a la conservació del patrimoni.
Obituari l El filòleg i escriptor Jorge María Ribero-Meneses ha mort als 79 anys. Autor de més d'un centenar de llibres, va impulsar la defensa del patrimoni cultural i va desenvolupar la polèmica teoria de l'origen ibèric de la humanitat, recolzada per troballes posteriors. EFE
Tarragona
Rosa Freixes Grau.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Julio Lorenzo Bernal.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Reus
Maria Victòria Riera Serra.
Ha mort als 62 anys.
Roser Capdevila Raiteri.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Crist Rei.
El Morell
Josefina Martí Ferrando.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h a la Parròquia de Sant Martí Bisbe del Morell.
La Pobla de Mafumet organitza la tradicional sortida al santuari de la Mare de Déu de Montserrat
Oci l La visita tindrà lloc l’1 de maig i les inscripcions estaran obertes fins al 29 d’abril
Redacció
La Pobla de Mafumet ha organitzat per al pròxim dijous 1 de maig la tradicional sortida cultural i litúrgica al santuari de la Mare de Déu de Montserrat, aprofitant que és dia festiu i com a acte de germanor entre els veïns i veïnes del municipi. L’activitat, gratuïta i oberta a totes les persones empadronades al municipi, requereix inscripció prèvia fins al 29 d’abril al Casal Cultural, en horari de matí i tarda. La jornada començarà a les 7.30 hores, amb la concentració al nou tram de l’avinguda Mina de Madró i sortida a les 8.00 hores cap a Montserrat. A les 11.00 hores, els participants assistiran al servei religiós al santuari i, en acabar, visitaran la majòlica de la Mare de Déu del Lledó, una placa ceràmica commemorativa ubicada al Camí
dels Degotalls, per oferir una pregària i retre homenatge. Després de la visita, hi haurà temps lliure per dinar, compartir experiències, passejar i gaudir de l’entorn fins a l’hora del retrobament per tornar a la Pobla, amb arribada prevista cap a les 19.30 hores. Aquesta majòlica va ser installada per l’Ajuntament per les Festes Decennals de 2020, tot i que, a causa de la pandèmia, la inauguració i benedicció no es va fer fins al 2022. L’obra va ser encarregada als reconeguts ceramistes Esteve-Via de Can Fontanals i reprodueix amb detall la imatge de la patrona de la Pobla, un lledoner històric, l’església de Sant Joan, l’escut municipal i una sanefa de fulles de lledoner, amb la inscripció «Decennals 2020. 22 d’octubre de 2022» per recordar l’efemèride als visitants i futures generacions amb orgull.
Avui felicita als que es diuen: Eleuteri i Antia.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Atenció a les bromes que gastis avui cuida com a qui les dius. No tothom estarà de tan bon humor com tu. Atrauràs l’atenció passió d’algú.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Aplica avui una mica més de dolçor en el tracte amb la gent que t’envolti. Aprendràs moltes coses per a la teva persona t’alegraran molt.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Pren-ho amb calma perquè aquest dia no es presenta molt positiu per als teus desitjos. No entris en discussions molt menys t’alteris amb facilitat.
20/04 al 20/05 TAURE
Avui apareixeran la gelosia en descobrir-se alguna cosa que tenies fa temps ocult. Més compte amb les persones que realment vols.
VERGE
23/08 al 22/09
Intenta complir els teus deures en el treball ja que algú pot cridar-te l’atenció. Referent a la llar alteracions. Pren-te les coses amb calma.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Despeses per sobre de les teves possibilitats et faran veure que tot el que té de bo la vida no es paga sempre amb diners.
CANAL REUS TV
10:30 La música dels Premis Enderrock
11:30 Operacat: La Boheme
13:30 Qüestió de fons (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2025
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Destí 2030 (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Hauràs de canviar plans el faràs amb una eficàcia absoluta. Algun bon amic pot necessitar-te en un últim moment. Sorpresa molt agradable.
BALANÇA
23/09 al 22/10
No estiguis tan al punt de les petiteses de les coses volent aconseguir amb això un control rígid de les persones. Allibera’t de prejudicis.
20/01 al 18/02 AQUARI
Posa cuidat si has de realitzar viatges o desplaçaments fatigosos. Els menjars les begudes hauran de ser controlades. Nit llarga moguda.
21/06 al 22/07 CRANC
Cuida que no se’t pugin els fums al capdavant fent gala del teu fort orgull o tenint oblits. Practica l’esport a l’aire lliure. Busca gent alegre.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El teu cos no es trobarà avui per a bromes així que dedica’t més al descans als plaers de la lectura. Bon moment per a reorganitzar-se.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Hauràs d’armar-te de paciència per a no equivocar-te en el teu món sentimental o romàntic. És molt fàcil que apareguin gelosia en la parella.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Caminant per Catalunya 11.00 Aventurístic
11.30 Concerts privats
12.00 Caminant per Catalunya
12.30 Aventurístic
13.00 Concerts privats
13.30 Aventurístic
14.00 Notícies 12
14.30 Caminant per Catalunya 12
15.00 Aventurístic
15.30 Concerts privats
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Qui cuina avui?
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.45 Com la nit i el dia. On tour
21.00 Teló de fons
21.30 [RE]Poblem
22.00 Notícies 12
22.30 Com la nit i el dia. On tour
23.00 Teló de fons
23.30 [RE]Poblem
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Captació sistemàtica de nous adeptes d’una religió. 2. Tallat arran. Mil·lèsim. Prolongació de la columna vista al revés. 3. Rata sense cua ni cap. Situessis al seu lloc. 4. Camp plantat de futurs cigarrets. Tema sense cap ni peus. Una del cel. 5. Pintor surrealista. No és una gata, però s’hi assembla. Les vores dels rius. 6. Utilitzat per anar amb barca, però mal posat. Massa greix al cos. 7. Mes sense deu dies. Marxats. País de la llibertat la pena de mort. 8. Enmig de la corda. Ajuntar molts diners a la caixa. Mitja tira. 9. Part submergida d’un vaixell. Acabat de néixer. 10. Pot ser deTurquia.Tot just comença un ofici. 11. Tres sense la quarta. Instrument de terrissa mallorquí. 12. Groc fosc. Llocs per a refugiats. Final del mes. VERTICALS: 1. Ple de gespa. Tenen moltes parades. 2. Robes estripades. Secret amagat per baix. 3. Part dura del cos. No són necessaris, però n’hi ha massa. Per tots els llocs. 4. Sofre. Fusta llarga i rodona. Estimeu. Una de temor. 5. Ho són alguns llibres algunes pel·lícules. 6. Racó que puja pels de la tercera edat. Cartes d’una jugada. Ria sense entrada. 7. Poble preromà de l’Ebre. Llaç fet amb una corda. 8. Estirat tens.Va degustar. 9. Enmig del riu. Lloc per seure-hi. No es doblega mai. 10. Sagí. Tub sense final. Unitats acústiques. 11. Joc de cartes. Eina per replegar l’herba. 12. És seca però sense límits. Cable que subjecta el masteler. Part central de l’oli. Sofre.
El temps 19º 11º
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge Reial, 23 Telèfon 977 240 672 Escoda Llop, Oriol
La Canonja: Raval, 56. Telèfon 977 545 090.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Suñer Mas, Mª Alba Passeig Misericòrdia, 18 Telèfon 977 755 976.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia Ramon d´Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Guillen, Núria Joana Verge de Montserrat, 6 Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Fernandez, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490.
EL VENDRELL:
Gas, Carlos Jesus Narcis Monturiol, 16 - 18 Telèfon 877 063 819.
nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Durant la matinada la nuvolositat augmentarà ràpidament de sud a nord i quedarà molt ennuvolat o cobert, amb el creixement d’algunes nuvolades a punts de muntanya.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta tret del sector central del litoral on serà semblant. Per la seva banda, la màxima serà lleugerament o moderadament més baixa al terç oest i semblant o lleugerament més alta a la resta.
TREBALL
OFREZCO MIS SERVICIOS para LIMPIEZA Y CUIDADO DE MAYORES. Tel: 624.643.928
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestarplacer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel.
634.690.215
CARLES. MASSATGE COMPLET. Tel: 660.605.687
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
JULIA. MASAJE TERAPEÚTICO en camilla con aromaterapia. Reus. Tel: 634.777.389
AFRICANO Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia
de
i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
classe mitjana en el món de la música ja no existeix»
Entrevista El músic reusenc presentarà el seu nou treball ‘La bonaventura’ (Satélite K, 2025), aquest dissabte 26 al Bartrina de Reus
Ets en un any de xifres rodones. N’has fet 50 i en fa 15 que vas començar a treballar en solitari.
«Sí, encara que d’això dels 15 no en vaig ser conscient fins que vaig pensar que ja tocava fer disc nou, seguint amb aquella inèrcia de publicar un disc cada dos o tres anys. Llavors em vaig adonar que durant 32 anys no havia parat, perquè vaig empalmar Whiskyn’s amb la carrera en solitari, i vaig decidir que el següent pas no seria fer el que tocava fer, sinó el que em venia de gust».
I què et venia de gust?
«Doncs no fer un disc nou amb un nou relat, sinó gravar una sèrie de cançons que tenia al cap des de feia temps i que no m’encaixaven en un disc nou a l’ús».
Com ara quines?
«Per exemple, la revisió d’El carrer dels jocs florals, que és el primer senzill que vaig fer en solitari. I també l’últim que he publicat, No en tens prou».
A la primera cantes amb River Omelet i a la segona amb Dan Peralbo. Xoc de generacions.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Com ha sigut cantar Rostre d’actriu amb Xoel López?
«Aquesta cançó m’acompanya fa molts anys, sempre m’ha agradat molt i sempre l’he volgut adaptar al català. En aquest cas tot es va alinear, perquè un dia el Dani Ferrer, de Love of Lesbian, que és el productor del disc, es va trobar amb el Xoel en un concert i ell li va comentar que li havien demanat permís per adaptar la cançó al català. Quan el Dani li va explicar que ell n’era el productor, el Xoel va proposar de cantar-la ell, en català, una llengua que fins ara mai havia fet servir. La vam gravar per separat, però no fa massa ens vam trobar a Barcelona i vam tenir l’oportunitat de cantar-la plegats».
El treball es clou amb dos temes
«Vaig voler anar a buscar una generació molt més jove que la meva, però que admiro molt. A més, penso que, musicalment no estem tan allunyats, hi ha una connexió musical. Amb El carrer ens vam trobar que ens costava molt revisar-la, no sabíem cap on conduir-la, així que la vam donar a River Omelet i ells la van portar a un estadi on jo no hauria arribat mai. I tot el tempo que li van treure, l’hem sumat al No en tens prou amb Dan Peralbo, fentla més urgent, més frenètica… És l’espineta que tenia amb aquesta cançó, pensava que li faltava una mica d’esgarrapada».
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
nous, Tornar a casa i Castells
Quin paper juguen en el disc?
«Aquestes cançons les tenia guardades en un calaix i vaig pensar que, si els donava forma, tindria el disc que volia: un disc petit, que és testimoni del passat, que parla del present i que deixa la porta oberta al futur. Per això vaig titular-lo La bonaventura. M’agraden els jocs de paraules, i la bonaventura parla de la sort que ens espera en funció de les decisions que anem prenent. Però també em fa pensar en la bona aventura, el camí que he fet i l’experiència adquirida». Veig que aquest disc és com un regal d’aniversari.
«Sí, m’he fet un regal a mi mateix per parar una mica i pensar en per què, després de tants anys, continuo fent música».
Quina és la resposta?
«Vaig començar a fer música per la il·lusió de fer-la, per la il·lusió de fer cançons. Però si no estàs alerta, tot això es va perdent i acabes esperant sempre un retorn, po-
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
sant-te paranys a tu mateix. Anar perdent una mica aquesta energia és inevitable, per això vaig rebutjar fer un disc i apostar per aquest EP, que per a mi ha sigut una mica com l’hora del pati».
En 15 anys el sector musical ha canviat moltíssim. Això també condiciona els músics.
«Sí, jo vinc d’una època en què existia una cosa que ara ja no hi és: la classe mitjana. Amb Whiskyn’s no vam estar mai al nivell dels Pets o Sopa, però ens fèiem un fart de tocar amb ells. Feies 40 concerts a catxet, i podies funcionar. Ara tot és més difícil. Hi ha dotze artistes que contracten tots els festivals, i la resta ens partim la cara per bolos pagats amb quatre duros. Però si miro enrere cap aquests 15 anys, em sento orgullós. He fet discos sense parar, però també perquè he estat sempre treballant molt al peu del canó. Més enllà de tenir una discogràfica que em dona suport, soc un artista independent de veritat».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
L’amor no està de moda
Aprofitant que és la vigília de Sant Jordi, faré una excepció al meu to habitual, cínic i descregut, i deixaré anar tot el meu romanticisme, perquè no sigui dit que no m’agrada res. La festa de Sant Jordi m’encanta. M’hi sobren els llibres, els escriptors, la carallotada de les roses —la gran majoria importades—, i les campanyes institucionals. Però tota la resta m’agrada força, perquè m’agrada l’amor. Els últims temps, l’amor està patint un descrèdit incomprensible. Sembla que s’hagi d’amagar, no sigui cas que et titllin de tronat i reaccionari. Els escriptors joves d’ara, per exemple, no escriuen mai d’amor: relaten tota una traumatologia malaltissa al voltant del que entenen que hauria de ser l’amor. Però del tema en si, de l’alegria d’un cor obert i del bolero d’un cor trencat, que són les dues cares de la mateixa moneda, tendeixen a avergonyirse’n. El tòpic diu que és molt més difícil escriure de sexe que d’amor. Això també és dubtós. Escriure de sexe és senzill: és com el periodisme esportiu, descriure com es fiquen coses diverses en forats. Però és que l’amor tampoc el practiquen. Per trobar qui encara el cultivi hem d’anar a buscar autors ja veterans —generalment senyores— que encara conserven una mica de respecte per l’amor romàntic, que és un amor que prové de l’empoderament de l’individu i ha estat, durant la modernitat, un dels factors més disruptius i transgressors de l’ordre establert. Sense anar més lluny, la reusenca Marta Magrinyà fa unes novel·les romàntiques estupendes, però, ai las, l’amor ja no està de moda. Posats a ser antisistema, us animo que aquest Sant Jordi passeu de llibres, roses i vicis capitalistes, i us tanqueu a casa a estimarvos fort. Si esteu sols, encara millor.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
